Download - La planificació dels espais oberts de la regió metropolitana de Barcelona, Xavier Carceller
La planificació dels espais oberts de la regió
metropolitana de Barcelona
Xavier Carceller
• Sistema d’espais oberts
– Protecció especial
– Protecció territorial
– Protecció preventiva
• Sistema de assentaments
– Nuclis històrics
– Àrees especialitzades
• Sistema d’infraestructures de transport
Plans territorials parcials
‒ Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència a
la seva matriu biofísica
‒ Protegir els espais naturals agraris i no urbanitzables en
general com a components de l’ordenació del territori
‒ Preservar el paisatge com un valor social i un actiu
econòmic del territori
3
Pla Director de l’AMB (1.968)
Pla territorial metropolità
de Barcelona (2010)
Sistema d’espais oberts
(tot el SNU)
Sistema d’assentaments
Sistema d’infraestructures
de transport
• Existència, especialment a les serralades, de grans peces d’espais oberts
amb elevats valors naturals i en bon estat de conservació
• Continuïtat remarcable al llarg de les serralades litorals, llevat les valls del
Llobregat i del Besòs. Aïllament gairebé complert entre les serralades
prelitoral i litoral. Existència d’espais fortament fragmentats a les planes
Tendència a la formació de continus urbans a les zones costaneres
• Presència d’àrees amb una gran fortalesa agrària (Penedès, Baix Llobregat,
Maresme,...)
• Mosaics agroforestals molt transformats a les planes (Vallès, etc), però encara
amb valors importants
• Estat de conservació molt desigual de la xarxa hidrogràfica
• Presència d’usos de caràcter marcadament urbà, especialment a les
immediacions dels espais urbans.
• Augment progressiu de la superfície impermeable
Espais oberts: diagnosi inicial del PTMB:
8 Sistema d’espais oberts del PTMB
9
Pla territorial metropolità de Barcelona
+
-
Grau de
protecció: Tipus d’espais oberts:
Ha %
Protecció especial 204.739 70,4
Protecció preventiva 4.357 4,4
TOTAL 248.243 74,8
10
11
Tipus d’espais oberts:
Pla territorial metropolità de Barcelona
• Definició dels objectius ambientals, verificats a través del procés d’avaluació
• Validació de la selecció i la delimitació dels espais de protecció especial
• Mesures complementàries i de correcció ambiental del Pla
‒ Reforçament de la protecció en la normativa: tractament normatiu dels
connectors biològics, mesures per garantir la connectivitat a les zones
conflictives, condicions ambientals per als plans i projectes derivats, etc.
‒ Identificació i tractament detallat dels punts crítics per a la connectivitat
ecològica (annex 2 de l’ISA)
‒ Anàlisis i directrius específiques per als principals àmbits de protecció
preventiva (annex 3 de l’ISA)
• Establiment d’un sistema d’indicadors de seguiment
• Agenda ambiental del Pla
Avaluació ambiental estratègica del PTMB: principals
aportacions en relació amb el sistema d’espais oberts
13
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la
connectivitat ecològica
Pla territorial metropolità de Barcelona
14
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la
connectivitat ecològica
15
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la
connectivitat ecològica
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la
connectivitat ecològica
Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
Pla territorial metropolità de Barcelona
Vilanova Vallirana-Cervelló
Martorell-St. Esteve de Sesrovires
Castellbisbal
Terrassa-Rubí Palau Solità-
Llicà d’Amunt
Montornès
Granollers Baix Montseny
Maresme-Mataró Sud Maresme-Arenys de Mar
Maresme-Palafolls
17
Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
18
Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
Pla territorial metropolità de Barcelona
Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
19
Sistema d’espais oberts. Indicadors de seguiment
Pla territorial metropolità de Barcelona
1. Amb l’objectiu de mantenir la matriu biofísica del territori, per primera vegada s’ha configurat una
xarxa metropolitana (75 % del territori), físicament contínua, i dotada de contingut normatiu.
Tanmateix, les necessitats de gestió d’aquests espais superen en molt l’abast d’un pla territorial.
Funció bàsicament preventiva
2. Determinacions de caràcter fonamentalment urbanístic, però l’escala no permet precisar suficientment
moltes de les seves determinacions gràfiques i escrites marc d’altres plans i projectes
3. En aquest sentit, paper clau del planejament urbanístic (PDU, POUM, etc). Moltes determinacions
són adreçades a aquests instruments i a les seves futures avaluacions ambientals estratègiques
(punts crítics connectivitat, sòls de protecció preventiva,...). També serà essencial el rigor en les
autoritzacions administratives de construccions i instal·lacions en els sòls no urbanitzables
4. L’aplicació d’alguns preceptes normatius importants permet discrecionalitat; en qualsevol cas,
indispensable mantenir els aspectes vinculants del Pla. No es programa el desplegament del sistema
5. SEO i gestió agroforestal. Pot coadjuvar a prevenir la pèrdua de valors propis dels espais rurals
(tant ambientals i paisatgístics com productius), al manteniment dels serveis ambientals dels
ecosistemes i a posar en valor aspectes que facilitin la diversificació de l’activitat econòmica agrària
6. L’encaix amb els sistemes d’infraestructures i d’assentaments en escenaris incerts
7. El SEO com a eina d’adaptació al canvi climàtic i els seus efectes sobre els hàbitats, la
connectivitat ecològica i la matriu en general. El seguiment del Pla
Sobre el sistema d’espais oberts del PTMB i la seva implementació