Download - L’Arca de Noè de Pere Calders
Invasió subtil i altres contes, Pere CaldersL’Arca de Noè
Helena 1rC
Introducció al conte-És una historia que Calders qualifica de
- Estructures de sintaxi i elements d’estils Més senzills de l’habitual
- Absència d’elements fantàstics propòsit de l’autor que el conte sigui llegit sense possibles interpretacions inversemblants
“Conte infantil”
· es centra en uns nois que fan el batxillerat elemental (11-14 anys)
L’Arca de Noè
Imitant a una associació ja existent
Un grup de 4 amicscreen un club
anomenat
Neix en defensa d’uns interessos comuns
amenaçats“L’arca de Noé”
Nom irònic cap als seus cognoms (“Conill,
Colom...”)
Només poden formar part d’aquest si tenen un cognom relacionat
amb un animal o alguna característica
pròpia d’aquests
=
Enveja de tota la classe, d’aquells que
els insultaven
Tothom comença a fer qualsevol cosa per a tenir
alguna relació amb un animal
Tema del conte
A l'amistat no s’ha d’imposar normes ni excuses
· Els quatre amics haurien pogut reunir-se igualment sense cap necessitat d’imposar-se uns estatuts que han de transgredir ja en la mateixa fundació del club
No hi ha motiu de burlar-se del cognom de les persones
El conte ens fa reflexionar que
· Si de cas, les comparances un se les guanya per la seva manera de ser o de fer.
Personatges PrincipalsJoan Conill
És el dirigent del grup
A vegades és una mica egoista.
Pere Colom
Emili Roqueta
El seu nom no està relacionat amb un animal, però sap fer a la perfecció el crit del gall d’Indi
Esteve Passarell
Xavier Morera
És alt i espavilat
Diu que el seu cognom és morera = cuc de seda
Tímid i mandrós
És conegut com “el tros d’ase” de la promoció
Andreu Solanell
Li agraden els canaris (en té a casa)
Té un oncle que és caçador i va amb el seu gos
Antoni Puig
Albert Miseracs
Personatges secundaris: busquen una excusa per formar part del grup
Joan Corral
Enric Creuet
A l’estiu estiueja a Sentmenat
Temps
Pla d’estudis 1953 (Batxillerat elemental)
Lloc/Espai Pati i biblioteca de l’escola
NarradorNarrador extern omnipresent
En fi: quan foren gairebé tots a dins, «L’Arca» els vingué petita i la van dissoldre, per tal d’evitar els aires d’importància que es donaven els tres que n’havien quedat fora. Tot va quedar igual que abans, amb la diferència (digna d’aplaudiment) que ja mai més ningú no es va burlar de cap cognom.
Al capdavall, la vida fa després el que li sembla. Per exemple, en Joan Conill esdevingué, ja de gran, un home molt entès en els negocis, els encertava tots, i la gent —sense adonar-se de la topada de conceptes—, quan parlava d’ell repetia sempre la mateixa frase feta: «Aquest Conill és una fura!»
Últims dos paràgrafs del conte de Pere
Calders...