LA DIRESI

El signe grfic anomenat diresi ()s'escriu a vegades sobre la i o la u. En

general indica que tals lletres s'han de pronunciar amb ms detenci del que

semblaria.

1. En situacions en qu la u sol ser muda (gue, gui, que, qui), la diresi marca

que la u s'ha de pronunciar. Comparem:

ense diresi (u muda): algues, figuera, roqueta, antiguitat ...

amb diresi (u pronunciada): aiges, lingista, ping, obliqitat ...

2. En situacions en qu la i o la u formarien diftong, la diresi marca que no en

formen.

sense diresi (diftong creixent): La-ia, ve-ien, no-ies, du-ia ...

amb diresi (sense diftong): a-gra--a, o-be--en (fixa't que aix esdev

quan hi ha una i tnica entre dues vocals.

sense diresi (diftong decreixent): rai, be-neit, fruit, peu ...

amb diresi (sense diftong): ra-m, be-ne-t, pe-c, o--da ...

3. Els participis dels verbs acabats en vocal ms -ir (obeir, construir, conduir,

trair ...) sempre s'escriuen amb diresi. Mai a l'infinitiu i el gerundi.

Exemples: obeda, construt, conduts, trades ...

Valenci: Llengua i Literatura 2nESO

Llengua Tarea: practicar i aprendre 1a Avaluaci.

En els casos segents, per, ens estalviem la diresi perqu la pronncia ja es fa

b sense necessitat d'aquest signe. No fem servir la diresi en aquests casos:

1. quan ja hi ha accent grfic damunt la lletra que podria formar diftong. Aix:

pasos / pas, (ell) agraa / (nos.) agraem, ve / vena

2. en les terminacions llatines -us, -um: Pius, harmnium ...

3. en els compostos com antiimperialista, coincidir, contraindicar, reunificar i

similiars.

4. en els sufixos -isme, -ista: egoisme, periodista ...

5. en els segents temps dels verbs terminats en -ir:

- infinitiu: agrair

- gerundi: agraint

- futur: agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan

- condicional: agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien