Download - L'habitatge romà
L’habitatge romà 1. TIPUS DE CASES
1.1 CASES DE LA CIUTAT
Insula
A Roma la natalitat va créixer molt i doncs no havia lloc per viure el romans i es van
crear les insules, cases de lloguer.
Eren altes de cinc o sis pisos, estaven distribuïdes en petits apartament que tenien
molts balcons i finestres per observar l’interior (atrium)
L’inquilí que vivia en aquestes habitacions normalment era gent més modesta i
només hi passava el temps suficient, és a dir, menjar i dormir.
A la part baixa hi havia botigues magatzems, etc.
Les insules estaven construïdes en fusta i, per tant, era freqüent que s’enfonsessin
a causa d’incendis, i també perquè estaven construïdes amb materials de poca
qualitat.
Insula romana
Domus
La domus abans del segle III aC era una casa més simple, però a partir d’aquell
moment es va construir amb més espais, es van introduir noves habitacions, sales,
etc. La domus és pràcticament la casa d’una família rica.
Tenia solament una planta, no tenia vistes a l’exterior perquè no tenia finestres,
llavors la llum i el l’aire del dia entrava pel sostre que estava descobert i tenia una
forma cap a l’interior . Cada habitació tenia estava un ús determinat.
1
La distribució de la domus era la següent:
Vestibulum: Era l’entrada de la casa que estava decorada amb algunes estàtues.
Fauces: És el passadís que uneix el vestibulum amb l’atrium.
Tabernae: Després de passar les fauces, per l’altra banda hi havien unes estances
que tenien accés al carrer i el propietari llogava com a botigues, tallers artesanals,
etc.
Cella ostiarii: (l’habitació dels porters): És on estava situat l’esclau porter.
Atrium: Era el centre de la domus. Tenia el sostre obert (complivium) per on
passava l’aire, la llum i l’aigua de la pluja que queia a una piscina.
Impluvium : Que a la vegada era una cisterna subterrània.
Cubiculum: Era l’habitació per dormir, estava situada al costat de l’atrium o
perystilium que és com un jardí tancat. Aquesta habitació no tenia finestres i les
parets estaven pintades amb diferents colors .
Tablinum: Era una gran habitació situada justament davant de la porta d’entrada.
Aquesta habitació és exclusivament per al pater familias perquè era com una mena
de despatx, i comunicava l’atrium amb el peristylum.
Triclinium: És on el romans dedicaven aquesta sala per menjar estirats i solia
trobar-se al costat del tablinum.
Andron: Era el passadís que uneix l’atrium i peristylum.
Culina: És on cuinaven, tenia un fogó d’obra. Per això la cuina era molt perillosa.
Balneum: És el bany.
Peristylum: Era un jardí interior al voltant del qual hi havia un pòrtic amb
columnes, luxós i la part on estaven les habitacions més ricament decorades. Com:
Exedra: És una sala exterior per llegir a l’exterior del peristylum
Oecus: Un menjador de gala, per a convidats
- Al peritylum hi havia jardins, fonts, piscina i hortus, on es cultivaven plantes
d'horta per al consum domèstic..
2
Casa senyorial o domus
1.2 LES CASES DEL CAMP
Els romans que s’ho podien permetre, solien tenir una casa de camp que
s’anomena Villa, situada en una terra fèrtil i a prop d’un riu o del mar amb un bon
clima i bona vista.
Només n’hi ha dos tipus de casa del camp que són: villa rústica i villa urbana
Villa rústica
En principi la villa rústica només era una cabana amb un pati o corral amb una
cisterna per recollir l’aigua de la pluja. I més tard es van afegir més parts
destinades al treball. Era la casa dedicada a la granja i al treball del camp. Els
treballadors sobretot eren esclaus.
3
La villa rústica es distribueix de la següent manera:
Cortes: Són els dos corrals, un situat a l’interior i l’altre a l’exterior.
Bublia i equilia: Els estables dels bous i cavalls.
Granarium: El graner.
Horreum: Lloc on conservaven els productes agraris.
Oporothecae: Lloc on es guardava la fruita.
Cellae servorum: Les habitacions dels esclaus.
Ergastium: Són les habitacions on els esclaus estaven castigats.
Culina: És la cuina i sempre cuinava un esclau.
Valetudinarium: És la infermeria.
Ostiarius: És el lloc on es situava el porter.
Pasto villatico: És el lloc per a les aus, animals salvatges i peixos.
Villa rústica
Villa Urbana
La villa urbana estava situada al costat de la villa rústica i era una residència que
els romans rics en tenien ales afores de la ciutat on descansaven i desfruitaven
amb la seva família i també els hostes.
4
La distribució d’aquesta casa és que tenien a les ciutats i com la domus, però a
més a més disposaven de moltes comoditats que són les següents:
Peristylum: Eren soterrat un o més grans jardins.
Cryptoporticus: Passadís soterrat que comunicava totes les habitacions.
Triclinium: Són dos menjadors, un d’estiu i l’altre d’hivern que disposava d’unes
finestres grans per observar el paisatge.
Bibliotheca: Disposaven de la biblioteca per estudiar, o llegir
Termae: La sala de banys.
Villa urbana
2. DECORACIÓ D’INTERIORS
2.1 PINTURES ROMANES
Amb la pintura decoraven les parets de l’interior i també de l’exterior de les cases
romanesLes varietats de l’estil i la qualitat depenen de l’època i dels recursos
econòmics.ls colors de les pintures s’obtenien dels minerals i de substàncies
vegetals i els quatre colors més utilitzats eren el vermell que és formava amb òxid
de ferro i sulfur de mercuri; el groc amb l’òxid de ferro hidratat; el blau a base de
coure; i el negre amb vegetals carbonitzats.
5
6
La pintura té quatre estils:
1.Estil d’incrustació
Es va crear a mitjans del segle I aC fins a principi del segle
II aC, a l’època republicana.
S’anomena incrustació perquè intenta imitar a la decoració
de marbres que s’aplicaven en l’època hel•lenística. És un
estil molt colorit.
2.Estil arquitectònic
Es desenvolupa durant el segle I aC.
S’anomena arquitectònic perquè imita arquitectures com per
exemple: portes, jardins, balcons, columnes, etc. I expressa
profunditat i perspectiva.
El color que més s’utilitza és el vermell intens.
3. Estil ornamental
Es va crear entre el 27a.C. fins a la meitat del s I aC.
És un estil que barreja els dos estils
anteriors.En aquest estil apareixen columnes,
edificis fantàstics, siluetes d’animals i
d’humans, elements vegetals i escenes
mitològiques els seus colors són molt intensos.
4.Estil escenogràfic
Es crea a la primera meitat del segle I .També té a
veure amb els dos últims estils anteriors, és un estil
molt confús, hi apareixen escenes mitològiques i
d’històriques. La seva decoració està carregada i
apareixen cortinatges i telons. Els seus colors són
més vius.
2.2 ELS MOSAICS ROMANS
Es coneix com a mosaic, opus tessellatum, una decoració de paviment o de paret
realitzada amb tessel·les de diversos colors i materials, que acostumen a ser cubs
més o menys regulars de mig centímetre de costat. Els materials podien ser de
marbres de colors com per exemple basalts, granit, pòrfid, serpentina, també de
pedres com la malaquita, lapislàtzuli, cornalina, i fins i tot de vidre o esmalt, o bé
ceràmica.
N’hi quatre tipus de mosaic:
1. Opus vermiculatum
Era d'origen egipci i es feia amb unes pedres molt
petites. Amb elles l'artista podia dibuixar amb
bastant facilitat les corbes, les siluetes i tots els
tipus d'objectes. Es col•locaven les tessel•les en
una filera contínua que seguia les línies del
contorn i del interior, de les figures que es volia
dibuixar. El nom ve del diminutiu llatí vermiculus
(de vermis -is, cuc). S’anomena així perquè les
línies del dibuix recordaven la silueta del cuc
2.Opus musivum
Es feia servir en la construcció dels murs.
Aquest tipus va començar a introduir-se a
finals del segle III.
7
3.Opus sectile
Són els dibuixos els quals estaven fets amb
pedres més grans i de diferents grandàries. La
tècnica era retallar plaques de marbre de
diversos colors per realitzar les figures
geomètriques, d'animals o humanes.
4.Opus signinum
Consisteix en un tipus de paviment llis i fet
amb calç i pols de rajoles, de taules o
d’àmfores que ja no es podien fer servir, al
qual s’introduïen pedretes o tessel·les, fent
representacions de figures geomètrics
senzills i sense complicacions.
Elaboraven el paviment en un taller artesanal
Per començar es feia dissenyar el quadre, després es dividia però amb el color que
necessitaven, llavors es treia una plantilla de papir on s’anaven posant les
tessel·les. A continuació es preparava bé el sòl per posar-les, s'aplanava fins a
aconseguir que fos horitzontal però amb una inclinació suau i calculada que
facilités el lliscament de l'aigua
El sòl havia de ser fort i estable ja que només el lleu trencament d'una sola tessel·la
podia afectar a tota l’obra.
Les tessel·les es posaven mirant cap a vall perquè després es veuria que havia
d'estar enganxada a la plantilla i el mosaic es construïa de baix a dalt.
8
3.MOBILIARI
Els Romans no feien servir gairebé els mobles a la casa romana, hi tenien
escultures i estàtues d'inspiració mitològica, columnes, etc. I evidentment
disposaven de diversos llits que n'hi havien molts tipus, taules, diversos tipus de
seients, armaris i arques.
Els materials utilitzats depenien del nivell econòmic de la família, podien ser de
fusta, bronze, pedra, marbre, ivori i fins i tot de metalls preciosos. Les vaixelles i
gerros podien ser de ceràmica basta o fines, de vidre i d'orfebreria.
Els mobles romans s'anomenen “supellex”, entre ells destaquen el següents:
•Llits: Havia quatre tipus de llit, el primer és el normal per dormir, l'altre servia de
sofà, també hi havia llit d'estudi i l’últim és el llit que servia per menjar estirat.
Els llits tenia quatre potes amb forma, també un bastidor on es recolzaven, un
suport de fusta al costat de la paret i un suport per al cap. Els llits per els pobres
eren diferents.
Llit que estava situat al menjador de luxe de la casa romana, triclinium o oecus
9
•Taules : Els romans utilitzaven cinc tipus de taula, hi havia
rectangulars, altres rodones i quadrades, amb la forma d’un
animal. Hi havia taules amb un, tres i quatre peus.
10
• Seients: Van utilitzar molts tipus de seients, com
pesades cadires, butaques, tamborets plegables i
bancs. Per exemple, la cathedra, amb un suport llarg i
arquejat era el seient d’una dona .
En les pintures i escultures romanes es poden veure
cadires amb potes amb forma d’animals en el
simbolisme, en l’art, etc.
• Tamborets: era com una tauleta sostinguda per quatre peus, es representen
diferents tipus de tamborets: cadires sense braços ni respatller i tamborets
plegables. Un d’aquests segella curulis era utilitzat pels magistrats romans en
ocasions especials . Tenien potes corbes amb peu zoomòrfic.
• Bancs: Els bancs es consideraven el seient dels pobres. El seu material podien
ser de bronze, pedra o en la major part, de fusta. Generalment s’utilitzaven en
sales d’espera.
• Armaris i caixes de cabals: Hi havia dos tipus d'armaris: els pesats muntats
sobre unes potes i amb portes, com les d’avui dia. També hi havia un altre tipus,
més petits i enganxats a la paret.
Tots els armaris estaven construïts de fusta que es podien tancar amb una clau.
Els objectes de valor i els documents importants es conservaven en una caixa de
cabals, era una caixa baixa, pesada i adornada de tatxons i relleus de bronze.
• Làmpades: Hi havia tres maneres diferents d’il•luminar. En primer lloc les torxes
que només s’utilitzava en situacions especials, aquestes torxes eres portades per
un esclau o s’introduïen en canelobres.
La il•luminació més utilitzada era amb les candeles i llums d'oli i per posar sobre la
taula utilitzaven un petit trípode baix.