Download - La metamorfosi per Manel Jové
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
1/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
1
FITXA TCNICA
TTOL: La metamorfosi oLa transformaci
AUTOR/A: Franz Kafka
EDITORIAL: Proa COLLECCI: Clssics Universals
NOMBRE DE PGINES: 120
FITXA LITERRIA
1. Busca informaci de lautor/a i fes un escrit dunes 10 lnies on resumeixis la seva
vida i obra.
Franz Kafka nasqu el 3 de juliol de 1883 a Praga en el si d una famlia benestant jueva. Fill de
pare comerciant, de mare provinent de la burgesia i essent el major de sis germans, va crixer
en un ambient cultural alemany. La relaci amb el seu pare, autoritari i exigent, fou molt
tensa, fins al punt de sentir-se menyspreat i refusat.
En acabar el batxillerat, Kafka, sense gaire motivaci i fortament influenciat per la seva
famlia, va doctorar-se en Dret el 1906. Durant els anys que estudi a la universitat va cultivar
les seves aficions literries i filosfiques, llegint diversos autors i aprenent, a ms a ms de
lalemany, diverses llenges com lhebreu, el grec, el llat, el francs i el txec. Un cop va acabar
la carrera, va treballar en diferents bufets dadvocats, passant per una companyia
dassegurancesi quedant-se, finalment, en una empresa alemanya burocrtica. Tot i que era
un treballador exemplar i duia a terme la seva feina amb eficcia, mancava dambicions
professionals. Per consegent, el treball li resultava avorrit i monton, i aprofitava les tardes i
les nits per dedicar-se a la seva verdadera passi; la literatura. El 1917 li diagnosticaren
tuberculosis, fet que el va obligar a deixar la feina el 1920. Va tenir una relaci, difcil i sense
xit, amb Felice Bauer, amb la qual, malgrat els diversos intents, no es va casar. Desprs de
passar per diverses clniques i a causa del greu estat de salut en qu es trobava, Franz Kafka va
morir el 3 de juny de 1924.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
2/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
2
La literatura kafkiana es caracteritza, principalment, per la soledat, frustraci, incomprensi i
un sentiment dangoixa en els seus personatges, que en moltes ocasions es troben en un mn
complex, fantstic i fins i tot irnic. Tot aix desemboca en un ambient claustrofbic que
acostuma a anar acompanyat dalgunes constants de Kafka, com podrien ser lallament propi,
la burocrcia, lautoritat i lopressi, entre daltres elements autobiogrfics. La seva obra
semmarca en el corrents expressionistes i surrealistes contemporanis a lautor (principis del
S.XX). Cal dir que, afortunadament i en contra de la seva voluntat, la seva obra ens ha arribat
grcies a Max Brod, el seu amic, a qui Kafka va encomanar que, quan ell mors, crems tots els
seus manuscrits.
2. Investiga qu va significar per a lautor/a escriure aquesta obra tant a nivell personal
com professional.
En la narraci apareixen diversos elements personals i autobiogrfics estretament relacionats
amb la seva vida i els seus sentiments i extrapolats al protagonista, en Gregor Samsa, els quals
fan referncia, principalment, als temors interiors de lescriptor. En primer lloc trobem la
relaci forada, gens afectuosa i dinferioritat entre Gregor i el seu pare, que mant una gran
similitud amb la de Franz Kafka i Hernann Kafka, un home, segons el seu fill, tir i autoritari,
que imposa la seva voluntat sobre ell i el menysprea. Aix tamb es pot aplicar en que el
protagonista s contraposat i en lluita constant amb la seva famlia, digual manera que
Kafka amb la societat. La transformaci (metafrica, des del punt de vista dalguns) del
protagonista en un insecte i tot el que aix comporta exemplifica, amb una gran habilitat i
destresa, els sentiment dinadaptaci social i familiar que turmenten lescriptor. Altres trets
personals podrien ser el fet que la germana de Kafka tingus cura dell quan emmalalt com
succeeix entre Gregor i Grete i la presncia en el relat dalguns elements indispensables de la
seva vida quotidiana, com per exemple lescriptori, al qual Gregor saferra isoposa a que li
treguin de lhabitaci.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
3/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
3
Pel que fa a la vida laboral hi apareix la idea de negoci, en qu el pare de Gregor fracassa i,
consegentment, ell shaur de fer crrec de leconomia familiar, fet que po t relacionar-se
amb el perode de maduresa de lautor.
En el referent al marc conceptual de lobra, lanteposicide Gregor de no ser acomiadat de la
feina i el deixar de banda per uns moments lhaver-se transformat en un insecte reflecteix,
clarament, la necessitat de treballar que hi havia durant el perode de la Revoluci Industrial
en qu va viure lautor. El fet que sigui Gregor qui mantingui la famlia, en lloc del seu pare,
mostra el sentiment dinsuficincia que ell tenia envers la famlia.
El mateix Kafka digu, quan li van preguntar si hi havia alguna relaci entre La Metamorfosisi
la seva vida, ja que els cognoms Samsa i Kafka sn similars, que el protagonista no era el propi
autor i que el relat no era cap confessi, malgrat que, en certa manera, s que podia
considerar-se una indiscreci.
La Metamorfosiss, probablement, lobra ms coneguda de Kafka.Fou publicada per primer
cop loctubre de 1915 en una revista alemanya, i posteriorment com a obra independent.
Malgrat la importncia que se li ha atorgat anys desprs, La Metamorfosis, i la seva obra en
general, no van tenir gaire xit en el seu temps. Els possibles factors daquest fracs radiquen
en la impossibilitat de la doble realitzaci personal-literria, ja fos per motius familiars,
personals, fsics i editorials, a ra que no va saber provocar inquietud pels seus relats ni incitar
a la seva lectura, quedant, per tant, en la indiferncia.
3. Investiga quina repercussi ha tingut lobra.
Contrriament al que hem exposat en lapartat anterior, sembla que, a mesura que passen els
anys, selaboren ms estudis i interpretacions sobre La Metamorfosis i la resta de la seva
literatura, ats que les seves pgines mostren una gran capacitat per influir en el lector i en la
seva percepci. Aix, La Metamorfosiconsta de diverses adaptacions tant a lescenari(destaca
la de la companyia La fura dels blaus) com a la pantalla (La metamorfosis dirigida per
Valeri Fokin), malgrat que cap delles aconsegueix el que lautor atorga a les seves lnies.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
4/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
4
A mes a ms, tamb ha tingut repercussi en el mn de la illustraci (Vladimir Nabokov, entre
daltres illustradors), en la msica (Kafka Fragmentsde Gyrgy Kurtg) i, fins i tot, en lmbit
dels videojocs (The Franz Kafka Videogame).
4. A quin gnere creus que pertany aquesta obra? Explica per qu buscant les
caracterstiques daquest gnere i comparant-les amb lobra.
La Metamorfosissenquadra en la Literatura de labsurd, gnere que beu, a la vegada, dels
corrents surrealistes i expressionistes del moment.
Les principals caracterstiques daquest gnere sn la denncia de determinades situacions
socials i la reflexi sobre qestions existencials a partir dun fet illgic i irracional. El context i
el rerefons de les obres, malgrat laparici dun element inslit que irromp en el relat, sol ser
versemblant i realista. Els personatges, i fins i tot el narrador, senten ms aviat acceptaci i
falta de sorpresa respecte aquest element estrany, motiu pel qual la seva aparici i presncia
es descriu amb certa normalitat i naturalitat i sense estranyament (Gregor va intentard'imaginar si a l'encarregat no li podia passar algun dia una cosa semblant a la que avui li havia
passat a ell; es podia acceptar que aix era del tot possible).
Aquests trets sn fcilment identificables en lobra en qesti. Lelement inslit apareix sota
la transformaci de Gregor en insecte, fet del tot irracional a qu els personatges,
rpidament, es resignen i accepten. Deixant de banda la figura den Gregor, tots els altres
aspectes de lobra sn completament versemblants.
La influncia expressionista es fa palesa en lexpressi dels turments, temors i inseguretats de
lescriptor en el mateix protagonista a partir de lexageraci i distorsi daquests. En
conseqncia, es crea una situaci fantstica, lligada, per, a la realitat a travs del
pensament hum, inspirada en el subconscient, allucinacions i fets inslits que santicipen al
surrealisme.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
5/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
5
5. Per qu porta aquest ttol?
La ra per la qual lobra es titula aix resideix, essencialment, en la transformaci tant fsica
com psquica cap a un estat dalienaci gradual per incessant de Gregor Samsa. Lautor, per,
intenta treure protagonisme a lallegric canvi daspecte i fer recaure la importncia de la
metamorfosi en els motius que lhan causat (fet de sentir-se diferent a la resta, impossibilitat
de seguir mantenint determinades situacions, maneres de pensar i/o estil de vida que duu
juntament amb una evident inadaptaci social), el que la transformaci comporta (allament
propi, sentiment dinferioritat, aversi i antipatia envers ell encarnades en la seva famlia) i la
seva finalitat (el mateix Samsa es percep com un destorb i un impediment per tal que lafamlia pugui regenerar-se del mal trngol que ha passat, s per aix que, en adonar-se que
des de la transformaci la seva vida manca de sentit, mor). Tots aquests aspectes
determinaran la relaci entre ell i la seva famlia. Per tant, podem dir que el ttol, literal i
essencialista, guarda en linteriorun gran rerefons simblic i metafsic.
6.
Fes un breu resum de la novella.
Desprs dun somni gens tranquil, en Gregor Samsa es despert i es va adonar que, dun dia
per laltre, shavia transformat en un insecte monstrus. Convenut que aquesta fantasia
desapareixeria si dormia una estona ms, va intentar tornar a agafar el son, per el seu nou
cos gran i maldestre li ho impedia. Don un cop dull al despertador; eren dos quarts de set!
Shauria dhaver llevat a les quatre per tal darribar a lhora a la feina; qu diria el seu cap?
Mentre rumiava alguna possible excusa o soluci, primer la mare, desprs el pare i finalment
la seva germana, van preguntar-li des de laltra banda de porta si li passava alguna cosa. Amb
els impediments que li suposava el nou estat fsic, Gregor, sense xit, intentava aixecar-se del
llit de totes les maneres possibles quan, de sobte, lencarregat en persona va presentar -se a
casa disposat a descobrir per qu havia fet tard. Va demanar repetidament al protagonista
que sorts de lhabitaci, el titll de gandul i de covard i lamena en ser acomiadat, per
Gregor no aconseguia obrir la porta ni tampoc fer-se entendre. A la fi, amb lajuda de la
mandbula, la va poder obrir. La mare, en veurel, va caure marejada, i lencarregat va deixar
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
6/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
6
anar un gall i salluny dell. Per tal devitar que lacomiadessin, el protagonista va sortir de
lhabitaci i va dirigir-se cap a lencarregat, per aquest va marxar de la casa rpidament. El
pare persegu Gregor pel menjador fins tancar-lo a la seva habitaci. La minyona de la casa,
enfront una situaci com aquella, deman que lacomiadessin.
Durant els dies segents, noms Grete, la seva germana, recelosa, entrava a lhabitaci per
netejar-la i dur-li el menjar. Ell intent facilitar-li aquesta tasca amagant-se sota un llenol
quan ella havia dentrar, per la repulsi de la germana envers aquell insecte que dies enrere
havia sigut el seu germ augmentava gradualment. Contrriament al pare, la mare volia entrar
per veure com estava el seu fill i es preocupava per ell.
Com que la famlia creia que no els entenia quan parlaven, un dia Gregor va sentir com el pare
explicava a Grete i a la mare que tenien una mica destalvis, la qual cosa el va tranquillitzar
per alhora lenfad, ja que Gregor, que exercia de viatjant, era lnic que sustentava
leconomia familiar, i encara que hauria desitjat canviar de feina i independitzar-se, decid
ajudar el seu pare a saldar un deute pendent. Com que la principal font dingressos es vei
estroncada, el pare, desprs de cinc anys, va tornar a treballar, possiblement en alguna cosa
relacionada amb la burocrcia perqu vestia duniforme, la mare fu de modista a casa i Grete
va trobar feina a una botiga.
Els gustos de Gregor canviaren; li agradava el menjar podrit i comen a actuar com un animal
enfilant-se, per exemple, per la paret i pel sostre. Aix doncs, Grete cregu convenient retirar
tots els mobles de lhabitaci (menys el sof, que era on ell samagava) per tal que es pogus
moure amb ms llibertat. Per fer-ho, va demanar ajuda a la seva mare, la qual encara no havia
vist en Gregor des del dia de la metamorfosi. Primer van agafar el bagul, i el van dur fins al
menjador, per quan en Gregor sadon de les intencionsque tenien, shi opos per complet
a ra que, malgrat haver-se pogut enfilar pel sostre i moures ms cmodament, no volia
deshumanitzar-se ni convertir la seva confortable habitaci en una caverna. Daquesta
manera, quan la mare va tornar a lhabitaci per endur-se un altre moble, va trobar-se en
Gregor penjat de la paret protegint un quadre. En veurel, sespant molt i es va desmaiar. La
germana, enfadada amb Gregor, va crrer a ajudar-la. Just en aquell moment, el seu pare va
entrar a casa, i en veure la mare inconscient i en Gregor fora de lhabitaci, el va perseguir ple
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
7/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
7
dira per tot el menjador, li va llenar una poma a lesquena, la qual se li va quedar incrustada,
i el va fer entrar a la seva habitaci amb total violncia.
A partir daquell moment, la famlia comen a exterioritzar un sentiment de rebuig envers
Gregor, en especial la seva germana, la qual ja no li dedicava gens de temps. Consegentment,
era la nova dona de fer feines qui li donava el menjar, i tamb qui el molestava de tan en
quan, sense tenir-li la menys mnima por. Ella li deixava la porta entreoberta perqu pogus
veure la seva famlia des de lhabitaci, i fou per aix que un dia va adonar-se que uns
dispesers shavien installat a la casa. La famlia els tractava realment b, i utilitzaren lestana
den Gregor com a traster. Una nit, mentre els dispesers eren al menjador, Grete tocava elviol a la cuina. En sentir-la, aquests li digueren que ans a tocar al menjador, per aviat van
deixar-li de fer cas. Gregor, en canvi, que sempre havia volgut dur la seva germana al
conservatori, va deixar-se portar per la melodia i va sortir de lhabitaci. Quan els dispesers el
van veure, tot i que no es van espantar gaire, van demanar explicacions al pare sobre qu era
all, i ell, intentant que no el veiessin, els va empnyer cap a lhabitaci. En conseqncia,
aquests senfadaren i van dir a la famlia que lendem marxarien sense pagar res.
La germana ja no aguantava ms i explic als seus pares que ella ja estava farta de tenir cura
dun monstre i que, pel seu b, se nhavien de desprendre el ms aviat possible. En sentir
aquestes paraules, Gregor torn cap a la seva habitaci, reflexionant sobre el que ms
convenia a la famlia i acceptant, finalment, que ell noms era un destorb. I aix, resignat a una
mort merescuda i convenient, va morir aquella mateixa nit. La dona de fer feines fou qui va
trobar-sel, i ho comunic als membres de la famlia, els quals reben la notcia amb certa
tristor, subjugada, per, per un gran alleujament. Desprs que el pare fes fora de males
maneres els dispesers, els tres van escriure una carta a la feina conforme aquell mat no hi
podrien assistir, i van sortir a passejar. Mentre eren al tramvia, intercanviaren impressions
sobre el futur, favorable, que els esperava i van acordar que canviarien de casa. A ms a ms,
el pare i la mare sadonaren que Grete ja era gairebuna dona, exuberant i ufanosa, i que
aviat li haurien de buscar un marit. I aix, amb lapaivagant mort den Gregor, deixarien enrere
el passat i comenarien una nova vida.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
8/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
8
7. Descriu en unes 15 lnies com s el personatge principal tant fsicament com
psicolgicament.
Gregor Samsa, el protagonista del relat, s un noi jove que viu amb el seu pare, la seva mare i
la seva germana en una modesta casa de la gran ciutat, possiblement a Praga. s cordial i
responsable, i un treballador exemplar a qui hauria agradat canviar lofici de viatjant per un
altre i independitzar-se de la famlia, encara que un deute per saldar del seu pare li ho
impedeix. Gregor s lnic que treballa de la casa i, per tant, qui sustenta leconomia familiar.
Obligat a conviure amb algunes persistents preocupacions interiors que el narrador deixa
entreveure, com una conscienciaci de raresa dell mateix, lallament propi dels ambients
laborals/familiars, la impossibilitat de continuar amb un, dalguna manera imposat, estil de
vida etc., un dia el protagonista, desprs dun somni neguits i gens tranquil, es desperta
transformat. S; transformat pel que fa al fsic, ats que psicolgicament ja sen considerava,
dalienat. Aix, de la nit al dia, el seu cos prengu la forma dun insecte provet duna closca
dura amb una panxa prominent segmentada per estreps arquejats, amb nombroses cames
primes i dbils, dues antenes i unes poderoses mandbules.
Al llarg de la histria veiem com Gregor, involuntriament, canvia els seus gustos i hbits,
esdevenint, cada cop ms, un sser ms proper a un insecte que a un hum. Quan sadona del
procs de deshumanitzaci que est vivint, tractar devitar les conductes animals i saferrar
al record, per ser intil. Finalment, quan sent el que Grete diu al pare i a la mare desprs
que els dispesers el veiessin a ell, reflexiona sobre la seva existncia, concloent que, tal com
pensa la seva famlia, s una molstia i una trava que impedeix la felicitat de la famlia.
Enfront aquesta acceptaci, Gregor ofereix la seva vida en sacrifici pel benestar del pare, la
mare i Grete, a qui hauria desitjat haver pogut dur al conservatori.
8. Explica la relaci que t el personatge principal amb altres dos personatges de lobra.
La persona que ms es relaciona amb Gregor al llarg del relat s, indiscutiblement, la seva
germana Grete. Ella s lnica que entra a la seva habitaci, qui li porta el menjar i qui neteja
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
9/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
9
lestana, i tot i que en algunes ocasions recela i no se sent gaire cmoda davant la nova
aparena del seu germ, es mostra solidria i fidel. Aquest nexe entre Gregor i la famlia, entre
linsecte i el mn fora de lhabitaci, s tamb qui sencarrega de transformar lactitud
indolent i lleugerament compassiva del pare i la mare en un sentiment dodi i rebuig cap a
Gregor, essent la mateixa germana la proposant dacabar amb aquella desesperadora situaci.
Sn les paraules daquest personatge rod les principals causants de la mort del seu germ.
Daltra banda, trobem la relaci pare-fill, construda sobre uns fonaments autobiogrfics
evidents. El pare de Gregor fracassa en el seu negoci i es veu endeutat, motiu pel qual Gregor,
lnica font dingressos familiar, encara viu amb ells. Fa cinc anys que no treballa i ha
esdevingut un home gras, sedentari, mandrs i mesqu en el qual, a partir de la metamorfosi
del seu fill, shi fa palesa una ira i un sentiment de no-acceptaci completament intransigents.
Quan el pare el veu fora de lhabitaci, no vacilla en perseguir-lo violentament fins fer-lo
retornar all on shauria de quedar per sempre ms, i fins i tot, en una ocasi, li llena una
poma a lesquena. Si ms no, tamb s cert que malgrat la bona voluntat de Gregor per
ajudar-lo amb el deute, el fill tampoc mostra gaire afecte ni afinitat cap al pare. Quan el
protagonista mor, en la figura del pare sevidencia un profund alleujament.
9. Fes un esquema dels personatges que apareixen a lobra i la relacientre ells.
Gregor(protagonista, treballa
de viatjant i estransforma en insecte)
Grete(solidria i fidel elsprimers dies, per
desconsiderada i tradorafinalment)
Pare(Refusa categricamentGregor des del principi i
el menysprea)
Mare(es mostra ms
compassiva i sensibleue els dems
Encarregat den Gregor(Com que no acut a la feinael va a buscar a casa, peren veurel marxa corrent.
Dispensers(Senfaden quan el pare els
impedeix veure en Gregor iel dia segent el pare els fa
fora)
NUCLIFAMILIAR
MBIT LABORAL
PERSONATGES PRINCIPALS PERSONATGES SECUNDARIS
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
10/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
10
10.Enumera tres temes que apareixen en lobra i explica la relaci amb largument.
En primer lloc podrem destacar les relacions familiars, tema que Kafka intenta ressaltar i al
qual atorga verdadera importncia. Aquestes relacions van des de la compassi i pena de la
mare, de la solidaritat i fidelitat dels primers dies de Grete i de la ira i inconsideraci del seu
pare, passant desprs per una indolncia i apatia pertorbadores en els tres membres de la
famlia fins al ja esmentat sentiment de rebuig i de total desconsideraci envers Gregor.
Contrriament, deixant de banda algunes puntuals paraules dodi cap al seu pare, el
protagonista es mostra respectus i prudent cap a la seva famlia, i encara que ells s que ho
fan en ms duna ocasi, ell mai senfronta ni al pare, ni a la mare ni a Grete. Podrem dir, finsi tot, que Gregor, malgrat tot el que ha succet i laversi que li tenen, estima la famlia.
Un altre tema que apareix en lobra s la mort, encarnada, com no podia ser de cap altra
manera, en Gregor. Ell dna la seva vida per la felicitat, benestar i renaixement de la famlia,
essent conscient que la seva existncia s una mortificaci pel pare, la mare i la germana.
Desconeixents del gran sacrifici que ha fet, aquests reben la seva mort com el despreniment
necessari duna crrega pesant i punyent per tal de poder continuar.
El tercer i el que dna nom a lobra s el tema del canvi. Els orgens daquesta transformaci,
tant fsica com psicolgica, es troben en la necessitat dun canvi de vida i en la incapacitat de
seguir el cam que li han determinat, amb un sentiment, tamb, de raresa respecte els altres i
de no-adaptaci en la societat. Aquest canvi s el causal de lexclusi que pateix per ser
diferent, fins al punt de ser recls en una cambra, i dun allament propi que el porta, incls, a
la deshumanitzaci. s aquesta exclusi, declinaci i aversi envers la seva persona, derivants
de la metamorfosi, les quals el duen a una mort resignada.
11.Explica tres aspectes que thagin agradat de la novella i tres que no thagin
interessat gens.
Els tres aspectes que mhan cridat ms latencisn els segents:
Duna banda, mha sorprs gratament la capacitat de lautor per escriure una obra de
mltiples interpretacions i, des del meu punt de vista, de dues possibles lectures. Aix doncs,
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
11/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
11
penso que lobra es pot llegir de manera ms simple, seguint i entenent el que es diu en
largument i limitant-se noms a la part literal i escrita de lobra, gens complexa encara que no
gaire captivant, o b es pot anar ms enll de la literalitat de les paraules fins a aconseguir
entendre els procediments que ha seguit Kafka a lhora descriure La metamorfosi, descobrint
les raons per les quals els fets del relat sn o esdevenen precisament de la manera que ell els
fa ser o esdevenir i no pas duna altra. Si no hagus hagut de fer la fitxa de la lectura, potser s
que hagus dedut alguna daquestes coses que no es diuen per que s que hi sn presents i
passen desapercebudes als ulls de qui no les sap, per s evident que sense una recerca
posterior no hauria estat capa de descobrir la majoria delements amagats i el profund
rerefons simblic que lautor deixa encoberten qualitats com una tcnica narrativa planera,
un lxic avinent i un estil senzill; preparades, per, per ser esbatanades.
Un altre punt que considero interessant s el fet que lautor, a pesar que sla ra i lorigen del
llibre, no explicita en qu es transforma Gregor, sin que deixa crrer la imaginaci del lector,
cosa que trobo molt oportuna i encertada. A causa de com s descrit, en un primer instant,
gaireb tothom (o almenys en el meu cas i en el de ms persones que he llegit) pensa que
esdev una panerola, per en un rac de la web vaig trobar una reflexi pertanyent a Vladimir
Nabokov, escriptor i entomleg, que jo no mhavia platejat i que em fascin.
"La cucaracha es un insecto plano de grandes patas y Gregor es todo menos plano: es convexo
por las dos caras, la abdominal y la dorsal, y sus patas son pequeas. Se parece a una
cucaracha slo en un aspecto: en su color marrn. Aparte de esto, tiene un tremendo vientre
convexo, dividido en dos segmentos, con una espalda dura y abombada que sugiere unos
litros. En los escarabajos, estos litros ocultan unas finas alitas que pueden desplegarse y
transportar al escarabajo por millas y millas de torpe vuelo. Aunque parezca extrao, el
escarabajo Gregor no llega a descubrir que tiene alas bajo el caparazn de su espalda (sta es
una observacin que quiero que atesoris toda vuestra vida. Algunos Gregorios, Pedros y
Juanes, no saben que tienen alas) [].
Aix va estretament lligat al comportament del protagonista, la transformaci del qual sembla
ser insuficient per dur-lo a la felicitat que anhela i, inevitablement, el constreny a la mort.
Potser si shagus adonat que tenia ales, el canvi hauria sigut diferent, ms radical,
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
12/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
12
ms transgressor, i a ms a ms duna mutaci fsica i psicolgica, segurament hauria anat
acompanyat dun canvi en la manera dactuar en lloc de resignar -se a lallament i, finalment,
a la mort. s per aquest motiu que tots hem de ser conscients que tenim ales i que en
nosaltres resideix la voluntat de fer-les batre o no. Lluny de cap pretensi dogmtica, tot aix
sn noms interpretacions personals.
En estudiar la seva vida, vaig adonar-me que en el llibre apareixen diferents elements
autobiogrfics, caracterstica literria de gran rellevncia des del meu punt de vista, ja que
dna un toc personal que trobo molt interessant i demostra que lautor hi ha deixat plasmada
una part (ja sigui bona o dolenta, millor o pitjor) dell mateix.
Noms dos aspectes del llibre no mhan acabat de convncer. Un s el fet que, en algunes
ocasions, vaig tenir la sensaci que lautor passava massa estona explicant el mateix o b
donant a conixer coses ben poc rellevants en la trama, en lloc de centrar-se ms en el que
realment t pes a la novella, com per exemple les relacions familiars, els pensaments de
cadasc, els sentiments de Gregor etc. El segon punt va relacionat amb el primer, i s que
personalment mhagus agradat veure-hi ms emocions, ms sentiments, ms reflexions, ja
que els temes que regeixen lobra podrien donar molt de si, especialment en lmbit
psicolgic i emocional.
12.Investiga i explica quines interpretacions shan fet de lobra.
De La metamorfosise nha fet un gran nombre dinterpretacions, hi ha incls qui diu que nhi
ha una per cada lector, fet que es deu, com hem comentat anteriorment, a la particularitat de
de Kafka de no explicitar les coses, deixant-les a la imaginaci i a la interpretaci personal de
cadasc. Aix, podem dir que lautor no suggereix, sin que incita a la deducci. Per tant,
qualsevol interpretaci de lobra s vlidasempre i quan vagi acompanyada dun raonament.
A continuaci sexposaran algunes de les interpretacions que he considerat ms coherents i
interessants.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
13/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
13
- La transformaci en insecte es pot entendre com a conseqncia duna alienaci humana,
en aquest cas sota la figura de Gregor, enfront la famlia, la societat i el mn en general. El
protagonista perd la seva condici humana en un mn deshumanitzat, mercantilitzat i
hostil, amb el consegent distanciament de tot el que lenvolta i dun sentiment de raresa
en la seva persona que el duu a lexclusi, a la soledat i a la resignaci del sacrifici de la
seva vida a canvi de la felicitat duna famlia que lacaba odiant. Podem relacionar aquesta
interpretaci amb lexpressi bicho raro, en la qual Kafka shauria pogut basar tot duent-
la, seguint lexpressionisme, a lextrem.
-
Podrem pensar, tamb, que el relat no s ms que lexemplificaci de la insignificana
humana. Gregor, una persona solitria, dbil i sense valor, est a merc dels ms
poderosos (el pare, lencarregat de la feina...). Aix doncs, a partir dun continu hiprbole,
Kafka transforma un home en insecte i el posa en el mn hum per mostrar amb claredat
la vulnerabilitat daquest en la societat.
- Hi ha qui diu que el motiu de la metamorfosi s conseqncia de la degradaci duna
societat mercantilista la qual noms valora ltil i refusa linfructus o el que no s prou
eficient. En lmbit laboral, Gregor no destacava per ser un treballador excellent, sin que
ms aviat era un empleat vulgar, insignificant i sense ambicions, raons que el porten a ser
tractat com un animal; i precisament aix esdev. La moralitat que es pot extreure
daquesta interpretaci s que el treballador t dues opcions: acceptar lexplotaci a qu
el sotmetran o es resigna a ser rebutjat, excls i substitut. Aix ho podem relacional amb
el context histric en qu fou escrita lobra; la Revoluci Industrial.
- Una altra interpretaci que trobo molt rellevant s la que considera que el protagonista,
tal com sexplica en el relat, adopta la forma dinsecte conservant, per, la capacitat
humana de pensar, s a dir, la racionalitat. s per aix que es troba entre el lmit de
lhum i lanimal; no definit en cap dels dos mons, per s coneixedor dambds. Al ser
partcip de les dues realitats, Gregor t la capacitat de jutjar la vida humana, ja que coneix
un altre mbit i pot opinar objectivament, des de la distncia. Aix es pot reconixer en el
relat, per exemple, quan observa la famlia des de la seva habitaci a partir duna
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
14/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
14
perspectiva singular, fixant-se en aspectes que normalment sobviarien en descripcions
adultes per que criden latenci i sn misterioses des del punt de vista infantil-animal.
- Lobra tamb pot ser entesa a travs de legoisme hum, el qual santeposa al benestar
dels dems. Aix es pot raonar argumentant que, quan Gregor era lnic que contribua a
leconomia de la famlia, no era rebutjat ni ning sentia aversi envers ell. Per en el
moment que es capgira la situaci, essent Gregor qui no pot continuar sustentant
leconomia familiar i veient-se obligada la famlia a comenar a treballar, ning mostra cap
inters cap al protagonista, sin ms aviat el contrari; s, gradualment, ignorat, marginat,
odiat i el deixen morir. En definitiva, Gregor s vctima directa dels efectes de legoisme
encarnat en la famlia.
- Tenint en compte que La metamorfosiconsta de nombrosos elements autobiogrfics, als
quals hem fet referncia al llarg de la fitxa, es pot pensar que Kafka escrigu lobra com
una autobiografia metaforitzada. En el seu moment ja se li va preguntar a lautor si aix
podia ser o no cert, i la seva resposta fou que el relat no havia estat una autobiografia
com a tal, per s que va senyalar que podia tractar-se duna indiscreci, la qual cosa
deriva en qu aquesta interpretaci tingui, del segur per noms en part, una veracitat
avalada pel mateix autor.
- Per acabar, una altra interpretaci, ms senzilla i no tan original i treballada com les
anteriors, seria creure que tot s un malson i que Gregor no sarriba a despertar mai. Tot i
que al principi del relat el protagonista diu no estava somiant, es pot pensar que
aquestes paraules formen part del somni com a reacci dangoixa i una sensaci
inquietant davant la suposada metamorfosis. Un punt a favor daquesta interpretaci s
que la simbiosi entre el somni i la realitat s una constant en la literatura kafkiana, per
aix no s suficient per determinar-la com a ms correcta o millor que les altres;
cadascuna t els seus raonaments i dependr del lector laprovaci o no daquestes.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
15/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
15
13.Valoraci personal ben treballada.
Primer de tot he de dir que La metamorfosi mha sorprs, i no precisament en un sentit
negatiu. Mentre llegia el llibre per primer cop s que percebia el que lautor pretenia expressar
tant en la figura de Gregor com en els altres personatges, per alguns cops trobava
largument una mica simplista, comparat amb altres llibres ms densos que he llegit, i em
resultava avorrit perqu, en part, jo mateix em limitava, com he dit anteriorment, a la
literalitat. Un cop vaig comenar a cercar informaci del relat i de lautor, em venien al cap
multitud de coses que havia llegit i a les quals no havia donat especial importncia per que,
realment, s que en tenien.
Va arribar un punt qu, amb la biografia de Kafka i les caracterstiques ms destacables de
lobra davant, vaig adonar-me que havia pecat de superficial i vaig decidir tornar a llegir el
llibre. La segona lectura, en qu ja sabia ms particularitats de Kafka, de la seva literatura, de
Gregor, de lobra idel rerefons que aquesta amaga i en la qual vaig tractar de fugir del literal i
anar un pas ms enll, va resultar ser, literalment, excitant. Vaig aconseguir percebre moltes
coses que en la primera lectura se mhavien escapat, i aix em va agradar i em va satisfer molt
perqu molts dels lectors, en llegir La metamorfosi, noms es quedaran amb una idea
simplista, preservant Kafka el que realment val la pena per aquell qui, amb les seves ales, ha
anat ms enll, divagant en lessncia de lobra i reflexionant sobre el que el propi escriptor
transmet.
-
7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov
16/16
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
INS Sers
Departament de Llengua catalana i Literatura
Curs 2015-2016
FITXA DE LECTURA OPTATIVA
16
14.Bibliografia consultada
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm
http://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.html
http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafka
https://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventud
http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-
kafka&catid=5:autores&Itemid=12
http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.html
https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-
desgarrada/
http://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosis
http://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-
procesoeditorial.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdo
https://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifo
http://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-
metarmofosis-franz-kafka2.shtml
http://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.html
https://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretaciones
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htmhttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttps://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttps://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttp://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttp://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttps://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/http://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttp://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttps://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdfhttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdfhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttps://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttp://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12https://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm