L’AVALUACIÓ I
POTENCIACIÓ DE L’ÚS DE
LES TIC PER A L’ATENCIÓ
A LA DIVERSITAT
D.G. d’Innovació
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Març de 2009
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 2
CRÈDITS:
Investigadors
Marta Rovira i Martínez
Enric Saurí i Saula
Ajudants
Marc Biosca i Llahí
Sergi Carbonell
ENVIT és una empresa que realitza estudis i dóna suport a la planificació de
polítiques públiques tant des de la vessant d’anàlisi com des de la vessant de
planificació i treball per objectius.
Passatge Sant Josep 15 – 08340 Vilassar de Mar – Tel. 93 759 49 39 – www.envit.cat
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 3
Índex
PRESENTACIÓ ............................................................................. 5
1. DADES DE CONTEXT .................................................................. 7
1.1. Situació general de les TIC a l’escola pública catalana.................... 8
1. 2. El tractament a la diversitat a l’escola pública catalana................12
2. MARC GENERAL DE LES TIC .........................................................15
2.1. Incorporació de les TIC al món educatiu ....................................16
2.2. Funcions i dimensions de les TIC a l’escola actual ........................19
2.3. Models d’ús de les TIC a l’aula ...............................................23
3. LES TIC I L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT.........................................27
3.1. Educació i diversitat a les nostres escoles ..................................28
3.2. Recursos TIC per a l’educació en la diversitat .............................33
4. ENQUESTA SOBRE L’ÚS DE LES TIC EN EL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT .43
4.1 Plantejament metodològic .....................................................45
4.2 Anàlisi de resultats ..............................................................50
5. ANÀLISI DE RESULTATS..............................................................55
5.1 Resultats globals.................................................................56
5.2 Resultats per tipus d’aula ......................................................57
5.3 Resultats per titularitat del centre ...........................................73
5.4 Resultats segons el nivell educatiu ...........................................83
6. RESUM DE RESULTATS ...............................................................93
7. CONCLUSIONS ...................................................................... 129
8. RECOMANACIONS................................................................... 139
9. QÜESTIONARIS...................................................................... 145
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 4
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 5
PRESENTACIÓ
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 6
Aquest projecte sorgeix de l’interès del Departament d’Educació per atendre
la diversitat mitjançant les noves tecnologies de la informació i de la
comunicació. Els canvis que s’estan produint en l’ús d’aquestes tecnologies en
l’educació són molt importants, i cal comprendre tant la seva incidència en el
medi educatiu com les seves limitacions. Aquests canvis afecten totes les
àrees, però s’entén que en el marc de les aules d’acollida poden comportar
un canvi revolucionari en la manera d’afrontar el procés d’ensenyament-
aprenentatge. Especialment, en l’aprenentatge de la llengua, s’entén que les
TIC poden oferir noves metodologies de treball docent que facilitin
l’autoaprenentatge, la flexibilitat i la individualització del procés
d’aprenentatge, així com l’adaptació d’aquest a la diversitat inherent a l’aula
d’acollida.
En definitiva, les TIC poden oferir més oportunitats al tractament de la
diversitat i a la millora de l’aprenentatge. I cal explorar aquestes oportunitats
per encarar el futur immediat i aportar-hi noves iniciatives, si convé, des del
Departament d’Educació. En aquest sentit, esperem que l’estudi que
presentem aquí sigui útil per a l’orientació d’aquestes iniciatives.
El contingut de l’estudi es divideix en dues parts. En una primera part, hi ha
una anàlisi de la situació de la innovació educativa basada en l’ús de les TIC.
Aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant la realització d’entrevistes a
docents experts en aquesta matèria, a editorials de llibres de text educatiu, i
a alguns tutors i tutores d’aules d’acollida.
La segona part, descriu els resultats de l’enquesta realitzada a les aules
d’acollida, i a les aules ordinàries dels mateixos centres. Els resultats de
l’enquesta es mostren en taules comentades al llarg del capítol 5, i en forma
de representacions gràfiques al final de l’informe.
Finalment, afegim unes conclusions generals i una sèrie de recomanacions que
l’equip d’investigació ha considerat que es deriven de l’estudi.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 7
1. DADES DE CONTEXT
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 8
1.1. Situació general de les TIC a l’escola pública catalana
1.1.1. Inversió de la Generalitat de Catalunya en el curs 2006-2007
Tant les dades obtingudes del Departament d’Educació com les entrevistes a
coordinadors TIC i professorat confirmen una major inversió en les escoles
públiques del Principat.
Les dades extretes del balanç del curs 2006-20071 confirmen que internet –pel
que fa a nivell tècnic- ha arribat a una quasi totalitat de l’escola pública
catalana i que s’està realitzant un esforç considerable a l’hora d’incorporar
maquinària diversa a les aules (ordinadors, pissarres digitals, vídeoprojectors,
etc.).
Les dades més paradigmàtiques d’inversió en TIC reflectides en el balanç del
Departament són les següents:
Projecte Heura
• Arran d’aquest projecte s’ha realitzat l’adjudicació del subministrament i
instal�lació del cablatge de 2.001 centres educatius públics durant els anys
2007 i 2008. L’objectiu principal del projecte passa per subministrar les
infraestructures necessàries per fer arribar la banda ampla a totes les aules
de les escoles.
Kits d’Internet a l’aula
• Dotació d’equipaments TIC a 564 centres participants del projecte, amb la
distribució de 2.230 Kits d’Internet a l’aula. Aquests kits els conformen
ordinador, projector, subsistema de so i pantalla de projecció.
1 Informe publicat el 15 de juny de 2007 pel Departament d’Educació on es fa un balanç
complet de totes les inversions fetes a l’escola pública catalana.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 9
Ràtio alumnes/ordinador
S’ha procurat una reducció de la ràtio d’alumnes per cada ordinador. Així,
mentre la ràtio de 2006 era de 5,72 alumnes per ordinador, la de 2007 és de
4,87 alumnes per ordinador
Augment de la inversió en formació del professorat
El número total de professors formats en TIC pel Departament durant el curs
2006-2007 ha estat de 20.983 professors/es. A aquesta xifra caldria afegir-hi
la d’assistents als cursos de formació realitzats per entitats i associacions de
docents promotores de les TIC a l’escola (WeQuestcat, Lacenet, etc.)
1.1.2. Situació d’Internet a l’escola catalana.
Arran dels primers resultats del Projecte Internet Catalunya, programa de
recerca desenvolupat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la
Universitat Oberta de Catalunya, hem pogut copsar d’una manera força
acurada la situació d’internet i els seus usos a l’escola catalana. El PIC és un
programa de recerca que ha estudiat les transformacions que hi ha hagut a la
societat catalana a causa de l’aparició i ús massiu d’internet. Es tracta d’un
estudi sobre els usos d’internet per part de les persones i els efectes que
tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans.
Aquest estudi recull la presència, els usos i els efectes d’internet als diferents
àmbits de la nostra vida quotidiana: administració, empreses, el món de la
comunicació, la salut i l’escola. Naturalment, tenint en compte que el nostre
objecte d’estudi és l’escola, tan sols posarem de manifest aquells resultats i
dades que apareixen en relació a aquest àmbit.
Aquest àmbit de la recerca identifica i analitza la incorporació d'internet a
l'educació primària i a l'educació secundària de Catalunya i la seva relació
amb l'organització, la cultura i les pràctiques educatives dels centres
(Projecte Internet Catalunya, 2007). La fitxa tècnica de l’estudi explicita
metodològicament que s’ha realitzat una enquesta per qüestionaris a una
mostra de 350 centres, representativa del conjunt de centres públics i privats
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 10
d'educació primària i secundària de Catalunya. L'aplicació d’aital enquesta ha
comportat, segons la fitxa tècnica, la realització de 9.876 qüestionaris,
distribuïts, per col�lectius, de la manera següent: 700 directius de centres
docents, 350 professorat coordinador de TIC, 2.187 professorat i 6.639
alumnat.
Alguns dels resultats que apareixen a l’informe d’aquesta recerca són els
següents2:
� Una majoria del professorat i l'alumnat d'educació primària i secundària de
Catalunya accedeix a internet en la seva vida quotidiana, es mostra
interessat per aquesta eina i la considera important per a l'educació. Tot i
així, la presència d'internet a les aules encara és baixa en comparació amb
l'ús que en fan professorat i alumnat fora dels centres docents. Aquest poc
ús d'internet també es fa palès en les relacions entre la comunitat escolar,
especialment entre l'escola i els pares.
� Malgrat l'increment sostingut de dotacions en infraestructures i maquinari
(com s’ha dit anteriorment al final del curs 2007 s’ha arribat a una ràtio de
4,87 alumnes per ordinador als centres públics), fins fa ben poc la major
part d'ordinadors amb connexió a internet es concentraven en aules
d'informàtica als ordinadors de les quals els alumnes tenien accés d'una
manera molt més restringida que si els tinguessin a la seva pròpia aula.
Aquest ha estat un dels grans impediments materials de més generalització
de l'ús de la xarxa a les escoles.
� La manera en què els alumnes utilitzen internet a les aules i la freqüència
amb què ho fan depèn molt de la manera en què el professorat integra
aquesta eina en la seva pràctica pedagògica. Internet s'utilitza sobretot
per a preparar l'activitat docent i per a cercar informació relacionada amb
les diverses assignatures. Els alumnes la fan servir principalment per a fer
2 Aquests resultats són presents tan a la pàgina web de l’IN3 ( www.uoc.edu/in3/pic/ ), com
a la mateixa web de la Generalitat de Catalunya.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 11
els deures i per a preparar treballs escolars. Però la presència d'internet
en les activitats escolars com a eina per a la col�laboració entre professors
i alumnes i per al desenvolupament de projectes innovadors encara dista
molt de ser altament implementada. Bona part del professorat tendeix a
utilitzar internet per a mantenir els patrons de docència tradicionals, més
que no pas per a innovar.
� Una bona part dels directius dels centres docents no tenen entre les seves
prioritats la integració de les TIC i d'internet amb finalitats educatives. En
molts casos els directius dels centres tenen poca capacitat per a liderar
aquest procés i poder influir en les pràctiques educatives que tenen lloc en
els centres de la seva responsabilitat. Aquest problemàtica es manifesta
tant als centres públics com als privats.
� El professorat és l'element clau en la incorporació d'internet a l'educació
escolar. El professorat que utilitza internet d'una manera més freqüent i
variada amb els seus alumnes té un bon nivell de competències en la
utilització instrumental de les TIC, ha rebut formació en l'ús educatiu
d'internet, considera que la xarxa li és útil per als seus propòsits educatius
i adopta un tipus de pràctiques pedagògiques personalitzades que
fomenten la participació activa dels alumnes en les decisions sobre el
propi procés d'aprenentatge, el treball en equip i l'obertura a l'entorn.
� No s'han trobat evidències que les diferències en l'ús d'internet als centres
docents influeixin en els resultats escolars dels alumnes. En canvi, sí que
hem trobat diferències pel què fa a l'ús d'internet a casa. Els nois i noies
amb millor rendiment acadèmic accedeixen més a internet quan són fora
del centre que els que obtenen pitjors resultats, però, a més, el seu
rendiment acadèmic incideix en la manera com utilitzen la xarxa fora del
centre. Els alumnes que no tenen dificultats acadèmiques utilitzen més
internet per a finalitats escolars que la resta, quan són a casa. Així mateix,
més ús d'internet per part dels pares i mares comporta un nivell més alt
d'accés per part dels nois i noies, i més ús d'internet a casa per a fer
treballs escolars.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 12
L’informe conclou de la següent manera: “En aquest sentit, la feina que es fa
actualment des de les escoles i els instituts encara no proporciona als alumnes
les competències necessàries per a treure un profit adequat de les xarxes
informacionals i, en conseqüència, no contribueix prou a compensar les
"desigualtats digitals" entre alumnes, producte de les diferències que es
generen en els entorns socials i familiars de procedència” (Projecte Internet
Catalunya, 2007).
1. 2. El tractament a la diversitat a l’escola pública catalana
D’ençà de l’any 2000 la presència d’alumnes amb necessitats educatives
especials als centres escolars ha augmentat considerablement. L’augment de
la taxa migratòria al nostre país i, especialment, el reagrupament familiar ha
fet que molts infants i adolescents de diferents indrets del planeta s’hagin
d’escolaritzar. Evidentment això és un gran repte per l’administració i és,
per aquest motiu, que s’han potenciat, entre moltes altres coses, dos
elements que contribueixen a un tractament més acurat de la diversitat
present a les aules: les aules d’acollida, on es centralitza l’acolliment dels
alumnes nouvinguts, i les aules obertes, on es treballa amb l’alumnat que té
dificultats a l’aprenentatge.
1.2.1. Aules d’acollida
L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i
pensat per donar una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals,
lingüístiques i curriculars d'aquest alumnat. Alhora permet a l’alumnat
autòcton continuar el ritme de les classes amb tota normalitat i, doncs,
millora la qualitat global de l'alumnat del centre. La implantació d’una aula
d’acollida implica una dotació docent, una dotació informàtica, material
didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 13
Tot seguit incorporem un quadre on es recullen el total d’aules d’acollida
presents a Catalunya durant el curs 2006-20073:
Taula 1: Nombre d’aules d’acollida el curs 2006-2007
Serveis Territorials Nombre d’Aules
Barcelona ciutat 176 Barcelona Comarques 314 Baix Llobregat – Anoia 98 Vallès Occidental 99 Girona 146 Lleida 100 Tarragona 102 Terres de l’Ebre 46 TOTAL 1.081
1.2.2. Aules obertes
És un recurs adreçat a l'alumnat del segon cicle de l'ESO que presenta
dificultats d’aprenentatge i d’adaptació a l’aula i que precisa actuacions
individualitzades i adaptacions curriculars per a la seva integració escolar,
social i laboral.
Com en l’anterior apartat, incorporem un recull per territoris de l’evolució
que hi ha hagut de les aules obertes al Principat des de 2004 fins a 20074:
3 Dades extretes del “Balanç del curs 2006-2007” publicat el 15 de juny de 2007 pel
Departament d’Educació. 4 Dades extretes del “Balanç del curs 2006-2007” publicat el 15 de juny de 2007 pel
Departament d’Educació.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 14
Taula 2: Aules obertes entre 2004 i 2007
Serveis Territorials 2004-2005 2005-2006 2006-2007 TOTAL
Barcelona ciutat 15 9 4 28 Barcelona Comarques 20 34 36 90 Baix Llobregat – Anoia 11 24 16 51 Vallès Occidental 10 17 20 47 Girona 10 18 18 46 Lleida 10 14 17 41 Tarragona 10 14 4 28 Terres de l’Ebre 5 10 3 18 TOTAL 91 140 118 349
Com es pot comprovar l’augment d’aules obertes en els darrers anys ha estat
molt considerable evidenciant el compromís ferm d’avançar en el tractament
de la diversitat per part del Departament d’Educació.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 15
2. MARC GENERAL DE
LES TIC
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 16
2.1. Incorporació de les TIC al món educatiu
La informàtica, les telecomunicacions, internet, etc. es fan cada vegada més
omnipresents i imprescindibles. Les TIC ofereixen instruments avançats per al
processament de dades; canals de comunicació per obtenir i difondre
informació i comunicar-se a distància; interactivitat immediata;
emmagatzematge d’enormes volums d’informació; etcètera.
En aquests sentit, per tal de donar resposta a aquesta creixent necessitat de
dominar l’ús de les eines informàtiques i tecnològiques, els sistemes educatius
estant introduint canvis adreçats a assegurar que l’alumnat assoleixi
l’alfabetització digital. La incorporació de les TIC al món educatiu suposa una
profunda revisió del model educatiu. La pròpia raó d’ésser de l’escola, les
formes d’organitzar la classes i la relació professorat – alumnat, la forma
d’ensenyar i aprendre, la formació bàsica del professorat, la infraestructura i
els mitjans emprats a l’ensenyament, l’estructura organitzativa dels centres,
etc.
En aquest sentit, Pere Marquès (2007) sintetitza de la següent manera
l’impacte que han tingut – i tindran – les TIC al món educatiu d’ençà de la
seva entrada:
- Importància de l’educació informal de les persones
El món líquid en el que ens trobem fa que la informació sigui constant. En un
món saturat de mitjans de comunicació ens arriben constantment inputs
informatius. En aquest context, aquests diversos mitjans tenen cada cop més
rellevància pel que fa al nostre bagatge cultural.
Com afirma Pere Marquès (2007), cadad cop es fa més aprenentatge fora de
l’escola. En aquest sentit, el món educatiu ha d’integrar aquests nous canals
de formació als processos d’ensenyament. Cal que els donin eines i recursos
per reconèixer i destriar la informació adient. Cal que els joves prenguin
consciència de quina és la informació que cal apropiar-se. És a dir, potenciar
la recepció crítica del coneixement.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 17
- Nous continguts curriculars
Els grans canvis socials dels darrers anys demanden noves competències. En
aquest sentit, l’alfabetització digital esdevé essencial de cara al futur dels
joves i adolescents catalans. Aquestes noves competències tenen, i tindran
encara més, un paper cabdal en la trajectòria educativa de l’alumnat: “la
búsqueda y selección de información, el anàlisis crítico (considerando
perspectivas científicas, humnísticas, éticas...) y la resolución de problemas,
la elaboración personal de conocimientos funcionals, la argumentación de las
propias opiniones y la negociación de significados, el equilibrio afectivo y el
talante constructivo, el trabajo en equipo, los idiomas, la capacidad de
autoaprendizaje y adaptación al cambio, la actitud creativa e innovadora, la
iniciativa y la perseverancia...” (Pere Marquès, 2007). Totes aquestes
habilitats hauran d’ésser adquirides per afrontar els nous reptes de futur. És
evident que llegir, escriure, calcular, tenir coneixements de ciències i
història, etc. continuarà essent necessari. No obstant això, tot això s’haurà de
complementar, tal i com hem exposat, amb les habilitats i destreses
necessàries per poder actuar en aquest nou espai social telemàtic (Javier
Echevarría, 2001).
- Nous entorns virtuals d’aprenentatge
Les funcionalitats de les TIC ofereixen nous entorns per l’aprenentatge lliures
de les restriccions imposades per l’ensenyament presencial. Les Tic permeten
un constant contacte professor-alumne, fins i tot fora de l’horari escolar, fet
que ajuda molt més a un seguiment exhaustiu de la tasca realitzada per
l’alumnat. A la vegada, com ja veurem, aquests nous entorns permeten
complementar l’ensenyament presencial amb activitats virtuals i crèdits on-
line que poden desenvolupar-se a casa, als centres docents, etc.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 18
- Necessitat d’una formació didàctico-tecnològica del professorat
Tal i com l’administració catalana està realitzant, el professorat necessita una
important formació no tan sols en la utilització tècnica de les TIC, sinó que,
també, i encara més important, una formació pedagògica amb l’objectiu
d’encarar les TIC des d’una perspectiva pedagògica diferent. Tot passant des
del paradigma memorísitc al constructivisme.
- Tasca compensatòria enfront “l’escletxa digital”
Tan els centres docents com l’administració pública han de contribuir a
apropar les TIC a aquells col�lectius que per les seves condicions objectives
d’existència resten allunyats d’aquest món de possibilitats. En aquest sentit,
és essencial assolir l’alfabetització digital de tot l’alumnat i, per tant, cal
facilitar l’accés a aquells alumnes que no disposen d’equips informàtics fora
del centre.
Des d’aquesta perspectiva, la tasca realitzada per la Generalitat i els
municipis mitjançant els Plans Educatius d’Entorn esdevenen una eina cabdal
per lluitar versus les desigualtats digitals. En aquest sentit, caldria facilitar,
dins el marc d’aquests plans, el treball amb les TIC a tots els alumnes amb
dificultats a l’hora d’arribar a aquestes tecnologies.
- Demanda un nou sistema educatiu
Com hem presentat amb anterioritat, amb uns sistemes de formació on les TIC
s’empraran substancialment, caldran nous escenaris i materials (on-line),
noves formes organitzatives, nous mètodes pels processos educatius. Com
assenyala Javier Echevarría (2001), la tasca les escoles presencials es
complementarà –en alguns casos ja es complementa– amb activitats als
entorns educatius virtuals.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 19
2.2. Funcions i dimensions de les TIC a l’escola actual
La integració de les TIC en el repertori dels instruments de l’educació està
permetent la millora dels processos d’aprenentatge, la personalització de
l’ensenyament i una major eficàcia en la gestió dels centres educatius i de la
mateixa docència. En aquest sentit, permeten desenvolupar nous entorns
d’aprenentatge, tant presencial com virtual, que contribueixen a superar tota
mena de limitacions d’accessibilitat. Aquest canvis, possibiliten la
introducció de polítiques socials compensatòries que contribueixen a la
igualtat d’oportunitats. Ara, el coneixement arriba a tot arreu: a la llar, al
treball a poblacions aïllades. Tothom pot estar al dia de tots els coneixements
amb una immediatesa aclaparadora.
Davant l’escenari tecnològic que s’ha obert en els darrers anys les funcions de
les TIC a l’escola han pres un caràcter molt rellevant. L’escola ha d’integrar
la nova cultura: alfabetització digital, font d’informació, instrument de
productivitat per realitzar treballs, material didàctic, instrument cognitiu...
l’escola ha d’apropar als estudiants a la cultura d’avui. Per aquest motiu, és
important la presència a classe de l’ordinador des dels primers cursos, com un
instrument més, que s’emprarà amb finalitats diverses: lúdiques,
informatives, comunicatives, instructives...
L’ús de les TIC tenen com a objectiu permetre als alumnes assolir capacitats
per desenvolupar-se plenament en el si de la societat de la informació. A la
vegada, les TIC poden donar suport a objectius generals, com ara el
desenvolupar actituds positives per a l’aprenentatge, millorar la presentació
de treballs, les actituds inquisitives de recerca i solució de problemes,
d’aprendre col�laborativament i de treballar en equip.
Principals funcions educatives de les TIC als entorns educatius actuals (Pere
Marquès, 2007):
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 20
- Mitjà d’expressió i creació multimèdia, per escriure dibuixar,
realitzar presentacions, etc.
- Canal de comunicació, que facilita la comunicació interpersonal i el
treball col�laboratiu.
- Instrument de productivitat pel procés de la informació: creació de
base de dades, preparació d’informes...
- Font oberta d’informació i de recursos.
- Instrument cognitiu que recolza determinats processos mentals dels
estudiants.
- Instrument per a la gestió administrativa i tutorial. Contacte amb el
centre i realització de tutories via internet.
- Eina per a l’orientació (professional si s’escau), el diagnòstic i la
rehabilitació de l’estudiant.
- Mitjà didàctic i per a la avaluació: informa, exercita habilitats, fa
preguntes, guia l’aprenentatge, motiva, avalua...
- Instrument per a l’avaluació, que incorpora correcció ràpida i
feedback immediat, reducció de temps i despeses, possibilitat de
seguir el “rastre” de l’alumne
- Suport de nous escenaris formatius
- Mitjà lúdic i pel desenvolupament cognitiu a través de la premsa, la
ràdio, la televisió...
Davant aquests canvis, des de la Unió Europea s’ha definit l’alfabetització
digital dels estudiants en termes de les competències bàsiques5 en TIC que
5 Des de la sociologia i l’educació s’ha definit la noció de competència com la “capacitat” o
“potencial” per actuar eficaçment en un moment precís. Els més important és la utilització
que hom fa dels coneixements. F.E Weinert (2001) es refereix a la competència com un
sistema especialitzat d’aptituds o de saber fer necessaris per assolir un objectiu específic.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 21
han d’haver assolit en acabar l’escolaritat obligatòria (Pere Marquès, 2003). El
que es contempla, doncs, és el següent: “En acabar l’escola, l’alumnat ha de
ser un usuari informat de les possibilitats de les TIC, ha d’estar capacitat per
aplicar selectivament els instruments TIC apropiats en els àmbits personal,
laboral, social i com a suport bàsic per a l’aprenentatge continuat al llarg de
tota la vida” (Ardid et al., 2000).
En aquest sentit, Pere Marquès (2003) exposa quins són els objectius generals
sobre els quals s’ha d’articular la competència bàsica TIC:
� L’alumnat ha d’assolir les capacitats per desenvolupar-se
completament en la societat de la informació.
� L’ús de les TIC ha de permetre desenvolupar actituds positives per a
l’aprenentatge, millorar la presentació dels treballs, les actituds
inquisitives de recerca i de resolució de problemes, d’aprendre
col�laborativament i de treballar en equip.
� Les TIC configuren nous entorns de col�laboració per participar en
comunitats d’aprenentatge formal i informals.
� Les TIC s’han de fer presents en tots els àmbits de l’ensenyament i
l’aprenentatge.
Partint d’aquests objectius globals, Pere Marquès (2003) identifica cinc
dimensions de la competència TIC que agrupen els elements més rellevants de
les TIC per a l’educació:
a) Impacte històrico-social
Les competències en TIC han de permetre desenvolupar pràctiques
responsables en l’ús dels sistemes tecnològics i en el tractament i
difusió de la informació
b) Alfabetització tecnològica
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 22
L’adquisició de la competència en TIC ha de permetre que l’alumnat ha
sigui autònom amb les eines informàtiques. Aquest domini i autonomia
s’adquireix comprenent tant els components físics i estructurals com
els elements lògics.
c) Instruments de treball intel�lectual
L’assoliment de la competència TIC cobreix un gran nombre d’activitats
que van des de la planificació de les tasques fins a la presentació i
discussió dels resultats, passant pel procés de recollida , anàlisi i
tractament de la informació.
d) Eina comunicacional
La competència en TIC ha de permetre emprar eficaçment i
responsable les eines de comunicació interpersonal i de teball
col�laboratiu, tant en la seva modalitat sincrònica (xat, messenger,
videoconferència) com asincrònica (correu electrònic, fòrums).
e) Control i modelització
Mitjançant les TIC l’alumnat pot endinsar-se en un laboratori de
ciències naturals, socials i humanístiques que li permet descobrir les
lleis que regeixen els processos físics, químics, biològics, econòmics o
copsar i estudiar, entre moltes d’altres coses, fets històrics i formes de
fer d’èpoques passades.
En definitiva, les TIC permeten impulsar el canvi vers un nou paradigma
educatiu més personalitzat i centrat en l’activitat dels estudiants. A més, la
necessària alfabetització digital dels alumnes i l’aprofitament de les TIC per a
la millora de la productivitat en general, l’alt índex de fracàs escolar i la
creixent multiculturalitat de la societat amb l’augment de la diversitat a les
aules que això suposa constitueixen prou raons per aprofitar les possibilitats
d’innovació metodològica que ofereixen les TIC per assolir una escola més
eficaç i inclusiva.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 23
2.3. Models d’ús de les TIC a l’aula
Tot seguit presentem un breu recull d’alguns models d’ús de les TIC a l’aula.
Per descomptat es tracta d’un petit llistat i, per tant, cal ésser conscient de
la multiplicitat d’opcions i possibilitats ofertes per les TIC.
a) La pissarra digital a l’aula
El seu ús permet als estudiants presentar els seus treballs a l’aula, comentar
públicament els materials extrets d’internet, etc. a la vegada, els professors
poden articular les seves classes amb propostes més visuals i atractives, poden
corregir col�lectivament els exercicis, cercar informació que manca a internet
instantàniament, etc.
b) Videoconferències a classe
Les TIC ofereixen la possibilitat de participar en converses –via xat, correu
electrònic, messenger o videoconferència- amb estudiants d’altres centres,
expertes en determinades matèries, personatges rellevants amb qui val la
pena conversar, etc.
c) L’ordinador (o ordinadors) a l’aula
L’ordinador a l’aula esdevé font d’informació i aprenentatge, canal de
comunicació i eina per elaborar documents, imatges, etc. la presència d’un
ordinador (o diversos) a l’aula obre un marc de possibilitats molt ampli.
Alguns exercicis o metodologies que es poden emprar són els següents:
- Exercicis de recuperació a la carta
Els alumnes, individualment o per parelles, poden realitzar exercicis de
recuperació o reforç a través de les múltiples plataformes on-line o
pàgines web dissenyades per aquesta funció.
- El diari a classe
Des de l’aula es pot elaborar un diari o setmanari que permeti treballar no
tan sols l’escriptura, sinó també la capacitat de síntesi, d’anàlisi, etc. a la
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 24
vegada, al tractar-se d’una tasca compartida amb tota l’aula es reforça el
treball en grup.
- La bitàcora (o web) de classe
Diàriament alguns alumnes poden redactar a una weblog una crònica del
dia. Aquí no tan sols es poden incloure les activitats realitzades a l’aula
sinó, també, a mode de calendari, les tasques o feines que s’han d’anar
fent en els propers dies.
- Exercicis “a la carta” d’ampliació, reforç o avaluació (tractament de la
diversitat)
EL professor pot encarregar la realització de determinats exercicis de les
diferents plataformes de continguts o d’Internet. Programes tutorials i
d’exercitació per avaluar i reforçar els aprenentatges, programes per
conèixer el nostre entorn cultural i lingüístic, revisió de pàgines web per
ampliar coneixements, etc. Aquests exercicis poden ser autocorrectius i,
així, es pot informar al professor dels resultats.
- Avaluació individual amb programes tipus test
El professor pot preparar test de preguntes d’autoavaluació i plantejar-lo
als alumnes individualment a l’aula d’informàtica. Els programes que ho
fan corregeixen automàticament els exercicis i elaboren un registre amb
l’activitat realitzada per cada estudiant i una estimació de la nota.
- Realització de webquests
Les webquest esdevenen una eina molt interessant a l’hora d’aprendre
com i de quina manera cercar la informació sobre el tema que s’està
investigant. Esdevé un exercici que potencia les habilitats necessàries per
reeixir en una recerca.
d) Deures en grup amb recolzament TIC
Les TIC permeten desenvolupar més treballs col�laboratius o en grup als
estudiants. Mitjançant la missatgeria instantània aquest alumnes poden estar
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 25
en contacte fora de l’horari escolar i avançar així en els seus projectes amb
grup.
e) Debats i fòrums virtuals
Es poden organitzar debats i fòrums sobre diferents temes durant el curs. Des
de casa o des de les aules d’informàtica l’alumnat podrà intervenir en els
debats expressant el seu posicionament i opinions.
f) Weblog de l’estudiant
Cada estudiant pot tenir la seva pròpia weblog on pot escriure les seves
impressions sobre la classe o l’escola, pot incorporar-hi encàrrecs fets pel
professorat, enllaços que l’alumne consideri interessants, etc. El professor
animarà els estudiants a fer visites a les weblogs dels seus companys per així
potenciar el coneixement mutu.
g) Realització de treballs amb suport audiovisual
Les TIC també incorporen d’altres element com poden ser el so i la imatge. En
la mesura que el llenguatge audiovisual es fa cada dia més present en la
quotidianitat de l’alumnat es pot emprar aquests sistemes comunicacionals
per reforçar els coneixements, aprenentatges i habilitats de l’alumnat. En
aquest sentit, es poden realitzar treballs sonors (ràdio) o amb format
audiovisual (documentals d’investigació curtmetratges, programes pilot per
una televisió fictícia, etc.) que no tan sols signifiquen un canvi en les maneres
de fer, sinó que també treballen d’altres llenguatges que cal potenciar.
h) Més qualitat en la docència per part del professorat
Les millores en els sistemes pedagògics proporcionades per les TIC són prou
evidents. Així, per exemple, la preparació de les classes es pot fer a casa amb
el suport d’un ordinador portàtil per així connectar-lo a la pissarra digital o a
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 26
un vídeoprojector amb l’objectiu de reforçar les explicacions amb els
materials prèviament preparats o seleccionats. A la vegada, es pot fer un
seguiment més sistematitzat de l’alumnat (treballs realitzats, assistència a
classe, reflexions extretes de les tutories, etc.). També es poden realitzar
tutories on-line si els alumnes tenen ordinador a casa. Així, el professor, des
del seu despatx, es pot posar en contacte amb l’alumne si està malalt o té
dubtes sobre algun tema, amb els pares d’un alumne que té determinada
problemàtica, etc. En aquesta mateixa línia, si les famílies tenen internet
poden tenir informació més amplia i puntual del seus fills, realitzar tràmits
des de casa i col�laborar més fàcilment amb les activitats realitzades a
l’escola.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 27
3. LES TIC I L’EDUCACIÓ
EN LA DIVERSITAT
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 28
3.1. Educació i diversitat a les nostres escoles
L’escola és un agent fonamental de transmissió cultural que s’encarrega de
transmetre uns determinats valors, coneixements i sabers culturals. És un
agent important d’endoculturació, és a dir, d’adquisició de la pròpia cultura i,
per aquelles persones que procedeixen d’altres entorns culturals,
d’aculturació (o aprenentatge d’una altra cultura). Per les seves pròpies
característiques, l’escola és l’únic espai social en el que el contacte entre
adolescents suposadament diferents és pràctic i legítim. Ofereix uns espais i
uns temps que permeten a tots els infants i adolescents un contacte sostingut,
informal i personal i en igualtat de condicions. És des d’aquesta perspectiva
que l’escola esdevé l’espai perfecte a l’hora de treballar per la modificació
dels prejudicis i de les actituds que se’n deriven.
En molts casos es tendeix a analitzar en clau problemàtica la presència
d’alumnes d’orígens culturals diversos. Suposar que tots els fills i filles
immigrades són alumnes amb necessitats especials no només és un prejudici
sinó que va en detriment de la integració escolar i socials d’aquests nois i
noies. És evident que la incorporació tardana al curs, el desconeixement
lingüístic, una trajectòria educativa fragmentada i sense continuïtat, el fet de
no haver estat escolaritzat prèviament, el bagatge cultural inicial, etc. són
elements que inicialment poden dificultar la integració dels nois i noies en
l’àmbit escolar. No obstant això, aquestes suposades diferències inicials no
han d’esdevenir “factors insalvables” que perpetuïn l’estigmatització dels
nois i noies d’origen immigrat.
Una de les dificultats més importants amb les que aquests joves es troben són
les lingüístiques. El fet de no dominar les llengües de la societat d’acollida és
un problema per la integració escolar dels joves d’origen immigrat. És un
factor important de vulnerabilitat i debilitat de la xarxa cognitiva a l’hora de
codificar els esdeveniments socials del propi entorn. La llengua transmet
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 29
valors, significats i, per tant, condiciona la socialització i els resultats escolar
(Casas et al., 2003).
En aquest sentit, la necessitat de l’aprenentatge lingüístic, cultural...
requereix la implementació d’un primer espai d’acollida que treballi en
aquesta direcció i ajudi els joves a la descoberta de la nova societat. Les
aules d’acollida esdeven, doncs, una eina fonamental per reeixir en aquest
propòsit. Ara bé, sempre i quan no es converteixin en un reducte o “ghetto”
diferenciat de la resta del centre. D’altra banda, tan important és el marc de
l’aula d’acollida com el pas a l’aula ordinària: “El pas a l’aula ordinària és
molt important per aquests alumnes, i per tal que aquest pas sigui positiu i
efectiu s’haurien de donar tota una sèrie d’elements que incidissin sobre
aquest procés d’incorporació; elements relacionats amb l’actitud del
professorat i dels companys i companyes, l’acollida, l’acompanyament, la
tutorització, la coordinació dels diversos serveis, l’adaptació curricular, etc.
L’èxit escolar dependrà, en gran mesura, de com es plantegi aquest pas a
l’aula ordinària. En aquest sentit, tots els recursos específics que allunyin
l’alumne nouvingut del seu grup normalitzat en dificulten la integració
posterior” (Casas et al., 2003: 75-76).
3.1.1. Una eina per a l’escola inclusiva : les Aules d’acollida
Com s’ha exposat, els aspectes implicats en l’acollida són molts, si bé els que
es relacionen amb la manca de domini de la llengua de l’escola adquireixen
una gran importància (Vila i Serra, 2006). En aquest sentit, s’ha desenvolupat
un model educatiu que combina la presència a les aules d’acollida amb la
presència a l’aula ordinària6. L’objectiu indefugible és que l’alumnat
nouvingut comparteixi relacions socials amb tot l’alumnat a l’aula ordinària
6 El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va adoptar mitjançant el Pla per
a la llengua i la cohesió social un model que combinava l’aula d’acollida tancada i l’aula
ordinària per atendre les necessitats educatives i lingüístiques de l’alumnat nouvingut.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 30
des dels primers moments de la seva arribada. L’aula d’acollida serveix,
doncs, per facilitar la integració inclusiva dels alumnes nouvinguts en un
context educatiu del qual desconeixen les normes, les rutines, l’idioma o els
estils d’ensenyament-aprenentatge predominants (Sales, 2006).
Com ja hem puntualitzat, la llengua esdevé un factor clau per la integració i
adaptació escolar dels joves nouvinguts. En aquest sentit, voldríem apuntar
molt breument algunes línies sobre la relació entre el català i les aules
d’acollida. En el transcurs del curs 2004-2005 el Servei d’Ensenyament de
Català (SEDEC) i el Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social (SICS) van recollir
dades sobre el funcionament del “Pla per a la llengua i la cohesió social”.
Algunes de les conclusions d’aquesta avaluació del pla elaborades per Ignasi
Vila, Santiago Perera i Josep M. Serra (2006) les presentem a continuació:
� La majoria de l’alumnat nouvingut, fins i tot el que acaba d’arribar, no
està més de 10 hores setmanals a l’aula d’acollida. Després de 2 anys
d’estada a Catalunya el percentatge d’alumnat és petit. El gruix de
l’alumnat de les aules d’acollida el constitueix l’alumnat escolaritzat al
començament del curs i el que va arribant al llarg del curs acadèmic.
� L’aula d’acollida serveix per accelerar recursos conversacionals en
llengua catalana i fer possible la incorporació activa de l’alumnat
nouvingut a l’aula ordinària. Totes les dades informen que el lloc
privilegiat on l’alumnat nouvingut aprèn la llengua catalana és l’aula
ordinària. I, per això, l’aula d’acollida té un paper cabdal tant per
assegurar la seva ràpida incorporació a l’aula ordinària com per fer
possible el procés d’integració i adaptació escolar.
� La integració i l’adaptació escolar són factors decisius per a la
incorporació i el desenvolupament de la llengua catalana. Això és lògic
ja que el llenguatge és l’eina privilegiada dels éssers humans per
regular i controlar els seus intercanvis socials. Integrar-se i adaptar-se
significa relació i intercanvi social i ambdós estan relacionats amb
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 31
l’adquisició de l’eina per fer-ho possible. Aquests factors de la
integració són tan importants que deixen sense rellevància altres
factors com l’edat, el temps de residència o el nombre d’hores
d’estada a l’aula d’acollida.
� El temps de residència i l’edat de l’alumnat són variables que, per si
soles, no juguen a favor de l’adquisició de la llengua catalana. Les
dades mostren que els nivells més elevats de llengua catalana, en
condicions similars, els adquireix l’alumnat nouvingut que fa 1 i 2 anys
que està de residència. Aquests resultats es relacionen amb el nivell
d’integració i adaptació escolar. És a dir, l’alumnat que mostra un baix
nivell d’integració i adaptació escolar, independentment de residir més
o menys temps o ser més o menys gran, obté baixes puntuacions en
llengua catalana. La comprensió oral és l’únic domini dels quatre
avaluats que no segueix aquesta regla. Una explicació d’aquest fet es
troba en la baixa presència social de la llengua catalana en els llocs on
viu aquest alumnat. Si l’alumnat nouvingut no aprèn català a l’escola
des de la seva participació activa en les activitats d’ensenyament és
molt difícil que ho faci en el seu entorn social.
3.1.2. Aula d’acollida, llengua i potencial de les TIC
No podem perdre de vista que l’alumne nouvingut ha de realitzar un procés.
El primer moment que toca l’escola pot ser molt diferent i impactant,
especialment per aquells alumnes d’una cultura molt diferenciada. Així, per
exemple, els nois i noies que venen del món musulmà viuen un canvi molt
substancial –formes de fer a l’aula, les qüestions de gènere, el concepte de la
disciplina, etc.-. En aquest sentit, es tracta de realitzar un primer procés que
necessita temps –això és entendre l’edifici, entendre la llum, entendre que ha
de compartir taula amb una nena si és un nen o amb un nen si és una nena,
etc.–. La convivència és, doncs, una evolució importantíssima; però és
indispensable permetre que l’alumne pugui situar-se. En aquest moment
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 32
inicial encara no hi tenen cabuda les TIC. Cal ser conscients que molts
d’aquests joves poden no haver vist un ordinador en la seva vida.
El següent pas a fer és, però, la implementació de les noves tecnologies com a
recurs a l’aula. En molts casos, els alumnes nouvinguts descobreixen que amb
l’ordinador poden expressar i poden explicar, amb la dificultat de fer-ho en
un idioma que van aprenent. Però en canvi poden ensenyar la foto del seu
poble que han buscat per internet. Aquest lligam amb el país d’origen els
dóna molta seguretat i, això, és quelcom que les TIC permeten. Aquest procés
de “sóc d’un lloc però ara estic aquí” se’ls fa més fàcil. Les TIC permeten
aquest joc de conèixer tant el nou país com el país d’origen amb un
llenguatge molt visual i entenedor. A la vegada, es fomenta la relació escola–
família en la mesura que els nois i noies poden mostrar la feina realitzada a la
seva família. Aquest seguiment per part dels pares de les tasques realitzades
a l’escola no tan sols permet entendre a les famílies les lògiques de la
institució escolar, sinó que, també fomenten una relació de confiança en tant
que la descoberta del país d’origen augmenta. No podem obviar que
actualment existeixen multiplicitat recursos a la xarxa –diccionaris, jocs
lingüístics, etc.– que permeten que l’alumne progressi autònomament. Els
nois i noies descobreixen que a partir d’internet poden estar en contacte amb
els altres; és una finestra oberta al món.
EL treball de les TIC a les aules d’acollida es fonamenta, principalment, en
tres punt bàsics:
1. El treball –descoberta– de l’entorn.
2. El manteniment dels lligams amb el país d’origen.
3. En un primer moment permeten la possibilitat d’expressar-se de
maneres diferents, fora de les purament lingüístiques.
Les dades confirmen que l’evolució dels alumnes nouvinguts és increïblement
ràpida. En molts casos, com s’ha exposat amb anterioritat, entre 1 o 2 anys
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 33
abandonen l’aula d’acollida. Quan s’efectua aquest abandó el seu
coneixement de la llengua és força notable, fet que els permet seguir el ritme
de l’aula ordinària. És evident, doncs, que el procés realitzat per aquests nois
i noies és substancial; en aquest procés les TIC esdevenen una eina molt
important. Aquesta és la raó per la qual el professorat de les aules d’acollida
acostuma a emprar les TIC sense problemes. Fins i tot aquell professorat que
inicialment no domina les tècniques acaben per implementar-les a l’aula
davant l’evidència del paper que poden jugar en l’acollida inicial de l’alumnat
nouvingut. En aquest sentit, aquest professorat acaba integrant el treball a
través de les TIC. Així, per exemple, en molts casos acabarà coneixent el
treball en vídeo i fotografia davant la constatació que el llenguatge visual té
un gran potencial a les aules d’acollida. En aquest sentit, la utilització de les
TIC no depèn tant del que sap el professorat sinó de la seva voluntat de
facilitar el moment de l’acollida. L’aula d’acollida suposa, se’ns dubte, un
canvi metodològic car no es pot plantejar com una classe estàndard. Aquest
espai suposa treballar per racons o grups, oferint una atenció molt
personalitzada al nou alumnat, aquesta individualització la permet les TIC.
3.2. Recursos TIC per a l’educació en la diversitat
En la mesura que va arribant alumnat nouvingut es fa palesa la necessitat de
disposar de materials i recursos didàctics adients per atendre’l. No hi ha
dubte que els recursos i materials ocupen un lloc central en l’estructuració
dels continguts que es volen ensenyar. A la vegada, ajuden a configurar les
primeres representacions que tenen de la societat d’acollida els alumnes que
s’incorporen als centres educatius.
En aquest sentit, des de la Generalitat s’ha marcat unes directrius en relació
amb la producció de recursos i materials didàctics. Aquestes directrius de la
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social es concreten en les
actuacions següents (Subdirecció General Llengua i Cohesió Social, 2006) :
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 34
� Elaborar i difondre (Espai LIC i l’edu365) materials per a l’alumnat i
orientacions i eines de suport per al professorat.
� Promoure l’edició de materials que cobreixin les necessitats
d’aprenentatge i acolliment de l’alumnat nouvingut.
� Promoure la difusió de materials elaborats per docents que treballen
amb alumnat nouvingut i ajudar a generalitzar les innovacions que
s’estan produint en les nostres aules.
� Promoure projectes de col�laboració amb d’altres serveis i
departaments, en els casos en què aquesta col�laboració permeti que
un mateix material tingui explotacions diverses per part dels
diferents col�lectius.
� Promoure i incorporar iniciatives d’altres agents (entitats, món
universitari, mitjans de comunicació) que siguin útils per a les
finalitats i objectius que ens hem proposat o que contribueixin a
millorar el treball sobre la diversitat lingüística, social i cultural que
volem desenvolupar en els nostres centres.
Si bé des de la Generalitat s’està apostant clarament per aquesta línia de
treball, no podem deixar de banda la important tasca realitzada per
associacions i grups de professors a l’hora d’elaborar materials i recursos.
Grups de treball, associacions i xarxes educatives com Lacenet,
WebquestCat, iEARN-PANGEA, l’Associació d’Ensenyants d’Informàtica de
Catalunya, la Xarxa Educativa del Raval, Novadors (Fòrum per les noves
tecnologies de l’educació), Edutec (Revista electrònica de Tecnologia
Educativa), el Col�lectiu Espiral, l’ACTE (Associació Catalana Telemàtica
Educativa), el Grup d’Innovació de l’ICE, el Grup de Tecnologia Educativa, el
projecte Kampus d’Aules Obertes, el CENT (Centre d’Educació i Noves
Tecnologies), el DIM, etc. treballen en diferents camps relacionats amb les
TIC (treball teòric, formació de professorat, intercanvi d’experiències
pedagògiques i, sobretot, elaboració de material i recursos didàctics) amb
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 35
l’objectiu d’impulsar la utilització de les TIC a les aules i facilitar material
innovador que sigui d’utilitat per al professorat que ha d’atendre l’alumnat.
Tot seguit exposarem un petit recull de pàgines web on s’hi pot trobar
recursos i material didàctic per professors i alumnes, fòrums, material
teòric... Volem posar de manifest que es tracta, tan sols, d’una petita mostra
sense voluntat d’exhaustivitat. Cal tenir en compte que, sortosament, cada
dia neixen noves experiències i iniciatives que si bé no mencionem de ben
segur realitzen una tasca important a l’hora d’ajudar a incorporar les TIC a les
aules.
Recursos TIC a la xarxa
Webs més generals sobre les TIC i l’educació
� www.edu365.cat. Portal de la Generalitat de Catalunya de recursos per
a pares i alumnes, amb jocs d’aprenentatge, notícies, agenda,
novetats, canals, blogs d’alumnes, xats i apartats per nivells educatius.
� www.xtec.cat: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Els recursos
presents a aquesta pàgina web de la Generalitat són molts i d’alta
qualitat. Se’ns dubte és un referent per bona part del professorat
interessat a treballar a partir de les TIC. Hi ha espai per la formació del
professorat, jocs d’aprenentatge interactiu, serveis educatius amb
diferents programes per l’aprenentatge, butlletins, punts de trobada,
etc.
- http://phobos.xtec.net/lic : En aquest espai hi trobem una
agrupació de diversos materials i recursos TIC de nivell inicial de
llengua (pàgines web, quaderns virtuals, presentacions digitals,
etc.) procedents de la xarxa o preparats pels mateixos tutors de
les aules d’acollida. Hi ha també exemplificacions que permeten
optimitzar la utilització dels equipaments informàtics de les
aules d’acollida. En aquest mateix espai LIC hi trobem recursos
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 36
pel centre acollidor, l’explicitació dels pans educatius d’entorn,
etc.
- http://phobos.xtec.net/aulesobertes/campus/
Kampus Aules Obertes – És un punt de trobada i de treball de
totes les aules obertes que hi ha als centres educatius de
Catalunya. En aquest portal, dirigit pel Ramon Barlam i el Ferran
Mas, s’hi troben activitats variades per l’alumnat, recursos per al
professorat (fitxes de treball, vídeos, caceres del tresor,
webquests, etc.), activitats cooperatives, enquestes, possibilitat
de realitzar videoconferències, interconnexió simultània de fins
a 7 aules obertes via webcam, xat del Kampus, etc. En aquest
portal també hi ha espai per weblogs amb enllaços a d’altres
pàgines d’interès, reflexions i eines pedagògiques
(http://5centims.blogspot.com).
- www.xtec.cat/ceipdrassanes : Hi trobem diferents exemples
d’utilització de les TIC (vídeo, televisió a l’aula, ràdio al centre
educatiu, internet, fotografia digital). Aquest centre també es
troba immers en el projecte internacional GEMS (Projectes
telemàtics i cooperatius per internet)
- www.xtec.cat/~jregales : Activitats i recursos per l’àrea de
tecnologia de l’ESO.
- www.xtec.cat/~enavarro : Estratègies pedagògiques i enllaços
per realitzar exercicis via internet (matemàtiques, etc.).
- www.xtec.cat/~lperez : Recursos didàctics amb endevinalles i
exercicis matemàtics.
� www.ctv.es/users/tramunta
Recursos de programari educatiu en català.
� www.dewey.uab.es/pmarques/pizarracat.htm
Pàgina web del Pere Marquès, professor de la facultat d’educació de la
Universitat Autònoma de Barcelona, on assenyala els millors recursos
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 37
multimèdia aplicats a l’educació. Hi trobem un índex per nivells
educatius i per assignatures de webs de professorat.
� www.dewey.uab.es/pmarques/pdigital
El mateix professor Pere Marquès elabora documents i recursos sobre
estratègies d’us de les pissarres digitals, webs on adreçar-se per
treballar amb pissarres digitals i estudis realitzats sobre el tema.
� www.guiaeducativa.net
Pagina web d’orientació al professorat amb la intenció de trobar
material TIC a la xarxa.
� www.ciberespiral.org/general.htm
Col�lectiu de professors, tècnics i investigadors interessats en la
promoció i aplicació de les TIC.
� www.aulamedia.org
Ofereix a professors recursos sobre l’educació en comunicació.
� www.iearn.cat
iEARN són les inicials que designen la International Education and
Resources Network (Xarxa Internacional d'Educació i Recursos). A
Catalunya rep el nom d’IEARN-Pangea.
� www.webquestcat.org
Portal de la comunitat catalana de webquest on hi podem trobar
exemples de webquest, seminaris, cursos de formació, etc.
� www.educalia.org
Espai dedicat a la llengua, literatura i llibres.
� www.cnice.mecd.es
Programa de noves tecnologies.
� www.pangea.org/mrp/
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 38
Xarxa i espai per a la renovació pedagògica.
� www.xarxaneta.org/fmrppv
Federació de moviments de renovació pedagògica al País Valencià.
� www.auladetecnologia.com
Espai de recursos, materials i propostes de treball per a la docència de
les TIC a secundària (web de Xavier Rosell).
� www.areatic.com
Recursos per treballar les TIC a l’aula.
� http://videocursos.comunalia.net
Web on podem trobar trucs i formació. Els temes es presenten com a
vídeos.
� www.aula21.net
Educació i internet (en espanyol).
� http://gte.uib.es
Web del Grup de Tecnologia Educativa de la Universitat de les Illes
Balears. Articles i projectes més acadèmics.
� www.eduteka.org
Web de teconologies de la informació i comunicació per l’ensenyament
bàsic. Mòduls temàtics – eines sobre diferents àrees d’interès (mòduls
de matemàtica interactiva i aprenentatge visual).
Moltes webs de professors de secundària sobre aquest tema.
� www.internostrum.com
Recursos d’internet amb molt material adreçat a la preparació de
classes dels professors.
� http://cent.uji.es
Pàgina web del Centre d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat
Jaume I. Aquí hi podem trobar materials de formació i tecnologia
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 39
educativa (cursos, tallers, seminaris i projectes); programari lliure per
l’educació i suport a través de l’Aula Virtual. El CENT, encapçalat pel
professor Jordi Adell, és un grup pioner en el tractament teòric i
pràctic de les TIC.
� www.novadors.org/
Pàgina web del “Fòrum de noves tecnologies de l’Educació” (Novadors).
Aquí hi ha espai per articles teòrics i reflexions per mitjà de l’EDUTEC
(Revista electrònics de tecnologia educativa).
� http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/: Escoles en Xarxa. Escoles en Xarxa
és un sistema de blocs en línia de diversos centres de secundària
(cròniques) i primària (intercanvis) que estan interessats:
o en la implementació de les TIC en l'àmbit educatiu,
o en la pràctica del periodisme escolar
o en l'ús de la llengua catatana arreu del domini
o en la implicació en processos educatius innovadors
� http://www.aulamedia.org/: Aula Media. Revista que promou
l’educació en comunicació. Promou l’ús d’eines comunicatives i
interactives (televisió, cinema, blogs...).
� http://www.laxarxa.info/: Xarxa d’educació en comunicació.
� http://antalya.uab.es/ice/edumedia/ o www.edumedia.cat: Edumèdia
és un nou grup de treball en el camp de l’educació en comunicació,
format amb l’assessorament de la revista AulaMèdia, que treballa en la
creació de projectes i iniciatives per impulsar l’educació en comunicació
durant les etapes educatives d’infantil i primària. Volen ser un referent en
la defensa dels drets dels nens i nenes usuaris dels mitjans de
comunicació, descontextualitzant i redescobrint els continguts dels
mitjans de comunicació que veuen els més petits.
Edumèdia està en xarxa amb altres grups que d’interessos paral·lels,
com AulaMèdia, Neokinok.tv i Objectiu Comunicació. Edumèdia està
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 40
inscrit com a grup de treball en el marc del l'ICE de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB).
� http://www.quadernsdigitals.net/: Quaderns Digitals.net és una revista
sobre les noves tecnologies aplicades a l’educació. En català, castellà i
portuguès. A més dels articles, s’hi mostren recursos educatius en
format digital (programes, joc per aprendre...), resultats d’estudis i
enllaços amb d’altres pàgines web sobre la mateixa temàtica.
� http://www.didacticolite.com: Som mestres i professors i professores
d’universitat que creuen que les imatges representen una nova manera
de llegir el món. L’objectiu és innovar perquè l’escola ja no es troba en
la mateixa societat que tenia fins ara i ha de respondre a noves
demandes. Llegir i escriure, per exemple, són conceptes que van
canviant de contingut significatiu a mesura que canvien les necessitats
d’utilitzar-los en una societat que evoluciona ràpidament. Els
continguts i els mètodes d’aprenentatge també han de canviar. Des
d’aquesta perspectiva, proposen un projecte d’innovació a l’aula
mitjançant la projecció d’imatges narratives. Es combina els efectes de
les tècniques audiovisuals amb la interacció verbal entre iguals i/o amb
l’adult. Es crea un fòrum d’opinions personals sobre cada obra que neix
a l’aula i s’expandeix a l’escola, la família o el món. El contingut de la
pàgina combina el treball de llengua amb altres àrees del coneixement
humà, incideix en el camp de l’educació de persones i ajuda a veure la
lectura de la imatge com quelcom que cal incloure en la relació
d’ensenyament/aprenentatge produït a les aules. A la pàgina web hi ha
exemples, catàleg de materials, un blog amb comentaris sobre recursos
visuals, pel�lícules, etc.
� http://www.transeducamundi.org/v1/html/modules/news/:
� http://www.leoloqueveo.org/: El portal "Llegeixo el que veig" és un
diccionari l’objectiu del qual és facilitar l’aprenentatge del vocabulari i
la comprensió lectora, a alumnes d’infantil i primària, especialment a
aquells que presenten dificultats d’accés a la llengua (per discapacitat
auditiva, desconeixement de l’idioma o altres problemes que dificultin
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 41
el procés d’aprenentatge). Tots els arxius i activitats, pertanyen als
seus autors, i solament poden ser utilitzats amb finalitats educatives,
sense afany de lucre i respectant el format original. Té versions en
català, castellà i anglès.
� http://anna.ravalnet.org/: Pàgina web personal de la mestra Anna
Pérez (mestre i coordinadora TIC del CEIP Drassanes). Aquí hi trobem
experiències educatives molt interessants per a treballar les TIC a
l’escola.
Webs especialment orientades al tractament de la diversitat
Es tracta de pàgines web amb materials interactius destinats a l’atenció a la
diversitat a les aules i amb continguts educatius adreçats a apropar la
diversitat cultural a la comunitat educativa.
� Proves d’avaluació inicial de matemàtiques per a alumnes nouvinguts, i
proves específiques per a les àrees de naturals i socials disponibles en
la majoria de les diferents llengües familiars de l’alumnat
(www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat).
� “Acollida.Net” (www.acollida.net)
� “Àfrica Negra” (www.edualter.org/material/vld/africa.htm)
� “Art i joc” (www.artijoc.com)
� “Atlàntida, professionals de la interculturalitat” (www.atlantida-
migra.com)
� “Atles de la diversitat” (www.atlesdeladiversitat.net)
� “Aula Acollida escola Bon Pastor”
(www.aulaacollidabonpastor.blogspot.com)
� “Aula Intercultural” (www.aulaintercultural.org)
� “Centres d’arreu del món”
(www.xtec.cat/~fons/wq_cristina/index.htm)
� “Diversitat i NEE” (www.mlluelle.blogspot.com)
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 42
� “Edualter” (www.edualter.org)
� “Educar en la diferència” (www.xtec.net/recursos/cultura)
� “Ens presentem” (www.xtex.cat/~nalart/webquest)
� “Entre cultures” (www.entrecultures.org)
� “Escola oberta. Educar en la diferència”
(www.xtec.net/recursos/cultura)
� “Femení plural” (www.phwebquest.org/catala/webquest/)
� “Fent camí...aula d’acollida” (http://camibloc.cat)
� ““Hola! Ja som aquí!” (www.pangea.org/~rbarlam/wq_acollida)
� www.mundoescuela.net
� www.educarm.es/materiales_diversidad/start_ns.htm
� www.xtec.net/lic/
� http://cyberslenth-kids.com
� www.logos.it/lang/transl_en.html
� www.aplusmath.com/cgi-bin/hh/mtable
� www.matemagia.com/
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 43
4. ENQUESTA SOBRE L’ÚS
DE LES TIC EN EL
TRACTAMENT DE LA
DIVERSITAT
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 44
Tal com hem anat exposant en les primeres pàgines d’aquest informe, les TIC
poden fer una aportació especial al tractament de la diversitat. En el cas dels
alumnes nouvinguts, aquesta diversitat s’entén que és temporal pel que fa a
l’adaptació escolar i al rendiment acadèmic. És a dir, l’alumne necessita un
període per assolir el nivell que el permeti integrar-se a l’aula ordinària. Amb
aquesta finalitat, l’Aula d’Acollida ha de comptar amb una sèrie de recursos
que facilitin l’aprenentatge i d’adaptació personal. Així doncs, podem suposar
que el professorat de l’Aula d’Acollida fa un ús intensiu de les TIC, atenent
aquesta necessitat d’atenció a la diversitat, i aprofitant els recursos que té a
la seva disposició.
A més a més d’aquesta integració inicial a l’escola, però, cal pensar en la
diversitat intrínseca que hi ha en qualsevol aula ordinària. Si bé podem
considerar l’Aula d’Acollida com un espai avançat en l’ús de les TIC per al
tractament de la diversitat educativa, cal analitzar a quina distància es troba
l’Aula Ordinària d’aquest ús intensiu de les TIC, com també si hi ha grans
diferències en la tipologia de recursos TIC utilitzats pel professorat.
Amb la intenció de conèixer de primera mà l’ús de les TIC en aquests dos
entorns, l’aula d’acollida i l’aula ordinària, hem realitzat una enquesta al
professorat dels centres que tenen aula d’acollida. Aquesta enquesta s’ha
realitzat en paral�lel al professorat de les aules ordinàries d’aquests centres.
De manera que disposem d’unes dades que ens permeten comparar els
comportaments en els dos tipus d’aula.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 45
4.1 Plantejament metodològic
4.1.1 Qüestionari
S’han elaborat dos qüestionaris en paral�lel. Un primer qüestionari adreçat al
professorat de l’Aula d’Acollida, que conté preguntes sobre l’origen de
l’alumnat, l’ensenyament del català, els recursos TIC utilitzats, les opinions
sobre l’efecte que tenen aquest tipus de recursos, la formació realitzada, etc.
Paral�lelament, s’ha elaborat un qüestionari per al professorat de l’Aula
Ordinària que conté les mateixes preguntes, excepte les que fan referència a
la composició de l’aula i a l’ensenyament del català a l’Aula d’Acollida.
4.1.2 Confecció de la mostra i tramesa del qüestionari
Tenint en compte que el focus d’anàlisi està força delimitat per un nombre
global d’aules d’acollida, s’ha optat per enviar el qüestionari a tots els
centres que tenen aquest tipus d’aula. Alhora, s’ha enviat el qüestionari de
l’aula d’ordinària perquè els tutors i les tutores dels grups que tenen més
relació amb l’aula d’acollida responguin des de la seva experiència a l’aula
ordinària. D’aquesta manera, la mostra ha quedat confegida com s’indica en
la taula següent.
Així doncs, els qüestionaris s’han enviat a les 1.224 aules d’acollida de
Catalunya, així com a les aules ordinàries que treballen en paral�lel amb
elles. El qüestionari s’ha confegit amb un formulari word, de manera que es
designessin clarament els espais on respondre. La tramesa s’ha fet per correu
electrònic a tots els centres implicats en dues onades: una primera onada, i
una altra de recordatori. Posteriorment, s’han aclarit dubtes per telèfon i
correu electrònic. Malgrat que coneixem els centres que han rebut i els que
han respost el qüestionari, l’anàlisi garanteix totalment l’anonimat de les
respostes.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 46
Taula 3: distribució comarcal de les aules d’acollida
Comarques Aules d’Acollida Alt Camp 9 Alt Empordà 33 Alt Penedès 21 Alt Urgell 4 Alta Ribagorça 2 Anoia 11 Bages 33 Baix Camp 39 Baix Ebre 23 Baix Empordà 31 Baix Llobregat 101 Baix Penedès 16 Barcelonès 316 Berguedà 5 Cerdanya 3 Conca de Barberà 7 Garraf 26 Garrigues 3 Garrotxa 12 Gironès 41 Maresme 64 Montsià 16
Noguera 10 Osona 25 Pallars Jussà 5 Pallars Sobirà 2 Pla de l'Estany 7 Pla d'Urgell 10 Priorat 3 Ribera d'Ebre 6 Ripollès 4 Segarra 8 Segrià 49 Selva 32 Solsonès 4 Tarragonès 49 Terra Alta 2 Urgell 9 Val d'Aran 2 Vallès Occidental 117 Vallès Oriental 64 TOTAL 1.224
Taula 4: Distribució per demarcacions territorials de les aules d’acollida
Demarcació Aules d'acollida
Alt Pirineu i Aran 18 Àmbit Metropolità 709 Camp de Tarragona 123 Comarques Centrals 78 Comarques de Girona 160 Ponent 89 Terres de l'Ebre 47 TOTAL 1.224
4.1.3 Respostes obtingudes
El global de respostes obtingudes ha assolit el 51,47% de la mostra (i per tant,
de l’univers). Aquesta resposta es pot considerar molt satisfactòria, si tenim
en compte que les trameses per correu (encara que sigui electrònic)
acostumen a tenir respostes força baixes. En aquest cas, la resposta ha estat
força espontània, ja que només ha calgut un recordatori per correu electrònic
per assolir aquest nivell de resposta.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 47
D’altra banda, si s’observa la distribució comarcal de les respostes, es pot
observar que en la gran majoria de comarques la resposta és superior al 50%, i
arriba en molts casos molt més enllà. Per demarcacions territorials, podem
observar que la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran és on s’obté un percentatge
més elevat de respostes. També és la demarcació amb un nivell de població
escolar més baix. Per tant, la representativitat queda assegurada amb
aquesta correcció en la resposta, ja que els àmbits amb menys casos són els
que requereixen proporcionalment una resposta més elevada. Per contra,
malgrat que l’Àmbit Metropolità és el que obté menys resposta, l’elevat
nombre de casos que inclou en garanteix una bona representació.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 48
Taula 5: Respostes obtingudes per comarques
Comarca Centres Respostes % resposta Alt Camp 9 4 44,44 Alt Empordà 33 20 60,61 Alt Penedès 21 13 61,90 Alt Urgell 4 3 75,00 Alta Ribagorça 2 2 100,00 Anoia 11 5 45,45 Bages 33 19 57,58 Baix Camp 39 22 56,41 Baix Ebre 23 16 69,57 Baix Empordà 31 20 64,52 Baix Llobregat 101 52 51,49 Baix Penedès 16 8 50,00 Barcelonès 316 135 42,72 Berguedà 5 3 60,00 Cerdanya 3 3 100,00 Conca de Barberà 7 4 57,14 Garraf 26 9 34,62 Garrigues 3 3 100,00 Garrotxa 12 10 83,33 Gironès 41 19 46,34 Maresme 64 37 57,81 Montsià 16 8 50,00 Noguera 10 7 70,00 Osona 25 13 52,00 Pallars Jussà 5 3 60,00 Pallars Sobirà 2 1 50,00 Pla de l'Estany 7 4 57,14 Pla d'Urgell 10 8 80,00 Priorat 3 3 100,00 Ribera d'Ebre 6 4 66,67 Ripollès 4 4 100,00 Segarra 8 5 62,50 Segrià 49 21 42,86 Selva 32 17 53,13 Solsonès 4 3 75,00 Tarragonès 49 27 55,10 Terra Alta 2 0,00 Urgell 9 5 55,56 Val d'Aran 2 1 50,00 Vallès Occidental 117 57 48,72 Vallès Oriental 64 32 50,00 GLOBAL 1224 630 51,47
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 49
Taula 6: Respostes obtingudes per demarcació territorial
Demarcació Aules d'acollida N. % resposta Alt Pirineu i Aran 18 13 72,22% Àmbit Metropolità 709 335 47,25% Camp de Tarragona 123 68 55,28% Comarques Centrals 78 43 55,13% Comarques de Girona 160 94 58,75% Ponent 89 49 55,06% Terres de l'Ebre 47 28 59,57%
Així mateix, les respostes obtingudes segons la titularitat del centre són força
semblants en percentatges. Així, tenim 720 centres de primària que han
respost, respecte de 389 de secundària. Els centres concertats s’han
considerat un grup a part, i fan un total de 60 centres.
Taula 7: Respostes obtingudes per tipus de centre i nivell educatiu
Tipus de centre Centres Han contestat % resposta CEIP 720 367 50,97% IES 389 202 51,93% Concertats 114 60 52,63% Total 1.223 629 51,43%
Tanmateix, si tenim en compte el total de l’univers, i el fet que la mostra
segueix les mateixes proporcions, ens trobem que la relació entre uns centres
i altres és molt distant. Així, tenim que a la mostra hi predominen els centres
d’educació primària públics, mentre que els centres concertats només
representen un 9,5% de la mostra. Això és degut al fet que hi ha molt poques
aules d’acollida en centres concertats.
Taula 8: Mostra resultant per tipus de centre
Tipus de centre % a la mostra CEIP 58,35% IES 32,11% Concertats 9,54% Total 100,00%
Finalment, hem de recordar que el qüestionari s’ha enviat als centres que
tenen aula d’acollida, amb dos models de qüestionari. Un per a l’aula
d’acollida i un altre per a l’aula ordinària. El resultat és que a la mostra hi
tenim 645 respostes d’aula d’acollida i 808 respostes d’aula ordinària. Aquest
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 50
nombre superior és degut al fet que en alguns centres el qüestionari de l’aula
ordinària ha estat respost per diversos/es tutors/es alhora.
Taula 9: respostes per tipus d’aula
Tipus d'aula Nombre % Aula d’acollida 645 44,39% Aula ordinària 808 55,61%
4.2 Anàlisi de resultats
Per a l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el programa SPSS 15.0, amb el qual
s’han realitzat anàlisis de freqüències, taules de contingències i altres
fórmules de creuament de variables i segmentació de respostes.
Els resultats es presenten a continuació en forma de taules i gràfiques
acompanyades de comentaris, destacant aquells resultats que són més
significatius per al tema que ens ocupa.
4.2.1 Tipus d’anàlisi
Les respostes s’han segmentat seguint els paràmetres que poden aportar
indicadors significatius respecte a l’ús de les TIC, tal com indica la llista
següent:
� Freqüències
� Per tipus d’aula
� Per tipus de centre
� Per si el professorat ha fet cursos o no
� Per demarcació territorial
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 51
4.2.2 Composició de l’alumnat de l’Aula d’Acollida
De resultes de les respostes al qüestionari, podem determinar la composició
de l’alumnat de l’Aula d’Acollida amb una certa precisió. El que hem fet és
analitzar la distribució de l’alumnat per dues variables. D’una banda, la
proporció d’alumnes segons l’origen geogràfic. D’altra banda, la proporció
d’alumnes estrangers en cada àmbit territorial de Catalunya.
P1. Procedència de l’alumnat de l’aula d’acollida durant el curs 2007-2008
Taula 10: Distribució de l’alumnat per continents d’origen
Procedència per continents % Àsia i Oceania 15,56% Amèrica del Sud 23,54% Magreb 21,06% Resta d'Àfrica 8,76% Unió Europea 17,23% Resta d'Europa 10,43% Altres 3,42% Total 100,00%
La resposta a la pregunta 1 del qüestionari ens permet obtenir el nombre
d’alumnes estrangers per procedència geogràfica. En la taula 7 tenim la
distribució en percentatges d’aquestes procedències. Així, podem observar
que els alumnes provinents de l’Amèrica del Sud són els més nombrosos,
seguits de molt a prop pels alumnes provinents del Magreb. Aquesta és una
tendència general a la societat, ja que els darrers anys s’han incrementat
notablement les migracions provinents de Llatinoamèrica, que han acabat
superant els fluxos provinents del Magreb, que fins fa uns anys havien estat
majoritaris. D’altra banda, cal destacar que les altres procedències obtenen
percentatges també notables, sobretot pel que fa als escolars d’origen
asitàtic i de la Unió Europa. Per tant, podem dir que l’alumnat estranger és
força divers a les escoles catalanes.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 52
Taula 11. Distribució de l’alumnat segons nombre d’alumnes per aula
Àsia i Oceania
Amèrica del Sud
Magreb Resta d'Àfrica
Unió Europea
Resta d'Europa
Altres Total
De 1 a 5 alumnes
20,23% 14,20% 22,09%
13,58% 21,26% 16,05% 5,28%
66,05%
De 5 a 10 alumnes
2,88% 12,21% 7,41% 0,82% 5,49% 1,23% 0,34%
18,47%
De 11 a 20 alumnes
2,06% 9,12% 4,32% 0,21% 1,78% 0,27% 0,14%
10,92%
De 21 a 30 alumnes
0,48% 2,81% 1,10% 0,00% 0,27% 0,00% 0,00%
2,87%
De 31 a 40 alumnes
0,34% 0,69% 0,07% 0,00% 0,14% 0,00% 0,00%
0,76%
Més de 40 alumnes
0,21% 0,62% 0,48% 0,14% 0,07% 0,00% 0,00%
0,93%
Total 26,20% 39,64% 35,46%
14,75% 29,01% 17,56% 5,76%
100,0%
La taula 12 ens permet analitzar la concentració d’alumnat estranger a les
Aules d’Acollida, de manera que podem valorar les dimensions que té
aquesta. En la gran majoria de les aules, els alumnes d’una mateixa
procedència no superen els 5. Però sí que hi ha un percentatge no
menyspreable de centres en què hi ha fins a 10 alumnes d’una mateixa
procedència. Un 18,47% de centres tenen una concentració de 10 alumnes
d’una mateixa procedència. Un 9,12% dels llatinoamericans es concentren en
grups de fins a 20 alumnes. Això indica una major concentració en aquest
perfil d’alumnat.
Taula 12 Mitjana d’alumnes per Aula d’Acollida
Demarcació territorial Mitjana d’alumnes per Aula d’Acollida
Desv. típ. Mínim Màxim
Àmbit Metropolità 24,90 21,79 3 224 Comarques Girona 24,75 20,86 6 136 Camp de Tarragona 22,07 14,72 4 77 Terres de l'Ebre 27,50 19,92 13 108 Comarques centrals 24,63 24,21 9 151 Ponent 19,27 9,96 2 52 Alt Pirineu i Aran 17,33 8,05 8 36 Total 24,10 20,25 2 224
D’altra banda, és preocupant observar que en alguns centres la concentració
d’alumnes d’una mateixa procedència és molt elevada. Malgrat que es
produeixi en pocs casos, és clar que es produeixen situacions difícils de
gestionar, amb casos que arriben molt més enllà dels 100 alumnes a l’Aula
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 53
d’Acollida. Aquesta concentració es produeix, com podem veure a la taula
anterior, sobretot en l’Àmbit Metropolità de Barcelona, tot i que la mitjana
d’alumnes per aula és més elevada a les Terres de l’Ebre. En tot cas, hi ha
una mitjana força constant a tot Catalunya de 24,1 alumnes per aula
d’acollida, que ja podem considerar una xifra elevada. Però a més a més, si
observem les dades màximes que existeixen en cada demarcació territorial,
podem veure que la situació és força desbordant.
Per procedències, els alumnes de procedència subsahariana tenen una
presència més significativa a les comarques de Girona i a les de Ponent,
mentre que els alumnes d’origen asiàtic es troben sobrerepresentants a les
comarques centrals. Els alumnes procedents de la UE tenen una representació
més elevada a les comarques de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.
Taula 13: Percentatge d’alumnes estrangers per demarcacions territorials
Àmbit Metropolità
Comarques Girona
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Comarques centrals
Ponent Alt Pirineu i Aran
Àsia 57,33% 13,09% 11,78% 2,36% 8,12% 6,54% 0,79% Sudamèrcica 56,15% 14,04% 10,57% 3,99% 6,59% 6,76% 1,91% Magreb 52,03% 15,28% 11,61% 4,45% 7,35% 7,54% 1,74% Resta d'Àfrica 51,16% 20,47% 6,98% 1,86% 6,51% 11,63% 1,40% UE 44,79% 16,35% 13,74% 5,69% 7,35% 9,72% 2,37% Resta d'Europa 54,30% 14,45% 10,16% 5,08% 7,03% 7,03% 1,95% Altres 63,10% 13,10% 10,71% 3,57% 0,00% 9,52% 0,00%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 55
5. ANÀLISI DE RESULTATS
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 56
5.1 Resultats globals
En aquest apartat es mostren els resultats globals, extrets a partir d’una
anàlisi de freqüències i mitjanes de tots els casos, compreses les respostes del
professorat de l’Aula d’Acollida i de l’Aula Ordinària. Tot i que les preguntes 2
i 3 només estan adreçades al professorat de l’Aula d’Acollida.
Bloc I: El treball a l’aula
P2. Indiqueu en quina mesura els següents aspectes són importants per al tractament de
la diversitat a l’aula d’acollida. Ordeneu-los de l’1 al 7 segons la seva importància.
Taula 14. Aspectes rellevants en el tractament de la diversitat a l’aula d’acollida
Mitjana Desv. Típ. La diversitat de nivells de l'alumnat 3,04 1,99 El nombre d'alumnes a l'aula d'acollida 3,78 2,02 La implicació del centre en l'aula d'acollida 3,90 2,14 Les eines pedagògiques adaptades 3,99 1,75 La procedència de l'alumnat 4,04 2,31 El programari adequat als ensenyaments 4,55 1,68 Els recursos informàtics 5,23 1,42
Segons els resultats de la pregunta 2 del qüestionari, la diversitat de nivells a
l’aula d’acollida és l’apsecte més important per tractar la diversitat. El
nombre d’alumnes és el segon aspecte més important. Ja hem vist que la
concetració d’alumnes és freqüent en moltes aules, per tant no és estrany
que el professorat hi faci referència com un aspecte important. Els recursos
informàtics, que són l’objecte d’aquest estudi, són considerats els menys
importants pel que fa al tractament de la diversitat davant dels altres
aspectes. El programari adequat als ensenyaments de l’aula són considerats
els menys importants en segon lloc.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 57
P3. Pel que fa a la llengua catalana, indiqueu específicament en quina mesura els
següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua. Ordeneu-
los de l’1 al 9 segons la seva importància.
Taula 15. Aspectes rellevants en l’ensenyament de la llengua catalana a l’aula d’acollida
Mitjana Desv. Típ. L’interès o desinterès de l’alumnat per l’aprenentatge del català 3,26 2,61 La llengua d’origen de l’alumnat 4,11 2,93 La llengua que es parla en l’entorn social del vostre alumnat 4,65 2,84 Els usos lingüístics a la resta del centre 5,20 2,65 El material didàctic adequat per a l’ensenyament del català 5,47 2,06 Els recursos del professorat 5,51 2,05 El nombre d’alumnes a l’aula d’acollida 5,55 2,60 Les eines pedagògiques adaptades 5,97 2,07 El programari adequat per a l’ensenyament del català 6,19 2,08
Pel que fa específicament a la llengua catalana, els aspectes que més
influeixen en l’èxit educatiu és, segons el professorat de l’Aula d’Acollida,
l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge del català. En segon lloc, influeix la
llengua d’origen de l’alumnat. I en tercer lloc, la llengua que es parla en
l’entorn social. Per tant, les característiques pròpies de l’alumnat influeixen
més que no pas l’estratègia educativa. Tanmateix, cal tenir en compte que la
desviació en les respostes és molt elevada, sobretot pel que fa a la
importància de la llengua d’origen. De manera, que les mitjanes d’aquesta
taula s’han d’agafar amb una certa precaució.
5.2 Resultats per tipus d’aula
A partir de la pregunta 4, que afecta tots dos tipus d’aula, s’ha considerat
pertinent mostrar els resultas directament segmentats per tipus d’aula. No
s’ha considerat necessari mostrar una xifra global a part d’aquesta
segmentació, ja que els resultats ja permeten comprendre quina és la
tendència general.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 58
Bloc II: El material utilitzat
P4. Indiqueu quins materials feu servir més sovint per a l’ensenyament-aprenentatge de
la llengua catalana. Ordeneu la llista següent de l’1 al 7, tenint en compte que 1=més
sovint i 7=menys sovint.
Taula 16. Materials utilitzats per a l’ensenyament de la llengua catalana segons tipus
d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típ. Mitjana Desv. Típ. Fitxes que elaboreu vosaltres 2,43 1,65 2,77 1,59 Jocs i material manipulatiu 2,88 1,77 5,09 1,72 Recursos d’internet 3,03 1,38 4,52 1,63 Programes d’ordinador (CD, DVD) 4,14 1,60 5,23 1,63 Programari associat a un llibre de text 4,85 1,86 3,76 1,86 Llibres de lectura 4,93 1,42 3,62 1,63 Llibres de text 5,43 2,04 2,14 1,93
Els materials que es fan servir més sovint són diferents a l’Aula d’Acollida i a
l’Aula Ordinària. A l’aula d’acollida es fan servir materials elaborats pel
professorat, mentre que a l’aula. Aquesta és una diferència important en les
estratègies pedagògiques que es fan servir. Tanmateix, les fitxes elaboradores
pel professorat és la segona eina més utilitzada a l’aula ordinària. A l’aula
d’acollida també es fan servir més recursos d’internet i programari, ja que en
la mitjana se situa en el tercer lloc. Mentre que a l’aula d’acollida és dels
recursos menys utilitzats. Els recursos informàtics a l’aula ordinària estan més
vinculats als recursos que ofereixen les editorials juntament amb els llibres de
text.
P5. Indiqueu els tres programes informàtics que feu servir més habitualment a l’aula.
Taula 17. Perfil dels programes utilitzats segons tipus d’aula
Perfil de programes Aula d'acollida Aula ordinària Programari educatiu 45,4% 32,1% Portals educatius 23,8% 9,3% Programari informàtic 20,2% 44,7% Internet 2,5% 6,5% Altres 8,0% 7,5% Total 100,0% 100,0%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 59
El perfil de programari que s’utilitza a les aules és força divers, i inclou tant
programari educatiu com programes del paquet office o altres aplicacions
informàtiques habituals. Els recursos educatius es divideixen en programari i
recursos online, a través de portals de continguts educatius. Pel que podem
observar a la taula anterior, a les aules d’acollida s’utilitza més el programari
educatiu i els portals educatius, mentre que a les aules ordinàries s’utilitza
més aviat programari office i altres aplicacions informàtiques no
específicament educatives. Això ens indica un ús més intensiu dels recursos
TIC a l’aula d’acollida a partir d’aplicacions i continguts educatius. Però
sobretot la diferència la trobem en l’ús de portals educatius, que requereixen
una recerca més activa per part del professorat per trobar recursos a
internet.
Taula 18. Programes o eines més utilitzats segons tipus d’aula
Programa Aula d'acollida Aula ordinària Galí 21,00% 3,31% Programari Office 16,30% 39,05% Clic 11,60% 16,68% Jclic 10,20% 9,30% Vincles 7,80% 0,31% EDU365 5,30% 6,23% Quidam 3,20% 0,15% Internet 2,50% 6,46% Mud de mots 2,30% 0,46% El món per un forat 1,70% 0,23% LIC 1,60% 0,38% Audacity 1,40% 0,46% Programari lliure 1,10% 1,84% Entrena't per llegir 1,10% 0,08% Programari educatiu 1,00% 1,61% Kid Pix 0,40% 1,69% CDs 0,20% 1,61% Altres 11,00% 10,14%
Els programes que s’utilitzen són els mateixos pràcticament en tots els casos
tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, però s’utilitzen amb
freqüències diferents. Així, trobem que el Galí, que és una eina per a
l’aprenentatge del català, és utilitzat molt més a l’aula d’acollida. En canvi,
el Clic i el Jclic (la versió més avançada de l’altre) s’utilitzen tant en un tipus
d’aula com en una altra. El Clic, que possibilita aplicacions multimèdia
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 60
diverses, s’utilitza amb més freqüència a l’aula ordinària. D’altra banda,
observem que hi ha programes, com el Vincles, que malgrat estar adreçats
específicament a l’alumnat de l’aula d’acollida, s’utilitzen relativament poc.
El vincles ofereix eines per a l’aprenentatge del català dels alumnes de
procedència diversa. Hi ha altres programes que ajuden a l’aprenentatge de
la llengua, com el Quídam i el Mut de mots. S’ha de dir, però, que entre tots
no arriben a un percentatge gaire elevat d’usos a l’aula d’acollida. Per tant,
comptant el Galí, els programes que introdueixen el català en l’alumnat
nouvingut només són utilitzats pel 50% de les aules d’acollida. D’altra banda,
a l’aula ordinària el seu ús és anecdòtic. Caldria saber perquè el professorat
de l’aula d’acollida no utilitza majoritàriament aquests programes
d’aprenentatge del català i quins recursos alternatius fa servir.
P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat
Taula 19. Perfil de pàgines web segons el tipus d’aula
Perfil de pàgines web Aula d'acollida Aula ordinària Portals Dept. Educació 78,10% 69,83% Portals editorials 0,79% 3,21% Portals de consulta 9,30% 12,85% Portals de continguts especialitzats 0,53% 1,33% Pàgines pròpies 5,08% 2,82% Altres 6,20% 9,95% Total 100,0% 100,0%
Malgrat que hi ha programari educatiu, i que es continuarà desenvolupant, el
cert és que els recursos que ofereix la xarxa comporten un espai de
creativitat i innovació educativa molt remarcable. Per això és important
analitzar quin tipus de pàgines web s’utilitzen. Les dades obtingudes ens
indiquen que majoritàriament s’utilitzen les pàgines web que té el mateix
Departament d’Educació. Per contra, els portals de les editorials tenen una
presència molt minoritària entre la comunitat educativa. És a dir, l’esforç per
oferir continguts educatius a internet és fet sobretot per l’administració
pública, mentre que el sector privat hi fa una aposta molt discreta,
segurament per la dificultat d’obtenir beneficis per aquesta via d’edició dels
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 61
continguts. Els portals de consulta, és a dir diccionaris, enciclopèdies i altres
recursos que s’han convertit en gratuïts a la xarxa, són cada vegada més
utilitzats per substituir els recursos en paper que han existit tradicionalment.
Al costat d’això, veiem que les pàgines web elaborades pels centres educatius
també constitueixen una eina que va prenent terreny. A les aules d’acollida
s’utilitzen amb més freqüència, i aquest és un indicador positiu del fet que el
professorat està començant a elaborar eines TIC pròpies.
Taula 20. Pàgines web més utilitzades segons tipus d’aula
Pàgines web Aula d’Acollida Aula Ordinària EDU365 35,10% 34,43% Xtec 19,16% 18,05% LIC 8,60% 1,53% Google 6,50% 6,83% Blogs aula acollida i webs centres 5,05% 2,51% Acollida.net 3,08% 0,21% Wikipedia 2,23% 3,41% EDU3 2,17% 1,60% Galí 2,10% 0,35% Clic 1,57% 2,37% Jclic 1,31% 2,02% Vincles 1,12% 0,14% Altres 11,48% 15,47% Cap programa 0,52% 11,08%
La pàgina web més consultada és, amb diferència, l’Edu365, el portal del
Departament d’Educació que conté tots els recursos disponibles a internet i
que el Departament canalitza cap a la comunitat educativa. Aquesta
freqüència d’ús ens indica que es tracta d’un portal que cobreix
adequadament les necessitats de la comunitat educativa. L’altra portal del
Departament d’Educació és l’Xtec, que també s’utilitza força.
A l’aula d’acollida s’utilitzen amb més freqüència alguns portals destinats als
alumnes nouvinguts, com ara el portal LIC, dedicat a les llengües i la
diversitat. O el portal Acollida.net.
D’altra banda, cal destacar que només hi ha un 11% d’aules ordinàries on no
es consulta internet per a finalitats d’aprenentatge. Això ens indica que
majoritàriament el professorat està utilitzant aquests recursos,
independentment del tipus d’aula en què es trobi. Per tant, caldria aprofundir
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 62
en les necessitats concretes que estan emergint en l’ús de les TIC per anar
oferint continguts, recursos de maquinari i connexions, així com perfils de
programes que permetin al professorat afrontar els processos d’aprenentatge
amb més agilitat i flexibilitat també a l’aula ordinària.
Hem vist els recursos de programari i d’internet que el professorat utilitza
tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària. És bo comparar l’ús d’aquests
recursos amb d’altres que estan apareixent en el panorama de les TIC
aplicades a l’educació. Així doncs, hem demanat al professorat que ens
indiqui si utilitza recursos com ara el Webquest, la pissarra digital, o
simplement els ordinadors, indicant la freqüència amb que utilitza aquests
recursos. D’aquesta manera, podem tenir una ide dels recursos més utilitzats,
i dels que només són utilitzats per una minoria, almenys per ara.
Com es pot observar a la taula següent, pel que fa a maquinari, el recurs més
utilitzat és l’ordinador, que constitueix una eina gairebé universal per als
alumnes de l’aula d’acollida. En canvi, a l’aula ordinària l’ús de l’ordinador va
guanyant espai progressivament, però s’utilitza com a recurs habitual només
en un 30% dels casos. Encara hi té un ús ocasional.
El projector és el segon recurs utilitzat després de l’ordinador. Però és un
recurs que s’utilitza bàsicament de forma ocasional, no pas com un recurs
principal. La pissarra digital té una presència molt discreta, però podem intuir
que el seu ús pot augmentar. S’utilitza ocasionalment en un 7,40% de centres
educatius a l’aula ordinària.
Pel que fa als recursos de programari, el més utilitzat és la pàgina web, com a
eina de difusió de continguts i de construcció d’exercicis. Aquest recurs és
utilitzat molt més a les aules d’acollida que a les aules ordinàries. La
diferència és força importnat. A l’aula d’acollida és també on s’utilitza el
programari per a l’aprenentatge de llengues (84,14% habitualment), que
s’utilitza molt menys a l’aula ordinària (29,92% habitualment). Caldria veure
si cal incrementar aquest recurs a l’aula ordinària per tal de donar continuïtat
al reforç lingüístic de l’aula d’acollida.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 63
Els altres recursos apareguts en els anys recents com a eines de l’era internet,
s’utilitzen més freqüentment a l’aula d’acollida que a l’aula ordinària. Tot i
que no s’utilitzen gairebé gens de forma habitual, sí que s’utilitzen
ocasionalment en moltes aules. En aquest sentit, els blogs són el recurs que
acumula un percentatge més alt d’ús, sobretot a l’aula d’acollida.
Pel que fa als recursos audiovisuals, s’utilitza amb molta freqüència la
fotografia, en segon lloc les audicions d’àudio, i en tercer lloc les projeccions
o gravacions audiovisuals. Els percentatges d’ús habitual só menors a l’aula
ordinària respecte de l’aula d’acollida.
Així doncs, l’aula d’acollida s’utilitzen més intensament els recursos que
ofereixen les noves tecnologies. Cal considerar, per tant, l’aula d’acollida
com un espai experimental que ofereixi solucions didàctiques i pedagògiques
útils també per a l’aula ordinària.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 64
P7. Quins d’aquests recursos utilitzeu a l’aula?
Taula 21. Resultats per tipus d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària Habitualment Ocasionalment Mai Habitualment Ocasionalment Mai
Maquinari Ordinadors per al professorat
79,61% 15,01% 5,38% 44,28% 31,01% 24,70%
Ordinadors per a l’alumnat
86,27% 12,92% 0,81% 29,47% 53,67% 16,86%
Pissarra digital 1,76% 4,40% 93,84% 2,33% 7,40% 90,27% Projector 6,50% 34,02% 59,49% 10,34% 59,16% 30,50%
Programari i internet Webquest 5,65% 34,98% 59,36% 3,48% 25,87% 70,65% Cerques del tresor 2,33% 25,49% 72,17% 2,00% 18,60% 79,30% Blogs 15,78% 45,63% 38,59% 8,29% 31,22% 60,50% Pàgines web 80,06% 17,83% 2,11% 40,90% 44,90% 14,19% Programari per a l’aprenentatge de les llengües
84,18% 14,66% 1,15% 29,92% 46,81% 23,27%
Recursos audiovisuals Gravacions en vídeo o DVD
18,88% 59,44% 21,67% 11,42% 64,96% 23,62%
Projeccions de TV, vídeo o DVD
19,13% 64,77% 16,11% 11,53% 75,62% 12,84%
Gravacions d’àudio, ràdio, etc.
27,27% 57,85% 14,88% 12,01% 52,23% 35,76%
Audicions (àudio, ràdio, etc. )
38,96% 53,51% 7,53% 22,33% 56,28% 21,39%
Fotografia 54,01% 40,59% 5,40% 26,49% 55,76% 17,75% Altres 40,24% 31,71% 28,05% 12,21% 26,72% 61,07%
A la pregunta següent, podem veure que efectivament, a l’aula d’acollida es
compta més amb els recursos TIC per a la preparació de l’ensenyament. A
l’aula d’acollida el professorat busca sovint recursos TAC pel seu compte en
un 75% dels cosos, mentre que a l’aula ordinària ho fa el 55%.
P8. Busqueu recursos informàtics i multimèdia pel vostre compte per utilitzar a l’aula?
Taula 22. Resultats per tipus d’aula
Aula acollida Aula ordinària Sovint 75,74% 55,33% Ocasionalment 23,27% 41,59% Mai 0,99% 3,08% Total 100,00% 100,00%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 65
P9: Indiqueu com es tracten les TIC al vostre centre
Taula 23. Resultats per tipus d’aula
Aula d'acollida Aula d’acollida Sí No No ho sé Sí No No ho sé L’equip directiu està implicat en la promoció de les TIC.
94,61% 0,98% 4,41% 90,26% 1,41% 8,33%
Compartiu amb altres professors/es el material TIC.
87,99% 11,02% 0,99% 88,56% 9,90% 1,41%
El centre adquireix amb facilitat material TIC.
61,98% 16,58% 21,44% 50,26% 22,99% 26,75%
El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC.
83,56% 4,53% 11,91% 81,98% 2,87% 15,14%
El centre té un/a coordinador/a d’informàtica.
99,51% 0,16% 0,33% 98,21% 0,89% 0,89%
Més enllà de l’ús que se’n fa, la pregunta 10 interroga només al professorat de
l’aula d’acollida, per conèixer si els recursos TIC disponibles a l’aula
d’acollida són suficients. La majoria del professorat respon que els recursos
són suficients, mentre que més d’un 30% considera que aquests recursos no
són suficients. D’altra banda, hi ha molt pocs professors que considerin que no
hi ha prou recursos TIC per a l’ensenyament de la llengua catalana.
Taula 24. Recursos disponibles segons tipus d’aula
Aula d’acollida Aula ordinària Sí. Tenim tots els recursos que necessitem. 59,93% 20,44% En general, no tenim prou recursos. 32,09% 66,20% No tenim prou recursos en llengua catalana. 7,98% 13,37%
Un cop analitzat el pes que tenen les TIC respectivament a les aules d’acollida
i a les aules ordinàries, cal valorar les conseqüències beneficioses que pot
comportar per al procés educatiu, així com la incidència que tenen en el
treball del professorat. La desviació típica de les respostes de la pregunta 11
ens diu que a l’aula d’acollida hi ha més consens que no pas a l’aula ordinària
respecte a la influència de l’ús de les TIC.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 66
Bloc III: Incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula
P11: Valoreu la incidència que té l'ús de les TIC en els següents aspectes a l'aula
Taula 25. Resultats per tipus d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típica Mitjana Desv. Típica Augmenta la comunicació alumnat-professorat fora d’hores de classe (e-mail, blogs, web interactiva).
2,10 1,26 2,52 1,38
Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat
3,57 1,15 3,52 1,15
L’alumnat accedeix a informació sobre els països, les llengües i les cultures d’origen dels companys i les companyes.
3,82 1,17 3,29 1,27
Produeix una major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.
3,96 1,01 3,56 1,10
S’accelera el procés d’aprenentatge de la llengua catalana.
3,96 1,00 3,34 1,07
Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes.
4,28 0,97 3,80 1,11
Potencia el treball personalitzat 4,35 0,95 3,83 1,14
D’altra banda, hi ha força coincidència entre els dos tipus d’aules. Així es
valora com a efecte més important de l’ús de les TIC el fet que augmenta la
comunicació alumnat-professorat per mitjà del correu electrònic, els blogs i
les altres eines de comunicació a internet. A l’aula d’acollida, es considera
com a segona conseqüència més rellevant que es potencia el treball
col�laboratiu i per projectes de l’alumnat, que accedeix a informació sobre
els països d’origen (en tercer). I per tant (en quart lloc) es produeix una
major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. Això, però, no
impliqui que s’acceleri el procés d’aprenentatge, ja que aquesta opció s’ha
situat en cinquè lloc segons el valor de les mitjanes expressades
estadísticament. I tampoc no implica un millor tractament de la diversitat,
resposta que se situa en sisè lloc de les mitjanes. Finalment, l’aspecte que
pren menys rellevància és el treball personalitzat.
Per tant, a l’aula d’acollida el professorat considera que les TIC tenen una
clara influència en la dinàmica de treball, però no necessàriament en el
procés individual d’aprenentatge i encara menys en els resultats.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 67
Les mitjanes obtingudes entre el professorat de l’aula ordinària a aquesta
pregunta, indiquen que en canvi es valora molt més la incidència de l’ús de
les TIC en l’acceleració del procés d’aprenentatge de la llengua catalana, que
queda en tercer lloc de l’ordenació.
Pel que fa al segon aspecte, les respostes de la pregunta 12, ens indiquen que
la conseqüència més important a l’aula d’acollida és un treball col�laboratiu
del professorat, atès que és la frase que té una mitjana més propera a l’1.
Però aquesta conseqüència no és pas del tot general, ja que l’afirmació que
les TIC són un afer individual és la segona mitjana més propera a l’1. De fet,
els resultats no indiquen grans diferències ni una priorització d’unes respostes
per damunt de les altres. Per tant, podem considerar que aquesta pregunta
no ens ha ajudat a resoldre quins són els efectes claus de l’ús de les TIC per al
treball de coordinació i col�laboratiu del professorat.
P12: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en el treball del professorat
Taula 26. Resultats per tipus d’aula
Aula Acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típica Mitjana Desv. Típica L’ús de les TIC es pacta entre diversos/es professors/es.
2,72 1,24 2,98 1,28
L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a.
3,13 1,31 2,95 1,36
Es potencia l'ús de les TIC també a l'aula ordinària
3,22 1,16 2,95 1,19
L'aula ordinària no utilitza les TIC tant com l'aula d'acollida.
3,33 1,29 3,50 1,38
Es potencia la relació amb el/la coordinador/a d'informàtica.
3,39 1,19 3,22 1,18
Una altra de les conseqüències de l’ús de les TIC, tot i que en un futur
immediat no és gens clar com evolucionarà, és la implicació de les editorials
en el desenvolupament d’aquest tipus de recursos. En aquests moments, com
hem vist en el primer capítol d’aquest informe, els llibres de text editats per
les editorials van acompanyats de continguts multimèdia amb suport de CD o
DVD. Les editorials també han creat portals d’informació sobre la seva oferta
de llibres de text, que inclouen alguns continguts addicionals, jocs i
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 68
activitats. Però en general aquests continguts no són gaire atractius, en
comparació amb l’oferta existent de webs amb continguts educatius en
aquests moments.
S’ha preguntat al professorat sobre quines implicacions té aquesta relació
entre TIC i editorials en el seu treball diari. La pregunta 13 ens ofereix les
respostes obtingudes.
Bloc IV: El paper de les editorials
P13: Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els
llibres de text per aquest tipus de material. Llegiu les afirmacions següents i digueu si hi
esteu d’acord.
Taula 27. Resultats per tipus d’aula
Aula d’acollida Aula ordinària Molt
d'acord D'acord Poc
d'acord Gens
d'acord Molt
d'acord D'acord Poc
d'acord Gens
d'acord No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials
20,2% 42,3% 30,8% 6,7% 13,7% 37,1% 38,7% 10,5%
Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l'alumnat
6,9% 25,9% 44,3% 22,9% 10,5% 36,2% 41,6% 11,6%
Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs...)
43,6% 46,9% 8,4% 1,2% 42,3% 48,5% 8,0% 1,3%
Les TIC no podran substituir mai els manuals escrits
9,1% 37,1% 46,1% 7,6% 16,0% 42,3% 34,6% 7,2%
Els recursos TIC es poden tenir prescindint de les editorials
20,2% 55,6% 21,5% 2,6% 19,7% 56,2% 21,4% 2,7%
És millor que el material TIC sigui produït pel Departament d'Educació
27,0% 45,0% 26,2% 1,8% 18,9% 47,1% 30,1% 3,9%
Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat
5,3% 34,2% 51,8% 8,7% 6,1% 39,4% 48,8% 5,7%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 69
Com podem veure a la taula anterior, les respostes estan molt polaritzades en
la major part dels enunciats que es proposen. Així, respecte a la pregunta si
s’utilitzen els recursos TIC que ofereixen les editorials, hi ha un sector del
professorat que es mostra d’acord, per tant, que efectivament no els utilitza.
Però hi ha un altre sector del professorat que està poc d’acord amb el fet que
no s’utilitzin aquests recursos. Els percentatges entre uns i altres no són gaire
distants, si bé a l’aula d’acollida és significativament més important el
percentatge dels que està d’acord en què no s’utilitzen aquests recursos.
Mentre que a l’aula ordinària els resultats són força semblants entre els que
estan d’acord amb l’enunciat.
Pel que fa al segon enunciat, respecte a l’ús dels recursos TIC de les editorials
per a treballar amb l’alumnat, els resultats també estan dividits. En el cas de
l’aula d’acollida, però, el percentatge majoritari se situa en el “poc d’acord”
amb l’enunciat, és a dir, que no s’utilitzen aquests recursos TIC de les
editorials per a treballar amb l’alumnat. Però a l’aula ordinària, la distància
entre els que afirmen utilitzar aquests recursos i els que no és més petita, tot
i que predominen els segons.
La gran majoria del professorat està d’acord en què les editorials haurien
d’introduir més recursos TIC en la seva producció. Aquesta és l’única
afirmació que mostra una tendència clara en les respostes.
També estan majoritàriament d’acord amb què els recursos TIC es poden tenir
prescindint de les editorials. Per tant, aquests recursos es poden obtenir fent
una recerca per si mateixos (com en les pàgines web del Departament
d’Educació). Tot i així hi ha un 20% aproximadament del professorat que no hi
està d’acord, per tant que entén que cal el suport de les editorials per a tenir
recursos TIC que acompanyin el procés d’ensenyament.
Sobre l’afirmació que és millor que el material TIC sigui produït pel
Departament d’Educació, hi ha una majoria del professorat, sobretot de les
aules d’acollida, que hi està d’acord. El professorat que no hi està d’acord
arriba, però, al 34% a les aules ordinàries.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 70
Finalment, sobre si els recursos TIC de les editorials permenten el tractament
de la diversitat, malgrat que majoritàriament el professorat no hi està
d’acord (sobretot a l’aula ordinària), hi ha un percentatge igualment
important que hi està d’acord, i que oscil�la entre el 39,2% a l’aula d’acollida
i un 45,5% a l’aula ordinària. Per tant, el resultat queda força dividit.
Bloc V: coneixements adquirits de TIC
En aquest darrer apartat es demana al professorat per la seva formació en
relació a les TIC. Es pregunta concretament si es consideren prou formats, i
quins cursos de formació han realitzat.
La majoria del professorat considera que la seva formació és suficient per
afrontar la feina que fa amb l’alumnat. Però gairebé la meitat considera que
s’ha de formar més. Aquesta pregunta també ens serveis per esbrinar fins a
quin punt hi ha professorat resistent a l’ús de les TIC. Els resultats ens
indiquen que el professorat que no utilitza en cap cas les TIC és molt residual.
No s’observen diferències significatives entre el professorat de l’aula
d’acollida i el de l’aula ordinària.
P.14 Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?
Taula 28. Resultats per tipus d’aula
Aula d'Acollida Aula ordinària La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat.
54,4% 54,0%
La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat.
45,4% 44,8%
No utilitzo les TIC en cap cas. 0,2% 1,3% Total 100,0% 100,0%
En canvi, sí que trobem diferències quan deixem les opinions i passem a les
preguntes sobre els fets. Així, trobem que el professorat de l’aula d’acollida
ha fet més formació que el professorat de l’aula ordinària. Tot i que la
diferència no és gaire gran, si tenim en compte que la immensa majoria del
professorat, n’ha fet, de formació en TIC.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 71
P.15 Heu fet algun tipus de formació en TIC?
Taula 29. Resultats per tipus d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària No 12,2% 16,2% Sí 87,8% 83,8%
Si analitzem el tipus de formació realitzada, hi ha un gran gruix de formació
que se centra en l’orientació de l’ús de les TIC a l’aula i les aplicacions
educatives de les TIC, tant per mitjà del programari específic com per mitjà
de la incorporació de les TIC al procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant,
ens trobem majoritàriament davant d’una formació d’aproximació i de
combinació dels dos mons: TIC i educació.
D’altra banda, és interessant observar que determinats aspectes específics de
l’ús de les TIC i les TAC són força presents als cursos, com ara la creació de
pàgines web i blogs, que representa un 9,1% de la formació rebuda. S’intueix,
doncs, la incorporació progressiva de tècniques i metodologies de treball
associades a les TIC a les aules, com ara les eines de l’aula virtual, l’ús
d’equips i continguts multimèdia, etc.
Taula 30. Perfil de cursos realitzats segons tipus d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària Curs aplicació de les TIC a l'aula 29,3% 23,4% Curs de programari educatiu 14,8% 15,8% Curs pàgines web i blogs 9,1% 10,0% Curs multimèdia i audiovisuals 8,6% 10,0% Curs de programari informàtic 8,4% 6,2% Assessorament 7,7% 7,6% Sense especificar 5,9% 6,8% Altres 4,5% 5,0% Eines d'aula virtual 4,1% 3,2% Cursos d'informàtica bàsica 3,2% 4,0% Maquinari i gestió 2,3% 2,4% Cursos TAC 1,6% 3,0% Ciències i TAC 0,5% 2,4%
Els percentatges de la taula següent ens indiquen ell canal pel qual es rep
aquesta formació. Majoritàriament, es tracta de cursos de l’oferta de
formació del Departament d’Educació, més en el cas del professorat de l’aula
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 72
d’acollida. En segon lloc, hi ha una proporció elevada de la formació que es
realitza per la via de l’assessorament al centre, també més a l’aula d’acollida
que a l’aula ordinària. La formació oferta per altres institucions educatives és
la tercera opció en percentatge, tot i que molt menor que les altres dues.
Finalment, l’opció menys seguida és la de fer cursos fora de l’àmbit educatiu.
Per tant, cal tenir molt present que és a la formació i l’impuls de l’ús de les
TIC és a les mans del Departament d’Educació i dels ICE. També és a les seves
mans que es pugui aprofundir en el tractament de la diversitat per mitjà
d’aquestes eines.
Taula 31. Tipus de formació realitzada segons tipus d’aula
Aula d'acollida Aula ordinària Assessorament al vostre centre 47,0% 42,6% Cursos del Dept. d'Educació 64,3% 57,5% Cursos d'altres institucions educatives 17,8% 20,7% Cursos fora de l'àmbit educatiu 9,8% 12,6%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 73
5.3 Resultats per titularitat del centre
En l’anàlisi de les dades, s’ha diferenciat per la titularitat de centre, és a dir,
segons si és públic o concertat. Cal dir, però, que el nombre de centres que
concertats que tenen aules d’acollida representa només un 9,54% del total de
centres escolars de Catalunya que tenen aquest tipus d’aules. Malgrat que ens
han respost un 52,63% del total d’aquest tipus de centres, això implica que el
nombre de respostes és molt inferior a la de centres públics (un 9,3% de la
mostra final).
Taula 32. Resposta segons titularitat dels centres
Nombre de centres Respostes % Públics 1109 569 51,31 Concertats 114 60 52,63 Total 1223 629 51,43
Tanmateix, una segmentació de les respostes per a cadascuna de les
titularitats ens permet comparar el sentit que prenen de les respostes en
relació a cada conjunt. A continuació mostrem alguns d’aquests resultats,
malgrat que com veurem les respostes difereixen en un pocs aspectes.
Bloc I: el treball a l’aula d’acollida
És més important la diversitat de l’alumnat, la implicació del centre i el
programari adequat, i en canvi menys el nombre d’alumnes, els recursos
informàtics o les eines pedagògiques adaptades.
En els centres concertats, la diversitat de nivells de l’alumnat pren més
importància, com també el programari adequat als ensenyaments. En canvi,
té un pes menor el nombre d’alumnes a l’aula d’acollida (probablement
perquè no hi ha grups tan nombrosos), les eines pedagògiques adaptades, o
els recuros informàtics.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 74
P2. Indiqueu en quina mesura els següents aspectes són importants per al tractament de
la diversitat a l'aula d'acollida
Taula 33. Resultats per titularitat del centre
Titularitat del centre Públic Concertat La diversitat de nivells de l'alumnat 3,1 2,8 El nombre d'alumnes a l'AA 3,8 4,0 La implicació del centre en l'AA 3,9 3,8 Les eines pedagògiques adaptades 4,0 4,3 La procedència de l'alumnat 4,0 4,2 El programari adequat als ensenyaments 4,6 4,3 Els recursos informàtics 5,2 5,7
Pel que fa a la llengua catalana, trobem petites diferències en la valoració de
la importància de certs aspectes. Per exemple, la diversitat lingüística
d’origen de l’alumnat és un factor més important als centres concertats com
als centres públics. Mentre que la llengua que parlen en el seu entorn o la
llengua que es parla al centre és considerat més rellevant als centres públics
que no pas als centres concertats. El material didàctic és més rellevant als
centres concertats que no pas als centres públics.
P3. Pel que fa a la llengua catalana, indiqueu específicament en quina mesura els
següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua
Taula 34. Resultats per titularitat del centre
Titularitat del centre
Tipus de centre Públic Concertat
L'interès de l'alumnat per a l'aprenentatge del català 3,3 3,4 La llengua d'origen de l'alumnat 4,2 3,7 La llengua que es parla en l'entorn social de l'alumnat 4,6 5,1 Els usos linguistics a la resta del centre 5,1 6,0 Els recursos del professorat 5,5 5,6 El material didàctic adequat per a l'ensenyament del català 5,5 5,0 El nombre d'alumnes a l'AA 5,5 5,7 Les eines pedagògiques adaptades 6,0 6,1 El programari adequat per a l'ensenyament del català 6,2 6,0
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 75
Bloc II: el material utilitzat
Si fem cas de les mitjanes, no hi ha diferències significatives per titularitat
del centre. Només podem observar en tot cas una major importància dels
llibres de text i del programari que hi va associat en els centres concertats.
Però la diferència no és gaire significativa.
P4. Indiqueu quins materials feu servir més sovint per a l’ensenyament-aprenentatge de
la llengua catalana. Ordeneu la llista següent de l’1 al 7, tenint en compte que 1=més
sovint i 7=menys sovint.
Taula 35. Resultats per titularitat del centre
Titularitat del centre
Públic Concertat
Fitxes que elaboreu vosaltres 2,6 2,6 Llibres de text 3,7 3,4 Recursos d'internet 3,8 3,9 Jocs i material manipulatiu 4,1 4,1 Llibres de lectura 4,2 4,4 Programari associat a un llibre de text 4,3 4,1 Programes d'ordinador (CD, DVD) 4,7 5,0
Pel que fa als programes informàtics utilitzats, veiem que no hi ha gairebé
diferències en la tipologia de programes. L’única diferència remarcable, tot i
que petita, és que als centres públics s’utilitza més internet que als centres
concertats.
P5. Indiqueu els tres programes informàtics que feu servir més habitualment a l’aula.
Taula 36. Perfil dels programes utilitzats segons titularitat del centre
Titularitat del centre Perfil de programes Públic Concertat Programari educatiu 39,7% 39,1% Portals educatius 17,5% 17,2% Programari informàtic 30,8% 30,9% Internet 4,4% 2,6% Altres 7,5% 10,3% Total 100,0% 100,0%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 76
La consulta de pàgines web és també molt semblant en els dos tipus de
centres. Si bé en els centres públics es recorre més els portals de consulta i a
pàgines pròpies, mentre que als centres concertats hi ha un percentatge una
mica més gran de consultes als portals del Departament d’Educació i de les
editorials. Per tant, no hi ha grans diferències, però trobem més professorat
amb iniciativa pròpia a l’hora de buscar eines i continguts als centres públics.
Cal reiterar, però, que les diferències són petites.
P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat
Taula 37. Perfil de pàgines web segons la titularitat del centre
Titularitat del centre Perfil de pàgines web Públic Concertat Portals Dept. Educació 74,0% 78,2% Portals editorials 1,8% 2,7% Portals de consulta 11,2% 8,2% Portals de continguts especialitzats ,9% ,4% Pàgines pròpies 4,1% 3,5% Altres 7,9% 7,0%
Quins altres recursos utilitzen els centres? Com hem vist abans els recursos
més utilitzats són els ordinadors, i en segon lloc les pàgines web i el
programari per a l’aprenentatge de llengües. Els recursos audiovisuals
s’utilitzen de forma menys habitual, així com els nous recursos vinculats a les
TIC. Segons la titularitat del centre, observem que la disponibilitat
d’ordinadors per a alumnes i professors és molt més elevada als centres
públics que als centres concertats. Aquesta diferència pot ser deguda a
l’esforç realitzat en els darrers anys per part del Department d’Educació per
tal de dotar de maquinari tots els centres educatius públics. En canvi, una
eina innovadora com la pissarra digital, que s’impulsa des del sector privat, té
més penetració als centres concertats.
Pel que fa als recursos de programari i internet, en canvi, hi ha un ús més
freqüent als centres públics d’eines com el webquest, les cerques del tresor i
els blogs. Les pàgines web tenen un ús molt freqüent als centres públics,
gairebé universal. En canvi, als centres concertats que tenen aules d’acollida,
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 77
és menor i més ocasional. El programari per a l’ensenyament del català
s’utilitza gairebé a tots els centres públics que tenen aula d’acollida, mentre
que s’utilitzen molt menys en els centres concertats.
Pel que fa als recursos audiovisuals, també hi ha més freqüència d’ús en els
centres públics, però les diferències no són tan importants, menys en el cas
de la fotografia i altres recursos.
P7. Quins d’aquests recursos utilitzeu a l’aula?
Taula 38. Resultats segons titularitat del centre
Centre públic Centre concertat Habitualment Ocasionalment Mai Habitualment Ocasionalment Mai
Maquinari Ordinadors per al professorat
79,61% 15,01% 5,38% 44,28% 31,01% 24,70%
Ordinadors per a l’alumnat
86,27% 12,92% 0,81% 29,47% 53,67% 16,86%
Pissarra digital 1,76% 4,40% 93,84% 2,33% 7,40% 90,27% Projector 6,50% 34,02% 59,49% 10,34% 59,16% 30,50%
Programari i internet Webquest 5,65% 34,98% 59,36% 3,48% 25,87% 70,65% Cerques del tresor 2,33% 25,49% 72,17% 2,00% 18,60% 79,30% Blogs 15,78% 45,63% 38,59% 8,29% 31,22% 60,50% Pàgines web 80,06% 17,83% 2,11% 40,90% 44,90% 14,19% Programari per a l’aprenentatge de les llengües
84,18% 14,66% 1,15% 29,92% 46,81% 23,27%
Recursos audiovisuals Gravacions en vídeo o DVD
18,88% 59,44% 21,67% 11,42% 64,96% 23,62%
Projeccions de TV, vídeo o DVD
19,13% 64,77% 16,11% 11,53% 75,62% 12,84%
Gravacions d’àudio, ràdio, etc.
27,27% 57,85% 14,88% 12,01% 52,23% 35,76%
Audicions (àudio, ràdio, etc. )
38,96% 53,51% 7,53% 22,33% 56,28% 21,39%
Fotografia 54,01% 40,59% 5,40% 26,49% 55,76% 17,75% Altres 40,24% 31,71% 28,05% 12,21% 26,72% 61,07%
Paradoxalment, quan es demana al professorat si busca recursos TIC pel seu
compte, el resultat dóna una lleugera major freqüència en els centres
concertats. Aquesta dada es pot interpretar com un indicador que el
professorat dels centres concertats pren la iniciativa, malgrat que el centre
no disposa de les dotacions amb què compten els centres públics, i la seva
vinculació més estreta amb el Departament d’Educació. Cal valorar les dades
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 78
de la taula anterior conjuntament amb la següent per tal de parar atenció al
fet que potser cal reforçar la introducció de les TIC en els centres concertats.
Mentre que als centres públics, les dotacions de maquinari i programari cal
esperar que siguin força homogènies, en el cas dels centres concertats ens
podem trobar amb què aquest fet sigui molt desigual, en funció dels recursos
financers de cada centre. De fet, com veurem a la pregunta 10, l’opinió
sobre els recursos TIC disponibles a l’aula d’acollida, és menys optimista als
centres concertats.
P8. Busqueu recursos informàtics i multimèdia pel vostre compte per utilitzar a l’aula?
Taula 39. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat Sovint 64,0% 66,4% Ocasionalment 33,8% 32,1% Mai 2,2% 1,5% Total 64,0% 66,4%
P10: Hi ha prou recursos TIC disponibles a l'Aula d'acollida?
Taula 40. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat Sí. Tenim tots els recursos que necessitem. 38,3% 28,1% En general, no tenim prou recursos. 51,2% 55,5% No tenim prou recursos en llengua catalana. 10,5% 16,4%
Pel que fa a la gestió que fan els centres dels recursos TIC, la taula següent
ens mostra els resultats de la pregunta 9. Trobem diferències en el fet que als
centres públics hi ha més freqüència de professorat que afirma que el centre
adquireix material TIC amb facilitat. Per tant, això confirmaria la nostra
hipòtesi d’unes mancances més accentuades en els centres concertats que
tenen aules d’acollida. També és més gran aquest percentatge en els centres
públics quan es tracta de tenir un/a coordinador/a d’informàtica.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 79
P9: Indiqueu com es tracten les TIC al vostre centre segons la titularitat del centre
Taula 41. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat L’equip directiu està implicat en la promoció de les TIC. 92,4% 90,2% Compartiu amb altres professors/es el material TIC. 88,4% 86,9% El centre adquireix amb facilitat material TIC. 56,3% 46,1% El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC. 82,4% 84,6% El centre té un/a coordinador/a d’informàtica. 99,6% 90,9%
Bloc III: incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula d’acollida
Les mitjanes tendeixen a reduir les diferències, per tant no és estrany que
s’aproximin tant en les respostes a la pregunta següent, sobre les
conseqüències de l’ús de les TIC en l’aprenentatge. Tanmateix convé ressaltar
el fet que la coincidència en les mitjanes indica coincidència també en la
jerarquia d’importància de cadascun dels aspectes sobre els quals es
pregunta.
P11: Valoreu la incidència que té l'ús de les TIC en els següents aspectes a l'aula segons la
titularitat del centre
Taula 42. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat Augmenta la comunicació alumnat-professorat fora d’hores de classe (e-mail, blogs, web interactiva). 2,3 2,3 Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat 3,5 3,6 L’alumnat accedeix a informació sobre els països, les llengües i les cultures d’origen dels companys i les companyes. 3,6 3,3 Produeix una major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. 3,7 3,9 S’accelera el procés d’aprenentatge de la llengua catalana. 3,6 3,6 Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes. 4,0 4,0 Potencia el treball personalitzat 4,1 3,9
Sobre com es gestiona aquest ús de les TIC entre el professorat, l’ordre que
estableixen les mitjanes també és molt semblant entre els centres públics i
concertats. L’única diferència remarcable és que als centres concertats es
valora com a més rellevant el fet que l’ús de les TIC potencia la relació del
professorat amb el/la coordinador/a d’informàtica.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 80
P12: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en el treball del professorat segons la
titularitat del centre
Taula 43. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat L’ús de les TIC es pacta entre diversos/es professors/es. 2,9 2,8 L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a. 3,0 3,1 Es potencia l'ús de les TIC també a l'aula ordinària 3,1 3,2 L'aula ordinària no utilitza les TIC tant com l'aula d'acollida. 3,4 3,4 Es potencia la relació amb el/la coordinador/a d'informàtica. 3,3 3,0
Bloc IV: el paper de les editorials
Per a l’anàlisi de la pregunta 13, sobre el paper de les editorials en l’impuls
de les TIC, hem agrupat les respostes Molt d’acord + D’acord i Poc d’acord +
Gens d’acord, per tal de tenir dades més globals i comparatives. Els resultats
ens diuen que als centres públics s’utilitzen menys els recursos TIC que
ofereixen les editorials que als centres concertats. Els centres concertats en
canvi, confien més en el paper de les editorials a l’hora de crear eines TIC,
tot i que tan uns com altres estan d’acord en la mateixa proporció què el
Departament d’Educació sigui qui lideri la creació d’aquest tipus de materials.
Finalment, els centres públics són més crítics sobre les possibilitat de
treballar la diversitat amb els recursos que proporcionen les editorials.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 81
P13: Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els
llibres de text per aquest tipus de material. Llegiu les afirmacions següents i digueu si hi
esteu d’acord.
Taula 44. Resultats segons titularitat del centre
D’acord En desacord Públic Concertat Públic Concertat No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials
56,4% 51,1% 43,6% 48,9%
Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l’alumnat
39,8% 48,9% 60,2% 51,1%
Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs…)
89,8% 98,5% 10,2% 1,5%
Les TIC no podran substituir mai els manuals escrits
53,7% 46,6% 46,3% 53,4%
Els recursos TIC es poden tenir prescindint de les editorials
76,6% 68,9% 23,4% 31,1%
És millor que el material TIC sigui produït pel Departament d'Educació
68,6% 69,2% 31,4% 30,8%
Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat
43,5% 37,0% 56,5% 63,0%
Bloc V: coneixements adquirits de TIC
El professorat dels centres concertats que tenen aula d’acollida és més crític
amb la formació que té sobre l’ús de les TIC. Però també hi trobem una
quantitat marginal de professorat que no les utilitza.
P14: Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?
Taula 45. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 53,5% 60,9% La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 45,9% 36,8% No utilitzo les TIC en cap cas. 0,6% 2,3%
Això és degut al fet que els centres concertats que tenen aules d’acollida té
un percentatge inferior de mestres i professors formats en cursos sobre l’ús de
les TIC.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 82
P15: Heu fet algun tipus de formació en TIC?
Taula 46. Resultats segons titularitat del centre
Públic Concertat No 13,2% 27,5% Sí 86,8% 72,5%
El tipus de formació que ha fet el professorat és també diferent. Als centres
públics se segueixen en una proporció molt més elevada els cursos que ofereix
el Departament d’Educació, així com també es disposen de més
assessoraments al centre. Per contra, els centres concertats recorren amb
més freqüència a altres institucions per trobar oferta formativa en TIC.
Taula 47. Tipus de cursos segons la titularitat del centre
Públic Concertat Assessorament 45,2% 37,8% Departament d'Educació 63,8% 28,9% Altres institucions 18,9% 24,4% Cursos ofertats fora de l'àmbit educatiu 11,1% 11,9%
Com es pot veure a la taula següent, els cursos que es realitzen més sovint als
centres concertats són els inicials referits a l’ús de les TIC a l’aula, mentre
que als centres públics hi ha una diversitat més gran de cursos,
d’especialització, audiovisuals, etc., que realitza el professorat.
Taula 49. Perfil de cursos realitzats amb més freqüència segons la titularitat del centre
Públic Concertat Assessorament 8,2% 1,3% Curs aplicació de les TIC a l'aula 25,2% 38,7% Cursos TAC 2,35 2,7% Ciències i TAC 1,5% 1,3% Eines d'aula virtual 3,2% 8,0% Curs de programari educatiu 16,0% 8,0% Curs de programari informàtic 6,4% 17,3% Curs pàgines web i blogs 9,7% 8,0% Curs multimèdia i audiovisuals 9,4% 6,7% Maquinari i gestió 2,4% 1,3% Altres 5,0% 2,7% Sense especificar 6,8% 1,3% Cursos d'informàtica bàsica 3,7% 2,7% Total 100,0% 100,0%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 83
5.4 Resultats segons el nivell educatiu
En aquest apartat volem observar els resultats obtinguts a l’enquesta segons
el nivell educatiu de l’alumnat. S’ha segmentat la mostra per dos nivells:
primària i secundària. Hi ha alguns centres dels quals no s’ha pogut obtenir
aquesta dada. Aquests han quedat descartats de l’anàlisi per nivell educatiu.
En total, de les respostes obtingudes hi ha una gran majoria que corresponen
al nivell de primària, on hi ha de fet més aules d’acollida. I només un terç
correspon a centres de secundària.
Taula 49. Respostes a l’enquesta segons el nivell educatiu
Nivell educatiu % Primària 63,4%
Secundària 29,8%
NS / NC 6,3%
Total 100,0%
Bloc I: el treball a l’aula d’acollida
Si observem les mitjanes, veiem que hi ha una major concentració d’alumnes
estrangers a les aules d’acollida de secundària, tot i que varia molt depenent
de les comarques i dels centres. Això succeeix sobretot en el cas dels alumnes
provinents de Sudamèrica, d’Àsia i de la UE. Mentre que són més nombrosos a
primària els alumnes procedents del Magreb, de la Resta d’Àfrica i d’altres
procedències.
Taula 50. Procedència de l’alumnat en mitjanes segon el nivell educatiu
Procedència alumnat Primària Secundària P1 Asia 4,5 5,0 P1 Sudamerica 9,4 10,5 P1 Magreb 6,9 6,6 P1 Resta Africa 3,1 2,5 P1 UE 4,3 5,5 P1 Resta Europa 2,5 2,6 P1 Altres 2,6 1,5
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 84
Els aspectes que es consideren més importants per al tractament de la
diversitat no varien gaire d’un nivell educatiu a l’altre. Si observem les
mitjanes obtingudes, veiem que el nombre d’alumnes a l’aula és més
important a primària, mentre que la implicació del centre és més important a
secundària.
P2. Indiqueu en quina mesura els següents aspectes són importants per al tractament de
la diversitat a l’aula d’acollida.
Taula 51. Resultats segons el nivell educatiu.
Primària Secundària La procedència de l'alumnat 4,0 4,0 La diversitat de nivells de l'alumnat 3,2 2,8 Els recursos informàtics 5,2 5,3 El programari adequat als ensenyaments 4,4 4,8 El nombre d'alumnes a l'AA 4,0 3,3 Les eines pedagògiques adaptades 4,0 4,0 La implicació del centre en l'AA 4,0 3,9
Respecte a la llengua catalana, els centres de primària consideren de mitjana
més important la llengua que es parla en l’entorn social de l’alumnat i els
usos lingüístics a la resta del centre. Mentre que als centres de secundària de
mitjana es considera més rellevant el material didàctic per a l’ensenyament
del català.
P3. Pel que fa a la llengua catalana, indiqueu específicament en quina mesura els
següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua.
Taula 52. Resultats segons el nivell educatiu.
Primària Secundària La llengua d'origen de l'alumnat 4,2 4,0 L'interès de l'alumnat per a l'aprenentatge del català 3,6 2,6 El material didàctic adequat per a l'ensenyament del català 5,4 5,7 El programari adequat per a l'ensenyament del català 6,0 6,6 Els recursos del professorat 5,4 5,8 El nombre d'alumnes a l'AA 5,7 5,2 Les eines pedagògiques adaptades 5,8 6,3 Els usos linguistics a la resta del centre 5,3 4,8 La llengua que es parla en l'entorn social de l'alumnat 4,7 4,3
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 85
Bloc II: el material utilitzat
El material que s’utilitza més sovint com a recurs per a l’ensenyament-
aprenentatge de la llengua catalana és molt semblant en els dos nivells
educatius. Sobretot pel que fa als materials que s’utilitzen més. Entre els que
s’utilitzen menys sí que hi ha algunes diferències. Així, a primària s’utilitza
abans els jocs i el material manipulatiu que no pas el programari associaciat a
un llibre de text. Mentre que a secundària s’utilitza més aquest programari
abans que els jocs i el material manipulatiu.
P4. Indiqueu quins materials feu servir més sovint per a l’ensenyament-aprenentatge de
la llengua catalana.
Taula 53. Resultats segons nivell educatiu.
Primària Secundària Llibres de text 3,8 3,2 Programari associat a un llibre de text 4,4 4,0 Recursos d'internet 3,9 3,7 Programes d'ordinador (CD, DVD) 4,8 4,6 Fitxes que elaboreu vosaltres 2,5 2,8 Llibres de lectura 4,0 4,5 Jocs i material manipulatiu 3,8 4,7
Pel que fa als programes informàtics, a primària s’utilitza clarament més
programari educatiu predefinit, mentre que a secundària es recorre més a
programari informàtic genèric. El nivell d’ús dels protals educatius és
semblant.
P5. Indiqueu els tres programes informàtics que feu servir més habitualment a l’aula.
Taula 54. Resultats segons nivell educatiu.
Primària Secundària Programari educatiu 43,6% 30,4% Portals educatius 17,1% 18,7% Programari informàtic 28,3% 37,0% Internet 4,1% 4,8% Altres 6,9% 9,2% Total 100,0% 100,0%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 86
Els programes que més es fan servir també són molt semblants entre els dos
nivells educatius, però amb freqüències diferents. S’utilitza sobretot
programari office, tot i que més a secundària que a primària. A primària
s’utilitza molt més el Clic i el Jclic, mentre que a secundària s’utilitza més el
Galí i el Vincles.
Taula 55. Programes més utilitzats segons nivell educatiu
Primària Secundària Clic 16,0% 6,1% EDU365 7,1% 1,5% Galí 11,4% 15,0% Programari Office 22,1% 29,6% Internet 3,9% 4,4% Jclic 10,9% 5,9% Vincles 2,2% 8,8% Mud de mots 0,8% 2,6% Programari lliure 1,1% 2,2% El món per un forat 1,4% 0,2% Quidam 2,0% 1,3%
En la mateixa línia, les webs utilitzades com a eines de consulta i treball a les
aules de primària són les mateixes que a les aules de secundària. No hi ha
diferències remarcables. Sí que és veritat, però, que s’utilitza una mica més
l’Edu3 a secundària, mentre que el portal Edu365, s’utilitza més a primària.
P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat a l’aula.
Taula 56. Resultats segons nivell educatiu.
Primària Secundària Portals Dept. Educació 74,35% 73,50% Portals editorials 1,83% 1,75% Portals de consulta 11,63% 10,25% Portals de continguts especialitzats 0,94% 0,88% Pàgines pròpies 4,04% 4,13% Altres 7,20% 9,50% Total 100,0% 100,0%
Finalment, amb la pregunta següent descobrim que a primària hi ha una millor
dotació o ús d’ordinadors, tant per part del professorat com per part de
l’alumnat. A secundària s’utilitzen més alguns dels recursos audiovisuals
tradicionals, com ara el projector, el DVD o la projecció de programes de TV.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 87
Però també s’utilitza més el webquest, tot i que té un ús incipient en general.
Mentre que a primària s’utilitza més el programari per a l’ensenyament de les
llengües i la fotografia.
P7. Quins d’aquests recursos utilitzeu a l’aula?
Taula 57. Recursos utilitzats habitualment segons nivell educatiu.
Primària Secundària Habitualment Habitualment Ordinadors per al professorat 63,9% 53,6% Ordinadors per a l'alumnat 57,0% 51,2% Pissarra digital 1,9% 2,0% Projector 6,8% 12,4% Webquest 3,7% 5,7% Cerques del tresor 1,3% 3,8% Blocs 12,3% 11,4% Pàgines web 60,3% 55,8% Programari per a l'aprenentatge de les llengües 57,6% 49,6% Gravacions en vídeo o DVD 14,1% 16,3% Projeccions de TV, vídeo o DVD 12,5% 20,0% Gravacions d'àudio, ràdio, etc. 19,1% 19,4% Audicions (àudio, ràdio, etc.) 29,1% 30,6% Fotografia 43,0% 29,4% Altres 29,0% 15,6%
La iniciativa del professorat a l’hora de buscar recursos TIC la prenen pel seu
compte en la majoria dels casos de forma habitual, tant als centres de
primària com a secundària, tot i que una mica més en aquest segon nivell
educatiu.
P8. Busqueu recursos informàtics i multimèdia pel vostre compte per utilitzar a l’aula?
Taula 58. Resultats segons nivell educatiu
Primària Secundària Sovint 63,0% 66,4% Ocasionalment 35,3% 30,5% Mai 1,7% 3,1%
Pel que fa a la manera com s’utilitzen i es gestionen els recursos TIC al
centre, hem de dir que no hi ha grans diferències per nivell educatiu, fora
d’un dels aspectes sobre els quals es pregunta. Això és, el fet de compartir el
material TIC entre el professorat és més comú a primària que no pas a
secundària.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 88
P9. De la següent llista, indiqueu en quins casos es produdeixen o no alguns fets
relacionats amb el tractament de les TIC al vostre centre.
Taula 59. Resultats segons nivell educatiu.
Primària Secundària L'equip directiu està implicat en la promoció de les TIC. 93,9% 89,0% Compartiu amb altres professors/es el material TIC. 92,1% 81,0% El centre adquireix amb facilitat material TIC. 54,5% 58,1% El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC. 83,5% 80,2% El centre té un/a coordinador/a d'informàtica. 99,7% 99,3%
Hi ha més percentatge de professorat de secundària que considera que no hi
ha prou recursos TIC a l’aula. Això de fet està en consonància amb les petites
diferències que hem anat observant entre ambdós nivells educatius respecte a
l’ús dels recursos TIC. Tanmateix, també són majoritaris entre els mestres de
primària els que consideren que no tenen prou recursos.
P10. Penseu que hi ha prou recursos TIC disponibles a l’aula?
Taula 60. Resultats segons nivell educatiu.
Primària Secundària Sí. Tenim tots els recursos que necessitem 39,4% 34,6% En general, no tenim prou recursos 49,5% 56,0% No tenim prou recursos en llengua catalana 11,1% 9,4%
Bloc III: incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula d’acollida
Respecte de les conseqüències educatives que té l’ús de les TIC, les mitjanes
que presentem cal dir que inclouen unes desviacions típiques força elevades
en alguns casos. Tanmateix, si ens han de servir de referència, hem de dir que
indiquen prioritats una mica diferents segons el nivell educatiu. Així, a
primària es valorar més el fet que les TIC potencien el treball col�laboratiu i
per projectes. I a secundària es valorar més el fet que l’alumnat accedeix a la
informació per si mateix.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 89
P11: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en els següents aspectes a l’aula
d’acollida.
Taula 61. Resultat en mitjanes segons nivell educatiu.
Primària Secundària Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat. 3,5 3,5 Potencia el treball personalitzat. 4,1 4,1 Augmenta la comunicació alumnat - professorat fora d'hores de classe. 2,2 2,7 Major implicació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge. 3,8 3,6 L'alumnat accedeix a informació sobre països, llengües i cultures d'origen dels companys/es.
3,5 3,5
S'accelera el procés d'aprenentatge de la llengua catalana. 3,6 3,6 Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes. 4,0 4,0
En contra del que podria semblar, pel fet que a la l’educació secundària cada
professor/a és especialista d’una matèria, la coordinació és la conseqüència
més important de l’ús de les TIC. Mentre que a primària es posa de manifest
que l’ús de les TIC és un fet individualitzat. Tot i que l’opinió contrària només
queda a una dècima de distància. Als centres de secundària també valoren
com una conseqüència més important que als centres de primària el fet que
es potencia la relació amb el coordinaro/a d’informàtica.
P12. Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en els següents aspectes del treball del
professorat a l’aula.
Taula 62. Resultats en mitjanes segons el nivell educatiu.
Primària Secundària L'ús de les TIC es pacta entre diversos professors/es. 3,0 2,6 L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a.
2,9 3,4
Es potencia l'ús de les TIC també a l'AO. 3,1 2,9 L'AO no utilitza tant les TIC com a l'AA. 3,3 3,6 Es potencia la relació amb el coordinador/a d'informàtica. 3,4 3,1
Bloc IV: el paper de les editorials
Hem de deduir per les respostes a la pregunta 13 que el professorat dels
centres de secundària utilitza més els recursos TIC que ofereixen les editorials
que no pas els mestres de primària. En correspondència, trobem que el
professorat de secundària confia més en les editorials per a la producció de
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 90
recursos TIC que el professorat de primària. Així mateix, també és el
professorat de secundària el que considera amb més freqüència que els llibres
de text són insubstituïbles. En canvi, són igualment crítics, tant els de
primària com els de secundària, en el fet que les editorials no ofereixen
recursos que permetin treballar la diversitat. Finalment, els mestres de
primària confien una mica més que els de secundària en el Departament
d’Educació a l’hora de produir materials TIC. Però la diferència en els
percentatges és molt petita.
P13. Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els
llibres de text per aquest tipus de material. Llegiu les afirmacions següents i digueu si hi
esteu Molt d’acord, D’acord, Poc d’acord o Gens d’acord.
Taula 63. Resultats segons nivell educatiu
Primària Secundària Molt d’acord
+ D’acord Poc d’acord + Gens d’acord
Molt d’acord + D’acord
Poc d’acord + Gens d’acord
No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials.
58,1% 41,9% 52,2% 47,8%
Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l'alumnat.
37,4% 62,6% 45,5% 54,5%
Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs...)
88,6% 11,4% 93,0% 7,0%
Les TIC no podran substituir mai els manuals escrits
50,8% 49,2% 59,1% 40,9%
Els recursos TIC es poden tenir prescindint de les editorials
77,6% 22,4% 74,1% 25,9%
És millor que el material TIC sigui produït pel Departament d'Educació
69,3% 30,7% 66,6% 33,4%
Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat.
43,3% 56,7% 42,2% 57,8%
Bloc V: coneixements adquirits en TIC
La formació del professorat en general s’ha de considerar bona, ja que la
majoria indica que la seva formació en TIC és suficient. Tanmateix, si ho
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 91
mirem per nivells educatius, aquesta majoria es perd a secundària, on la
majoria del professorat considera que la seva formació encara és insuficient.
P14. Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?
Taula 64. Resultats segons nivell educatiu
Primària Secundària La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 57,8% 45,8% La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat.
41,7% 53,0%
No utilitzo les TIC en cap cas. 0,5% 1,2%
Tanmateix, les diferències entre els dos nivells educatius pel que fa a la
formació realitzada no és tan diferent, si tenim en compte el percentatge de
docents que han fet algun tipus de formació en TIC.
P15. Heu fet algun tipus de formació en TIC?
Taula 65. Resultats segons nivell educatiu
Primària Secundària No 12,8% 15,8% Sí 87,2% 84,2%
El tipus de cursos realitzats tenen percentatges significativament diferents.
Així, a primària hi predomina més la formació feta a través d’assessoraments
als centres. En canvi, a secundària, hi ha un major consum dels cursos que
ofereix el Departament d’Educació. També a secundària hi ha més realització
de cursos organitzats per altres institucions educatives o de fora de l’àmbit
educatiu.
Taula 66. Tipus de cursos realitzats segons nivell educatiu
Primària Secundària Assessorament al vostre centre. 47,7% 38,9% Cursos del Dept. Educació. 59,7% 69,1% Cursos d'altres institucions vinculades a l'educació. 16,1% 25,6% Cursos ofertats fora de l'àmbit educatiu. 10,3% 12,4%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 92
Taula 67. Perfil de cursos realitzats amb més freqüència segons el nivell educatiu
Públic Concertat
Assessorament 10,55% 3,25% Curs aplicació de les TIC a l'aula 25,43% 25,97% Cursos TAC 2,77% 1,95% Ciències i TAC 1,21% 1,95% Eines d'aula virtual 3,98% 3,25% Curs de programari educatiu 9,34% 28,25% Curs de programari informàtic 6,4% 17,3% Curs pàgines web i blogs 9,52% 9,74% Curs multimèdia i audiovisuals 9,86% 7,79% Maquinari i gestió 2,77% 1,62% Altres 6,06% 2,60% Sense especificar 8,82% 2,92% Cursos d'informàtica bàsica 3,98% 3,25% Total 100,0% 100,0%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 93
6. RESUM DE RESULTATS
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 94
Característiques dels estudiants de l’aula d’acollida
Àsia i Oceania 15,56%
Amèrica del Sud 23,54%
Magreb 21,06%
Resta d’Àfrica 8,76%
Unió Europa 17,23%
Resta d’Europa 10,43%
Altres 3,42%
Factors rellevants en el tractament de la diversitat
La diversitat de nivells de l’alumnat 3,04
El nombre d’alumnes a l’aula 3,78
La implicació del centre en l’aula d’acollida 3,90
Factors rellevants per a l’ensenyament del català
L’interès de l’alumnat 3,26
La llengua d’origen de l’alumnat 4,11
La llengua de l’entorn social 4,65
Recursos més utilitzats a l’aula d’acollida
Materials elaborat pel professorat 2,43
Ordinadors per a l’alumnat 86,27%
Programes de llengua 84,18%
Pàgines web 80,06%
Portals del Departament d’Educació 78,10%
Fotografia 54,01%
Edu365 35,10%
Recursos més utilitzats a l’aula ordinària
Llibres de text 2,14
Portals del Departament d’Educació 69,83%
Pàgines web 40,90%
Edu365 34,43%
Ordinadors per a l’alumnat 29,47%
Programes de llengua 29,92%
Fotografia 26,49%
Formació del professorat
Tenen formació suficient 54,2%
Han fet algun tipus de formació 85,5%
Cursos del Departament d’Educació 60,4%
Assessorament al centre 44,4%
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 129
7. CONCLUSIONS
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 130
Les conclusions que presentem en aquest apartat són fruit tant dels resultats
de l’enquesta com de les entrevistes realitzades en la fase prèvia a la
realització de l’enquesta. Aquestes entrevistes realitzades a experts, a
professorat i mestres de les aules d’acollida o implicats en el
desenvolupament de les aplicacions TIC per a l’educació, enriqueixen les
interpretacions possibles de les dades de l’enquesta.
Procedència de l’alumnat de les aules d’acollida
• En el transcurs del curs 2007-2008 hi ha un predomini de l’alumnat
procedent d’Amèrica del Sud i el Magreb. Es tracta d’un clar reflex —
traslladat a l’àmbit educatiu— de l’estructura de la nova immigració
existent a Catalunya.
• L’àmbit metropolità és on es concentra la major part d’aquests alumnes
que integren les aules d’acollida sigui quina sigui la seva procedència.
• Les comarques gironines, donat el perfil de immigració que ha acollit,
presenten un percentatge d’alumnes subsaharians i comunitaris prou
significatiu.
Diversitat i llengua a les aules d’acollida
• En el tractament de la diversitat a les aules d’acollida els diferents nivells
educatius de l’alumnat i la densitat d’alumnes dins l’aula són els
aspectes més influents, especialment si es tracta de centres públics. En els
centres concertats, el nombre d’alumnes a l’aula d’acollida no pren tanta
rellevància, atès que les ràtios d’alumnes nouvinguts a aquest tipus de
centres són menors.
• L’aprenentatge del català està lligat a l’interès que pot tenir el propi
alumne en aprendre la llengua i a la percepció sobre la utilitat social que
aquest en té. En la mesura en que a l’entorn social proper de l’alumne
(centre educatiu, amics, veïnat, etc.) el català hi té un certa presència
aquest sumarà més esforços per aprendre’l.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 131
• Cal advertir que els materials didàctics emprats per l’aprenentatge de la
llengua juguen un paper prou important, especialment a secundària, en la
mesura que poden fer més atractiva la llengua i facilitar-ne el seu
aprenentatge.
Recursos més utilitzats per l’aprenentatge de la llengua
• La tipologia d’aula marca indefugiblement les estratègies emprades pel
professorat en l’aprenentatge de la llengua. Mentre a l’aula d’acollida els
materials elaborats pel propi professorat esdevenen l’eina
indispensable d’apropament al català, a l’aula ordinària els llibres de
text proporcionats per les editorials tenen més protagonisme. Aquest
fet s’explica per la dinàmica inherent en cadascun d’aquest model d’aula.
Les característiques de l’aula d’acollida —especialment donada la
diversificació de nivells i orígens— obliga el professorat a personalitzar el
material a fi de poder cobrir les necessitats específiques de cada alumne.
• Els recursos extrets d’internet també tenen més presència en les aules
d’acollida que en les aules ordinàries. En la mesura que el nivell d’ús de
les TIC es fa més present a les pròpies aules d’acollida és del tot lògic
que en l’aprenentatge de la llengua les TIC i juguin un paper cabdal.
• L’edat de l’alumnat també juga un paper important a l’hora de decidir
l’aproximació a la llengua. Així, en les edats més primerenques s’opta
per potenciar els jocs i el material manipulatiu mentre que a mesura
que s’avança en l’edat escolar pren més rellevància tot aquell
programari informàtic associat als llibres de text.
• Els programes informàtics que s’utilitzen són els mateixos pràcticament
tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, però s’utilitzen amb
freqüències diferents. S’ha de dir, però, que entre tots no arriben a un
percentatge gaire elevat d’usos a l’aula d’acollida. Els programes que
introdueixen el català en l’alumnat nouvingut només són utilitzats pel
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 132
50% de les aules d’acollida. D’altra banda, a l’aula ordinària el seu ús és
anecdòtic.
• El creuament per tipus d’aula, tipus de centre i nivell ens permet observar
que els portals d’internet gestionats pel propi Departament d’Educació
són, de llarg, els més utilitzats per l’aprenentatge de la llengua. La
valoració que el professorat fa tant del disseny com dels continguts és
molt positiva.
• Els portals que les editorials han creat per l’aprenentatge de la llengua
quasi bé no tenen presència en l’ensenyament del català. No obstant això,
caldria dir que des de les mateixes editorials no s’ha impulsat un pla
potent per desenvolupar aquest tipus de portals. Per tant, de moment,
l’oferta real proporcionada per les editorials és força reduïda.
• Només hi ha un 11% d’aules ordinàries on no es consulta internet per a
finalitats d’aprenentatge. Això ens indica que majoritàriament el
professorat no està utilitzant aquests recursos, independentment del tipus
d’aula en què es trobi. Per tant, caldria aprofundir en les necessitats
concretes que estan emergint en l’ús de les TIC per anar oferint
continguts, recursos de maquinari i connexions, així com perfils de
programes que permetin al professorat afrontar els processos
d’aprenentatge amb més agilitat i flexibilitat també a l’aula ordinària.
• En relació a les TIC i l’aprenentatge del català a les aules d’acollida la
valoració general és bona, però no és un èxit aclaparador. Cal realitzar
un seguiment constant de l’alumne. Cal tenir present que en aspectes com
ara els sons i les paraules els programes informàtics encara disten força de
ser apropiats. Amb els ordinadors es treballa, més aviat, el català escrit i
llegit. Pel català oral s’opta majoritàriament per la conversa cara a cara.
• Hi ha mancances pel que fa als alumnes de secundària que estan per
alfabetitzar. Calen programes, recursos informàtics per nois i noies
d’aquestes edats. Bona part dels materials existents estan dirigits a
l’alumnat d’infantil i primària.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 133
Presència de les Tecnologies de la Informació i Comunicació a les aules
• A les aules d’acollida els ordinadors i tots els recursos informàtics estan
plenament implementats. En canvi, a les aules ordinàries l’ús de la
tecnologia informàtica dins la dinàmica de l’aula és més secundari. Les
aules d’acollida esdevenen, així, el laboratori on s’implementen tant
les noves tecnologies com les noves estratègies pedagògiques que se’n
poden derivar. Aquest fet les converteix en pioneres en l’experimentació i
l’exportació, cap a les aules ordinàries, de nous models de gestió de
l’aula.
• La utilització de les TIC en funció de la titularitat del centre també és un
factor a tenir en compte. La important inversió en TIC per part del
Departament d’Educació ha permès una major generalització
d’aquestes als centres públics; mentre que, pel que fa als centres
concertats, la menor inversió en aquestes tecnologies implica un ús més
restrictiu de les mateixes.
• Els professors dels centres concertats (un 72%) manifesten l’existència
d’una mancança substancial de recursos TIC disponibles a les aules
d’acollida.
Incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula
• L’efecte més rellevant de l’ús de les TIC és l’augment de la comunicació
entre el professorat i l’alumnat. El correu electrònic, els blogs, el
messenger, etc. esdevenen eines d’interacció quotidiana entre el
professor i l’alumne. Això genera una major implicació entre alumne i
professor fora de l’aula i un seguiment del procés educatiu més intens per
part del professorat.
• Cal advertit que hi ha alumnes de l’aula d’acollida que no poden seguir el
ritme de comunicació a distància entre professor i alumne perquè no tenen
accés a internet a casa. Molts d’aquests alumnes encara són petits per
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 134
anar a la biblioteca o al centre cívic o al locutori. En aquest sentit, és a
secundària on hi ha un ús més generalitzat d’aquesta tècnica.
• Les possibilitats de treballar conjuntament i per projectes entre l’alumnat
augmenten considerablement amb la incorporació de les TIC a les aules.
• Les TIC permeten accelerar el procés d’aprenentatge de la llengua. El
gruix de recursos informàtics orientats a l’aprenentatge del català és prou
ampli i divers com per facilitar —sigui quin sigui el nivell de l’alumne— la
incorporació d’aquest a la llengua.
• A les aules d’acollida es combina el treball individual i el col�lectiu. Quan
es treballa amb els ordinadors s’utilitza principalment el GALI amb
l’objectiu de reforçar l’aprenentatge de la llengua —del CLIC també
s’utilitzen algunes coses. En general, a les aules d’acollida, tan sols hi ha
temps de treballar la llengua. Quan els alumnes arriben a l’aula
d’acollida volen aprendre principalment català. Si des de les aules
d’acollida no se’ls dóna una empenta amb el català no poden seguir a
l’aula ordinària.
• A mesura que s’incorporen les TIC s’estan veient múltiples i noves
utilitats. Hi ha una tendència generalitzada per part del professorat on
es té el convenciment que cal incorporar ordinadors a l’aula ordinària i
fer un treball per racons. A part d’exercicis concrets els ordinadors
permeten cercar informació en el moment que fa falta.
• Un exercici important dins les aules d’acollida és la recerca d’informació
sobre el país d’origen dels alumnes nouvinguts. Cada persona que arriba és
una recerca nova. En la mesura que l’alumne ho cerca aprèn i memoritza
els mecanismes de recerca.
• Les TIC no només són els ordinadors, hi ha moltes més coses: power-
points, canons reproductors, reproducció de fragments de pel�lícules o
fragments d’audio, etc.
• Les TIC s’han incorporat com una activitat més. Tot plegat es tracta
d’elaborar estratègies d’aprenentatge d’un seguit de temes de diferents
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 135
maneres i amb diferents tècniques. Alhora de treballar uns mateixos
continguts ara hi ha més possibilitats.
• Les TIC tampoc impliquen un gran canvi en la relació professorat i alumnat
en el si de les aules d’acollida. Hi ha més apropament i contacte, però el
tipus de relació és el mateix. El professorat és conscient que cal estar al
cas dels alumnes, se’ls ha de fer un seguiment constant. Les TIC no
impliquen que els alumnes treballin sols.
• Les TIC esdevenen útils en la mesura que l’alumnat s’implica i
col�labora amb el professor/a, l’ajuden a fer coses. Hi ha assignatures —
tecnologia o audiovisuals— on es treballen molt les TIC fet que
repercuteix a l’aula d’ordinària. Molts alumnes traslladen a l’aula
ordinària el coneixement après a l’aula d’acollida.
• El treball i la necessitat de ser creatiu provoca que es treballin d’altres
recursos, des d’altres estratègies, etc. L’èxit a les aules d’acollida ve
donat pel fet que es tracta de professors altament adaptables, molt
flexibles, innovadors i amb molts recursos. Davant d’una necessitat cal
pensar ràpidament com resoldre-la, cercar-hi alternatives creatives.
• Les TIC ajuden a l’autoaprenentatge de l’alumnat. Ofereixen la
possibiltat de treballar motivadament elements, aspectes i assignatures
que no dominen massa.
Incidència dels recursos TIC de les editorials als centres educatius
• En general el materials TIC de les editorials no són els més emprats.
Atès el tipus d’alumnat hi ha un major ús d’aquests materials a les aules
ordinàries. No obstant això, el percentatge de professors de les aules
ordinàries que afirma utilitzar els recursos TIC de les editorials no arriba al
50% del professorat.
• Una gran majoria del professorat opina les editorials haurien
d’augmentar la presència del material adreçat a les TIC en la seva
producció.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 136
• La utilització dels recursos proporcionats per les editorials és
lleugerament superior en l’àmbit de l’escola concertada i en l’àmbit de
l’ensenyament a secundària. El professorat de secundària confia una mica
més en les editorials per a la producció de recursos TIC. En la mesura que
avança el nivell de l’alumnat i, per tant el seu gruix de coneixements, és
més factible utilitzar els materials pregenerats per les editorials. Això, a
vegades, ajuda a accelerar les dinàmiques presents a l’aula i, per
descomptat, facilita la tasca al professorat.
• Una gran part del professorat de la mostra prefereix que els recursos
TIC i el material pedagògic que se’n deriva sigui produït pel
Departament d’Educació. Si més no, que sigui monitoritzat pel
Departament. Aquests percentatges mostren una elevada confiança amb la
tasca que en aquest àmbit esta desenvolupant el Departament.
• No acostuma a haver-hi un treball directe entre les editorials i equips
de professors per fer tests de programes. Normalment són els equips
comercials de les editorials els que s’encarreguen de copsar les opinions i
demandes dels docents. El departaments comercials actuen com a
intermediaris entre els departaments de nous formats i el professorat dels
centres docents.
• Des de les editorials es constata la falta de recursos en els centres
educatius i la manca de formació del professorat. Hi ha un perfil de
professorat incapaç d’encarar-se davant els usos TIC més senzills, per
aquest motiu les editorials procuren elaborar un material de fàcil ús.
• Les editorials no dediquen especial atenció als materials específics per les
aules d’acollida. És per això que el Departament d’Educació ha de cobrir
les necessitats de continguts d’aquestes aules.
La formació al voltant de les TIC
• Al voltant de la formació, les opinions estan dividides quasi bé a la meitat.
Una bona part del professorat considera que la seva formació és
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 137
suficient per afrontar la feina que fa amb l’alumnat. No obstant això,
gairebé la meitat considera que s’ha de formar més. Tan sols es trenca
aquesta dinàmica quan creuem les dades per tipologia de centre. En
aquest cas, bona part del professorat dels centres concertats que tenen
aula d’acollida (un 60%) creu que la seva formació és suficient. Si bé
aquesta percepció pot ser certa cal posar de manifest que l’ús de les TIC
en els centres concertats és menor que en els públics. Per tant, és possible
que els nivells d’exigència dels dos perfils de professorat sigui diferent. A
més, la incorporació de més recursos TIC en l’àmbit públic obliga el
professorat dels centres públics a innovar i reciclar-se periòdicament. Fet
que, sens dubte, genera un percepció més accentuada de necessitats
formatives.
• Les dades confirmen que una immensa part del professorat ha fet algun
tipus de formació en TIC. Tan sols trobem alguna diferència rellevant
entre el professorat dels centres públics (86,8%) i el professorat dels
centres concertats (72,5%). Com s’ha comentat anteriorment, la menor
inversió en TIC per part dels centres concertats ens ajuda a entendre el
perquè d’aquest menor percentatge en la realització d’alguna mena de
formació al voltant de les TIC.
• Els resultats ens indiquen que el professorat que no utilitza en cap cas
les TIC és molt residual. En aquest sentit, podem afirmar que la
implementació de les TIC a les aules catalanes està seguint un bon ritme.
• El perfil de cursos formatius realitzats és extens i variat. Una bona part de
la formació és aquella que fa referència a la gestió de les TIC a l’aula i
les aplicacions educatives i pedagògiques de les TIC. La formació més
present és aquella que procura generar una simbiosi entre les noves
tecnologies i el món de l’educació.
• Aspectes de les TIC com la creació de pàgines web i blogs són també
força presents en l’àmbit formatiu del professorat. En aquest sentit, és
força probable que aquests nous aspectes més interactius facin, aviat,
acte de presència a les aules. En la mesura que augmenta la formació i el
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 138
coneixement de les TIC el professorat es veu més capacitat per incorporar
aquestes noves tecnologies en la dinàmica de les seves pròpies aules.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 139
8. RECOMANACIONS
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 140
1. Conscienciació de la necessitat d’un canvi metodològic
• Els equips directius dels centres han d’ésser completament conscients
de la necessitat de realitzar un canvi metodològic. La incorporació de les
TIC als centres docents no pot dependre del voluntarisme dels professors
“avançats”, sinó que ha de ser fruit d’un canvi estructural. Des d’aquesta
perspectiva el Departament d’Educació ha de donar unes directrius ben
clares que permetin entendre el canvi real i profund que impliquen les
TIC. Es tracta de visibilitzar les possibilitats de les TIC (avantatges, fites,
èxits), però sense dependre només del voluntarisme dels docents més
implicats.
• Amb les TIC el paper del docent pren noves formes. Les TIC plantegen
noves maneres de fer a l’aula i diferents actituds per part de l’alumnat. El
docent ha d’esdevenir un guia que recondueixi la informació extreta
per l’alumnat. Ha d’ensenyar a reconduir la informació, a arribar a unes
conclusions i a reconstruir una nova informació a partir del treball previ.
Davant la gran quantitat d’informació present a la xarxa, el docent ha
d’exercir de guia, d’acompanyament.
• La tecnologia facilita posar en pràctica algunes de les intuïcions
pedagògiques (aprenentatge actiu) dels pensadors de “l’escola nova” de
començaments del segle XX. La tecnologia s’utilitza de forma innovadora
(per reforçar l’aprenentatge) al centre on hi ha una concepció
pedagògica innovadora. No ens podem creure la fal�làcia del: “posem
l’ordinador i el professorat innovarà”. Si no hi ha una concepció
innovadora a priori la tecnologia no la crea.
La societat del coneixement necessita més competències de resolució de
problemes, de construcció de coneixement, que no pas d’aprendre fets
memorístics que ja es poden trobar a Internet. Actualment encara no
s’ha superat l’estadi memorístic-instructiu, però les bases teòriques i
tecnològiques per superar-lo hi són.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 141
2. El centres com a motor per a la plena incorporació de les TIC
• És important el paper de tot el centre. Des del claustre s’ha de
procurar integrar les TIC a totes les assignatures. L’equip directiu ha de
ser el motor d’aquesta implementació. Si hi ha dubtes la implementació
correcte no tirarà endavant. Els ordinadors han d’estar presents fora de
l’aula d’informàtica. Són eines que han d’estar a l’aula ordinària per poder
consultar en qualsevol moment. No s’ha d’anar a l’aula d’informàtica, s’ha
d’anar a “l’ordinador invisible”.
• La gestió de la tecnologia és una gestió estratègico-tècnica, no és una
activitat tàctica de manteniment dels equipaments. Això ha de ser
assumit pels equips directius. El rol del coordinador TIC no pot ser vist
separat del rol que ha de tenir l’equip directiu. Si no hi ha implicació de
l’equip directiu no hi ha possibilitat d’implementació car la resta de
personal docent no ho adopta.
El projecte de centre és la clau de tot plegat. En la mesura que s’avança
cap a l’autonomia de centre seran els centres (tot l’equip) els que tindran
la clau de l’èxit de les TIC. Els recursos (hores, material, docents, etc)
depenen del projecte educatiu del centre i del pes que li vulgui donar
l’equip directiu.
• Cal plantejar el maneig de les TIC com quelcom fàcil. Cal desfer-nos del
paradigma de l’informàtic per apropiar-nos del paradigma de l’usuari.
La utilització de les noves tecnologies a nivell d’usuari és quelcom factible
per tothom. Evidentment hi ha d’haver una figura (un tècnic) dins el
centre que controli més l’àmbit de les TIC i ajudi a solucionar problemes.
No obstant això, el professorat ha de dominar els àmbits més bàsics de les
TIC. Tots els docents han de saber navegar per internet o elaborar
powerpoint. Cal acabar de definir, doncs, les competències TIC dels
alumnes i del professorat.
• Cal un reconeixement explícit del càrrec de coordinador TIC. Des de fa
uns anys es remunera el tutor o coordinador, però no hi ha un
reconeixement de la tasca que fa com a dinamitzador. Un coordinador TIC
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 142
ha de dinamitzar i procurar que els docents incorporin progressivament les
TIC. Ara bé, algú que pugui fer això ja d’ésser algú reconegut pel claustre,
que tingui credibilitat. Si des de l’equip directiu no se li dóna un paper, un
reconeixement clar, aquest no té legitimitat davant la restsa de
professorat. Si no té autoritat només dinamitzarà als professors que ja hi
estiguin predisposats. Cal canviar el rol de tècnic informàtic pel de
dinamitzador d’aplicacions educatives TIC.
3. Les aules d’acollida i la revolució de les TIC
• Cal potenciar les TIC amb l’objectiu de facilitar la comunicació i
l’arrelament dels alumnes nouvinguts. Amb l’ordinador aquest alumnat
es pot expressar i pot explicar, fins i tot quan encara es desconeix la
llengua. En la mesura que mostren la seva terra d’origen, els seus costums,
la seva família, etc. aquests alumnes adquireixen seguretat i confiança i
alleugen el desarrelament (i trauma) que tot procés migratori produeix.
Aquest procés de “sóc d’un lloc però ara estic aquí” se’ls fa més fàcil.
• Cal potenciar els recursos lingüístics que ofereixen les TIC. De les dades
es desprèn que aquests recursos esdevenen fonamentals per accelerar
l’aprenentatge de la llengua. Hi ha un seguit de recursos a la xarxa (p. ex.
edu365), que permeten a l’alumne treballar autònomament, pel seu propi
compte.
• Les Aules d’acollida han d’esdevenir un espai de flexibilitat. Si la
reglamentació dels usos de l’espai i del temps és més flexible possibilita
un treball més intens amb la tecnologia. La innovació necessita una mica
de “desregulació” (pel que fa al temps i els espais).
4. La formació del professorat com a factor clau per l’èxit de les TIC
• Malgrat s’estan realitzant molts cursos formatius de cara a l’ús de les TIC a
les aules, caldria potenciar la formació dels formadors. Cal que els
formadors incorporin la nova didàctica de les TIC, les TIC per educar.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 143
• Cal preparar el professorat per al nou marc de referència que suposa la
incorporació de les TIC. Amb les TIC les regles del joc han canviat i les
competències necessàries són diferents. El paper del docent ja no és el
banc de referència de coneixements, ara existeix la xarxa. Els adolescents
s’apropien de la tecnologia més ràpidament que l’adult i això fa sentir a
un percentatge important d’adults insegurs davant dels adolescents.
Perden la seguretat perquè estan en un mitja que no dominen tant com els
seus interlocutors. Aquest fet està identificat com un dels grans obstacles
a la implantació de les TIC. Cal doncs aprofundir i definir les noves
atribucions del professorat fruit de la incorporació de les noves
tecnologies.
5. La tecnologia i la importància dels seus usos per l’alumnat
• El Departament d’Educació està realitzant un enorme esforç d’inversió en
tecnologies TIC. Aquests nous sistemes ho fan tot molt més bonic, fàcil,
atractiu i eficient; però no n’hi ha prou en que sigui divertit i fàcil. Cal
potenciar un aprenentatge real. No es podem reproduir els sistemes de
sempre, les TIC no són objectes de consum. L’aula no pot esdevenir un
show o un espai que fomenti una disposició de mer espectador (com un
teleespectador). Els nens i adolescents no poden esdevenir objectes
passius mentre el professorat no s’ha d’esforçar. Així, doncs, el problema
rau en com s’acaben utilitzant segons quines innovacions. El centre
d’atenció ha de ser l’alumne i no la tècnica. Tots els materials i recursos
han de ser benvinguts, però el més important és el que fa l’alumnat amb
el material en concret.
• Les TIC són un recurs molt motivador per a l’alumnat. El seu ús permet un
ventall amplíssim de possibilitats, amb una informació que constantment
s’actualitza, que pot conduir molt més l’alumnat en la seva progressió, de
manera que s’adapti millor a les diferències. La producció final de les TIC
és molt més igualitària, equitativa i això ajuda molt a augmentar
l’autoestima d’aquests alumnes.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 144
• Cal fomentar les formes d’autoaprenentatge mitjançant les TIC. Amb les
TIC (i tot el material que se’n deriva) l’alumnat pot treballar
motivadament elements, aspectes, assignatures que d’entrada semblen
difícils o amb continguts innaccessibles.
EL paper de les TIC en l’aprenentatge de la llengua
• És indispensable la creació d’un ampli ventall de materials que s’adeqüi
a les diferents demandes lingüístiques. L’arribada de nous alumnes amb
necessitats molt diferents demanda la creació d’un material dirigit a
cadascuna d’aquestes necessitats. En aquest sentit, calen materials que
s’adeqüin a les diferents edats, nivells educatius, cultures de procedència,
alfabets, etc. Cal posar espacial èmfasi en l’elaboració de materials
dirigits a alumnes de secundària encara per alfabetitzar. Com s’ha
comentat amb anterioritat, la major part de materials estan dirigits a
l’alumnat d’infantil i primària.
• Cal millorar aquells sistemes que afavoreixen l’aprenentatge del català
oral. A hores d’ara els ordinadors són molt útils per la llengua escrita o
llegida, no obstant això, encara queda molt a fer en relació al català oral.
Potenciar el material sonor a través de CD o DVD seria una bona manera de
complementar aquest aprenentatge.
• El material hauria de fomentar la presència de situacions quotidianes
properes al nen o l’adolescent. En la mesura que el nen es troba més
identificat amb la situació augmenta el seu interès i, per tant, s’accelera
el procés d’aprenentatge.
• L’aprenentatge de la llengua mitjançant els recursos TIC ha d’anar
acompanyat d’un estímul extern per aprendre la llengua. Si la llengua
no es concep com quelcom útil i prestigiós les noves tecnologies exerciran
poca influència en la incorporació al català dels nouvinguts. Les TIC han
de potenciar en els joves es dues dimensions de la llengua: la dimensió
instrumental i la dimensió afectiva.
estudis sociològics i gestió de projectes
Les TIC i el tractament de la diversitat 145
9. QÜESTIONARIS