INFORME PRELIMINAR DE RESULTATS SOBRE LES
ACCIONS DE LA LÍNIA 1, PANELL DINÀMIC DE BONES
PRÀCTIQUES PARTICIPATIVES AL PAÍS VALENCIÀ
2020
Equip de treball: Bernabé Aldeguer Cerdà, Pau Caparrós Gironés, Lluís Català Oltra (Coordinació), José
Mª Copete Fernández, Francisco Francés García (Direcció tècnica), Xavier Ginés Sànchez.
INTRODUCCIÓ____________________________________________________________________________________________________ 3
METODOLOGIA __________________________________________________________________________________________________ 5
POBLACIÓ I MOSTRA ________________________________________________________________________________________________ 5
TÈCNIQUES ____________________________________________________________________________________________________________ 6
ENQUESTA A AJUNTAMENTS _________________________________________________________________________________ 7
DADES DE CLASSIFICACIÓ ___________________________________________________________________________________________ 7
IMPORTÀNCIA RELATIVA DE L’ÀREA DE PARTICIPACIÓ EN LA REGIDORIA ___________________________________ 9
PRESÈNCIA D’INSTRUMENTS I RECURSOS PARTICIPATIUS _____________________________________________________ 13
ASSOCIACIONS ______________________________________________________________________________________________________ 26
VALORACIONS DES DE L’AJUNTAMENT SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL
MUNICIPI _____________________________________________________________________________________________________________ 31
OBSERVACIÓ DE PÀGINES WEB ______________________________________________________________________________ 41
DADES DE CLASSIFICACIÓ __________________________________________________________________________________________ 41
LA PARTICIPACIÓ EN LA PÀGINA WEB MUNICIPAL ____________________________________________________________ 43
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS _________________________________________________________________________________ 48
CONSELLS MUNICIPALS ___________________________________________________________________________________________ 52
ASSOCIACIONS ______________________________________________________________________________________________________ 60
COMUNICACIÓ ______________________________________________________________________________________________________ 62
ALTRES RECURSOS_________________________________________________________________________________________________ 68
ANNEXOS _______________________________________________________________________________________________________ 71
Qüestionari web a representants polític i treballadors municipals _______________________________________ 71
Fitxa d’arreplegada d’informació sobre les pàgines web dels ajuntaments ______________________________ 1
INTRODUCCIÓ
La Línia de treball 1, Panell dinàmic de bones pràctiques participatives al País Valencià, intentava cobrir
els objectius i accions següents:
OBJECTIUS:
Sistematitzar les bones pràctiques en termes de qualitat de la participació presents en les
pràctiques institucionals dins del territori del País Valencià.
Valorar l'abast d'aquestes pràctiques en relació a les dimensions pròpies de la innovació
participativa.
ACCIONS:
1) Disseny de paràmetres operatius per al mesurament de bones pràctiques participatives en
municipis del País Valencià de més de 30.000 habitants.
2) Rastreig i identificació de bones pràctiques.
3) Avaluació estratègica de les experiències. Per a tal fi es construirà informació a partir tant de
dades primàries (entrevistes o qüestionaris als actors implicats en les experiències) com de dades
secundàries (anàlisis de documentació dels processos o experiències).
Amb aquest marc general, per a 2020 i amb les limitacions que ha implicat la pandèmia global, ens vam
plantejar desenvolupar les accions específiques següents:
a) Disseny d'eines de registre i indicadors per captar la visió institucional de la participació ciutadana
local i les polítiques locals de participació, per registrar els processos participatius, i per valorar el
seu abast en relació a la definició de requisits per a bones pràctiques de participació ciutadana.
b) Rastreig d'informació on-line a través de les webs municipals o de processos de participació
municipals.
c) Anàlisi documental produïda en l'àmbit de la participació ciutadana municipal.
d) Registre d'informació a través d'un qüestionari destinat a personal tècnic o responsables polítics
de l'àrea municipal de participació ciutadana.
Per tant, vam dissenyar instruments de recollida d’informació (a) per a obtenir registres de les pàgines
web (b) i d’una enquesta a personal tècnic o responsables polítics de l'àrea municipal de participació
ciutadana (d), a banda de fer el buidat documental (c) que ens ha servit per consolidar els instruments
de mesura.
En aquest informe figura l’anàlisi preliminar dels resultats d’aquests dos registres, l’enquesta i
l’observació de pàgines web per als municipis de més de 10.000 habitants. Estava previst fer un treball
més intens, fins i tot amb entrevistes en profunditat i dinàmiques grupals només per als municipis de
més de 30.000 habitants. Però en restringir-se la presencialitat per la pandèmia, vam optar per
incrementar el nombre de casos en aquests dos registres de dades quantitatives, incloent-hi municipis
de 10.000 a 30.000, i deixar l’aplicació de tècniques qualitatives per a més endavant en funció del que
permeta l’evolució de la COVID-19. El balanç sobre els resultats de cara a definir les bones pràctiques
no es podrà fer fins que no es puga incorporar a la investigació aquesta informació qualitativa i, per
aquest motiu, de moment fem l’anàlisi descriptiva (en la qual, però, apuntem algun esbós interpretatiu),
però no encara unes conclusions.
METODOLOGIA
POBLACIÓ I MOSTRA
Tot i que hem fet ús de dues tècniques d’investigació social, l’enquesta i l’observació sistemàtica (o
anàlisi de contingut), la població objecte de l’estudi és la mateixa. En conjunt, la tasca investigadora
d’aquest equip té en els municipis valencians la seua unitat d’anàlisi, però en aquest primer any ens
hem cenyit als de més volum poblacional, els de més de 10.000 habitants. Això, per una banda, ens
garanteix estar treballant amb entitats locals que concentren un gran volum de població (concretament
i a partir del Padro Municipal d’Habitants de 2019, el 82,7% del total del País Valencià) i, per tant, fem
passes sòlides en termes de representativitat. I per l’altra banda, recollim dades dels municipis que,
per tenir més recursos, tenen més probabilitat de desenvolupar polítiques en totes les àrees i amb una
gran diversitat d’instruments, i això ha d’afectar també a l’àrea de participació ciutadana. Són, doncs,
municipis on s’espera més riquesa d’informació i on tindrem més opcions de localitzar determinades
eines que aprofundeixen en la participació en l’àmbit local. Per davall d’aquesta xifra d’habitants que
ens hem marcat, l’escala petita facilita processos més informals i un contacte quotidià que en molts
casos aparca l’aplicació d’alguns dels processos i instruments que ens interessen. No obstant això, no
serà el mateix, per exemple, la franja de 5.000 a 10.000 que la de menys de 1.000 i, en conseqüència,
en un futur testarem fins on arriba cada tipus de població segons la grandària.
Al capdavall es tracta exactament de 100 municipis que tenen més de 10.000 persones empadronades
i aquest nombre relativament reduït ens ha impulsat a adoptar una perspectiva censal en termes de
representativitat; és a dir, la proposta de partida planteja abastar tota la població, tots els municipis,
no seleccionar una mostra. Això ha sigut possible en l’observació de les pàgines web, perquè
aconseguir-ho depenia únicament de la dedicació de l’equip investigador. Una altra qüestió és
l’enquesta, perquè, tot i dur a terme un treball de camp acurat i amb tota la insistència que la deguda
cortesia podia permetre, alguns municipis han declinat omplir el formulari. Val a dir que es tractava
d’un qüestionari molt ambiciós, extens i que “sancionava”, per dir-ho d’alguna manera, a aquells
ajuntaments que més coses havien fet, perquè en cada procés participatiu s’obria un subqüestionari
monogràfic. Des d’ací, vaja per davant el nostre agraïment als municipis que han contestat i la voluntat
d’incorporar a la resta en un futur pròxim. En qualsevol cas, el treball de camp ha aconseguit arribar a
més del 80% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants, i només problemes tècnics de la plataforma
de recollida d’informació creada pels companys de la Universitat Politècnica de València han impedit
fer un informe sobre tots els casos aconseguits (ens hem quedat amb 75 municipis dels 81), i amb totes
les variables (en molts casos ens falten els subqüestionaris i la pregunta final que els donava pas). Tot
i això, no necessitem determinar la mostra perquè no s’ha fet un disseny amb una finalitat tal, i perquè
tenim suficients casos dels dos segments que hem delimitat (24 dels 28 de més de 30.000 habitants, i
50 dels 72 de 10.000 a 30.000 habitants), de manera que assumim la generalització dels resultats al
conjunt poblacional.
TÈCNIQUES
S’han usat dues tècniques d’investigació social quantitatives per a recollir informació sobre participació
ciutadana en els municipis de més de 10.000 habitants del País Valencià:
Enquesta: s’ha fet servir la modalitat autoaplicada en formulari web. Les persones que contestaven
podien ser representants polítics municipals de l’àrea de participació ciutadana, o treballadors de
l’Ajuntament encarregats d’aquesta mateixa àrea. Aquesta possibilitat doble s’ha tingut en compte
a l’hora de llegir els resultats en preguntes d’opinió. L’Ajuntament rebia un correu electrònic on
presentàvem l’equip, la investigació i el conveni, demanàvem la col·laboració, garantíem l’anonimat,
i facilitàvem l’enllaç a la plataforma de la Universitat Politècnica de València on estava allotjat el
qüestionari. Una vegada complimentat, l’entrevistat l’enviava i el qüestionari formava part de la
base de dades acumulativa que després hem analitzat estadísticament de manera parcial.
Observació sistemàtica (de pàgines web): s’ha entrat a tots els portals oficials dels ajuntaments
de més de 10.000 habitants i, amb una plantilla d’arreplegada d’informació, en la majoria dels casos
amb indicadors de resposta dicotòmica (sí/no), s’han anat incorporant les dades amb els
procediments típics de l’anàlisi de contingut. Amb aquestes dades, s’ha fet una anàlisi estadística.
ENQUESTA A AJUNTAMENTS
DADES DE CLASSIFICACIÓ
L’informe considera com a unitat d’anàlisi els municipis valencians amb una població superior a 10.000
habitants i aborda una anàlisi descriptiva a partir de les següents variables de classificació:
La província (Alacant, Castelló i València) com a àmbit d’organització administrativa vinculada a
l’estructura de govern i administració local.
La zona, considerant quatre àmbits geogràfics historicofuncionals: les Comarques del Sud, les
Comarques Centrals, la Conurbació de València i les Comarques de Castelló.
La grandària del municipi, a partir de dos trams de població: entre 10.000 i 30.000 habitants i més
de 30.000 habitants.
La natura de l’agent o subjecte que respon al qüestionari, diferenciant entre representant polític;
i, treballador/a municipal, incloent-hi a una diversitat d’empleats municipals entre els què
destaquen els tècnics de participació ciutadana. Aquesta variable s’usarà només en les preguntes
d’opinió/valoració.
Província
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge
acumulat
Vàlid
Alacant 23 31,1 31,1 31,1
Castelló 8 10,8 10,8 41,9
València 43 58,1 58,1 100,0
Total 74 100,0 100,0
La distribució dels municipis es correspon amb l’ordenació de les províncies a partir del criteri
poblacional, de forma que la mostra inclou un major pes de la Província de València (58,1%), seguida de
la d'Alacant (31,1%) i, finalment, Castelló (10,8%), en certa mesura aproximat a la distribució de la
població valenciana per províncies (Padró Municipal d’Habitants, INE, 2019): Alacant 37,1%; Castelló 11,6%;
i València 51,3%.
Zona
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge
acumulat
Vàlid
Comarques del Sud 15 20,3 20,3 20,3
Comarques Centrals 14 18,9 18,9 39,2
Conurbació de València 37 50,0 50,0 89,2
Comarques de Castelló 8 10,8 10,8 100,0
Total 74 100,0 100,0
L'estudi distribueix també els municipis per zones generades a partir d’un criteri d’agregació comarcal
amb una base historicofuncional. D'acord amb els resultats, destaca la rellevància de la Conurbació de
València, en la qual s'engloben una alta proporció de municipis de gran volum poblacional que formen
part de la coneguda com a Àrea Metropolitana de València. En un percentatge prou menor se situen,
respectivament, les Comarques del Sud (20,3%) i les Comarques Centrals (18,9%).
Grup (grandària)
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge
acumulat
Vàlid
10.000-30.000 50 67,6 67,6 67,6
Més de 30.000 24 32,4 32,4 100,0
Total 74 100,0 100,0
La tercera variable de classificació utilitzada per a distribuir els municipis és la grandària (nombre
d’habitants). La major part de les localitats pertany al grup d’entre 10.000 i 30.000 habitants (67,6%).
La resta representa les ciutats amb una població superior als 30.000 habitants (32,4%). La grandària
dels municipis, juntament amb la distribució dels mateixos per zones de caràcter comarcal, permet
realitzar les anàlisis descriptives de les diferents variables. Els municipis analitzats representen els de
més població del País Valencià, incloent-hi vint-i-quatre ciutats de més de 30.000 habitants i cinquanta
d'entre 10.000 i 30.000 habitants. Es cobreix, així, la majoria dels municipis mitjans-grans que integren
l’administració local valenciana.
Agent que respon
Freqüència Percentatge Percentatge
vàlid Percentatge
acumulat
Vàlid
Un representant polític 44 59,5 59,5 59,5
Un treballador municipal 26 35,1 35,1 94,6
Tots dos 4 5,4 5,4 100,0
Total 74 100,0 100,0
Finalment, la distribució per tipus d’agent deixa un 59,5% per als representants polítics, enfront del
35,1% de respostes aportades per treballador(e)s municipals. En pràcticament tots els casos, els
representants polítics són les persones responsables de la regidoria de participació ciutadana o de
l'àrea a la qual s'atribueixen les competències vinculades a aquesta àrea sectorial de gestió municipal.
La variable agent que respon (responsable polític o treballador municipal) aporta una lectura
diferencial de les dades en funció de l’òptica d’un i altre col·lectiu, i això es traslladarà als indicadors
d’opinió.
IMPORTÀNCIA RELATIVA DE L’ÀREA DE PARTICIPACIÓ EN LA REGIDORIA
En aquest apartat s'analitza la importància relativa de l'àrea de participació ciutadana en la
corresponent regidoria en què s'integra a partir dels següents indicadors: posició de l'àrea de
participació en la regidoria i anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana.
Posició de l'àrea de participació en la regidoria
Freqüència Percentatge Percentatge
vàlid Percentatge
acumulat
Vàlid
És un àrea secundària 15 20,3 20,3 20,3
Està al nivell d'altres, tot i que no figure en primer lloc 27 36,5 36,5 56,8
És la principal, figura en primer lloc en la seua denominació 32 43,2 43,2 100,0
Total 74 100,0 100,0
L'àrea de participació ciutadana és la principal en la denominació de la regidoria en la qual s'integra
per al 43,2% dels municipis. En segona instància i en un 36,5% dels casos, l'àrea de participació
ciutadana es reconeix al nivell d'altres, encara que no figure en primer lloc. Finalment, l’àrea de
participació ciutadana ocupa una posició secundària en el 20,3% dels municipis, en concurrència amb
altres àrees o denominacions. Dins d’aquest últim grup hi figuren els municipis que no tenen la
participació ciutadana com a denominació dins d’una regidoria. Això passa sobretot en municipis de
menys de 20.000 habitants. De tota manera, si contrastem aquesta resposta subjectiva amb la realitat
de les denominacions, en alguns casos s’ha donat més importància a la participació ciutadana en la
regidoria de la que en realitat té: s’han esmentat “principals”, que en realitat es podrien situar “al nivell
d’altres”, però no la primera; i s’han esmentat “al nivell d’altres” àrees de participació que en la
denominació estan en últim lloc darrere de quatre o cinc àrees. En qualsevol cas, tampoc aquesta
informació fruit de l’observació ens indica en realitat quin és el pes de la participació en la política
local. Tant un indicador com l’altre són aproximacions i les polítiques reals hauran de contrastar-se
amb els treballs a desenvolupar els pròxims anys.
Posició de l'àrea de participació en la regidoria en funció de la zona
Posició de l'àrea de participació en la regidoria
Total No, es un àrea
secundària. Sí, està al nivell d'altres, tot i que no figure en primer lloc
Sí, és la principal, figura en primer lloc en la seua denominació
Zona
Comarques del Sud
3 5 7 15
20,0% 33,3% 46,7% 100,0%
Comarques Centrals
0 7 7 14
0,0% 50,0% 50,0% 100,0%
Conurbació de València
10 12 15 37
27,0% 32,4% 40,5% 100,0%
Comarques de Castelló
2 3 3 8
25,0% 37,5% 37,5% 100,0%
Total 15 27 32 74
20,3% 36,5% 43,2% 100,0%
La distribució dels municipis en funció de la zona mostra una tendència homogènia, de forma que en
totes les zones es majoritari situar en primer lloc l’àrea de participació ciutadana dins de la regidoria:
37,5% a les Comarques de Castelló, 40,5% a la Conurbació de València, 46,7% a les Comarques del Sud i
50,0% a les Comarques Centrals, que és el territori que se situa per davant en aquest indicador i, a
més, s’afegeix que en aquestes comarques la participació mai és considerada una àrea secundària.
Posició de l'àrea de participació en la regidoria en funció de la grandària
Posició de l'àrea de participació en la regidoria
Total No, es un àrea
secundària.
Sí, està al nivell d'altres, tot i que
no figure en primer lloc
Sí, és la principal, figura en primer lloc en la seua denominació
Grup (grandària)
10.000-30.000 10 20 20 50
20,0% 40,0% 40,0% 100,0%
Més de 30.000 5 7 12 24
20,8% 29,2% 50,0% 100,0%
Total 15 27 32 74
20,3% 36,5% 43,2% 100,0%
Les dades indiquen un major nivell d’institucionalització i rellevància de l’àrea de participació ciutadana
a l’organigrama municipal en aquelles ciutats amb una població per damunt dels 30.000 habitants: la
meitat ubiquen aquesta àrea en primer lloc en la regidoria on s’insereixen i en prop del 30%, tot i no
estar en primer lloc, conserva una importància semblant a les altres àrees. Les xifres dels municipis de
10.000 a 30.000, però, també són destacables, amb 40% en totes dues categories.
Anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana
Freqüència Percentatge Percentatge
vàlid Percentatge
acumulat
Valid
Fins a una any, de nova creació 13 17,6 27,7 27,7
De 2 a 5 anys 13 17,6 27,7 55,3
De 6 a 15 anys 12 16,2 25,5 80,9
Més de 15 anys 9 12,2 19,1 100,0
Total 47 63,5 100,0
Missing No sap/no contesta 27 36,5
Total 74 100,0
Mitjana=7,98; desviació típica=8,45
Els anys de funcionament de l’àrea és un altre indicador per avaluar la importància relativa de la
participació ciutadana als municipis del País Valencià. Sorprèn que la majoria dels municipis que
responen a la pregunta ha engegat l’àrea com a molt la darrera legislatura (de 2 a 5 anys), tot i que és
de suposar que l’alt percentatge de No sap/No contesta corresponga sobretot a municipis que la van
implantar fa temps i per això els costa concretar un any específic. En qualsevol cas, el que està clar és
que la participació ciutadana ha anat entrant en les mitjanes i grans localitats valencianes
gradualment, amb una sèrie de municipis pioners i altres que, bé per “contagi”, bé per arribar al
convenciment que la participació és una eina estratègia en la política local, s’han incorporat més tard.
També s’ha de tenir en compte que alguns equips de govern locals han sigut poc permeables a obrir
processos participatiu i, per tant, fins que no s’ha produït una renovació via comicis, no han pogut
impulsar-se polítiques en esta línia. En aquest sentit i a la llum de les dades, sembla que 2015 és un
punt d’inflexió, perquè en els 5 anys següents una gran quantitat de municipis incorporen l’àrea de
participació ciutadana.
A partir del gràfic s’observa una correlació positiva entre el nombre d’anys de funcionament de l’àrea
de participació ciutadana i la grandària del municipi. L’àrea de participació ciutadana té una existència
mitjana de poc més de 10 anys entre els municipis de més de 30.000 habitants, mentre que aquesta
xifra descendeix als 6,08 anys en els municipis amb una volum poblacional entre 10.000 i 30.000
habitants. Mentrestant, en funció de la zona veiem que és a la Conurbació de València on, per terme
mitjà, més han tardat en incorporar l’àrea de participació ciutadana, perquè fa uns 5 anys de mitjana
que s’ha engegat als seus municipis, mentre que a la resta de zones ronden els 10 anys.
12,56
9,38
5,28
11,00
6,08
10,14
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
Comarques delsud
Comarquescentrals
Conurbació deValència
Comarques deCastelló
10.000-30.000 Més de 30.000
Anys
Anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana en funció de la zona i la grandària (mitjana)
PRESÈNCIA D’INSTRUMENTS I RECURSOS PARTICIPATIUS
L’estudi analitza la presència d’instruments i recursos participatius als municipis valencians de més de
10.000 habitants a partir de les següents variables:
Presència de reglament municipal de participació ciutadana i anys de vigència
Volum de personal amb dedicació a l’àrea de participació
Existència d’un consell consultiu municipal en diferents àrees
Presència d’instruments o canals que possibiliten la comunicació i la participació
Participació de l’Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de
participació ciutadana
En conjunt, el 69,1% dels municipis de més de 10.000 habitants de la Comunitat Valenciana disposa d’un
reglament de participació ciutadana. Els reglaments de participació ciutadana constitueixen un
instrument normatiu local regulador (mitjançant ordenances municipals) dels principis i les garanties
de la participació individual i col·lectiva en els processos d’adopció de decisions públiques a nivell
municipal. Es posa en evidència que, a pesar de que la majoria de municipis amb una regidoria de
participació ciutadana disposen també d’un reglament, encara haurien casos en els quals l’existència
d’una regidoria i el seu funcionament no implica l’existència d’un marc regulador local propi.
Sí69,1%
No30,9%
Presència de reglament municipal de participació ciutadana
Presència de reglament municipal de participació ciutadana en funció de la zona
Presència de reglament municipal de
participació ciutadana
Total Sí No
Zona
Comarques del Sud 9 4 13
69,2% 30,8% 100,0%
Comarques Centrals 8 5 13
61,5% 38,5% 100,0%
Conurbació de València 25 10 35
71,4% 28,6% 100,0%
Comarques de Castelló 5 2 7
71,4% 28,6% 100,0%
Total 47 21 68
69,1% 30,9% 100,0%
En totes les zones és clarament majoritària la presència del reglaments de participació ciutadana, però
en el cas de les Comarques Centrals el registre és uns 10 punts per davall de la resta de territoris, tot
i, en general, disposar d’àrea de participació des de fa bastant temps (prop de 10 anys de mitjana) i
donar-li prou importància a aquesta àrea en la denominació de la regidoria (més que la resta de zones
del País Valencià).
Presència de reglament municipal de participació ciutadana en funció de la grandària
Presència de reglament municipal de
participació ciutadana
Total Sí No
Grup (grandària)
10.000-30.000 25 19 44
56,8% 43,2% 100,0%
Més de 30.000 22 2 24
91,7% 8,3% 100,0%
Total 47 21 68
69,1% 30,9% 100,0%
Phi=-0,360, nivell de significació=0,003.
La grandària del municipi es correlaciona positivament també amb l’existència d’un reglament
municipal de participació ciutadana. Mentre que el 91,7% dels municipis de més de 30.000 habitants
disposen d’un reglament municipal de participació ciutadana, en el cas dels municipis mitjans la
proporció cau al 56,8% (en qualsevol cas, encara clarament majoritari).
Anys de vigència del reglament municipal de participació ciutadana
Freqüència Percentatge Percentatge
vàlid Percentatge
acumulat
Valid
2 2 2,7 25,0 25,0
3 1 1,4 12,5 37,5
5 1 1,4 12,5 50,0
9 2 2,7 25,0 75,0
19 1 1,4 12,5 87,5
21 1 1,4 12,5 100,0
Total 8 10,8 100,0
Perduts Sistema 66 89,2
Total 74 100,0
Mitjana=8,75; desviació típica=7,5
La vigència del reglament municipal de participació ciutadana s’ubica en la mitjana de 8,75 anys per al
conjunt dels municipis analitzats. La meitat d’aquests municipis compten amb un reglament municipal
de participació ciutadana vigent des dels últims cinc anys, el que està en sintonia amb el percentatge
de municipis que disposaven de l’àrea de participació en els últims cinc anys. De tota manera, el
percentatge de no-resposta (perduts del sistema en aquest cas) és elevadíssim i, per tant, no es poden
fer anàlisis concloents de les dades d’aquesta taula.
El nombre més gran de personal dedicat als projectes de participació municipals prové de les plantilles
pròpies dels ajuntaments, tècnics o administratius. La contractació externa, quan es produeix, es
realitza sobretot a temps parcial. La participació és un element relativament nou en la pràctica dels
ajuntaments, per la qual cosa no és habitual trobar personal expert en participació ciutadana en les
plantilles estables dels ajuntaments o amb contractacions a temps complet. La realització de projectes
de participació puntuals per part dels ajuntaments augmenta la necessitat de contractes de personal
extern, habitualment amb el perfil d’especialista. En aquest sentit, es pot destacar la importància que
tenen en el gràfic els casos de contractacions de dues persones quan es tracta de personal contractat
extern a temps parcial (8,1%), en relació amb la incidència que tenen aquests en la resta de tipologies
contractuals. Per altra banda, i fora de taula, cal subratllar que el 78% d’aquests municipis compten
amb personal per a l’àrea de participació, siga intern o extern, a temps parcial o complet. Per tant, el
22%, tot i comptar amb una àrea en la majoria dels casos, no hi té personal destinat i va desenvolupant
els treballs corresponents amb personal genèric o d’altres àrees.
70,3 68,9
93,2
67,6 70,3
85,1
24,3 24,3
6,8
2723
6,84,1 2,7 0 2,7 4,1 8,11,4 4,1
0 2,8 2,8 00
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
P. tècnic atemps complet
(TC)
P. administratiua TC
P. contractatextern a TC
P. tècnic atemps parcial
(TP)
P. administratiua TP
P. contractatextern a TP
%Nombre de personal amb dedicació a l'àrea de participació
0
1
2
Mésde 2
Les contractacions a temps parcial són les més habituals per al desenvolupament dels projectes de
participació ciutadana. Tan sols el personal administratiu a temps complet, amb un perfil que
habitualment no es relaciona amb tasques de planificació o direcció estratègica, presenta mitjanes de
contractació més elevades. Entre la contractació externa, el perfil predominant és el del treballador a
temps parcial, un expert en participació encarregat de dirigir un projecte puntual i que sol ser el
complement dels treballs que desenvolupen els tècnics i administratius contractats pels ajuntaments,
on la temporalitat també s’imposa a la contractació a temps complet. El perfil de contractació estable
en l’àrea de participació ciutadana és el del personal administratiu, en principi amb relació més dèbil
respecte de la direcció i desenvolupament de projectes i en formació específica en participació
ciutadana. En qualsevol cas, les diferències no són significatives entre tècnics i administratius, i
dedicació completa o parcial.
0,38
0,43
0,07
0,45 0,45
0,23
0,00
0,05
0,10
0,15
0,20
0,25
0,30
0,35
0,40
0,45
0,50
P. tècnic atemps
complet (TC)
P.administratiu
a TC
P. contractatextern a TC
P. tècnic atemps parcial
(TP)
P.administratiu
a TP
P. contractatextern a TP
Mit
jana
Nombre mitjà de treballadors a temps complet o parcial en les diferents seccions de l'àrea de
participació ciutadana
Esport i Desenvolupament econòmic són les àrees amb major presència de consells municipals
consultius, amb al voltant del 60% dels casos, però també són majoritaris els consells de Cultura, Salut
i Participació Ciutadana. Serveis Socials i Medi Ambient estan a prop del 50% i la resta de consells són
clarament minoritaris. Per altra banda, el desenvolupament d’una anàlisi multivariable factorial ens ha
permés comprovar que la presència de la majoria d’aquests consells està correlacionada cojuntament
amb els altres, però és precisament la participació ciutadana, una àrea transversal, la que escapa a
aquesta correlació múltiple juntament amb Turisme. Això vol dir que és una àrea amb una dinàmica
pròpia.
62,2%59,5%
55,4% 54,1% 54,1%48,6%
44,6%
29,7%
23,0%20,3% 18,9%
39,2%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%%
Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal
Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal en funció de la zona
Zona
Comarques del Sud Comarques Centrals
Conurbació de València
Comarques de Castelló
Àree
s
Cultura 46,7% 57,1% 62,2% 37,5%
Esports 73,3% 64,3% 54,1% 75,0%
Desenvolupament econòmic 46,7% 57,1% 64,9% 62,5%
Serveis socials 46,7% 50,0% 45,9% 62,5%
Urbanisme 13,3% 35,7% 13,5% 25,0%
Turisme 13,3% 57,1% 8,1% 25,0%
Solidaritat o cooperació 13,3% 42,9% 18,9% 25,0%
Medi ambient 40,0% 64,3% 43,2% 25,0%
Salut 53,3% 57,1% 51,4% 62,5%
Educació 26,7% 50,0% 27,0% 12,5%
Participació ciutadana 40,0% 71,4% 51,4% 62,5%
Altres 26,7% 42,9% 43,2% 37,5%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.
Les Comarques Centrals destaquen en la major quantitat de consells del llistat, però cap d’ells és dels
tres consells majoritaris. En canvi, les Comarques de Castelló no en lideren tants, però en els que ho fa
són dels majoritaris (Esports, Desenvolupament Econòmic, Salut). Per la seua banda, els municipis de
la Conurbació de València lideren la presència de consells de Cultura i de Desenvolupament econòmic,
també dels majoritaris. Finalment, a les Comarques del Sud és on trobem menys consells, i només tenen
un percentatge comparativament destacable en Esports.
Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal en funció de la grandària
Grup (grandària)
10.000-30.000 Més de 30.000 Àr
ees
Cultura 52,0% 62,5%
Esports 60,0% 66,7%
Desenvolupament econòmic 62,0% 54,2%
Serveis socials 44,0% 58,3%
Urbanisme 12,0% 33,3%
Turisme 12,0% 37,5%
Solidaritat o cooperació 24,0% 20,8%
Medi ambient 42,0% 50,0%
Salut 46,0% 70,8%
Educació 22,0% 45,8%
Participació ciutadana 48,0% 66,7%
Altres? 36,0% 45,8%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és
multi-resposta.
Els municipis grans, amb més de 30.000 habitants, registren un percentatge més elevat en la majoria
dels tipus de consells. Només Desenvolupament econòmic i Solidaritat/cooperació són més freqüents
en els municipis de 10.000 a 30.000 habitants.
En la majoria dels ajuntaments es compta amb un instrument per informar a la ciutadania de les
decisions públiques que es prenen en el govern municipal (77% dels casos). La realització d’accions de
consulta a la ciutadania per a la presa de decisions públiques en matèries rellevants dins del municipi
també està present en una àmplia majoria dels consistoris (64,9% dels casos). El percentatge baixa
considerablement quan els ajuntaments es manifesten respecte de la presència d’instruments on la
ciutadania tinga la capacitat real de decisió quant a algun aspecte de l’acció pública del govern
municipal (37,8%). En definitiva es tracta d’una jerarquia lògica, en tant que les categories es podrien
organitzar com una escala ordinal d’aprofundiment en la participació ciutadana: el primer dels
instruments es unidireccional, el segon bidireccional passiu i l’últim bidireccional actiu. Aquest darrer,
el que encara és minoritari entre els mitjans i grans municipis valencians, ja implica un fort compromís
amb la participació ciutadana.
77,0
64,9
37,8
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
s'informe la ciutadania de lesdecisions públiques que es prenen
en el govern municipal
es realitzen accions de consulta ala ciutadania per a la presa de
decisions públiques en matèriesrellevants dins del municipi
la ciutadania tinga capacitat realde decisió quant a algun aspecte
de l'acció pública del governmunicipal
%Presència d'un instrument o canal a través del qual...
A les Comarques Centrals i del Sud són més freqüents els instruments que donen capacitat a la
ciutadania per intervenir l’acció pública e govern, el graó que implica un major aprofundiment en la
participació ciutadana. Però també són els que en major proporció tenen canals per informar a la
ciutadania de les decisions públiques. Pel que fa als instruments per consultar a la ciutadania, les
Comarques Centrals destaquen juntament amb la Conurbació de València.
80,0% 78,6%75,7% 75,0%
60,0%
71,4%67,6%
50,0%46,7%
42,9%
32,4%37,5%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
Comarques del sud Comarques centrals Conurbació deValència
Comarques deCastelló
%
Presència d'un instrument o canal que possibilite la comunicació i la participació en funció de la zona
A
B
C
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.Llegenda: A: s'informe la ciutadania de les decisions públiques que es prenen en el governmunicipal, B: es realitzen accions de consulta a la ciutadania per a la presa de decisionspúbliques en matèries rellevants dins del municipi, C: la ciutadania tinga capacitat real dedecisió quant a algun aspecte de l'acció pública del govern municipal.
Es pot dir, amb caràcter general, que la majoria de municipis han desenvolupat en algun moment
mecanismes participatius, encara que en molts casos no s’haja arribat a facilitar la capacitat real de
decisió de la ciutadania sobre algun aspecte de l’acció del govern municipal, amb caràcter vinculant.
Aquest pas més enllà l’han donat sobretot els grans municipis (45,8% enfront del 34% dels municipis
mitjans). Els municipis grans també destaquen en el segon graó, el de les accions de consulta a la
ciutadania i, en canvi, els municipis de 10.000 a 30.000 habitants tenen tanta o més cura que els grans
en informar als ciutadanas de les decisions que pren l’equip de govern. En definitiva, com en la majoria
dels indicadors, l’avantatge que prenen els municipis grans té molt a veure amb la disposició de
recursos.
78,0%
62,0%
34,0%
75,0%70,8%
45,8%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
A B C
%
Presència d'un instrument o canal que possibilite la comunicació i la participació en funció de la grandària
10.000-30.000 Més de 30.000
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.Llegenda: A: s'informe la ciutadania de les decisions públiques que es prenen en el governmunicipal, B: es realitzen accions de consulta a la ciutadania per a la presa de decisionspúbliques en matèries rellevants dins del municipi, C: la ciutadania tinga capacitat real dedecisió quant a algun aspecte de l'acció pública del govern municipal.
Són encara pocs els ajuntaments que participen en programes, xarxes o projectes supramunicipals en
matèria de participació ciutadana. El recorregut de la participació es troba encara en un estat de
desenvolupament dins dels municipis que probablement encara espera un major grau de cooperació
entre municipis en els diferents nivells: autonòmic, estatal i europeu. El percentatge de municipis que
sí que decalaren participar en alguna mena de xarxa o projecte de participació ciutadana amb caràcter
supramunicipal és de 29,7%. La majoria dels que contesten afirmativament ho fan perquè participen en
Xarxa Participa, la Red FEMP de Entidades Locales por la Transparencia y la Participación Ciudadana, i
la Red estatal de educación para la participación juvenil Creando Futuro (aquesta darrera amb diferents
ONG i ajuntaments).
Sí29,7%
No70,3%
Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal
en matèria de participació ciutadana
Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de participació ciutadana en funció de la
zona
Participació de l'Ajuntament en algun
programa...
Total Sí No
Zona
Comarques del Sud 3 12 15
20,0% 80,0% 100,0%
Comarques Centrals 2 12 14
14,3% 85,7% 100,0%
Conurbació de València 15 22 37
40,5% 59,5% 100,0%
Comarques de Castelló 2 6 8
25,0% 75,0% 100,0%
Total 22 52 74
29,7% 70,3% 100,0%
Per zones, els ajuntaments de la Conurbació de València registren el percentatge més elevat de
participació en xarxes o projectes de caràcter supramunicipal (un 40,5%), en part pel paper que fa la
Fundació Horta Sud i per una tradició de treball col·laboratiu entre entitats. Cap de les altres zones
supera el 25% en la línia d’unes xifres globals que indicaven que aquestes xarxes supramunicipals estan
encara per consolidar-se.
Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de participació ciutadana en funció de
la grandària
Participació de l'Ajuntament en algun
programa...
Total Sí No
Grup
(grandària)
10.000-30.000 14 36 50
28,0% 72,0% 100,0%
Més de 30.000 8 16 24
33,3% 66,7% 100,0%
Total 22 52 74
29,7% 70,3% 100,0%
L’associació directa entre la grandària poblacional i els indicadors de participació ciutadana, una
constant al llarg de tot aquest treball, no es manifesta de manera molt acusada en xarxes
supramunicipals i, així, el percentatge de municipis que declaren participar en algun projecte d’aquest
tipus és molt similar tant per a les localitats més grans, com per a les mitjanes.
ASSOCIACIONS
En aquest apartat sobre associacions, abordarem indicadors referits a: presència d’un registre
municipal d’associacions, tipus d’associacions, i grau en què es troben representats en el moviment
associatiu del municipi diferents col·lectius.
El registre d’associacions constitueix un instrument que es troba àmpliament desenvolupat en
l’organització municipal dels ajuntaments. De fet, la totalitat dels municipis valencianes majors de
10.000 habitants estudiats declaren comptar amb aquest registre. La seua organització i continguts
pot variar molt en funció del municipi, des dels mers llistats de noms fins a la inclusió d’adreces,
enllaços web, tipologies, etc.
Sí100,0%
Presència de registre municipal d'associacions
Són moltes les àrees on una gran majoria dels municipis tenen alguna associació, fins i tot per damunt
del 90% de les localitats. Es tracta de les associacions de tipus cultural, recreatives, esportives, de
dones, musicals, i de persones majors. De tota manera, llevat del cas de les associacions de defensa del
territori, la resta també està per damunt del 50%, des del 85% de les veïnals fins al 55,4% de l’àmbit
de la salut. Per tant, 10.000 habitants és una dimensió que dóna per a que hi haja almenys una
associació de la majoria dels tipus d’associacions.
95,9 95,9 95,9 94,6 94,6 91,985,1
77,070,3 67,6
62,255,4
25,718,9
0
20
40
60
80
100
120%
Tipus d'associacions que tenen presència en el municipi
Tipus d'associacions amb presència en el municipi en funció de la grandària
Zona
Comarques del Sud
Comarques Centrals
Conurbació de València
Comarques de Castelló
Tipu
s d'
asso
ciac
ions
pre
sent
s en
el m
unic
ipi
Veïnals 93,3% 92,9% 75,7% 100,0%
De dones 93,3% 92,9% 94,6% 100,0%
De persones majors 80,0% 92,9% 97,3% 87,5%
Culturals 100,0% 92,9% 97,3% 87,5%
Recreatives o festeres 100,0% 92,9% 94,6% 100,0%
D'assistència social 66,7% 78,6% 48,6% 87,5%
Musicals 86,7% 92,9% 97,3% 100,0%
Juvenils 86,7% 64,3% 67,6% 62,5%
Esportives 93,3% 85,7% 100,0% 100,0%
Ecologistes o mediambientals 66,7% 92,9% 56,8% 75,0%
De defensa del territori 20,0% 35,7% 24,3% 25,0%
Relacionades amb l'educació 73,3% 85,7% 73,0% 87,5%
Relacionades amb la salut 66,7% 78,6% 45,9% 37,5%
Altres 20,0% 21,4% 16,2% 25,0%
Nota: la suma dels percentatges sobre columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.
En general, i d’acord amb les dades globals, totes les zones registren percentatges elevats en la majoria
dels tipus d’associacions i en molts casos no trobem diferències significatives. Tot i això, hem de
destacar xifres comparativament baixes de la Conurbació de València en associacions veïnals,
d’assistència social, ecologistes i relacionades amb la salut; el lideratge de les Comarques de Castelló
en molts dels tipus; el registre de les Comarques del Sud en associacions juvenils, vint punts per damunt
de la resta; i el de les Comarques Centrals en associacions ecologistes o mediambientals, també molt
per damunt de les altres zones amb un 92,9% de casos (i a aquesta dada podríem afegir el lideratge en
associacions de defensa del territori, confirmant les preocupacions d’uns municipis, els de les
Comarques Centrals, que viuen entre muntanyes i amb una extensa línia de costa).
Tipus d'associacions amb presència en el municipi en funció de la grandària
Grup (grandària)
10.000-30.000 Més de 30.000 Ti
pus
d'as
soci
acio
ns p
rese
nts
en e
l mun
icip
i Veïnals 78,0% 100,0%
De dones 94,0% 95,8%
De persones majors 90,0% 95,8%
Culturals 94,0% 100,0%
Recreatives o festeres 94,0% 100,0%
D'assistència social 50,0% 87,5%
Musicals 96,0% 91,7%
Juvenils 66,0% 79,2%
Esportives 96,0% 95,8%
Ecologistes o mediambientals 58,0% 87,5%
De defensa del territori 24,0% 29,2%
Relacionades amb l'educació 68,0% 95,8%
Relacionades amb la salut 52,0% 62,5%
Altres 12,0% 33,3%
Nota: la suma dels percentatges sobre columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.
La lectura de les dades per volum de població aporta diferències destacades en el tipus ‘assistència
social’ (50% en les localitats de 10.000 a 30.000 per 87,5% en les més grans); en les de l’àmbit de
l’educació (68% i 95,8% respectivament); i en les del tipus ‘ecologistes o mediambientals’ (58% i 87,5%
en cada categoria). Una mica menor és la diferència en les associacions juvenils (66% i 79,2%); veïnals
(78% i 100%); i les relacionades amb la salut (52% i 62,5%), sempre amb els municipis de 10.000 a 30.000
una mica per davall. En canvi, en la resta de tipus les xifres estan més igualades, normalment perquè
es ronda el 90% en tots dos casos, i fins i tot en associacions musicals els pobles mitjans estarien uns
cinc punts per damunt dels grans (pràcticament no hi ha poble valencià sense, com a mínim una banda
de música, per esementar la variant més característica).
La percepció dels que omplen el qüestionari respecte del grau de representació dels diferents
col·lectius en el moviment associatiu és bastant diversa. En el cas dels col·lectius de dones i majors els
ajuntaments perceben majoritàriament que la seua participació és suficient (63,5% i 62,2%
respectivament), tot i que el percentatge d’ajuntaments on es percep una presència escassa tampoc és
desdenyable (31,1% i 24,3%). En el cas del col·lectiu d'immigrants, s'observa una interessant divergència:
d'una banda la meitat dels ajuntaments consideren que la seua participació és escassa, i d'altra banda,
una altra important proporció (37,8%) considera que és excessiva. Aquests són resultats que requeriria
una exploració de la subjectivitat que inspira aquestes respostes.
Una altra dada a destacar és la percepció majoritària (60,8%) de l’escassa representació del col·lectiu
de joves; només un 23% dels ajuntaments ha considerat que la participació dels joves és suficient.
Finalment, en el cas del col·lectiu de persones dependents, la distribució és la més heterogènia i, per
tant, depèn molt de quin siga el grau de desenvolupament específic de l’associacionisme en cada
municipi. Cal destacar, en qualsevol cas, que és el segment poblacional que en major proporció no està
en absolut representat en les associacions del municipi (27%).
4,16,8
12,2 13,5
27,031,1
24,3
50,0
60,8
36,5
63,5 62,2
0
23,0
35,1
1,4
6,8
37,8
2,7 1,4
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
Dones Persones majors/jubilades
Immigrants Joves Personesdependents
%
Mediana=2 en 'Dones' i 'Persones majors'; mediana=1 en 'immigrants', 'joves' i 'persones dependents'. Escala: 0=nul·la, 1=escassa, 2=suficient, 3=excessiva.
Grau en què es troben representats en el moviment associatiu del municipi els següents col·lectius
Nul·la
Escassa
Suficient
Excessiva
La gràfica mostra la distribució percentual de les respostes sobre la presència dels immigrants en el
moviment associatiu segons tipus d’agent, grandària i zona. La desagregació ens permet identificar
que, clarament, els perfils que en major proporció perceben una representació excessiva dels
immigrants en el teixit associatiu són representants polítics (47,7%), de municipis de 10.000 a 30.000
habitants (42%), i de les Comarques Centrals (57,1%). Els que entrevistats que reuneixen aquestes tres
característiques sumen un 70% que considera que els immigrants tenen una representació excessiva
en el moviment associatiu del municipi. En qualsevol cas, les altres categories també registren
percentatges no menyspreables.
VALORACIONS DES DE L’AJUNTAMENT SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL MUNICIPI
En aquest apartat d’opinió s’inclou una valoració de diferents aspectes que afecten a l’àrea de
participació ciutadana, el grau d’acord amb diferents afirmacions i el posicionament sobre quin
mecanisme seria més útil per als ciutadans si tingueren l'objectiu de tractar d'influir en la presa de
decisions sobre qüestions públiques en el seu municipi.
47,7
23,1
42,0
29,2
37,535,1
57,1
26,7
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
%
Consideració que la presència dels immigrants és excessiva en el moviment associatiu en funció de
l'agent que respon, la grandària i la zona
De major a menor valor mitjà, la gràfica mostra el grau de satisfacció dels enquestats amb distints
aspectes de l’àrea de participació ciutadana. Es manifesten els majors nivells de satisfacció amb
l’aportació de les associacions i la ciutadania, els únics per damunt de 5, sobretot en el cas del món
associatiu (6,15). Això podria indicar que una gran part de les regidories de participació reconeixen la
col·laboració i la implicació de la població organitzada en associacions o de subjectes participatius.
Respecte dels cinc elements que al remat representarien la implicació de les institucions, es podria fer
dues agrupacions: per una banda, la dels equipaments i recursos materials, que obtenen valors entre
4,5 i 5; i per l’altra, la resta dels recursos (personal disponible, temps per a que els treballadors públics
desenvolupen tasques i recursos financers), que no superen 4,5 i fins i tot en el cas del personal
disponible es registra un valor mitjà de 3,3. Per tant, en línies generals i sense obtenir puntuacions
elevades, la implicació de la ciutadania es valora de manera més satisfactòria que la de les institucions,
de les quals es demanda més recursos a tots els nivells.
6,15
5,244,84 4,64 4,50 4,38
3,31
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
Col·laboració delsector associatiu
Implicació de laciutadania
Equipaments peral desenvol.d'activitats
relatives a laparticip. ciut.
Recursosmaterials per a
la gestió del'àrea de part.
ciut.
Temps perdesnvolupar les
tasquesassignades
Recursosfinancers per a
la gestió del'àrea de particip.
ciut.
Personaldisponible
Punu
taci
ó
Escala de 0 a 10 on 0 és gens satisfet i 10 és equivalent a la màxima satisfacció.
Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana)
Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de la zona
Zona
Comarques del Sud
Comarques Centrals
Conurbació de València
Comarques de Castelló Total
Personal disponible 3,07 3,93 3,27 2,88 3,31
Temps per desenvolupar les tasques assignades
4,87 5,43 4,14 3,88 4,50
Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a la participació ciutadana
4,53 5,93 4,76 3,88 4,84
Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de participació ciutadana
4,53 5,57 4,43 4,13 4,64
Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de participació ciutadana
4,13 5,21 4,38 3,38 4,38
Col·laboració del sector associatiu 6,67 6,64 6,08 4,63 6,15
Implicació de la ciutadania 5,60 5,43 5,19 4,50 5,24
Escala de 0 a 10 on 0 és gens satisfet i 10 és equivalent a la màxima satisfacció.
La zona que registra nivells de satisfacció més elevats en gairebé tots els ítems són les Comarques
Centrals. De fet, arriben a aprovar diferents recursos que tenen a veure amb l’administració. Se li
uneixen en el lideratge les Comarques del Sud en ‘Col·laboració del sector associatiu’ i ‘Implicació de la
ciutadania’. Una dada que també hem de destacar és que les Comarques Centrals són l’única zona on
la valoració de la implicació de la ciutadania és superada per la satisfacció amb els equipaments i els
recursos materials, i igualada per la valoració del temps per desenvolupar les activitats. La satisfacció
amb la col·laboració del món associatiu és, per altra banda, la més alta en totes les zones. Les
comarques de Castelló se situen en el pol oposat a les Comarques Centrals, perquè són la zona amb un
nivell de satisfacció més baix en tots els aspectes. Mentrestant, la Conurbació de València obté valors
semblants als del conjunt de la mostra.
Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de la grandària
Grup (grandària)
10.000-30.000 Més de 30.000 Total
Personal disponible 2,94 4,08 3,31
Temps per desenvolupar les tasques assignades 4,14 5,25 4,50
Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a
la participació ciutadana 4,46 5,63 4,84
Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de
participació ciutadana 4,10 5,75 4,64
Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de
participació ciutadana 4,06 5,04 4,38
Col·laboració del sector associatiu 5,88 6,71 6,15
Implicació de la ciutadania 5,10 5,54 5,24
Escala de 0 a 10 on 0 és gens satisfet i 10 és equivalent a la màxima satisfacció.
Al marge de que les dues categories de grandària es mostren més satisfetes amb la col·laboració del
sector associatiu i la implicació de la ciutadania que amb les qüestions que afecten a recursos que ha
de proveir l’administració, els municipis de més de 30.000 habitants registren graus de satisfacció més
elevats que els de 10.000 a 30.000 en tots els aspectes abordats. La diferència més petita i, per tant,
el major consens, la trobaríem en ‘implicació de la ciutadania’. Mentrestant, la diferència més acusada
l’obtenim en ‘recursos materials disponibles per a la gestió de l’àrea de participació ciutadana’, que és
una qüestió que els municipis grans la valoren pròxima a 6 i els mitjans pràcticament amb un 4 i, en
conseqüència, la grandària està afectant notablement la disponibilitat de recursos materials. No
sembla, doncs, haver un ajust de recursos proporcional a la població i els municipis mitjans (i
segurament els petits) es queden endarrerits (o almenys aquesta és la percepció).
Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de l'agent que respon
Agent que respon
Un representant polític
Un treballador municipal Total
Personal disponible 2,84 4,04 3,31
Temps per desenvolupar les tasques assignades 3,98 5,04 4,50
Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a
la participació ciutadana 4,57 5,35 4,84
Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de
participació ciutadana 4,16 5,50 4,64
Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de
participació ciutadana 3,98 5,00 4,38
Col·laboració del sector associatiu 5,57 6,85 6,15
Implicació de la ciutadania 4,98 5,42 5,24
Escala de 0 a 10 on 0 és gens satisfet i 10 és equivalent a la màxima satisfacció.
Tot i que les puntuacions són, en general, baixes, els treballadors municipals estan més satisfets que
els representants polítics en tots els aspectes. La distància entre els dos agents és més gran en la
disposició de recursos materials i humans, i en la col·laboració del sector associatiu; i és més reduïda
en la implicació de la ciutadania. A destacar la puntuació (pròxima a 7) dels treballadors municipals en
la col·laboració del sector associatiu.
Grau d'acord amb diferents afirmacions sobre la participació ciutadana en el municipi
Mediana
Hauria d'existir més participació ciutadana en els assumptes públics del municipi 4
La situació general de la participació ciutadana en el municipi és millor ara que abans 4
L'Ajuntament, en relació amb la gestió pública del seu municipi, ha de prendre decisions basades en el coneixement dels experts
4
Les associacions del seu municipi són un bon mitjà per a representar els interessos i demandes ciutadanes
4
És necessària la introducció de mecanismes perquè els ciutadans participen més directament en les decisions entorn de la gestió pública
4
Els ciutadans del seu municipi estan interessats en les decisions que es prenen a l'Ajuntament 4
La regidoria o àrea de Participació Ciutadana del seu municipi té escàs pes en el govern municipal 3
Una major participació dels ciutadans en les decisions públiques del seu municipi seria molt costosa en termes de temps i diners
3
Si es dóna major impuls a la participació ciutadana en les decisions públiques, només els grups i associacions molt organitzades tindran influència sobre les decisions polítiques
3
La ciutadania del seu municipi no està capacitada per a decidir sobre els assumptes públics de la localitat
2
Una major participació dels ciutadans en les decisions públiques del seu municipi seria indeferent, ja que els polítics no farien cas de les decisions adoptades pels ciutadans
2
Escala: 1=molt en desacord, 2=en desacord, 3=ni d'acord ni en desacord, 4=d'acord, 5=molt d'acord.
La gràfica mostra el grau d’acord amb una sèrie d’afirmacions sobre la participació ciutadana, les
institucions municipals, les associacions i la ciutadania en general. Els aspectes positius de la
participació ciutadana, tant referits a les institucions com a les associacions o la ciutadania han rebut
una puntuació elevada, un 4 (=d’acord). En definitiva es pot percebre en els resultats una visió favorable
a l’aperturisme de les institucions municipals a la ciutadania, organitzada o no organitzada. Les
afirmacions que han rebut una puntuació de 3 o 2 fan referència a aspectes negatius, inconvenients,
obstacles o realitats invalidants de la participació ciutadana i mostren que hi ha cert grau de
convenciment de que la participació ciutadana no únicament es necessària sinó que també és possible
i factible.
Com a síntesi, el que estan dient representants polítics i treballadors municipals de les localitats
mitjanes i grans del País Valencià és que la situació de la participació ciutadana està millor ara que
abans, que aquesta ha d’incrementar la seua presència, facilitant mecanismes per a que s’incorporen
els ciutadans a les decisions públiques, perquè aquests estan capacitats per fer-ho i s’interessen pels
assumptes públics tot i la desmobilització; a més, els polítics tindrien la voluntat de considerar les
seues aportacions. Però en el procés de decisió, els gestors públics també consideren que cal tenir en
compte els experts i la societat civil organitzada, les associacions. Els assumptes que no queden clars
i que depenen de la situació o l’experiència de cada municipi són el pes de la regidoria de participació
ciutadana, el cost (diners i temps) de la participació dels ciutadans en els processos, i el risc de els
processos siguen capitalitzats pels col·lectius més organitzats.
Mecanisme que seria més útil per als ciutadans si tingueren l'objectiu de tractar d'influir en la presa de decisions sobre qüestions públiques en el seu municipi
Freqüència Percentatge Percentatge
vàlid Percentatge
acumulat
Posar-se en contacte amb un polític o
representant públic 35 47,3 47,3 47,3
Posar-se en contacte amb una associació 16 21,6 21,6 68,9
Posar-se en contacte amb un tècnic o
funcionari de l'Administració 6 8,1 8,1 77,0
Mitjançant protestes, manifestacions o
concentracions 5 6,8 6,8 83,8
Altre (especialment processos particip.) 12 16,2 16,2 100,0
Total 74 100,0 100,0
Les distintes opcions o mecanismes representen vies per influir en la presa de decisions en el municipi:
la primera opció és la via política-personalista, la segona l’associativa, la tercera l’administrativa, la
quarta la via de la protesta i la cinquena la participativa. Gairebé la meitat dels municipis (47,3%)
indiquen que la via política-personalista es la més efectiva per a influir en les decisions, seguit per la
via associativa (21,6%) i després ‘Altres’, que inclou sobretot la via participativa amb un 16,2%. En canvi,
a ulls de representants i treballadors municipals, la via administrativa o la de protesta son opcions
amb menor importància (8,1% i 6,8% respectivament). La visió de la institució sobre l’efectivitat en la
forma d’influir en les decisions aporta molta informació sobre la cultura institucional. En definitiva, les
vies político-institucionals (representants municipals) i orgàniques (associacions), se sobreposen a
opcions tecnicoadministratives o a la participació ciutadana menys reglada, incloent-hi els mecanismes
de protesta. Però això no vol dir que siga (sempre) una preferència dels agents entrevistats, sinó moltes
vegades un posicionament a partir de l’experiència en cada municipi.
Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de la zona
Zona
Total Comarques
del Sud Comarques
Centrals Conurbació de València
Comarques de Castelló
Mecanisme
que seria més
útil...
Posar-se en contacte amb un polític o representant públic
6 7 19 3 35
40,0% 50,0% 51,4% 37,5% 47,3%
Posar-se en contacte amb un tècnic o funcionari de l'Administració
2 2 2 0 6
13,3% 14,3% 5,4% 0,0% 8,1%
Posar-se en contacte amb una associació
3 3 7 3 16
20,0% 21,4% 18,9% 37,5% 21,6%
Mitjançant protestes, manifestacions o concentracions
0 1 3 1 5
0,0% 7,1% 8,1% 12,5% 6,8%
Altre (especialment processos particip.)
4 1 6 1 12
26,7% 7,1% 16,2% 12,5% 16,2%
Total 15 14 37 8 74
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Totes les zones consideren que posar-se en contacte amb un polític (la via política-personalista) és
l’opció més útil, però això és més evident en les Comarques Centrals i la Conurbació de València, que
registren xifres de 50% o més. En canvi, en les Comarques de Castelló aquesta categoria obté el
percentatge més elevat, però juntament amb ‘Posar-se en contacte amb una associació’. Aquesta opció
associativa és la segona en totes les zones. Per altra banda, la via tecnicoadministrativa té més pes en
les Comarques del Sud i les Comarques Centrals, però en aquestes categories menys importants el
nombre de casos és ja molt baix i, per tant, és arriscat extraure conclusions.
Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de la grandària
Grup (grandària)
Total 10.000-30.000 Més de 30.000
Mecanisme que seria
més útil...
Posar-se en contacte amb un polític o representant públic
28 7 35
56,0% 29,2% 47,3%
Posar-se en contacte amb un tècnic o funcionari de l'Administració
5 1 6
10,0% 4,2% 8,1%
Posar-se en contacte amb una associació
7 9 16
14,0% 37,5% 21,6%
Mitjançant protestes, manifestacions o concentracions
3 2 5
6,0% 8,3% 6,8%
Altre (especialment processos particip.)
7 5 12
14,0% 20,8% 16,2%
Total 50 24 74
100,0% 100,0% 100,0%
En funció de la grandària dels municipis, el mecanisme més apreciat en les localitats mitjanes és molt
clarament el contacte amb un representant públic (56%), mentre que els municipis més grans aposten
per la via associativa (37,5%). La via política-personalista (contactar amb un polític) en els municipis de
10.000 a 30.000 habitants proporcionalment és resposta per gairebé el doble que en els municipis
grans, potser perquè aquests són més coneguts pels ciutadans i els senten més propers.
Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de l'agent que respon
Agent que respon Un representant
polític Un treballador
municipal
Mecanisme que seria
més útil...
Posar-se en contacte amb un polític o representant públic
29 4
65,9% 15,4%
Posar-se en contacte amb un tècnic o funcionari de l'Administració
4 2
9,1% 7,7%
Posar-se en contacte amb una associació 6 9
13,6% 34,6%
Mitjançant protestes, manifestacions o concentracions
2 3
4,5% 11,5%
Altre (especialment processos particip.) 3 8
6,8% 30,8%
Total 44 26
100,0% 100,0%
La discrepància entre la visió dels representants públics i la dels treballadors municipals sobre la
utilitat dels diversos mecanismes és significativa. Els representants polítics atorguen una gran
confiança al mecanisme que ells mateixos representen (un 65,9%), mentre que només un 15,4% dels
municipis on contesten els treballadors municipals considera que aquesta via és la més eficaç. En canvi,
un 34,6% del personal dels ajuntaments atorga a la via associativa la major utilitat, i també registren
un notable 30,8% per a la categoria ‘altres’ i gairebé el triple que els polítics en ‘protestes,
manifestacions, etc.’. Sobta, no obstant, que la via que ells mateixos representen, la
tecnicoadministrativa, tot just l’esmenten dos treballadors municipals (7,7%), per davall de la xifra que
li atorguen els polítics (9,1%). En conclusió n’hi ha una proporció més elevada de polítics que de
treballadors municipals que es perceben a sí mateixos com a més útils per a influir en la presa de
decisions, el personal tècnic i administratiu dels ajuntaments confia més en la societat civil.
OBSERVACIÓ DE PÀGINES WEB
DADES DE CLASSIFICACIÓ
Dels 102 municipis del País Valencià amb més de 10.000 habitants, s'ha aconseguit cobrir un total de
100 webs municipals per a l'anàlisi de qüestions relacionades amb la participació ciutadana.
La distribució geogràfica dels municipis analitzats registra 52 municipis a la província de València, 37
en la d'Alacant i 11 en la de Castelló.
Alacant37,0%
Castelló11,0%
València52,0%
Província
Si s'assumeix un criteri de segmentació per zones, en la distribució de municipis registrats cal apreciar
una major presència de municipis amb més de 10.000 habitants a la Conurbació de València.
En referència a la variable grandària poblacional, s'ha arreplegat informació d'un total de 28 municipis
amb més de 30.000 habitants, i 72 municipis amb població entre 10.000 i 30.000 habitants.
Comarques del Sud
22,0%
Comarques Centrals
21,0%
Conurbació de València46,0%
Comarques de Castelló
11,0%
Zona
10.000-30.00072,0%
Més de 30.00028,0%
Grandària poblacional
LA PARTICIPACIÓ EN LA PÀGINA WEB MUNICIPAL
Per fer possible l’operativització en la valoració dels diferents aspectes de les webs municipals
relacionats amb la participació ciutadana, s'han dissenyat i rastrejat una bateria d'indicadors.
Aquests indicadors persegueixen captar la significació atorgada a la participació ciutadana en
l'estructura i espais propis de les webs dels ajuntaments. La significació, en aquest sentit, ha sigut
mesurada en termes d'existència o no de determinats elements vinculats a l'activitat participativa
impulsada des de la institució local. No és, per tant, objecte d'aquest informe la valoració qualitativa
de continguts o dissenys en els espais dedicats a la participació ciutadana en les webs, sinó el registre
de la presència o absència d'aquests elements. Per desenvolupar aquesta tasca, s'han elaborat set
indicadors, dels quals a continuació reproduïm els resultats.
Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal
% vàlid
Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal 65,0
Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal 38,0
Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal 30,0
Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o el model participatiu que es persegueix
42,0
Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal 17,0
Existència en altres àrees de la web municipal d'algun apartat que informe sobre processos participatius incloent-hi pàgines web externes municipals
43,0
Existència en altres àrees de la web d'algun apartat que cride a la participació en processos participatius de planificació municipal o similar durant la legislatura actual
30,0
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
El primer element bàsic d'anàlisi consisteix a determinar si en la web municipal existeix un apartat
dins de la seua estructura dedicat als assumptes de participació ciutadana. Aquest indicador inicial
permet valorar la consideració que des de l'Ajuntament es té de la participació ciutadana i la seua
correspondència en termes de presència en el portal municipal. Els resultats per als municipis del País
Valencià de més de 10.000 habitants mostren que una ampla majoria de webs, un 65%, posseeixen, si
més no, un espai específic dedicat a la participació ciutadana, encara que com posteriorment tindrem
oportunitat de detallar, la grandària poblacional del municipi exercirà un paper molt important per a
establir diferències entre uns municipis i altres. Però de moment és prou tenir en compte que en termes
generals la participació ciutadana sol ocupar un lloc en el disseny i continguts de les webs municipals.
El segon indicador que hem considerat és més exigent, ja que registra si la participació ciutadana
disposa d'un lloc, no ja en algun apartat de la web, sinó en la pàgina d'inici, a través d'un espai propi
visible o d'una pestanya en el menú principal que conduïsca a una subpàgina destinada a la participació
ciutadana. Com caldria esperar, ací el percentatge descendeix fins al 38%. La participació ciutadana és
present en les webs municipals de localitats mitjanes i grans, però per descomptat no hi ocupa un lloc
preeminent. No és considerat un contingut prioritari per a ser presentat a primera vista quan la
ciutadania consulta la web del seu ajuntament, i en general, la participació ciutadana està allunyada
dels continguts comuns presentats en les pàgines d'inici dels ajuntaments.
Un tercer indicador sol·licita de l'activitat digital de l'Ajuntament si els assumptes de participació
ciutadana es vehiculen a través d'una web externa diferent a la principal institucional. L'ítem ha
requerit per tant el rastreig fora del portal institucional, i s'ha registrat que el 30% dels municipis
posseeixen algun tipus de domini web extern a la pàgina principal de l'Ajuntament per a tractar els
temes i processos de participació ciutadana. Amb freqüència aquestes pàgines estan destinades a
processos concrets de participació o a òrgans, consells o fòrums de participació ciutadana. En aquest
sentit, cal destacar l'existència de webs pròpies de participació ciutadana canalitzades o gestionades
des de suports externs que presenten una estructura de continguts estandarditzada per als municipis
que fan ús del seu model.
El quart indicador demanda de les webs municipals l'existència d'un espai dedicat a introduir una
declaració d'intencions relacionada amb el model de participació ciutadana perseguit des de l'equip
de govern de l'Ajuntament, on s'expliciten d'una manera o una altra els seus compromisos polítics o
l'horitzó conceptual que es té de la participació ciutadana. És, en aquest sentit, un ítem de naturalesa
més política que institucional, però en la nostra opinió planteja una qüestió clau per entendre el lloc
que ocupa la participació ciutadana en l'ideari polític de l'equip que governa el municipi. En funció
d'aquesta declaració d'intencions cal esperar que la labor en matèria de participació ciutadana
posseïsca uns objectius o altres, i es proveïsca o no de mitjans per aconseguir-los. I el que les dades
del treball de camp indiquen en aquest cas és que només en un 42% de les webs municipals s'ha trobat
aquest tipus de declaració d'intencions o una introducció al model de participació ciutadana perseguit
des de l'Ajuntament. Insistim en el fet que no s'ha entrat a valorar el contingut ni l'extensió d'aquestes
declaracions, sinó simplement la seua presència en algun lloc de la web municipal. La dada cridanera
és que, siga major o menor la presència dels continguts relacionats amb la participació ciutadana en
les webs dels ajuntaments, en la majoria de casos no es registra una declaració entorn de què entén
l'ajuntament per participació ciutadana o a quin model de participació s'aspira a través de l'acció
institucional. L'espai dedicat a la participació ciutadana en aquest sentit no sol venir acompanyat d'un
segell polític o institucional que dote d'una orientació a l'activitat en aquest àmbit. I, encara més,
l’observació d’aquestes webs d’ajuntaments mitjans-grans, ens ha permès comprovar que una bona
part d’aquestes declaracions són breus i generalistes.
Els indicadors cinquè i sisè per a valorar la presència de la participació ciutadana en les webs
municipals, són els que s'ocupen de registrar si en la pàgina d'inici o en altres llocs d'aquestes webs
existeix un espai dedicat a informar dels processos de participació ciutadana posats en marxa en
el municipi. És necessari ressenyar que perquè aquest indicador resulte afirmatiu no requereix només
la voluntat de situar aquests continguts en les webs, sinó que han d'existir processos participatius
municipals dels quals informar. I un segon condicionant ací ve donat pel fet que les dades referents a
les webs s'han arreplegat en un moment determinat del temps. Podria ocórrer que no s'haja trobat
informació referent a processo participatius en el moment del registre, però sí que existira en moments
anteriors o posteriors al treball de camp. No obstant això, considerem pertinent utilitzar els resultats
d'aquests indicadors, ja que ofereixen una informació rellevant en termes de grau de difusió en la web
municipal dels processos relacionats amb la participació ciutadana. Els resultats indiquen que, si
considerem la informació sobre processos participatius únicament en la pàgina principal o d'inici de les
webs institucionals, la proporció de municipis que presenten informació ací aconsegueix únicament el
17%. I si ampliem la cerca a altres parts de la web municipal, la proporció de casos se situa en el 43%.
En tots dos casos els resultats no semblen reflectir una preocupació significativa per informar dels
processos participatius posats en marxa en la dinàmica municipal.
Finalment, el setè indicador general reclama de les webs no sols si informen dels processos
participatius municipals, sinó si, a més, criden la ciutadania a participar-hi, cercant en aquest sentit
que els veïns i veïnes no sols estiguen informats d'aquestes iniciatives, sinó que prenguen part activa
en elles. L'indicador intenta revelar si els ajuntaments compleixen també una funció dinamitzadora en
els processos participatius que es fan visibles en les webs municipals. Igual que els dos indicadors
anteriors, aquest posseeix el condicionant que apareixerà esbiaixat en el cas que no existisquen
processos participatius municipals en marxa. Per això, encara que per al conjunt de municipis aquest
indicador aconsegueix un 30%, si considerem únicament aquells municipis que sí que informen de
processos participatius en la web, la crida a participar-hi ascendeix a un 47% en el cas que la informació
estiga localitzada en la pàgina principal de la web, o al 60% en el cas que la informació estiga situada
en altres llocs de la web.
En qualsevol cas, els resultats relatius als indicadors fins al moment s'han llegit en termes homogenis,
sense discriminar les dades en funció de la zona geogràfica dels municipis o de la seua grandària
poblacional. Entrem ara detalladament a veure si aquestes dues variables de segmentació estableixen
diferències.
Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la zona
Comarques
del Sud Comarques
Centrals Conurbació
de València
Comarques de
Castelló
Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal
68,2% 61,9% 69,6% 45,5%
Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal
36,4% 33,3% 41,3% 36,4%
Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal
13,6% 47,6% 30,4% 27,3%
Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o el model participatiu que es persegueix
31,8% 47,6% 50,0% 18,2%
Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal
18,2% 9,5% 13,0% 45,5%
Existència en altres àrees de la web municipal d'algun apartat que informe sobre processos participatius incloent-hi pàgines web externes municipals
27,3% 52,4% 45,7% 45,5%
Existència en altres àrees de la web d'algun apartat que cride a la participació en processos participatius de planificació municipal o similar durant la legislatura actual
9,1% 42,9% 37,0% 18,2%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la grandària
10.000 a 30.000 Més de 30.000
Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal 56,9% 85,7%
Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal 31,9% 53,6%
Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal
29,2% 32,1%
Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o el model participatiu que es persegueix
34,7% 60,7%
Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal
19,4% 10,7%
Existència en altres àrees de la web municipal d'algun apartat que informe sobre processos participatius incloent-hi pàgines web externes municipals
40,3% 50,0%
Existència en altres àrees de la web d'algun apartat que cride a la participació en processos participatius de planificació municipal o similar durant la legislatura actual
27,8% 35,7%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
En termes territorials, podem observar que les webs institucionals corresponents als municipis de les
Comarques de Castelló són les que en menor mesura aconsegueixen percentatges elevats en el
compliment dels indicadors, exceptuant el de l'existència d'informació sobre processos participatius en
la pàgina principal de les webs. Tampoc les webs dels municipis de les Comarques del Sud ofereixen
resultats molt positius en la valoració d'indicadors de participació ciutadana. Per contra, els millors
resultats en relació amb aquests indicadors són els registrats en les webs dels municipis de la
Conurbació de València i en els de les Comarques Centrals. En qualsevol cas, i encara en les webs
corresponents a municipis de les zones que aconsegueixen millors resultats, s'ha de ressenyar que
aquests se situen en percentatges de respostes afirmatives als indicadors de participació ciutadana
en la majoria dels casos per davall del 50%, la qual cosa suggereix la conveniència d'afrontar una
millora notable si es vol aprofundir en la presència o visibilitat de la participació ciutadana en Internet.
En un segon exercici d'anàlisi, en observar les diferències en els resultats de les webs en funció de la
grandària poblacional dels municipis, és possible apreciar ràpidament que aquesta variable es
configura com un eix discriminador en les dades. Les webs corresponents a municipis menors de 30.000
habitants ofereixen pitjors resultats en pràcticament tots els indicadors, especialment en aquells que
intenten captar el lloc que ocupa la participació ciutadana en la web institucional. Cal presumir que en
aquest segment de municipis trobarem amb menor freqüència l'existència d'una àrea institucional o
administrativa dins de l'ajuntament dedicada a la participació ciutadana. Però ens permetem recordar
que els indicadors intenten registrar la presència no de l'àrea sectorial de participació ciutadana, sinó
de matèries, assumptes, processos o informacions corresponents a l'activitat municipal que es vinculen
d'alguna forma a la participació ciutadana. Per tant, els resultats no estarien reflectint únicament una
menor presència de regidories o àrees administratives de participació ciutadana en els municipis
xicotets, sinó una menor presència en la web d'aspectes relacionats amb la mateixa participació
ciutadana. En els municipis de més de 30.000 habitants, al contrari, s'identifiquen xifres més elevades
en pràcticament tots els indicadors i bretxes molt marcades en ‘Existència d’un apartat dedicat a la
participació dins de la web municipal’, ‘Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú
principal’ i ‘Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o
el model participatiu que es persegueix’. En canvi, en aquests municipis grans, trobem proporcions més
baixes que en els petits si es tracta d’informar i reclamar la participació de la ciutadania en els
processos participatius municipals.
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
En els últims anys, el pressupost participatiu és una de les apostes municipals més importants dins
del ventall de possibilitats de mecanismes de participació relacionats amb la gestió i la planificació
pública local. En molts casos constitueix, de fet, l'esforç més significatiu i ambiciós dels municipis per
a implementar processos participatius oberts a la ciutadania.
Especialment des de 2015, s'ha assistit a una proliferació d'aquesta mena d'experiències, que han passat
de tenir en el passat una presència marginal en les pràctiques municipals, a convertir-se dins del
panorama local de l'estat espanyol en una pràctica relativament estesa, i això justifica que aquest
informe li dedique una especial atenció.
A més, una de les principals característiques del recorregut recent del pressupost participatiu com a
aposta institucional ha sigut la generalització dels instruments digitals, com ara els que poden estar
presents en les pàgines web. Es pot apreciar en aquest sentit a través d'estudis recents, que gran part
de la metodologia de funcionament dels pressupostos participatius s'ha traslladat cap a accions de
naturalesa virtual o online, la qual cosa afig pertinència a l'observació i anàlisi de la seua presència en
les webs municipals dels municipis del País Valencià. Vegem, doncs, quina és la incidència d'aquesta
figura en la realitat municipal valenciana.
Indicadors sobre la presència dels pressupostos participatius a les pàgines web municipals
% vàlid
Existència d'apartat sobre pressupostos participatius amb referència a processos a partir de juny de 2019
29,0
Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 16,0
Presència d'instruccions sobre com participar 26,0
Presència d'un formulari per participar 17,0
Presència d'informació sobre els resultats del procés participatiu a partir de juny de 2019
21,0
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
Indicadors sobre la presència dels pressupostos participatius a les pàgines web municipals en funció de la zona
Comarques
del Sud Comarques
Centrals Conurbació de València
Comarques de Castelló
Existència d'apartat sobre pressupostos participatius amb referència a processos a partir de juny de 2019
9,1% 38,1% 30,4% 45,5%
Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 13,6% 14,3% 19,6% 9,1%
Presència d'instruccions sobre com participar 18,2% 33,3% 19,6% 54,5%
Presència d'un formulari per participar 4,5% 33,3% 13,0% 27,3%
Presència d'informació sobre els resultats del procés participatiu a partir de juny de 2019
9,1% 23,8% 23,9% 27,3%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la grandària
10.000 a 30.000 Més de 30.000
Existència d'apartat sobre pressupostos participatius amb referència a processos a partir de juny de 2019
26,4% 35,7%
Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 9,7% 32,1%
Presència d'instruccions sobre com participar 23,6% 32,1%
Presència d'un formulari per participar 13,9% 25,0%
Presència d'informació sobre els resultats del procés participatiu a partir de juny de 2019
18,1% 28,6%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
D'acord amb la informació obtinguda de les webs municipals, el pressupost participatiu és present en
un 29% dels municipis valencians de més de 10.000 habitants. Com a dada aproximativa per a un exercici
comparatiu, en un estudi recent dut a terme a nivell estatal en webs de municipis de més de 20.000
habitants, la ràtio de municipis que desenvolupaven aquesta pràctica en 2019 era del 35%. Si ens
quedem només amb els que superen aquests 20.000 habitants, la xifra en el nostre cens seria 33,8%,
un registre molt semblant.
En qualsevol cas, la grandària dels municipis configura un factor determinant i explicatiu a l'hora
d'identificar la pràctica del pressupost participatiu a la Comunitat Valenciana. Com es pot apreciar, el
percentatge de municipis que duen a terme l'experiència del pressupost participatiu és
significativament major en la categoria de localitats de més de 30.000 habitants (35,7%) que en la de
municipis entre 10.000 i 30.000 habitants (26,4%).
A la llum dels resultats, la geografia també emergeix com un factor diferenciador a l'hora de considerar
la realitat del pressupost participatiu. El rastreig en les webs municipals indica que la zona en la qual
és més freqüent aquesta pràctica és en les de les Comarques de Castelló, on quasi la meitat de localitats
de més de 10.000 habitants es troben immerses en aquesta experiència. En el costat contrari trobem
els municipis de les Comarques del Sud, on podem qualificar pràcticament com a marginal la presència
del pressupost participatiu en els municipis, o si més no en les webs municipals: només un de cada deu
municipis de més de 10.000 habitants del migjorn valencià desenvolupa aquesta pràctica.
Passem ara a comentar aspectes parcials relatius als pressupostos participatius presents en les webs
institucionals dels municipis de més de 10.000 habitants. En primer lloc, les dades indiquen la dispar
presència en les webs de normatives reguladores sobre els processos de pressupostos participatius
implementats. Només un 16% dels municipis mitjans-grans disposen d’aquest reglament, que seria
aproximadament el 44,8% dels que tenen apartat de pressupostos participatius. Això no vol dir
necessàriament que només aquest percentatge de municipis dispose una normativa de referència per
a fer el pressupost participatiu. Però només aquesta proporció de localitats permet als seus ciutadans
conèixer la regulació del procés a través de la web institucional. Els resultats ens indiquen una baixa
consideració normativa d'un procés de participació paradigmàtic en l'escena municipal com és el
pressupost participatiu. No existeixen regles formals de funcionament d'aquests processos en més de
la meitat dels municipis que exposen pressupostos participatius en la web. Això indica no sols una
presència escassa de la participació ciutadana en la definició de les regles d'aquesta mena de
processos, sinó fins i tot l’absència d’informació anticipada sobre aspectes bàsics garantistes com qui
podrà participar, a través de quins canals, com es debatran les iniciatives ciutadanes, com es
prioritzaran, o com es resoldran possibles conflictes, entre altres qüestions.
Més freqüent serà trobar en les webs un espai dedicat a intentar transmetre a la ciutadania les
instruccions, terminis i formes a través de les quals pot prendre part en el pressupost participatiu.
En un 26% de les webs municipals de municipis de més de 10.000 habitants és possible identificar
aquest tipus d'informació, que implicaria aproximadament el 72,4% de les pàgines amb pressupost
participatiu. A més, cal destacar l'esforç de comunicació institucional en aquest aspecte, que s’ha pogut
confirmar en la multiplicitat de suports comunicatius observats en el rastreig: fullets en pdf, vídeos,
il·lustracions, etc.
Un altre dels indicadors de presència del pressupost participatiu en la web és la disponibilitat d'un
formulari o fitxa online que permeta a la ciutadania participar directament a través dels canals
digitals en el procés. Això és utilitzat sobretot en les fases de presentació de propostes o de votació
d'aquestes per a prioritzar les despeses finalment incloses en el pressupost participatiu del municipi. I
en aquest punt s'observa que pràcticament en sis de cada deu webs que incorporen continguts de
pressupostos participatius trobarem un canal online perquè els veïns i veïnes puguen implicar-se en
alguna de les accions que comprèn la metodologia del procés. Sobre el total dels municipis representa
el 17%. Hem de ressenyar no obstant això que la presència o no de formularis de participació en les
webs municipals no depèn únicament de la configuració i disseny de continguts de la pròpia web, sinó
també de les normes de funcionament amb què es dota cada procés en cada municipi particular. En
aquest sentit existeixen municipis les vies de participació dels quals es vehiculen exclusivament per
canals presencials, amb el que no hi hauria la possibilitat que existiren formularis per a aquest fi en
les webs.
Finalment, entre els indicadors relatius als pressupostos participatius dins les webs municipals, trobem
informació sobre els resultats dels processos corresponents a anualitats o edicions anteriors.
Habitualment aquest tipus d'informació es vincula amb l'estat d'execució de les inversions o partides
de despesa pública prioritzades per la ciutadania en processos ja acabats. Suposa en aquest sentit un
indicador de rendició de comptes, on es fa transparent el grau de realització de les decisions ciutadanes
en el pressupost participatiu. Així doncs, en les webs de municipis valencians de més de 10.000
habitants trobem que el 21% proporciona aquesta informació, que implica més del seixanta per cent
dels municipis que disposen d’apartat de pressupostos participatius.
Plantejat un paisatge general descriptiu de la presència de la figura del pressupost participatiu en les
webs d'aquells municipis de més de 10.000 habitants que estan celebrant aquesta experiència,
correspon ara entrar en un major detall per a conèixer si la distribució geogràfica o la grandària dels
municipis exerceixen un efecte discriminador en la naturalesa de la informació disponible en les webs.
Pel que fa a la grandària, les diferències són clares entre els pobles grans i els mitjans a favor dels
primers, sempre al voltant de deu punts percentuals excepte en el cas del reglament de participació,
on la diferència s’eixampla fins a situar-se en més de 20 punts i, per tant, és la qüestió més determinada
per la grandària poblacional. En general, la presència de recursos per a participar online pot ser
interpretada en clau d'escala. En aquells municipis de menor grandària pot considerar-se més factible
i viable vehicular les accions del pressupost participatiu a través de dinàmiques i canals presencials,
mentre que en els municipis grans el nombre de persones pot dificultar l'ús de metodologies
presencials en el curs de les accions del pressupost participatiu, sent els canals digitals una alternativa
atractiva en principi per a intentar minimitzar aquests condicionants d'escala. Però amb elevada
probabilitat l'aposta per l'ús intensiu de plataformes digitals per al desenvolupament del pressupost
participatiu suposa no sols un canvi en el canal de la comunicació. També implica un canvi en el propi
model del pressupost participatiu, ja que la naturalesa i intensitat de les accions participatives en el
procés varia sensiblement en funció que s'establisca una dinàmica presencial o una digital.
Més matisos trobem en el cas dels resultats per zona. Quant a l'existència d'un reglament o
autorreglament que referencie les normes de funcionament del pressupost participatiu, trobem
diferències sensibles en les experiències contingudes en les webs de les diferents zones geogràfiques.
Així, la Conurbació de València es configura com la zona en la qual trobarem més sovint aquest
document dins de les webs municipals. En prop del 20% de les webs d'aquesta zona serà possible
localitzar la normativa del funcionament del pressupost participatiu. La freqüència més baixa la podem
localitzar en canvi en les Comarques de Castelló, on únicament un 9% de les experiències s'acompanyen
d'una normativa visible en la web.
En relació amb l'existència d'un espai en la web municipal que proporcione a la ciutadania instruccions
sobre com participar en el pressupost participatiu, trobem que únicament és majoritari a les Comarques
de Castelló i minoritària en les zones més urbanes (Sud i Conurbació de València).
Si cerquem diferències les trobarem de nou si acudim a l'existència d'un formulari per a participar en
els pressupostos participatius en les webs municipals. Serà sobretot en les webs dels municipis mitjans
i grans de les Comarques Centrals on es localitza amb més freqüència aquest canal de participació,
freqüència que descendeix sensiblement en les webs de la Conurbació de València.
En referència a l'últim indicador d'aquest epígraf, la presència en la web d'informació sobre els
resultats del pressupost participatiu corresponent a l'edició anterior, el que destaca és que les
Comarques del Sud tot just en fan ús, enfront d’un nivell molt més elevat en la resta de zones (menys
del 10% en el cas del migjorn valencià, per al voltant del 25% en la resta de territoris).
CONSELLS MUNICIPALS
La figura dels consells municipals, siga en la seua dimensió sectorial o territorial, representa un dels
mecanismes privilegiats en la normativa habitual municipal relacionada amb la participació ciutadana.
La definició, composició i funcionament dels consells municipals constitueixen un punt de pas quasi
obligat en aquells municipis que elaboren qualsevol tipus de regulació de la participació ciutadana
municipal, especialment en el cas de les redaccions dels Reglaments de Participació Ciutadana. Sol ser
també la forma preferent a través de la qual els ajuntaments articulen el diàleg i els espais de trobada
amb els diferents sectors associatius locals.
En la mateixa línia, la presència d'informació relacionada amb els consells sectorials en les webs
municipals implica un recurs informatiu tant per a les associacions com per als veïns i veïnes que
desitgen informar-se o aportar iniciatives.
El ventall de possibilitats en la distribució dels consells sectorials és molt divers, i existeix una
pluralitat molt apreciable que hem intentat arreplegar en aquest informe. Hem de ressenyar en aquest
sentit que s'ha donat com a bona la informació sobre l'existència dels Consells encara que aquesta se
situe en diferents apartats de la web o no estiga centralitzada. Sent aquest el criteri per registrar a
l'efecte d'aquest informe l'existència d'un determinat consell sectorial, s'ha de fer notar que
l'heterogeneïtat d'informació en les webs en relació amb l'activitat dels consells és molt significativa.
La qualitat de la informació vinculada als consells pot anar des de la mera enunciació de la seua
existència, passant per la visibilitat del llistat d'entitats integrants, fins a la disposició online de les
actes de les reunions celebrades pels propis consells. Vegem en qualsevol cas amb una mica en detall
la realitat dels consells municipals a través de les webs institucionals dels ajuntaments valencians de
més de 10.000 habitants.
Com hem anticipat, el que va cridar l'atenció en el treball de camp va ser la relativa dispersió i
heterogeneïtat de la informació relativa als consells. Per altra banda, en el gràfic observem que en
quatre de cada deu webs no és possible identificar un espai amb informació sobre els consells sectorials
existents en el municipi. I en el cas que existisca, la informació relativa als consells es troba
disseminada o desorganitzada dins de la web, i això ens ha obligat a acudir en molts casos a les
diferents àrees de gestió municipal per a trobar allí les dades sobre el consell d'aquesta àrea. Encara
més, quan es troba informació sobre consells, no sempre l’aconseguim de tots els que té creats el
municipi, sinó una part.
Sí60,0%
No40,0%
Apartat amb informació sobre els consells municipals (sectorials o territorials)
És en les webs dels municipis de més població on trobarem amb major freqüència un espai d'informació
sobre els consells. Un 75% municipis amb més de 30.000 habitants alberguen aquest tipus d'espai en
les seues webs, i el percentatge cau fins al 54% per al cas de municipis de 10.000 a 30.000 habitants.
Territorialment, és en els municipis més septentrionals, la Conurbació de València i les Comarques de
Castelló, on apareixen amb major facilitat aquest tipus d'espais per als consells, amb pesos propers als
dos terços de les localitats.
Mitjana de consells municipals presents en la web municipal
Sobre el total dels municipis Sobre els municipis que tenen consells
N Vàlids 100 60
Perduts 0 40
Mitjana 2,87 4,78
Desv. típ. 3,69 3,67
A l'hora de valorar el nombre de consells municipals referenciats en les webs, oferim tant la mitjana
sobre el total com sobre aquells municipis que tenen consells en la web. En aquest darrer cas, la mitjana
se situa en 4,78. Això vol dir que com a mitjana en aquest perfil de municipis valencians mitjans-grans
podrem trobar aproximadament cinc consells municipals, generalment de caràcter sectorial i amb
54,5%52,4%
65,2% 63,6%
54,2%
75,0%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
Comarques delsud
Comarquescentrals
Conurbació deValència
Comarques deCastelló
10.000-30.000 Més de 30.000
%
Presència d'apartat amb informació sobre els consells municipals en funció de la zona i la grandària
presència associativa en la seua composició. Ara bé, les dades mostren una desviació típica de 3,67, la
qual cosa apunta a una variabilitat i dispersió molt apreciable, convivint municipis amb un nombre
elevat de consells amb uns altres en els quals aquesta figura participativa tot just es troba
desenvolupada.
Si sotmetem aquesta informació a les variables de segmentació que venim utilitzant, trobem, com seria
d'esperar, que la mitjana de consells en municipis de més de 30.000 habitants és sensiblement superior
als municipis que alberguen entre 10.000 i 30.000 habitants. En el primer dels casos la mitjana de
consells sectorials se situa en 6,38 mentre que en el segon aquesta mitjana no aconsegueix el valor
corresponent a quatre consells sectorials. No s'observen en canvi distàncies significatives entre en el
nombre mitjà de consells visibles en les webs de municipis de les diferents zones geogràfiques.
4,83 4,73 4,83 4,573,92
6,38
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
Nº c
onse
lls
Base: municipis que tenen algun apartat amb informació sobre els consells municipals.
Nombre mitjà de consells municipals en funció de la zona i la grandària
Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de
l’Ajuntament
% vàlid
Agrari 29,0%
Escolar 24,0%
Dona 21,0%
Esports 20,0%
Medi ambient 17,0%
Cultura 15,0%
Econòmic i social 15,0%
Majors 14,0%
Participació ciutadana 14,0%
Benestar social 14,0%
Joventut 13,0%
Xiquet(e)s 12,0%
Territorial 10,0%
Comerç 10,0%
Salut 9,0%
Turisme 7,0%
Entitats ciutadanes 6,0%
Inclusió i drets socials 5,0%
Ciutadan(e)s d'altres països 5,0%
Festes 5,0%
Urbanisme 5,0%
Escola infantil municipal 3,0%
Altres 15,0%
Respecte del tipus del qual és objecte l'activitat dels consells, com es pot apreciar l'heterogeneïtat
també és molt apreciable. Considerant àrees de gestió, els més comuns són els agraris, escolars,
d’esports, de medi ambient o de cultura. Si s'observen les dades en termes de segments poblacionals,
els consells amb major presència són els dedicats a les dones, a persones majors, a joventut i a infància,
per aquest ordre. En una labor comparativa es pot apreciar que els consells sectorials orientats cap a
temes o àrees específiques de gestió pública predominen sobre aquells dedicats a atendre un segment
específic de la població. Però en general podem afirmar que les denominacions tendeixen a coincidir, o
almenys a ser molt pròximes a les denominacions pròpies de regidories municipals, la qual cosa
suggeriria un disseny pensat més des de l'organització administrativa i política del municipi que des
dels perfils de preocupacions ciutadanes, una cosa de la qual en qualsevol cas no disposem informació
específica.
Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de l’Ajuntament en funció de la zona
Total
Comarques del Sud
Comarques Centrals
Conurbació de València
Comarques de Castelló
Agrari 29,0% 27,3% 19,0% 37,0% 18,2%
Escolar 24,0% 27,3% 14,3% 28,3% 18,2%
Dona 21,0% 18,2% 23,8% 21,7% 18,2%
Esports 20,0% 18,2% 23,8% 19,6% 18,2%
Medi ambient 17,0% 18,2% 14,3% 19,6% 9,1%
Cultura 15,0% 13,6% 23,8% 13,0% 9,1%
Econòmic i social 15,0% 13,6% 4,8% 17,4% 27,3%
Majors 14,0% 13,6% 4,8% 17,4% 18,2%
Participació ciutadana 14,0% 0,0% 4,8% 21,7% 27,3%
Benestar social 14,0% 13,6% 14,3% 15,2% 9,1%
Joventut 13,0% 18,2% 9,5% 13,0% 9,1%
Xiquet(e)s 12,0% 13,6% 14,3% 10,9% 9,1%
Territorial 10,0% 13,6% 9,5% 4,3% 27,3%
Comerç 10,0% 4,5% 9,5% 10,9% 18,2%
Salut 9,0% 9,1% 4,8% 10,9% 9,1%
Turisme 7,0% 9,1% 14,3% 2,2% 9,1%
Entitats ciutadanes 6,0% 9,1% 0,0% 8,7% 0,0%
Inclusió i drets socials 5,0% 0,0% 4,8% 8,7% 0,0%
Ciutadan(e)s d'altres països 5,0% 13,6% 4,8% 2,2% 0,0%
Festes 5,0% 0,0% 0,0% 6,5% 18,2%
Urbanisme 5,0%
Escola infantil municipal 3,0% 0,0% 4,8% 4,3% 0,0%
Altres 19,0% 9,1% 23,8% 21,7% 18,2%
L'observació de les dades segmentades en funció de les zones territorials no fa sinó augmentar encara
més l'heterogeneïtat de la casuística. No cal parlar d'un model unitari d'organització del ventall de
consells, sinó més aviat una adaptació de la naturalesa d'aquests a condicions territorials,
demogràfiques, administratives o polítiques. No obstant això, per ressaltar algunes dades podem
observar que en termes de diferències, en les Comarques del Sud es detecta una especial presència
dels consells de joventut i ciutadania d'altres països; en les Comarques Centrals trobem una especial
rellevància dels consells sectorials de Cultura i Turisme; en la zona de la Conurbació de València són
més freqüents els consells sectorials agraris i els relacionats amb la inclusió i els drets socials; i
finalment, en les Comarques de Castelló, que són les que, en termes generals, presenten majors
percentatges en els diferents tipus, destaquen especialment per l'existència de consells econòmics i
socials, de participació ciutadana, territorials, de comerç i de festes.
Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de l’Ajuntament en funció de la grandària
Total 10.000-30.000
Més de 30.000
Agrari 29,0% 30,6% 25,0%
Escolar 24,0% 25,0% 21,4%
Dona 21,0% 15,3% 35,7%
Esports 20,0% 15,3% 32,1%
Medi ambient 17,0% 11,1% 32,1%
Cultura 15,0% 8,3% 32,1%
Econòmic i social 15,0% 8,3% 32,1%
Majors 14,0% 8,3% 28,6%
Participació ciutadana 14,0% 11,1% 21,4%
Benestar social 14,0% 6,9% 32,1%
Joventut 13,0% 9,7% 21,4%
Xiquet(e)s 12,0% 9,7% 17,9%
Territorial 10,0% 4,2% 25,0%
Comerç 10,0% 2,8% 28,6%
Salut 9,0% 9,7% 7,1%
Turisme 7,0% 1,4% 21,4%
Entitats ciutadanes 6,0% 6,9% 3,6%
Inclusió i drets socials 5,0% 4,2% 7,1%
Ciutadan(e)s d'altres països 5,0% 1,4% 14,3%
Festes 5,0% 4,2% 7,1%
Escola infantil municipal 3,0% 2,8% 3,6%
Altres 19,0% 15,3% 28,6%
Si bé l'anàlisi per zona geogràfica no és definitiu, sí que ho és en canvi si girem la nostra atenció cap
a les diferències per grandària poblacional. A la llum d’aquestes dades, la figura dels consells sectorials
és una cosa molt més pròpia de municipis amb més població. A excepció dels consells sectorials agraris
o escolars, els municipis entre 10.000 i 30.000 habitants se situen per a la resta de tipus de consells
en freqüències percentuals inferiors al 20%. En els municipis de més de 30.000 habitants, en canvi,
s'observa una presència molt més consistent dels diferents tipus de consells sectorials, la qual cosa
indica l'obertura en municipis grans d'espais de concertació associativa en multitud de les àrees de
gestió pública. En qualsevol cas, s’ha de ressenyar que, si bé l'existència de consells sectorials és molt
més rellevant en els municipis amb més població, no podem parlar-ne d'una presència generalitzada
d’aquestes figures. En aquest sentit, no és possible identificar cap tipus de consell la presència del qual
siga un fet en almenys la meitat dels municipis grans. El més estès és el de la dona, present en un 35%
d’aquests municipis.
Les dades semblen mostrar que l'organització de la dinàmica participativa s'articula essencialment a
través dels consells sectorials o territorials. Com es pot apreciar, el 85% de les webs municipals no
aporten informació sobre altres possibles espais orgànics de participació com podrien ser les juntes
de barris, meses ciutadanes, etc. No obstant això, si focalitzem l'anàlisi en funció de la grandària
poblacional, sí que és destacable el fet que en les webs de municipis amb més de 30.000 habitants
l'aparició d'una altre tipus d'òrgans de participació aconsegueix el 39,3%, la qual cosa es correspon amb
una organització municipal més complexa i, per tant, amb la presència d'un nombre major d'espais de
concertació addicionals a les figures dels consells. En els municipis entre 10.000 i 30.000 habitants, en
canvi, aquest resultat es redueix fins al 5,6% dels casos.
Sí15,0%
No85,0%
Existència d'informació sobre altres òrgans de participació del municipi (juntes de barri, meses sectorials…)
ASSOCIACIONS
La localització de la presència de les associacions i diferents elements en relació amb elles ha sigut un
dels blocs amb més protagonisme en l’observació de les pàgines web. Concretament hem registrat si
existeix un espai per a l’associacionisme, si s’inclou una secció en la qual es vehicula com constituir
associacions, si hi ha un espai de suport a la gestió, una pàgina que habilite la participació de les
associacions, si s’explica com ho poden fer, i si hi ha una pàgina d’informació sobre processos
participatius realitzats per la societat civil organitzada (en gran mesura, el món associatiu).
Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals
% vàlid
Existència d’un espai per a l’associacionisme 25,0
Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 28,0
Espai de suport a la gestió d’associacions 15,0
Espai on s’explica com poden participar les associacions 11,0
Espai on s’habilita la participació de les associacions 11,0
Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos
participatius realitzats per la societat civil organitzada 5,0
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
La presència de les associacions en les webs municipals no abunda i va disminuint a mesura que
s’aprofundeix en la cobertura dels portals a l’activitat de les associacions. La més freqüent és la
informació normativa amb les passes per tal de constituir una associació (28%). Solen ser explicacions
sobre documents necessaris, organismes a què dirigir-se i en algun cas models d’estatuts o enllaços a
la web de tràmits de la Generalitat específicament destinat a aquest tràmit de constitució i registre
d’associacions. Per altra banda, l’espai genèric per a l’associacionisme és present a una quarta part de
les webs municipals. Aquest espai es refereix normalment a seccions on s’informa a les associacions
sobre convocatòries o tràmits municipals. I després d’aquest conjunt de «serveis» informatius de base
estàtica i poc manteniment, es passa a un bloc en què la freqüència ronda entre l’11 i el 15% amb una
implicació major per part de les corporacions, que expliquen les formes de participar que aquestes
tenen en el municipi i fins i tot s’habilita un espai per a que ho facen en la pròpia web. En la banda de
dalt d’aquest tram hi ha les webs que compten amb un espai específic de suport, normalment amb
telèfons de contacte dels departaments que gestionen la participació.
Finalment, els webs municipals que informen dels processos participatius promoguts i executats per la
societat civil organitzada tan sols són un 5% de les estudiades. Sens dubte les webs municipals poden
arribar a reflectir en els seues canals informatius o en els específics de participació, els processos que
impulsa el sector associatiu, però sobretot aquell que planteja coordinat amb la pròpia institució.
Rarament es tracta l’activitat autònoma de les entitats ja siga perquè no està en línia amb els
plantejaments estratègics de l’Ajuntament o perquè podria interpretar-se com una cooptació que les
entitats volen evitar.
Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals en funció de la zona
Comarques
del Sud Comarques
Centrals Conurbació
de València
Comarques de
Castelló
Existència d’un espai per a l’associacionisme 27,3% 19,0% 26,1% 27,3%
Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 36,4% 23,8% 30,4% 9,1%
Espai de suport a la gestió d’associacions 22,7% 9,5% 15,2% 9,1%
Espai on s’explica com poden participar les associacions 9,1% 14,3% 13,0% 0,0%
Espai on s’habilita la participació de les associacions 4,5% 14,3% 8,7% 27,3%
Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos participatius realitzats per la societat civil organitzada
18,2% 4,8% 0,0% 0,0%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
Les dades presenten una gran disparitat geogràfica en 5 de les 6 modalitats tractades. Les Comarques
de Castelló destaquen per el seu baix índex d’obertura a les associacions, excepte, paradoxalment, en
el cas d’espais on s’habilita la participació. En diversos municipis de Castelló les webs donen la
possibilitat que les associacions envien sol·licituds o participen en processos, mentre que destaca
també que cap web explica com es pot participar ni l’activitat de la societat civil. En aquest apartat
destaquen tanmateix les Comarques del Sud que són les que més proximitat a l’activitat autònoma de
les associacions han demostrat, almenys d’acord amb el que reflecteixen les seues webs.
Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals en funció de la grandària
10.000 a 30.000 Més de 30.000
Existència d’un espai per a l’associacionisme 22,2% 32,1%
Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 22,2% 42,9%
Espai de suport a la gestió d’associacions 9,7% 28,6%
Espai on s’explica com poden participar les associacions 8,3% 17,9%
Espai on s’habilita la participació de les associacions 8,3% 17,9%
Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos participatius realitzats per la societat civil organitzada
5,6% 3,6%
Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.
Per volum de població del municipi, la tònica general és que a més grandària el nivell d’obertura a
l’associacionisme és més elevat. En tots els paràmetres els ajuntament més grans estan molt per sobre
dels mitjans, excepte en l’últim indicador, el que reflecteix l’activitat de les associacions
independentment de la relació que puguen tenir amb l’Ajuntament. En aquest cas són els ajuntaments
més petits els que semblen cuidar més aquesta relació, tot i que la diferència és més bé reduïda i els
percentatges són tan exigus que no es pot traure cap conclusió sòlida. Respecte de la resta d’indicadors,
les diferències proporcionalment més importants les trobem en l’espai de suport a la gestió
d’associacions, que, com dèiem, sol estar lligat a la presència d’una unitat que s’hi dedica, i per tant
potser calen els recursos que tenen els municipis grans.
COMUNICACIÓ
Aquest apartat reuneix diferents indicadors sobre les vies de comunicació que els ajuntaments
mantenen obertes per relacionar-se telemàticament amb els ciutadans. Així, hem considerat les bústies
de suggeriments/reclamacions, i diferents canals interactius com xarxes socials, APP o xats.
La bústia de suggeriments és un mecanisme de relació amb l’administració per a qüestions de índole
molt variada, i més enllà de ser un instrument de participació, pot ser també un signe de responsabilitat
social que fins i tot les empreses posen a l’abast dels seus clients. I tanmateix no tots els ajuntaments
de més de 10.000 habitants el tenen habilitat en les seues pàgines oficials: un terç no compten amb
aquest recurs. Entre els que sí que en disposen, majoritàriament no possibiliten fer un seguiment de
la proposta (48% sobre el total, i 71,6% dels que tenen la bústia). Malauradament, moltes vegades la
bústia no deixa de ser un correu electrònic accionat a través d’un formulari web, sense cap opció més.
Tan sols en un 19% de les webs municipals es pot afirmar que la bústia és un mecanisme complet
d’interacció que és «fiscalitzat» en el seu procés per la ciutadania.
Presència d'una bústia de suggeriments, reclamacions, consultes, etc., actiu i amb bon funcionament en funció de la zona i la grandària
Presència d'una bústia de suggeriments...
Total No
Sí, però no possibilita seguiment
Sí, i possibilita seguiment
Zona
Comarques del Sud 59,1% 36,4% 4,5% 100,0%
Comarques Centrals 47,6% 47,6% 4,8% 100,0%
Conurbació de València 13,0% 50,0% 37,0% 100,0%
Comarques de Castelló 36,4% 63,6% 0,0% 100,0%
Grandària 10.000-30.000 34,7% 47,2% 18,1% 100,0%
Més de 30.000 28,6% 50,0% 21,4% 100,0%
Total 33,0% 48,0% 19,0% 100,0%
No33,0%
Sí, però no possibilita seguiment
48,0%
Sí, i posibilita seguiment
19,0%
Presència d'una bústia de suggeriments, reclamacions, consultes, etc., actiu i amb
bon funcionament
Mentre que la grandària no és massa determinant a l’hora de comptar amb una bústia ciutadana de
qualitat sí sembla ser-ho la zona geogràfica. En el cas de les Comarques de Castelló crida l’atenció que
cap ajuntament té una bústia que possibilite el seguiment mentre que a la Conurbació de València sí
que compten amb un 37% dels municipis. Per la seua banda, tant a les Comarques del Sud (59,1%), com
a les Comarques Centrals (47,6%) es registra una elevada proporció de municipis sense bústia de cap
mena. Entre les possibles explicacions a aquesta disparitat territorial, es pot trobar el paper de les
diferents diputacions que habiliten plantilles web municipals amb unes o altres prestacions -com pot
ser la del seguiment de la bústia-, i/o l’existència d’empreses que presten servei web amb aquesta
implementació que haja estat comprat per l’ajuntament amb certa relació i proximitat. P
La presència a les webs dels ajuntaments d’almenys algun canal de comunicació interactiva és completa
entre els municipis valencians de més volum poblacional (per damunt de 10.000) i, per tant, s’han
configurat com un instrument essencial per a la comunicació entre la institució i els ciutadans.
Sí100,0%
Existència de canals interactius de comunicació amb l'Ajuntament
El domini de les xarxes socials social en aquest aspecte és absolut, amb el 100% dels ajuntaments,
mentre que els xats estan en retirada tot i mantenir-se en un 9% dels consistoris. Les APP són un
capítol a banda perquè són programes que van incorporant les institucions progressivament, tot i que
encara tímidament, probablement degut a que tenen un cost econòmic per a la institució i un espai de
memòria en els dispositius mòbils dels usuaris.
100,0
9,0 9,0
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
Xarxes Socials APP Xat
%
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.
Tipus de canals interactius que posa l'Ajuntament a l'abast dels ciutadans
Entre les xarxes socials, és Facebook la que es manté al capdavant amb presència en un 98% de les
webs dels ajuntaments. De fet, queda per constatar la sospita que en moltes ocasions Facebook
constitueix un canal de comunicació amb la ciutadania més actiu que els propis webs municipals. El
domini d’aquesta només està qüestionat per Twitter, que també es queda a prop de la totalitat dels
municipis (95%), molt per sobre de la presència real d’aquesta xarxa si ens fixem en el nombre d’usuaris
a nivell mundial.1 Sorprèn l’elevada presència d’aquesta xarxa en les institucions municipals, sobretot
si la comparem amb la resta de xarxes reflectides al gràfic (You Tube 72%, Instagram 45%), que tenen
xifres més lògiques atenent a les jerarquies mundials de les xarxes socials telemàtiques. Molt
possiblement, la presència de Twitter, una xarxa que està perdent usuaris des de fa cert temps, s’haja
d’explicar perquè ha quedat com un residu als webs de temps on estava millor posicionada, o que
mantinga un cert nivell de presència entre el col·lectiu polític o periodístic, que és qui està darrere
d’aquestes xarxes als ajuntaments. Aquests tenen Twitter potser molt més present que la resta de
societat.
En l’anàlisi bivariable no oferirem dades de Twitter i Facebook, perquè la seua distribució és
pràcticament unimodal, és a dir, gairebé tots els ajuntaments les tenen a disposició en les seues
pàgines web. Així doncs, l’anàlisi se centrarà en You Tube i Instagram:
1 Segons la gestora de xarxes socials Hootsuite, en gener de 2020, el nombre de seguidors de Facebook era més de 7 vegades superior al de Twitter (vegeu https://marketing4ecommerce.net/cuales-redes-sociales-con-mas-usuarios-mundo-2019-top/; visita el 22/10/2020).
98,0 95,0
72,0
45,0
12,0
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
Facebook Twitter You Tube Instagram Altres
%
Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.
Xarxes socials de les quals disposa l'Ajuntament
Presència d'enllaços actius a comptes oficials de YouTube i Instagram en funció de la grandària
Xarxes
YouTube Instagram
Grup (grandària) 10.000-30.000 73,6% 62,5%
Més de 30.000 67,9% 35,7%
Total 72,0% 45,0%
Nota: la suma dels percentatges en fila no té per què ser 100, ja que l'indicador és multi-resposta.
En xarxes menys usuals, com You Tube o Instagram, sorprèn que siguen els municipis de 10.000 a
30.000 habitants els que més la tinguen accessible en les seues pàgines web, especialment en el cas
de Instagram, amb registres que superen en més de 25 punts els dels municipis més grans. Instagram
és una xarxa nova comparada amb la resta, i es basa sobretot en la imatge, té poc text per definició.
En part això explica el gran èxit sobretot entre els i les joves i, de fet, és la xarxa preferida pel col·lectiu
més jove que està desapareixent de Facebook, una xarxa que perceben antiquada. Queda per acreditar
que aquestes diferències en l’ús de la xarxa responguen a que els Ajuntament menys grans estiguen
més preocupats per implicar el col·lectiu jove o potser compensar la manca de recursos per
desenvolupar altres accions comunicatives de més abast.
Presència d'enllaços actius a comptes oficials de YouTube i Instagram en funció de la zona
Xarxes
YouTube Instagram
Zona
Comarques del Sud 59,1% 27,3%
Comarques Centrals 85,7% 42,9%
Conurbació de València 71,7% 50,0%
Comarques de Castelló 72,7% 63,6%
Total 72,0% 45,0%
Nota: la suma dels percentatges en fila no té per què ser 100, ja que l'indicador és multi-resposta.
Territorialment, les Comarques de Castelló són les que més intensament fan servir les xarxes en
conjunt, i en la que menys diferències es perceben entre les dues plataformes analitzades. En canvi,
les Comarques del Sud registren un ús de You Tube del 59,1% i del 27,3% en Instagram. En aquesta
darrera xarxa sembla que la presència en els ajuntaments és més freqüent quant més al nord.
Mentrestant, les Comarques Centrals destaquen per la presència de You Tube en les seues pàgines
web, equiparable a Facebook i Twitter amb més del 85%, i els valors de la Conurbació de València són
molt propers a la mitjana en totes dues xarxes.
ALTRES RECURSOS
Per finalitzar amb l’anàlisi, aquest petit bloc d’altres recursos inclou els formatius (en participació,
lògicament) i la possibilitat de descarregar el reglament de participació ciutadana.
Els recursos posats a l’abast de la ciutadania per a obtenir formació en participació són inexistents en
un contundent 86% dels municipis valencians de més de 10.000 habitants. Per tant, tan sols un 14%
referencia algun tipus de formació, que majoritàriament té a veure amb oferta de formació presencial.
La formació en línia únicament està present en un 3% de les webs. Val a dir que en aquest cas és
relativament probable que sent aquestes activitats formatives normalment ocasionals és possible que
en el període de la revisió de les webs no hi haguera cap de publicada, però potser sí un temps abans
o després. En les aproximacions via entrevista als representants o treballadors municipals caldrà
abordar aquesta qüestió per tenir una informació completa.
No86,0%
Sí, només online3,0%
Sí, incloent-hi presencial
11,0%
Existència de recursos per a la formació en participació
Existència de recursos per a la formació en participació en funció de la zona i la grandària
Existència de recursos per a la formació en participació
Total No Sí, només online Sí, incloent-hi
presencial
Zona
Comarques del Sud 81,8% 0,0% 18,2% 100,0%
Comarques Centrals 76,2% 9,5% 14,3% 100,0%
Conurbació de València 93,5% 0,0% 6,5% 100,0%
Comarques de Castelló 81,8% 9,1% 9,1% 100,0%
Grandària 10.000-30.000 86,1% 4,2% 9,7% 100,0%
Més de 30.000 85,7% 0,0% 14,3% 100,0%
Total 86,0% 3,0% 11,0% 100,0%
Siga només online o incloent-hi també presencial, la Conurbació de València destaca negativament en
l’oferta de recursos formatius en participació ciutadana a través de la pàgina web municipal, amb
només 6,5% de les localitats. La resta estan en un nivell semblant, llevat que a les Comarques del Sud
sempre inclouen també formació presencial (18,2%), mentre que a les Comarques Centrals i les de
Castelló també trobem municipis que només fan formació online. estaquen les Comarques del Sud com
la zona on les webs de les ciutats tenen una major presència de recursos formatius.
Per la seua banda el volum de població no sembla influir massa si analitzem el conjunt de recursos
formatius, tot i que els tenen distribuïts de forma diferent. Les ciutat menys grans no tenen disponibles
recursos formatius que sols siguen en línia, sempre s’inclou total o parcialment formació presencial;
mentre que en les localitats mitjanes trobem algun municipi que ofereix cursos online exclusivament.
Sí53,0%
No47,0%
Possibilitat de descarregar el Reglament de Participació Ciutadana municipal o normativa referida
al funcionament de la participació ciutadana
Poc més de la meitat dels ajuntaments posen a l'abast de la ciutadania el Reglament de Participació
Ciutadana o altra normativa específica. La dada es refereix a la posada a disposició de la ciutadania, i
no identifica els ajuntaments que tenen aquest instrument aprovat però no l’ofereixen a través de la
pàgina web. Recordem que el 69% dels ajuntaments disposa d’aquesta normativa (veure apartat
d’Enquesta a ajuntaments) i, per tant, el 16% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants estan en
aquesta situació, és a dir, tenen el reglament, però no el faciliten en el portal oficial municipal.
Possibilitat de descarregar el Reglament de Participació Ciutadana municipal o normativa de certa entitat referida al funcionament de la
participació ciutadana en funció de la zona i la grandària
Possibilitat de descarregar el Reglament
de Participació Ciutadana municipal... Total Sí No
Zona
Comarques del Sud 59,1% 40,9% 100,0%
Comarques Centrals 38,1% 61,9% 100,0%
Conurbació de València 58,7% 41,3% 100,0%
Comarques de Castelló 45,5% 54,5% 100,0%
Grandària 10.000-30.000 44,4% 55,6% 100,0%
Més de 30.000 75,0% 25,0% 100,0%
Total 53,0% 47,0% 100,0%
Són les Comarques del Sud i la Conurbació de València les que, en major proporció, han posat a l’abasta
el Reglament Municipal de Participació Ciutadana en les pàgines web. En canvi, les Comarques Centrals
queden molt lluny del percentatge global amb menys del 40%. I pel que fa a la grandària poblacional,
aquest és un dels indicadors que més clarament evidencien la relació directa amb el desenvolupament
de la participació ciutadana, perquè les localitats grans registren un percentatge (75%) més de 30 punts
per sobre de les de 10.000 a 30.000 habitants. Així, per damunt d’aquesta barrera dels 30.000 serà
molt probable que tinguem a la disposició aquesta normativa específica, i per davall d’aquest volum
poblacional és més fàcil que no s’ho trobem.
ANNEXOS
Qüestionari web a representants polític i treballadors municipals
Hola. Este es el cuestionario autoaplicado sobre las políticas de participación ciudadana en el municipio.
El cuestionario debe ser contestado por el concejal de participación o, bajo su autorización, un técnico
encargado del área. Le agradecemos su colaboración en esta investigación que tiene como objeto
definir un compendio de buenas prácticas en materia de participación en la administración local
valenciana.
p0. Quién contesta la encuesta?:
1. Representante público
2. Trabajador municipal
3. Ambos
p1. El área de Participación ciudadana en su municipio, ¿es la principal en la concejalía en la que está inserta?:
1. Sí, es la principal, figura en primer lugar en su denominación 2. Sí, está al nivel de otras, aunque no figure en primer lugar 3. No, es un área secundaria 4. Participación no está en ninguna concejalía
p2. ¿Nos podría decir, aproximadamente, cuántos años lleva funcionando la concejalía o el área de participación ciudadana de su municipio?: _______
p3. ¿Dispone su municipio de Reglamento Municipal de Participación Ciudadana?:
1) Sí (pasar a p4) 2) No (pasar a p5)
(no té número en la web) ¿Nos podría decir, aproximadamente, desde hace cuántos años
está vigente?: ______ años.
p4. ¿Existe en su municipio un registro municipal de asociaciones o algún tipo de registro similar?:
1) Sí 2) No 9) Ns/Nc
p5. ¿Podría valorar en una escala de 0 a 10 (donde el 0 representa “Nada satisfecho” y el 10 “Máxima satisfacción”) los siguientes aspectos que hacen referencia al funcionamiento cotidiano del área o concejalía de participación ciudadana en su municipio?:
5.1. Personal disponible
5.2. Tiempo para desarrollar las tareas asignadas
5.3. Equipamientos para el desarrollo de actividades relativas a la participación ciudadana
5.4. Recursos materiales disponibles para la gestión del área de participación ciudadana
5.5. Recursos financieros disponibles para la gestión del área de participación ciudadana
5.6. Colaboración del sector asociativo
5.7. Implicación de la ciudadanía
p6. ¿Nos podría indicar el número de personas que trabajan a tiempo completo adscritas a la concejalía o área de Participación ciudadana en su municipio?: TC (temps complet) / TP (temps parcial
TC TP
1) Personal técnico: ____ ____
2) Personal administrativo: ____ ____
3) Personal contratado externo: ____ ____
p7. Desde su experiencia en materia de participación ciudadana, ¿en qué grado cree que se encuentran representados dentro del movimiento asociativo de su municipio los siguientes grupos de población? (marcar con una X):
Nula
presencia Escasa
presencia Suficiente presencia
Excesiva presencia
7.1. Mujeres 0 1 2 3
7.2. Personas mayores o jubiladas 0 1 2 3
7.3. Inmigrantes 0 1 2 3
7.4. Jóvenes 0 1 2 3
7.5. Personas dependientes o con necesidades especiales
0 1 2 3
p8. A continuación, le vamos a plantear una serie de afirmaciones. Indíquenos su grado de acuerdo en una escala de “Muy en desacuerdo” (1) a “Muy de acuerdo” (5):
MD D
Ni D ni A
A MA
8.1. Debería existir más participación ciudadana en los asuntos públicos del municipio
1 2 3 4 5
8.2. La ciudadanía de su municipio no está capacitada para decidir en torno a los asuntos públicos de la localidad
1 2 3 4 5
8.3. La concejalía o área de Participación Ciudadana de su municipio tiene escaso peso en el gobierno municipal
1 2 3 4 5
8.4. La situación general de la participación ciudadana en el municipio es mejor ahora que antes
1 2 3 4 5
8.5. El Ayuntamiento, en relación con la gestión pública de su municipio, debe tomar decisiones basadas en el conocimiento de los expertos
1 2 3 4 5
8.6. Las asociaciones de su municipio son un buen medio para representar los intereses y demandas ciudadanas
1 2 3 4 5
8.7. Es necesaria la introducción de mecanismos para que los ciudadanos participen más directamente en las decisiones en torno a la gestión pública
1 2 3 4 5
8.8. Los ciudadanos de su municipio están interesados en las decisiones que se toman en el Ayuntamiento
1 2 3 4 5
8.9. Una mayor participación de los ciudadanos en las decisiones públicas de su municipio sería muy costosa en términos de tiempo y dinero
1 2 3 4 5
8.10. Si se da mayor impulso a la participación ciudadana en las decisiones públicas, sólo los grupos y asociaciones muy organizadas tendrán influencia sobre las decisiones políticas
1 2 3 4 5
8.11. Una mayor participación de los ciudadanos en las decisiones públicas de su municipio daría igual, ya que los políticos no harían caso de las decisiones adoptadas por los ciudadanos
1 2 3 4 5
Escala: 1=muy en desacuerdo, 2=en desacuerdo, 3=ni de acuerdo ni en desacuerdo, 4=de acuerdo, 5=muy de acuerdo.
p9. ¿Su municipio forma parte de algún programa, red o proyecto supramunicipal en materia de Participación Ciudadana?:
1) Sí 15a. ¿Cuál?: ____________________________________________
2) No
p10. De las siguientes áreas municipales, ¿en cuáles de ellas existe un consejo consultivo o sectorial con presencia asociativa en su municipio? (marcar con una X):
10.1. Cultura 10.7. Solidaridad o cooperación
10.2. Deportes 10.8. Medio ambiente
10.3. Desarrollo económico 10.9. Salud
10.4. Servicios sociales 10.10. Educación
10.5. Urbanismo 10.11. Participación ciudadana
10.6. Turismo
p11. Al margen de los medios de comunicación, ¿existe en su municipio algún instrumento o canal de participación ciudadana, a través del cual…? (marcar con una X):
11.1. Se informe a la ciudadanía de las decisiones públicas que se toman en el gobierno municipal
11.2. Se realicen acciones de consulta a la ciudadanía para la toma de decisiones públicas en materias relevantes dentro del municipio
11.3. La ciudadanía tenga capacidad real de decisión en lo relativo a algún aspecto de la acción pública del gobierno municipal
p12. En su opinión, ¿qué mecanismo sería más útil para los ciudadanos si tuviesen el objetivo de tratar de influir en la toma de decisiones sobre cuestiones públicas en su municipio?:
1) Ponerse en contacto con un político o representante público.
2) Ponerse en contacto con una asociación.
3) Ponerse en contacto con un técnico o funcionario de la Administración.
4) Mediante protestas, manifestaciones o concentraciones.
5) Otro: _______________________________________________
p13. ¿Qué tipo de asociaciones tienen presencia dentro de su municipio? (marcar con una X):
13.1. Asociaciones de vecinos 13.8. Asociaciones juveniles
13.2. Asociaciones de mujeres 13.9. Asociaciones deportivas
13.3. Asociaciones de personas mayores 13.10. Asocs. ecologistas o medioamb.
13.4. Asociaciones culturales 13.11. Asocs. de defensa del territorio
13.5. Asociaciones recreativas o festeras 13.12. Asocs. relacionadas con educación
13.6. Asociaciones de asistencia social 13.13. Asocs. relacionadas con la salud
13.7. Asociaciones musicales
p14. ¿Existen o han existido en su municipio experiencias en relación con las siguientes fórmulas de participación ciudadana?:
PLANTEAMIENTO Y REALIZACIÓN DE PROCESOS PARTICIPATIVOS
No se ha planteado llevarse
a cabo
Se planteó o debatió
su realización,
pero no llegó a
realizarse
Se realizó en el pasado (por
otro equipo de gobierno), pero en la actualidad
no
Se está planteando
en estos momentos
su realización
Se ha realizado/realiza en esta legislatura o al final de la anterior
por el mismo equipo de gobierno [1]
Diseño de políticas y toma de decisiones
14.1. Consejos sectoriales con presencia asociativa
1 2 3 4 5
14.2. Consejos o juntas territoriales con presencia asociativa
1 2 3 4 5
14.3. Presupuesto Participativo 1 2 3 4 5
14.4. Consultas o referéndums populares
1 2 3 4 5
14.5. Iniciativa normativa popular
1 2 3 4 5
14.6. Encuesta deliberativa 1 2 3 4 5
14.7. Jurado ciudadano 1 2 3 4 5
14.8. Panel ciudadano 1 2 3 4 5
Diagnóstico de situación y planificación de la agenda pública
14.9. Talleres o foros de consulta comunitaria
1 2 3 4 5
14.10. Agenda 21 local o planes medioambientales
1 2 3 4 5
14.11. Experiencias de planificación territorial o urbanística participada
1 2 3 4 5
14.12. Investigación-Acción-Participativa 1 2 3 4 5
14.13. Talleres de escenarios o de futuro
1 2 3 4 5
Gestión de servicios o equipamientos
14.14. Gestión o cogestión asociativa de equipamientos municipales
1 2 3 4 5
14.15. Gestión o cogestión asociativa de servicios municipales
1 2 3 4 5
Fomento de la participación
14.16. Acciones de formación en participación en centros de enseñanza
1 2 3 4 5
14.17. Talleres o cursos formativos sobre temáticas de democracia participativa
1 2 3 4 5
Legislación colaborat.
14.18. Elaboración participativa de normativas, reglamentos u ordenanzas locales
1 2 3 4 5
14.19. Otros (especifiar): 1 2 3 4 5
SUBQÜESTIONARI QUE S’OBRE A PARTIR DE LA P14. Cada experiència en actiu té un subqüestionari
NOMBRE
1. ÁREA INSTITUCIONAL DE ACTIVIDAD DEL PROCESO (Marcar las que corresponda)
Urbanismo / desarrollo territorial Deportes
Medio ambiente / Sostenibildad Desarrollo económico / Empleo
Servicios sociales / Bienestar Igualdad
Planificación presupuestaria Cultura
Educación Patrimonio
Otras (especificar):
2. SECTOR POBLACIONAL AL QUE SE ORIENTA EL PROCESO (Marcar los que corresponda)
Población en general Personas mayores
Infancia Personas discapacitadas
Juventud Personas extranjeras
Mujer Personas en riesgo de exclusión
Otros (especificar):
3. PRINCIPAL OBJETIVO INSTITUCIONAL AL QUE SE ORIENTA EL PROCESO
Gestión de equipamientos Intervención comunitaria
Gestión de servicios Consulta a la ciudadanía
Toma de decisiones Diagnóstico de problemas
Elaboración de planes/programas Formulación de agendas públicas
Otros (especificar):
4. NIVEL TERRITORIAL MÁXIMO EN EL QUE SE DESARROLLA EL PROCESO
Supramunicipal Distrito
Municipal Barrio
Otro (especificar):
5. FORMA DE INTERACCIÓN CON LA CIUDADANÍA DENTRO DEL PROCESO
Exclusivamente digital Mayoritariamente presencial
Mayoritariamente digital Ambas formas indistintamente
Exclusivamente presencial Otra
6. FRECUENCIA DE REALIZACIÓN DEL PROCESO
Con carácter puntual / esporádico Con carácter cíclico
7. DURACIÓN DEL PROCESO
Menos de 1 mes Entre 1 y 6 meses
Más de 6 meses y menos de 1 año 1 año o más
8. NECESIDAD DE CONTRATACIÓN DE O COLABORACIÓN CON PROFESIONALES EXTERNOS ESPECIALISTAS EN PARTICIPACIÓN PARA LLEVAR A CABO ESTE PROCESO.
Sí No
9. METODOLOGÍAS O HERRAMIENTAS PARTICIPATIVAS EMPLEADAS
Técnicas de identificación de problemas (DAFOs, grupos focales, etc.)
Técnicas de identificación de causas y efectos (árboles de problemas, flujogramas, tc.)
Técnicas de mapeo (de activos, de actores, etc.) Técnicas de priorización de necesidades, soluciones,etc
Técnicas de planificación (matrices reflexivas, talleres de futuro, de escenarios, EASW, etc.)
Técnicas de monitoreo o evaluación (matrices evaluativas, etc.)
Otras (especificar)
10. INCLUSIVIDAD: Quiénes están habilitados (pueden) participar en el proceso
1 Representantes electos 4 Asociaciones o colectivos organizados formalmente
2 Personal técnico de la Administración 5 Ciudadanos auto-seleccionados
3 Personas expertas externas a la Administración 6 Ciudadanos seleccionados al azar
11. INTENSIDAD: Cómo se participa dentro del proceso (Qué pueden hacer en el proceso)
1 Escuchar como espectador 4 Negociar preferencias con otros participantes
2 Expresar preferencias 5 Deliberar colectivamente
3 Desarrollar preferencias con otros participantes 6 Adquirir conocimientos técnicos ligados al objeto del proceso participativo
12. INFLUENCIA: Qué capacidad de acción o influencia tienen los participantes dentro del proceso
1 Recibir información en relación al objeto del proceso participativo
4 Decidir con carácter vinculante en relación al objeto del proceso participativo
2 Persuadir en torno a las decisiones a alcanzar 5 Decidir con carácter vinculante en relación al objeto del proceso participativo
3 Ser consultados en relación a cuestiones relativas al objeto del proceso participativo
6 Cogestionar o gestionar directamente los resultados del proceso participativo
Fitxa d’arreplegada d’informació sobre les pàgines web dels ajuntaments
Municipi: Data:
INDICADORES REGISTRO DE CATEGORÍAS Observaciones
1. Presencia visible de la participación en la página de inicio o el menú principal 0- No 1- Sí
2. Existencia de un portal dedicado a la participación dentro de la web municipal 0- No 1- Sí
3. Existencia de una web propia para el área de participación externa a la web municipal 0- No 1- Sí
4. Existencia de un espacio para el asociacionismo 0- No 1- Sí
4.1. Espacio en el que se explica cómo constituir asociaciones 0- No 1- Sí
4.2. Espacio de apoyo a la gestión de asociaciones 0- No 1- Sí
4.3. Espacio donde se explica cómo pueden participar las asociaciones 0- No 1- Sí
4.4. Espacio donde se habilita la participación de las asociaciones 0- No 1- Sí
5. Presencia de un buzón de sugerencias, reclamaciones, consultas, etc. (activo, con buen funcionamiento; hacer una prueba con pregunta sencilla: “¿Cuál es el horario de oficinas los meses de verano?”)
0- No 1- Sí, pero no posibilita seguimiento 2- Sí, y posibilita seguimiento
5.1. Respuesta 0- No 1- Sí
5.2. Días que tardan en dar respuesta
6. Información sobre los consejos municipales (sectoriales o territoriales) 0- No 1- Sí
6.1. Información sobre la existencia 0- No 1- Sí
6.2. Información sobre la composición 0- No 1- Sí
6.3. Información sobre las reuniones del consejo 0- No 1- Sí
6.4. Información sobre cómo participar en los consejos 0- No 1- Sí
7. Existencia de información sobre otros órganos de participación del municipio (juntas de barrio, mesas sectoriales…) 0- No 1- Sí
8. Existencia en la página municipal información sobre procesos participativos realizados por la sociedad civil organizada (asambleas, propuestas o reivindicaciones de las AA.VV., AMPAS, culturales, coordinadoras, etc.).
0- No 1- Sí
9. Existencia de recursos para la formación en participación
0- No 1- Sí, sólo online 2- Sí, incluyendo formación presencial
2
10. Existencia de un espacio donde figure una declaración de intenciones en relación con la participación o el modelo participativo que se persigue
0- No 1- Sí
11. Existencia en la página principal de información sobre procesos participativos municipales 0- No 1- Sí
12. Existencia en la página principal de algún apartado que llame a la participación en procesos de planificación municipal o similar
0- No 1- Sí
13. Existencia en otras áreas de la web municipal de algún apartado que informe sobre procesos participativos municipales 0- No 1- Sí
14. Existencia en otras áreas de la web de algún apartado que llame a la participación en procesos participativos de planificación municipal o similar
0- No 1- Sí
15. Posibilidad de descargar el Reglamento de Participación Ciudadana municipal 0- No 1- Sí
16. Existencia de canales interactivos de comunicación con el Ayto (al margen de un apartado para quejas, propuestas o sugerencias)
0- No 1- Sí
16.1. Tipos de canales de interacción existentes
1. Redes sociales (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube) 2. Chat 3. Otros: __________________________
17. Existencia de apartado sobre presupuestos participativos 0- No 1- Sí
17.1. Presencia de (auto)reglamento de presupuestos participativos 0- No 1- Sí
17.2. Presencia de instrucciones sobre cómo participar 0- No 1- Sí
17.3. Presencia de un formulario para participar 0- No 1- Sí
17.4. Presencia de información sobre los resultados del proceso participativo 0- No 1- Sí
Regidora Participació (adreces, tfns.)
Coordinadora de Participació