Download - L’atracció kanamita
-
7/29/2019 Latracci kanamita
1/3
Latracci kanamita
per A. Munn-Jord
Latracci es deia Els planetes. Al mig hi havia una bola groga
que figurava el Sol i en sortien uns braos de metall com biguesarticulades que a lextrem aguantaven unes cassoles de colors
que eren els planetes que hi giraven al voltant. La blava era la
Terra, la verda era Venus, la vermella era Mart... A cada cassola
hi podien seure quatre nens, potser cinc o fins i tot sis si eren ms
petits. No hi deixaven pujar grans. Quan sengegus, els braos es
devien aixecar i totes les cassoles, tots els planetes, devien
comenar a girar al voltant del Sol, volant. Per hi havia una partque quedava amagada, no mhi havia fixat abans. Al fons hi
havia una cova fosca on quedaven dos dels braos, que no es
podien veure. I quan tot comencs a girar, els planetes anirien
entrant a la zona fosca. Al costat de la cova hi havia un home
molt alt, altssim, vestit amb pantalons curts verds, amb elstics.
Sonava una msica estranya i es van encendre uns reflectors
-
7/29/2019 Latracci kanamita
2/3
blaus i vermells que es movien i escombraven amb llum les
cassoles dels planetes. Llavors ho vaig entendre tot: per qu hi
posava que noms hi poden pujar menors, sense els pares?; per
qu aquell home altssim dels pantalons verds no es movia del
costat de la cova, vigilant?; i sobretot, per qu els planetes on
feien pujar els nens tenien forma de cassola? Vaig voler advertir
la Quima i en Mag per ja eren dins la cassola del planeta Mart.
Vine, que engeguen, em va cridar la Quima, i jo li vaig cridar
Baixa, baixeu, sn perillosos, per en Mag li va dir Deixal estar,
que s un cagat. La sirena davs va sonar molt fort i aleshoresvaig veure que venia cap a mi lhome altssim dels pantalons
verds i em va cridar Qu, valent, puges o no?, i jo vaig arrencar a
crrer abans que em pogus agafar i em fes anar a una de les
cassoles, perqu ja havia ents que lhome alt era un invasor
extraterrestre, un kanamita, i sabia que al seu planeta es nodrien
de la carn dels terrcoles.
Ho havia vist en un episodi de La dimensidesconeguda que men recordava, que es deia Per a servir
lhome. Lepisodi lhavia vist amb el pare, feia anys, quan era
ms petit. Un home tancat en una cabina duna nau espacial
fumava i recordava que un extraterrestre de tres metres dalada
havia arribat a la Terra en un plat volador i havia explicat a tots
els governants del mn que havia vingut a resoldre els nostres
problemes i ens portava noves energies i nous invents: no hihauria ms misria ni ms guerres, no caldrien ms exrcits. Els
homes desprs de fer-lo passar per un detector de mentides li
donaven tota la confiana. Els governs es desarmaven i venien
ms extraterrestres, que es deien kanamites, i tamb organitzaven
viatges perqu la gent de la Terra anessin a passar una
temporada al seu planeta i abans de pujar a la nau els pesaven.
-
7/29/2019 Latracci kanamita
3/3
Per lhome que explicava la histria estava encarregat de
desxifrar el llibre que duia el kanamita que shavia presentat a
lONU i se lhavia deixat. La seva ajudant de moment nhavia
pogut traduir el ttol, Per a servir lhome. Lencarregat de desxifrar
el llibre ja ho deixava estar per impossible i sapuntava amb la
seva ajudant per a anar-sen al planeta dels visitants per ella hi
continuava treballant. Quan lhome ja entrava a la nau ella
arribava corrent i li cridava que no hi pugs, que havia desxifrat
el llibre, i Per a servir lhome era un llibre de receptes de cuina. Ell
intentava tornar enrere per lobligaven a entrar a la nau, eltancaven en una cabina i li portaven menjar. Quan ell el tirava a
terra li deien Menja, no volem que perdis pes, i al final lhome
deia que tant si rem dins la nau com a la Terra tots estarem al
men. Desprs el pare em va recomanar que llegs el conte don
havien tret la idea.
Vaig crrer per entre les atraccions i vaig sortir de la fira.
Shavia fet fosc i a la Ronda hi havia poca llum. Em vaig amagarentre dos cotxes aparcats. Hi havia gent que entrava i gent que
sortia per no vaig veure que lextraterrestre alt mhagus seguit.
Desprs destar una estona amagat vaig anar cap a on havem
deixat les bicicletes. Totes tres estaven lligades de costat, com les
havem deixades. Sort que no les havem lligades luna a laltra
com fiem de vegades. Vaig deslligar la meva i llavors, quan vaig
veure les altres dues soles sota el fanal sense la Quima i en Mag,vaig comenar a plorar. Havia abandonat els meus amics, els
havia deixat en poder dels invasors. No els tornaria a veure i no
havia fet res per salvar-los. Per no podia tornar enrere,
lextraterrestre sabia que jo lhavia descobert.