INFORME SOBRE ELS GITANOS ROMANESOS A BARCELONA
NOVEMBRE 2002
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 5
1.1. DEMANDA 7 1.2. METODOLOGIA DE TREBALL 8
1.2.1. APROXIMACIÓ QUANTITATIVA 8 1.2.2. APROXIMACIÓ QUALITATIVA 12 1.2.3. APROXIMACIÓ DOCUMENTAL I FONTS DIVERSES 14
1.3. PROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN L’INFORME 15
2. CONTEXT DE LA POBLACIÓ 17
2.1. CONTEXT SOCIO-POLÍTIC DEL PAÍS D’ORIGEN 18
2.1.1. HISTÒRIA GEOPOLÍTICA DE ROMANIA 18
2.2. PROCÉS DE LA IMMIGRACIÓ 19
2.2.1. CAUSES DE LA IMMIGRACIÓ DELS PAÏSOS DE L’EST 19 2.2.2. CAUSES DE LA IMMIGRACIÓ DELS GITANOS ROMANESOS 22 2.2.3. L’ARRIBADA A L’ESTAT ESPANYOL 25
2.3. DIMENSIÓ I LOCALITZACIÓ DEL COL·LECTIU 29
2.3.1. QUANTIFICACIÓ 29 2.3.2. UBICACIÓ 30
2.3.2.1. HABITATGE 30 2.3.2.2. PUNTS DE TROBADA 31 2.3.2.3. LLOCS ON ES PRACTICA LA MENDICITAT 31 2.3.2.4. MAPES D’UBICACIÓ 33
3. LES FAMÍLIES GITANES ROMANESES ENTREVISTADES 44 3.1. NOMBRE DE PERSONES I NUCLIS FAMILIARS 45 3.2. GÈNERE I EDAT 48
4. CARACTERÍSTIQUES DEL COL·LECTIU 51
4.1. ESTRUCTURA FAMILIAR 52
4.1.1. ELS ROLS, ORGANITZACIÓ DE LES TASQUES FAMILIARS 54 4.1.2. RELACIONS, LA FAMÍLIA EXTENSA. 56
Índex
4.1.3. CONNEXIONS ALTRES NUCLIS GITANOS ROMANESOS DE L’ESTAT 59 4.1.4. LES MÀFIES / MÀFIES A PETITA ESCALA / XARXES 60
4.2. HABITATGE, RESIDÈNCIA, MOBILITAT 64
4.2.1. HABITATGE 64 4.2.1.1. TIPUS I RÈGIM DE TINENÇA. 65 4.2.1.2. EXPECTATIVES VERS L’HABITATGE 66
4.2.2. RESIDÈNCIA A LA CIUTAT. 67 4.2.2.1. TEMPS D’ESTADA A BARCELONA I RECORREGUT ANTERIOR. 67 4.2.2.2. RAONS PER VENIR A BARCELONA 70 4.2.2.3. EXPECTATIVES DE TEMPS DE RESIDÈNCIA A BARCELONA 71
4.3. FORMACIÓ / LLENGUA / ESCOLARITZACIÓ 73
4.3.1. NIVELL D’INSTRUCCIÓ DELS ADULTS 73 4.3.2. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 74 4.3.3. L’ESCOLARITZACIÓ DELS INFANTS 75 4.3.4. VALORACIÓ DELS PARES SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ DELS FILLS 78
4.4. ASPECTES LEGALS 79
4.5. ELS RECURSOS ECONÒMICS 85
4.5.1. LA MENDICITAT 86 4.5.1.1. L’ÚS DELS INFANTS 87
4.5.2. PRESTACIONS SOCIALS 89 4.5.3. ALTRES OCUPACIONS NORMALITZADES 90 4.5.4. ALTRES ACTIVITATS NO NORMALITZADES 97
4.6. IDENTITAT DEL COL·LECTIU, COSTUMS I TRADICIONS 98 4.6.1. IDENTITAT DEL COL·LECTIU 98 4.6.2. L’OCUPACIÓ D’ESPAIS PÚBLICS. 101 4.6.3. ELS DOLS 102 4.6.4. LA RELIGIÓ. 102
4.7. NECESSITATS I PERSPECTIVES DE FUTUR 104 4.8. INCIDÈNCIA D’AQUESTA POBLACIÓ SOBRE LA VIDA DE LA CIUTAT I
ELS SEUS RECURSOS 107
4.8.1. L’ÚS QUE FA EL COL·LECTIU DELS SERVEIS PÚBLICS. 107 4.8.2. RESPOSTA /INCIDÈNCIA ADMINISTRACIONS SOBRE EL COL·LECTIU. 110 4.8.3. RELACIÓ AMB LA POBLACIÓ AUTÒCTONA. 114 4.8.4. OPINIÓ PÚBLICA 115
Índex
5. CONCLUSIONS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ 117
5.1. CARACTERÍSTIQUES DEL COL·LECTIU 118 5.2. ELEMENTS DE COMPRENSIÓ 122 5.3. RECOMANACIONS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ 124
1. INTRODUCCIÓ
Introducció
5
1. INTRODUCCIÓ
Presentem l’informe de la població gitana romanesa a la ciutat de Barcelona,
desenvolupat al llarg dels mesos de juny a octubre de 2002.
L’objectiu ha estat el de proporcionar un coneixement genèric de la seva
situació, tot determinant la seva tipologia i característiques bàsiques, així com
la seva mobilitat i dependència.
Hem tractat de determinar els elements que envolten a aquesta població,
aprofundir en la seva idiosincràsia, conèixer les intervencions socials que
s’han efectuat , saber quina és la seva situació legal, els antecedents i tipus
d’atenció institucional que han rebut a Barcelona i a altres ciutats. Amb
l’objecte de, un cop finalitzada aquesta anàlisi, realitzar una proposta
d’intervenció amb el col·lectiu gitano romanès, que s’ajusti a la realitat
d’aquesta població i que serveixi als actors implicats en el seu tractament, com
a eina per a conèixer la realitat amb la qual han de treballar.
Per a realitzar el present informe, hem dissenyat una sèrie de fases amb
objectius diferenciats però complementaris, per tal d’obtenir la informació,
anàlisi i reflexió necessàries per a la redacció final d’aquest document.
Aquestes fases han estat les següents:
Fase 1. Documentació
Fase 2. Treball de camp: aproximació a través d’institucions i entitats
Fase 3. Treball de camp: aproximació a través del col·lectiu
Fase 4. Explotació i anàlisi de les dades recollides
Fase 5. Elaboració de l’informe
Així mateix, des de que es va realitzar la proposta d’investigació el passat mes
d’abril, l’equip de professionals que ha participat, ha realitzat entre d’altres, una
Introducció
6
tasca continua d’observació i informació sobre l’evolució de la realitat d’aquest
col·lectiu a la nostra ciutat.
Parlarem d’un col·lectiu homogeni pel que fa al seu perfil i característiques, així
com pel tipus de relació i contacte que mantenen entre ells i per la importància
que donen a la informació. La informació respecte a l’atenció institucional de
la que poden o no gaudir , juntament amb la informació procedent de
l’experiència en la seva estada en altres països i ciutats de l’Estat espanyol,
els fa prendre opinió i decisions molt semblants entre les diverses famílies.
És a partir de l’any 1999, quan comencem a sentir parlar dels gitanos
romanesos a través de notícies procedents de ciutats com Madrid i València;
notícies que destacaven la gran quantitat de famílies que presumiblement
composaven el col·lectiu, els trets relacionats amb la seva ètnia , i el seu desig
de residir al nostre país practicant la mendicitat com activitat laboral principal.
A principis del 2001, part d’aquest col·lectiu de gitanos romanesos es desplaça
a Barcelona i rodalies. Uns fugen de la pressió social i policial exercida en les
altres ciutats, i d’altres venen directament de Romania seguint el fil dels
familiars que els han fet saber que a Barcelona poden disposar d’uns recursos
mínims i de bones condicions per a desenvolupar les seves activitats de
subsistència.
L’interès per part de les administracions públiques s’inicia quan es comprova
que la mendicitat és exercida per adults acompanyats de menors, o menors
sols o en grup. Comencen a donar-se les primeres incidències en els
transports públics i carrers on mendiquen, en els immobles on viuen, i en els
espais públics propers als domicilis on es reuneixen per trobar-se diàriament.
Esporàdicament es concentren en espais més amplis per a celebrar algun
esdeveniment familiar.
La complexitat d’aquesta realitat ha requerit de la intervenció de diferents
agents socials, com per exemple els cossos de seguretat ciutadana i via
Introducció
7
pública, serveis socials, justícia i serveis especialitzats en l’atenció i protecció
dels menors. Malgrat els esforços per aturar la pràctica de la mendicitat i
canalitzar les necessitats del col·lectiu a través de la xarxa d’atenció social
habitual, ens trobem que la seva presència als carrers no ha disminuït i que es
fa molt difícil la interacció amb ells.
1.1. DEMANDA
Com ja s’ha esmentat, les característiques del col·lectiu gitano romanès
(ludari), presenta un seguit de formes de comportament que fa que siguin
persones susceptibles de ser subjectes d’intervenció per part d’un número
important d’instàncies de l’administració pública.
Les actuacions de persones gitanes romaneses a la ciutat de Barcelona i el
seu “modus vivendi”, presenta una problemàtica diferent de la d’altres
col·lectius d’immigrants presents a la ciutat i per tant ha de ser abordada de
manera diferent. La seva presència és visible a la via pública i als transports
metropolitans de la ciutat on venen La Farola, mocadors, i demanen almoina
sovint en companyia de menors. Presenten així, entre d’altres característiques,
una forma de viure que els identifica.
Per tal de preveure la dimensió que pot prendre la permanència d’aquestes
famílies a la nostra ciutat, des de la Direcció Tècnica d’Afers Socials als
Districtes de l’Ajuntament de Barcelona s’encarrega la redacció d’un informe al
Sr. Francesc X. Rodríguez, director de l’entitat Vincle.
Aquest informe es proposa a partir de la necessitat de cercar solucions
efectives a la situacions generades per la presència continuada als carrers de
persones gitanes romaneses que practiquen la mendicitat amb infants - o els
menors sols - i les incidències que a nivell de seguretat ciutadana i via pública
es donen.
Introducció
8
1.2. METODOLOGIA DE TREBALL
La metodologia de treball d’aquest estudi ha vingut caracteritzada per la
demanda realitzada i per l’especificitat i les característiques pròpies de la
població objecte d’estudi. En aquest sentit, la complexitat i multidimensionalitat
de la població estudiada ha obligat a realitzar una aproximació pluralista
metodològicament parlant. Això és, la combinació d’una metodologia
quantitativa i una metodologia qualitativa, que ens ha permès observar la
realitat social des de diferents punts de vista.
Per tant, el discurs i les interpretacions d’aquest informe s’han construït a partir
de diverses fonts d’informació: entrevistes en profunditat a tècnics i
professionals; anàlisi documental de fonts secundàries; enquesta semi-oberta
a la població gitana romanesa; observació directa i diaris de camp.
Juntament amb l’enquesta per qüestionari, i degut a les característiques
pròpies d’aquest col·lectiu, s’ha recollit una part d’informació qualitativa a
través d’un diari de camp i d’entrevistes tant a les persones del col·lectiu com a
professionals i informadors claus d’aquesta realitat.
1.2.1. Aproximació quantitativa
Un dels objectius fonamentals de l’estudi era una aproximació a les
característiques bàsiques de la població gitana romanesa que viu a la ciutat de
Barcelona. Això és, les seves característiques sociodemogràfiques, tipus de
família, nivells educatius i escolarització dels infants, ocupació i mitjans de
subsistència, salut, necessitats i problemàtiques bàsiques, etc.
Per tant com el que es volia era conèixer i fer una descripció quantitativa de les
seves condicions de vida, la tècnica que es va escollir va ser l’enquesta per
qüestionari , annexada en aquest document.
Introducció
9
L’enquesta que es va dissenyar recollia els indicadors bàsics, tant quantitatius
com qualitatius (opinions, actituds, expectatives, etc.) dels següents àmbits
temàtics:
- Residència a la ciutat de Barcelona: barri, districte, temps de residència,
motiu de vinguda, expectatives de residència, etc.
- Estructura de la llar i composició de les famílies: parentiu, sexe, edat, lloc
de naixement.
- Nivells educatius i escolarització.
- Situació laboral, ocupacions i mitjans de subsistència.
- Itineraris de mobilitat.
- Tipus i característiques de l’habitatge: tipus, necessitats, desigs, etc.
- Relacions socials.
- Necessitats i dificultats.
- Aspectes legals.
- Llengua d’ús i coneixement d’idiomes.
- Opinions i actituds de la vida a Barcelona.
- Religió.
- Ús dels serveis i coneixement de les institucions públiques.
- Identitat i sentiment de ser gitano.
A l’hora de dissenyar els instruments de recollida de la informació s’ha tingut
molt en compte l’especificitat i les característiques pròpies de la població
estudiada. En aquest sentit, i fugint de les situacions estandarditzades
d’interrogació, l’enquesta estava fonamentalment composada per preguntes
obertes, en les que es recollien les situacions particulars i les pròpies paraules
de les persones entrevistades. En aquest sentit, tot i que parlem d’una
enquesta la tècnica que realment s’ha emprat ha estat una entrevista dirigida.
Introducció
10
Població
La població objecte d’estudi és el col·lectiu de gitanos romanesos que resideix
a la ciutat de Barcelona. El que primer cal assenyalar és que les dades que
proporcionem són aproximatives, recollides amb rigor, però són una
aproximació a les característiques fonamentals d’aquest grup. I això, degut a la
dificultat existent en dur a terme un recompte d’aquesta població, ja que no
existeixen dades secundàries complertes i fiables sobre aquesta a la ciutat de
Barcelona. Per aquest motiu, s’han utilitzat totes les informacions disponibles
(serveis personals, serveis comunitaris, fiscalia, unitat de policia, etc.) per
poder partir, en un primer moment, d’una aproximació al nombre i localització
de la població gitana romanesa a la ciutat de Barcelona.
Aquesta aproximació es va completar amb el treball de camp: visites i
observació directa als llocs on es podia localitzar aquesta població. A més a
més, s’ha de tenir en compte el fet de què es tracta d’una població molt difícil
de localitzar i amb moltes reticències a participar en un estudi.
En conclusió, els aspectes anteriorment assenyalats fa que no es pugui parlar
de mostra o de representativitat estadísticament parlant. La representativitat,
validesa i fiabilitat està garantida per la informació i coneixement qualitatiu i
substantiu. La lectura de l’estudi és una rigorosa i contrastada aproximació a la
realitat social d’aquest col·lectiu.
La unitat d’anàlisi ha estat la família, recollint-se, per cada una de les persones
que formen el nucli familiar, tota una sèrie d’indicadors demogràfics i socials
(gènere, edat, lloc de naixement, escolarització, situació laboral, etc.).
La selecció de les persones a entrevistar i que han format la població objecte
d’estudi s’ha efectuat combinant dues tècniques de mostreig: la intencional i la
bola de neu. Aquestes són les tècniques més adequades quan es desconeix la
grandària de la població objecte d’estudi i també quan és difícil la seva
localització. Per tant, s’han entrevistat de forma intencional a aquelles
persones que havien estat localitzades a partir de contactes i dades
Introducció
11
secundàries i s’han emprat les xarxes de relacions i contactes de la pròpia
població que ens indicaven altres persones a enquestar.
Per tot el que s’ha esmentat anteriorment, cal assenyalar que el treball de
camp ha estat la fase més llarga en proporció al temps disponible. S’ha de
tenir en compte la dificultat de localització; les seves reticències a participar en
qualsevol estudi; la petició constant de contraprestacions a l’equip de treball; la
necessitat de fases prèvies a la recollida de la informació que assegurés una
bona entrada al treball de camp i la mínima confiança de la població d’estudi –
entrevistes i converses prèvies, observacions directes—; i la dificultat
idiomàtica han estat els handicaps més importants en la realització del treball
de camp per aquest informe
El treball de camp, pròpiament dit, de les entrevistes dirigides s’ha dut a terme
durant els mesos de juliol a octubre de 2002.
L’anàlisi de les dades ha tingut una doble vessant. En primer lloc, per les
dades quantitatives tota la informació s’ha codificat i traduït a suport informàtic
per realitzar l’anàlisi estadística (el programa informàtic emprat ha estat
SPSS/WIN).
Per acabar amb aquest apartat comentar els aspectes relatius a la
representativitat i el control de la informació recollida. En aquest tipus
d’estudis, en què es desconeix la població total, l’avaluació es duu a terme a
partir de la consistència interna de les dades, de la fidelitat en l’aproximació a
la realitat i de la seva credibilitat. Totes aquestes qüestions, creiem que s’han
acomplert tal i com es veurà en la interpretació dels resultats. De totes
maneres, som del parer que aquest informe proporciona una primera
aproximació, un panorama general a la realitat social i a les condicions de vida
de la població gitana romanesa de Barcelona.
Introducció
12
1.2.2. Aproximació qualitativa: entrevistes amb entitats
Amb l’objectiu de conèixer i analitzar la realitat actual del col·lectiu de gitanos
romanesos a Barcelona, hem contactat amb aquelles institucions i entitats que
de forma directa i/o indirecta treballen amb aquestes persones, per tal de
saber quines són les actuacions que es realitzen. Així mateix, hem volgut
obtenir dels professionals informació referent a: els itineraris migratoris, les
causes, i perspectives de futur d’aquest col·lectiu en base a les necessitats
detectades i els recursos dels que disposen.
Les activitats prèvies realitzades abans de les entrevistes amb les entitats van
ser les següents:
1. Elaboració d’un llistat d’organismes / entitats i nom dels responsables amb
els qui contactar.
2. Elaboració d’un guió d’entrevista a fer a les entitats
3. Establir contacte telefònic amb els responsables tècnics que atenen a
famílies gitanes romaneses
4. Elaboració d’una carta per establir el primer contacte amb serveis socials
d’altres municipis.
Posteriorment vam procedir a realitzar les entrevistes amb les entitats per tal
d’obtenir informació sobre la situació d’aquestes famílies a Barcelona. En
relació als professionals el guió de l’entrevista es va estructurar a partir d’uns
blocs temàtics:
1. Organisme, dependència institucional, competències, tipus de serveis que
ofereixen, i tipologia d’usuaris que atenen.
2. Motiu de contacte del col·lectiu gitano romanès i tipus de relació que
mantenen ( puntual, de seguiment...).
3. Coneixement del col·lectiu a través de dades relacionades amb:
- territori
- quantificació
- habitatge
Introducció
13
- temporalitat d’estada
- formació / laboral
- necessitats manifestades
- cultura / costums
- documentació legal
- percepció professional sobre: sanitat, higiene, habilitats socials,
interessos,...
- pronòstic / valoració professional
Inicialment, es va prioritzar el contacte amb aquells serveis dels districtes que,
per dades estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona i des de la Direcció
Tècnica d’Afers Socials, se’ns va indicar. Posterioment, també amb aquells
que es donaven major número de casos atesos, per incidències relacionades
amb l’ocupació de la via pública i per les pràctiques habituals de subsistència.
Els professionals amb els que hem contactat i entrevistat procedeixen d’àmbits
diversos:
- Serveis Socials d’Atenció Primària de Barcelona.
- Serveis Socials Especialitzats de Barcelona.
- Entitats de serveis socials d’iniciativa social de la ciutat de Barcelona.
- Cossos de seguretat: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra.
- Direcció General d’Atenció a l’Infancia i a l’Adolescència.
- Serveis Socials d’Atenció Primària d’altres municipis de la província de
Barcelona.
- Serveis municipals i privats d’altres comunitats autònomes (Madrid i
València).
Aquesta recerca i la selecció dels professionals de les institucions, entitats o
serveis que hagin tingut contacte amb persones del col·lectiu de gitanos
romanesos, va permetre, a través de l'entrevista, conèixer la realitat del
col·lectiu des del punt de vista de les persones que més directament els
atenen.
Introducció
14
Al llarg del període que ha durat el treball de camp amb les entitats, es van
realitzar els contactes i reunions amb cadascuna elles.
Cal dir que, en aquest apartat, l'efecte de la bola de neu també s'ha donat i ha
contribuït a estendre la xarxa d'interventors interessats que han facilitat
informació per a la redacció del present informe.
1.2.3. Aproximació documental i fonts diverses
Amb l'objectiu de conèixer el context social, econòmic i polític que afecta al
col·lectiu de gitanos romanesos hem tingut en compte: el seu país d'origen, la
realitat europea i la del nostre país. Així, hem realitzat per una banda, una
recerca d'informació bibliogràfica sobre Romania, Europa i l'Estat Espanyol, en
temes referents a: història, política, economia, immigració, i a la situació de les
minories ètniques i en concret dels gitanos. D’altra, hem contactat amb
aquelles entitats i administracions que han desenvolupat projectes socials amb
població gitana romanesa itinerant.
Per a la tasca de recerca, s'ha treballat amb documentació escrita en les
diverses temàtiques que són tractades en aquest estudi. S'han fet consultes a
través d’Internet. S’ha consultat diversa bibliografia per accedir a un gran
nombre de documents, s'ha consultat la premsa diària, la premsa
especialitzada amb les revistes: I Tchatchipen i Gitanos, editades
respectivament per la Unión Romaní i el Secretariado General Gitano. A més a
més, s'ha consultat la documentació publicada per diferents entitats que han
treballat en aquesta temàtica, tals com: ACCEM (Acción Comisión Católica
Española de Migración. Madrid ) i Creu Roja.
Introducció
15
Totes les fonts de recollida d’informació que s’han emprat, ens han permès
encarar-nos a una realitat: la de la població gitana romanesa, la qual és
complexa, difícil i amb múltiples cares –algunes de les quals se’ns presenten
emmascarades i invisibles-. En aquest sentit, la presentació dels resultats és
fonamentalment descriptiva i explicativa, qualitativa-quantitativa, sociohistòria i
crítica.
Al llarg de l’informe, es presenten els resultats organitzats per cada un dels
àmbits, tant a partir de les dades que s’han obtingut per l’enquesta per
qüestionari, com de la informació més qualitativa que s’ha recollit amb els
diaris de camp i altres fonts.
1.3. PROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN L’INFORME
Direcció Francesc Rodríguez i Burch
Direcció
Dolors Camats
Suport a direcció / documentació
Equip de treball Oscar Aguilera
Treball de camp amb famílies
Antropòleg i periodista
Toni Segués
Documentació i treball de camp amb famílies i entitats. Elaboració i redacció de l’informe
Antropòleg
Joana Ramos
Coordinació Treball de camp amb entitats. Elaboració i redacció de l’informe
Treballadora Social
Introducció
16
Col·laboracions
Paco Estellès
Supervisió, i suport en la redacció i edició de l’informe
Treballador Social
Judith Cobacho
Supervisió
Educadora Social
Màrius Dominguez
Supervisió de la metodologia i explotació i anàlisi de les dades Suport en la redacció i edició de l’informe
Sociòleg, Professor Universitat Barcelona
Rosa Llopis Suport en la documentació, l’elaboració i redacció de l’informe
Antropòloga
17
2. CONTEXT DE LA POBLACIÓ
Context de la població
18
2. CONTEXT DE LA POBLACIÓ 2.1. CONTEXT SOCIO-POLÍTIC DEL PAÍS D’ORIGEN
2.1.1. Història geopolítica de Romania
Romania és un dels països que al 1989 amb la implementació de la perestroika
a Rússia, abandonà el règim comunista per tal d’iniciar els pas cap a una
economia de mercat i amb un govern democràtic, a l’estil occidental.
En aquest sentit, Romania ja ha demanat la seva entrada a la Unió Europea, la
qual es farà efectiva, previsiblement al 2007.
Així mateix segons l’Informe de Desenvolupament Humà de l’any 2002,
Romania tenia un PIB al 2000 de 6.423 dòlars, mentre que altres països del
voltant com Alemanya o Itàlia era de 25.103 i 23.626 $ respectivament, i a
Espanya de 19.472 $ . Aquest decalaix ha portat que en els darrers 15 anys
hagi abandonat aquest país pràcticament un terç de la seva població.
Romania es divideix en tres estats: Transilvània, Valàquia i Moldàvia. La
població viu principalment en les zones urbanes ( 55%), tot i que la part
agrícola té una importància molt alta, tant a nivell econòmic, humà i polític.
Hi ha diferents ètnies o grups minoritaris, el més nombrós es l’hongarès ( ±
20%), i entre aquests grups hi ha els gitanos que s’apropen al 2%.
Des dels inicis de la seva història Romania s’ha trobat, per la seva situació
estratègica, entre cruïlles de disputes, les quals l’han portat a tenir diferents
tipus de règim polític, i de divisions territorials. L’actual confirmació geopolítica
és de finals del segle XIX.
Context de la població
19
2.2. PROCÉS DE LA IMMIGRACIÓ
2.2.1. Causes de la immigració dels països de l’Est
El desmembrament de la Unió Soviètica i els canvis que el van seguir
provocaren, entre d’altres conseqüències, el fenomen de les grans migracions
procedents de l’Est.
El Teló d’Acer havia dividit Europa i la tendència de l’univers comunista a
replegar-se sobre si mateix i la repressió política, va impedir durant molt temps
els moviments migratoris.
En efecte, durant els anys 70 i fins la primera meitat dels 80 del segle passat,
només 100.000 persones van abandonar l’Est d’Europa. Aquesta xifra és molt
modesta en relació amb la població total d’aquesta àmplia regió.
A partir de la segona meitat de la dècada de 1980, la perestroika i altres canvis
transformaren radicalment aquesta situació.
El fenomen de la migració a Europa es caracteritza per ser una “migració
ètnica”, ja que entre els emigrats procedents de l’Est, alguns grups ètnics tenen
predomini numèric sobre altres. Aquest fet es produeix per molts motius, i en
particular, pels vincles de caràcter cultural i històric que existeixen entre les
poblacions d’arribada i de partida i els vincles de caràcter polític, social i
econòmic.
Aquestes minories ètniques representen un volum important de la població dels
països de l’Est, on es dóna la casuística de què alhora són societats
ètnicament diversificades. Així doncs, la facilitat de conflictes ètnics pot brollar
amb molta facilitat per les desconfiances històriques, per diferències religioses i
lingüístiques, i per sentiments nacionalistes i tendències independentistes que
cimenten algunes ideologies.
Context de la població
20
A finals de la dècada de 1980 i principis de la de 1990, el flux migratori de
països de l'Est cap a Europa Occidental, coneix la fórmula del "turisme laboral".
Aquestes persones es traslladen cap a occident de forma temporal o
estacional, a la recerca de bens de consum, especialment de productes de
luxe i en definitiva, per assegurar-se un lloc de treball. Durant molt temps
aquesta forma de guanyar divises va ser un incentiu per a la població de
l'Europa Oriental.
També durant aquest període, una altra forma d’immigració va ser la del flux de
persones dels països de l'Est que cercaven asil. Aquesta fórmula contenia
també un pretext econòmic de considerable importància.
Altrament, influïren també en aquest procés migratori unes altres variables tals
com:
- Una desil·lusió per la economia del propi país, acompanyada de la
creació d’un miratge sobre l’economia i el món d’occident.
- Inseguretat i tensió ètnica, per la discriminació de les minories,
especialment els gitanos, en els països de l’Europa de l’Est.
- Necessitat de reagrupament en els països occidentals per part de les
comunitats ètniques per diversos motius: lligams culturals, formació de
xarxes socials i familiars, solidaritat ètnica, millors perspectives
econòmiques, major desenvolupament de les prestacions socials i fins i
tot una climatologia més favorable.
A aquests condicionaments anteriors, cal afegir-hi l’aspecte lingüístic, ja que
l’interès per l’emigració augmenta considerablement cap aquells llocs en els
que es poden superar les barreres lingüístiques.
El coneixement de les cadenes migratòries que es donen en l’actualitat ens
permet saber que la immigració és un fenomen molt complex. On hi actuen
gran quantitat de factors, tals com:
Context de la població
21
- El cost del transport, que pot exigir préstecs en l’origen, hipoteques sobre
les propietats familiars, o concentració de recursos familiars per a pagar el
viatge de la persona que emigra.
- El pagament a les persones encarregades del reclutament, empreses del
país d’origen o receptor, màfies a petita escala que s’organitzen per aquesta
finalitat.
- La informació sobre les oportunitats realment existents en el lloc de destí.
- Les informacions falses, difoses interessadament, per les màfies que
controlen els viatges, pels mateixos governs que tracten d’atraure als
immigrants, o bé per carència de fluxos adequats per obtenir notícies.
- A tot això cal sumar el cost de la instal·lació en el lloc d’arribada, que no
només és econòmic, sinó també psicològic i emocional.
En els països d’acollida, generalment la immigració és necessària per realitzar
tres tipus d’activitats:
- Tasques molt dures que les persones autòctones no volen realitzar:
- Les tasques socialment pitjor considerades i més mal pagades del
sector serveis .
- Tasques en el sector agrari.
En realitat, i en relació amb tot això, es compren que no siguin els més pobres
els que emigren, sinó els més audaços i els que tenen informació o recursos
per fer-ho.
En relació a Romania, la immigració regular que arriba al nostre país treballa
principalment en el sector serveis (40,36%), en la construcció (10,16%), la
indústria (9,50%) i l’agricultura (9,13%). Alguna part d’aquest contingents són
treballadors contractats en origen que venen al nostre país per un temps
determinat i retornen a Romania, a través d’un Conveni Bilateral sobre
Regulació de Fluxos migratoris Laborals que signaren el govern d’ambdós
països al gener de 2002.
Context de la població
22
Es tracta de persones de tots els àmbits formatius, que han creuat les fronteres
a la recerca d’una vida millor. Algunes d’elles s’han establert al nostre país,
aconseguint en part aquest somni. Per exemple, només a la comarca del
Montsià, es comptabilitzen uns 1000 romanesos, treballadors d’una fàbrica de
mobles, provinents d’una mateixa fàbrica que va tancar a Romania, trobaren
una segona oportunitat en aquesta comarca en una altra fàbrica de les
mateixes característiques. 1
D’altra banda, no es cert que els que emigren vulguin marxar per sempre dels
seus llocs d’origen. En realitat, poden adoptar estratègies diverses respecte a
la continuïtat en el lloc d’immigració. Poden tornar en el moment en què
disminueixen les oportunitats reals en lloc d’arribada – per ex. una crisi
econòmica que afecti al país de destí -; o en el moment en que milloren les
oportunitats en el seu país d’origen.
L’immigrant generalment desitja tornar. Marxa del seu país amb l’idea de
retornar: de retornar enriquit, amb capital suficient per fer alguna cosa que no
pot fer amb el que obté al seu país – comprar una terra, obrir un negoci, etc...,
retornar amb noves experiències i nou prestigi. Però de vegades no pot fer-ho o
decideix no fer-ho. No pot fer-ho: perquè la situació ha empitjorat en el seu
país. O decideix no fer-ho: perquè descobreix que té millors oportunitats en el
lloc on ha arribat
2.2.2. Causes de la immigració dels gitanos romanesos
L’any 1993, la Universitat de Bucarest va realitzar un estudi sobre les
condicions socials, econòmiques i culturals dels romá a Romania. Cal destacar
la baixa formació del col·lectiu. Els resultats indicaven que el 80% de la
població no tenia formació professional i només el 50% dels menors anaven a
1 Informació extreta del programa Karakia. C33.
Context de la població
23
escola. Amb aquests condicionants formatius no és estrany que només el 23%
del col·lectiu tingués feina.
Amnistia Internacional ha denunciat reiteradament violacions dels drets humans
en contra dels gitanos amb atacs contra les propietats i les persones. A
Romania, tal i com han demostrat els informes realitzats per aquest organisme,
pateixen la violència i la discriminació entre 500.000 i 2.000.000 de persones
d’origen gitano o romà.
En la dècada de 1990, la crisi econòmica del país, amb una inflació que va
arribar a sobrepassar el 150%, va provocar la reestructuració de grans
empreses en les que els gitanos portaven anys treballant. La baixa qualificació
professional del col·lectiu va propiciar que els gitanos fossin dels primers
treballadors en ser acomiadats. Així mateix, en el camp, els romà es trobaren
que per no haver sabut, o no haver pogut, complir amb les formalitats
administratives, no els hi era permès reclamar les terres que havien treballat
com esclaus, i per tant no van poder formar part de les cooperatives que es van
creat arran de la liberalització.
Malgrat això, una minoria de gitanos van saber fer fortuna i van poder gaudir de
comoditats, tot i que la creença i l’opinió popular adjudica a tots els romà
aquesta posició de riquesa obtinguda al mercat negre. La gran majoria, però,
s’empobriren, registrant-se un evident augment de la delinqüència, de la petita
delinqüència entre aquest col·lectiu, amb la finalitat de garantir-se la
supervivència. A l'hora, els romà han patit les discriminacions en els àmbits de
l’habitatge, de la feina, de les relacions amb l’administració i de l’educació,
sense oblidar el tracte estigmatitzador que reben els gitanos en els mitjans de
comunicació.
Els gitanos de l’Europa de l’Est preferien una migració temporal o estacional,
generalment desitjaven tornar al seu país ja que allí hi continuaven mantenint
els llaços familiars i les xarxes relacionals i afectives. Aquest tipus de migració
va ser la que es va realitzar a finals dels anys 80 i principis del 90, però ja en
Context de la població
24
l’entrada del segle XXI, la situació, bàsicament econòmica, ha canviat i ha fet
que tot allò que és primordial per a la cultura gitana s’hagi d’abandonar, en pro
de la subsistència. Així, la família, el llinatge i els amics que són la pedra
angular de l’organització social romaní, s’han de deixar per anar a cercar la
millora en altres indrets de l’Europa rica.
La emigració dels gitanos cap a Europa, pràcticament en la seva totalitat, ha
estat feta de manera clandestina. Per poder arribar encara que sigui
irregularment a la República Federal d’Alemanya, els gitanos es veuen obligats
a confiar en els anomenats “passadors”, qui previ pagament, organitzen el
traspàs per la frontera. Un cop en el territori occidental, aquests "passadors"
reclamen un nou pagament per regularitzar la situació dels immigrants gitanos
clandestins.
No podem oblidar que a Romania, els gitanos s’han hagut d’enfrontar a
pogroms (assassinats de gent indefensa per una multitud enfurismada, sovint
seguit de robatoris) i matances per partidaris dels partits ultra-nacionalistes o
per unitats paramilitars. Aquestes situacions, que havien restat sota control al
llarg del període comunista, amb l’obertura política han ressorgit de forma
virulenta.
Els gitanos de Romania s’han convertit en objecte de l’odi en aquells llocs on
han arribat, principalment en l’Europa Central. Les famílies arriben a Alemanya
(el lloc elegit principalment) completament desprotegides, després de molts
dies de viatge. Allí les deixen aquells “professionals” que les han ajudat a
creuar la frontera. A partir d’aquí, sols resta sobreviure intentant fugir de les
persecucions de grups violents i vandàlics i de la policia que els cerca per
deportar-los - hi ha un acord signat entre Romania i Alemanya -. Aquests
acords han estat, principalment, els que han portat als romá a intentar trobar la
solució als seus problemes en l'àmbit de l'Europa Mediterrània.
Context de la població
25
2.2.3. L’ arribada a l’Estat espanyol Els condicionants econòmics i socials de Romania són de forma decisiva els
motius de la immigració de la població per gran part de l’Europa comunitària.
A finals de la dècada de 1990, molts ciutadans de Romania, van demanar ja a
la Comunitat de Madrid, permisos de residència que van ser denegats al no
considerar-se justificades les demandes fetes per persecució que s’al·legaven
en les sol·licituds d’asil.
La presència de l’ètnia gitana procedent de Romania a la Comunitat de Madrid,
es va iniciar amb un degoteig de persones que es va anar concentrant en un
descampat del barri de Malmea a Fuencarral, l’any 1998. El seu mode de
subsistència era la mendicitat i la venda dels diaris: La Farola i La Calle.
A mitjans de l’any 1999, en aquest mateix poblat es comptabilitza unes 500
persones, entre elles 200 nens. El campament no comptava amb cap tipus
d’infrastructura higiènico-sanitària i va arribar a ser un focus d’infeccions per a
tot el col·lectiu allí establert. En aquest moment només alguns grups de
voluntaris s’havien apropat al campament per intervenir en la millora de les
condicions de vida. La conselleria de Benestar Social de l’Ajuntament de
Madrid es va comprometre a escolaritzar als infants i garantir un servei de
guarderia pels infants de 0 a 3 anys, amb la finalitat de evitar que les mares
duguessin menors mentre mendicaven o venien els diaris.
Però l’incendi d’una tenda de campanya i la mort d’un nadó van precipitar els
fets. Arran del succés, l’Administració va actuar en el front higiènico–sanitari
amb un programa realitzat per l’Ajuntament i la Creu Roja i en l’educatiu, amb
un programa a càrrec del Ministeri d’Educació (MEC).
S’inicia un procés de reallotjaments en campaments que correspon a una
política iniciada des del govern autonòmic a través del pla ACUMA. En aquest
projecte hi prenen part ACCEM (Asociación Comisión Católica Española de
Context de la població
26
Emigración) i Creu Roja Espanyola. Comunitat de Madrid. El projecte ACUMA,
posteriorment pren el nom d ‘APOI.
Aquest pla contextualitza la proposta de creació d’una xarxa de campaments
dispersos per la comunitat de Madrid, perimetrats, amb capacitat limitada de
persones, amb caràcter temporal i amb un proposta d’intervenció
individualitzada per la integració socio–laboral del col·lectiu, incloent en aquesta
proposta l’accés a un habitatge de lloguer.
Els tècnics consultats a ACCEM, ens han fet palesa la dificultat d’integració
d’aquestes famílies ja que tenen un hàbits força arrelats en les formes de
subsistència que practiquen i es mostren reticents a respectar els pactes
establerts en el contracte social que aquestes famílies tenen acordat per formar
part del programa.
La construcció de diversos campaments no s’arribà a realitzar, dels 4 projectats
només 2 van entrar en funcionament, ja que una part del col·lectiu es va
desplaçar cap a Alacant, València i Barcelona on pensaven que l’estiu els hi
oferiria millors expectatives de supervivència. Era l’estiu de 1999. Amb aquesta
sortida dels campaments van perdre la possibilitat de tornar a formar part del
programa.
Malgrat aquestes baixes, les persones que sí que van romandre als
campaments i van seguir el programa establert, segons l’avaluació feta per
ACCEM, van assolir en gran part els objectius del programa.
A la ciutat de València, la primera aparició de gitanes romaneses data de l’any
1998 que procedeixen de Madrid i practiquen la mendicitat amb menors. A l’any
2001, es pot parlar d’una arribada força nombrosa de persones d’aquesta ètnia.
Els diversos professionals de l’Ajuntament de València, amb els quals es va
mantenir una entrevista, ens indiquen que inicialment se’ls va oferir ajut social i
es va projectar un dispositiu en coordinació amb el servei d’atenció als menors
Context de la població
27
que finalment no es va posar en marxa ja que el col·lectiu va rebutjar la
intervenció dels serveis socials, i no feia cap demanda ni acceptava cap
orientació professional. Les seves activitats de subsistència són la venda de La
Farola, la neteja de vidres a vehicles i la mendicitat, no detectant-se cap
persona que utilitzés instruments musicals per demanar almoina. El gruix del
col·lectiu s’allotjava en dues pensions cèntriques de la ciutat, per tant no
necessitaven desplaçar-se gaire per arribar als llocs de mendicitat -centres
comercials, cruïlles de carrers i avingudes força transitades, etc...-
L’equip social, juntament amb Fiscalia de Menors, van decidir prendre l’acord
d’aplicar la llei de menors en aquelles famílies reincidents. La mesura va
foragitar a les famílies gitanes romaneses però no va resoldre el problema de la
mendicitat als carrers de la ciutat. En l’actualitat es detecta un augment de
mendicitat exercida per disminuïts romanesos però no són gitanos.
A Galícia, a la ciutat de Vigo, en els darrers mesos han arribat un centenar de
romanesos. La majoria són gitanos que exerceixen la mendicitat en els carrers i
els mitjans de comunicació ja en parlen d’aquest tema. Expliquen que uns dels
motius possibles d’aquesta arribada és el rumor que córrer entre el col·lectiu de
en altres ciutats properes a la capital, podien obtenir el permís de treball abans
que a Madrid.2
A Barcelona, els primers indicis de forta presència del col·lectiu daten de l’any
2001, amb la presència als carrers i en la xarxa de transport públic de dones
d’ètnia gitana procedents de Romania. Aquestes dones exerceixen la
mendicitat i la venda de La Farola amb nadons als braços i/o infants al seu
costat. Amb el pas dels mesos, es detecta que la mendicitat també
l’exerceixen els menors sols, els joves i els homes. Venen mocadors, netegen
vidres dels cotxes en les cruïlles de carrers força transitats i toquen instruments
al metro i a les terrasses del centre de la ciutat.
2 Nevipens Romaní. 1-15 de octubre de 2002
Context de la població
28
En una o altre mida, perquè hi viuen o perquè practiquen la mendicitat, el
col·lectiu de gitanos romanesos ja és fa present en quasi tots els districtes de
Barcelona.
Context de la població
29
2.3. DIMENSIÓ I LOCALITZACIÓ DEL COL·LECTIU
2.3.1. QUANTIFICACIÓ És difícil dir la quantitat exacta de gitanos romanesos que hi ha a Barcelona,
per diferents raons:
- Es tracta d’immigrants en situació irregular.
- Tenen una gran mobilitat.
- Es relacionen poc amb els serveis socials.
- No escolaritzen als menors.
Per tot això ha estat difícil trobar fonts fiables que ens servissin com a referent
per quantificar el col·lectiu. Tot i així hem fet un recull de tots els domicilis que
s’han detectat a través de:
- Treball de camp.
- Informes de fiscalia sobre la recollida de menors.
- Dades facilitades per serveis socials.
A partir d’aquestes fonts hem pogut determinar que hi ha 52 habitatges on
resideix aquest col·lectiu a Barcelona, aquests estan ocupats per unes 113
famílies, com a mínim. Diem com a mínim ja que en alguns habitatges no hem
pogut determinar quantes famílies hi viuen i en aquests casos només hem
pogut comptabilitzar una família. Si volguéssim fer una aproximació al nombre
de persones, podríem prendre com a mesura el nombre mig de persones per
habitatge al que hem arribat a partir del treball de camp, que és de 4 persones
per família, la qual cosa ens donaria un nombre orientatiu de 387 persones.
Si en lloc de comptabilitzar una família a cadascun dels habitatges en els que
no hem pogut fer cap indagació, comptabilitzem les dues famílies que hem
determinat a l’estudi que hi ha com a mitja en un habitatge, estaríem parlant de
113 famílies i per tant de 452 persones.
Context de la població
30
Altres fonts, Guàrdia Urbana, parlen d’unes 580 persones censades que
pensen que són gitanos romanesos pels cognoms característics de l’ètnia; però
calculen que n’hi un miler a la ciutat de Barcelona.
2.3.2. Ubicació 2.3.2.1. Habitatge La distribució per districtes dels pisos i les famílies és la següent:
Districte Habitatges Famílies
I. Ciutat Vella 4 7
II. Eixample 1 2
III. Sants-Montjuïc 4 11
IV. Les Corts 0 0
V. Sarrià-Sant Gervasi 1 2
VI. Gràcia 4 7
VII. Horta-Guinardó 7 18
VIII. Nou Barris 15 19
IX. Sant Andreu 7 13
X. Sant Martí 9 17
Aquestes famílies es concentren a aquelles zones de Barcelona on els
habitatges de lloguer són més assequibles, i per tant assumeixen el gruix de
població més important.
Context de la població
31
2.3.2.2. Punts de trobada
Com es podrà veure més endavant, en la descripció de les característiques
d’aquest col·lectiu, els gitanos romanesos tenen tendència, igual que totes les
persones que prenen la decisió d’immigrar, a anar allà on hi poden trobar
parents, família extensa. A més acostumen a mantenir un lligams entre ells
molt estrets, la qual cosa fa que tendeixen a buscar moments per restar tots
plegats. Com que a més a més es tracta de famílies de 4-5 membres, com
mitjana, quan un grup familiar vol trobar-se, ha de cercar un espai a l’aire lliure
per fer-ho, ja que és difícil que puguin restar tots en un habitatge.
Un altre factor que els porta a trobar-se al carrer són els seus trets culturals, es
tracta d’ un col·lectiu acostumat a restar a l’aire lliure, per la qual cosa, aquí si
poden, repeteixen aquest esquema.
Tot això fa que puguem veure grups de gitanos romanesos a diferents parcs i
places de Barcelona, normalment a prop d’una zona on podem localitzar un
petit grup de pisos llogats per ells. Aquests grups estan formats per homes,
dones i infants, ja que, tal i com hem dit, acostumen a immigrar en família, i en
una edat productiva i reproductiva.
En determinats moments, per exemple en la celebració d’un dol familiar,
l’ocupació d’una zona pública, pot ser més evident pel gran número de
persones que venen d’altres barris i fins i tot d’altres ciutats de l’Estat espanyol.
2.3.2.3. Llocs on es practica la mendicitat Una de les idees que s’ha estès sobre el col·lectiu, és que tenen repartides les
zones de treball i que fins i tot han fet fora altres col·lectius de mendicants. Això
no ho hem pogut contrastar, tot i que si que és cert que el fet de que es
desplacin en grup a la zona que han escollit, pugui fer que altres possibles
mendicants se sentin pressionats i marxin.
Context de la població
32
Com es podrà veure en el plànol que adjuntem, les persones que practiquen la
mendicitat es desplacen dels barris on viuen, a altres zones més propícies, que
es caracteritzen per ser zones comercials o bé turístiques. També són zones
interessants pel col·lectiu els semàfors concorreguts on sempre hi ha cua i els
permet abordar varis cotxes a la vegada.
Així mateix, des de la G.U. ens han fet saber que és freqüent trobar-los en les
zones limítrofes dels districtes, ja que és possible que s’hagin adonat que la
vigilància policial és més present en el centre. Un altre motiu que ens
argumenten és que si hi ha cap incidència i cal que la G.U. hi vagi, el temps
que es triga en determinar a quin districte pertany el carrer i enviar el dispositiu
corresponent, és el temps utilitzat pels mendicants per marxar abans que arribi
la policia.
Els llocs on també es freqüent trobar persones d’aquest col·lectiu són els
mercats força transitats i la xarxa de Metro i de FF.CC. No podem dir que
destaquin més unes línies que altres, ja que els podem trobar a qualsevol línia.
Context de la població
33
2.3.2.4. Mapes d’ubicació
Context de la població
34
Context de la població
35
Context de la població
36
Context de la població
37
Context de la població
38
Context de la població
39
Context de la població
40
Context de la població
41
Context de la població
42
Context de la població
43
44
3. LES FAMÍLIES
GITANES ROMANESES ENTREVISTADES
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
45
3. LES FAMÍLIES GITANES ROMANESES
ENTREVISTADES
3.1. NOMBRE DE PERSONES I NUCLIS FAMILIARS
Descripció
La unitat d’anàlisi que s’ha utilitzat és la família i dins de cada una d’elles el
conjunt de persones que la formen. Primer de tot cal dir que no s’ha de pensar
en família com en una llar, ja que aquesta darrera és el conjunt de persones
que viuen sota un mateix sostre.
Tot i que ens hem trobat que una de les característiques fonamentals de la
població gitana romanesa que s’ha estudiat és que generalment conviuen en
una mateixa llar diverses famílies i no necessàriament tenen parentiu entre
elles. En certes situacions s’ha observat que fins i tot no conviuen amb altres
gitanos romanesos.
És la necessitat de tenir un habitatge juntament amb el seu baix nivell
d’ingressos econòmics el que fa que en la majoria de casos convisquin en una
mateixa llar diverses famílies.
En total s’han entrevistat 12 famílies gitanes romaneses la qual cosa ha
representat obtenir informació de 63 persones. El nombre de famílies i de
persones es distribueix de la manera següent:
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
46
Llars
contactades
Nombre total
de famílies
Nombre total
de persones
que viuen a la
llar
Nombre de
famílies
enquestades
Nombre de
persones
enquestades
1 4 17 3 14
2 3 20 1 4
3 1 10 1 10
4 3 15 1 5
5 2 8 1 4
6 1 7 1 7
7 4 18 2 9
8 3 11 1 6
9 4 17 1 4
Total 25 123 12 63
Nombre de famílies
que viuen en una llar Nombre de famílies %
Una 2 16,7%
Dues 1 8,3%
Tres 3 25,0%
Quatre 6 50,0%
Total 12 100,0%
Així doncs, cal remarcar com tant sols dues famílies de les que s’han
enquestat viuen soles en una mateixa llar, i la gran majoria (50%) de les
famílies conviuen en llars amb quatre famílies. Pel que fa al tema de les llars i
de la seva grandària, esmentar com les 12 famílies que s’han enquestat viuen
en 9 llars diferents i que la grandària mitjana de les llars és de gairebé 14
persones per llar. Tret aquest, que és molt significatiu de les condicions de
vida de la població gitana romanesa que s’ha enquestat, tal com després
s’analitzarà al parlar del tema de l’habitatge
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
47
Pel que fa a la grandària de les famílies, es pot comprovar com de mitjana les
famílies tenen aproximadament 5 membres. Tal com es pot veure en la taula
següent, les grandàries de les famílies majoritàries són aquelles de 4 i 5
persones.
Nombre de persones per
família
Nombre
de
famílies %
Nombre
de
persones %
3 persones 1 8,3 3 4,8
4 persones 4 33,3 16 25,4
5 persones 3 25,0 15 23,8
6 persones 2 16,7 12 19,0
7 persones 1 8,3 7 11,1
10 persones 1 8,3 10 15,9
Total 12 63
Per acabar amb aquesta primera descripció de la població gitana romanesa
enquestada es presentarà la seva distribució per lloc de residència a la ciutat
de Barcelona o municipis que l’envolten:
Lloc de residència Núm. % Barri
Sant Martí
3
25,0
Clot
Horta-Guinardo 2 16,7 Vall d’Hebrón
Nou Barris 1 8,3 La Guineüeta
Sants-Montjuïc 1 8,3 Sants
Hospitalet 3 25,0 Collblanc
Badalona 1 8,3
Sant Adrià del Besòs 1 8,3
Total 12 100,0
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
48
La taula anterior mostra com 4 de les famílies viuen en municipis veïns a la
ciutat de Barcelona. S’han inclòs en l’estudi perquè tota la seva vida
quotidiana està en la ciutat de Barcelona i elles mateixes ens diuen que hi
viuen.
3.2. GÈNERE I EDAT
Del grup estudiat, 35 homes i 28 dones, el que cal destacar de forma
significativa és la seva distribució d’edat. En aquesta cal assenyalar com el
tret característic és el tractar-se d’un grup molt jove: una mica més del 50% té
menys de 15 anys i no hi ha cap persona que tingui 50 o més anys. Més
concretament, els resultats mostren com ens trobem davant una població amb
un percentatge molt elevat de població infantil (20,6% té menys de 5 anys i un
11% de 5 a 9 anys). Aquesta descripció fa tenir molt en compte les
característiques pròpies i les seves necessitats en aspectes d’escolarització,
salut, etc., per destacar les més importants. D’altra banda, i si ens fixem en la
població adulta cal observar com ens trobem davant una població en edats
productives i reproductives (i la seva influència en els aspectes d’activitat i
projectes de vida futurs), conseqüència del procés migratori que han seguit,
essent inexistent l’envelliment en aquesta població.
Edat en grups de 5 anys Edat en grups més amplis
0-4 anys 20,6% 5-9 11,1% 10-14 19,0% menys 15 anys 50,8% 15-19 3,2% 15-19 3,2% 20-24 12,7% 20-29 22,2% 25-29 9,5% 30-39 6,3% 30-34 4,8% 40-49 17,5% 35-39 1,6% 40-44 11,1% Total 100,0% 45-49 6,3% Total 100,0%
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
49
Les dades anteriors respecte a la distribució de la població estudiada segons
gènere i edat, a part de les característiques esmentades (alt percentatge de
població infantil i edat adulta central), ens assenyala també com, a diferència
d’altres grups d’emigrants, aquests gitanos romanesos venen a l’Estat
espanyol amb tota la família al complert: els homes, les dones i els fills/es
petits/es. Tot i que de la informació qualitativa també s’ha recollit com és força
habitual en aquestes famílies que algun fill/a més gran es quedi a Romania, a
causa del cost, i de característiques culturals.
Lloc de naixement
Com a col·lectiu immigrant que és, i amb una arribada a Espanya recent, la
característica fonamental d’aquest grup és que la gran majoria són nascuts a
Romania. A més a més, ja concretament, dues són les localitats de Romania
que apareixen com a lloc de naixement més freqüentment: Constanza i
Tzanderei en la regió de Transilvània.
Cal assenyalar com un 11% ja ha nascut a Espanya, dels quals el 8% ha
nascut a Barcelona. Estem parlant dels infants més petits, els menors de 4
anys, i fonamentalment infants que han nascut a Barcelona el darrer any.
Fet aquest, que si tenim en compte l’edat de les persones que s’han
enquestat de ben segur que anirà creixent en els pròxims anys.
Lloc de naixement resta Espanya
3%
Romania87%
Argentina2%
Barcelona8%
Les famílies gitanes romaneses entrevistades
50
D’igual manera es va preguntar directament quin/s van ser els motius
principals perquè van marxar de Romania. El motiu fonamental ha estat per
“buscar un treball” que els permeti millorar els seus mitjans de subsistència i
les seves condicions de vida (58%). Desprès apareixen els motius del racisme
que patien a Romania (25%) i en tercer lloc perquè familiars seus ja havien
immigrat a Espanya (17%).
Respecte al tema de quins han estat els mecanismes que han utilitzat per
arribar a Espanya, cal dir que tant de la informació quantitativa com de la
informació qualitativa no s’ha observat cap tipus de xarxa organitzada. El que
sí que apareix clarament, reconegut per ells mateixos, és l’ús de les relacions
i xarxes primàries (bàsicament la família) que ajuda econòmicament per poder
immigrar de Romania.
51
4. CARACTERÍSTIQUES DEL COL·LECTIU
Característiques del col·lectiu
52
4. CARACTERÍSTIQUES DEL COL·LECTIU 4.1. ESTRUCTURA FAMILIAR
Quan analitzem aquest col·lectiu, un dels trets que el caracteritzen i que el
distingeixen d’altres grups d’immigrants que arriben al nostre país, és el fet de
que venen tota la família des del primer moment. En els altres col·lectius
d’immigrants s’acostuma a desplaçar en primer lloc un dels dos caps de
família (pare o mare, depenent de la zona d’origen) i un cop que aquest ha
aconseguit una certa estabilització, va venint la resta de la família, normalment
de forma escalonada i en alguns casos fins no arriba a venir tota.
En el cas dels gitanos romanesos, hem detectat que normalment, ve tota la
família, el marit, la dona i els fills petits i que conviuen en un habitatge amb
altres famílies. No obstant això, hem conegut famílies que han deixat a
Romania els fills més grans a l’espera d’un estalvi econòmic que els permeti el
reagrupament familiar.
Com a mostra d’això tenim el que s’ha recollit a traves de les enquestes. Tal i
com s’ha vist anteriorment, al punt tres, l’enquesta s’ha realitzat a 12 unitats
familiars, que composaven un total de 63 persones. Totes aquestes unitats
familiars estaven composades per més d’un membre, de fet, la grandària
mitjana de les famílies és d’aproximadament 5 membres. Aquests membres
acostumen a ser pare, mare i fills. Si tenim en compte que s’han enquestat 12
famílies i que el total de fills/es és 33, la mitjana per família és de 2,75 fills/es
convivint amb ells a l’habitatge. Hem detectat que algunes famílies tenen més
fills petits que s’han quedat a Romania i fills ja casats que fins i tot han
immigrat com ells a l’Estat espanyol.
Característiques del col·lectiu
53
Número de fills Núm. %
1 1 8,3
2 5 41,7
3 3 25,0
4 2 16,7
5 1 8,3
Total 12 100
Val a dir que fins i tot, aquestes famílies no venen soles o si ho fan acaben
convivint amb altres familiars propers, normalment de 1r grau. Únicament dues
de les famílies es poden considerar “família extensa” (conviuen avis/es,
pares/mares i fills/es casats /des).
Per aprofundir sobre aquesta dada podem dir que dels 10 habitatges en que
s’ha realitzat alguna mena d’intervenció a 9 d’ells hi havia alguna classe de
parentiu entre les famílies que hi vivien:
Habitatge Nuclis familiars
Existència de parentiu
HABITATGE 1 4 3 nuclis són parents
HABITATGE 2 3 1 nucli són parents habitatge 1
HABITATGE 3 4 2 nuclis són parents habitatge 1
HABITATGE 4 3 3 generacions mateixa família
HABITATGE 5 4 4 nuclis són parents
HABITATGE 6 4 3 generacions mateixa família + 1 parent
HABITATGE 7 2 No tenen parentiu
HABITATGE 8 3 3 nuclis són parents
HABITATGE 9 4 4 nuclis són parents
HABITATGE 10 3 3 generacions mateixa família
Característiques del col·lectiu
54
Aquestes són les dades quantitatives respecte a l’estructura familiar de la
població gitana romanesa estudiada. Ara bé, a partir d’altres informacions que
s’han recollit en l’enquesta, i que aprofundirem en el seu moment, cal
assenyalar certs trets definitoris d’aquesta estructura familiar.
4.1.1. Els rols, organització de les tasques familiars
En aquest aspecte destaquem que es repeteixen els rols tradicionals del
col·lectiu gitano genèric, on les dones s’encarreguen de les tasques de la llar,
de la cura dels infants i d’obtenir ingressos econòmics. Així podem veure que
el rol de la dona continua sent el de mare i esposa, a més de contribuir a
l’economia familiar.
L’enculturació o socialització de les noies s’inicia
molt aviat, quan comencen a actuar com a petites
mestresses de casa. És l’aprenentatge per arribar
a l’objectiu final de tenir un marit i fills, ja que
romandran a la llar tenint cura dels seus germans
més petits o bé acompanyaran a les dones adultes
en l’exercici de la mendicitat.
Com hem pogut constatar, a través del treball de
camp, aquestes nenes, tenen la funció cuidadora
no només dels seus germans sinó d’altres parents
petits mentre els adults romanen durant el dia fora
de casa. Aquesta responsabilitat arriba fins i tot al
punt de quedar-se soles amb els nens quan els
pares marxen de viatge, per ex. per tramitar
documentació a una altra ciutat, per assistir a un dol per la mort d’un familiar,
etc.
La tendència general és que les nenes no estiguin escolaritzades sobretot a
partir dels 11-12 anys, tal i com marquen els cànons gitanos tradicionals. Una
Característiques del col·lectiu
55
nena de 12 anys que practica la mendicitat al carrer ho manifesta així: “no voy
a la escuela porque me voy a casar y tener hijos... “.
Les dones, pel que fa a les relacions amb els serveis institucionals, romanen
en un segon terme, ja que són els homes els que mantenen el contacte i fan
les demandes i gestions. El que sí que es pot afirmar és que les dones
presenten una participació equivalent als seus cònjuges en els mitjans de
subsistència familiar (ens referim principalment a la venda de La Farola i la
mendicitat). Ja que, com es veurà més endavant, elles guanyen més diners
que ells.
En el món masculí, els homes s’encarreguen d’organitzar / decidir la vida
diària de la família, de les relacions socials i dels tràmits burocràtics que s’ha
de seguir per obtenir la documentació legal, com a mínim per a ells. I de
l’obtenció d’ajuts socials, sempre que els considerin avantatjosos. Són els
portaveus de la família.
Tot i que tradicionalment en la cultura gitana l’home no practica la mendicitat,
pel que fa als gitanos romanesos, s’observa una evolució en les activitats de
subsistència. Ells també exerceixen la mendicitat a través de la venda de La
Farola, tocant instruments musicals i netejant vidres. Però cal tenir present que
en la seva cultura es considera un treball perquè realitzen una activitat a canvi
de diners.
Cal dir que en les activitats diàries per obtenir ingressos econòmics hi
participen gairebé tots els membres de la família. Les estratègies utilitzades
són diverses (veure apartat 4.6. els recursos econòmics).
Característiques del col·lectiu
56
4.1.2. Relacions, la família extensa
En primer lloc, donada la importància de l’estructura familiar en la vida
quotidiana i la forma de vida dels gitanos romanesos –un dels motius
fonamentals de venir a aquesta ciutat és perquè ja tenien familiars vivint aquí -
és una constant en els seus discursos el desig de poder viure juntament amb
els seus familiars. És a la família que tenen a Barcelona a qui recorren de
forma principal en cas de tenir dificultats d’ingressos econòmics, d’habitatge,
etc. Això fa que, tot i que la família nuclear és el tret característic d’aquesta
població, la importància de la família extensa i el seu desig de conviure junts,
fa que pensem que quan puguin viuran en família extensa.
La pertinença a la família implica compromisos de solidaritat: ser present en
les celebracions, socórrer en casos de desgràcia, etc.. En situació
d’immigració aquests lligams de parentiu s’enforteixen, ja que per l’immigrant
és fonamental disposar abans d’arribar al país o ciutat d’acollida, d’una xarxa
que li pugui facilitar una infrastructura mínima: accés a l’habitatge, a treball i/o
activitats de subsistència, suport econòmic i emocional. Així mateix, li pot
proporcionar informació referent a les característiques de la societat d’acollida,
de la legislació que s’aplica en matèria d’estrangeria i els recursos socials i
econòmics dels que poden gaudir.
Característiques del col·lectiu
57
Com ja hem dit anteriorment a Barcelona, comprovem que en un mateix
domicili conviuen diversos nuclis familiars vinculats entre ells per llaços de
parentiu. Així mateix en el seu funcionament diari, procuren trobar-se amb
altres parents i coneguts de la seva mateixa ètnia que viuen a la ciutat i
rodalies. Per tant les relacions familiars i d’amistat són quotidianes i properes.
En l’actualitat els mitjans de telefonia també els permet comunicar-se amb
parents d’altres ciutats del país de manera fluida.
Les relacions entre les diferents branques familiars conformen una xarxa social
amb una sèrie d’objectius funcionals com poden ser el suport emocional i de
supervivència com a grup familiar, i el de garantir uns mínims recursos de
subsistència econòmica.
Les comunitats romanís s’articulen en famílies extenses, en ocasions de varis
centenars de membres, on tots es reconeixen com a descendents d’un
avantpassat comú. En el passat, la pertinença familiar definia la identitat de
l’individu.
Tot i que es fa difícil poder comprovar si a Barcelona els gitanos romanesos
continuen mantenint la seva organització familiar, si que podem afirmar que la
família extensa i el llinatge pren en ells una forta connotació.
Entenen que és la família la que els pot ajudar a resoldre les dificultats i això
coincideix amb el comportament tradicional del poble gitano, el qual té en la
família el suport i la solidaritat necessàries per poder afrontar les situacions
diàries.
Les relacions de parentiu, d’amistat i de solidaritat coincideixen, i això respon
al fet que es compta amb la família com a puntal de l’organització. Un cop s’és
lluny de casa, els llaços familiars es faran més estrets i el grau de parentiu, per
llunyà que sigui, passarà a un segon pla, atenent que el que compta és la sang
que els uneix - el mateix llinatge o el mateix clan -.
Característiques del col·lectiu
58
En aquest mateix sentit, tot i que la llunyania física, passa a ser un obstacle
per les relacions, a l’hora aquesta mateixa distància apropa a famílies. Això vol
dir, que es donarà segurament més relació amb gitanos romanesos residents
a l’estat espanyol, que no amb d’altres possiblement més propers que encara
són a Romania. Tret, es clar, que aquests siguin pares, germans o fills.
Tot i la disgregació familiar que comporta el fet de viure escampats per
diferents països d’Europa, influïts per la informació de què disposen i les
diferents realitats que han conegut, per les famílies gitanes romaneses el punt
de referència mental i de trobada familiar continua sent Romania.
Relacions socials Un altre aspecte que és d’interès són les relacions socials que mantenen. En
apartats anteriors ja s’ha donat compte que un dels trets definitoris d’aquest
col·lectiu és el fet de mantenir relacions molt estretes amb familiars o bé altres
gitanos romanesos. I són aquestes xarxes de relació primària les que empren
majoritàriament tant en la seva vida quotidiana així com en situacions de
dificultats.
Aquesta taula reflexa amb qui mantenen relació les famílies enquestades:
Relacions fora del barri
Amb familiars 75%
Gran Via Guineüeta Badalona St. Adrià del Besòs
Amb altres gitanos romanesos 50% Badalona
Hospitalet Amb paios 0%
Els resultats mostren com es manté la descripció que s’ha fet anteriorment,
importants xarxes de relacions amb familiars i altres gitanos romanesos. Totes
Característiques del col·lectiu
59
les persones entrevistades en el seu temps lliure es dediquen a visitar a amics
i a la família.
Aquesta tendència de no relacionar-se amb persones fora de la seva ètnia és
corroborada també per la presidenta de l’Associació Romanesa de Catalunya
-ASOCROM- que ofereix orientació legal i social a la població immigrant
romanesa que arriba a Barcelona per a establir-se. En referència al col·lectiu
gitano romanès, ens ha comentat que en diverses ocasions els ha ofert el seu
suport però que ells no s’han mostrat interessats.
També durant aquest període hem seguit de prop el procés d’un grup de
gitanos romanesos que volen associar-se i han fet els tràmits per constituir-se
legalment. Aquesta associació està formada per unes quaranta famílies que
procedeixen en la seva majoria de Tanderei i el seu president com a objectiu
més immediat, manifesta la necessitat d’aconseguir una seu per a poder
reunir-se i anar configurant els serveis que volen prestar en un futur.
4.1.3. Connexions amb altres nuclis de gitanos romanesos de l’Estat espanyol
Les relacions que s’estableixen amb altres nuclis de gitanos romanesos
ubicats en altres ciutats del país, formen part de la xarxa social i logística
comentada, que els permet mantenir una forta cohesió com a grup immigrant
de la mateixa ètnia. Amb aquestes relacions s’estableixen xarxes funcionals de
relació i transmissió d’informació actualitzada sobre les possibilitats que
ofereix cada medi; coneixement que és després utilitzat per la resta de
famílies.
Aquesta informació els permet conèixer el modus de vida dels seus
compatriotes de la mateixa ètnia en altres llocs. Aquesta informació és
decisiva alhora de decidir nous llocs de destí i / o assentament, ja que pel seu
caràcter nòmada, es desplacen allà on pensen que les circumstàncies els
Característiques del col·lectiu
60
poden afavorir, De fet, tenim constància de què la realitat canviant en ciutats
com Madrid o València, que en un moment donat no els va facilitar la seva
estada i els va dificultar l’exercici de la mendicitat amb menors, els va fer
decidir desplaçar-se a altres ciutats on poder continuar vivint i desenvolupant
les seves activitats.
La intervenció des de l’Administració ha estat diferent en cada ciutat. Per
exemple a Madrid se’ls va oferir viure en diferents campaments sempre i quan
signessin un contracte d’inserció social i complissin una sèrie de normatives
d’estada. El resultat és que una gran part del col·lectiu va marxar
voluntàriament a l’arribada de l’estiu cap altres ciutats. A València -donat que
el col·lectiu rebutjava qualsevol intervenció social per part dels professionals-
les mesures que es van aplicar van ser coercitives i les famílies van abandonar
la ciutat davant la pressió policial i de Fiscalia de Menors que iniciava
processos de retirada de tutela si les famílies eren reincidents en la pràctica de
la mendicitat amb menors.
4.1.4. Les màfies/ màfies a petita escala / xarxes
Des de les diferents fonts policials i socials consultades el que es comú és la
percepció general de que aquest col·lectiu conforma un grup ben organitzat i
comunicat, amb gran mobilitat geogràfica, que sap subsistir amb les activitats
que practiquen i que fins i tot tenen repartides les zones d’actuació a la
mateixa ciutat i els municipis propers. En definitiva, té una economia de
subsistència, típica de les societats pre-industrials i/o tribals.
A través del treball de camp amb les famílies hem pogut constatar fets o
situacions que ens apropen més a aquesta percepció de xarxa social, que el
col·lectiu utilitza davant la manca de medis:
- per arribar al nostre país, ho fan a través d’autocars o han contactat amb
persones que viatjaven en les seves furgonetes, sufragant les despeses
econòmiques del viatge. El desplaçament de Romania a Espanya té una
Característiques del col·lectiu
61
durada de dos a tres dies i les condicions dels autocars no són gens
confortables, però els hi assegura que creuaran les fronteres fins arribar al
nostre país sense cap problema. És possible que per a facilitar la mobilitat
d’aquestes persones, algú hagi organitzat la manera, fent d’aquesta
necessitat de desplaçament un negoci rendible.
- com a modus vivendi desenvolupen aquelles activitats que els permeten,
obtenir el màxim benefici econòmic amb unes mínimes habilitats, per ex. la
mendicitat amb menors.
- comparteixen la informació que tenen dels circuits legals per defensar-se
davant qualsevol identificació o detenció policial. Tant els menors com els
adults semblen tenir molt present el missatge i la informació que han de
donar en qualsevol d’aquestes situacions.
- utilitzen aquells serveis professionals privats que els assegurin que els
tràmits es resoldran seguint el curs legal, i això els proporciona garanties
per a continuar residint al nostre país.
- pel que fa a l’habitatge, se sap que les famílies canvien sovint de domicili,
que no sempre estan empadronades allà on diuen, i que el més habitual
és que no disposin de contracte de lloguer al seu nom. Així mateix, sabem
que fins i tot existeixen persones, que no pertanyen a aquest col·lectiu,
que han llogat a Barcelona uns quants pisos. Aquestes persones actuen
com a intermediaris per després llogar les habitacions a famílies gitanes
romaneses i d’altres persones immigrants.
Els medis de comunicació en els darrers mesos han parlat de màfies de l’Est
- generalment romaneses – que recerquen a Europa Oriental persones
disminuïdes per importar- les a la UE i posar- les a mendicar. També s’han fet
ressò de la desarticulació a València d’una màfia romanesa que es dedicava al
negoci d’enganyar a compatriotes, alguns disminuïts, que traslladaven a
València i els obligaven a demanar almoina. A Madrid, la policia parla de
l’existència de bandes organitzades que capten dins dels sectors més
desafavorits de Romania a aquelles persones amb disminucions físiques. Les
porten a l’Estat espanyol i les obliguen a mendicar, tenint-les controlades
Característiques del col·lectiu
62
durant la jornades de treball per tal de fer-se amb la seva part de la recaptació
econòmica.
També a través d’ una denúncia de l’Associació Ares – Espanyols a Romania
presentada en data 7/ 4/ 02 a la Direcció Gral. De Transports per carretera,
informen de existeixen almenys set empreses d’autocars “ pirates” romaneses
que organitzen viatges des de diverses regions de Romania a Espanya,
lucrant-se de la immigració irregular de romanesos. Els recorreguts que
anuncien poden ser Romania- Alemanya, Romania-Itàlia, etc. Però el
recorregut final dels “falsos turistes” pot ser per ex. Bucarest–Torino o Gènova
i entren en territori francès des d’Itàlia per rutes secundàries, per carreteres
nacionals i comarcals per evitar punts de control, fins arribar a Espanya entrant
per la Jonquera.
Bucarest
Madrid
Característiques del col·lectiu
63
L’abús cap a aquestes famílies també ve donat per ciutadans espanyols que
s’aprofiten de la situació de pobresa, i de vegades d’irregularitat en la que es
troben, per llogar-los pisos en precàries condicions a preus força elevats. A
València en relació als delictes immobiliaris, es va emetre un reportatge que
mostrava com un ciutadà espanyol -dedicat a la compra i lloguer de pisos-
obtenia guanys econòmics extraordinaris allotjant a famílies gitanes
romaneses en habitacions de pisos i naus industrials de la seva propietat.
També proposava els seus serveis a propietaris d’edificis interessats en
desallotjar pisos llogats de renda antiga sense pagar cap indemnització als
llogaters. El procés que se seguia a través d’ell, era el d’allotjar a 4 i 5 famílies
en un mateix pis d’aquesta finca, fent-los un contracte de lloguer de temps
limitat per ex. un any. Els sorolls i conflictes fruit de l’amuntegament de 17
persones en un espai reduït i la deixadesa per part del propietari, que
intencionadament no feia les reparacions i manteniment ordinari de l’immoble,
generava el rebuig dels veïns cap aquestes famílies i els llogaters acabaven
marxant. Les famílies romaneses un cop la finca es quedava buida de veïns,
eren reallotjades i utilitzades de nou en un altre indret.
En aquest sentit, nosaltres, a través del treball de camp amb les famílies no
hem pogut corroborar que aquesta extorsió la patís alguna de les persones
amb les que hem parlat.
La idea que s’ha estès de màfia organitzada, pot ser d’utilitat si respon a
l’objectiu de conscienciar als ciutadans de què donar almoina no soluciona els
problemes que pateix aquest col·lectiu. Ja que mentre això els hi sigui
rendible, no els obliga a desenvolupar d’altres activitats econòmiques més
coherents a la realitat actual de les ciutats europees. Si no és així, no entenem
el perquè es parla de bandes organitzades que funcionen com autèntiques
multinacionals, ja que no hem observat cap indici de que això pugui ser
veritat.
Característiques del col·lectiu
64
4.2. HABITATGE, RESIDÈNCIA I MOBILITAT
4.2.1. Habitatge
Abans d’analitzar els resultats d’aquest àmbit s’ha d’assenyalar que trobar un
habitatge - ja sigui aquest de lloguer o en propietat- esdevé un problema afegit
a l'arribada a un lloc nou sent una persona amb pocs recursos, El fet és que
les possibilitats d'accedir a un habitatge es redueixen, i per tant només els
queda la possibilitat de llogar pisos de vegades amb mancances estructurals,
generalment en zones deprimides dels nuclis urbans. A tot això s'hi ha d'afegir
dificultats derivades de la idiosincràsia cultural, social i personal. És a dir, les
costums, el comportament, trets ètnics, poden generar el rebuig del veïns
“població d'acollida” .
En aquests moments, l’Estat espanyol no disposa d’una política de construcció
d’habitatges públics de lloguer o d’accés a l’habitatge per als grups amb
rendes mitja-baixes.
A Catalunya, segons un estudi recent3, només un de cada vint-i-cinc
habitatges és de protecció oficial i els preus del lloguer, des de 1998 fins avui,
s’han apujant un 35%. Aquests fets afecten al total de la població així com als
immigrants. A més a més, recordem que a l’Estat espanyol, la proporció
d’habitatges de lloguer és la més baixa de tota Europa4
Llogar un pis no és fàcil per als immigrants i especialment a les grans ciutats.
Es demana contractes de treball, nòmines, informes i diners per avançat com a
pràctica habitual per a accedir al lloguer d’un pis. Si aquesta situació ja de per
sí és complicada per la població del propi país, per a una persona immigrada
la situació és complica encara més, per quan se és una persona
indocumentada o no regularitzada.
3 Capel, H. “ Las políticas de atención a las necesidades de los inmigrantes extranjeros de
escasos recursos”. 4 Idem.
Característiques del col·lectiu
65
Respecte a les dades extretes sobre l’habitatge, el primer que cal assenyalar
és que totes les famílies gitanes romaneses que s’han enquestat viuen en
pisos de lloguer a excepció de dues d’elles: una viu en un local i l’altra es troba
en una situació realment precària ja que viuen al carrer sota un pont (s’està
parlant d’una família de 10 membres amb 5 menors de 10 anys).
Com s’ha analitzat anteriorment, els habitatges es troben disseminats pels
districtes de la ciutat defugint d’altres barris on hi ha d’altres concentracions
de població immigrant.
La idea fonamental que estructura tot aquest àmbit de l’habitatge, és
l’important amuntegament de persones en un pis. S’ha de tenir en compte que
totes les famílies enquestades conviuen amb d’altres famílies que són gitanes
romaneses o immigrants d’altres països (així per exemple una de les famílies
enquestades conviu al pis amb dues famílies d’origen sud-americà).
Cal assenyalar com de mitjana conviuen 3 famílies i 14,6 persones en cada
pis. Si tenim en compte que majoritàriament els pisos tenen 3 (75%) o 4 (25%)
habitacions, es pot observar com en cada una de les habitacions s’hi
amunteguen de mitjana 5 persones.
Podem assenyalar que degut a l’elevat preu dels lloguers, es veuen abocats a
conviure en una mateix habitatge diferents nuclis familiars, vivint amuntegats
en espais reduïts. Tantes persones convivint en un mateix sostre,
inevitablement, generen soroll, la qual cosa fa que es puguin donar conflictes
amb els veïns. A més a més les condicions higièniques no són les més
adequades.
4.2.1.1. Tipus i règim de tinença.
Com s’ha comentat, tots ells estan en pisos de lloguer que moltes ocasions no
han estat llogats per ells, sinó per una tercera persona que fa d’intermediària i
que facilita el lloguer –no s’ha pogut esbrinar si aquesta rep una comissió per
Característiques del col·lectiu
66
aquest tràmit—. S’ha de tenir en compte la dificultat que suposa el llogar un pis
sense tenir una documentació que pugui avalar els pagaments de les
mensualitats.
A més a més, tot i la dificultat de preguntar el preu de lloguer, en alguns casos
sí que ens hi hem pogut aproximar: els gitanos romanesos diuen pagar
aproximadament uns 150 € de lloguer per família que viu a l’habitatge. S’ha de
pensar que si un mes una família no pot fer front al pagament se’n va del pis
que vivia i entra a viure una altra família d’immigrants . Degut a això s’ha
observat una certa mobilitat de persones en els pisos, fruit de vàries
possibilitats. La primera és per evitar el conflicte amb els veïns, que com ja
hem dit, el soroll que es genera al viure moltes persones en un pis provoca
que el veïnat es queixi i llavors intervingui la Guardia Urbana. La segona, és
per la impossibilitat de fer front als pagaments del lloguer del pis. La tercera
és la utilització d’habitatges com a pisos pont, és a dir, habitatges que són la
primera residència al arribar a la ciutat i que serveixen de punts d’acollida.
4.2.1.2. Expectatives vers l’habitatge
Tota aquesta descripció inicial fa que l’habitatge sigui un dels temes que més
apareixen al preguntar sobre les seves necessitats i desigs: voldrien un pis
més gran on viure amb la seva família tots sols sense haver de compartir-lo
amb altres famílies (molt més accentuat en aquelles famílies que comparteixen
l’habitatge amb famílies que no són gitanes romaneses). L’habitatge ideal pels
gitanos és una casa, en propietat, gran on hi pugui viure tota la família
extensa, o si més no, pisos en un mateix edifici, o en el seu defecte en el
mateix carrer o en el mateix barri.
Així, la gran majoria de famílies enquestades manifesta una satisfacció
negativa amb l’habitatge actual i el desig de canvi per poder accedir a un pis
més gran per la família sola, amb habitacions separades pels membres, amb
cuina i bany complert, amb la possibilitat de poder tenir una rentadora.
Característiques del col·lectiu
67
Habitatge que desitgen
0
1
2
3
4
5
pis granamb
familiars
bany idutxa
rentadora millorar podercuinar
un sostre
Ara bé, com desprès comprovarem, els seus mitjans econòmics de
subsistència els impedeixen d’accedir a aquests tipus d’habitatges desitjats.
A més a més, la situació de viure en pisos molt petits i compartits per altres
famílies pot fer entendre que aquest col·lectiu es caracteritzi també per un ús
important dels espais públics. Fonamentalment els parcs, que són espais on
els nens i nenes juguen i passen el dia i on es reuneixen els adults per beure,
xerrar i mantenir les seves relacions quotidianes amb altres gitanos
romanesos. Pels gitanos la vida “al carrer” és molt important, la casa és per
l’aixopluc i l’aire lliure és on desenvolupa la vida: el treball, les relacions
socials, la recerca, enfortiments d’aliances, etc.
4.2.2. Residència a la ciutat. 4.2.2.1. Temps d'estada a Barcelona i recorregut anterior.
Els diferents serveis/entitats consultats ens mostren que la incorporació a la
ciutat de Barcelona del col·lectiu, és recent. Concretament es pot parlar de les
primeres intervencions amb gitanos romanesos al llarg de l’any 2001. Això no
Característiques del col·lectiu
68
vol dir que alguna de les famílies ja portés algun temps a la ciutat, però la seva
incidència no era significativa.
En la taula següent es pot observar el temps que porten residint a la ciutat de
Barcelona. D’aquí es destaca com es pot parlar de nouvinguts i d’un fenomen
migratori molt recent. La meitat de la població estudiada porta menys d’un any
a Barcelona, i la resta, entre un i dos anys de residència a la ciutat. A més a
més, tot i que porten poc temps aquí, dins de la ciutat de Barcelona es
caracteritzen per ser molt estables ja que totes les famílies menys una d’elles
ha viscut sempre en el mateix barri de la ciutat. I en el cas de canviar
d’habitatge una de les seves estratègies principals és intentar mantenir-se en
el mateix barri.
Temps de residència a
Barcelona Núm. %
% Acumulat
5 mesos 2 16,7 16,67
7 mesos 1 8,3 25,00
8 mesos 1 8,3 33,33
9 mesos 2 16,7 50,00
1,4 anys 1 8,3 58,33
1,6 anys 2 16,7 75,00
2 anys 2 16,7 91,67
3 anys 1 8,3 100,00
Total 12 100
Juntament a la residència a la ciutat de Barcelona, era de molt d’interès
establir els itineraris complerts que havien seguit abans de la seva vinguda a la
ciutat.
Característiques del col·lectiu
69
En la taula següent, s’estableixen els itineraris següents:
Itineraris de mobilitat Núm %
Romania - Barcelona
4 33,3
Romania- Granollers -Barcelona 1 8,3
Romania - Alacant - Barcelona 1 8,3
Romania -Madrid- Barcelona 1 8,3
Romania- Madrid- Granollers- Barcelona 2 16,3
Romania- Madrid- València - Alacant - Granollers -Bcn
Romania - València- Madrid- Barcelona
1
1
8,3
8,3
Romania- Argentina- Barcelona 1 8,3
Total 12 100
Pel que fa als itineraris, s’observa com es poden descriure dos grups
fonamentals. El primer d’ells són aquelles famílies que han vingut directament
de Romania a Catalunya –la gran majoria directament a la ciutat de Barcelona-
(42%); i el segon grup són aquelles famílies que han vingut majoritàriament de
València i/o de Madrid. Tant sols en dues de les famílies enquestades es pot
observar un itinerari llarg de mobilitat passant per diversos lloc amb
anterioritat. Cal dir que arran d’altres informacions obtingudes d’altres fonts
ens fa pensar que els itineraris que segueixen les famílies són més llargs, i
que han passat primer per països més propers al seu, és a dir que han estat
primer a Itàlia o Alemanya.
Aquests resultats confirmen el que es va extreure de la fase qualitativa en què
sorgia com que l’arribada a Barcelona passa, per una estada prèvia a la ciutat
de Madrid en la majoria dels casos, on encara hi mantenen algun tipus de
vincle, ja sia administratiu, ja sia de relacions personals. El pas per Madrid
marca el temps de residència a l’Estat espanyol, com una diferència per
aquells que Barcelona és la primera ciutat de residència.
Característiques del col·lectiu
70
4.2.2.2. Raons per venir a Barcelona
Al preguntar-los-hi quins havien estat els motius principals per venir a la ciutat
de Barcelona, dos han estat els motius que es destaquen: en primer lloc,
degut a que familiars seus ja havien vingut a Barcelona. Aquest és un clar
exemple de la importància de les relacions familiars i socials com a raó de
vinguda a Barcelona. En segon lloc, s’esmenta el buscar un treball que els hi
permeti viure amb unes condicions dignes que no tenien ja sigui a Romania ja
sigui en altres municipis d’Espanya – motiu que és pot considerar més
instrumental i crematístic. Ja que per a ells, Barcelona és una ciutat industrial
en què hi ha més facilitats per poder obtenir uns ingressos econòmics.
Sobretot aquest motiu és l’esmentat per aquelles persones que en anterioritat
havien viscut en altres llocs de l’Estat Espanyol com Madrid i València .
Aquestes són les previsions que tenen, ja que desprès, quan ja estan a
Barcelona, molts pocs d’ells poden aconseguir uns ingressos estables i
“normalitzats” (d’aquí moltes de les expectatives frustrades que tenen).
Motiu de vinguda a la ciutat de Barcelona
0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00%
familiars que havien vingut
treball
coneguts que havien vingut
abans en campament i volien un pis
millor vida
Característiques del col·lectiu
71
4.2.2.3. Expectatives de temps de residència a Barcelona Pel que fa a les seves previsions de quedar-se a Barcelona, cal fer esment a
la gran homogeneïtat de les seves respostes: tots ells expressen el desig de
quedar-se a viure i esperen poder quedar-se molt temps a la ciutat. Cap
família té previsió de marxar de la ciutat.
Per acabar aquest apartat, era d’interès aproximar-se d’una forma més
qualitativa a quina opinió tenien de la seva vida a Barcelona –comparant-ho
amb les seves residències anteriors— i quins eren els seus desigs.
Al respecte, avaluant la seva vida a la ciutat, la gran majoria de respostes que
han proporcionat són positives. Tant sols dues d’elles fan referència a
aspectes negatius, les dues respostes que anomenen aspectes negatius són:
el fet de no poder tenir un treball i la crítica respecte a la policia que sempre
els deté per vendre La Farola.
En quant a les respostes positives de la seva vida a Barcelona, per la riquesa
de les seves expressions, en la taula següent es mostren els resultats tal qual
són expressats per ells mateixos. S’observa com els aspectes positius
respecte a tenir la família i els amics a prop, la possibilitat de poder tenir un
treball, el clima i el que es viu millor que en altres llocs són les respostes més
comunes.
Característiques del col·lectiu
72
Què li sembla la vida que porta a Barcelona
Núm.
respostes
Respostes positives
bé 1
molt bé 1
aquí hi ha treball 3
hi ha la família 2
amics estan a Barcelona 1
viuen millor que a Romania 2
millor que altres llocs 1
no es senten rebutjats 1
ara tenen un pis on viure 1
es viu millor que al campament de
Madrid 1
clima bo 2
Respostes negatives policia deté al vendre farola 1
no agrada no tenir treball 1
Total de respostes 19
Les dades anteriors donen compte de l’opinió que tenen respecte a la vida que
porten a Barcelona, però el que assenyalen els enquestats sobre com els hi
agradaria viure a la ciutat de Barcelona, és una resposta àmpliament
majoritària. Al 75% li agradaria poder viure amb la família, ells sols en un pis i
no tenir que compartir l’habitatge amb altres persones.
Altres respostes ja molt minoritàries, però que poden donar compte de les
seves necessitats són: diners per poder menjar, papers que regularitzin la
seva situació, i un treball normalitzat.
Característiques del col·lectiu
73
4.3. FORMACIÓ / LLENGUA / ESCOLARITZACIÓ Aquest és un dels apartats en el que creiem que és més necessari incidir per
diferents raons:
- Analitzar el nivell de formació dels adults per veure la capacitat d’inserció
que podrien tenir si cerquessin una feina.
- Veure la capacitat d’inserció a través del coneixement de la llengua
autòctona.
- Comprendre les diferents situacions anòmales que s’han detectat en
referència a la presència de menors al carrer fent mendicitat o sols.
4.3.1. Nivell d’instrucció dels adults
El col·lectiu gitano romanès pateix, ja des del seu país d’origen, una manca de
formació important. A Romania el 27’3% dels gitanos adults són analfabets. El
55% d’ells només té una educació bàsica (els quatre primers cursos) o mai ha
assistit a l’escola. Del 73’3% restant, el 39% té la educació secundària inferior,
el 5% la educació secundària superior i el 1% té estudis post secundaris. La
població gitana amb educació superior representa menys d’un 0,1%5.
Aquestes dades les hem pogut contrastar a través de les diferents enquestes
que hem realitzat sent el resultat el següent:
Escolarització
majors de 16 anys sí 15 51,7%
no 14 48,3%
Total 29 100,0%
5 Jigau M. “Rumania – La minoria étnica gitana”
Característiques del col·lectiu
74
En la taula anterior poden observar que dels majors de 16 anys, el 48% no ha
estat mai escolaritzat a Romania. Es detecta que no hi ha una gran variació
amb el que és la situació general dels gitanos de Romania. No podem parlar
doncs, d’una immigració “formada”.
A través de les enquestes s’ha detectat també, que dels que van estar
escolaritzats, la majoria d’ells hi van romandre entre 3 i 8 anys com a màxim. A
més a més també hem constatat una tendència a que les dones hagin estat
menys escolaritzades que els homes ja que o bé no anaven a l’escola o bé hi
deixaven d’anar molt joves.
4.3.2. Coneixement de la llengua
L’àmbit de la llengua i del coneixement d’idiomes era un dels aspectes que des
d’un bon inici es volia aprofundir ja que els coneixements previs d’aquest
col·lectiu ja indicaven com aquesta és una de les principals mancances i
dificultats que tenien. Els resultats confirmen aquesta idea inicial ja que el
100% utilitza com a llengua habitual el romanó. A més, el coneixement d’altres
llengües, ja sigui el català com el castellà, és, de forma preocupant, molt baix
com s’observa al gràfic següent: en la meitat de les famílies gitanes
romaneses estudiades els pares no coneixen el castellà i tant sols es conegut
per algun dels fills/es .
Coneixement català-castellà
castellà-català adults 8%
castellà adults 42%
castellà tant sols fills/es
50%
Característiques del col·lectiu
75
A més a més, aquest coneixement s’ha de matisar, ja que en cas de què el
coneguin, s’estan referint a què entenen l’idioma. Comprovem que la seva
capacitat de parlar-lo és gairebé nul·la o amb moltes dificultats, fora de les
poques paraules que utilitzen en la venda de La Farola.
Aquesta és la situació objectiva, però encara és més preocupant la seva
actitud davant el tema: el coneixement de la llengua castellana en cap cas és
assenyalat per ells mateixos com una necessitat no coberta i, per tant, no fan
res pel seu aprenentatge. Creiem que aquest és un dels aspectes en què més
s’ha d’incidir si es pretén millorar les condicions de vida d’aquesta població a la
ciutat de Barcelona per la seva importància en els aspectes laborals,
d’escolarització i de convivència.
4.3.3. L’escolarització dels infants
La gestió de la diversitat lingüística i cultural, el projecte vital de les famílies
nou vingudes que no saben si romandran al país, a la ciutat, al barri; és una
tasca difícil per als centres escolars. On calen, per atendre aquesta realitat,
estructures específiques de suport a l’ensenyament de les matèries que s’han
d’impartir i que s’han d’adequar als projectes educatius individuals dels
alumnes nou vinguts.
L’arribada a un país comporta per als fills dels immigrants, una adaptació a un
nou sistema educatiu, a una nova llengua. D’aquesta forma, es pot suposar
que han de menester un esforç pedagògic més gran per part de l’escola
d’acollida, amb una dotació complementària i activitats de suport. Això no
sempre es ben acceptat pels nois/es i no sempre es pot donar en la mesura
que ells/es necessiten. Aquesta realitat pot provocar, fins a cert punt, una certa
inadaptació i per tant una major dificultat per mantenir una escolarització
continuada.
Característiques del col·lectiu
76
A aquests factors generals que afecten als col·lectius d’immigrants, cal afegir
la idiosincràsia pròpia del col·lectiu gitano, pel qual la formació i
l’escolarització, no tenen cap tipus de funcionalitat. Per als gitanos el fet de
guanyar-se la vida no està directament relacionat al nivell de formació. Per
ells, el que cal saber és el necessari per poder tirar endavant la família.
En aquesta línia, l’edat i el gènere són factors a tenir en compte també en
l’escolarització dels menors. Recordar que en la cultura gitana, les noies són
les que més pateixen la manca de formació degut a les càrregues familiars
que se’ls imputen des de molt joves. Els nois poden allargar uns anys més la
permanència a l’escola, però la proximitat de l’edat de contraure matrimoni, és
un factor també a considerar. En el cas del col·lectiu estudiat, aquestes
característiques fan que ens trobem amb menors que ja tenen càrregues
familiars i per tant amb una escolarització molt complicada.
Per il·lustrar aquests arguments podem recórrer de nou al que hem detectat a
través de les entrevistes, segons aquestes l’escolarització dels/de les menors
és la següent.
Escolarització
11 a 16 anys
Sí, a Romania 3 33,3%
No, mai 2 22,2%
Si, actualment a Bcn i abans
a Romania
4 44’4%
Total 9 100,0%
Característiques del col·lectiu
77
Escolarització
6 a 10 anys
No, mai 5 55,5%
Si, a Romania 1 11’1%
Si, actualment a Bcn 2 22’2%
Si, abans a Bcn, actualment no 1 11’1%
Total 9 100,0%
Pel grup de població d’11 a 16 anys, s’observa com el percentatge
d’escolarització és més elevat que els seus pares i mares, del 78%. Ara bé,
recordem que estem parlant de la seva escolarització a Romania i que, per
tant, ens permet observar com era més elevada que en les generacions
anteriors. A més a més, una part d’aquests ha estat escolaritzat a la ciutat de
Barcelona. Tot i així, el que cal destacar és que la seva escolarització a
Catalunya és del 44% .
Cal parar força atenció per la seva importància en aquells menors de 6 a 10
anys. En aquests s’observa com el
percentatge de no escolaritat és molt
elevat, el 55’5 %, i tant sols 44’5 %
ho ha estat durant alguns anys, ja
sigui a Barcelona ja sigui a Romania.
El que realment és interessant
d’assenyalar és com de la totalitat de
nens i nenes que tenen entre 6 i 16
anys (i que per tant haurien d’estar escolaritzats) tant sols 6 d’ells ho estan.
Es a dir, el 66’6 % dels nens i nenes gitanes romaneses que hem estudiat no
està escolaritzat. A més a més, s’observa clarament com les nenes assisteixen
menys a l’escola que els nens ja que normalment s’han de quedar a casa per
a tenir cura dels germans i germanes i fer les tasques de la llar, sense oblidar
els matrimonis primerencs.
Característiques del col·lectiu
78
Tots aquests resultats permeten extreure dues conclusions fonamentals. En
primer lloc, indiquen el baix nivell formatiu i educatiu de la població gitana
romanesa. Així com, en segon lloc, parar atenció a la preocupant situació dels
infants aquí a Barcelona que no estan escolaritzats i que tenen una
escolarització més baixa que quan estaven vivint al seu país d’origen (si
comparem l’escolarització dels més petits en relació als adolescents que
havien estat escolaritzats a Romania).
4.3.4. Valoració dels pares sobre l’escolarització dels fills
Aquesta és la situació que s’observa, però quina és l’opinió que tenen les
persones enquestades sobre l’escolarització dels seus fills i filles? Doncs els
resultats mostren com les opinions són molt positives i estan absolutament
d’acord amb què els menors vagin a l’escola (de les 12 famílies gitanes dues
d’elles expressen que no volen i que no és necessari). I això és així, perquè
tots ells assenyalen com aspectes positius de l’escolarització: la necessitat de
poder treballar i guanyar diners i perquè l’escola és un factor de canvi que pot
fer que els menors puguin modificar l’estil i les condicions de vida respecte als
seus pares. Per tant, pensen en l’escola com un mitjà per a millorar les
condiciones de subsistència i de condicions de vida. Sobretot en el cas dels
nens ja que en aquestes opinions s’observa com l’actitud dels pares i de les
mares respecte a l’escolaritat de les nenes gitanes romaneses no és tant
positiva: certes respostes afirmaven que no era tant necessari per les nenes.
Què pensen de l'escolarització
és bo que els nens hi vagin 3
necessari per treballar 6
per canviar de vida 2
nenes no cal 2
no és necessari 2
Total de respostes 15
Característiques del col·lectiu
79
Observant doncs, els resultats pel que fa a l’opinió que els pares i mares tenen
de la necessitat d’escolarització dels seus fills i filles, sembla apuntar-se que hi
ha un salt entre el que són els desigs i la realitat. Això ens apunta a haver
d’analitzar quines són les raons i quines dificultats s’observen que ens poden
explicar la baixa assistència a l’escola dels menors.
A aquesta informació ens hi hem pogut aproximar tant de forma directa, a
partir del que directament ens deien, com de forma indirecta a partir de les
necessitats d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, els resultats mostren com les
dificultats que s’assenyalen el pares en l’escolarització dels fills/es són
bàsicament dues: aspectes econòmics (no tenen diners pels materials i per
menjador) i el desconeixement de la llengua castellana i catalana que creuen
impedeix l’assistència a l’escola.
A més a més, cal assenyalar una altra raó, ja no declarada per la població
enquestada: la necessitat dels menors en els mitjans de subsistència de les
famílies romaneses gitanes estudiades. Els nens i les nenes menors es
dediquen, juntament amb els seus familiars o sols, a la mendicitat i a la venda
de La Farola, és a dir, fan la seva aportació al manteniment de l’economia
domèstica, en la mesura que els correspon i com a membres que són de la
llar.
4.4. ASPECTES LEGALS
La convivència dels gitanos amb els no gitanos, en una societat on són
minoritaris, ha portat que aquests hagin d’acatar i sotmetre’s a la normativa i a
la regulació general, la qual cosa, en moments determinats els hi ha suposat
veritables trastorns i problemes. D’aquesta experiència han extret el que
podríem dir que és el sentit contrari, és a dir, a donar una importància per
damunt del que seria considerat normal als “papers”.
Característiques del col·lectiu
80
Tenir cura dels papers legals és tenir cura del futur i del present, assegurar la
supervivència, i evitar situacions de desemparament o d’indefensió, per això
pels gitanos és important tenir i atresorar qualsevol tipus de paper en què surti
el seu nom.
D’altra banda, en relació als aspectes legals, cal tenir en compte la importància
que pel poble gitano té la llibertat ( lí o mastepén, en romanó ). Per ells perdre
la llibertat és com perdre la vida, i per això trobar-se dins els límits de la
normativa vigent és tant important.
En aquest sentit podem dir que la figura de l’advocat és de les més valorades
dins de la comunitat gitana, i mai es discutirà el preu que aquest pugui cobrar
pels seus serveis. Dins d’aquest paràmetres, ens trobem, també que per
assolir la “legalitat” els gitanos són capaços de pagar importants sumes de
diners, recórrer a persones que saben moure’s dintre dels marges o “buits “
existents en les restriccions de les lleis, i fer les gestions i els desplaçaments a
altres ciutats que calgui per aconseguir la documentació necessària que els
permeti mantenir-se en la legalitat.
La situació legal del col·lectiu de gitano romanesos al nostre país ve regulada
per la llei d’estrangeria i per tant hauran de complir la normativa prevista pels
estrangers. Pertanyen com ja hem dit, a un país candidat a ingressar a la
Unió Europea en el 2007, i no necessiten visat per a moure’s en territori
europeu. Això ha provocat que l'Estat espanyol es converteixi en un destí de la
immigració romanesa, tant regular com irregular.
Una de les fórmules legals utilitzades fins ara per aquest col·lectiu ha estat la
d’entrar com a turista a Espanya, i posteriorment sol·licitar la condició d’asil.
Com aquestes sol·licituds no són admeses a tràmit perquè no poden
demostrar que actualment estiguin perseguits i no defensats en el seu país per
motius polític, d’ètnia o religió, el pas següent que segueixen és continuar
sufragant les despeses dels serveis jurídics privats per a instar recursos
Característiques del col·lectiu
81
contenciós administratiu que els permet allargar l’estada legal fins que surt la
resolució que normalment és negativa.
Una altra de les fórmules conegudes, és la regularització del permís de
residència per motius d’arrelament, sempre i quan puguin demostrar que fa 3
anys que són a Espanya en situació irregular i disposin d’una oferta de treball;
o bé demostrin que fa cinc anys que hi són al nostre país encara que no
disposin d’una oferta de treball però tinguin medis econòmics per a mantenir-
se.
Aquest sembla ser un pas automàtic de la irregularitat a la regularitat. Per
exemple coneixem algun cas que per aquesta via ha obtingut el permís de
residència temporal - d’un any de durada- i també permís de treball per compte
aliena per treballar en activitats concretes – per ex. neteja industrial - en la
Comunitat Autònoma on ha cursat els tràmits.
Així mateix hem comprovat a través del treball de camp amb famílies que
alguns dels residents en aquests moments a Barcelona, van cursar en el seu
moment la seva documentació per aconseguir l’estada legal al país a Madrid o
Santander i continuen mantenint el vincle amb aquestes ciutats a través de
familiars o coneguts que tenen contacte amb els serveis jurídics privats fins
que resolen els tràmits.
Un cop obtingut el permís de residència, tenim casos a Barcelona que han
presentat sol·licituds de permís de treball per compte pròpia per exercir
l’activitat d’agents de venda de premsa social ( venda de revistes com La
Farola )
En referència a la situació regular de les famílies del col·lectiu gitano romanès
enquestades, 9 de les 12 de les famílies enquestades tenen permís de
residència. D’aquestes ens trobem amb permisos de treball i/o de residència –
bastant esmentada l’opció d’agent de premsa social. Algunes d’elles van
demanar tots els papers legals a Madrid: majoritàriament va ser mitjançant un
Característiques del col·lectiu
82
advocat que, segons ens han explicat, cobra per presentar els papers
aproximadament 450 €.
Són els homes els primers membres de la família que sol·liciten la
regularització de la seva residència i treball; després ho faran les dones i els
fills / es emparant-se en el dret al reagrupament familiar. Així es corrobora en
les dades recollides ja que en moltes ocasions els papers legals de residència
els té tant sols un dels cònjuges, normalment l’home, i la dona es troba en una
situació d’irregularitat.
Com ja hem apuntat, això pot ser perquè aquestes famílies perceben els
papers legals com a necessaris per aconseguir una feina estable i
normalitzada. I com que aquestes feines estables i normalitzades tant sols es
limiten als homes, per a les dones no és tant necessari regularitzar la seva
situació de residència. Aquí doncs, està operant una discriminació per raó de
gènere que aboca a les dones a situacions d’irregularitat. D’altra banda perquè
si l’home regularitza la seva situació d’estada al país, la dona i els fills poden
fer el mateix argumentant motius d’arrelament.
Tot i així, aquells immigrants que sol·liciten per primera vegada el permís de
residència, durant el període d’espera a què aquest tràmit es resolgui- a
Barcelona la durada d’espera oscil·la entre un o dos anys- no estan emparats
legalment i són considerats irregulars, per la qual cosa basant-nos en l’actual
llei d’estrangeria es pot dir que la majoria romanen al nostre país de forma
irregular.
En cas que es denegui la sol·licitud de residència, la persona és informada de
que ha d’abandonar el territori espanyol. Hem conegut persones d’aquest
col·lectiu que ja han rebut notificació escrita de denegació de sol·licitud de
residència i ens han verbalitzar la por a ser detinguts i expulsats del país.
Característiques del col·lectiu
83
L’expulsió d’un immigrant irregular està condicionada pels convenis existents
entre els països afectats, i hem de tenir present que entre l’Estat espanyol i
Romania existeix un conveni que és l’Acord de Readmissió.
Des del Ministeri de l’Interior de Madrid, a través de la seva oficina de
Relacions Informatives i Socials, informen que aquest acord s’està aplicant
regularment. I que ha possibilitat aquests any l’expulsió de 300 romanesos que
havien entrat irregularment al país. També destaquen que la principal via
d’expulsió d’aquests immigrants és l’Acord de Readmissió, l’Hispano-Francès,
que possibilita la devolució immediata diària de 150 romanesos interceptats a
la frontera a través dels controls mòbils.
A Barcelona, es donen casos de detenció de gitanos romanesos per no
disposar de documentació legal per romandre al país i han estat portats al
Centre d’Internament de La Verneda per a fer efectiu el tràmit d’expulsió.
Tenim com a exemple un cas de detenció per manca de papers que va
aparèixer a la premsa. L’ advocat va interposar recurs a l’ordre d’internament i
el jutge d’un jutjat d’instrucció de Barcelona, va estimar la seva posada en
llibertat argumentant que el jove gitano romanès, havia mostrat respecte per
les normes de convivència al nostre país, que havia sol·licitat la documentació
necessària, tenia domicili conegut i gaudia d’una situació laboralment
sostinguda.
No obstant, no es fàcil que l’expulsió per no disposar de documentació legal
vigent es doni de forma sistemàtica, doncs es un tràmit llarg en el temps, les
persones afectades no són fàcils de localitzar, i quan finalment se’ls insta a
abandonar el país abans d’un termini establert no és pot fer un seguiment
policial tan acurat com per comprovar que finalment es compleix la marxa del
país. Des de fonts policials en comenten que tot i que aquest és el
procediment legal existent, en la pràctica és poc efectiu. D’una banda, per la
complexitat i el cost del procés d’expulsió i per l’altra, per la varietat de
supòsits tant personals com pels que tenen a veure amb el país de
Característiques del col·lectiu
84
procedència de l’immigrant. Sembla que l’expulsió és més immediata en els
casos de persones immigrants que tinguin antecedents penals per delictes
greus.
El que tenim clar és que regularitzar la documentació legal és prioritari per
aquest col·lectiu, i tot i les restriccions que marca la llei per regularitzar l’estada
al nostre país, d’una o altra manera intentaran obtenir els permisos necessaris
per a romandre entre nosaltres. Hem de pensar que qualsevol incidència
legal, obligació d’abandonar el país per indocumentat, afecta a tot grup familiar
i condiciona la seva permanència unida.
En general la informació legal sempre la buscaran en serveis privats, que a
canvi de les minutes econòmiques corresponents faran els tràmits necessaris
per a obtenir la documentació necessària; si les sol·licituds són denegades
també cursaran els recursos administratius adients per perllongar la regularitat
de la seva permanència.
Entre el col·lectiu aquesta informació també serà ràpidament estesa, i tots
intentaran saber el que han de fer i a qui han de recórrer en cada moment.
Característiques del col·lectiu
85
4.5. ELS RECURSOS ECONÒMICS
Hi ha dos pilars fonamentals en aquest àmbit d’estudi:
1. El gitano ha de saber buscar-se la vida
2. El gitano viu al dia.
A partir d’aquests dos paràmetres s’articula l’àmbit econòmic del poble gitano.
En aquest sentit, aniran molt lligats els àmbits del treball, de la formació, de
l’estalvi i de la distribució dels diners.
Com ja s’ha assenyalat el nivell de formació del col·lectiu gitano romanès és
molt baix, la qual cosa suposa que únicament poden dedicar-se a tasques que
no requereixin ni una especialització ni una titulació. Per tant els podem trobar
treballant en feines que generalment estan mal pagades, o en feines per
compte propi - el cas de la venda ambulant -.
La gestió dels recursos econòmics més enllà del que suposa un dia,
representa una situació difícil d’ imaginar per a un gitano. El fet de cobrar el
jornal per mesos, ha suposat per a moltes famílies l’haver de passar una
temporada amb pujades i baixades.
La importància que pels gitanos té l’economia, els diners, està en funció de la
necessitat del moment, i del “poder menjar cada dia”. És més important poder
passar una estona amb els amics i la família celebrant qualsevol cosa que no
pas no gastar-se els diners amb ells per poder tenir-ne pel cap de cinc o sis
dies.
Aquesta concepció porta al fet que el tema estalvi sigui quelcom complicat, a
l’hora que aprendre uns mínims d’economia domèstica, i a fer previsions a un
termini de trenta dies, es visqui com un fet que “mai pot arribar”. La frase “Déu
Característiques del col·lectiu
86
proveirà” quan es fa una despesa de diners, que conscientment o inconscient,
es percep com inabordable, és el més habitual i fins i tot es podria dir que
s’espera com a resposta per part dels altres.
Per “buscar-se la vida” qualsevol activitat és lícita, sempre i quan no es
perjudiqui directament a un altre gitano, o no es produeixi un mal irreparable al
veí. Es considera un home a aquell que sap mantenir-se i mantenir a la seva
família. Així, la venda ambulant amb el farcell, el vendre en els semàfors, el fer
música, el captar, el recollir ferralla són activitats que possibiliten l’ingrés de
diners de manera honesta i més o menys assegurada.
4.5.1. La mendicitat.
La mendicitat és una altra de les situacions en què deriva la pobresa, una
situació marginal extrema que, des de sempre, ha afectat a un nombrós
col·lectiu de persones. El mendicant és receptor d’un sentiment de pena o de
llàstima per la seva indumentària, per la seva aparença. L’activitat del
mendicant és molt visible, pot recórrer la
ciutat, a la recerca del millor lloc on exercir la
mendicitat, i realitzar aquella “variant
d’activitat” que més beneficis li reporti.
Sembla ser, i de les dades es desprèn, que
l’exercici de la mendicitat esdevé una de les
principals fonts d’ingressos del col·lectiu.
En un inici, l’exercici de la mendicitat a la
ciutat de Barcelona va començar al barri de Ciutat Vella, per posteriorment
anar descobrint noves zones aprofitant els transports públics, metro, els trens
de rodalies i ferrocarrils catalans. Estenent la xarxa a d’altres indrets dins i fora
de la ciutat.
Característiques del col·lectiu
87
Amb tot, ja hem dit, que hi ha algunes activitats que són típicament femenines
dins del poble gitano, i aquestes són el de captar, i per “captar” també es té el
fet d’anar a demanar ajudes a la treballadora social, siguin del tipus que siguin.
Hem de dir però, que el fet de poder rebre prestacions socials ha convertit a
algunes persones gitanes en autentiques professionals dels serveis socials,
alhora que també ha perjudicat la capacitat que tenien els gitanos per
precisament saber-se buscar la vida.
La pràctica de la mendicitat s’entén com una tasca femenina, que les dones
practiquen generalment acompanyades d’altres dones i dels seus nadons.
L’acompanyament de menors per exercir la mendicitat es correlaciona amb la
falta d’escolaritat del infants i com un ús per a l’obtenció de més diners.
Si bé en un principi eren les dones les que realitzaven aquesta tasca,
posteriorment es dóna una evolució consistent amb la implicació de la resta de
la família en la recerca de diners.
4.5.1.1. L’ús dels infants
Practicar la mendicitat en companyia de menors està penat per la llei, el Codi
Penal en el seu article 232 diu:
1. Los que utilizaren o prestaren a
menores de edad o incapaces para
la práctica de la mendicidad,
incluso si ésta es encubierta, serán
castigados con la pena de prisión
de seis meses a un año.
2. Si para los fines del apartado
anterior se traficare con menores
de edad o incapaces, se empleare
con ellos violencia o intimidación, o
se les suministrare sustancias perjudiciales para su salud, se impondrá la
pena de prisión de uno a cuatro años.
Característiques del col·lectiu
88
L’existència d’aquest article no significa que a Barcelona, fins al moment,
s’apliqui la mesura punitiva.
L’itinerari que es segueix quan s’ha detectat menors practicant la mendicitat en
companyia d’adults és el següent: detinguts els adults i els menors per part
dels cossos de seguretat, el menor/s són traslladats a la DGAIA, mentre que
als adults se’ls hi pren declaració a comissaria. Un cop finalitzada la
declaració, els adults recullen al menor a la DGAIA. Cal dir que la DGAIA no hi
té competències perquè no són casos de desemparament.
De la documentació consultada referent a menors que han estat identificats i
que Fiscalia ha demanat informació a Serveis Socials sobre la seva situació
social i familiar, hem comptabilitzat en aquest darrer any 52 casos, dels quals
10 han estat reincidents. A aquests caldria afegir 9 menors d’un mateix domicili
als que es va obrir diligències per abandonament.
Les raons per les quals s’han efectuat diligències són: per mendicitat, venda
de mocadors o neteja de vidres, venda de La Farola i per furt, com s’observa
en el gràfic següent. En aquest sentit es comprova com les activitats per les
quals van ser identificats els menors es relacionen amb els mitjans de
subsistència, és a dir, en la col·laboració a l’economia domèstica. La primera
causa va ser la venda de La Farola, això significa un 31% dels motius pels
quals es va identificar als menors, seguit per un 29% per mendicitat, un 13’5%
per furt i un 13’5% per neteja de vides.
Característiques del col·lectiu
89
0 10 20 30 40
venda ambulant
mocadors
neteja vidres
furt
mendicitat
venda farola
En quant a les característiques d’aquests menors és interessant assenyalar
com el 60% són masculins i com, per edat, majoritàriament són adolescents
(entre els 13 i 17 anys). Així mateix, les dades mostren com les noies estan
més presents en aquelles activitats de venda; i els nois, per la seva banda, en
les activitats de furt.
Pel que fa a l’ edat per la qual aquests menors han sigut identificats, es pot
veure que es registra un augment quan aquests menors han assolit, segons
criteris culturals, una majoria d’edat i ja es pot contribuir decisivament en
l’economia domèstica.
4.5.2. Prestacions socials
A través de les entitats/serveis que hem consultat, la única relació que tenen
amb Serveis Socials arriba a través d’altres instàncies, DGAIA, Guardia
Urbana o serveis sanitaris.
L’ús que fan d’aquests serveis és puntual per realitzar demandes concretes
sempre relacionades amb l’obtenció de recursos econòmics immediats i no en
volen rebre cap tipus de suport per a la inserció laboral. Els tècnics destaquen
que és un col·lectiu que té dificultats per entendre els protocols i els processos
Característiques del col·lectiu
90
que són necessaris per obtenir solucions a la seva problemàtica; gairebé mai
estan disposats a mantenir un pla de treball amb els serveis socials.
Arran del treball de camp amb famílies i serveis socials, només hem sabut
d’una família que està en seguiment social i es beneficiària de la renda
mínima d’inserció.
Si finalment s’inicien processos de seguiment per part dels Serveis Socials,
aquests s’interrompen amb freqüència, perquè la família perd el contacte o
perquè marxen del barri o municipi.
Les prestacions socials que reben estan lligades a l’escolarització dels menors,
i els tràmits més freqüents són la recerca de plaça escolar i la concessió de
beques de menjador i ajuts per a material escolar.
Els adults exigeixen a l’administració aquestes prestacions si el que volen és
que portin els nens a escola; dipositen en l’administració i en l’escola aquesta
responsabilitat, i es mostren contraris a implicar-se en el procés d’educació
dels fills.
Des d’alguns serveis, en alguna ocasió se’ls ha adreçat a parròquies per
obtenir ajuts en aliments i vestir, però la relació ha sigut esporàdica. El propi
col·lectiu ens manifesta que els aliments que els ofereixen no són suficients i
que els productes no són els que ells consumeixen diàriament. Tampoc no
volen que pel fet de rebre aquests ajuts se’ls demani cap contraprestació.
4.5.3. Altres ocupacions normalitzades
En aquest punt tractarem dels aspectes referits a la situació laboral de les
persones gitanes romaneses que hem enquestat i abans d’entrar en la seva
situació laboral hauríem de fer una consideració: analitzarem la situació laboral
d’aquells membres que s’han considerat com a actives.
Característiques del col·lectiu
91
Per tant no s’estableix un tall per edat, majors de 16 anys, ja que en aquest
col·lectiu l’edat activa laboral comença abans. Ara bé, en els nostres anàlisis
diferenciarem sempre segons l’edat.
En primer lloc, cal assenyalar com la característica fonamental d’aquest grup
és el no tenir feina: cap dels majors de 16 anys té un treball regularitzat. I dins
d’aquest grup tant sols tres d’ells manifesten estar aturats i estar inscrits en
l’atur (tres homes).
En quant als menors de 16 anys, tant sols un 33’4 % està escolaritzat –aquest
aspecte s’ha comentat anteriorment—, tres d’ells es consideren com que no
tenen feina i la gran majoria es considera com menor.
Edat
Situació laboral
expressada Núm. %
Majors de 16 anys no feina 26 89,7
atur (inem) 3 10,3
Total 29 100
Menors de 16 anys estudiant 7 20,6
no feina 3 8,8
es diu que és menor 24 70,6
Total 34 34
Ara bé, aquesta informació quedarà molt matisada a l’analitzar de què es
guanyen la vida. En aquests resultats es mostra clarament com el mitjà de
subsistència fonamental per les famílies gitanes romaneses és la venda de La
Farola, sigui com a únic mitjà, sigui combinat amb altres activitats com la
construcció de forma molt irregular o bé amb la prestació de la renda mínima
d’inserció.
Juntament a aquests mitjans declarats, s’ha de destacar com la mendicitat
està molt present i associada a la venda de La Farola: venen la farola i
demanen caritat. Per tant, s’apunta a que l’estructura de subsistència
Característiques del col·lectiu
92
fonamental és la venda de La Farola-mendicitat juntament amb la música , la
neteja de vidres i venda de mocadors de paper als automobilistes (aquestes
darrers proporcionen més diners que la venda de La Farola).
En quant als menors de 16 anys, ja hem indicat en l’apartat referent a
l’estructura familiar, que un dels rols dels membres de la família és el d’ajudar
al sosteniment de la llar, i això s’espera de tothom, en la mesura de les
possibilitats de cadascú. Si a més hi afegim el fet que dins del col·lectiu gitano
romanès no existeix l’adolescència, és a dir, que d’infant es passa a adult, el
fet que menors “treballin” és quelcom normal des de la perspectiva de la
cultura gitana, i en aquest sentit, també des de l’òptica d’una societat pre-
industrial com és la caló.
En aquest sentit i centrant-nos en els menors de 16 anys, els propis
enquestats expressen que 6 d’ells es guanyen la vida amb la mendicitat i 4
d’ells venen La Farola. Si recordem que tant sols 6 dels menors estan
escolaritzats, ens permet concloure que la resta d’ells no fa res.
Ara bé, i ja de forma més qualitativa ja sigui per les informacions d’altres
serveis com de certs problemes que els propis enquestats assenyalen, s’ha de
destacar com molts d’aquests menors que no fan res són un sosteniment
fonamental per la subsistència de les famílies ja que intenten guanyar-se la
vida ja sigui venen La Farola ja sigui amb la mendicitat.
Edat De què es guanya la vida Núm. %
majors de 16 anys ven farola 27 93,1%
construcció: irregular 1 3,4%
ven Farola-PIRMI 1 3,4%
29 100,0%
menors de 16 anys menors 24 70,6%
ven Farola 4 11,8%
mendicitat 6 17,6%
Total 34 100,0%
Característiques del col·lectiu
93
Es va intentar també aproximar-se a quants diners guanyen venent La Farola.
Encara que s’ha d’assenyalar la gran dificultat de què ho expliquin, per certes
informacions podem aventurar què “un dia normal” un home pot guanyar entre
5/6 € per dia i una
dona entre 10/15 €
per dia (sobretot si
està embarassada
o acompanyada per
un infant). I això 6
dies a la setmana ja
que el dilluns és
festiu per La Farola.
Aproximadament i de mitjana, podem dir que aconsegueixen uns 150 € per
persona tot i que assenyalen que és el que es treuen per la venda de La
Farola, cal tenir present que aquí també s’inclou el que obtenen de la
mendicitat.
En la pràctica de la mendicitat i en la venda de La
Farola s’hi dediquen els dos cònjuges i els fills/es.
Els menors més petits també són utilitzats per les
mares ja que d’aquesta manera guanyen més
diners. Tot aquest panorama mostra una situació
de supervivència.
El que caldria preguntar-nos per aprofundir en
aquest aspecte és si desitgen i volen aquesta
situació de supervivència o bé els hi agradaria una
altra forma de guanyar-se la vida. Tot i que és molt
difícil respondre a aquest interrogant, s’ha intentat
aproximar-se als seus desigs i previsions. És a dir,
de què els hi agradaria guanyar-se la vida i de què se la guanyaven quan
vivien a Romania.
Característiques del col·lectiu
94
Abans d’entrar en aquestes informacions cal contextualitzar la situació ja que a
Romania, la situació econòmica i política dels darrers temps, amb una recessió
important, ha propiciat una davallada en els índex de treball i un augment de
l’atur. Les reformes econòmiques i socials dels darrers anys, privatitzacions,
retorn de terrenys de cultiu als seus propietaris, ruptures bancàries i la
finalització de l’activitat en grans indústries, ha reduït de forma considerable la
demanda de mà d’obra poc qualificada.
Pel que fa a la població d’ètnia gitana, a partir de l’any 1989, es constata que
el 80% de la població activa d’aquesta ètnia no té cap qualificació professional.
D’aquests, només el 50% són registrats com aturats per les agències oficials
d’atur. La resta es distribueix com a beneficiaris de pensions de treball i del
subsidi de l’atur. L’altra població malviu amb l’exercici d’activitats de
subsistència.
Però qui concentra els índex més elevats de població en atur són les dones i
els joves. Per les dones representa un 70% de la població que no té cap feina,
per als joves més del 50% està en una situació irregular, no té un lloc estable
de feina o no està registrat com aturat6.
De què es guanyaven la vida a
Romania Núm.
Agricultura 3
Agricultura-neteja 1
Agricultura-construcció 1
Construcció 2
Neteja 3
Xofer 1
Vigilant 1
Mestressa de casa 12
No feia res 6
Total 30
6 ibídem,nº5
Característiques del col·lectiu
95
Dels resultats anteriors volem destacar: en primer lloc, el cas de les dones:
totes les dones a excepció d’una (que es dedicava a la neteja) quan vivien a
Romania no tenien cap treball remunerat sinó que eren mestresses de casa.
En segon lloc, assenyalar com treballar en tasques agràries (recollida de fruita,
etc.) sigui sola o combinada amb altres és un tret característic del sistema
ocupacional dels gitanos romanesos quan vivien a Romania: molts pocs d’ells
tenien una inserció laboral estable i “normalitzada” . I en tercer lloc, destacar
com 6 de les persones enquestades ens diuen que no feien res. Aquests són
els més joves (al voltant dels 20 anys) i que abans d’emigrar vivien a casa dels
seus pares i no feien res, o com a molt en ajudes familiars en les tasques
agràries.
Creiem que aquesta situació és molt important a tenir en compte alhora de
plantejar-se el tipus d’inserció laboral que pot tenir aquest col·lectiu. Més
encara, si es té en compte com el tema del treball és fonamental per les seves
estratègies de subsistència i una de les necessitats no cobertes que
majoritàriament s’expressen per part seva i un dels motius fonamentals
d’haver emigrat i haver vingut a la ciutat de Barcelona.
En canvi, el que sí que s’observa és una actitud oberta i positiva a l’analitzar
les seves respostes a la pregunta de què es voldrien guanyar la vida, de què
voldrien treballar. Tots ells expressen el desig de poder treballar en alguna
cosa que puguin fer i que els hi permeti una feina estable, regular i
normalitzada (recordem que ens estem referint als homes).
De què li agradaria
treballar Núm.
Qualsevol cosa 3
Neteja 3
Construcció 2
Neteja o construcció 2
Secretaria 1
Total respostes 11
Característiques del col·lectiu
96
Les dificultats expressades per ells mateixos en relació a no tenir una feina
estable i regular, assenyalen dos motius fonamentals: en primer lloc, dificultats
derivades de no disposar de papers legals i dels permisos de residència i de
treball (17%) i, en segon lloc, cap dificultat objectiva però que no troben cap
lloc de treball (83%). Juntament a això, caldria afegir que el desconeixement
de l’idioma és una de les limitacions més importants, tot i que no és
reconeguda per ells mateixos.
El que caldria plantejar-nos és fins a quin punt realitzen gestions de forma
activa per aconseguir-la. Fet aquest que tant sols es pot dir de les dues
persones que estan inscrites a l’Oficina de Treball de la Generalitat.
Juntament a aquest aspecte es va voler incidir en aquells aspectes que podien
donar compte de la possibilitat de poder inserir-se professionalment. Això és la
seva capacitació professional –es va copsar a partir de la feina que feien quan
vivien a Romania— i la possible dificultat de tenir una feina estable degut a
seguir uns horaris establerts.
En quant al primer aspecte, professió que tenien abans d’emigrar,
anteriorment ja s’ha comentat com el tret característic és la no experiència
laboral i professional estable i regular. Pel que fa al segon aspecte, tots ells
estan d’acord en tenir uns horaris establerts i així ho desitgen. Ja sigui perquè
ja els tenien a Romania, ja sigui perquè reconeixen que és l’única manera de
poder-se guanyar la vida.
Per poder contextualitzar correctament les seves respostes hem de tenir en
compte, com desprès es veurà, com el tema del treball i de la subsistència
econòmica és un dels temes fonamentals que s’argumenten com a motiu del
seu procés migratori i com a necessitat no coberta.
Un altre aspecte que s’ha observat, ja més qualitatiu, en la fase d’aproximació
al col·lectiu és com alguns d’ells també empren com a subsistència el recórrer
a les escombraries i el acudir a la caritat dels veïns/es.
Característiques del col·lectiu
97
4.5.4. Altres ocupacions no normalitzades
Per acabar aquest capítol, hem de puntualitzat que dins del col·lectiu gitano
romanès hi ha grups que per sobreviure es dediquen a activitat il·legals o
asocials, aquestes quan es tracta de faltes menors, que no representen un
gran perjudici per a qui les pateix i que tenen una motivació clarament de
subsistència, són viscudes i valorades per la comunitat gitana romanesa com a
un fet “necessari” i fins i tot “obligat” per part d’aquells que els perpetren. Però
per la societat majoritària és viscut com un greu problema d’inseguretat
ciutadana.
Consta, a través de diverses informacions, que membres del col·lectiu gitano
romanès han realitzat petits furts, en semàfors, centres comercials i transports
públics; preferentment són nois adolescents del col·lectiu els qui realitzen
aquest tipus d’activitat.
Així mateix, últimament a la premsa s’han publicat notícies que informen de
les detencions de grups i xarxes de persones de nacionalitat romanesa
acusades de delictes de robatoris de targes de crèdit a turistes, a tendes i
empreses utilitzant tècniques força especialitzades, xarxes de prostitució de
menors, etc... En cap cas hem tingut constància que es tracti de gitanos
romanesos i la dimensió d’aquests delictes ens fa pensar que els que es
dediquen a aquestes activitats no es corresponen amb les característiques
del col·lectiu objecte d’aquest informe.
Característiques del col·lectiu
98
4.6. IDENTITAT DEL COL·LECTIU, COSTUMS I TRADICIONS.
4.6.1. Identitat del col·lectiu
Es pot parlar que aproximadament 12
milions de persones a Europa són romá,
aquest nombre tant elevat ha fet que a
1996 la Unió Europea parlés ja de
minoria ètnica nacional, com els gitanos
que tenen una identitat pròpia, però que
no tenen un territori, és a dir, a
considerar-los com un poble sense estat.
El fet de ser gitano, és quelcom viscut, i
més en els darrers anys, on les relacions
amb les societats majoritàries els han
portat a adoptar algunes costums o ha
trencar amb altres, però el sentiment de
pertànyer a un poble a una cultura no
s’ha perdut, per la qual cosa, algunes
costums que donaven resposta a
situacions quotidianes, ara s’han convertit
en símbols d’identitat.
Una característica universal és la capacitat d’adaptació al medi, salvaguardant
en tot moment la pròpia cultura i el llinatge. Per aquest motiu, s’estimula
permanentment tot allò que reforci la lleialtat i impossibiliti la pèrdua de
membres del llinatge. Els gitanos aprenen a acceptar les regles i exigències
dels paios, sempre i quan no alterin totalment la seva cultura ni trenquin la
unitat del grup.
Característiques del col·lectiu
99
Malgrat haver-se perdut a causa de les persecucions i normatives, els gitanos
d’arreu tenen un idioma, el romanó, el qual ha pres diferents versions - si
volem dir-ne dialectes - segons els lloc on s’assentat aquella comunitat. Amb
tot, però, els gitanos procedents de l’Europa de l’Est continuen mantenint de
manera formal i regular, per comunicar-se entre ells, el romanó, una llengua
indoeuropea procedent del sànscrit, que encara es parla en alguns zones del
NE de la Índia.
S’estima que uns 2’5 milions de gitanos dels 12 que viuen a Europa parlen
romaní, i quasi tots parlen amb fluïdesa la seva llengua nacional. Això es
conseqüència en gran mesura de les polítiques assimilacionistes que tenien
com a objectiu eradicar l’ús de la pròpia llengua de les diferents minories.
En referència als gitanos romanesos: en aquest apartat es donarà compte
d’aquells indicadors que fan referència a la identitat d’aquest col·lectiu: si
mantenen relacions entre ells, tot allò referent a la religió, el sentiment de
gitano/a i al manteniment de costums i celebracions.
En primer lloc i respecte a les seves respostes sobre si tenen o no sentiment
de gitano el que s’observa és que la gran majoria d’ells es senten gitanos i se’n
reconeixen. Sigui perquè és la seva ètnia sigui per l’educació i socialització
que han rebut. A més a més, aquests ho manifesten constantment i se’n
senten orgullosos. Sobretot esmenten les relacions personals estretes que
mantenen entre ells i que s’ajuden. Hem de tenir en compte que les úniques
relacions que mantenen ja sigui al barri ja sigui fora del barri o és amb la
família o és amb altres gitanos romanesos.
Una actitud i posició absolutament contraposada és la que s’observa en tres
de les famílies enquestades (25%) en què al preguntar-los-hi directament
sobre aquest tema s’apunta a una ocultació i a un no reconeixement del fet
gitano. Ja d’una forma més qualitativa sembla que aquesta ocultació del fet
Característiques del col·lectiu
100
gitano és més per por i per experiències prèvies negatives que pel sentiment
negatiu del fet gitano.
En el contacte amb els Serveis Socials i amb agents policials s’identifiquen
com a gitanos depenent dels seus interessos, és a dir, si creuen que poden
obtenir algun benefici social. Si per contra, el identificant-se com a gitanos els
pot perjudicar, ho neguen o en parlen d’ètnia romi donant status a la seva
identitat. Aquest fet te a veure amb el que diu: Nicolae Gheorghe, jefe de la
Federación Étnica de los Roma de Romanía, afirmant que: “ser gitano en
Rumania no es sencillo. Muchos de ellos prefieren calificarse como rumanos o
húngaros, porque si se identifican como gitanos, ello significa situarse en las
capas inferiores de la sociedad y visto como un paria”
Desprès es va preguntar directament quin tipus de celebracions i costums
mantenen i realitzen també a la ciutat de Barcelona. En quant a costums
s’assenyala forma de vestir, que la dona s’ha de quedar a casa fent el treball
domèstic-familiar i que les noies es casen molt joves com les respostes que
donen els entrevistats. Pel que fa a les tradicions que mantenen hi ha molta
homogeneïtat al respecte: els funerals i els dols, els bateigs i els casaments. El
dol i els funerals són molt importants per aquest grup estudiat i fins i tot obliga
a realitzar viatges per acompanyar als familiars en aquest pas.
De la informació qualitativa podem extreure que, pel que fa a la llengua, els
adults parlen amb fluïdesa el romanès i el romaní segons les seves variants
dialectals d’acord amb la regió d’origen. Desconeixen pràcticament la llengua
castellana i la catalana, que només utilitzen en la seva més mínima expressió;
més els homes que les dones, semblant aquestes darreres que no entenen
res.
Els més joves i els infants parlen romaní perquè es la llengua que parlen a
casa, i parlen la llengua del país d’acollida, si han tingut possibilitat
d’interrelacionar-se amb població en espais escolars o informals. En aquest
sentit són els menors, que fan d’intèrprets, per als adults quan aquests
Característiques del col·lectiu
101
presenten dificultats per expressar-se en castellà i han de tenir contacte amb
institucions i/o serveis.
La percepció que tenen les diverses fonts consultades és que comprenen la
llengua castellana més del que aparenten, utilitzant la comprensió d’aquesta
segons els seus propis interessos. Es detecta que els anys de residència al
nostre país, ja que algunes de les famílies entrevistades porten dos/tres anys,
no sempre reverteixen en un bon coneixement de la llengua.
4.6.2. Els espais públics: ocupació i ús
Per al col·lectiu gitano és molt important poder ser i estar amb la família, la
família extensa, la qual alhora, és també, el cercle d’amistats, de relacions i
d’aliances. Això suposa un nombre important de persones que, evidentment,
no caben en l’espai reduït d’un pis. Únicament per aquesta raó ja es podria
entendre el fet que ens troben a moltes persones membres del col·lectiu gitano
fent corrua al carrer i estant-s’hi llargues estones, sense importar si és estiu o
hivern, però si a aquest fet se li afegeix l’estimació que hi ha pels espais
oberts, el resultat és que el carrer es converteix en un espai de socialització i
de sociabilitat.
Aquest tret d’utilització dels espais es repeteix en el col·lectiu estudiat, els
espais públics de la ciutat serveixen de llocs de trobada i de lleure. A través de
les informacions facilitades per les entitats/serveis de la ciutat, es constata que
els gitanos romanesos, ocupen el carrer i les places no sempre amb el vist-i-
plau dels veïns, ja que poden arribar a generar molt soroll.
Un dels principals motius perquè ocupen els espais de forma multitudinària, és
quan s’ha de celebrar algun dol.
Característiques del col·lectiu
102
4.6.3. Els dols
Una costum o una tradició, o un comportament cultural és el ritual i posterior
actuació davant la mort d’una persona.
En tractar-se d’una cultura que té els sentiments a flor de pell, o el que és el
mateix que manifesten de manera molt oberta el que senten en cada moment,
la mort d’una persona és una situació on surten a relluir les manifestacions
més doloroses, especialment per part de les dones (que arriben a desmaiar-
se). A l’enterrament, al comiat, d’un gitano, no s’hi pot faltar, no sols per
mostrar el respecte que es tenia cap aquesta persona, sinó també per tal de
donar suport a la família. La família s’hi abocarà, i en el cas que no hi hagi
diners per poder fer un enterrament digne, el recaptaran diners entre la
comunitat, i donar-ne és una obligació de qualsevol gitano.
Un cop s’ha enterrat a la persona, comença el dol. Aquest període variarà d’un
col·lectiu gitano a un altre: mentre que els caló mantindran el dol un temps
indeterminat, però llarg, en funció de la relació i el parentiu; els ludari guarden
el dol un any, i al termini d’aquest es celebra una gran festa on s’hi convida a
tothom que coneixia al difunt i es cuinen i es serveixen els menjars i les
begudes que agradaven al mort, i es menja i es beu en honor seu. Un cop
acabada aquesta cerimònia ja s’ha acabat el dol.
Els gitanos romanesos, això ho fan 6 setmanes després de la mort, quan es
realitza un menjar per agrair el suport mostrat a totes les persones que els han
visitat per donar-los-hi el condol.
4.6.4. La religió.
El gitano és religiós per definició, és a dir creu amb un ésser superior, que ha
creat tot el que el rodeja i que té cura d’ell, d’aquí també aquest gran respecte
per la natura, però tot i practicar religions diferents, el punt de trobada dels
Característiques del col·lectiu
103
membres dels diferents grups de gitanos són els difunts de la família, del
llinatge i del clan.
De forma general, els gitanos s’han adequat a les confessions vigents en els
països on viuen, però de forma superficial, prevalent els aspectes més vistosos
del cerimonial, processons, pelegrinatges...
A Romania, els processos d’assimilació per integrar a la minoria gitana, han
portat aquest col·lectiu, pel que fa a la religió, a practicar la religió catòlica
ortodoxa en la seva majoria. Tot i que també n’hi ha que practiquen la religió
evangelista.
A Barcelona, els resultats mostren com els gitanos romanesos estudiats es
defineixen com a catòlics ortodoxes (58%) i evangèlics pentecostals (33%). I la
meitat d’ells són practicants i assisteixen a ritus a: l’església de l’Hospital
Clínic, a l’església de Maria Cristina o bé a l’església de St. Adrià del Besòs.
Característiques del col·lectiu
104
4.7. NECESSITATS I PERSPECTIVES DE FUTUR
Des de les diferents fonts consultades, les necessitats genèriques que es
detecten són bàsicament d’integració social i laboral, coincidint amb les de
molts immigrants sense recursos econòmics que arriben al país. En el cas del
col·lectiu de gitanos romanesos concretament, i com ja hem apuntat en punts
anteriors parlaríem de necessitats relacionades amb :
- desconeixement de l’idioma
- la manca de qualificació i experiència professional
- possessió de la documentació legal en tràmits, si es que no la tenen
- activitats de subsistència que impliquen a tot el grup familiar incloent als
menors,
- baix o nul nivell d’instrucció escolar en adults i menors
- dificultats d’accés a l’habitatge, i en conseqüència aquest és compartit per
vàries famílies
- manca d’hàbits sanitaris i d’ higiene per les condicions en que es troben.
A aquestes necessitats s’afegeix la manca de relació existent entre el col·lectiu
i els serveis de la comunitat, que fa inviable la intervenció professional per a
incidir en qualsevol dels àmbits.
Els diferents professionals amb els que hem contactat, ja sigui de l’àmbit
social, d’ensenyament, legal, seguretat ciutadana,.... els hi copsa que tot i
aquestes carències no s’adrecin als serveis que ofereix la comunitat ja que els
hi consta que els coneixen.
Alguns pensen que amb la mendicitat no és possible subsistir, i que per tant
obtenen ingressos per altres vies que desconeixen; d’altres valoren que la
mendicitat els proporciona recursos econòmics suficients per a cobrir les
necessitats més bàsiques com l’alimentació i en alguns casos les despeses de
lloguer.
Característiques del col·lectiu
105
D’altra banda, no s’entén com alhora de “demanar” suport si és que ho fan,
mostrin una actitud força exigent i gens col·laboradora, no facilitant cap mena
d’informació sobre la seva situació i trajectòria vital fins arribar aquí.
El que més inquieta és saber si aquestes situacions de mendicitat que veiem
diàriament al carrer, i les condicions de precarietat en les que molts d’ells
viuen, es poden continuar perllongant en el temps sense conseqüències més
negatives.
Vam voler obtenir informació de les famílies sobre aquest tema a través de les
enquestes, i se’ls hi va preguntar directament sí tenien algun tipus de
necessitat no coberta i quines eren les principals dificultats en la seva vida
quotidiana. En la taula següent es mostren els resultats a aquestes dues
preguntes on s’observa com el treball, els mitjans de subsistència i l’habitatge
són les dificultats i necessitats més manifestades pels propis gitanos
romanesos estudiats.
Necessitats no cobertes Dificultats vida quotidiana treball 11 diners 6 diners 3 treball 5 habitatge 6 habitatge 3 escola fills/es 3 papers i tràmits legals 2 aliments 2 idioma 1 Total respostes 23 Total respostes 19
Davant d’aquestes dificultats s’adrecen a familiars o a altres gitanos
romanesos. Les persones entrevistades que han tingut contacte amb serveis
socials ens comenten que no els ha estat d’utilitat perquè no els donen el que
necessiten: un habitatge, diners per comprar menjar i roba, ... Així mateix ens
transmeten que no entenen la necessitat d’assistir a les entrevistes i complir
amb uns acords de seguiment social.
Característiques del col·lectiu
106
En referència a les perspectives de futur que els professionals ens han
transmès sobre aquestes famílies és força pessimista sinó es realitza cap
intervenció que impliqui un canvi en el modus vivendi del col·lectiu. Es a dir,
mentre continuïn vivint de la mendicitat, no voldran fer recerca d’altres
activitats laborals més normalitzades dificultant la seva integració social;
mentre es permeti la pràctica de mendicitat dels menors i no es prenguin
mesures punitives al respecte, els menors continuaran estant al carrer en la
mateixa situació de marginalitat que ara. L’opinió generalitzada és que les
diverses mesures aplicades no estan sent eficaces per modificar la realitat
actual d’aquest col·lectiu.
Les respostes dels gitanos romanesos que s’han estudiat poden donar compte
de les seves perspectives de futur que van encaminades a poder canviar o
millorar aquells aspectes del dia a dia, de la subsistència més elemental: un
treball que els hi permeti guanyar més diners per poder tenir un habitatge amb
els seus familiars i regularitzar la seva situació legal de residència a l’estat
espanyol.
Perspectives que s’han de contextualitzar segons les característiques i
condicions de vida fonamentals que s’han pogut interpretar anteriorment: uns
mitjans de subsistència únicament provinents de la venda de La Farola i de la
mendicitat; una important despreocupació per l’escolarització dels menors; un
desinterès per l’aprenentatge de l’idioma; un manteniment de les xarxes de
relacions primàries i un inexistent contacte amb la població autòctona i amb els
serveis i institucions públiques, etc.
Característiques del col·lectiu
107
4.8. INCIDÈNCIA D’AQUESTA POBLACIÓ SOBRE LA VIDA DE LA CIUTAT I ELS SEUS RECURSOS
4.8.1. L’ús que fa el col·lectiu dels serveis públics Ha estat d’interès en aquest informe poder copsar l’ús que aquesta població fa
dels serveis públics; si mantenen o no relacions amb institucions i serveis; i en
cas de necessitat quina és la seva percepció i opinió sobre la resposta que
reben per part de les administracions.
Es molt poc freqüent que aquest col·lectiu acudeixi als serveis públics i a
institucions en cas de necessitats: tant sols dues de les famílies enquestades
ens diu que acudeix a l’assistent social o a serveis personals de l’Ajuntament
en cas de tenir dificultats.
Cap d’elles manté el contacte en l’actualitat, ja que hi ha molta resistència a
tot allò que està institucionalitzat: tenen la percepció de què no els oferiran res,
no els ajudaran i a canvi els hi demanaran molt.
Ara bé, se’ls hi va preguntar directament si havien tingut algun tipus de
contacte amb certs serveis i institucions. En la taula següent es mostren els
resultats d’aquestes preguntes on s’observa el contacte puntual que han pogut
tenir en algun moment.
Han mantingut contacte amb
Serveis Socials 42%
Cap, Hospitals 100%
Escoles 67%
Altres: advocat, OTG,
església, policia
50%
Característiques del col·lectiu
108
Aquests resultats s’han de matisar enormement ja que ens responen si en
algun moment han mantingut algun tipus de contacte, i en molts casos és
absolutament puntual.
Podem dir que en general només contacten amb els serveis quan tenen
demandes urgents i concretes a fer. Si la resposta que reben no és la que
esperen, tornen quan tenen una altra demanda o desapareixen definitivament.
Com ja hem apuntat, l’inici de la seva relació amb els Serveis Socials gairebé
sempre ve donat per instància d’altre servei. Per exemple per notificacions de
Fiscalia de Menors que demana informació de la situació familiar i social del
menor perquè ha estat identificat exercint la mendicitat; pels serveis sanitaris
que han atès a algun menor que no ha tornat a fer el seguiment mèdic i
necessita tractament; o per informes de Guàrdia Urbana que ha detectat en
algun domicili o al carrer menors sols.
No sempre responen a les citacions de Serveis Socials, i quan ho fan
desapareixen al poc temps ja que no es mostren disposats a mantenir cap
seguiment social. Es mostren molt reacis a donar informació acurada sobre la
seva situació familiar, econòmica, regular, etc., i només ho fan si se’ls ofereix
ajut econòmic.
Així mateix, la seva relació amb els serveis socials està basada en l’exigència
continuada de prestacions de tot tipus: beques, places d’escola bressol, diners
per menjar i pagar subministres,... però no respecten els pactes que
s’estableixen com a contraprestació en el pla de treball. En aquest sentit
l’escolarització dels menors i assistència amb certa regularitat a l’escola ha
tingut molt a veure amb la tramitació de beques de menjador.
Els pares sovint aprofiten les consultes amb professionals per demanar ajut
per altres familiars o coneguts, o presentant-se directament amb ells a les
visites, no respectant el protocol d’atenció a cada servei. Un cop més ens
Característiques del col·lectiu
109
trobem amb un tret característic del seu funcionament, ja que actuen amb el
desig de que qualsevol benefici que puguin obtenir arribi a tota la seva xarxa
de relacions primària. Això provoca malestar entre els professionals, que
acaben desconfiant del col·lectiu en general.
Hem contactat també amb entitats d’iniciativa social a les que s’han adreçat
esporàdicament per demanar ajut d’aliments o allotjament, i ens han comentat
que han rebutjat les prestacions i les orientacions professionals donades, no
volent mantenir cap seguiment social.
En contacte amb escoles on assisteixen fills d’aquestes famílies, el gruix de
matriculacions l’han tingut al llarg del curs 2001-2002, corroboren aquesta
actitud exigent de les famílies, i la manca d’implicació dels pares en el projecte
educatiu del nen i de l’escola. Hi ha escoles que han fet recerca d’estratègies
perquè almenys els pares s’impliquin econòmicament en el pagament de part
del material o menjador, però no és una tasca fàcil.
Respecte als menors, se’ls ofereix reforç escolar per les dificultats inicials
d’idioma i mancances de continguts educatius. L’evolució, si s’aconsegueix
que assisteixin amb regularitat és bona. Com és lògic, l’adaptació dels nens
més petits és més ràpida i els nens més grans presenten més dificultats per
assolir els continguts, ja que la majoria no han tingut una formació educativa
prèvia.
Parlem d’un col·lectiu que manté una actitud de baixa o nul·la col·laboració i
els tècnics valoren que no sempre el problema és la comprensió dels
missatges, sinó que té més a veure amb el seu funcionament vital d’anar
cobrint les necessitats més bàsiques al moment, i no fer cap planificació de
futur a mig- llarg termini. Tenint en compte la seva escala de valors, hem de
pensar que les mancances que es detecten des del nostre punt de vista
professional, no són les que ells senten com a prioritàries, per exemple la
importància de l’escolarització del menors i la prohibició de que els menors
exerceixin la mendicitat.
Característiques del col·lectiu
110
4.8.2. Resposta o incidència de les administracions sobre el col·lectiu La incidència que té aquest col·lectiu a la ciutat ve donada principalment per la
seva presència al carrer en llocs força transitats practicant la mendicitat. El seu
aspecte, característic de l’ètnia gitana, i les seves maneres d’abordar als
transeünts, fa que la seva presència no passi desapercebuda a ningú.
Així mateix ens hem trobat davant d’un col·lectiu força tancat i desconegut -
molt diferent de la resta de col·lectius amb perfil d’exclusió social que tenim a
Barcelona - amb un funcionament de subsistència atípic i que no es relaciona
amb la població autòctona i les administracions.
A l’any ’99, ja sentim notícies als mitjans de comunicació procedents d’altres
ciutats, i és quan arriben a Barcelona i rodalies els trobem als carrers
practicant la mendicitat amb menors, que comencen les incidències i la
preocupació de les administracions públiques catalanes.
El primer contacte que l’Administració té amb aquest col·lectiu, és a través dels
cossos de seguretat de la ciutat que comencen a intervenir per demanar-los la
documentació personal d’identificació i fer-los fora dels llocs on mendiquen.
Com ja hem apuntat anteriorment, la pràctica de la mendicitat amb menors
està tipificat com un delicte a l’Article 232.1 del Codi Penal, i per tant es
produeixen les primeres detencions de mares amb fills practicant la mendicitat
portant-les davant els òrgans judicials competents.
La resposta judicial fins ara a la nostra ciutat ha estat la de no aplicar cap
procediment penal al delicte de mendicitat amb menors, i seguir el procediment
d’assistir als menors proposant com a vies altres organismes com la Direcció
General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescent i els serveis socials municipals.
Característiques del col·lectiu
111
Cal fer esment que en aquest tema existeix jurisprudència al respecte, que pot
condicionar l’aplicació d’aquesta mesura penal. A finals de l’any 2000 el
Tribunal Suprem va absoldre a una dona condemnada a sis mesos de presó
per l’Audiència Provincial. Estava acusada d’utilitzar als seus fills de 2 i 15
mesos per mendicar a la porta d’uns grans magatzems a Saragossa. El
Tribunal Suprem va considerar provat que mendicava amb els fills, però
entenen que no quedava acreditat que els nens estiguessin sent utilitzats per
fer-ho.
El portaveu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya - TSJC – en
declaracions als medis de comunicació sobre aquest tema, ha comentat que
les situacions que es troben en els jutjats són mares que declaren no tenir on
deixar als seus fills mentre exerceixen una activitat de subsistència com és la
mendicitat i els jutges valoren que aquestes situacions no es poden resoldre
des dels jutjats.
També es dóna la presència al carrer de menors sols indocumentats exercint
la mendicitat en els semàfors, en els transports públics, en les centres
comercials... i davant d’aquesta situació els menors són portats per la Guàrdia
Urbana o la Policia Nacional a les dependències de l’Oficina d’Atenció al
Menors – dels Mossos d’Esquadra - a fi de determinar si aquests menors es
troben en situació de desemparament.
Els menors, sempre faciliten almenys un número de telèfon mòbil on trobar a
un familiar, i al cap d’unes hores sempre es presenta un adult que dona
referències de les dades personals i domicili del menor a la ciutat.
Donat que els menors no presenten signes de maltractament, en el moment en
què es localitza als pares o adults que es fan responsables del menor, es fan
les diligències oportunes d’identificació i els nens són lliurats a les seves
famílies.
Característiques del col·lectiu
112
Donat que no es tracta de menors desemparats, l’actuació de la Direcció
General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) es limita a fer-se
càrrec dels menors durant el temps en què es localitza i s’identifica al adult que
es fa responsable.
Des de la DGAIA i Fiscalia de Menors s’informa als Serveis Socials municipals
perquè indaguin i aportin informació sobre la situació social i familiar dels
menors identificats per poder determinar si es troben en situació de risc.
Des de Serveis Socials ens comenten que no és una tasca fàcil, doncs en
molts casos el menor no resideix en el domicili que donen com a referència als
òrgans policials o si són localitzats la família no es mostra disposada a
col·laborar en l’aportació d’informació i per tant no se’ls pot fer un seguiment
social. Si responen a les citacions, és possible que s’arribi a l’acord de
matricular al menors, però no sempre aquestes gestions es materialitzen ja
que sovint la família perd el contacte amb els tècnics socials.
Els Serveis de Prevenció dels districtes que tenen constància de més
d’incidències referents a aquest col·lectiu, són aquells en els quals les famílies
hi viuen o han trobat zones de mendicitat rendibles. Per exemple: tenim que el
Dte. de Les Corts té moltes incidències per ser una zona de mendicitat
important i no es té constància de cap domicili on hi visquin famílies. En tenen
unes 28 dones identificades - algunes menors - que sempre són les mateixes, i
la única actuació que ens comenten que poden fer és anar avisant-les que
marxin dels semàfors o dels centres comercials perquè incomoden als
vianants i als botiguers. Al Dte. de St. Andreu és donen incidències per
ambdós motius, per queixes veïnals en domicilis i per mendicitat en els
semàfors, donant-se casos de petits furts en els darrers mesos. En el cas de
Nou Barris, en tenen famílies vivint i espais públics que són utilitzats pel
col·lectiu com punts de trobada i convivència diària. Així mateix ens informen
que les queixes veïnals en aquest barri només s’han donat en alguns casos, i
Característiques del col·lectiu
113
sempre per temes relacionats amb el soroll propi de l’amuntegament de
persones convivint.
El fet de ser persones estrangeres, moltes en tràmits d’aconseguir la
documentació legal que els permeti l’estada regular al país, fa que també
tinguin contacte amb aquells organismes competents que els puguin
proporcionar o facilitar l’estada en el nostre país. Generalment, acudeixen a
serveis d’advocats privats per a resoldre els tràmits o conflictes derivats de
l’aplicació de la llei d’estrangeria. Però ens consta que també han tingut que
ser assistits per advocats d’ofici i intèrprets quan han estat detinguts per
motius d’indocumentació o per abandó de família en el cas que hagin deixat
sol al menor mendicant.
Característiques del col·lectiu
114
4.8.3. Relació amb la població autòctona
Si recordem el que s’ha comentat amb anterioritat una de les seves
característiques bàsiques és el fort manteniment de les xarxes i relacions
socials primàries i la gairebé nul·la relació amb la població autòctona.
En quant a la imatge social i la percepció que la gent autòctona té de la
població gitana romanesa cal dir que la idea fonamental és la de rebuig per
l’assetjament continu als ciutadans lligada a l’estereotip que transmeten els
medis de comunicació sobre els gitanos romanesos: mendicitat que explota als
menors, màfies que trafiquen amb disminuïts...
La població creu que els gitanos romanesos tant sols es relacionen entre ells,
cap d’ells treballa, es dediquen a la mendicitat amb els nens/es petits/es, i no
parlen el castellà. Pel que fa a la imatge que es té dels infants romanesos,
com que alguns es dediquen a la mendicitat, la majoria no estant escolaritzats
i passen al parc gairebé tot el dia, la percepció que es té d’ells és la de estar
mig abandonats, bruts i mal alimentats.
El contacte diari que tenen amb la resta de ciutadans es a través de la pràctica
de la mendicitat, i la seva resposta estarà condicionada per la rebuda o no de
Característiques del col·lectiu
115
diners. Es freqüent que les dones més grans et desitgin bona sort en la vida si
correspons a la seva demanda; i també sentim comentaris al carrer de que són
massa insistents, i que fins i tot arriben a increpar a aquelles persones que no
els donen diners. L’actitud dels menors sols ser esquerpa i no és fàcil establir
cap conversa si no està mediatitzada pels diners.
Tot i així l’actitud que en general mostra el col·lectiu de gitanos romanesos al
carrer quan t’adreces a ells -no quan et demanen diners – acostuma a ser
evasiva i de desconfiança, en un intent de no facilitar dades concretes sobre:
la ciutat d’on venen, quan de temps fa que hi són aquí, on viuen.
Les notícies en els medis de comunicació relacionades amb aquest col·lectiu
en els darrers mesos ajuden a crear opinions contradictòries entre la població
autòctona. La gent escolta, llegeix, que la mendicitat amb menors és un delicte
penat, que no s’han de donar diners als menors perquè existeix una xarxa
d’explotació que s’aprofita d’ells, que és un negoci que mou força diners, etc..
però els ciutadans continuen veient-los a carrer com si no res. És fàcil que
s’acabi pensant que les notícies no són certes, o es que els cossos de
seguretat no treballen per aplicar la llei.
4.8.4. Opinió pública
Com ja hem comentat, els medis de comunicació s’han fet ressò al llarg
d’aquests últims anys, de la presència dels gitanos romanesos arreu de l’estat
espanyol.
La importància dels medis, tot i que poden aportar informació que apropi més
als ciutadans pel que fa a la realitat del col·lectiu, com per exemple: situació
del país d’origen, causes de la immigració, situació d’exclusió i activitats de
subsistència que realitzen, etc. també donen elements d’opinió que
predisposen negativament a la gent davant els romanesos en general o els
gitanos romanesos en concret.
Característiques del col·lectiu
116
El recull que adjuntem de premsa escrita, de ràdio, i TV, ens dóna visions molt
diferents de la situació i incidències relacionades amb els romanesos.
D’una banda, a través dels medis hem conegut la realitat d’immigrants
romanesos que han marxat del seu país per motius econòmics, venint a cobrir
la demanda de treballadors especialitzats en diversos àmbits: vitícola,
metal·lúrgic, fusteria, etc.... El seu principal interès és el de millorar el seu
nivell de benestar econòmic, alhora que volen integrar-se social i laboralment
en la nova societat que els acull.
D’altra banda, sobre la situació concreta dels gitanos romanesos, hem pogut
contrastar diferents tractaments que ens fan pensar en l’existència de diverses
realitats:
- l’existència d’una xarxa d’explotació de menors que els obliga a mendicar i
que s’aprofita d’ells i de la caritat del ciutadans per a obtenir importants
ingressos econòmics.
- l’existència d’un col·lectiu socialment desafavorit en mans de xarxes de
delinqüents - sobre tot quan es parla de persones disminuïdes -
- l’existència d’un col·lectiu força marginal, que per les seves mancances a
tots nivells , és susceptible de l’abús i manipulació de qualsevol que amb
l’engany d’ajudar-los els extorsiona i en treu beneficis econòmics.
117
5. CONCLUSIONS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ
Conclusions i propostes d’actuació
118
5. CONCLUSIONS
Aquest capítol s’estructura en tres parts:
- una primera de síntesi de les característiques del col·lectiu investigat i la informació obtinguda de les diverses fonts consultades
- una segona part en la que analitzem i donem elements de comprensió de les
diferents situacions, comportaments, actituds del col·lectiu i de la interpretació que d’aquestes es fa des de la nostra societat.
- una tercera part en les que apuntem a tall de resum recomanacions i
propostes d’actuació.
5.1. CARACTERÍSTIQUES DEL COL·LECTIU
La greu crisi econòmica i social en la que es troba immersa Romania propicia
la immigració de ciutadans romanesos als països occidentals.
Des de una visió general en relació als romanesos que arriben a Catalunya,
podem diferenciar tres grans grups: el de persones, parelles o famílies que han
emigrat cercant treball i una millor qualitat de vida, la identificació de
romanesos entre les persones i grups dels països de l’est que es dediquen al
robatori i a la delinqüència en general (de gran difusió en la premsa) i el grup
de gitanos romanesos, molt visibles als carrers de les nostres ciutats grans.
El col·lectiu de gitanos romanesos ha estat més vulnerable a l’impacte social
de la transició econòmica de Romania que altres grups per varies raons: les
crisis econòmiques han exacerbat els nombrosos problemes econòmics dels
gitanos i els ha afectat especialment al treball i a l’habitatge; i per la situació
d’inseguretat i intolerància social que estan patint a causa dels corrents ultra-
nacionalistes han hagut de tornar a portar una vida nòmada.
La majoria comencen la seva itinerància immigrant als països occidentals
propers com són Itàlia i Alemanya, per desplaçar-se posteriorment a altres
Conclusions i propostes d’actuació
119
països europeus com és en aquest cas l’Estat espanyol. Sovint han de
sufragar les despeses de l’obtenció de passaport juntament amb el preu del
viatge, i un cop en el país de destí intentaran fer els tràmits corresponents que
els permeti l’estada regular.
A l’any 1998 per a molts la primera ciutat d’arribada va ser Madrid, on desprès
d’un període d’estada en barraques es van crear una sèrie de campaments
d’acollida, i se’ls va proposar participar en un programa d’atenció social. Una
part d’aquest col·lectiu s’hi va acollir; l’altra part va decidir marxar a altres
ciutats en la recerca d’altres opcions de subsistència.
Els destins habituals han estat les ciutats del Llevant de l’Estat Espanyol com :
València, Alacant i Barcelona, tant per la seva situació geogràfica, com pel fet
de ser zones turístiques.
A principis del 2001 comencen a fer-se presents a la nostra ciutat. El fet que
més els caracteritza és la presència de dones amb nadons mendicant, i trets
de la seva ètnia gitana clarament distingibles – cabell llarg recollit amb trenes,
faldilles llargues i bruses estampades, arracades i dents d’or, etc.
Posteriorment es comença a veure a menors sols exercint la mendicitat en els
transports públics i adolescents i adults en les cruïlles dels semàfors, venent
La Farola , mocadors i netejant vidres als vehicles.
També amb la simple identificació de romanès exiliat i necessitat d’ajuda
econòmica, fet que mostraven en targes que oferien als vianants o viatgers de
trens.
A través del treball de camp amb famílies i entitats, s’ha pogut constatar i
contrastar una sèrie de característiques pròpies d’aquest col·lectiu i del seu
funcionament de las que destaquem:
Conclusions i propostes d’actuació
120
1. Immigració diferenciada de la resta:
- Immigració recent, fa poc temps que tenen Barcelona com a punt de
referència (des de 2001)
- Immigració en família, els gitanos romanesos venen acompanyats
per les seves famílies, és a dir, immigra la parella i els fills des del
primer moment.
- Col·lectiu molt jove, amb un gran nombre de població infantil i
juvenil.
2. Col·lectiu visible, es tracta d’un grup que crida l’atenció de la resta de
població per:
- Realitzen la mendicitat al carrer i als transports públics, tant homes
com dones. Moltes vegades van acompanyats de menors i fins i tot
aquests l’exerceixen sols.
- Col·lectiu clarament identificable pels trets característics de la seva
ètnia: són gitanos romanesos. Aquests trets són: la roba, van
sempre en grup, relacions estretes amb la família extensa, un fort
sentiment d’identitat amb valors culturals propis (el dol, la religió
ortodoxa, els rols familiars, etc...) La majoria d’aquestes
característiques són pròpies del col·lectiu rom genèric.
- Tendència a fer vida al carrer. La importància que per ells té les
relacions familiars fa que tinguin la necessitat de trobar-se
diàriament fent servir per això els espais públics (parcs, places,
etc...)
- Conviuen moltes famílies en un mateix habitatge. Aquesta situació
genera soroll, i les condicions higièniques no són les més
adequades per la qual cosa es poden donar conflictes amb els
veïns.
Conclusions i propostes d’actuació
121
3. Col·lectiu de difícil inserció social i laboral: - El seu nivell de formació és molt baix, tant dels adults com dels
infants.
- La llengua té un sentit funcional i s’aprèn en la mesura que es
necessita per subsistir. No consideren que l’aprenentatge de la
llengua els proporcioni una millora de les condicions de vida.
- Baixa o nul·la qualificació i experiència laboral.
- El seu estil de vida és el de “supervivència”, i està força arrelat. Es
viu el dia a dia i no es pensa en demà -concepte d’estalvi -.
- No disposen de documentació legal que els permeti treballar.
- Manca de relació amb la resta de població.
- Manca de domicili estable.
- En aquests moments la ciutat de Barcelona ofereix al col·lectiu els
recursos necessaris per mantenir el seu estil de vida. Això incideix
en què no manifestin la necessitat de marxar de la ciutat i en la
possibilitat de poder-hi romandre un temps indeterminat.
4. Col·lectiu al que és difícil atendre des de Serveis Socials:
- Inicialment, per iniciativa pròpia, no fan mai demanda d’ajuts. En tot
cas és quan tenen un requeriment de Fiscalia de Menors o de la
Guardia Urbana o per informes de l’hospital, que fan el gest
d’apropar-se als Serveis Socials i sempre amb molta desconfiança.
- Tendeixen a no escolaritzar els infants i molts d’aquests exerceixen
la mendicitat. Tot i que verbalitzen la importància de la formació dels
seus fills de cara a una millora en les condicions laborals i de vida, a
la pràctica l’escolarització no és valorada i supediten l’assistència als
col·legis en funció dels ajuts que poden rebre.
- No tenen concepte d’estalvi, no planifiquen.
Conclusions i propostes d’actuació
122
- Acostumen a no col·laborar amb els serveis d’atenció social: no
aporten informació clara, donen dades falses i respostes evasives,
no assisteixen a les citacions.
5. Col·lectiu que genera “alarma social” perquè:
- Practiquen la mendicitat amb menors i sovint de forma agressiva i/o
insistent.
- Sovint es concentren en gran número en espais públics, i hi
desenvolupen la seva vida quotidiana ( mengen, renten la roba, ...)
- En moltes ocasions viuen amuntegats en pisos de lloguer, i per tant
generen sorolls, problemes d’higiene, etc...
- La forma com arriben al país, el fet de que no es relacionen amb la
resta de població i amb els serveis d’atenció a les persones, l’ús que
fan de menors i disminuïts per practicar la mendicitat, les notícies
dels mitjans de comunicació, etc... generen desconfiança; fins i tot
s’ha estès la idea de que formen part o depenen de màfies.
5.2. ELEMENTS DE COMPRENSIÓ VISIÓ GENERAL / EXTERNA VISIÓ PRÒPIA / INTERNA IMMIGRACIÓ VISIBLE I D’IMPACTE
Voluntat de mostrar dèficits personals, reals o no,(menors, minusvàlids, exili..) per gaudir del sentiment caritatiu i solidari de cadascú.
RELACIÓ PROGRESSIVAMENT AGRESSIVA
Descobriment de sistemes de coacció que donen major rendiment econòmic (netejavidres, mendicitat insistent i aclaparant les persones .
EXTORSIO Pacten per necessitats bàsiques, (habitatge, viatge, documentació..) en males condicions i assumint grans deutes i situacions d’abús.
Conclusions i propostes d’actuació
123
INCIVISME Manca de formació. Despreocupació
per els hàbits de relació social. No tenen voluntat d’arrelament en el lloc concret. Nul·la identificació amb la societat majoritària.
CONSIDERACIÓ DE CONDUCTA “MAFIOSA”
Organització familiar amplia, informació en xarxa entre diferents famílies i diferents llocs, geogràficament distants. Desplegament de “serveis” entre el propi col·lectiu.
POBLACIÓ EN AUGMENT Barcelona és una ciutat on es pot viure de la mendicitat, a més a més si no hi ha gaire pressió de la policia, sorgeix el reclam dels seus.
PRACTIQUES CANVIANTS Descobreixen nous mètodes (músics, farola,..) i comença a donar-se noves formes d’emigració del país ( joves sols, sortides intermitents...)
COL·LECTIU DE DIFÍCIL INSERCIÓ.
Les seves demandes porten l’implícit i únic interès de mantenir l’activitat de mendicitat i/o pràctiques semblants, per la subsistència i l’estalvi.
SENTIMENTS DE DESCONFIANÇA I INSEGURETAT
Perfils assimilats al estereotip negatiu dels gitanos i de les bandes de delinqüents dels països de l’Est.
SON MOLTS. Van a llocs on es concentra molta gent :centre ciutat, metro, trens etc. Per tal d’obtenir major rendiment econòmic i per la fàcil comunicació i transport. Estan al carrer moltes hores.
MALTRACTE ALS INFANTS. Utilitzen als infants per la seva activitat de mendicar com a plantejament general i únic d’explotar tots els recursos del grup. Els protegeixen i atenen amb valors molt primaris.
DIFÍCIL LOCALITZACIÓ Viuen en llocs d’elevada precarietat, es desplaça tota la família en funció de l’activitat mendicant i/o activitats irregulars de baixa intensitat.
Conclusions i propostes d’actuació
124
5.3. RECOMANACIONS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ
L’orientació de l’informe s’ha dirigit, d’acord amb l’encàrrec, a determinar i
argumentar el tipus d’actuacions que cal emprendre entorn a la
problemàtica generada per la presència, considerable i en augment, dels
gitanos romanesos a la ciutat.
En concret, la conflictivitat generada en la via pública i les demandes de
difícil atenció efectuades als Serveis Socials, motivava disposar de uns
particulars criteris d’actuació i coneixement particular d’aquesta comunitat.
Per això era imprescindible realitzar un cert aprofundiment des de el propi
col·lectiu i des de el seu interior, menys verbalitzat i més inconscient. Això
es el que aporta el contingut de l’informe.
El veure com són, el saber que hem d’atendre i el que hem d’evitar es clau
per mantenir una línia coherent. Es tracta de preveure una atenció que
discerneixi entre el suport social que s’ha de donar i a qui pertoca, i el que
es contraproduent i falsament humanitari.
Davant el context socio-polític europeu, que ens porta a l’aparició de
diferents fluxos d’emigració, per al cas dels gitanos romanesos, entenem
que cal considerar de forma concreta el següent :
L’ATENCIÓ SOCIAL Els Serveis Socials han de disposar de un Protocol per diagnosticar de
forma clara l’interès , expectativa i intencions en relació al grau de voluntat i
compromís per la inserció social. Defugin les actituds i conductes
conjunturals que mostren per assolir els recursos socials per a altres fins.
La mediació en els serveis socials es recomanable per canalitzar de forma
comprensiva i pactada la seva inserció, quan aquesta es conscientment
acceptada.
Conclusions i propostes d’actuació
125
Quan es dona el cas de una estada legal i documentada per part de la
família gitana romanesa , si aquesta mostra a més una voluntat i
compromís de residència i treball normalitzat, s’ha de facilitar als serveis
socio - educatius un suport formatiu i metodològic per a la seva
intervenció.
ELS MENORS Enfront de la evident situació de maltracta i desempara per l’ús de menors
per la mendicitat (art.232 Codi Penal) cal prendre una política activa a
través de una pla concertat per les instàncies municipals, la policia, la
fiscalia i la DGAIA de forma que l’actuació contundent de retirada de
menors exemplifiqui al grup de les pràctiques d’explotació no permeses.
(Veure el cas de València –ciutat)
LA VIA PUBLICA. MENDICITAT.
S’ha d’evitar la consideració de la ciutat com a un lloc que cataloguin com a
permissiu, perquè en contraposició amb altres llocs on hi ha més control,
suposa un reclam. En aquest sentit s’ha de considerar la prioritat d’abordar
en conjunt l’ús indiscriminat de la via pública (Trobades, mendicitat,
semàfors..) fent arribar la necessària pressió per assolir conductes
cíviques.
La font que alimenta l’activitat mendicant són els ciutadans que practiquen
l’activitat solidària mal entesa de facilitar diners de forma directa davant el
drama personal que mostren els captaires. En aquest sentit cal endegar
campanyes contra la mendicitat. Darrerament ja es va veient una opinió
sensibilitzada de articulistes i de lectors que escriuen als diaris per mostrar
la incorrecció de la mendicitat indiscriminada que potencia i consolida
aquestes pràctiques. Però aquesta no és una opinió que s’hagi generalitzat
suficientment.
Conclusions i propostes d’actuació
126
LA INFORMACIÓ ACTUALITZADA.
Es aconsellable que, específicament per aquest tema es procuri tenir com a
referents propers i amb un paper informatiu i col·laborador a institucions
més properes amb aquest col·lectiu: l’Associació de Romanesos a
Catalunya, l’associació de Gitanos Romanesos, alguna parròquia. que
col·labora amb romanesos, alguna església evangelista on alguns
assisteixen.
Tot i això , per la situació hermètica que mostren, es aconsellable disposar
de referents de la pròpia comunitat (veure “cas Cercel”) per conèixer els
canvis i necessitats que se’ls hi produeixen i que cada vegada son de major
celeritat i varietat.
PERSPECTIVA La presència de gitanos romanesos a Barcelona comença a consolidar-se. Es coneix, entre les famílies romaneses, com un lloc de clima
agradable i de grans expectatives per la seva activitat econòmica. Es ja un
referent mes dels seus itineraris. Això fa que alguna família amb més temps
de residència vegi com a activitat interessant ser “interlocutor i guia” per a
gent de la seva pròpia comunitat , prestant interessadament diferents
serveis logístics (habitatges provisionals, contactes per documentació,
informació del territori, etc.)
Si no es dona un abordatge global, de prioritat , canalitzant les condicions
per el suport a l’acolliment social, i evitant pràctiques de mendicitat, serà habitual la presència de gitanos romanesos als carrers de Barcelona,
practicant la mendicitat, oberts a altres petits i ocasionals delictes, mostrant
gran capacitat de canvi i adaptació a formes de major rendiment econòmic,
amb estades temporals, i sense voluntat d’integració social en el país.