Download - LA POBRESA AMB ULLS D'INFANT RESUM FINAL
QUAN LA MIRADA ÉS PART DEL PROBLEMA I DE LA SOLUCIÓ
Un resum de les propostes dels seminaris sobre com analitzar i com actuar quan la pobresa afecta
els infantsJaume Funes, març 2016
Empobrir és robar a un infant oportunitats vitals necessàries. Atendre sempre és garantir, de
diferents maneres, les oportunitats vitals que tot infant té dret a tenir per rebre resposta a les seves
necessitats (al llarg de les diferents etapes evolutives).
1. ACLARIR LES RAONS PER OCUPAR-SE DE LA INFÀNCIA
QUE PATEIX LA POBRESA ADULTA
•Beneficència•Filantropia•Fraternitat•Solidaritat
2. COMPLIR L’OBLIGACIÓ DE DESCOBRIR LA SEVA MIRADA
a. La perspectiva d’infant i la pobresa
• Amb quins ulls miren i veuen• Com cerquen sentits al que viuen• Com frueixen• De quines maneres pateixen
• Com s’adapten per no patir• Les altres experiències de la seva vida en les que depositen la
felicitat• Les seves vivències i els nostres danys• Descobrir els arguments amb els que expliquen el que està passant
1. Un entorn d'oportunitats2. Una vida vinculada3. Poder participar en el disseny de la vida de tots4. Compartir projectes, identitats i pertinences
b. Atendre pensant en ells i elles sempre serà mantenir i estimular 4 contextos
3. FER JUSTÍCIA I GARANTIR LA INFÀNCIA
Els 4 tipus de resposta obligatòria quan es pensa primer en els infants
1. Salaris i ocupacions dignes. Rendes garantides (viure en societats més justes)
2. Rendes d’infància (tenir menys infants empobrits)3. Paquet bàsic d’oportunitats garantit (impedir els
impactes que destrueixen la condició infantil)4. Adaptació de serveis i flexibilitats d’accés
(requisits i estils professionals en clau d’infància i adolescència)
POBR
ESES
DESI
GUAL
TATS
EXCL
USI
Ó
IMPACTES SINGULARS SOBRE LA INFÀNCIA
ACCÉS A RECURSOS
DIFICULTATS EN SOLEDAT
LÒGICA I SEQÜÈNCIA DE LES RESPOSTES A LA POBRESA INFANTIL
SALARIS I OCUPACIÓ
DIGNES
RENTES BÀSIQUES /
GARANTIDES
PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITATS
GARANTIT
RENTES D’INFÀNCIA
(fills a càrrec, criança...)
Ajudes i suports.
Flexibilitat per l’accés.
Recursos pensats per
a la diversitat i
les crisis
PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITATS
GARANTITEstímuls (tot allò que desencadena a cada moment els processos de desenvolupament), disponibilitat d'afectes (tot allò que permet construir la pròpia seguretat a partir de sentir-se vinculat a algú) facilitació de vivències, d'experiències vitals positives (tot allò que fa sentir satisfaccions vitals i construir l'autoestima) possibilitats d'aprenentatge, d'adquisició de competències, coneixements, sabers, cultures (tot allò que es necessita per viure en la societat actual en companyia d'altres persones).
Necessitats bàsiques0-3
Temps infantilsEscolarització diversitat
Espais de creativitat, comunicació i participació
Estimulació primerenca
4. DESCOBRIR ELS IMPACTES, LES FERIDES I LES
CICATRIUS
a. Ajudar no és curar “malalties”. Sempre serà:
• Reduir la pobresa• Evitar danys
• Omplir mancances• Enfortir per resistir
• Mantenir la rebel·lió
b. La pobresa no “causa” res, però ho altera tot
• Existeixen multiplicitat d’efectes interrelacionats• Cap pedaç de vida és secundari• El pitjor dels efectes és viure a la intempèrie social• A més, les institucions i els seus professionals acaben
empobrits• La pobresa crea una situació en la que el desenvolupament sa queda compromès
• La pobresa obliga a les famílies a viure en unes condicions que impacten significativament sobre la vida
dels infants
c. Quan les famílies no poden fer de famílies
a) No podem privar del seu dret a tenir adults que garanteixin:• El seu desenvolupament• La seva construcció emocional• El descobriment del seu lloc al món
b) Quan es tracta de lluitar per sobreviure:• L’educació passa a 2º pla• La desesperança suprimeix abraçades• El clima afectiu i de relació canvia• Et senten impotents per fer de mares i pares
d. Educació negadaEducabilitat compromesa
Quatre aspectes claus:1. Les desigualtats posen en risc greu la funció humanitzadora de
l’escola2. És el context en que més es poden reduir els determinismes de
la pobresa3. L’escola empobrida es torna encara més incompatible amb les
infàncies pobres4. L’escola ha de ser un territori de confort vital normalitzador. Ha
d’aportar alguna serenor
La pobresa i la desigualtat:
1. Determinen les expectatives del professorat2. El tracte diferenciat inocula la incompetència en l’alumnat
pobre3. Apareix fàcilment l’etiquetatge dels comportaments
inadequats
Enmig d’un fort augment de la segregació, la híper concentració de les dificultats, la manca de consideració de
les complexitats educatives
Recordar què vol dir educabilitat
d. Felicitats d’infància malgrat la pobresa
• Felicitats que els construeixen per evitar que els malestars els destrueixen
• Les atencions estan al servei de fer possible la felicitat
• Les persones adultes no tenim dret a avançar patiments ni a privar de felicitats (viure allò que pertoca, no viure allò que no toca)
• Quan la infelicitat dominant fomenta la desesperança, augmenta l’angoixa
e. Els universos emocionals, relacionals, d’equilibri o de tensió
• No augmenta la insània. Van a salut mental (saturada) perquè és l’única estructura d’escolta
• Emmalaltir és, a vegades, l’única sortida• Els pobres (els infants que pateixen la pobresa) poden entrar amb
facilitat en els circuits del diagnòstic i l’etiquetatge• La persona es torna vulnerable per la soledat i l’exclusió• La pobresa fa perdre l’estatus de ciutadà• El malestar és la pèrdua de la serenor vital
• La pobresa no augmenta la fragilitat (tots som éssers fràgils) sinó que genera vulnerabilitat
• L’infant es torna vulnerable quan ni la família, ni l’escola, ni la comunitat poden crear-li un entorn positiu
• En el projecte d’una vida tot no poden ser desesperances• Considerar quin és el nivell de patiment mental suportable
5. RECORDAR QUE LES RESPOSTES TAMBÉ PODEN
FER MAL
a. Preguntes prèvies inevitables
• Preguntar-se sempre si una resposta no genera més empobriment, més segregació, més incapacitació
• Els danys colaterals no són secundaris• La pobresa no ha de passar a ser una categoria més del sistema de classificació de les dificultats
b. Un criteri universal indefugible
c. Del buit en les respostes “naturals” a l’assistencialisme
• La urgència i la necessitat de fer està obligant a utilitzar recursos inapropiats
• La resposta acaba dominada per la regulació i el procediment
• La pobresa genera buits en els sistemes de resposta “naturals”
• Tot acaba sent multiprestació i multiassistència
6. PENSAR LES RESPOSTES EN POSITIU
a. Els 4 criteris que han de respectar les respostes
1.La universalitat. Respostes pensades per a tota la infància d’un territori amb formes d’aplicació que han previst la diversitat
2.La discriminació en positiu. Que no rebi més qui més té. Que permeti a tots els infants situar-se en una situació similar a la dels seus companys. Acompanyada de relats sobre la pobresa per a tothom
3. La garantia d’accés. Oferta, ponts, passarel·les, procediments4. Ser proposades, explicades i divulgades com a respostes a l’acompliment d’un dret de l’infant
b. La pobresa no canvia les regles de l’atenció a la infància
• Recordar 7 regles elementals
El projecte Reflexions: La pobresa amb ulls d’infantés una iniciativa del Palau Macaya i CaixaProinfància
Organització: Palau MacayaDirecció científica: Jaume Funes