Download - L'Herència. Unitat Didàctica 4rt ESO
L’Herència
Biologia i Geologia
4rt ESO Febrer 2016
Alex Tuca
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
2
Index
1. Introducció ............................................................................. 4
2. Cicle, nivell, matèria ................................................................ 6
3. Context .................................................................................. 6 3.1.d’aprenentatge: Som iguals o diferents als nostres pares? ...... 6
3.2.D’aplicació ........................................................................ 6
4. Treball per competències ......................................................... 6
4.1.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual ............... 6 4.2.Competència digital ........................................................... 7
4.3.Competència social ............................................................ 7 4.4.Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des
de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals ....................................... 7
4.5.Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la
realització i la comunicació d’investigacions experimentals ........... 7
4.6.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic .................................................................................. 7
4.7.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic ............................................. 7
4.8.Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.... 8
5. Objectius d’aprenentatge ......................................................... 8
6. Continguts.............................................................................. 9
7. Consideracions al voltant dels continguts ................................... 9 7.1.Què han fet abans? ............................................................ 9
7.2.Idees prèvies .................................................................... 9 7.3.Què faran després? ............................................................ 9
8. Seqüència d’activitats ............................................................ 10 8.1.Sessió 1 ......................................................................... 10
8.2.Sessió 2 ......................................................................... 10
8.3.Sessió 3 ......................................................................... 11 8.4.Sessió 4 ......................................................................... 11
8.5.Sessió 5 ......................................................................... 12 8.6.Sessió 6 ......................................................................... 12
8.7.Sessió 7 ......................................................................... 12 8.8.Sessió 8 ......................................................................... 13
8.9.Sessió 9 ......................................................................... 13
9. Criteris generals d’atenció a la diversitat .................................. 14
10.Criteris generals d’avaluació .................................................. 14
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
3
10.1.Criteris generals d’acord amb els objectius ........................ 14
10.2.Avaluació sumativa ........................................................ 15
11.Connexió amb altres matèries ............................................... 15
12.Materials i recursos .............................................................. 16
12.1.Presentació d’Indagació Idees prèvies .............................. 16 12.2.Presentació de conceptes inicials d’herència ...................... 19
12.3.Presentació de Sessió 1 de Pràctiques de Drosophila .......... 21 12.4.Presentació d’avaluació de l’arbre genealògic. .................... 22
12.5.Presentació de Lleis de Mendel ........................................ 23 12.6.Presentació de Genètica no mendeliana ............................ 26
12.7.Presentació de Sessió 2 de Pràctiques de Drosophila .......... 28 12.8.Presentació de Sessió 2 de Pràctiques de Drosophila .......... 29
12.9.Actividad 1 de l’arbre genealògic i la graella de caràcters familiars. .............................................................................. 30
12.10.Actividad 2 del guió i informe de pràctiques ..................... 31 12.11.Actividad 3 sobre recerca sobre Mendel........................... 35
12.12.Activitat 4 sobre el debat sociocientífic sobre aliments transgènics ........................................................................... 36
13.Referencies bibliogràfiques: ................................................... 38
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
4
1. Introducció
La unitat didàctica de l’herència a l’assignatura de Biologia i Geologia de 4rt d’ESO és cabdal per poder entendre futures unitats didàctiques (l’herència humana i l’evolució) i per tenir un coneixement bàsic per afrontar els continguts de futures assignatures de ciències naturals. A més, els conceptes que es treballen són imprescindibles per entendre millor realitats quotidianes amb les que es poden tenir que afrontar i poder prendre decisions amb un mínim de base científica davant de problemàtiques de la seva vida en un futur no gaire llunyà que poden ser d’implicació reduïda (donar sang amb coneixement del que significa, escollir aliments transgènics o ecològics,…) o de moltíssima implicació personal (diagnòstic prenatal d’una malaltia hereditària, transplantament d’un òrgan,…).
L’objectiu general d’aquesta unitat és tenir la capacitat com a individus responsables dins de la societat d’argumentar científicament per intentar resoldre problemàtiques o per proposar arguments en debats o situacions quotidianes relacionades amb l’herència. Aquest objectiu requereix treballar els conceptes de la unitat de manera progressiva amb un increment de la complexitat i l’abstracció per a assolir els objectius més específics i les competències que es detallen en aquest document.
En aquesta unitat es segueix el cicle d’aprenentatge començant amb un introducció amb indagació d’idees prèvies i unes activitats que facin apropar els continguts a la realitat dels alumnes. Per una part es tracten els caràcter físics de persones famoses i els seus fills i per altra part s’indagarà en les caràcters de les pròpies famílies dels alumnes. Mitjançant una debat dirigit s’aniran aflorant embrions de conceptes a partir de diferents característiques dels caràcters, com la recessivitat o la dominància o la diferencia entre caràcters discrets o els caràcters continus. Aquesta indagació es perllongarà durant vàries sessions amb l’activitat de l’arbre genealògic i els caràcters familiars, de manera que als alumnes aniran reflexionant sobre les seus caràcters a la vegada que van adquirint els conceptes científics.
Després es passarà a una fase d’introducció de conceptes amb un increment de l’abstracció sense oblidar la realitat de cadascun dels alumnes, amb l’explicació de conceptes de genètica que portin llum a com es fa l’herència dels caràcters tractats a la fase d’introducció.
Amb alguns conceptes treballats, però encara sense conèixer les lleis de Mendel, es presentarà classe pràctica . La hibridació de dos soques de Drosophila s’anirà seguint de manera similar a com es segueix un procés de recerca científica. Amb la observacions d’evidències, es faran unes hipòtesis pels diferents grups. A mida que avancem amb la unitat, es presenten nous conceptes i s’observen noves evidències (la observació de la segona generació de la hibridació). Aleshores les hipòtesis inicials es poden anant transformant. És a dir, els alumnes aniran adquirint el coneixement dels conceptes a mesura que observen les evidències practiques i aniran construint el model d’herència mendeliana progressivament, amb la remodelació de les seves pròpies hipòtesis.
La unitat didàctica continuarà amb el treball de totes les lleis de Mendel i l’explicació de la genètica no mendeliana, amb la resolució de problemes que permetin aplicar els conceptes en casos reals. S’entrarà progressivament en la fase d’estructuració i sistematització dels conceptes, amb les sessions de problemes. Tant les pràctiques com els problemes es faran en grups de quatre per fomentar el treball cooperatiu, que serà coavaluat pels propis membres de cada grup.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
5
Al final de la unitat es passarà a una fase d’aplicació pràctica dels conceptes, amb un debat sociocientífic sobre els aliments transgènics. Amb aquesta darrera activitat s’intentarà assolir un nivell de màxima complexitat segons la taxonomia de Bloom. En activitats prèvies s’ha passat de recordar i entendre conceptes a aplicar i analitzar casos proposats mitjançant resolució en grup de problemes. A l’última sessió es proposa avaluar una situació social real i inclús fer propostes de regulació legal dels aliments transgènics a partir dels coneixements adquirits durant tota la unitat.
Per altra part, s’introdueix la figura de Gregor Mendel, com a un dels personatges clau de les Ciències junt a altres científics com Darwin, Wegener, Newton o Einstein. Les idees de Mendel representen un canvi de paradigma en les ciències naturals que reafirma el model d’ésser viu i el model cel·lular, en especial quan les seves conclusions es van fusionar amb la teoria cromosòmica de l’herència proposada per Sutton i Bovery i demostrada per Morgan.
Tot aquests continguts estan relacionats amb altres assignatures de l’ESO. El caire interdisciplinari de la unitat es veu reflectida principalment en l’ús del llenguatge com a eina imprescindible per a aportar idees i argumentar amb coherència i, en l’ús d’eines matemàtiques i conceptes estadístics. Altres interconnexions es produiran amb l’ús de casos de contextualitzin els problemes en el que poden incloure la geografia, la història, la química o l’economia.
La unitat didàctica forma part del currículum de l’assignatura optativa de Biologia i Geologia de 4rt d’ESO que està inclosa al decret 187/2015 de la Generalitat de Catalunya d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO. En aquest decret, també es defineixen les competències corresponent a l’àmbit cientificotècnic. A la unitat, es potenciaran un nombre significatiu d’aquestes competències i també competències transversals imprescindibles per assolir els objectius que exigeix aquesta mateixa legislació: les competències lingüístiques, digitals i socials.
S’impartirà als 3 grups d’aquest nivell de l’Institut Goya, del barri de Guinardó de Barcelona a un total de 60 alumnes. El repte més gran serà mantenir atents i eficaços a 20 nois i noies durant dos sessions de pràctiques quan la gestió de l’aula es farà més complexa i entròpica. Tindré al meu favor que són alumnes que han escollit aquesta assignatura com a optativa i, per tant, seran alumnes una mica més motivats pel contingut científic.
L’atenció de la diversitat es tractarà amb l’ús de diversos formats d’activitats, explicacions i debats, amb nombrosos treballs cooperatius per facilitat la participació de tothom, independentment del nivell o tipus cognitius de l’alumnat.
L’avaluació també és una eina didàctica important. Per una part es realitzaran varies activitats en les que es coavaluarà la feina cooperativa de cada grup. Per altra part, he intentat equilibrar la importància de cada activitat en la avaluació sumativa final de la unitat, donant importància creixent a les activitats de nivell cognitiu alt. La prova final de la unitat tindrà un format tradicional de prova escrita, però en el seu contingut prevaldran les qüestions de relació de conceptes, d’aplicació a casos reals i d’anàlisi i creació d’hipòtesis d’un debat sociocientífic.
En definitiva, aquesta unitat didàctica intentarà aportar una idea de l’herència completament relacionada amb la vida real dels alumnes, treballant les competències i per contribuir en l’assoliment dels objectius de l’etapa educativa que marca la normativa actual.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
6
2. Cicle, nivell, matèria
4rt ESO Biologia i Geologia Unitat didàctica: Herència
3. Context:
3.1. d’aprenentatge: Som iguals o diferents als nostres pares?
Es treballa a partir d’imatges reals amb diàleg i preguntes dirigides sobre els caràcters que s’hereten a les famílies i amb altres éssers vius. Es promou l’exploració, l’expressió i l’intercanvi d’idees preconcebudes sobre com i què s’hereta.
Hi hauran imatges de pares i fills coneguts, d’animals, de famílies interracials.
Es generarà un debat sobre:
semblances i diferències entre pares i fills
Quins caràcters s’hereten i quins són adquirits
Freqüència de determinats caràcters
Caràcters que apareixen en generacions alternatives (avis i nets,...)
Caràcters a la família dels propis alumnes
L’ambient com a factor modificador
El sistema de grups sanguinis ABO
Es proposarà una activitat sobre l’arbre genealògic de la família i amb la indagació de caràcters repetits a diferents membres de la família dels alumnes. D’aquesta manera s’implicarà a l’alumne i se’ls farà pensar sobre com es transmeten les caràcters familiars. Aquesta activitat s’avaluarà en la quarta sessió, de manera que els primers conceptes de genètica es podran aplicar i debatre, contraposant-los amb les idees preconcebudes exposades a la sessió 1. Els possibles conflictes cognitius permetran a l’alumne construir el coneixement dels conceptes amb més possibilitats d’èxit.
3.2. d’aplicació
S’utilitzaran diversos contextos per a resoldre problemes d’herència mendeliana i no mendeliana, preferiblement relacionats amb caràcters humans, com l’albinisme o l’hemofília.
Al debat de la sessió 8, s’inclourà com a context els aliments transgènics, amb el visionat d’un fragment de vídeo que permeti entrar en el tema amb implicació.
4. Treball per competències
4.1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
Ús acurat, precís i creatiu del llenguatge científic oral en el debat, treballs cooperatius i presentació oral de les conclusions del debat del dia 8.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
7
Comunicació escrita amb la finalitat de construir coneixement, expressar observacions, evidències, argumentacions i plantejament d’hipòtesis als problemes, informe de pràctiques i conclusions del debat.
4.2. Competència digital
Promoure l’ús de dispositius digitals Recerca d’informació a internet Compartir informació en format digital Ús de moodle per a rebre guions i lliurar l’informe de pràctiques
4.3. Competència social
Comprensió crítica de situacions socials reals i presa de decisions/opinions a partir de l’anàlisi acurat d’evidències.
Conscienciació de la diversitat d’opinions. Aprenentatge a escoltar altres opinions i argumentar educadament les opinions
pròpies. 4.4. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la
perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
A partir dels conceptes d’herència mendeliana i no mendeliana, els alumnes adquiriran la capacitat de: o interpretar com es transmeten els caràcters dels éssers vius o formular hipòtesi i fer prediccions sobre situacions reals o prendre decisions informades sobre problemàtiques sociocientífiques.
4.5. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en
l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals
Relació entre la indagació sobre caràcters familiars i l’herència genètica, que es treballarà a la fase inicial i a la fase d’introducció de conceptes amb l’activitat de l’arbre genealògic com a eix d’aquesta relació
Proposició d’hipòtesis sobre la hibridació de dos soques de Drosophila a la classe pràctica i anàlisi dels resultats posteriors per corroborar o canviar les hipòtesis proposades.
4.6. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic
Resolució de problemes d’herència en contextos de vida quotidiana Debat sociocientífic amb la proposta d’opinions o decisions basats en
conceptes científics treballats a la UD.
4.7. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic
La història de Gregor Mendel com a exemple de teoria plenament acceptada que va requerir de vàries dècades per a ser acceptada degut al context sociocultural de l’època.
Practica de Drosophila iniciada abans de la introducció de tots els conceptes: o La creativitat com a eina imprescindible en la ciència: Propostes
d’hipòtesis sense models teòrics complerts. o L’anàlisi dels resultats observats farà que tinguin que refer les hipòtesis
inicials
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
8
o Èmfasi en la provisionalitat de les hipòtesis científiques i la remodelació de les teories científiques davant de noves evidències.
4.8. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la intervenció humana
Proposar o donar opinions sobre aliments transgènics en el debat sociocientífic.
5. Objectius d’aprenentatge
5.1. Conèixer el model mendelià de l’herència i les seves variacions
Amb resolució de problemes
Amb l’argumentació d’hipòtesis de la hibridació de Drosophila.
5.2. Conèixer la influència de l’ambient i la interrelació entre gens
Amb la resolució de problemes d’herència no mendeliana
5.3. Reconèixer els trets humans com a conseqüència de la interacció entre el genoma i l’ambient.
Debat sobre caràcters familiars i indagació en la pròpia família
Relació d’aquesta indagació amb l’herència mendeliana i no mendeliana.
5.4. Adquirir hàbits de treball cooperatiu com l’argumentació, la negociació, el repartiment de tasques, la col·laboració, la tolerància, l’empatia o l’ajuda mútua:
Treball cooperatius amb problemes, treball de laboratori, redacció d’informe de pràctiques i debat sociocientífic
Amb coavaluació del treball cooperatiu
Amb la motivació de millorar la puntuació si tots els membres de cada grup dels problemes obtenen bons resultats a la prova individual final (veure avaluació).
5.5. Participar en el treball de laboratori de genètica:
Observar els trets de la Drosophila amb l’ús de lupes binoculars
Manipular els pots de cria
Seleccionar les femelles verges per la hibridació.
Normes de seguretat al laboratori (ús de dietil-éter a la campana extractora, control de contaminació biològica al medi ambient,...)
Aquesta participació s’avaluarà amb l’informe de pràctiques
5.6. Argumentar científicament en debats o sobre casos i situacions quotidianes relacionats amb l’herència
Justificació de : o resultats de problemes o plantejament de la hipòtesi de la hibridació de Drosophila o d’opinions en debats sociocientífics
5.7. Reconèixer la provisionalitat dels models científics
Reflexió sobre noves evidències que fan retocar la hipòtesi inicial de l’hibridació de Drosophila a la classe pràctica.
5.8. Utilitzar eines TIC per a la recerca d’informació i el compartir arxius digtals:
Treball d’indagació sobre Mendel
Ús de moodle per recollir guions d’activitats i lliurament de l’activitat de l’arbre familiar i l’informe de pràctiques.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
9
6. Continguts
Conceptes generals de l’herència i la seva relació amb els models de cèl·lula i d’ésser viu (gens, genoma, cariotip, al·lels dominants i recessius, genotip i fenotip, codominància, herència intermèdia
Model mendelià de l’herència Monohibridisme i dihibridisme
Herència no mendeliana: Herència lligada al sexe Epístasi Herència poligènica
Influència de l’ambient en la formació dels caràcters
Naturalesa de la ciència: La provisionalitat d’una hipòtesi plantejada que davant de noves evidències s’ha de refer (pràctiques en 2 fases)
7. Consideracions al voltant dels continguts
7.1. Què han fet abans?
El alumnes han treballat en cursos previs i en aquest mateix curs la cèl·lula i el material hereditari. Per tant, tenen coneixement sobre la funció del nucli, l’estructura i funció de l’ADN, així com dels processos de la mitosi i la meiosi. Com a conseqüència han de conèixer com és formen els gàmetes i el repartiment a l’atzar dels cromosomes entre ells, punt clau per entendre les lleis de Mendel. Han de tenir coneixements bàsics d’estadística (l’atzar, mitjana,...)
7.2. Idees prèvies
Les idees preconcebudes que tenen els alumnes provenen de diferents fonts, començant per les pròpies famílies i passant pels medis de comunicació i literatura, contes, pel·lícules, televisió,... S’han publicat estudis sobre idees prèvies en genètica i aquí enumerem alguns exemples:
Els caràcters adquirits s’hereten?.
No es relacionen moltes característiques humanes amb l’herència
Els vegetals tenen reproducció sexual?
Els gàmetes es troben en totes les espècies animals i vegetals?
La sang com a vehicle de l’herència
Confusió entre gen, cèl·lula, ADN, cromosoma,...
L’explicitació de les idees prèvies sobre l’herència i sobre la transmissió de caràcters familiars facilitarà iniciar la introducció de conceptes de genètica i relacionar-los amb aquestes idees, construint un model mental de l’herència que es consolidarà a partir de la confirmació o del conflicte amb elles.
7.3. Què faran després?
Després de la UD de l’herència, els alumnes tractaran l’herència humana i l’evolució, temes que requereixen tenir clar els conceptes treballats en aquesta UD. A més serà la base per a futurs cursos, quan els coneixements de genètica seran ampliats en complexitat i contingut. El debat sociocientífic sobre els aliments transgènics ja fa esment de les tècniques d’enginyeria genètica, que serà en batxillerat uns dels temes nous plenament relacionats amb l’herència i a la vegada
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
10
d’aplicació tecnològica en la vida quotidiana per l’obtenció de remeis per a malalties i d’aliments “millorats”.
8. Seqüència d’activitats
8.1. Sessió 1
Fase de cicle: Contextualització i indagació d’idees
Descripció: o Indagació d’idees prèvies (45’)
Imatges de pares i fills
Semblances i diferències entre pares i fills
Quins caràcters s’hereten i quins són adoptats
Caràcters a la família dels alumnes
El sistema de grups sanguinis ABO
Síntesi de les idees aportades, amb èmfasi en la importància de l’herència com a corresponsable (junt amb l’ambient) de la formació dels trets dels éssers vius i de l’existència d’unes regles que es desvetllaran en aquesta UD.
o Activitat individual per fer a casa: Recerca de fotos de pares i avis per fer un arbre genealògic i una graella de caràcters. (10’)
Graella de caràcters familiars en word per que la omplin.
S’haurà de baixar el guió de l’activitat i presentar el treball en format pdf en moodle el dia 4.
Gestió: Debat a partir de les imatges i de preguntes dirigides
Material:
presentació amb imatges de pares, mares i fills.
Presentació de l’activitat de l’arbre genealògic
Guió de l’activitat en word penjat en moodle. 8.2. Sessió 2
Fase del cicle: Introducció de conceptes:
Descripció:
Gens, Genoma, Cariotip, Al·lels dominants i recessius, Genotip i fenotip, Codominància, Herència intermèdia, relació amb el model cel·lular (40’).
Presentació pràctiques Drosophila
Primera llei de Mendel (15’).
Treball individual per a fer a casa: recerca d’informació sobre Gregor Mendel Guió de la informació a buscar (5’).
Gestió de l’aula: Classe magistral amb preguntes als alumnes en relació amb les idees sobre els caràcters heretats de la sessió 1.
Materials:
presentació ppt amb els conceptes amb esquemes i imatges
Informe de pràctiques per a omplir, que hauran de baixar de moodle.
Avaluació del treball d’indagació sobre Mendel:
Respostes correctes de les preguntes que planteja el guió.
Llenguatge correcte
Les preguntes es resoldran al dia següent a classe
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
11
8.3. Sessió 3
Fase del cicle: Introducció de conceptes
Descripció:
Avaluació de la recerca sobre Mendel (10’)
Pràctica Drosophila
Observació de trets de Drosophila
Repàs de primera llei de Mendel amb la mutació recessiva lligada al sexe white (w) (15’)
Manipulació de Drosophilas (20’)
Encreuament d’híbrids corresponents a la F1 d’una hibridació de soques homozigòtiques que hauré fet dies abans
Plantejament d’hipòtesis de resultats (Què passarà amb la F2?) o Els alumnes no sabran que white està lligada al sexe, per
tant, probablement faran una hipòtesi basada en la 1ª llei de Mendel i una previsió de resultats de la F2 amb poca argumentació científica, que adquiriran posteriorment
Inici de la redacció de l’informe de pràctiques en grups (5´)
Gestió d’aula:
Treball en grups de 4 alumnes (5 grups per classe).
Diàleg socràtic per a fer el plantejament d’hipòtesis dins de cada grup.
Materials:
Presentació ppt per explicar la pràctica
Guió de pràctiques amb instruccions per a fer l’informe
Material de laboratori: lupa, plaques de Petri, pots per hibridar les Drosophila, èter, cotó fluix.
Avaluació de la pràctica:
Mitjançant un informe que comencen a redactar el dia 3 de manera cooperativa en grups de 4 i l’acabaren el dia 7 (2ª pràctica d’hibridació)
8.4. Sessió 4
Fase del cicle: Introducció de nous conceptes
A partir de les idees prèvies i de les hipòtesis de la pràctica.
Descripció:
Coavaluació de l’arbre genealògic de la família. (15’)
Continuació de les Lleis de Mendel. Relacionar algun cas tractat prèviament amb l’herència mendeliana (20’)
Problemes de genètica mendeliana. (20’)
Gestió d’aula:
Classe magistral de les lleis de Mendel amb estones de diàleg socràtic per anar consolidant conceptes.
Treball cooperatiu de dos en dos per al problemes de genètica.
Materials:
Powerpoint de les lleis de Mendel.
Avaluació de l’arbre genealògic:
Coavaluació mitjançant una rúbrica que utilitzaran els alumnes
Arbre amb línies i símbols correctes.
Graella de caràcters familiars correctament emplenada.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
12
8.5. Sessió 5
Fase del cicle: reestructuració de conceptes i introducció de nous conceptes (herència no mendeliana)
Descripció:
Problemes de genètica mendeliana amb treball en grups de 4 (35’)
Introducció d’herència no mendeliana (15’)
Gestió d’aula:
Treball cooperatiu en grups de 4 amb verificació que tots els membres del grup entenen els problemes.
Classe magistral d’herència no mendeliana a partir de caràcters treballats a la fase d’indagació.
Materials:
Powerpoint de l’herència no mendeliana
Problemes del llibre o en powerpoint.
Avaluació:
El treball cooperatiu es valorarà mitjançant una puntuació extra en la prova final en el cas de que tots els membres de l’equip tinguin un % de problemes correcte.
Atenció a la diversitat:
treball cooperatiu amb l’incentiu de que els alumnes de nivell cognitiu alt ajudin als de nivell baix.
8.6. Sessió 6
Fase del cicle: Introducció de nous conceptes d’herència no mendeliana
Descripció
Continuació de l’herència no mendeliana (25’) o epístasi, herència lligada al sexe, poligènia.
Problemes d’herència no mendeliana en grups de 4. (25’)
Gestió d’aula
Treball cooperatiu en grups de 4 amb verificació que tots els membres del grup entenen els problemes.
Classe magistral d’herència no mendeliana a partir de caràcters treballats a la fase d’indagació.
Materials:
Powerpoint de l’herència no mendeliana
Problemes del llibre i/o en powerpoint.
Avaluació:
El treball cooperatiu es valorarà mitjançant una puntuació extra en la prova final en el cas de que tots els membres de l’equip tinguin un % de problemes correcte.
Atenció a la diversitat:
treball cooperatiu amb l’incentiu de que els alumnes de nivell cognitiu alt ajudin als de nivell baix.
8.7. Sessió 7
Fase del cicle: Reestructuració de conceptes
Descripció
Pràctiques 2 de Drosophila o Observació de la F2 i discussió de resultats. (15`) o Informe de les pràctiques en grups (15´)
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
13
o Lliurament de l’informe per moodle.
Continuació de problemes d’herència no mendeliana (20’)
Gestió d’aula: Treball cooperatiu en grups de 4
Materials:
Material de laboratori
Powerpoint amb problemes
Avaluació de la pràctica:
Mitjançant un informe que es redacta cooperativament en grups de 4
Correcció en la redacció dels: o Objectius o Esquema de la pràctica o Llenguatge científic o Observacions de les evidències o Justificació de la hipòtesi inicial i del seu replantejament
Coavaluació del treball cooperatiu amb una graella on cada alumne valorarà la feina de cada membre del grup.
8.8. Sessió 8
Fase del cicle: Reestructuració, síntesi i aplicació dels coneixements adquirits
Descripció:
Síntesi de la UD. (15’)
Debat sociocientífic (30’) o Aliments transgènics
Gestió d’aula
Classe magistral de la síntesi de la UD i diàleg socràtic per tal d’aflorar els coneixements adquirits en les darreres sessions i les idees preconcebudes que encara es mantinguin arrelades.
debat sociocientífic: o Treballs en grups de 4 a partir d’un vídeo, amb un guió i
ajuda amb diàleg socràtic. o Conclusions del debat a lliurar per escrit o Posada en comú dels grups amb presentació oral
Materials:
Powerpoint amb síntesi UD
Vídeo per introduir el debat
Guió escrit del debat sociocientífic que inclou la graella de coavaluació del treball cooperatiu
Avaluació:
Presentació oral de les conclusions del debat
Coavaluació del treball cooperatiu amb una graella on cada alumne valorarà la feina de cada membre del grup.
8.9. Sessió 9
Prova escrita de la UD.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
14
9. Criteris generals d’atenció a la diversitat
Motivació d’alumnes desmotivats amb una contextualització que toca a tothom: la pròpia família.
Treball cooperatiu per afavorir als alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge. Així, alumnes que presentin més dificultats podran ser ajudats pels altres membres del grup.
o Puntuació extra per afavorir la interacció entre els membres de cada grup i assegurar que tots els membres assoleixen un nivell satisfactori de comprensió dels problemes
Potenciar activitats que contemplin les diferents intel·ligències: presentacions powerpoint, vídeos, esquemes, imatges,...
Treballs de diferent format per equilibrar diferents tipus d’intel·ligència (arbre, esquemes, informe, problemes,...)
Avaluació diferenciada en el cas d’alumnes inclosos en programes d’atenció a la diversitat.
10. Criteris generals d’avaluació
10.1. Criteris generals d’acord amb els objectius
Conèixer els conceptes bàsics d’herència mendeliana i no mendeliana o Capacitat d’utilitzar els conceptes en totes les activitats avaluables.
Resolució de problemes d’herència mendeliana i no mendeliana o Esquematització dels problemes o Nomenclatura de les hibridacions o Resultats amb llenguatge estadístic o Argumentació científica d’hipòtesi de la hibridació de Drosophila
Diferenciació entre els trets heretats i la influència de l’ambient en: o L’arbre familiar i graella de caràcters familiars
Esquema de l’arbre Simbologia Elecció de caràcters familiars que siguin hereditaris i no
determinats per l’ambient
Adquisició d’hàbits de treball cooperatiu: o Coavaluació del treball grupal a l’informe de pràctiques i al debat
sociocientífic Rúbrica que permet a cada alumne avaluar a la resta del seu
grup i que s’inclou al dossier de pràctiques i al del debat sociocientífic.
o Avaluació dels problemes de genètica a la prova final: Si tots les membres de cada grup de problemes dels dies 5 i 6,
obté un 75% a la prova final, obtindran 1 punt a aquesta prova final.
Es valora l’esforç de cada membre del grup per a que tots tinguin un nivell satisfactori (els alumnes de nivell cognitiu alt ajudaran als de nivell baix).
Participar en el treball de laboratori o Ser capaç de diferenciar entre Drosophiles mascle i femelles. o Comptabilitzar individus en funció del gènere i del fenotip. o Complir amb es mesures de seguretat al laboratori. o Redacció de l’informe de pràctiques:
Elaboració d’esquemes d’hibridació Llenguatge científic amb ús correcte de conceptes treballats Argumentació d’hipòtesis coherent
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
15
Anàlisi dels resultats finals amb una correcte modificació de la hipòtesi inicial.
Argumentacions en el debat sociocientífic i en la resolució de problemes: o Ús de conceptes treballats a classe o Capacitat de relacionar amb altres continguts treballats (ADN, model de
cèl·lula, model d’ésser viu) o Conclusions coherents amb les argumentacions o Contraargumentacions a opinions diferents
Reconeixement de la provisionalitat de la ciència o Capacitat de reformular la hipòtesi inicial de la hibridació de Drosophilas
a partir de la observació de la F2
Ús de eines TIC o Ús de Moodle per penjar treballs o recuperar guions o Indagació d’informació sobre Mendel a internet
Referència de les webs consultades
10.2. Avaluació sumativa:
Activitat 1: Arbre genealògic i graella de caràcters familiars (10%) o Individual o Lliurament mitjançant Moodle o Coavaluació
Activitat 2: Recerca informació de Gregor Mendel (10%) o Individual o Lliurament mitjançant Moodle o Correcció a l’aula
Activitat 3: Informe pràctiques de Drosophila (20%) o Grupal o Coavaluació del treball cooperatiu o Lliurament mitjançant moodle
Activitat 4: Debat sociocientífic (10%) o Grupal o Avaluació de la presentació oral o Avaluació del contingut de les conclusions
Prova Unitat (50%) o Puntuació extra pel treball cooperatiu (10%) o Individual o Preguntes de conceptes (10%) o Problemes d’encreuaments
Herència mendeliana (20%)
Herència no mendeliana (20%) o Disseny d’un estudi per confirmar el tipus d’herència d’un caràcter
familiar. (20%) o Argumentació científica sobre un debat social (transgènics, diagnòstic
prenatal, bebès a la carta) (20%)
11. Connexió amb altres matèries
Matemàtiques: càlcul de percentatges, nocions bàsiques d’estadística
Llengua: Redacció i presentació de resultats de problemes, de l’informe de pràctiques i de les conclusions del debat.
Química: Relació dels gens amb l’ADN.
12. Materials i recursos
12.1. Presentació d’Indagació Idees prèvies
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
17
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
18
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
19
12.2. Presentació de conceptes inicials d’herència
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
20
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
21
12.3. Presentació de Sessió 1 de Pràctiques de Drosophila
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
22
12.4. Presentació d’avaluació de l’arbre genealògic.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
23
12.5. Presentació de Lleis de Mendel
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
24
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
25
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
26
12.6. Presentació de Genètica no mendeliana
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
27
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
28
12.7. Presentació de Sessió 2 de Pràctiques de Drosophila
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
29
12.8. Presentació de síntesi de la unitat didàtica i debat final
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
30
12.9. Actividad 1 de l’arbre genealògic i la graella de caràcters familiars.
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
31
12.10. Actividad 2 del guió i informe de pràctiques
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
32
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
33
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
34
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
35
12.11. Actividad 3 sobre recerca sobre Mendel
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
36
12.12. Activitat 4 sobre el debat sociocientífic sobre aliments transgènics
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
37
Aprenentatge i ensenyament de les ciències naturals-III Màster de formació de formació de professorat de secundària de ciències naturals
Curs 2015-16
38
13. Referencies bibliogràfiques:
Ayala, Francisco i Kiger, John, (1984) Modern Genetics (2nd Ed.). Ed. Benjamin/
Cummings Publishing Company Inc.
Llibre de referencia per tots les concpetes de genètica mendeliana i no mendeliana i la seva relació amb la teoria cromosòmica de l’herència.
Caballero Armenta, Manuela, (2008). Algunas ideas del alumnado de secundaria
sobre conceptos básicos de genética, Enseñanza de las ciencias, , 26(2), 227–244
Article sobre les idees prèvies en genètica, interessant per a conèixer que ens podem trobar els educadors quan hem d’afrontar una unitat didàctica
sobre l’herència.
Couso, Digna (2013), La elaboración de unidades didácticas competenciales, Alambique Didáctica de las Ciencias Experimentales 74, pp. 12-24.
Article sobre la creació d’unitats didàctiques, amb metodología pràctica.
Jorba, J & Casellas, E. (eds.) (1996). La regulació i l’autorregulació dels
aprenentatges. Col·lecció Estratègies i tècniques per a la gestió social a l’aula. V1 Bellaterra: ICE de la UAB.
Llibre on es pot trobar la informació sobre el cicle d’aprenentatge
Núñes, Yaiza (2011) http://criantdrosophiles.jimdo.com Blog sobre la cria de Drosophila de Yaiza Núñez, estudiant de 1er de
Batxillerat del curs 2010/2011, recomenat per treballadors del CESIRE.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/normativa Decret sobre la ordenació de la ESO on es poden trobar els objectius, les
competències i el curriculum de cada asignatura de la ESO
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 Explicación de la taxonomia de Bloom del portal educativo de la Fundación
Gabriel Piedrahita Uribe (FGPU), que se publica en Cali, Colombia.