CÒMICS AUTOBIOGRÀFICS
Tots els treballs creatius tenen una part
narcisista, i de vegades aquesta explota i el tema
i l'autor acaben sent una mateixa cosa. Això
passa en novel�les però també, tot i que menys,
en còmics. L'etiqueta "slice of life" feia
referència a còmics que retrataven històries
quotidianes, i d'aquí a que els autors
expliquessin les seves històries quotidianes
només hi havia un pas.
Us n’oferim la nostra sel�lecció.
Guy Delisle ens explica el viatge que va fer
a un dels països més surrealistes del
mòn:Corea del Nord, on va ser contractat
com a dibuixant per una empresa que
tenia allà la seva seu, del xoc de cultures i
sistemes surt aquest celebrat còmic, que
també pot ser llegit com un documental
sobre Corea del Nord.
C Del Pyongyang / Guy Delisle.-
Bilbao:Astiberri, 2007.
Marjane Satrapi va assolir l'estrellat amb una obra
que explica el que va ser passar la infància i
l'adolescència a l'Iran dels aiatolas, un llibre
malgrat tot divertit, que retrata una societat molt
diferent de com la concevim des d'occident, tot i el
totalitarisme religiós que sí és com ens l'imaginem
a occident.
C Sat Persépolis / Marjane Satrapi.- Barcelona:
Norma: 2005
Autobiografia de caracter
eròtic, la protagonista
inicia una tórrida relació
que és descrita de
manera clara,
despreocupada i també
divertida.
C Aur Fresa y chocolate
/ Aurélia Aurita.-
Rasquera: Ponent Mon,
2006-2007.
Les reflexions i les fòbies d'un dels autors francesos més
interessants del moment. No és només un autor de còmics, és
un membre del col�lectiu L’Association, responsables de la
renovació del còmic francès dels darrers anys.
C Tro Mis circunstancias / Lewis Trondheim.- Bilbao:Astiberri, 2005.
C Tro Desocupado / Lewis Trondheim.- Bilbao: Astiberri, 2008.
Frédéric Boilet (que apareix com un
personatge als còmics de Aurelia
Aurita) és un francès que fa manga,
que porta anys vivint a Japó i que
sempre fa servir personatges
occidentals “trasplantats” a Japó, tan
semblants a ell que és inevitable
pensar que hi ha molt d’autobiogràfic
en els seus còmics o com ell en diu
“nouvelle manga”.
C Boi La espinaca de Yukiko / Frédéric
Boilet.- Castalla: Ponent Mon, 2003.
C Boi Mariko parade / Frédéric Boilet:
Kan Takahama.- Castalla: Ponent Mon,
2004.
C Pee Tokio es mi jardín / Benoit
Peeters; Frédéric Boilet.- Rasquera:
Ponent Mon, 2005.
Un fotògraf acompanya una expedició de Metges sense
Fronteres a Afganistan, aquest viatge de l’autor és el
motor d’aquest còmic, un relat pràcticament periodístic
amb el el suport de les fotos reals fetes per l’autor en
el seu viatge. Podria semblar un experiment gratuït
però funciona, i la història no s’entendria sense les
fotos.
C Gui El fotógrafo / Guibert; Lefèvre; Lemercier.-
Barcelona: Glénat, 2005-2007. 3 vols.
I seguim a Afganistan amb Kabul Disco!
Any 2005. Les circumstàncies economiques porten a
Nicholas Wild a acceptar una oferta de feina a Kabul de la
ONG Zendagui. La seva feina serà fer un còmic per explicar
la nova constitució afganesa als nens i posteriorment fer
una campanya de propaganda per l'Exercit Nacional
Afganés.Tornarà a França, però aviat farà nous viatges a
Afganistan per participar en una campanya per fomentar el
vot a les eleccions i una altra contra l'opi.
A la seva Autobiografia no
autoritzada Nacho Casanova
explica amb molt d'humor petits
episodis anecdòtics de la seva
vida, on quedaran reflectides les
seves relacions amb els veïns,
amics, parella i família, llevat al
tercer volum, que acaba amb una
història més llarga, que explica la
vida del seu pare.
C Cas Autobiografía no
autoritzada / Nacho Casanova.-
Madrid: Diábolo, 2007-2010.
3 vols.
C Wil Cómo no fui secuestrado en
Afganistán / Nicolas Wild.- Rasquera:
Ponent Mon, 2008.
C Wil De cómo no me enganché al
opio en Afganistán / Nicolas Wild.-
Rasquera: Ponent Mon, 2009
Hi ha còmics autobiogràfics on el fet que l’autor sigui autor de còmics esdevé el centre de la
història, una mica més almenys, hem vist algun d’aquests còmics, però no hi són pas tots i
no voldríem deixar-nos uns còmics d’allò més interessats i que potser deixaran la imatge
que pogueu tenir dels professionals del còmic una mica malmesa...
Una novel�la gràfica per fer, cap idea, un editor exigent, un entorn que es
desmorona i una família demencial amb una mare que es creu totes les troles
d’internet, només per començar, potser no serà la millor novel�la gràfica de la
història però ens farem un tip de riure, això segur!
C Jua Otra puta novel�la gràfica / Jorge de Juan.- Barcelona: La Cúpula, 2012.
No hi són tots, tampoc ho preteníem, però sí són una bona
selecció, esperem que en gaudiu!
Joe Matt no té manies a l’hora de
retratarse, obsessionat pel sexe,
aficionat al porno i dibuixant de les
seves pròpies vivències, cosa que
xoca quan els seus personatges són
descoberts per personatges reals. Un
retrat gens idealitzat sobre el que
significa fer còmics d’un mateix.
C Mar Pobre cabrón / Joe Matt.-
Barcelona: La Cúpula, 2008.