Instal·lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Electricitat
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañez Huertas.
DATA: Juny del 2008.
Índex General. Document 1 Memòria. Document 2 Annexes de càlcul. Document 3 Plànols. Document 4 Estat d’amidaments. Document 5 Pressupost. Document 6 Plec de condicions. Document 7 Estudi de seguretat.
1. Memòria
TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Elèctricitat
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: Juny / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 3
ÍNDEX MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS ................................................................................................................6
2. OBJECTIU DEL PROJECTE.................................................................................................7
3. EMPLAÇAMENT. .............................................................................................................7
4. ENTITAT PETICIONARIA....................................................................................................7
5. COMPARACIÓ DE POSSIBLES SOLUCIONS. ......................................................................8
5.1. Disposició de la subestació..............................................................................8
5.2. Transformació. ....................................................................................................9
5.3. Connexió dels circuits principals. ..................................................................17
5.4. Interruptors automàtics...................................................................................21
5.5. Seccionadors....................................................................................................25
5.6. Conductors. ......................................................................................................27
5.7. Aïlladors. ............................................................................................................29
6. SOLUCIONS ADOPTADES...............................................................................................30
7. ABAST DE LES INSTAL·LACIONS. ....................................................................................31
7.1. Connexió a la Xarxa........................................................................................31
7.2. Configuració.....................................................................................................31
7.2.1. Sistema de 220 kV. ...................................................................................32
7.2.2. Parc de 25 kV. ...........................................................................................32
7.2.3. Bateries de condensadors......................................................................33
7.2.4. Transformació............................................................................................33
7.2.5. Sistema de control i proteccions. ..........................................................33
7.2.6. Sistema de mesura...................................................................................33
7.2.7. Sistema de serveis auxiliars. ....................................................................33
7.2.8. Sistema de telecomunicacions. ............................................................34
7.2.9. Sistema de posta a terra.........................................................................34
7.2.10. Sistemes de seguretat..............................................................................34
7.3. Paràmetres bàsics de disseny........................................................................35
7.4. Obres civils, edificis i estructures metàl·liques.............................................36
7.4.1. Obres civils parc exterior .........................................................................36
7.4.2. Edifici principal i cel·les de control........................................................40
7.4.3. Estructura metàl·lica Exterior. .................................................................43
8. Parc de 220 kV. ........................................................................................................45
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 4
8.1. Descripció. ........................................................................................................45
8.2. Característiques dels components...............................................................45
8.2.1. Cel·les blindades de SF6. ........................................................................45
8.2.2. Conductors nus.........................................................................................55
8.2.3. Conductors aïllats.....................................................................................55
9. PARC DE 25 KV ...........................................................................................................56
9.1. Descripció .........................................................................................................56
9.2. Característiques dels components...............................................................59
9.2.1. Característiques assignades comunes.................................................59
9.3. Conductors. ......................................................................................................61
10. BATERIES DE CONDENSADORS. .................................................................................62
11. TRANSFORMACIÓ. ....................................................................................................63
11.1. Descripció......................................................................................................63
11.2. Característiques dels components. ..........................................................63
12. SISTEMA DE CONTROL. ..............................................................................................65
12.1. Tecnologia.....................................................................................................65
12.2. Funcions. ........................................................................................................65
12.3. Funcions principals de la UCS. ...................................................................66
12.4. Funcions principals de les UCP. .................................................................66
12.5. Disposició constructiva................................................................................66
13. SISTEMA DE PROTECCIONS........................................................................................67
13.1. Línies de 220 kV.............................................................................................67
13.2. Transformadors de 220/25 kV.....................................................................67
13.3. Barres de 220 kV. ..........................................................................................68
13.4. Acoblament de 220 kV. ..............................................................................68
13.5. Línies de MT. ..................................................................................................68
13.6. Bateries de condensadors..........................................................................68
13.7. Teledispar.......................................................................................................69
14. SISTEMA DE MESURA PER LA FACTURACIÓ. ................................................................69
15. SISTEMA DE SERVEIS AUXILIARS. ................................................................................70
15.1. Serveis auxiliars de C.A................................................................................70
15.2. Serveis auxiliars de C.C. ..............................................................................71
16. TELECOMUNICACIONS..............................................................................................72
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 5
17. SISTEMA DE POSTA A TERRA. .....................................................................................72
17.1. Xarxa de terra inferior..................................................................................72
17.2. Xarxa de terra aèria. ...................................................................................74
18. SISTEMES D’ENLLUMENAT, FORÇA I CLIMATITZACIÓ. ..................................................74
19. SISTEMES DE SEGURETAT. ...........................................................................................76
19.1. Protecció contra incendis. .........................................................................76
19.2. Protecció contra intrusisme........................................................................76
20. NORMATIVA D’APLICACIÓ. ......................................................................................77
21. PLAÇ D’EXECUCIÓ. ..................................................................................................78
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 6
1. ANTECEDENTS
Es necessari construir aquesta nova subestació ja que el consum de la zona s’ha
vist incremental exponencialment els últims anys degut a l’augment de la industria a
la zona, l’augment de la població i per tant de la demanda elèctrica.
Aquesta subestació comportarà:
• Un augment de la potència necessària per a cobrir la demanda i millorar la
qualitat del subministrament.
• Atendre el mercat de zones d’alt creixement de la demanda.
• Generar capacitat a les subestacions de l’entorn que permetrà cobrir el
creixement de nous mercats.
Veient el plànol elèctric que es mostra a continuació, podem observar que al
voltat de Lleida nomes hi ha una subestació transformadora (Magraners), que es
la que subministra l’energia necessària a tota la zona de Lleida. Aquesta
subestació esta al límit de la seva capacitat, això i el constant creixement de la
demanda (1% interanual segons fonts no oficials) que ja ronda els 500 MVA
ens fa necessari construir aquesta nova subestació, la qual ampliarà la capacitat
de subministrament en un 16 %.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 7
2. OBJECTIU DEL PROJECTE
La subestació projectada es del tipus mixta blindada, alimentada des d’una línia
de 220 kV que passa pel costat de l’emplaçament d’aquesta i disposarà de capacitat
per a 4 transformadors 220/25 kV,. Dels quals en quedaran instal·lats 2 de 40 MVA
amb una potencia total instal·lada de 80 MVA. La tecnologia que s’utilitzarà es del
tipus encapsulat i blindat, la qual cosa permetrà que tots els aparells excepte els
transformadors, es trobin instal·lats a l’interior de l’edifici.
Conforme la “Ley 54/1997 del 27 de noviembre del Sector Eléctrico, RD,
1955/2000 de 1 de diciembre”; l’objecte d’aquest projecte, corresponent a la nova
subestació anomenada SE. Albatarrec de 220/25 kV, te com a finalitat obtindre
l’aprovació d’aquest per part de la “Direcció General d’Energia i Mines”.
3. EMPLAÇAMENT.
La SE. Albatarrec 220/25 kV estarà situada al terme municipal d’ Albatàrrec, i
mes concretament a la parcel·la situada en la intersecció del “Camí del Frares”
am la Ctra. N-236, a la província de Lleida.
En el document Nº 3 Plànols, es detalla la situació de la subestació.
4. ENTITAT PETICIONARIA.
Correspon a ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. NIF - B-82846817,
que actua com a titular de la propietat.
La empresa ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L., està dedicada al
transport i distribució de energia elèctrica. Te el seu domicili social a la ciutat
Madrid, carrer Ribera de Loira, 60, C.P. 28042.
A efectes de notificacions serà ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.,
con domicilio social en la ciutat de Barcelona, Avda. Paral·lel, 51 C.P.08004.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 8
5. COMPARACIÓ DE POSSIBLES SOLUCIONS.
Durant el projecte d'una subestació elèctrica existeixen algunes decisions que
han de ser estudiades detalladament amb la finalitat d'establir una relació qualitat,
cost satisfactori.
Algunes de les possibles solucions a adoptar són el tipus de subestació,
transformació, embarrat, elecció dels interruptors automàtics, seccionadors i altres
aparells necessaris en la instal·lació.
Seguidament, es descriuen algunes de les possibilitats a tenir en compte en la
instal·lació.
5.1. Disposició de la subestació.
Per la forma de muntatge i depenent del cost i seguretat dels aparells i
dispositius elèctrics que la constituïxen, les subestacions poden ser:
• Subestacions interiors, si tots els elements que les constituïxen estan
instal·lades en l'interior d'edificis apropiats.
• Subestacions exteriors o a la intempèrie, si els elements que les
constituïxen estan instal·lats a l'aire lliure.
Algunes dades a tenir en compte en l'elecció d'una disposició o una altra
es descriuen a continuació.
Les subestacions de petita potència estan instal·lades a l'aire lliure doncs
la seguretat de la instal·lació no fa necessària la protecció en l'interior d'un
edifici. Per a potències i tensions mitges, ja es fa precís el seu muntatge en
l'interior d'edificis construïts expressament per a aquest objectiu. Per tensions
superiors a 45 kV i per a potències elevades les separacions necessàries entre
conductors i el volum dels interruptors i altres aparells elèctrics es fan molt
grans, pel que es precisen edificis immensos, en aquests casos es torna a les
instal·lacions de distribució a la intempèrie, les quals per causa de l'estalvi en
edificis resulten més econòmiques.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 9
Els aparells han d'estar construïts per a un muntatge a la intempèrie, pel
que resulten més cars que els aparells d'interior, però la diferència es
compensa sobradament amb l'estalvi dels edificis.
En les instal·lacions interiors, el més usual és disposar els diversos
aparells d'alta tensió corresponents a un transformador o línia, en un recinte
separat dels veïns per envans incombustibles denominats cel·les de
distribució.
La idea d'instal·lar els aparells en diverses cel·les independents obeeix al
criteri que poden separar-se les diferents parts de la instal·lació per al cas
d’haver de procedir a revisió i treballs de reparació, a més, perquè els arcs
que poguessin formar-se entre els elements de la instal·lació, quedin
localitzats als del grup que es produeix dit incident.
D'aquesta manera, l'incendi originat per la inflamació de l'oli, no fa malbé
directament les parts de la instal·lació situades fora de la cel·la afectada.
Una altra possible disposició és muntar a la intempèrie la part d'alta
tensió, mentre que la part de baixa tensió s'instal·la en un edifici adequat,
procurant, sempre que es pugui, la instal·lació d'una sola planta per a facilitar
les operacions d'explotació. En l'actualitat, és la disposició més utilitzada.
5.2. Transformació.
Un transformador trifàsic no té sentit propi de rotació de fases, sinó
que aquest sentit està imposat per la forma de connectar les seves
terminals a la xarxa primària. Si s'inverteixen entre si dos conductors
actius qualssevol, s'inverteix el sentit de rotació de les fases en el propi
transformador. D'aquesta manera pot aconseguir-se sempre el sentit de
rotació desitjat.
Les connexions entre enrotllaments de les diferents fases utilitzades
en la pràctica estan normalitzades en grups de connexió. El grup de
connexió caracteritza les connexions dels dos enrotllaments i el
desfasament entre les seves forces electromotrius. Cada grup de connexió
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 10
s'identifica amb un índex de connexió o índex horari, que multiplicat per
30º dóna l'angle de desfasament d .
A continuació, s'estudien els grups de connexió més emprats per a
poder determinar el més favorable en el nostre cas.
• Connexió estrella - estrella (Y - y)
Aquest tipus de connexió és el més utilitzat i el preferit per a
transformadors de petita i mitjana potència, amb conductor neutre en el
secundari i petit desequilibri entre càrregues de les fases. Quan el
desequilibri de les fases excedeix de 10%, és preferible la connexió en
estrella - zigzag, que es tracta més endavant.
En aquest grup de connexió la relació de transformació és la
següent:
Els transformadors que empren la connexió estrella - estrella són els
més econòmics, ja que el nombre d'espires per enrotllament correspon a
la tensió simple, és a dir, pel que suporta una tensió menor, la
intensitat creix en la mateixa proporció, fent necessari, per tant, l’ús de
conductors de major secció, el que proporciona rigidesa a les bobines i
aquestes queden millor protegides contra els esforços mecànics a causa
de les corrents de curtcircuit. També es necessita menor aïllament, per ser
menor la tensió que suporten la qual cosa, no solament abarateix el cost
del transformador, sinó que també queda major espai per a les bobines,
augmentant d'aquesta forma la capacitat de càrrega del transformador per
a un mateix volum, en relació amb altre tipus de connexió.
Un altre avantatge important és que aquesta connexió permet treure
un neutre directament, el qual s'empra en xarxes de baixa tensió i en el
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 11
costat d'alta del transformador, per a la seva pròpia protecció mitjançant
la posada a terra.
Els avantatges citats i relatives a aquest tipus de connexió solament
s'han de tenir en compte quan les càrregues entre les fases estan
equilibrades; en cas contrari, es presenten pertorbacions el que, moltes
vegades, fa aconsellable l'elecció d'altre tipus de connexió.
Existeixen dos grups de connexió possibles:
a) Neutres primari i secundari en terminals homòlegs. El
desfasament, en aquest cas, és nul. Correspon al grup de connexió Y – y
0 .
b) Neutres, primari i secundari en terminals de diferent polaritat.
El desfasament entre el primari i el secundari és de 180º. Correspon
al grup de connexió Y – y 6 .
Figura 1: Connexió estrella – estrella
• Connexió triangle - estrella (D - y).
Aquest sistema de connexió és el més utilitzada en els
transformadors elevadors de principi de línia, és a dir en els
transformadors de central.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 12
En tots els grups de connexió triangle – estrella, la relació de
transformació és la següent:
En cas de càrregues desequilibrades, no provoca la circulació de
fluxos magnètics per l'aire, ja que el desequilibri es compensa
magnèticament en les tres columnes. Aquest sistema de connexió no
genera tercers harmònics de tensió en el circuit secundari, ja que el tercer
harmònic del corrent magnetitzant s’estableix en el triangle primari i no
afecta, per tant, a l'enrotllament secundari.
Pot establir-se un sistema senzill de protecció de la xarxa
secundària, posant a terra el neutre de l'estrella secundària. El neutre en el
secundari fa possible aplicar aquest sistema de connexió a transformadors
de distribució per a alimentació de xarxes de mitjana i baixa tensió amb
quatre conductors. Cal tenir en compte, no obstant això, que la fallada
d'un sol enrotllament deixa inutilitzat el sistema complet.
Com que existeixen dues formes possibles de tancar el triangle
primari i altres dues formes de situar el punt neutre de l'estrella
secundària, resulten quatre possibilitats de connexió:
• D – y 1 (desfasament de 30º).
• D – y 5 (desfasament de 150º).
• D – y 11 (desfasament de –30º).
• D – y 7 (desfasament de –150º).
D'aquests grups de connexió, en la pràctica s'utilitzen només
s’utilitzen el D – y 5 i el D – y 11.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 13
Figura 2: Connexió triangle – estrella.
• Connexió estrella – triangle (Y - d).
L'utilització més freqüent i eficaç d'aquest tipus de connexió és en
transformadors reductors per a centrals, estacions transformadores i finals
de línia.
En tots els grups de connexió estavella-triangle, la relació de
transformació és la següent:
Les tensions per enrotllament són les més favorables ja que, en el
primari, amb un nombre d'espires n1, s'obté una tensió vegades major
que amb altres sistemes de connexió; és per això la raó que aquesta
connexió resulta la més convenient per a transformadors reductors.
La presència del triangle en el secundari elimina els tercers
harmònics del flux, com a conseqüència, les tensions secundàries no
estan afectades de tercers harmònics. Pel triangle circulen tercers
harmònics de corrents. Respecte al funcionament amb càrregues
desequilibrades en el secundari, es transmeten al primari en forma
compensada per a cada fase.
El punt neutre del primari pot posar-se a terra com protecció; però si
en la central s'ha pres també aquesta precaució, el tercer harmònic de
corrent es reparteix entre el primari i el secundari, el que pot provocar
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 14
interferències inductives en les línies telefòniques pròximes encara que,
de totes maneres, són sempre menors que en el cas de connexió estrella –
estrella. Afegir que la interrupció de qualsevol fase impedeix el
funcionament del sistema.
Existeixen quatre possibilitats de connexió, dels quals, dues afecten
a la polaritat dels terminals i les altres dues a la interconnexió dels
enrotllaments; els grups de connexió possibles són:
• Y - d 1 (desfasament de 30º)
• Y - d 5 (desfasament de 150º)
• Y - d 11 (desfasament de -30º)
• Y - d 7 (desfasament de -150º)
D'aquests grups de connexió, el més utilitzat en la pràctica és l'Y - d
5, encara que algunes vegades s'empra també l'Y - d 11.
Figura 3: Connexió estrella – triangle
• Connexió estrella – zigzag (Y - z).
Aquest tipus de connexió s'utilitza per a transformadors reductors de
distribució, de potència, fins a 400 kVA; per a majors potències resulta
més favorable el transformador connectat en triangle-estrella, a causa del
major cost del transformador estrella-zigzag. Com transformador
elevador amb prou feines es fa servir ja que hauria de dur, sobre una
mateixa columna, dues seccions d'alta tensió de diferent fase, ens les
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 15
quals cal disposar un aïllament suplementari. El muntatge invers, zigzag-
estrella tampoc està justificat en la majoria de casos.
La relació de transformació en els transformadors connectats en
estrella-zigzag és:
La connexió estrella-estrella té el gran inconvenient que no
funcionen satisfactòriament quan les càrregues són desequilibrades. Per a
evitar aquest inconvenient, sense perdre cap avantatge, es recorre a
connectar els enrotllaments secundaris en zigzag.
Els grups de connexió possibles en transformadors estrella-zigzag
són:
• Y - z 1 (desfasament de 30º)
• Y - z 5 (desfasament de 150º)
• Y - z 11 (desfasament de -30º)
• Y - z 7 (desfasament de -150º)
D'aquests grups de connexió, el més emprat és l'Y – z 5, encara que
algunes vegades s'utilitza també l'Y – z 11
Figura 4: Connexió estrella – zigzag
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 16
• Connexió triangle – triangle (Y - z).
Tot i els avantatges que pot presentar la connexió triangle – triangle,
l'absència de neutre en els dos enrotllaments redueix el seu camp
d'aplicació que, actualment, està limitat a transformadors de petita
potència per a alimentació de xarxes de baixa tensió, amb corrents de
línia molt elevades.
La relació de transformació per al grup de connexió triangle-triangle
és:
La connexió triangle – triangle permet la circulació local dels tercers
harmònics d'intensitat, repartits entre els enrotllaments primaris i
secundaris, sense provocar pertorbacions inductives al llarg de les línies.
Pel que fa al funcionament amb càrregues desequilibrades, el corrent
en un sol pont de la línia secundària, provoca altres corrents primaris
distribuïdes d'igual forma que els corrents secundaris i, per tant, no
apareixen fluxos magnètics addicionals, limitant-se el desequilibri de
forces electromotrius al que procedeix de les caigudes internes de tensió.
Un altre avantatge d'aquesta connexió és que si s'interromp un
enrotllament, el transformador pot seguir funcionant encara que a
potència reduïda, amb la mateixa tensió composta i amb una intensitat de
línia igual a la qual permet una sola fase.
En la pràctica s'utilitzen solament dos grups de connexió que
corresponen, respectivament, a un desfasament nul D – d 0 i a un
desfasament de 180º D – d 6.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 17
Figura 5: Connexió triangle – triangle
5.3. Connexió dels circuits principals.
Amb la finalitat d'obtenir flexibilitat en el funcionament i la
continuïtat en el servei més convenient per a l'explotació amb unes
despeses mínimes d'instal·lació i de manteniment, es realitza un estudi
sobre les diferents possibilitats de connexió dels circuits principals de la
subestació. Algunes de les possibles solucions són:
• Joc de barres senzilles.
És el més simple i econòmic, s'utilitza preferentment en
instal·lacions de petita potència.
Els avantatges que presenta són:
• instal·lació simple i de maniobra senzilla
• complicació mínima de conexionado
• cost reduït
Els inconvenients són:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 18
• una avaria en les barres, interromp totalment el
subministrament d'energia
• la revisió d'un disjuntor elimina del servei la sortida
corresponent
• no és possible l'alimentació separada d'una o diverses sortides
• resulta impossible l'ampliació de les estació sense posar-la
fora de servei
Aquesta solució es pot complementar dividint la barra amb
interruptors i seccionadors obtenint major flexibilitat, podent deixar un
part en funcionament mentre es repara o revisa l'altra.
Figura 6: Joc de barres simple.
Doble joc de barres.
Amb aquesta disposició, cada línia pot alimentar-se indistintament
des de cadascun dels jocs de barra i, per tant, resulta possible dividir les
sortides en dos grups independents. També resulta possible connectar
totes les línies sobre un joc de barres mentre es realitzen treballs de
revisió sobre l'altre joc de barres.
Per a connectar les línies d'alimentació d'un a altre sistema de barres
és necessari afegir un disjuntor d'amarratge de barres.
Mes complet i més costos, és el joc de barres doble amb disjuntors
dobles; s'utilitza, generalment, en instal·lacions molt importants on és
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 19
imprescindible la continuïtat del servei. El sistema funciona amb dos
disjuntors connectats a cadascuna de les barres de transferència i
associats a cadascuna de les línies de sortida. Si es produeix una avaria
en un dels interruptors o en un dels jocs de barres, el sistema de protecció
provoca automàticament la commutació sobre l'altre joc de barres, sense
que es produeixi interrupció en el servei.
Una altra variant consisteix a adoptar un joc de barres principal i un
de transferència. Amb aquesta disposició es poden realitzar treballs de
reparació o manteniment sobre qualsevol interruptor sense deixar fora de
servei les línies. A més, es pot protegir la sortida utilitzant l'interruptor
d'acoblament de barres, transferint a aquest la protecció de la línia. No
obstant això, la inspecció i treballs dels seccionadors obliga a deixar fora
de servei la barra corresponent.
També passa que, el sistema queda fora de servei quan es produeix
una avaria en la barra principal.
Figura 7: Doble joc de barres.
Triple joc de barres.
S'utilitza freqüentment per a instal·lacions amb molt altes tensions.
El sistema comprèn dos jocs de barres principals i un joc auxiliar. Cada
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 20
joc de barres té la seva protecció diferencial independent per a evitar la
desconnexió total de la subestació. En cas de fallada, els jocs de barres
principals permeten que la meitat de les línies es connectin a un joc i
l'altra meitat a l'altre. Les barres auxiliars serveixen perquè l'interruptor
d'acoblament pugui substituir l'operació de qualsevol interruptor del
circuit. Aquesta solució permet donar manteniment o reparació a
qualsevol interruptor substituint-lo pel de acoblament sense alterar el
subministrament d'energia.
Figura 8: Triple joc de barres.
Joc de barres en anell.
És un esquema molt flexible en la seva operació, doncs permet una
perfecta continuïtat de servei, àdhuc en el cas que surti de servei
qualsevol transformador de línia davant la desconnexió d'un disjuntor. Al
sortir de servei qualsevol circuit per motiu d'una falla, s'obren els dos
interruptors adjacents, es tanquen els interruptors d'enllaç i queda
restablert el servei instantàniament.
Si falla un transformador o una línia, la càrrega es passa a l'altre
transformador o línia, o es reparteix entre els dos adjacents. En cas
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 21
d'haver més de dos transformadors, es pot usar un arranjament amb doble
anell.
Figura 9: Joc de barres en anell.
5.4. Interruptors automàtics.
Entre els casos que poden presentar-se en el funcionament dels
interruptors automàtics, destaquen dos d'ells que han fet evolucionar les
tècniques de funcionament i que obliguen, en algunes circumstàncies, a
l'elecció d'un o altre tipus d'elecció d'interruptor.
Aquests són el defecte kilomètric (curtcircuit a una distància de 1 km) i
defecte evolutiu (cort de petits corrents), circumstàncies aquestes que
provoquen grans elevacions de la tensió en els borns de l'interruptor que
ocasionen importants desperfectes.
Aquests són alguns dels interruptors automàtics que es poden trobar en el
mercat.
• Interruptor en bany d'oli.
El seu funcionament aquesta basat en la immersió de dos contactes de
ruptura d'interruptor en oli. No evita la formació de l'arc, però la vaporització
i descomposició de l'oli per l'arc aconsegueix que l'energia consumida pugui
utilitzar-se per a refredar la columna de l'arc i els propis contactes.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 22
La ruptura en oli presenta els següents avantatges respecte a la ruptura en
l'aire, que seria la natural.
Menor longitud de l'arc.
Millor aïllament entre peces
Per contra té els següents inconvenients.
Inflamabilitat de l'oli
Possibilitat d'explosió en la barreja de gasos
Pol·lució de l'oli pel carbó produït per l'arc, obligant a
periòdiques inspeccions i neteja dels contactes.
No són adequats per a la ruptura en corrent continu.
• Interruptors de petit volum d'oli.
En aquest tipus d'interruptor es prescindeix de l'oli com aïllant,
substituint-lo per un recipient de material aïllant, quedant l'oli únicament en la
càmera de ruptura, més una reserva per a renovar el que es consumeixi.
Conten amb els següents avantatges.
Són autorregulables, és a dir, s'adapten per si mateixos al
valor del corrent que ha de ser tallada.
Utilitzen unes vint vegades menys volum d'oli que els de
bany d'oli.
Desionització ràpida del trajecte de l'arc.
Baixa caiguda de tensió en l'arc
Mínima dissipació d'energia
Reduït deteriorament de contactes.
• Interruptors pneumàtics.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 23
Utilitzen la capacitat que té l'aire comprimit per a expansionar-se i així
extingir l'arc. El principi de funcionament consisteix a enviar una forta
corrent d'aire al centre de l'arc, desionitzant-lo al passar el corrent per zero.
Aquest corrent d'aire és provocada per una quantitat d'aire prèviament
comprimida en un dipòsit independent.
Avantatges:
Admet talls de corrent per a totes les tensions i potències de
ruptura.
Presenta menys possibilitats de perill d'incendi que els
interruptors que utilitzen oli per a l'extinció de l'arc.
Inconvenients:
Necessitat d'una instal·lació d'aire comprimit, el que suposa
un cost addicional •
• Interruptors de bufat magnètic.
El principi de funcionament consisteix a conduir el corrent fins a una
bobina de poques espires de nucli de ferro i posteriorment a l'aparell de cort,
que aquesta situat en el camp magnètic que engendra el corrent en el nucli de
ferro. Quan es produeix l'arc, aquest resulta estirat per la força exerceix el
camp magnètic que sobre ell. A causa d'aquesta acció, l'arc s'allarga fins a
trencar-se i apagar-se.
Presenten els següents avantatges:
Aparells completament autònoms, ja que no necessiten ni oli
ni aire comprimit.
Robustesa i seguretat.
Fàcil manteniment.
Inconvenients:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 24
Dimensions molt grans per a altes tensions
• Interruptors de hexafluorur de sofre.
Determinats gasos posseeixen propietats dielèctriques molt superiors a
les d'aire, entre ells el SF6 és un dels més remarcables. Aquest gas no existeix
en estat natural. Les seves propietats dielèctriques, així com el seu
comportament enfront de l'arc elèctric, fan que aquest gas sigui el més
excel·lent agent aïllant i extintor de l'arc elèctric conegut fins a ara.
Avantatges:
Una constant d'arc de columna molt petita.
Alta rigidesa dielèctrica i una ràpida recuperació del poder
aïllant després de l'extinció de l'arc.
Molt alta capacitat de ruptura.
Els seus inconvenients son:
Pèrdua de qualitats a pressions superiors a 3.5bar i
temperatura inferior a –40ºC .
El gas és insípid, inodor i incolor. En llocs tancats cal anar
amb compte que no existeixin escapis, ja que desplaça l'aire
per tenir més densitat i pot provocar asfíxia per falta
d'oxigen.
• Interruptors de buit.
L'aire amb un grau de buit de 10-4 a 10-5 Pa arriba a una rigidesa superior
als 199 kV/cm. Amb aquesta rigidesa dielèctrica, juntament amb que l'arc en
buit té una tensió molt petita i la rigidesa dielèctrica del mitjà és molt gran,
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 25
l'extinció de l'arc és gairebé instantània. Aquesta és la base del funcionament
d'aquests interruptors.
Avantatges:
Es un interruptor molt compacte.
Necessita molt poc manteniment.
Inconvenients:
Si per algun defecte o accident es perd el buit, pot rebentar la
càmera al no extingir-se l'arc.
A causa de la seva rapidesa, produeix grans tensions entre els seus
contactes i aquests emeten lleugeres radiacions de RAJOS X.
5.5. Seccionadors.
Els seccionadors s'utilitzen per a separar diferents components de la
instal·lació, es distingeixen dels interruptors que les seves maniobres de
connexió i desconnexió han de fer-se sense càrrega.
Els seccionadors tenen diferents estructures en funció de la tensió
nominal de la instal·lació i, en menor mesura, del corrent i de l'espai
disponible.
En funció de la forma d'accionament dels contactes, podem disposar dels
següents tipus de seccionadors.
Seccionador de fulles giratòries:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 26
S'utilitzen sobretot per a mitja tensió. Són dos aïllants de
suport, amb un moll de contacte i una fulla que gira al voltant
d'un eix.
És preferible que siguin tripolars, encara que resultin més
cars, degut al fet que, a l'anar units per un eix comú, permet
l'accionament conjunt. Segons si treballen a la intempèrie o en
l'interior, varien les dimensions generals i els aïlladors.
Seccionador de fulles lliscants:
La capacitat de connexió és menor que en els seccionadors de
fulles giratòries. S'empren quan el lliscament lateral de les fulles
no és possible, sent aquest un desplaçament longitudinal.
Seccionador de columnes giratòries:
El seu ús és en general en distribucions a la intempèrie de
més de 30 kV. Estan composts per tres columnes, dos exteriors
fixes i una en la part mitja giratòria. Aquesta última, al girar tanca
o obre el circuit mitjançant una barra instal·lada en la part
superior, fent de contacte mòbil.
Aquest seccionador pot muntar-se amb fulles de posada a
terra, impedint així qualsevol falsa maniobra. L'aïllador central
dels seccionadors d'una columna giratòria, pot estalviar-se si les
dues columnes es fan giratòries, en aquest cas, els braços de
contacte giren fins a connectar-se.
Seccionadors de pantògraf:
Han estat creats per a simplificar la connexió i la realització
de la distribució en alta tensió a la intempèrie, ja que es
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 27
disminueix de forma sensible la superfície requerida per a la
instal·lació dels seccionadors.
Estan composts per una sola columna, l'extrem de la qual té
un aïllador on es troba el pantògraf que es llisca pel conductor.
Els comandaments són, bàsicament, perxa, mecanisme de
distància i servomotor.
Des d'un punt de vista econòmic, els diferents tipus de seccionadors no
presenten diferències importants. Per això, no és aquesta una condició bàsica
en l'elecció del seccionador.
5.6. Conductors.
Els dos materials utilitzats principalment en la fabricació de conductors
elèctrics són el coure i l'alumini; encara que en aplicacions elèctriques
s'empra més el coure, en línies aèries ha estat substituït en gran part per
l'alumini. Si es compara el coure i l'alumini en una línia (per a una mateixa
caiguda de tensió) , com la resistivitat de l'alumini és major, també serà major
la secció dels conductors; això és un inconvenient en l'interior de les
poblacions, pel que s'empra preferentment coure i es deixa l'alumini per a
línies fora de les poblacions, on, al ser menys pesats, els suports i aïlladors
emprats són més econòmics.
Coure
Els filferros poden ser de coure dur o recuit. No es pot fabricar un cable
format únicament per filferros de coure recuit a causa de la seva poca
resistència al trencament; per tant, els cables emprats estan formats per
filferros de coure dur.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 28
Cables de coure amb ànima d'acer
Aquest conductor té excel·lents propietats mecàniques i elèctriques. És
superior al coure en resistència mecànica i superior a l'acer en conductividad
elèctrica.
Alumini
Els conductors d'alumini no són de gran aplicació a causa de la seva
escassa duresa i poca resistència al trencament, la qual cosa obligaria a tibar-
los amb menor tensió mecànica, amb el consegüent augment de la fletxa i de
les altures dels pals com suports.
Una de les característiques avantatjoses de l'alumini és la seva durada
il·limitada, protegit per una capa d'òxid contra la intempèrie. El grau de
puresa òptim ha d'ésser de 99% a 99,5%.
Conductors d'aliatge d'alumini
En alguns casos s'empra cable d'alumini amb aliatge de magnesi, silici i
ferro la resistència mecànica del qual és una mica menor que la del coure.
Conductor d'alumini –acer
És el conductor compost de diversos filferros d'alumini, d'igual o diferent
diàmetre nominal, i de filferros d'acer galvanitzat. Els filferros van cablejats
en capes concèntriques, tots els filferros centrals són d'acer i totes les capes
exteriors són de filferros d'alumini.
Aquest conductor té un inconvenient pel que fa al d'alumini
exclusivament: que és de major pes; si bé els avantatges prevalen, com és el
cas de la seva gran resistència mecànica, que farà disminuir el nombre de
suports al poder-se augmentar els vanos.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 29
5.7. Aïlladors.
Els aïlladors poden ser d'acord al material de fabricació, de porcellana,
vidre temperat o esteatita i resines epoxi.
Aïlladors de porcellana
La seva estructura ha de ser homogènia i, per a dificultar les adherències
de la humitat i pols, la superfície exterior està recoberta per una capa
d'esmalt. Estan fabricats amb caolín i quars de primera qualitat.
Aïlladors de vidre
Estan fabricats per una barreja de sorra silícia i de sorra calcària, foses
amb una sal de sodi a 1300 ºC, obtenint-se per modelo. Són mecànicament
més forts que la porcellana a la compressió i tenen aproximadament la
mateixa resistència mecànica a la tensió que la porcellana.
Tenen els següent avantatges sobre els aïlladors de porcellana:
Es poden observar les perforacions i constitucions no
homogènies. –
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 30
Després d'una ona de sobrevoltatge un aïllador fallat es pot
identificar més ràpidament perquè el vidre s'escletxa i la
porcellana es trenca quan falla el dielèctric.
El vidre té menor coeficient d'expansió tèrmica la qual cosa
minimitza els esforços causats per canvis en la temperatura
ambient.
Sofrixen un sobrecalentamiento menor a causa de els llamps
solars ja que la majoria d'ells passen a través d'aquests i no són
absorbits com en els de porcellana.
Aïlladors d'esteatita i resines epoxi
S'utilitzen quan han de suportar grans esforços mecànics, degut al fet que
la seva resistència mecànica és aproximadament el doble que la de la
porcellana, i les seves propietats aïllants també són superiors; no obstant això,
l'inconvenient que tenen és el de ser més cars.
6. SOLUCIONS ADOPTADES
La subestació se situarà en un terreny d’ aproximadament 3630 m2, en el qual es
realitzarà una explanació del terreny formant una plataforma rectangular i de
dimensions 93 x 45 m.
El recinte estarà barrat en la seva totalitat per un enreixat de 3.50 metres d'altura,
proveït de senyals d'advertiment de perill per alta tensió, a fi d'advertir sobre el perill
d'accés al recinte a tota persona aliena al servei.
Tant el tancament com totes les parts metàl·liques que puguin estar en tensió per
avaries, accidents, descàrregues atmosfèriques o sobretensions de qualsevol tipus, es
connectaran a la xarxa mallada de terra.
La subestació disposarà de 4 posicions de transformador de potencia, de les quals en
aquest projecte només se’n utilitzaran 2. Les altres quedaran reservades per a
futures ampliacions.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 31
Optarem per la configuració de 2 transformadors de 40 MVA ja que aquesta ens
ofereix mes seguretat de servei, tot i ser mes costosa econòmicament, en un futur
pot esser mes rendible.
Segons els plantejaments efectuats de la memòria descriptiva, s'efectua una
comparació entre les possibles disposicions de la subestació, arribant a la conclusió
que el tipus de subestació més aconsellable és el d'una disposició totalment interior
tant la part de transformació, com, en cel·les de SF6, les parts de 220 kV i 25 kV
quedaran allotjades a l’interior de l’edifici. Malgrat que l'espai en aquest cas no és
un inconvenient, es decideix la instal·lació de cel·les blindades en hexafluorur de
sofre per a les parts de 220 kV i 25 kV. L'ocupació d'aquest sistema obeeix a raons
d'explotació, continuïtat de servei i seguretat personal. Des d'un punt de vista
econòmic, inicialment aquest sistema resulta més costós, però a causa de els baixos
costos d'instal·lació, vida útil i, per damunt de tot, a un manteniment reduït, la
rendibilitat està assegurada. Es preveurà canals subterranis per al pas de cables des
dels transformadors a les cel·les corresponents, emprant tub de PVC de 150 mm de
diàmetre, així com conductes per a l'evacuació d'aigües pluvials i conductes per a la
recollida d'olis amb el seu dipòsit corresponent.
7. ABAST DE LES INSTAL·LACIONS.
7.1. Connexió a la Xarxa.
La connexió a la xarxa es realitzarà amb la configuració entrada - sortida, de
l’actual línia de 220 kV denominada L/Magraners – Torres de Segre.
La derivació a la subestació des de la línia indicada s’efectuarà mitjançant un
suport en el traçat actual de la línia i dos vanos d’entrada – sortida, fins al
pòrtic d’entrada de línia.
7.2. Configuració.
La subestació estarà constituïda per:
• Sistema de cel·les blindades de 220 kV
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 32
• Sintema de cel·les blindades de 25 kV
• Bateries de condensadors
• Transformació
• Sistema de control i protecció
• Sistema de mesura
• Sistema de serveis auxiliars
• Sistema de telecomunicacions
• Sistema de posta a terra
• Sistemes de seguretat
7.2.1. Sistema de 220 kV.
Tipus: Equips d’interior, blindats i aïllats amb gas SF6.
Esquema: Doble barra.
Abast: Dos posicions de línia, sortida subterrania, es
converteix en aèria al pòrtic de l’estació.
Dos posicions de Transformador (220/25 kV 40
MVA).
Una posició d’acoblament de barres.
Un transformador de tensió per a la mesura en cada
barra.
7.2.2. Parc de 25 kV.
Tipus: Cabines d’interior blindades i aïllades amb SF6
Esquema: Doble barra.
Abast: Dos posicions de transformador (220/25 kV 40
MVA)
Setze posicions de línia.
Dos posicions de serveis auxiliars.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 33
Una posició d’acoblament transversal.
Dos posicions de condensadors
Un transformador de tensió per a mesura en cada
barra.
7.2.3. Bateries de condensadors.
Estaran constituïdes per:
Dos bateries de condensadors de 6 MVAr 25 kV
Tipus: Encapsulat i instal·lat a la intempèrie.
7.2.4. Transformació.
La transformació de la subestació estarà constituïda per:
Dos transformadors 22025 kV 40 MVA, amb regulació en
càrrega.
Una reactància de posta a terra en cada transformador.
7.2.5. Sistema de control i proteccions.
La subestació serà telecomandada des del centre de control de la entitat
peticionaria.
S’instal·larà un sistema integrat de control que integrarà funcions de
control local, proteccions i telecontrol.
7.2.6. Sistema de mesura.
Les mesures per a la facturació es realitzaran en el sistema de 220 kV en
les posicions de transformador.
7.2.7. Sistema de serveis auxiliars.
Estarà constituït per:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 34
• Dos transformadors de 400 kVA
• Dos rectificadors de bateria 125 V.c.c. 100 Ah.
• Dos convertidors 125/48 Vcc
7.2.8. Sistema de telecomunicacions.
Aquest apartat no aplica al projecte elèctric, serà dut a terme per un
departament de telecomunicacions.
7.2.9. Sistema de posta a terra
Posta a terra inferior
Es dimensionarà d’acord amb les següents dades:
• Intensitat de defecte a terra: 10 kA
• Duració de l’efecte: 0.5 s
• Tipus d’elèctrode: malla de 5x5 m
• Material del conductor: coure nu de 120 mm2
Les tensions de pas estaran per sota dels valors admesos en la MIE – RAT
13.
Posta a terra superior
Estarà formada per parallamps tipus Franklin instal·lats sobre els murs
tallafocs dels transformadors 220/25 kV i en els castellets dels pòrtics
d’entrada de les línies.
Aquesta malla s’unirà a la malla de terra inferior, i així formarà un
únic conjunt denominat Xarxa de Terres.
7.2.10. Sistemes de seguretat.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 35
Estarà format per la protecció contra incendis i contra intrusisme.
7.3. Paràmetres bàsics de disseny.
Característiques Unitats Pos. 220 kV Pos. 25 kV
Tensió nominal kV 220 25
Tensió mes
elevada pel
material
kV 245 36
Frequencia
nominal
Hz 50 50
Tensió suportada
f.i.
kV 460 50
Tensió suportada
llamp
kV 1050 170
Conexió del neutre
Rígid a terra
Reactància de posta
a terra.
Idft. = 500 A
Línia mínima fuga
aïlladors
mm 6125 900
Intensitat nominal
barres
A 2000 1600
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 36
Intensitat nominal
pos. Línia
A 2000 1600
Intensitat nominal
pos transformador
A 2000 1600
Intensitat màxima
de defecte trifàsic
kA 40 25
Duració del
defecte trifàsic
Seg. 1 1
7.4. Obres civils, edificis i estructures metàl·liques.
7.4.1. Obres civils parc exterior
Moviment de terres:
La parcel·la on se situarà la subestació, és una plataforma irregular, amb
una superfície aproximada de 13.417 m2, de la qual s'utilitzen uns 6.300 m2
per a la construcció de la ST.; la resta com zona d'accés, reforestació i
condicionament.
Es retirarà la capa vegetal de la parcel·la amb espessor variable entre 0,50 i
1 m d'espessor. Posteriorment, es procedirà a emplenar i terraplenar aquest
terreny per a deixar una esplanada uniforme, i una superfície d'uns 4.200m2
on se situarà la subestació, entorn a la cota +94,00 m. El terreny sobrant de
terres es durà a abocador autoritzat i l'aportació es portarà de l'exterior.
Cimentacions per a suports metàl·lics i pòrtics:
Els fonaments de la part corresponent al parc, és a dir, fonaments per a
suports d’aparells d'intempèrie i pòrtics seran de tipus "sabata aïllada".
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 37
Seran de formigó en massa (excepte armadures per a retraccions del
formigó) i duran les plaques d'ancoratge de les estructures sobre les seves
peanyes (2º fase de formigonat).
Les fundacions es projectaran d'acord amb la naturalesa del terreny. El
mètode de càlcul emprat serà el de Sulzberger que confia l'estabilitat de la
fonamentació a les reaccions horitzontals i verticals del terreny. No
s'admetrà un angle de gir de la fonamentació, la tangent de la qual sigui
superior a 0,01 per a arribar a l'equilibri de les accions que produeixin el
màxim moment de bolcada El coeficient de seguretat a la bolcada, relació
entre el moment estabilitzador i el moment de bolcada no serà inferior a
1,5.
Sanejaments i drenatges:
Al tractar-se d'una parcel·la on pràcticament la totalitat de la zona de transit
està format per terra rígid, les aigües pluvials es recolliran mitjançant
canalitzacions de PVC, i es canalitzaran cap al pou de drenatge general, des
d'on s'anirà filtrant al terreny o cunetes limítrofes el sobre excés que no es
filtri en el propi terreny. En les zones on el terreny està cobert d'una capa
de grava, es preveurà una xarxa de drenatge, composta per rases amb tubs
de PVC drenants, tubs de formigó, arquetes que recullin i canalitzin l'aigua
de pluja cap a l'exterior i permeti mantenir la instal·lació lliure de possibles
inundacions.
En la explanació del terreny es preveuran unes lleugeres pendents, no
inferiors al 0,5%, conformant diferents conques cap a les rases de cables.
Ballat perimetral:
La S.T. anirà delimitada per un tancament amb una altura (segons criteris
mediambientals) de 3,50 m, format per panell de PVC ( amb ensamblatge
matxembrat ), farcit de formigó formulat d'acord a les necessitats. Aquest
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 38
tipus de tancament és lleuger, ràpid en el procés de muntatge, utilitza
materials moderns, té una bona flexibilitat, té un manteniment mínim (es
renta amb aigua i sabó), és ignífug i auto extingible i resistent als agents
externs (radiacions ultraviolades, agents marins etc.).
El sistema RBS consisteix a utilitzar panells de PVC, com encofrats
perduts, els quals s'encadenen entre ells. Aquests, al seu torn, tenen un
orificis per on s'emplenen de formigó donant solidesa a l'obra.
Aquests panells aniran col·locats sobre un mur de fonamentació, que farà
de base, on es deixen les rees per a poder connectar amb el mur amb la
fonamentació.
La porta d'accés serà corredissa d'una fulla per al pas de vehicles, amb una
de mes petita per on passaran els vianants, amb una longitud total
aproximada de 6 m i una altura de 3,00 m.
Estarà formada per xapa pre - formada, opaca, d'acer en tota la seva
superfície, sobre una estructura d'acer tubular tota ella galvanitzada. Anirà
proveïda d’un pany de seguretat i d'un automatisme d'obertura i tancament.
S'utilitzarà una pintura a l'esmalt sintètic setinat amb acabat llis, segons els
colors corporatius de l’empresa peticionaria, segons referència RAL 5002
(blava), RAL 2003 (taronja), RAL 9018 (grisa).
Conduccions de cable de control i de potencia:
Amb la finalitat de protegir el recorregut dels cables de control i potència
es construirà una xarxa de canals per a cables prefabricats i rases
enterrades, respectivament.
En els creuaments amb els vials s'utilitzaran pasatubs reforçats.
El traçat dels cables de circuits secundaris es realitzarà mitjançant rases de
formigó realitzades “in situ", o prefabricats de similars característiques.
S'utilitzarà un formigó de resistència característica fck=175 kp/cm2.
Aquestes rases aniran proveïdes de tapes de protecció.
El traçat de les rases unirà les fonamentacions dels aparells del Parc amb
l'edifici on es troba el quadre de comandament.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 39
Cimentació per als transformadors i sistemes de recollida i recuperació
d’oli:
Per a la fonamentació i moviment dels transformadors es realitzaran unes
bancades de rails per a facilitar el seu desplaçament.
Aquestes bancades realitzaran també la funció de recuperació d'oli en el cas
d'una eventual fugida del mateix des de la cuba del transformador, i per
tant, estaran unides al dipòsit general de recollida d'oli mitjançant tubs de
fibrociment.
La bancada dels transformadors es dissenyarà com una biga elàstica
recolzada en el terreny i amb una càrrega uniformement repartida igual a la
pressió que exerceix sobre el terreny tota la fundació amb una acció 1,25
vegades el pes del transformador més el pes propi.
El dipòsit de recollida d'oli, connectat amb les bancades dels
transformadors, estarà constituït per murs de formigó armat sobre solera
del mateix material. La part superior estarà formada per una llosa de
formigó armat.
La capacitat del dipòsit d'oli correspondrà al volum de dielèctric del
transformador, sobredimensionada en previsió d'una possible entrada
d'aigua.
Urbanització de la zona i camins:
L'entrada a la subestació es realitzarà des d'un camí que passa a uns 100 m
de la porta d'accés, mitjançant un vial de formigó armat sobre una base de
terra compactada.
Els vials interiors seran de terra rígid de 15 cm d'espessor formats per
formigó armat HA-25 sobre una base de terra compactada.
L'ample dels mateixos serà de 5 m, aniran delimitats a banda i banda per
vorada recta de formigó.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 40
El traçat dels vials recorrerà tot el contorn de l'edifici principal i les
diferents posicions del Parc (sortides de línia, bateries de condensadors,
etc.).
Els materials a utilitzar compliran les prescripcions Tècniques Generals per
a obres de Carreteres i Ponts (PG-3).
El Parc es cobrirà amb grava de canto rodat de grandària 30/40 mm
"graveta".
Aprovisionament d’aigua i evacuació d’aigües residuals:
Per al proveïment d'aigua corrent s'utilitzarà la xarxa de proveïment que
existeix en les proximitats de la instal·lació o en cas contrari s’instal·larà un
dipòsit enterrat de 10000 I que mitjançant uns grups de bombament abastir
a la instal·lació d'aigua corrent.
Les aigües fecals passaran des del lavabo a una fossa sèptica i d'aquesta al
sistema d'evacuació de la zona o quedaran confinades en la fossa per a
tractar-les com residu amb un manteniment periòdic.
7.4.2. Edifici principal i cel·les de control.
S'ha projectat un edifici per als equips de 220 i 25 kV, així com el control
de tota la instal·lació, tot això distribuït en un edifici amb tres mòduls -
sales que independitzen les funcions de la instal·lació.
S'ha considerat en el seu disseny l'optimització de la superfície
d'implantació i la provocació del mínim impacte en el mitjà físic - social.
El subministrament de l'energia procedirà de les xarxes de transports amb
arribada subterrània, pel que es disposa d'una planta de soterrani general
per al desenvolupament, traçat estès i per fer les connexions dels cables.
L'edifici exteriorment tindrà unes dimensions aproximades de 52,30 m de
llarg 11,10 m d'ample i una altura màxima de 8,50 m.
A continuació es detallen les característiques principals del mateix:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 41
Fonamentació:
Formada per llosa armada de 45 cm. d'espessor, volada en el perímetre
per a contrarestar esforços sobre farciment compactat previ. Anirà previst
d’una junta per evitar fenòmens de expansió, en els edificis i murs de
contenció sobre llosa de formigó armat.
Estructura:
Estarà realitzada amb formigó armat i prefabricats de formigó.
Forjats:
Damunt de la planta del soterrani: llosa armada
Damunt de la planta baixa: forjat autorresistent amb bigues alveolars
sobre jacanes de formigó armat sobre elements de tancament prefabricats.
Tancament dels edificis:
Tancament de formigó armat prefabricat amb aïllament de porexpan,
amb un acabat interior llis.
Coberta:
Coberta amb una sola pendent, amb una canal de recollida, amb desaigue a
la part inferior de l’edifici.
Terra:
Els terres interiors en planta baixa i alta seran de terrazo 40x40, collades
amb morter, polida i abrillantat "in situ" amb una polidora del mateix
material, polit en fàbrica d'altura 7 cm. disposat a junta correguda del terra.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 42
El terra del soterrani es realitzarà per mitjà de solera d'espessor variable de
formigó amb pendents, acabat final, brunyit i àrid acolorit.
En els lavabos, s'ha disposat un terra de gres porcellanes de 30x30 cm.
Revestiments interiors:
Els lavabos, seran enrajolats amb rajoles porcellàniques de color llis de
30x30 cm.
Els sostres, estaran enguixats i pintats amb pintura plàstica.
Serralleria:
Serralleria metàl·lica d'acer al carboni A 368 B d'acord a la norma UNEIX
37.501, galvanitzada pel procediment Sandzumir, amb revestiment de 381
gr/m2 o de 54 micres i garantit mitjançant assaig, la seva classificació com
A-2, I-2 YV-2. Pintades amb imprimació corrosiva prèvia i dues mans
d'esmalt sintètic color a triar. Portes plegables d'acer galvanitzat en accés a
zones d'instal·lacions en els edificis.
Finestres:
Seran d’alumini lacat amb classificació A-2, E-2 i V-2.
Vidres:
En les finestres el vidre serà de seguretat laminat 6 + 6 mm.
Pintures:
Petrees: Sobre el formigó.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 43
Plàstiques: Sobre el guix, esmalt metàl·lic amb imprimació adequada
prèvia, sobre elements d’acer i sobre la serralleria.
Tancament exterior:
Tancament de formigó armat, amb una part superior de xapa d’acer
galvanitzada i perfilada sobre perfils normals d’acer.
Estructura metàl·lica de l’edifici:
Per al suport d'aparells s'utilitzaran estructures metàl·liques, formades per
perfils angulars d'acer A42b (S norma NBE-MV 102) de qualitat soldable i
amb protecció galvanitzada de 5 grs. per dm2 segons norma EN/ISO 1461 .
Aquest edifici està igualment dotat de soterrani de connexionat de cables
de control i telecomunicació i allotja el lloc d'operació i lavabos de
personal, encara que aquesta subestació es a una explotació en règim de
telecomandament amb absència de personal d’operació per mitjà d'un
sistema integrat de control per a les funcions de control local, proteccions i
telecontrol.
Allotja els dos transformadors de serveis auxiliars per a l'alimentació en
baixa de la subestació.
Disposa d'una planta de tipus tècnic per a la instal·lació dels equips
auxiliars com electro ventiladors, acumulació d'aigua, equips exteriors
d'Aire condicionat , etc.
7.4.3. Estructura metàl·lica Exterior.
Descripció general:
Tant per a l’amarrament de les línies com per a suports d'aparells
s'utilitzaran estructures metàl·liques formades per perfils angulars de la
sèrie de fabricació normal en aquest país, amb acer S-275 JR, segons
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 44
Norma UNEIX-EN10025 vigent, (A-44b) exigint-li la qualitat soldable i
portaran una protecció de superfície galvanitzada executada d'acord amb la
norma EN/ISO 1461, sent el seu pes en zinc de 5 grs. per dm2. de
superfície galvanitzada.
Criteris de disseny:
Les torres i vigues que serveixen de fixació dels conductors d’amarrament
s’han dimensionat considerant l’acció conjunta de les següents càrregues:
Càrregues Amarrament de fases Amarrament cables
terra
Longitudinal (kg) 1200 500
Transversal (kg) 600 250
Vertical (kg) 300 + (150) 0
Els suports estan dissenyats per admetre:
• Propi pes.
• Càrregues estàtiques transmeses pels aparells.
• Càrregues dinàmiques transmeses pels aparells de maniobra.
• Acció del vent de fins a 1MT Km/h de velocitat actuant
perpendicularment a les superfícies on incideixi.
En general, tots els elements sotmesos a les accions anteriorment descrites
estaran dimensionats per a no sobrepassar els 2600 Kg/cm2.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 45
8. Parc de 220 kV.
8.1. Descripció.
El parc de 220 kV serà d'interior de doble barra i estarà format per:
• Dues (2) posicions de línia compostes cadascuna d'elles per:
1 Cel·les blindada de SF6 sortida subterrània. L'arribada a la
instal·lació és en aeri fins a un pòrtic, on es fa la conversió a
subterrani.
3 Parallamps unipolars.
3 Terminals ampolles.
• Dues (2) posicions de transformador compostos cadascuna d'elles per:
1 Cel·la Blindada SF6 sortida subterrània.
3 Parallamps unipolars.
3 Terminals ampolles.
• Una (1) posició d'acoblament compost per:
1 Cel·la blindada SF6 .
• Barres col·lectores blindades SF6.
• Un (1) transformador de tensió inductiu connectat a cadascuna de les
barres.
8.2. Característiques dels components.
8.2.1. Cel·les blindades de SF6.
L'equip blindat amb aïllament d’hexaflorur de sofre (SF6), encapsulat
monofàsic o trifàsic, format per elements unipolars o tripolars, en els quals
els mecanismes de tall seran sempre d'acció tripolar, estarà compost per un
nombre determinat de cel·les disposades de forma contigua una al costal de
l'altra formant una sola fila. En qualsevol cas haurà de permetre una
ampliació futura per ambdós extrems. La composició dels diferents tipus de
cel·les, que constituïxen el conjunt de la instal·lació blindada de doble
barra, amb aïllament de hexafluorur de sofre (SF6), és la següent:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 46
Cel·la del transformador:
2 Trams de barres amb evolvent unipolar o tripolar.
2 Seccionadors de barres amb accionament elèctric tripolar.
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.
1 Interruptor automàtic amb accionament tripolar.
5 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a contatje,
mesura o protecció (per fase).
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar amb
tancament brusc.
1 Evolvent unipolar o tripolar per a terminals de cables, tipus sec, de 1000
mm2 de secció normalitzada.
Cel·la de sortida cable subterrani:
2 Trams de barres amb evolvent unipolar o tripolar.
2 Seccionadors de barres amb accionament elèctric tripolar.
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.
1 Interruptor automàtic amb accionament tripolar.
4 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a contatje,
mesura o protecció (per fase).
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.
1 Seccionador d'entrada amb accionament elèctric tripolar.
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar amb
tancament brusc.
3 Transformadors de tensió inductius.
1 Evolvent unipolar o tripolar per a terminals de cables del tipus sec, de
1000 mm2 de secció normalitzada.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 47
Cel·la d’acoblament de barres col·lectores:
2 Trams de barres amb evolvent unipolar o tripolar.
2 Seccionadors de barres amb accionament elèctric tripolar.
2 Seccionadors de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.
1 Interruptor automàtic amb accionament tripolar.
3 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a mesura o
protecció (per fase).
Barres col·lectores:
Les barres col·lectores, amb evolvent metàl·lica monofàsica o trifàsica,
estaran aïllades amb hexafluorur de sofre (SF6), i aniran equipades amb els
elements següents:
1 Transformadors de tensió en cada joc de barres.
1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar amb
tancament brusc en cada joc de barres.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 48
Característiques assignades comunes:
Esquema Doble barra
Tensió nominal de la xarxa kV 220
Tensió mes elevada pel material kV 245
Tensió suportada de
curta
duració a f.i. (valor eficaç)
kV
395
Tensió suportada degut a
impulsos tipus llampec (valor
cresta)
kV
950
Freqüència Hz 50
Corrent en servei continu sortida
de línia, transformador i
acoblament.
A
2000
Corrent admissible de curta
duració
kA 40
Valor de pic de la
corrent admissible
de curta duració
kA 100
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 49
Característiques assignades dels interruptor automàtics:
Tensió mes elevada pel material kV 245
Tipus de fluid per aïllament i tall SF6
Corrent en servei continu sortida
de línia, transformació i
acoblament
A
2000
Corrent admissible de curta
duració (1 seg)
kA 40
Valor de pic de la corrent
admissible de curta duració
(limit dinàmic)
kA
100
Seqüència de maniobra msec O-0,3s-CO-1min-CO
Temps d’obertura msec <50
Temps de tancament msec <150
Temps de tancament-obertura msec <150
Tensió auxiliar alimentació
motor
Vcc 125±10%
Tensió auxiliar bobines obertura Vcc 125±10%
Tensió auxiliar bobines
tancament
Vcc 125±10%
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 50
Característiques assignades dels transformadors de tensió:
Tensió mes elevada pel material kV 245
Potencies i classes de precisió
1º Debanat 25 VA cl 0,2
2º Debanat 25 VA cl 0,5 – 3P
3º Debanat 10 VA 6P
Factor de tensió 1,2 continu – 1,5 30
seg
Característiques assignades dels transformadors d’intensitat:
Tenió mes elevada pel material kV 245
Tipus Toroidal
Relació de transformació A
Potencies i classes de precisió
1º Debanat 10 VA cl 0,2S Fs<5
2º Debanat 20 VA cl 0,5 Fs<5
3º Debanat 30 VA cl 5P30
4º debanat 30 VA cl 5P30
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 51
Característiques assignades dels seccionadors:
Tensió mes elevada pel material kV 245
Corrent assignada A 2000
Tensió suportada a f.i. kV 460/530
Tensió suportada llampec kV 1050/1200
Accionament barres principals Motoritzat
Accionament barres p.a.t. Motoritzat
Poder de tancament secc. p.a.t.
tancament brusc
kA 100
Tensió aux. Alimentació motor i
accionament
Vcc 125±10%
Armaris de control i comandament:
En cada cel·la existirà un compartiment o una secció especifica d'un armari
comú, en el que estaran situats els elements de control, comandament i
mesura necessaris, que com a mínim , seran els següents:
• Indicadors de posició dels aparells de tall disposats de manera que
compleixin amb l'esquema unifilar.
• Indicadors relatius a la mesura de paràmetres
• Indicadors relatius al sistema d'acumulació d'energia.
• Indicadors relatius a l'estat del gas SF6 .
• Regletes de borns adequades perquè els comandaments i
indicacions citades anteriorment puguin guardar la distància.
• Regletes de borns on concorrin els contactes auxiliars lliures de
potencial dels aparells de tall, així com els secundaris dels
transformadors de mesura.
• Relés i altres elements auxiliars necessaris per a aconseguir les
funcions requerides.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 52
A fi de facilitar els treballs de manteniment, s'utilitzaran elements de la
marca i models que normalment utilitza l’entitat peticionaria i que té
reconeguts a aquesta fi (relés auxiliars, polsadors, regletes de borns, etc.)
El cablejat dels armaris es realitzarà d'acord amb l'indicat en el
procediment GE NMCO01" Procediment per al conexionat d'armaris
quadres i panells". Tots els circuits estaran preparats per a suportar una
tensió de prova contra massa de 2.000 V 50 Hz 1 min.
Característiques constructives:
Generalitats:
La cel·la haurà de dissenyar-se de tal forma que les operacions normals
d'explotació, de control i de manteniment puguin efectuar-se sense risc per
a les persones.
L'equip blindat en SF6 estarà compartimentat adequadament per a evitar
que un arc intern en un dels compartiments pugui estendre's als altres. El
mateix raonament serà aplicat per a una eventual fugida de gas, que
solament haurà d'afectar al compartiment en qüestió i no als altres.
Cada compartiment disposarà d'elements per emplenar i buidar, i d'un
sistema de vigilància de pressió de gas.
La forma constructiva de l'equip haurà de permetre la seva futura
ampliació mantenint un dels dos jocs de barres en servei.
Tots els materials de construcció i característiques idèntiques susceptibles
de substitució, haurien de ser intercanviables.
Envolvent:
L'evolvent haurà de ser metàl·lica, amagnética, i haurà de presentar una
rigidesa mecànica tal que asseguri el perfecte funcionament de totes les
parts mòbils situades en el seu interior. L'evolvent haurà de suportar el buit
en el procés d'emplenament de gas.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 53
Totes les superfícies exteriors de l'evolvent hauran d'estar protegides
contra els agents externs, de manera que es garanteixi una eficaç protecció
anticorrosiva. Tota la tornillería, els ressorts i elements auxiliars seran de
materials no oxidables, d'acord amb l'indicat en la norma UNEIX 37507.
Els elements metàl·lics en contacte entre si, haurien de ser de naturalesa tal
que no es produeixi corrosió, a causa del parell galvànic que pugui
aparèixer en presència d'humitat.
Dielèctric:
El dielèctric utilitzat com mitjà d'aïllament i extinció, serà hexafluorur de
sofre SF6, amb una pressió superior a l'atmosfèrica. Les prescripcions per
l’hexafluorur de sofre nou, són les indicades en la norma UNEIX 21339.
Manòmetres:
El control de la pressió del gas en cada compartiment serà realitzat
mitjançant manòmetres, els quals per a facilitar la lectura se situaran
agrupats per a cadascuna de les cel·les.
Els manòmetres disposaran d'una indicació local de la pressió i un joc de
dos contactes d'alarma, un per baixa pressió i un per alta pressió de gas.
Les indicacions estaran corregides per la temperatura del gas, sent la seva
resposta funció de la densitat.
L'ajustament dels nivells de pressió d'alarma es farà amb una resolució
elevada, de manera que petits errors en la posició de l'element d'ajustament
no representin diferències importants en el valor de resposta.
Posada a terra:
Tots els elements constitutius de l'evolvent hauran d'estar connectats a
terra. Totes les parts metàl·liques previstes per a aquesta posada a terra i
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 54
que no formen part d'un circuit principal o auxiliar hauran de connectar-se
a terra.
Estanquitat:
L’estanquitat dels compartiments estarà garantida En qualsevol cas la fuga
anual admissible dels aparells sota evolvent metàl·lica de forma conjunta i
per compartiment serà inferior al 1 %.
Graus de protecció dels circuits auxiliars i parts en moviment:
El grau de protecció de les persones contra contactes amb les peces sota
tensió o en moviment i la penetració de cossos sòlids estranys serà igual a
IP53X d'acord amb la Norma UNEIX EN 60517.
Arc intern:
Davant la possibilitat que es produeixi un curtcircuit en l'interior de
l'evolvent del gas, que condueixi a la destrucció del compartiment de la
cel·la, s'adoptaran les condicions constructives necessàries per a garantir la
seguretat de les persones que puguin trobar-se en la seva proximitat.
S'haurà de complir l'indicat en la Norma UNEIX EN 60517.
Dispositiu de seguretat contra sobrepressions:
Cadascun dels compartiments que componen la cel·la estarà equipat d'una
placa de seguretat que, en el cas de produir-se un arc intern, faciliti la
sortida dels gasos produïts mitjançant la seva obertura.
Aquesta placa de seguretat estarà situada i dissenyada de tal forma que la
projecció dels citats gasos no pugui incidir sobre l'operador ni danyar els
cables d'alta tensió.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 55
Dilatació:
L'equip blindat de SF6 en el seu conjunt disposarà dels elements necessaris
per a absorbir les dilatacions que puguin produir-se en el mateix.
Cartells d’identificació d’equips:
L’equip i les diferents cel·les que el formen disposaran de cartells
d’identificació que siguin fàcilment visibles.
8.2.2. Conductors nus.
Les connexions entre aparells es realitzaran amb els següents conductors:
Instal·lació
Connexió entre aparells LA-455 (454,48 mm2)
Neutre transformador 220/MT Tub Coure 30/25 mm
Les connexions coure - coure es realitzaran amb connectors de bronze i les
de coure – alumini es realitzaran amb conductors monometal·lics. (Ànode
massiu).
8.2.3. Conductors aïllats.
Les connexions entre aparells es realitzaran amb els següents conductors:
Instal·lació
Línia 220kV 1x1000 mm2 Cu (per fase)
Transformador 220 kV 1x1000 mm2 Cu (per fase)
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 56
9. PARC DE 25 KV
9.1. Descripció
El parc de 25 kV MT serà interior de doble barra i constarà d'un nombre
determinat de cel·les distribuïdes de forma contigua una al costat de l'altra
formant una sola fila. En qualsevol cas haurà de permetre una ampliació per a
futures cel·les.
L'abast de les cel·les a instal·lar serà el següent:
• Dos (2) cel·les de transformador.
• Setze (16) cel·les de línia.
• Dues (2) cel·les de serveis auxiliars.
• Una (1) cel·la d'acoblament transversal.
• Dos (2) cel·les de condensadors.
• Barres col·lectores.
• Un (1) transformador de tensió de mesura inductiu, per cada barra.
La composició dels diferents tipus de cel·les que constituïxen el conjunt de la
instal·lació blindada de doble barra amb aïllament de hexafluorur de sofre
(SF6) és la següent:
Cel·les de transformador:
2 Trams tripolars de barres.
2 Seccionador tripolar de tres posicions per a seccionament de barres i per a
posada a terra.
1 Interruptor tripolar automàtic.
6 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de 2x 500
mm2 AL
3 Transformadors de tensió.
9 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a protecció.
6 Detectors de control de presència de tensió.
1 Compartiment per a elements de control.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 57
Cel·les de línia:
2 Trams tripolars de barres.
2 Seccionador tripolar de tres posicions per a seccionament de barres i per a
posada a terra.
1 Interruptor tripolar automàtic.
3 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de fins a
1x240 mm2 AI per fase.
6 Transformadors d'intensitat toroïdals, relació apropiada, per a protecció.
1 Transformador d'intensitat toroïdals relació apropiada per a mesura del
corrent homopolar.
6 Detectors de control de presència de tensió.
1 Compartiment per a elements de control.
Cel·la d'acoblament transversal de barres :
2 Trams tripolars de barres.
2 Seccionadors tripolars de tres posicions per a seccionament de barres i per a
posada a terra.
1 Interruptor tripolar automàtic.
6 Detectors de control de presència de tensió.
1 Compartiment per a elements de control.
Cel·la de serveis auxiliars:
2 Trams tripolars de barres.
2 Seccionador tripolar de tres posicions per a seccionament de barres i per a
posada a terra.
3 Fusibles.
3 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de 1x95 mm2
AI per fase.
6 Detectors de control de presència de tensió.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 58
Barres col·lectores:
Les barres blindades de 1600 A de intensitat nominal tindran aïllament en
hexafluorur de sofre (SF6) monofàsic o trifàsic, i aniran equipades amb els
equips següents:
1 Transformadors de tensió en cada joc de barres.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 59
9.2. Característiques dels components.
9.2.1. Característiques assignades comunes.
Característiques assignades:
Tensió nominal de la xarxa kV 25
Tensió mes elevada pel material kV 36
Tensió suportada de
curta
duració a f.i. (valor eficaç)
kV
70
Tensió suportada degut a
impulsos
tipus llampec (valor cresta)
kV
170
Freqüència Hz 50
Corrent en servei
continu
sortida de línia
A
630
Corrent en servei
continu
transformador
A
1600
Corrent en servei
continu
barres
A
1600
Corrent admissible de curta
duració
kA 25
Valor de pic de la
corrent admissible
de curta duració
kA
63
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 60
9.2.2. Característiques assignades dels components.
Característiques assignades dels interruptor automàtics:
Tensió mes elevada pel material kV 36
Tipus de fluid per aïllament i tall SF6
Corrent assignada en servei
continu
de transformador
A
1600
Corrent assignada en servei
continu
de línia
A
630
Corrent admissible de curta
duració (1 seg)
kA 25
Valor de pic de la corrent
admissible de curta duració
(limit dinàmic)
kA
63
Seqüència de maniobra msec O-0,3s-CO-15seg-CO
Temps d’obertura msec <65
Temps de tancament msec <150
Temps de tancament-obertura msec <65
Característiques asignades dels transformadors de tensió:
Tensió mes elevada pel material kV 24
Potencies i classes de precisió
1º Debanat 25 VA cl 0,2
2º Debanat 25 VA cl 0,5 – 3P
Factor de tensió 1,2 continu – 1,5 30
seg
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 61
Característiques assignades dels transformadors d’intensitat:
Tenió mes elevada pel material kV 0,72
Tipus Toroidal
Relació de transformació cela
transformador
A 2000
Relació de transformació cela
línia
A 1000
Potencies i classes de precisió
1º Debanat 15 VA cl 0,2S Fs<5
2º Debanat 15 VA cl 5PMT
3º Debanat 15 VA cl 5PMT
9.3. Conductors.
La connexió del transformador de potència en MT (25 kV) amb la seva
cavina corresponent es realitzarà amb els següents conductors:
Conductors nus:
Característiques assignades
Conductor Tub CU
Diàmetre exterior/interior mm 60/50
Dimensionament s/ CEI 865/1993
Aïllador de suport C6 – 170
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 62
Conductors aïllats:
Característiques assignades
Tensió nominal xarxa kV 25
Tensió assignada del cable
(Uo/U)
kV 18/30
Secció mm2 500
Naturalesa del conductor Alumini
Intensitat admissible (enterrat a 1
m, trena de cables de contacte
mutu)
A
740
Nº de conductors per fase 2
Secció mínima de la pantalla mm 2 16
10. BATERIES DE CONDENSADORS.
S’instal·laran 2 bateries de condensadors connectades a les celes de 25 kV
assignades a bateries, una cada dos bateries.
Característiques assignades de les bateries de condensadors
Tensió xarxa kV 25
Potència bateria Mvar 6
Nombre total de condensadors 18
Nombre d’estrelles 2
Nº de condensadors en paral·lel en cada
grup
1 en cada semiestrella
Nº de grups en sèrie 2
Tensió nominal de la bateria kV 1,1x25 = 27,5
Tensió nominal del condensador V 15 VA cl 5PMT
Nivell aïllament kV 3/70/170
Regulació 4 etapes controlades
automàticament.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 63
11. TRANSFORMACIÓ.
11.1. Descripció.
S'instal·laran 2 unitats transformadores 220 /25 kV de 40 MVA. El neutre de
25 kV es connectarà a terra a través d'una reactància trifàsica que limitarà el
corrent de defecte a terra a 500 A per transformador.
S'instal·larà un seccionador unipolar en la posada a terra de la Reactància per
a limitar el corrent de defecte a terra al valor especificat en el cas
d'acoblament de transformadors.
Per a la protecció contra el llamp s'instal·laran parallamps en la part de AT
del transformador.
11.2. Característiques dels components.
Característiques assignades transformador de potencia 220/MT kV
Tensions en buit
AT V 245
BT V 36
Potencia per debanat en toma de menor tensió
AT MVA 40
BT MVA 40
Grup de connexió AT/BT YNd11
Dispositiu de canvi de tensió
AT Regulador en càrrega
BT Ajustador en buit
Tipus de refrigeració ONAN – ONAF
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 64
Característiques assignades reactància de posta a terra
Instal·lació Exterior
Tensió nominal de la xarxa kV 25
Tensió assignada de la reactància kV 27,5
Intensitat de defecte assignada A 500
Intensitat permanent assignada A 50
Impedància homopolar per fase Ohm 97,3
Connexió debanats Zig – Zag
Refrigeració ONAN
Característiques assignades dels parallamps de la part d’AT del transformador
Tensió mes elevada per el
material
kV 245
Tensió assignada de servei
continu
kV 192
Tensió assignada kV 192
Corrent nominal de descàrrega
ona 8/MT µseg
kA 10
Classe de descàrrega 3
Aïllament extern Goma – silicona
Comptador de descàrrega Inclòs
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 65
Característiques assignades dels parallamps de la part de BT del
transformador
Tensió mes elevada per el
material
kV 30
Tensió assignada de servei
continu
kV 24,4
Corrent nominal de descàrrega
ona 8/MT µseg
kA 10
Classe de descàrrega 3
Aïllament extern Goma – silicona
Comptador de descàrrega Inclòs
12. SISTEMA DE CONTROL.
S'instal·larà un Sistema Integrat de Control i Protecció (des d'ara SICOP) amb les
següents característiques:
12.1. Tecnologia.
El SICOP serà de tecnologia numèrica i configuració distribuïda, format per
una unitat de control de la subestació (des d'ara UCS) i diverses unitats de
control de posició (des d'ara UCP).
12.2. Funcions.
El SICOP incorporarà les funcions de control local, telecontrol, protecció i
mesura de totes les posicions de la subestació incloent els Serveis Auxiliars
tant de corrent continu com de corrent altern.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 66
12.3. Funcions principals de la UCS.
• Comandament i Senyalització de totes les posicions de la subestació
• Execució d'automatismes generals a nivell de subestació.
• Presentació i gestió de les alarmes del sistema.
• Gestió de les comunicacions amb el sistema de Telecontrol.
• Gestió de les comunicacions amb totes les UCP
• Gestió de perifèrics: terminal local, impressora i mòdem.
• Generació d'informes.
• Sincronització horària.
• Opcionalment, Gestió de comunicacions i tractament de la informació
amb les Unitats de Manteniment a través de la Xarxa Telefònica
Commutada o Xarxa de Temps Real.
12.4. Funcions principals de les UCP.
• Mesura de valors analògics (intensitat, tensió, potència, etc.)
directament des dels secundaris dels TT/I i TT/T.
• Protecció de la posició.
• Comandament i senyalització remota dels dispositius associats a la
posició. (interruptors, seccionadors, etc.).
• Adquisició de les entrades digitals procedents de camp associades a la
posició.
• Gestió d'alarmes internes de la pròpia UCP.
12.5. Disposició constructiva.
Els diferents elements integrants del SICOP es disposaran de la següent
forma:
• Un armari central en el qual s'instal·larà l'equipament general de la
subestació i que se situarà en l'edifici o sala de control. Aquest armari
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 67
contindrà la UCS i tots els mòdems excepte els quals comuniquen
amb el Telecomandament (Despatx de Maniobres).
• Les diferents UCP s'instal·laran en els armaris de protecció de la
subestació.
• La xarxa de comunicacions s'instal·larà en les conduccions de cables
de la subestació i serà de fibra òptica de plàstic protegida contra
l'acció dels rosegadors.
13. SISTEMA DE PROTECCIONS.
13.1. Línies de 220 kV.
• Relé de distància (21) I direccional de terra (67N), per a protecció
entre fases i fase terra.
• Relés de sobreintensitat de temps invers (51/51N), per a falta entre
fases i fase terra.
• Relé de sincronització per a control de tancament de la Iínea.(25)
• Rearmador trifàsic.(79)
13.2. Transformadors de 220/25 kV.
• Protecció diferencial (87).
• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fases, i entre fases i terra
formada per relés de sobreintensitat de temps molt invers connectats
en AT.(51A/51AN).
• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fases, i entre fases i terra
formada per relés de sobreintensitat de temps molt invers connectats
en AT.(51 B/51BN).
• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fase i terra formada per
relés de sobreintensitat connectats amb el neutre de MT 25 kV del
transformador.(95B).
• Protecció de terra resistent, de temps independent (95BR).
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 68
• Proteccions de terra de neutre aïllat, amb relé voltimétrico de temps
independent.(64).
• Sistema de proteccions pròpies format per:
Protecció tèrmica mitjançant termòstat i termòmetre.
Protecció Buchholz.
Protecció de pressió interna.
Protecció de nivell d'oli
Protecció de ventiladors.
Protecció de regulador.
13.3. Barres de 220 kV.
• Diferencial barra 1
• Diferencial barra 2
13.4. Acoblament de 220 kV.
• Mínima freqüència
• Màxima tensió homopolar
13.5. Línies de MT.
• Protecció de sobreintensitat per a falta entre fases, i entre fase i terra
formada per relés d'intensitat de temps molt invers amb element
instantani.
• Protecció ultra sensible per a faltes de terra - resistent formada per
relés de sobreintensitat de temps molt invers.
13.6. Bateries de condensadors.
• Relé de mínima tensió
• Relé de màxima tensió
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 69
• Relé sobreintensitat instantani
• Relé sobreintensitat temps invers
• Relé de desequilibri
13.7. Teledispar.
No aplica a aquesta part del projecte.
14. SISTEMA DE MESURA PER LA FACTURACIÓ.
La mesura per a la facturació es realitzarà en 220 kV en les posició de
transformació. Estarà compost pels següents equips per a cada transformador:
Dos comptadors (principal i redundant) electrònics combinats d'Activa i Reactiva.
La mesura es realitza en els quatre quadrants.
• Classe de precisió del comptador d'activa: 0,2 S .
• Classe de precisió del comptador de reactiva: 0,5.
• N° de fils: 4
• Taxímetre configurable per a cadascuna de les tarifes.
• Muntatge sortint.
• 2 Registradors de mesura.
• 2 Caixes de bornes d'assaig.
• 2 Convertidors.
• 1 Mòdem de comunicacions.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 70
15. SISTEMA DE SERVEIS AUXILIARS.
15.1. Serveis auxiliars de C.A.
Funció:
La funció del sistema de serveis auxiliars de corrent altern serà l'alimentació
de les següents càrregues:
• Carregador de les bateries de corrent continu.
• Enllumenat i força de la subestació.
• Regulador en càrrega i ventiladors del transformador de potència.
Esquema unifilar:
S’instal·laran dos transformadors de serveis auxiliars connectats cadascun
d’ells a les cel·les de 25 kV descrites en el capítol corresponent.
La distribució es realitzarà mitjançant el Quadre de Serveis Auxiliars.
Característiques transformador servis auxiliars
Tensions en buit
AT V 25000
BT V 400 – 230
Potencia per debanat en toma de
menys tensió
kVA 400
Grup de connexió AT/BT Dyn11
Classe de refrigeració Natural
Tensió curtcircuit 75º base 250
kVA
4±7,5%
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 71
15.2. Serveis auxiliars de C.C.
Funció:
La funció del sistema de serveix auxiliars de corrent contínua serà
l’alimentació de les següents càrregues:
• Circuits de control.
• Proteccions.
• Alarmes.
Esquema unifilar:
S’instal·laran 2 equips carregador – bateria de 100 Ah 125 V.c.c., així com 2
convertidors 125/48 V.c.c.
Característiques de l’equip carregador – bateria de 125 V
Característiques generals
Tensió nominal V 125 ± 10%
Consum en permanència A 10
Característiques de la bateria kVA 250
Tipus Ni – Cd
Nº elements 92
Tensió de flotació V 1,4 per element
Capacitat nominal Ah 100
Règim de càrrega Mitja (5h)
Característiques del carregador
Tensió de sortida estabilitzada 1%
Factor de rissat 2%
Intensitat de sortida A 15
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 72
16. TELECOMUNICACIONS.
Les vies de comunicació per al telecontrol de la subestació i el teledispar es
realitzaran mitjançant Fibra Òptica . Els equips i tipologia de comunicació es
definiran en un Projecte complementari.
17. SISTEMA DE POSTA A TERRA.
17.1. Xarxa de terra inferior.
La instal·lació general de posada a terra inferior complirà les següents
funcions:
• Protegir al personal i equip contra potencials perillosos.
• Proporcionar un camí a terra per a les intensitats originades per
descàrregues atmosfèriques, per acumulació de descàrregues
estàtiques o per defectes elèctrics.
• Referenciar el potencial del circuit respecte a terra.
• Facilitar als elements de protecció l'aclarida de falta a terra.
Criteris de disseny del sistema:
• Resistivitat mitja del terrè 20 Ohm/m
• Resistivitat de la capa superficial 3000 Ohm/m
• Intensitat de defecte aportada per la L1 14 kA
• Intensitat de defecte aportada per la L2 14 kA
• Profunditat de la malla 0,8 m
• Temps màxim de falta 0,5 seg
• Prenem com resistència del cos humà. 1.000 Ohm
Característiques del sistema:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 73
El sistema de posada a terra estarà format per:
• Elèctrode de posada a terra que serà una malla enterrada a 0,8 m de
profunditat, que cobrirà la totalitat de la superfície del terreny.,
mitjançant cable de coure de 120 mm2 . Els conductors en el terreny
s’estendran formant un reticle, estant dimensionat de manera que al
dispersar la màxima corrent de fallada les tensions de pas i de contacte
estiguin dintre dels límits admissibles pel present reglament
(Instrucció MIE-RAT-13).
• Línies de terra que seran conductors de coure nu de 120 mm2, que
hagin de posar-se a terra a l'elèctrode d'acord a les instruccions
generals i particulars de posada a terra.
• El tancament perimetral no ha de posar-se a terra al ser un tancament
de PVC farcit de formigó; excepte en la zona de la porta d'accés que
s'instal·larà un cable de coure de 120 mm2 de secció, enterrat a 0,80 m
de profunditat situat a 1 m per fora de la zona d'influència de la porta,
de tal manera que les tensions de passada i contacte que puguin
aparèixer en l'exterior, en cas de defecte en l'interior de la ST no
superin els valors admissibles establerts.
Instruccions generals de posada a terra
Posada a terra de protecció.
Es posaran a terra les parts metàl·liques d'una instal·lació que no estiguin en
tensió normalment però que puguin estar-ho a conseqüència d'avaries,
accidents, descàrregues atmosfèriques o sobretensions.
Es connectaran a les terres de protecció, excepte les excepcions assenyalades
en els apartats que se citen, entre altres, els següents elements:
• Els xassís i bastidors d'aparells de maniobra.
• Els envolvets dels conjunts d'armaris metàl·lics.
• Les portes metàl·liques dels locals.
• Les tanques i les voltes metàl·liques.
• Els suports, etc.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 74
• Les estructures i armadures metàl·liques de l'edifici que contindrà la
instal·lació d'alta tensió.
• Els blindatges metàl·lics dels cables.
• Les canonades i conductes metàl·lics.
• Les carcasses dels transformadors.
Posada a terra de servei
Es connectaran a les terres de servei els elements de la instal·lació, i entre
ells:
• Els neutres dels transformadors de potència i els neutres de B.T. dels
transformadors de la ST.
• Els circuits de baixa tensió dels transformadors de mesura.
• Els elements de derivació a terra dels seccionadors de posada a terra.
Interconnexió de les instal·lacions de terra
Les posades a terra de protecció i de servei d'una instal·lació haurien de
connectar-se entre si, constituint una instal·lació de terra general.
17.2. Xarxa de terra aèria.
Per a la protecció de la subestació contra de descàrregues atmosfèriques
(contra ones de tipus llamp), s'instal·larà una xarxa de protecció aèria basada
en la col·locació sobre els pòrtics d'amarrament de les línies parallamps amb
dispositiu d'encebament normalitzat segons Norma UNEIX21.186.
18. SISTEMES D’ENLLUMENAT, FORÇA I CLIMATITZACIÓ.
Enllumenat exterior
Estarà constituït per:
• Projectors amb llums de vapor de sodi d'alta pressió de 250 W.
Enllumenat interior:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 75
S'ha previst dotar a totes les dependencies de l’edifici de sistemes d’iluminació i de
força adequats els nivells reglamentaris i d'acord amb les necessitats dels treballs a
realitzar.
Per a l'enllumenat interior de l'edifici, s'han previst quatre circuits independents,
• Sala de control.
• Serveis.
• Soterrani.
• Sala de cel·les.
En la sala de cel·les s'utilitzaran làmpades amb llums de vapor de sodi sobre
projector.
En sales auxiliars s'utilitzen lluminàries adossades amb dues reflectores NLD 100,
equip d'arrencada 2MT V, 50 Hz AF2 i dos tubs fluorescents TLD 36 W.
Enllumenat d'emergència:
Per a l'enllumenat d'emergència s'instal·len llums amb fonts pròpies d'energia amb
una il·luminació mínima de 10 lux, en règim d'emergència i de 1 lux en règim de
senyalització. Aquests llums estaran previstes per a entrar en funcionament al
produir-se la fallada de l'enllumenat general o quan la tensió d'aquest baixi a menys
del 70 % del seu valor nominal.
Instal·lació de força i climatització:
Per a la petita força s'han previst quatre circuits independents:
• Sala de control.
• Aire condicionat.
• Sala de cel·les, soterrani.
• Serveis.
L'edifici està dotat d'un sistema de climatització per bomba de calor amb termòstat
situat en la zona de control de l'edifici, que permetrà conservar unes condicions
uniformes de temperatura en l'interior de l'edifici.
Les instal·lacions es faran vistes, amb conductors unipolars sota tub d'acer.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 76
19. SISTEMES DE SEGURETAT.
19.1. Protecció contra incendis.
L’abast dels sistemes de protecció contra incendis serà el següent:
Sistema automàtic de detecció d'incendis:
Consistirà en un sistema de detecció mitjançant detectors de fum del tipus
iònic, en sala de control, bateries i telecomunicacions, i del tipus tèrmic –
termovelocimètric en transf. de ST., de doble càmera d'ionització i en un
sistema d'alarmes mitjançant polsadors manuals localitzats en punts
estratègics amb la finalitat de que el personal que primer localitzi un incendi
pugui donar l'alarma sense esperar la actuació del sistema de detecció.
S'instal·larà una central d'alarmes i senyalització amb capacitat per a totes les
zones de detecció.
Extintors mòbils:
S’instal·laran en l’interior de l’edifici extintors mòbils de 3,5 Kg. a la sala de
control, 5 Kg. en la posició de AT i MT, de capacitat de CO2 .
Situat en les proximitats dels transformadors de potència s'instal·larà un
extintor mòbil de 25 Kg. de pols polivalent.
19.2. Protecció contra intrusisme.
S'ha previst dotar al parc d'un sistema de detecció de intrusisme amb emissors
- cèl·lules receptores, els senyals de les quals aniran a parar al sistema
general d'alarmes situat en l'interior de l'edifici.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 77
20. NORMATIVA D’APLICACIÓ.
• Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals
Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació i Instruccions
Tècniques Complementàries RO 327/82 de 12/11 BOE N° 288 de 1/12/82
OM de 67/84 BOE de 1/ 8/84 .
• Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament
d'Energia, aprovat per R.D. de 12 de març de 1954 amb les corresponents
modificacions fins a la data.
• Reglament Tècnic de línies aèries d'Alta Tensió.
• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques
Complementàries, Decret 2413/1973 de MT/9, BOE n° 242 de 9/10/73 i R.D
2295/85 de/9 10 BOE n° 242 .
• Llei d'ordenació de l'Edificació.
• Normes Bàsiques de l'Edificació.
• Instrucció del Formigó estructural EHE.
• Normes Tecnològiques de l'Edificació que siguin d'aplicació. Normes
relatives a la Seguretat i Salut en el Treball, Construcció i Protecció contra
incendis en les instal·lacions elèctriques d'Alta i Baixa Tensió.
• Normes UNEIX que siguin d'aplicació.
• Normar CEI que siguin d'aplicació.
• Llei de Prevenció de riscos Laborals.
• Ordenances, Regulacions i Codis Nacionals,
• Autonòmics i Locals, que siguin d'aplicació.
• Normes particulars de l’empresa peticionaria
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 78
21. PLAÇ D’EXECUCIÓ.
Es preveu la posada en servei de la instal·lació 6 mesos després de que acabin les
obres civils.
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera
2. Annexes de Càlcul
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 76
Índex dels annexes de càlcul 1. Nivells d’aïllament. .............................................................................79
2. Distancies mínimes..............................................................................79
2.1. Distancies Fase - Terra i entre fases...............................................................79
2.2. Distancies en passadissos de servei i zones de protecció........................79
2.3. Distancies en zones de protecció contra contactes accidentals desde l’exterior del recinte de la instal·lació. ....................................................................80
2.4. Distancia de conductors al terreny. .............................................................80
2.5. Distancia entre conductors entre si i aparellatge. ....................................81
3. Càlcul d’embarrats i conductors. ......................................................82
3.1. Generalitats. .....................................................................................................82
3.2. Embarrats 220 kV..............................................................................................82
3.2.1. Tipus de cable...........................................................................................82
3.2.2. Comprovació per densitat de corrent.................................................83
3.2.3. Càlcul de l’efecte corona......................................................................84
3.2.3.1. Justificació..........................................................................................84 3.2.3.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................84
3.3. Derivacions de barres a transformadors de potencia..............................86
3.3.1. Derivacions de barres a transformadors de potència. .....................86
3.3.1.1. Elecció del tipus de cable. .............................................................86 3.3.1.2. Comprovació per densitat de corrent. ........................................86
3.3.2. Càlcul de l’efecte corona......................................................................87
3.3.2.1. Tensió crítica disruptiva....................................................................87 3.4. Sortides en mitja tensió ...................................................................................89
3.4.1. Elecció de cable. .....................................................................................89
3.4.1.1. Comprovació per densitat de corrent. ........................................89 3.4.1.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................91
3.5. Connexió de les bateries de condensadors...............................................92
3.5.1. Elecció de cable. .....................................................................................92
3.5.1.1. Comprovació per densitat de corrent. ........................................93 3.5.1.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................94
3.6. Barres de 25 kV. ................................................................................................95
3.7. Sortides per a serveix auxiliars........................................................................95
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 77
4. Càlcul de l’estructura metàl·lica........................................................96
5. Càlcul de les cimentacions dels aparells. ..........................................97
6. Càlcul de la xarxa de terres. ..............................................................97
6.1. Dades inicials. ...................................................................................................97
6.2. Càlcul de la resistencia de la malla. ............................................................98
6.3. Determinació de la intensitat de defecte. .................................................98
6.4. Valors a l’interior de la instal·lació. ...............................................................98
6.4.1. Tensió de pas màxima admissible. ........................................................98
6.4.2. Tensió de contacte admisible................................................................99
7. Càlcul de curtcircuit. ..........................................................................99
7.1. Generalitats ......................................................................................................99
7.2. Esquema unifilar i localització de faltes.....................................................100
7.3. Calcul per unitat. ...........................................................................................100
7.4. Selecció dels valors basics. ..........................................................................101
7.5. Càlcul de reactàncies per unitat ...............................................................101
7.6. Reactàncies de les línies d’entrada...........................................................101
7.7. Reactàncies en els transformadors. ...........................................................102
7.8. Esquema d’impedàncies per unitat...........................................................104
7.9. Potencies de curtcircuit................................................................................105
7.10. Corrents de curtcircuit. .............................................................................106
7.11. Dimensionament i elecció dels interruptors automàtics.....................107
7.11.1. Elecció d’interruptors automàtics. ......................................................107
7.11.2. Localització dels interruptors automàtics. .........................................109
7.11.3. Dimensionat dels interruptors automàtics..........................................109
7.11.3.1. Capacitar de ruptura i de connexió...........................................109 7.11.3.2. Corrent de desconnexió................................................................111 7.11.3.3. Corrents nominals. ..........................................................................111 7.11.3.4. Resum de les característiques dels interruptors.........................112
8. Efecte de les corrents de curtcircuit. ...............................................113
8.1. Justificació electrodinàmica. ......................................................................113
8.2. Efectes sobre l’embarrat d’alta tensió. .....................................................113
8.3. Efectes en les derivacions de barres a transformadors d’alta tensió. .115
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 78
8.4. Efecte a les barres de 25 kV.........................................................................116
9. Justificació tèrmica per curtcircuit. ................................................117
9.1. Aspectes generals. ........................................................................................117
9.1.1. Efectes en l’embarrat d’alta tensió. ...................................................119
9.1.2. Efectes en l’embarrat de 25 kV. ..........................................................119
9.1.3. Sortida del transformador de mitja fins a les cel·les.........................120
10. Càlcul de les cadenes d’aïlladors. ....................................................121
10.1. Aïlladors de 220 kV.....................................................................................121
10.1.1. Càlcul elèctric dels aïlladors. ...............................................................122
10.1.2. Càlcul mecànic dels aïlladors..............................................................123
10.1.2.1. Barres generals. ...............................................................................123
11. Compensació del factor de potencia................................................125
11.1. Justificació...................................................................................................125
11.2. Càlcul de la potencia reactiva...............................................................126
12. Proteccions.........................................................................................127
12.1. Protecció contra sobretensions...............................................................127
12.1.1. Parallamps de 220 kV. ...........................................................................128
12.1.2. Parallamps de 25 kV ..............................................................................129
12.2. Proteccions de sobre i subtensió.............................................................130
13. Protecció dels transformadors. ........................................................131
13.1. Protecció diferencial de fases. ................................................................131
13.1.1. Determinació del valor d’ajust de la corrent diferencial del transformador de 40 MVA. ..................................................................................131
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 79
1. Nivells d’aïllament. Els nivells d’aïllament que s’han adoptat, d’acord amb el MIE-RAT 12, son els que corresponen a materials del Grup B per aïllament ple. En el sistema de 220 kV el material suporta permanentment com a tensió mes elevada 245 kV eficaços, així com 1050 kV en un impuls tipus llamp i 460 kV eficaços a freqüència industrial durant un minut. En el sistema de 25 kV el material ha de suportar permanentment com a tensió mes elevada 36 kV eficaços, així com 170 kV en un pic tipus llamp i 70 kV eficaços a freqüència industrial durant un minut.
2. Distancies mínimes. Aquests valors que es mostren a continuació són els mínims determinats per consideracions de tipus elèctric, pel que en certs casos han de ser incrementats per a tenir en compte altres conceptes com toleràncies de construcció, efectes de curtcircuits, efectes del vent, seguretat personal, etc…
2.1. Distancies Fase - Terra i entre fases.
D'acord amb el nivell d'aïllament adoptat i dacord amb les “Instrucciones Tecnicas Complementarias MIE-RAT-12”, les distancies mínimes son les següents: En el sistema de 220 kV les distàncies exigides entre eixos de fases és de 210 cm i entre fase i terra són de 190 cm entre conductor i estructura, i de 240 cm entre conductor i punta d'estructura En el sistema de 25 kV les distàncies exigides entre eixos de fases i entre fases i terra són de 32 cm, en es dos casos. En la ST. Albatàrrec les distàncies adoptades entre eixos de fases i entre fases i terra en 220 kV, 25 kV, son de 350 cm i 60 cm, respectivament, superiors a les mínimes exigides.
2.2. Distancies en passadissos de servei i zones de protecció.
Segons la Instrucció MIE-RAT-15 p.3.1.2, els elements en tensió no protegits que es trobin sobre els passadissos, hauran d’estar a una altura mínima “H” sobre el terra, mesurada en centimetres igual a: H = 250 + d Siguent “d” la distancia expresada en cm de la Taula 4 de la MIE-RAT-12. En el cas mes desfavorable del sistema de 220 kV, en que d = 190 cm. H min = 250 + 190 = 440 cm
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 80
En el cas mes desfavorable del sistema de 25 kV, en que d = 32 cm. H min = 250 + 32 = 282 cm Distancies que es compleixen ampliament segons es pot veure en el document nº 4 dels planols. Per altra banda, tots els elements en tensió, en les zones accesibles, estaran situats a una altura sobre el terra superior a 230 cm, considerant en tensió la línia de contacte de l’aillador amb el seu sòcal o soport, si aquest es troba en posta a terra, cumplint d’aquesta forma el que ens indica la instrucció MIE-RAT-15 p.3.1.5.
2.3. Distancies en zones de protecció contra contactes accidentals desde
l’exterior del recinte de la instal·lació.
Segons la instrucció MIE-RAT-15 p.3.3.2, la zona de protecció entre el tancament enreixat d’altura >220 cm i els elements en tensió ha de ser superior a: Distancia en horitzontal de l’element en tensió (fins a una altura de 200 cm) al tancament: G = 150 + d En el cas mes desfavorable del sistema de 132 kV, en que d = 190 cm. H min = 150 + 190 = 340 cm En el cas mes desfavorable del sistema de 25 kV, en que d = 32 cm. H min = 150 + 32 = 182 cm Altura de l’element en tensió al terra al costat del tancament (segons “Reglamento Tecnico de Linias Electricas Aéreas de Alta Tensión):
2.4. Distancia de conductors al terreny.
L'altura dels suports serà la necessària perquè els conductors, amb la seva màxima fletxa vertical, quedin situats per sobre de qualsevol punt del terreny o superfícies d'aigua no navegables, a una altura mínima de:
Amb un mínim de 6 m Amb el cable de 220 kV resulta:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 81
Per criteris de seguretat agafarem una altura de 11 m.
2.5. Distancia entre conductors entre si i aparellatge.
La distància dels conductors sotmesos a tensió mecànica entre si, així com entre els conductors i els suports, ha de ser tal que no hi ha risc algun de curtcircuit ni entre fases ni a terra, tenint present els efectes de les oscil·lacions dels conductors degudes al vent La distancia mínima entre ells serà de:
D = Separació entre conductors en metres. K = Coeficient que depèn d'oscil·lació dels conductors amb el vent, que es prendrà de la taula adjunta. F = Fletxa màxima en metres, segons l'apartat 3 de l'article 27 del RAT. L = Longitud en metres de la cadena de suspensió. En el cas de conductors fixats al suport per cadenes d'amarratge o aïlladors rígids L=0 . U = Tensió nominal de la línia en kV. Taula dels valors de K segons el R.A.T.
Valors de K Angle d’oscil·lació Línies de 1ª i2ª categoria
Línies de 3ª categoria
Superior a 65º 0.7 0.65 Entre 60º i 45º 0.65 0.6 Inferior a 45º 0.6 0.55
S'escull com coeficient K el valor més desfavorable que correspon a un angle d'oscil·lació superior a 65º. Els valors de les fletxes màximes queden recollides en l'apartat de càlcul mecànic de les línies, segons l'apartat 3 de l'Art. 27 capítol sisè del R.A.T. La longitud de la cadena de suspensió queda definida en el seu corresponent apartat.
S’adoptarà 3 m per raons de seguretat
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 82
3. Càlcul d’embarrats i conductors.
3.1. Generalitats.
Entre els diferents criteris pels quals triar una o altra secció, apareixen els criteris d'escalfament o densitat de corrent admissible, de caiguda de tensió, i de capacitat per a suportar el curtcircuit, i un de molt important, el punt de vista econòmic, que pot conduir a estalvis importants relacionats amb la pèrdua de potència, en funció de la secció emprada en cadascun dels diferents circuits de la Subestació. Per la qual cosa l'elecció dels conductors, es farà d'acord amb les prescripcions exposades en el R.A.T. de línies aèries; densitats de corrent, sobrecàrregues, esforços mecànics i tèrmics.
3.2. Embarrats 220 kV.
En primer lloc, per a realitzar el càlcul de les barres col·lectores, hem de calcular la intensitat nominal que circularà per aquest circuit, corresponent a la següent equació:
In = Intensitat nominal en A. Sn = Intensitat nominal en kVA. Un = Tensió nominal en kV. Substituint valors obtenim que:
3.2.1. Tipus de cable.
En aquest sistema s’utilitzarà cable LA-455 Còndor, utilitzat per a la connexió del nou aparellatge. El cable LA-455 Còndor admet una intensitat permanent de 710 A, tot i ser molt superior a la intensitat nominal els criteris de la companyia exigeixen el seu us ja que en poc temps i podria haver una apliació.
Tipus de cable LA Denominació LA-455 Còndor Secció 454.5 mm2 Carga de ruptura 16321 kg Resistencia a 20ºc 0.0821 Diametre 24mm
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 83
3.2.2. Comprovació per densitat de corrent.
Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió. Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:
δ = Densitat de corrent A/mm2 In = Intensital nominal en A S = secció del conductor en mm2 Segons les característiques del cable especificades pel fabricant, comprovem que el cable triat compleixi per densitat de corrent. Tenint en compte la prescripcions fetes pel (R.A.T.) sobre línies Al-Ac, obtindrem de la taula el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si fos alumini en la seva totalitat.
D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 454,5 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 1,95 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 84
Per tant tenim que el cable compleix sobradament.
3.2.3. Càlcul de l’efecte corona.
3.2.3.1. Justificació
Al parlar de l'efecte corona ens referim a la ionització de l'aire en les zones pròximes als conductors de les línies aèries quan existeix un gradient de potencial elevat. Els factors influents són els següents:
-Disposició dels conductors. -Naturalesa de la superfície del conductor. -Condicions atmosfèriques. -Tensió. -Freqüència.
Pel que hauríem de tenir molt en compte els valors i les condicions anteriors als càlculs de l'efecte corona. Característiques generals de la S.I. Transformadora:
- Tensió màxima nominal 245 kV - Tensió nominal 220 kV - Altitud 147 m - Temperatura mitja 13 ºC.
3.2.3.2. Tensió crítica disruptiva. Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:
Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 85
Factor de correcció per la densitat de l’aire
δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire P = presió de l’aire en cm de Hg T = temperatura mitja en ºC Si no coneixem la presió de l’aire la podem calcular de la següent forma:
h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor. Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:
Tensió crítica disruptiva
Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 86
Per tant no tindrem efecte corona.
3.3. Derivacions de barres a transformadors de potencia.
Cadascuna de les derivacions de barres a transformadors de potencia, haura de suportar la potencia de cadascun dels transformadors de 40 MVA. Per tant s’escolira el mateix tipus de cable per a cadascuna de les derivacions dels transformadors, escollint el cas mes desfavorable per a cadascuna de les justificacions.
3.3.1. Derivacions de barres a transformadors de potència.
La intensitat nominal que circular`serà:
3.3.1.1. Elecció del tipus de cable.
En aquest sistema s’utilitzarà cable LA-455 Còndor, utilitzat per a la connexió del nou aparellatge. El cable LA-455 Còndor admet una intensitat permanent de 710 A, tot i ser molt superior a la intensitat nominal els criteris de la companyia exigeixen el seu us ja que en poc temps i podria haver una apliació.
Tipus de cable LA Denominació LA-455 Còndor Secció 454.5 mm2 Carga de ruptura 16321 kg Resistencia a 20ºc 0.0821 Diametre 24mm
3.3.1.2. Comprovació per densitat de corrent.
Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió. Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 87
δ = Densitat de corrent A/mm2 In = Intensital nominal en A S = secció del conductor en mm2 Segons les característiques del cable especificades pel fabricant, comprovem que el cable triat compleixi per densitat de corrent. Tenint en compte la prescripcions fetes pel (R.A.T.) sobre línies Al-Ac, obtindrem de la taula el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si fos alumini en la seva totalitat.
D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 454,5 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 1,95 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:
Per tant tenim que el cable compleix sobradament.
3.3.2. Càlcul de l’efecte corona.
3.3.2.1. Tensió crítica disruptiva.
Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:
Vc = Tensió crítica disrruptica en kV
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 88
δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire
δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire P = presió de l’aire en cm de Hg T = temperatura mitja en ºC Si no coneixem la presió de l’aire la podem calcular de la següent forma:
h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor. Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 89
Tensió crítica disruptiva
Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax Per tant no tindrem efecte corona.
3.4. Sortides en mitja tensió
Ens referim en aquest tram de mitja tensió, a la unió dels transformadors de potencia a la banda de mitja, fins a l’embarrat de 25 kV. La intensitat nominal que circularà serà: Pel transformador 1:
Pel transformador 2:
3.4.1. Elecció de cable.
Per la unió dels transformadors amb l’embarrat s’utilitzarà cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16 (2 cables por fase). El qual admet una intensitat de 665 A.
3.4.1.1. Comprovació per densitat de corrent.
Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 90
Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:
δ = Densitat de corrent A/mm2 In = Intensital nominal en A S = secció del conductor en mm2 Segons les característiques del cable especificades pel fabricant, comprovem que el cable triat compleixi per densitat de corrent. Tenint en compte la prescripcions fetes pel (R.A.T.) sobre línies Al-Ac, obtindrem de la taula el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si fos alumini en la seva totalitat.
D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 454,5 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 1,8 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:
Per tant tenim que el cable compleix sobradament.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 91
3.4.1.2. Tensió crítica disruptiva. Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:
Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire
δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire P = presió de l’aire en cm de Hg T = temperatura mitja en ºC Si no coneixem la presió de l’aire la podem calcular de la següent forma:
h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 92
Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:
Tensió crítica disruptiva
Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax
Per tant no tindrem efecte corona.
3.5. Connexió de les bateries de condensadors.
Ens referim en aquest tram de mitja tensió, a la unió entre les bateries de condensadors, fins a l’embarrat de 25 kV. La intensitat nominal que circularà serà:
3.5.1. Elecció de cable.
Per la unió de les bateries de condensadors amb l’embarrat s’utilitzarà cable aïllat A11x240mm218/30 kV + H16. El qual admet una intensitat de 425 A.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 93
3.5.1.1. Comprovació per densitat de corrent.
Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió. Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:
δ = Densitat de corrent A/mm2 In = Intensital nominal en A S = secció del conductor en mm2 Segons les característiques del cable especificades pel fabricant, comprovem que el cable triat compleixi per densitat de corrent. Tenint en compte la prescripcions fetes pel (R.A.T.) sobre línies Al-Ac, obtindrem de la taula el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si fos alumini en la seva totalitat.
D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 240 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 2.5 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:
Per tant tenim que el cable compleix sobradament.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 94
3.5.1.2. Tensió crítica disruptiva.
Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:
Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire
δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire P = presió de l’aire en cm de Hg T = temperatura mitja en ºC Si no coneixem la presió de l’aire la podem calcular de la següent forma:
h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 95
Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:
Tensió crítica disruptiva
Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax
Per tant no tindrem efecte corona.
3.6. Barres de 25 kV.
Les barres de 25 kV estaran situades en l’edifici interior formandes per un doble embarrat. Cada embarrat trifàsic haurà de suportar permanetment una potència de 80 MVA. La intensitat nominal que circularà serà:
Comparant aquest resultat amb les dades de les cavines del fabricant (SIEMENS) veiem que aquestes aguanten perfectament.
3.7. Sortides per a serveix auxiliars.
La potencia que transporta la sortida del transformador auxiliar es de 0.4 MVA, això equival a una intensitat de:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 96
Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors que fixa el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió. L'article 22 sobre la densitat de corrent en els conductors inclou una taula numèrica i uns coeficients per a utilitzar en els càlculs, que cal respectar. En funció d'aquestes dades hem determinat les densitats de corrent màximes admissibles, així com les intensitats màximes corresponents. Per la qual cosa el cable compleixi perfectament per densitat de corrent. Es transportaran a través d'una manguera trifàsica de coure amb fil neutre amb aïllant RETENAX-N de la casa PIRELLI. S'utilitzarà un cable de les següents característiques:
- Aïllament Polietilè reticulado -Conducció Enterrat sota 1 m -Secció 3*240/120 mm 2 -Intensitat màxima 720 A -Factor de correcció 0.9 -Intensitat admissible 720 A * 0.9 = 648 A.
4. Càlcul de l’estructura metàl·lica. Criteris de disseny: Les torres i les vigues que serveixen de fixació dels conductors d’amarratge s’han dimensionat considerant l’acció conjunta de les següent càrregues:
Càrregues Amarrament de fases Amarrament cables
terra Longitudinal (kg) 1200 500 Transversal (kg) 600 250 Vertical (kg) 300 + (150) 0 Els suports estan dissenyats per admetre:
• Propi pes. • Càrregues estàtiques transmeses pels aparells. • Càrregues dinàmiques transmeses pels aparells de maniobra.
Acció del vent de fins a 1MT Km/h de velocitat actuant perpendicularment a les superfícies on incideixi. Com a norma general, en tots els càlculs d’estructura s’ha considerat que el coeficient de seguretat mínim respecte al límit de flexibilitat de tots els elements sotmesos a tracció o compressió, serà 1,5 en les condicions mes desfavorables. De la mateixa manera, s’han comprovat les fletxes en les condicions mes desfavorables, i s’ha confirmat que en tots els casos es mantenes les distancies
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 97
dels elements en tensió, per sobre dels valors mínims contemplats en ls reglamentació vigent.
5. Càlcul de les cimentacions dels aparells. Per al seu càlcul s’ha tingut en compte les següents hipòtesis de càlcul:
• Velocitat del vent. • Pressió del vent sobre les superfícies corbades. • Pressió del vent sobre les superfícies planes. • Pes de l’equip.
Tenint en compte aquests esforços, s’assegura l’estabilitat en les pitjors condicions i el coeficient de seguretat mínim obtingut es superior a 1,5.
6. Càlcul de la xarxa de terres. La instal·lació estarà proveïda de la malla de terra principal enterrada dissenyada de manera que cobreixi suficientment dues finalitats principals: la seguretat del personal que es relacioni amb la instal·lació i la provisió d'una bona unió amb la terra, que garanteixi un correcte funcionament de les proteccions. Per al disseny de la malla s'han seguit les indicacions de la recomanació IEEE Std 80/2000 i la Instrucció Tècnica complementària MIE-RAT 13 del Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, a l'espera del desenvolupament de la Recomanació Nacional conforme al Reglament de Subestacions d'Alta tensió.
6.1. Dades inicials.
Tensió 220 kV Temps de desconnexió de falta 0.5 s Intensitat màxima de defecte a terra 30 kA Intensitat extreta per inducció 5% Resistivitat del terreny 100 Ω*m Resistivitat superfície capa grava 3000 Ω*m Superfície mallada 4185 m2 Longitud conductor 1525 m
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 98
6.2. Càlcul de la resistencia de la malla.
Rg = resistència de la malla Pt = resistivitat del terreny L = longitud de la malla A = Area coberta per la malla H = profunditat.
6.3. Determinació de la intensitat de defecte.
Segons MIE-RAT 13 en el cas de una xarxa amb el neutre a terra, a efectes de càlcul de la tensió aplicada de contacte es considera es 70% del valor màxim de la intensitat de curtcircuit. Icc max = 21.75 kA Idef = 0.7 * 21.75 = 15.225 kA
6.4. Valors a l’interior de la instal·lació.
6.4.1. Tensió de pas màxima admissible.
Vp = tensió de pas V K = 72 T = temps de falta en segons
= Resistivitat superficial de la capa de grava
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 99
6.4.2. Tensió de contacte admisible.
Substituint les dades:
7. Càlcul de curtcircuit.
7.1. Generalitats
Un curtcircuit en un punt, equival a anular la tensió existent en aquest abans de la fallida. Normalment, es calculen els paràmetres corresponents a un curtcircuit trifàsic, ja que a partir d’aquests càlculs podem determinar la potencia de ruptura dels interruptors a instal·lar. Al produir-se un curtcircuit a la xarxa en condicions de càrrega, el càlcul rigorós de la corrent total que circularà pel curtcircuit, serà la resultant de la corrent produïda pel curtcircuit i de la corrent absorbida per les càrregues en funció de les tensions imposades pel curtcircuit. A la pràctica només es consideren les corrents produïdes pel curtcircuit.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 100
7.2. Esquema unifilar i localització de faltes.
Pel càlcul de les corrents de curtcircuit, hem d’expressar l’esquema unifilar de la subestació, on localitzarem les diferents tensions, així com també els transformadors de potencia i els de serveis auxiliars. Donant lloc a les diferents faltes que puguin produir-se a la subestació.
7.3. Calcul per unitat.
Quan tenim dos nivells o mes de tensió, podem simplificar el càlcul aplicant el mètode per unitat. El qual ens aporta unes quantes avantatges.
• Els fabricants especifiquen les impedancies en percentatge respecte als valors nominals que figuren a les plaques de característiques.
• Les impedàncies per unitat del mateix tipus d’aparell tenen valor molt pròxims, tot i que els seus valors en ohms sigui molt diferent
• La impedancia per unitat d’un transformador, es la mateixa en el primari i el secundari.
• La impedancia per unitat d’un transformador no depen del tipus de connexió.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 101
7.4. Selecció dels valors basics.
Al trobar-nos en un sistema trifàsic els valors seran els següents:
A (MVA) B (kV)
(A)
A Potencia per a tot el circuit, en MVA B Nivell de tensió en kV
7.5. Càlcul de reactàncies per unitat
Per a realitzar el càlcul de les reactàncies pel mètode unitari en primer lloc s’han de fixar uns valors base arbitraris. Potència base de referència de càlcul Pb = 10 MVA
7.6. Reactàncies de les línies d’entrada
L’empresa subministradora ens determina per a cada línia una potencia de curtcircuit de 1000 MVA. Càlcul del valor per unitat de les línies a barres de 220 kV: Es fa servir la següent expressió de càlcul:
X = Valor per unitat (V.P.U.) de la reactància del sistema Pb = Valor base de la potència en MVA Scc = Valor de la potència de curtcircuit en MVA Línia 1
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 102
Per la línia 1 tindrem que: Pb = 10 MVA Scc = 1000 MVA
7.7. Reactàncies en els transformadors.
Per a calcular les reactàncies dels transformadors farem servir la següent expressió matemàtica:
X = Valor per unitat (V.p.u.) de la reactància del sistema. Pb = Valor base de la potència en MVA. Ucc = Valor de la reactància de curtcircuit del transformador en %. Sn = Potència nominal del transformador en MVA. Transformador nº1 ( 40 MVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA Sn = 40 MVA Ucc = 12%
Transformador nº2 (40 MVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA Sn = 40 MVA Ucc = 12%
Transformador auxiliar (400 kVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 103
Sn = 40 MVA Ucc = 6%
D’aquests calculs obtenim aquesta taula de resultats.
Potències Potencies base V.P.U. Línia 1 Scc = 1000 MVA Pb = 10 MVA j 0.01 Transformador 1 Sn = 40 MVA Pb = 10 MVA j 0.03 Transformador 2 Sn = 40 MVA Pb = 10 MVA j 0.03 Trafo auxiliar Sn = 0.4 MVA Pb = 10 MVA j 1.5
Taula 1
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 104
7.8. Esquema d’impedàncies per unitat.
Definim l'esquema d'impedàncies del circuit, substituint cada element del mateix pel seu respectiu valor per unitat, ja sigui els transformadors de potència, línies a embarrats i transformadors a serveis auxiliars. L'esquema equivalent queda reflectit en la figura 2. On també se senyalitzen els possibles punts elèctrics on poden donar-se els diferents curtcircuits.
Curtcircuit en el punt C1 Ens trobem la línia d'arribada (Línia 1). Això ens dona la següent reactància equivalent: X1 = j 0,01 p.u. Curtcircuit en el punt C2 Ens trobem la línia d'arribada (Línia 1) i el tranformador 1 en serie. Això ens dona la següent reactància equivalent:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 105
Curtcircuit en el punt C3 Ens trobem la línia d’arribada i el transformador 2 en serie
Curtcircuit en el punt C4 Ens trobem la línia d’arribada i els dos transformadors de potència connectats en paral·lel. Això ens dona la següent reactància equivalent:
Curtcircuit en el punt C5 Ens trobem la línia d’entrada, els dos transformadors de potencia en paral·lel i el transformador per a serveis auxiliars en sèrie. Això ens dona la següent reactància equivalent:
En la següent taula es reflexen els valors de les reactàncies equivalents en el possibles punts de curtcircuit.
Punts de curtcircuit
Valors equivalents de les reactàncies (p.u.)
C1 0.01 C2 0.04 C3 0.04 C4 0.03 C5 1.53
Taula 2
7.9. Potencies de curtcircuit
A continuació es calcularan, per a cada possible punt de curtcircuit la seva potència corresponent, amb la finalitat d'analitzar i donar el resultat per a cadascun dels possibles llocs on es poden produir els curtcircuits, analitzant cadascun dels punts per separat. Mitjançant la següent equació, farem al càlcul de les potències de curtcircuit, i reflectirem els resultats obtinguts en la taula adjunta d'aquest
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 106
corresponent apartat, donant lloc a les característiques dels interruptors automàtics a instal·lar en cada punt de curtcircuit.
Pb = Valor de la potencia base en MVA Scc = Valor de la potencia de curtcircuit en MVA. Xeq = Valor de la reactancia equivalent en el posible punt de curtcircuit.
Possibles punts de curtcircuit
Valors equivalents de les reactàncies en V.P.U.
Potencia de curtcircuit [MVA]
C1 0.01 1000 C2 0.04 250 C3 0.04 250 C4 0.03 333.33 C5 1.53 6.56
Taula 3 Tal com hem expressat anteriorment, els valors obtinguts en la taula 3 , seran els necessaris per a determinar la potència de ruptura, tant dels interruptors com d'altres equips a instal·lar.
7.10. Corrents de curtcircuit.
El coneixement del corrent de curtcircuit de les instal·lacions té la mateixa importància que el coneixement del corrent nominal. Així doncs, el conèixer el valor de la intensitat de curtcircuit, ens permetrà poder fixar el dimensionament d'un joc de barres, el calibre d'un fusible o d'un interruptor o establir els ajustaments de les proteccions.
7.10.1. Corrent eficaç de curtcircuit de xoc 7.10.1.2. Valors permanents Per a realitzar el càlcul dels valors permanents del corrent de curtcircuit, que igual que el càlcul de potències ens ajudessin a obtenir les diferents característiques d'interruptors i altres equips a instal·lar. Extraurem els valors dels corrents permanents de curtcircuit mitjançant la següent fórmula. Els valors obtinguts seran valors eficaços:
Icc = Valor de la corrent permanent en kA. Scc = Potencia del curtcircuit en MVA.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 107
Un = Tensió nominal en kV. En la següent taula reflexarem tant els valors la la intensitat permanent de curtcircuit com els valors que fan falta per a calcular-la.
Possibles punts de curtcircuit
Potencia de curtcircuit [MVA]
Tensió nominal [kV]
Corrent permanent de curtcircuit [kA]
C1 1000 220 2,62 C2 250 220 0.65 C3 250 220 0.65 C4 333.33 25 7.69 C5 6.56 25 0.151
Taula 4 7.10.1.3Corrent màxima de curtcircuit (de xoc). Per al càlcul dels valors màxims de xoc, hem d'utilitzar els valors obtinguts en l'apartat anterior (corrents permanents de curtcircuit), ja que per al càlcul dels corrents màxims de xoc, hem d'utilitzar la següent equació:
Icc = Corrent permanent de curtcircuit expressada en kA. Ich = corrent màxima de xoc expressada en kA. En la taula número 5 podem veure els resultats obtinguts amb aquesta formula.
Possibles punts de curtcircuit
Corrent permanent de curtcircuit [kA]
Valor de la corrent màxima de xoc [kA]
C1 2,62 7.41 C2 0.65 1.84 C3 0.65 1.84 C4 7.69 21.75 C5 0.151 0.427
Taula 5
7.11. Dimensionament i elecció dels interruptors automàtics.
7.11.1. Elecció d’interruptors automàtics.
L'interruptor automàtic és el que en definitiva materialitza les ordres de connexió i/o desconnexió ordenades per les proteccions i automatismes. La missió dels interruptors automàtics és doble:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 108
a) Unió o separació de xarxes o instal·lacions en el cas de maniobres.
b) Separació de les zones avariades en el menor temps possible.
La desconnexió d'un curtcircuit és la missió més difícil de complir per l'interruptor, aquesta missió és un factor determinant de la seva grandària, s'utilitza com mesura per a triar el més adequat, la potència de ruptura. Però a banda d'aquest valor és necessari tenir en compte una sèrie d'aspectes generals que també ens ajudessin a dimensionar aquest tipus de aparamenta elèctrica. Com poden ser:
a) Tensió nominal b) Intensitat nominal c) Temps de desconnexió d) Temps de connexió i) Instal·lació interior o d'intempèrie f) Limitacions d'espai g) Cost h) Etc.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 109
7.11.2. Localització dels interruptors automàtics.
7.11.3. Dimensionat dels interruptors automàtics.
Com hem vist en l'apartat anterior hem d'expressar els aspectes tals com:
a) Capacitat de connexió. b) Capacitat de ruptura. c) Corrents nominals. d) Corrent de desconnexió.
7.11.3.1. Capacitar de ruptura i de connexió. Per a poder escollir els interruptors automàtics a utilitzar, en cadascun dels punts de la instal·lació, és fonamental calcular els següents paràmetres:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 110
• Capacitat de ruptura (poder de tall). Ens ve donat per la
corrent permanent de curtcircuit (Icc). Per calcular-la utilitzem la següent equació:
Pr = Poder de tall en MVA. Icc = Valor eficaç de la corrent permanent de curtcircuit. Un = Tensió nominal en kV.
Possibles punts de curtcircuit
Tensió nominal [kV]
Corrent permanent de curtcircuit [kA]
Capacitat de ruptura [MVA]
C1 220 2,62 998.35 C2 220 0.65 247.68 C3 220 0.65 247.68 C4 25 7.69 332.98 C5 25 0.151 6.5
Taula 6
• Poder de connexió. Ens ve donada per la corrent de xoc (Ich). Per calcular-la utilitzem la següent equació:
Pc = Poder de connexió en MVA. Un = Valor de la tensió nominal en kV. Ich = Valor eficaç de la corrent de xoc en kA.
Possibles punts de curtcircuit
Tensió nominal [kV]
Capacitat de ruptura [MVA]
Capacitat de connexió [MVA]
C1 220 998.35 2823.59 C2 220 247.68 701.13 C3 220 247.68 701.13 C4 25 332.98 941.8 C5 25 0.427 18.49
Taula 7 La taula8 que hi ha a continuació ens mostra un resum dels resultats obtinguts en aquest apartat.
Possibles punts de curtcircuit
Capacitat de ruptura [MVA]
Capacitat de connexió [MVA]
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 111
C1 998.35 2823.59 C2 247.68 701.13 C3 247.68 701.13 C4 332.98 941.8 C5 6.5 18.49
Taula 8
7.11.3.2. Corrent de desconnexió Definim el corrent de desconnexió, com el corrent màxim que haurà d'obrir cadascun dels interruptors automàtics, referint-nos a aquest corrent, com la de règim permanent de curtcircuit.
Icc = Valor de la corrent de curtcircuit en kA. Pcc = Potencia de curtcircuit en MVA. Un = tensió nominal en kV. Mitjançant aquesta formula obtenim els següents valors: Punts de curtcircuit
Corrent de desconnexió
C1 2,62 C2 0.65 C3 0.65 C4 7.69 C5 0.151
Taula 9
7.11.3.3. Corrents nominals. La corrent nominal sera la que haura de passar permanentment per a cadascun dels interruptors i la trobem mitjançant a següent formula:
In = Intensitat nominal en kA. Sn = Potencia nominal en MVA. Un = Tensió nominal en kV.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 112
Interruptors automàtics
Potencia nominal [MVA]
Tensió nominal [kV]
Intensitat nominal [kV]
I1 80 220 0.209 I2,I3 40 220 0.104 I4,I5 40 25 0.923 Int. Sortida línies 10 25 0.231 Int. Serveis auxiliars alta
0.4 25 0.0093
Int. Serveis auxiliars baixa
0.4 0.4 0.577
Taula 10
7.11.3.4. Resum de les característiques dels interruptors. Amb la taula de característiques següent anirem al catàleg del proveïdor i escollirem els interruptors oportuns.
Interruptors automàtics
Tensió nominal [kV]
Intensitat nominal [kV]
Capacitat de ruptura [MVA]
Capacitat de connexió [MVA]
Corrent de desconnexió
I1 220 0.209 998.35 2823.59 2,62 I2,I3 220 0.104 247.68 701.13 0.65 I4,I5 25 0.923 247.68 701.13 0.65 Int. Sortida línies
25 0.231 332.98 941.8 7.69
Int. Serveis auxiliars alta
25 0.0093 6.5 18.49 0.151
Int. Serveis auxiliars baixa
0.4 0.577 Capacitat de ruptura [MVA]
Capacitat de connexió [MVA]
0.151
Els interruptors automàtics de sortida de línies a 25 kV formen part del conjunt de cel·les blindades en SF6, subministrades per SIEMENS, pel que s'escolliran del mateix fabricant. Els Interruptors restants, seran en SF6, de la marca DRIESCHER, per a 245 kV.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 113
8. Efecte de les corrents de curtcircuit.
8.1. Justificació electrodinàmica.
Els corrents de curtcircuit provoquen esforços electrodinàmics en les barres, suports, aïlladors i altres elements dels circuits recorreguts per aquests corrents. El coneixement d'aquests esforços resulta essencial per a poder dimensionar i seleccionar els sistemes de barres col·lectores, els aïlladors de suport, la distància entre suports, etc… d'acord amb els esforços produïts. Cal recordar que els conductors exerciran forces els uns amb els altres. Per això, és necessari comprovar que no provocaran cap desperfecte en barres, derivacions a línies, etc... Per a poder arribar a dissenyar tot l’exposat anteriorment cal donar a conèixer per a cadascun dels circuits, la força exercida de conductor a conductor, que ens ve donada per la següent equació:
F = Força exercida pel conductor en kg/cm B = Camp magnètic en T I = intensitat que passa pel conductor en A En el cas de curtcircuit trifàsic, els màxims esforços apareixen quan passa el corrent de xoc. Ja que aquests càlculs són més complicats, en el general s'adopten els resultats que s'obté en el supòsit d'un curtcircuit bipolar, tenint en compte, a més, que aquest és el cas més desfavorable. Si substituïm el valor de I en la fórmula anterior pel de el corrent de xoc (Ich) expressat en kA, i triem una longitud de conductor de 100 cm (és a dir, de 1m), l'esforç electrodinàmic per metre de conductor ens vindrà expressat de la següent forma:
F = Força exercida pel conductor, en kg/m. Ich =Corrent de xoc en kA. D = Distància de separació entre conductors, en cm.
8.2. Efectes sobre l’embarrat d’alta tensió.
Esforç màxim de curtcircuit.
Segons els calculs fets anteriorment tenim que:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 114
Ich = 7.41 kA D = 400 cm
I l’esforç total considerant el pes del propi cable:
Ft = Esforç total en kg/m Pp = Pes del propi cable F = Esforç electrodinàmic. Segons resultats anteriors i dades del fabricant:
Moment flector màxim Ens ve donat per l’equació:
M = Moment flector màxim en kg.m Ft = Esforç total en kg/m L = Longitud del cable en m Segons les dades anteriors:
Moment resistent Ens ve donat per l’equació:
La força produïda per un defecte sobre els conductors (σc) ha de ser inferior al trencament de càrrega del cable (σ) amb un marge de seguretat de 1,5:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 115
Per tant hem comprovat que un cable LA-450 Condor ens aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.
8.3. Efectes en les derivacions de barres a transformadors d’alta tensió.
Esforç màxim de curtcircuit.
Segons els calculs fets anteriorment tenim que: Ich = 7.41 kA D = 400 cm
I l’esforç total considerant el pes del propi cable:
Ft = Esforç total en kg/m Pp = Pes del propi cable F = Esforç electrodinàmic. Segons resultats anteriors i dades del fabricant:
Moment flector màxim Ens ve donat per l’equació:
M = Moment flector màxim en kg.m Ft = Esforç total en kg/m L = Longitud del cable en m Segons les dades anteriors:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 116
Moment resistent Ens ve donat per l’equació:
La força produïda per un defecte sobre els conductors (σc) ha de ser inferior al trencament de càrrega del cable (σ) amb un marge de seguretat de 1,5:
Per tant hem comprovat que un cable LA-450 Condor ens aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.
8.4. Efecte a les barres de 25 kV.
Esforç màxim de curtcircuit.
Segons els calculs fets anteriorment tenim que: Ich = 21.75 kA D = 400 cm
I l’esforç total considerant el pes del propi cable:
Ft = Esforç total en kg/m Pp = Pes del propi cable F = Esforç electrodinàmic. Segons resultats anteriors i dades del fabricant:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 117
Moment flector màxim Ens ve donat per l’equació:
M = Moment flector màxim en kg.m Ft = Esforç total en kg/m L = Longitud del cable en m Segons les dades anteriors:
Moment resistent Ens ve donat per l’equació:
La força produïda per un defecte sobre els conductors (σc) ha de ser inferior al trencament de càrrega del cable (σ) amb un marge de seguretat de 1,5:
Per tant hem comprovat que un cable AL de 500mm2 aïllat aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.
9. Justificació tèrmica per curtcircuit.
9.1. Aspectes generals.
Els escalfaments produïts han de ser comprovats per a poder limitar els seus efectes i per que no comportin majors perills que el de l’escalfament controlat. Per a simplificar el càlcul, se suposa que, a causa de la curta durada del curtcircuit, no es dissipa calor a l'ambient, pel que tota l'energia es transforma en calor.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 118
Atenent a les densitats de corrent admissibles per a l'escalfament i als valors calculats anteriorment, podrem saber si el cable suportarà els esforços a causa del curtcircuit. En la següent gràfica trobarem les densitats que corresponen a cada situació en concret:
Abans de començar a calcular els escalfament en les zones concretes, cal esmentar que les sobre temperatures admissibles en cas de curtcircuit, són les següents: Conductors nus: D’Alumini 180ºC De coure 200ºC Cables: En els cables de baixa tensió es pot admetre un escalfament bastant elevat (fins a uns 150ºC). En els cables d'alta tensió ha de tenir-se molt en compte la bona conservació del mitjà dielèctric; per aquesta raó, amb l'augment de la tensió de servei han de reduir-se els escalfaments admissibles. Poden prendre's com valors d'aquests escalfaments: Cables de 6 kV 120ºC Cables de 10 kV 115ºC Cables de 20 kV 100ºC
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 119
A continuació procedirem a calcular l’escalfament de les zones corresponents.
9.1.1. Efectes en l’embarrat d’alta tensió.
Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 100ºC Temperatura final 180ºC L’embarrat de 220 kV es de conductor LA-455 Cóndor, es a di una aliatge d’alumini i acer per la qual cosa correspon a l’alumini. Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 76 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:
= Densitat de corrent admissible en A/mm2. t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:
Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 455,5 mm2 del cable LA-455 Cóndor s’arriba a la temperatura final de 180ºC en uns 32,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.
9.1.2. Efectes en l’embarrat de 25 kV.
Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 100ºC Temperatura final 180ºC L’embarrat de 25 kV es de tub de Cu 60/50 mmø, es a dir tub de coure .
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 120
Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 120 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:
= Densitat de corrent admissible en A/mm2. t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:
Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 345,2 mm2 de tub de Cu 60/50 mmø s’arriba a la temperatura final de 180ºC en uns 50,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.
9.1.3. Sortida del transformador de mitja fins a les cel·les.
Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 40ºC Temperatura final 120ºC El cable AL amb aïllament sec 18/30 kV 1x500 mm, es a dir un cable de alumini. Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 45 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:
= Densitat de corrent admissible en A/mm2.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 121
t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:
Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 500*2 mm2 AL amb aïllament sec 18/30 kV s’arriba a la temperatura final de 120ºC en uns 75,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.
10. Càlcul de les cadenes d’aïlladors. Se seguiran els requisits establerts en el Reglament Tècnic de línies Elèctriques d'Alta tensió. Segons ens estableix el Capítol 6 de l'article 29, sobre el càlcul mecànic d'Aïlladors.
10.1. Aïlladors de 220 kV.
S’escullen aïlladors E-160-146. Les característiques dels aïlladors son les següents. Material Caputxí: fosa maleable galvanitzada en calenta. Dielèctric: vidre temperat. Cargol: acer forjat galvanització en calenta. Passador: acer inoxidable. Característiques dimensionals Diàmetre (D) 280 mm Pas (P) 146 mm Línia de fuga 380 mm Unió normalitzada 20 Pes net 6.3 kg Característiques mecàniques Càrrega de ruptura mecànica 160 kN Característiques elèctriques
Tensió suportada a freqüència industrial:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 122
En sec 75 kV Plovent 45 kV Tensió suportada en un impuls tipus llampec: 1 aillador 110 kV Min tensió perforació 130 kV
10.1.1. Càlcul elèctric dels aïlladors.
Les característiques elèctriques del tram són, les següents:
- Tensió nominal de servei: 220 kV. - Tensió més elevada per al material: 245 kV. - Tensió d'assaig a freqüència industrial 1 min.: 460 kV. - Tensió d'assaig amb ona de xoc tipus llamp (1,2/50 m s): 1050
kV. Es determinarà el nombre d'aïlladors a utilitzar per cada cadena per a obtenir el nivell d'aïllament requerit, en funció de la tensió més elevada de la línia i de les condicions ambientals esperades en zona a realitzar el projecte. En la següent taula es relaciona el grau d'aïllament recomanat, segons la zona on es realitza el projecte. El número d’aïlladors necessaris ens ve donat per la següent equació.
n = número mínim d’aïlladors Lf = longitud de la línia de fuga en cm GA = Grau d’aïllament, en cm/kV E = Tensió mes elevada en kV En zones industrials el grau d’aïllament es de 2.5 cm/kV Per tant tenim que el número mínim d’aïlladors es de:
D'acord amb les especificacions del fabricant, de les tensions suportades per les cadenes d'aïlladors segons els resultats obtinguts pels assajos dels fabricants, s'obté: Els nivells mínims requerits en línies de 1ª categoria amb neutre aïllat (Art. 24 R.A.T.), corresponen a:
- Tensió nominal de servei: 220 kV.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 123
- Tensió més elevada per al material: 245 kV. - Tensió d'assaig a freqüència industrial 1 min.: 460 kV. - Tensió d'assaig de xoc tipus llamp (1,2/50 m s): 1050 kV. Segons les especificacions del fabricant, per al tipus d'aïllador
emprat i una configuració de cadena de 15 elements; el fabricant certifica que en els assajos realitzats donen com resultats: Tensió suportada a l'impuls tipus llamp 1,2/50: 1100 kV > 1050 kV Tensió suportada a freqüència industrial sota pluja: 496 kV > 460 kV
10.1.2. Càlcul mecànic dels aïlladors.
10.1.2.1. Barres generals.
Una vegada fet el càlcul elèctric de les cadenes d'aïlladors, és necessari comprovar si el coeficient de seguretat mecànica no és inferior a 3, com indica l'Art 29 del RAT. S'expressa com:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 124
Cs = Coeficient de seguretat. Cr = Càrrega de ruptura C = Càrrega La tracció màxima del cable, amb un coeficient de seguretat 3 es de:
Les característiques del cable per a barres generals son les següents.
• Secció 455.5 mm2 • Esforç total màxim 1.72 kg/m • Langitut del cable 20 m
Cadena d’amarratge reforçada La cadena d’amarratge esta formada per:
• Forqueta de bola per a unir els aïlladors a la creueta • 17 aïlladors • 1 jou • Allotjament de ròtula, per unir els aïlladors a la grapa • Grapa de suspensió, per subjectar el conductor
Element Pes (kg) Carrega de ruptura (kg) Forqueta de bola 0.76 10000 17 aïlladors 108.12 16000 1 jou 5 Allotjament de ròtula 0.58 13500 Grapa de suspensió 3 6500 Total per a la cadena 117.46 Menor càrrega de ruptura
6500 El pes dels elements que formen la cadena de suspensió, són pesos individuals. A excepció del pes dels aïlladors, que s'han considerat el total d'aïlladors que formessin la cadena. La menor càrrega de trencament condicionarà el càlcul mecànic, per aquest motiu es fixa com valor a comprovar. Càrregues normals Pes dels conductors d'una
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 125
fase longitud de l'obertura de 20 m. 31,82 kg Esforços deguts al vent 27 kg Pes de la cadena de suspensió 117.46 kg Pes total 176.28 kg Aplicant l’equació descrita anteriorment tenim que el coeficient de seguretat es de:
Com es pot comprovar es superior al que especifica el R.A.T. que es de 3. S’ha pres com a tensió de ruptura a l’eslavó mes dèbil de tota la cadena d’aïlladors. Càrregues anormals. Segons l'Art. 19 del RAT, el valor mínim admissible de l'esforç de trencament que haurà de considerar-se serà del 50% de la tensió del cable trencat en les línies de 1 o 2 conductors per fase i circuit.
Aplicant ara l'equació anterior, s'obté un coeficient de seguretat de:
Tot i ser bastant mes petit que abans encara compleix
11. Compensació del factor de potencia.
11.1. Justificació.
Molts dels aparells connectats a una xarxa no solament consumeixen potència activa, si no que també consumeixen potència reactiva. Amb la finalitat de compensar el factor de potència de la càrrega s'instal·laran bateries de condensadors. Per a compensar l'energia reactiva s'utilitzaran unes bateries de condensadors que subministrin energia reactiva a la instal·lació quan sigui necessari. Se suposarà un factor de potència del (cos φ = 0,8) que és el cas més desfavorable.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 126
Tenint en compte que la potència aparent màxima dels transformadors és de 40 MVA, els valors potència activa i reactiva en els casos més desfavorables, són els següents:
P = Potencia activa en MW Q = Potencia reactiva en Mvar S = Potencia aparent en MVA φ = Angle de desfasament Això suposa un consum d'energia reactiva important, amb el que el desaprofitament de l'energia activa provoca les conseqüents pèrdues econòmiques. Amb aquesta situació, la instal·lació de bateries de condensadors que subministrin la potència reactiva necessària per a tenir un factor de potència més adequat, permetrà un major aprofitament de la potència activa, podent, així augmentar el nombre de càrregues a la subestació quan sigui necessari, fent així rendibles la inversió de les bateries a curt termini.
11.2. Càlcul de la potencia reactiva.
La potència reactiva que haurà de subministrar la bateria de condensadors mantenint la potència activa consumida, amb un factor de potència desitjat de 0,9, la calcularem mitjançant la següent expressió:
Qc = Potencia reactiva dels condensadors P = Potencia activa en MW φ = Angle del factor de potencia mes perjudicial φ’ = Angle del factor de potencia desitjat
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 127
Per tant la nova potencia reactiva consumida pels transformadors sera de:
Així la nova potencia aparent serà de:
12. Proteccions. S'han escollit totes les proteccions d'acord amb el reglament sobre Subestacions de Transformació MIE-RAT.
12.1. Protecció contra sobretensions.
La protecció contra sobretensions té per finalitat el preservar els elements que constituïxen una instal·lació per l'acció perjudicial de les sobretensions que poden aparèixer durant el servei. Podem distingir dues classes de sobretensions:
a) Sobretensions d'origen extern. S'inclouen en aquest grup, les sobretensions que tenen una procedència exterior a la instal·lació i en els quals, per tant les seves amplituds no estan en relació directa amb la tensió de servei de la instal·lació afectada. Comprenen, sobretot, les sobretensions d'origen atmosfèric, tals com llamps, càrregues estàtiques de les línies, etc...
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 128
b) Sobretensions d'origen intern. Són les produïdes al variar les pròpies condicions de servei de la instal·lació. A aquest grup pertanyen les oscil·lacions d'intensitat de corrent, les variacions de càrrega, les descàrregues a terra, etc...
Actualment s'utilitzen en la protecció contra sobretensions parallamps d'efecte auto valvular. El parallamps auto valvular bàsicament és una combinació d'un explosor en sèrie amb una resistència variable, que es connecta per un born a la línia i per l'altra a terra. Aquesta resistència variable, té la propietat de variar la seva resistència amb molta rapidesa, disminuint com més gran sigui la tensió aplicada i adquirint un valor elevat al reduir-se aquesta, es converteix així, el parallamps en una vàlvula de seguretat. Pel que la instal·lació es protegirà contra aquest tipus de sobretensions, mitjançant la utilització de parallamps auto valvulars de resistència variable.
12.1.1. Parallamps de 220 kV.
La tensió nominal del parallamps, ve determinada per la següent relació:
Un = Tensió nominal del parallamps en kV K = Factor corrector per neutre a terra k = 0.8 Umax = Tensió màxima pel material en kV Així doncs tenim una tensió nominal de parallamps de:
La màxima corrent de descàrrega vindrà donada per l’equació:
Id = Corrent màxima de descàrrega, en CA NBI = Nivell bàsic d'aïllament = 1050 kV Un =Tensió nominal del parallamps en kV Zo = Impedància característica de la línia, 200Ω
Basant-nos amb els resultats obtinguts adoptem una corrent de descàrrega de 10 kA. S’instal·laran parallamps tipus Franklin, un per fase, de la marca ABB amb les característiques següents.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 129
Característiques assignades dels parallamps de la part d’AT del transformador Tensió mes elevada per el material
kV 245
Tensió assignada de servei continu
kV 192
Tensió assignada kV 192 Corrent nominal de descàrrega ona 8/MT µseg
kA 10
Classe de descàrrega 3 Aïllament extern Goma – silicona Comptador de descàrrega Inclòs
12.1.2. Parallamps de 25 kV
La tensió nominal del parallamps, ve determinada per la següent relació:
Un = Tensió nominal del parallamps en kV K = Factor corrector per neutre a terra k = 0.8 Umax = Tensió màxima pel material en kV Així doncs tenim una tensió nominal de parallamps de:
La màxima corrent de descàrrega vindrà donada per l’equació:
Id = Corrent màxima de descàrrega, en CA NBI = Nivell bàsic d'aïllament = 170kV Un =Tensió nominal del parallamps en kV Zo = Impedància característica de la línia, 170Ω
Basant-nos amb els resultats obtinguts adoptem una corrent de descàrrega de 5 kA. S’instal·laran parallamps tipus Franklin, un per fase, de la marca ABB amb les característiques següents.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 130
Característiques assignades dels parallamps de la part de 25 kV del transformador Tensió mes elevada per el material
kV 30
Tensió assignada de servei continu
kV 24,4
Corrent nominal de descàrrega ona 8/MT µseg
kA 5
Classe de descàrrega 3 Aïllament extern Goma – silicona Comptador de descàrrega Inclòs
12.2. Proteccions de sobre i subtensió.
Ajust per a màxima tensió D'acord a la tensió nominal de Subestació en alta tensió 220 kV i 245 kV per a la tensió més elevada pel material. S'ajusta a un 110 % per a màxima tensió. Obtenint segons les característiques dels transformadors de tensió, una tensió en el secundari que donarà ordre de dispar de: La tensió nominal de referència que arribarà al relé serà de 110 V (secundaris dels transformadors de tensió). Per la tensió més elevada del material, s'obté una tensió en els secundaris de:
122,5 V a un ajustament del 110 %;
S'obtindrà el tir del relé a una tensió de 134,75 V en el secundari del transformador de tensió. Ajust per a mínima tensió La tensió nominal de referència que arribarà al relé serà de 110 V ( secundaris dels transformadors de tensió). S'admetrà, una caiguda de tensió del 10 %, per a un funcionament normal de tot aparell connectat a la xarxa. Al ser la tensió nominal de 25 kV la mínima tensió serà de 22,5 kV. Pel que l'ajust de tensió serà d'un 90 % la tensió nominal. Es temporitzarà la subtensió a 2 segons per a permetre als dispositius regulars la correcció de la tensió. S'obté una tensió en els secundaris de:
110 V a un ajustament del 90 %;
S'obtindrà el tir del relé a una tensió de 99 V en el secundari del transformador de tensió.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 131
13. Protecció dels transformadors.
13.1. Protecció diferencial de fases.
13.1.1. Determinació del valor d’ajust de la corrent diferencial del transformador
de 40 MVA.
Mitjançant la protecció diferencial del transformador, detectarem les possibles faltes que es puguin arribar a produir tant en l'interior del transformador com en les seves connexions externes, on, clar estigui, sigui abastat pels transformadors d'intensitat La protecció diferencial no se cenyeix exclusivament al transformador, sinó que cobreix la zona compresa entre els transformadors d'intensitat. Per tant, queden protegits tots els equips que formen part del bloc de transformació. Per a la protecció diferencial del transformador de 40 MVA, les característiques d’aquest són les següents:
Característiques assignades transformador de potencia 220/MT kV Tensions en buit AT V 245 BT V 36 Potencia per debanat en toma de menor tensió AT MVA 40 BT MVA 40 Grup de connexió AT/BT YNd11 Dispositiu de canvi de tensió AT Regulador en càrrega BT Ajustador en buit Tipus de refrigeració ONAN – ONAF
D’aquestes dades deduïm que: Intensitat nominalen el primari del transformador:
Intensitat nominal en el secundari del transformador:
Els transformadors d'intensitat emprats, utilitzen relacions de transformació normalitzades:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 132
TI en el costat d'Alta Tensió (220 kV) 200/5 A TI en el costat de Mitja Tensió (25 kV) 1000/5 A Les intensitats nominals secundàries, amb els T/I connectats en estrella, seran: I’At = 104.97 (5/200) = 2.624 A I’Mt = 923.76 (5/1000) = 4.61 A Però a causa de les connexions del transformador s'introduïx un desfasament de 30º, que per descomptat hauríem de corregir mitjançant la instal·lació de transformadors auxiliars, un per cada fase, a més hem de convertir 2.624 en 4,545. Pel que solament ens queda determinar el grup de connexió dels transformadors auxiliars. Les quals es connectaran a igual grup de connexió que el transformador principal. Així aconseguirem tornar a desfasar en 30º les intensitats secundàries per a posar-les en fase i a més, hem d'igualar les intensitats. En la connexió en triangle, les intensitats fora del triangle són 3 superiors a les dels enrotllaments. Per tant, la relació de cadascun dels T/I auxiliars vindrà donada per:
Aixo done:
A Perquè el relé diferencial s'equilibri és imprescindible que els corrents que rebi siguin iguals i de sentit oposat. Pel que per a complir aquesta condició han d’utilitzar-se tres T/I auxiliars de relació de transformació i intensitats en els costats estrella - triangle de: En el costat estrella: 4.61 A En el costat triangulo: 2.624 A Relació de transformació: 4.61 /2.624 = 1.75 Mitjançant aquestes connexions, podem assegurar que els corrents diferencials seran nul·les, si es prescindeix del ± 10 % i dels errors dels transformadors d'intensitat. A l'introduir l'error dels transformadors d'intensitat, s'obté, al ser d'una precisió 5P als dos transformadors, un error de ± 2 %. S'obté:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 133
La qual cosa suposa una intesitat diferencial d’arrancada de:
El rele diferencial haurà d’ajustar-se al valor immediatament superior.
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera
3. Planols
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
4. Estat d’amidaments
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 146
Índex Estas d’amidaments. 1. Capítol 1 Obra civil.....................................................................147
2. Capitul 2 Conductors....................................................................152
3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ..............153
4. Capitol 4 Interruptors Automàtics..............................................155
5. Capítol 5 Transformadors de potència. ......................................156
6. Capitol 6 Transformadors de tensió ...........................................157
7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat .......................................158
8. Capitol 8 Seccionadors .................................................................160
9. Capítol 9 Autovalvules..................................................................161
10. Capitol 10 Equips auxiliars..............................................................162
11. Capítol 11 Relés de protecció...........................................................163
12. Capítol 12 Equips de mesura ...........................................................165
13. Capítol 13 Enllumenat......................................................................167
14. Capítol 14 Diversos ...........................................................................168
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 147
1. Capítol 1 Obra civil
Descripció Unitats Quantitat
Demolicions i moviment de terres Excavació de
rases i pous fins a 1,5m de profunditat, en
terreny, com mitjos i càrrega mecànica sobre
camió
m3
450
Descripció Unitats Quantitat
Demolicions i moviment de terres Farcit i
compactació en rases i pous amb terres
adequades
m3
300
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Formigó per a rases i pous de
fonamentació, Ha- 25/P20, de consistència
plàstica i grandària màxima del arid 20mm
m3
130
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Acer en barres corrugadas B
500 de limiti elàstic, per a l'armadura de rases i
pous
kg
2350
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Encofrat amb plafons
metàl·lics per a rases i pous de fonamentació
m2
300
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Formigó per a lloses de
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 148
fonamentació, de consistència plàstica m3 126
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Acer en barres corrugadas
B500 de límit elàstic 500 N/mm2, per a les
armadures de lloses
kg
2860
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Capa de neteja i anivellació de
formigó, de consistència plàstica i grandària
màxima del arido 40mm
m3
4023
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Formigó per a murs de 3 m
d'altura, de consistència plàstica i grandària
màxima de l'àrid 20 mm
m3
1743
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Acer en barres corrugadas B
500, de límit elàstic 500 N/mm, per a
l'armadura de murs de contenció, d'una altura
màxima de 3 metres
kg
2560
Descripció Unitats Quantitat
Fonamentacions Encofrat amb plafons
metàl·lics, de 250*50 cm a dues cares, per a
murs de contenció de base rectilínia
m2
212
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 149
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques Subministrament i
col·locació de bigues de carril metàl·lic,
incloent platina metàl·lica d'ancoratge i pernos
metàl·lics
U.t.
126
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques de formigó Formigó
per a murs, de consisténcia plàstica i grandària
màxima del arido 20 mm, abocat amb cubilote
m3
3650
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques de formigó Acer en
barrras corrugadas, de límit elàstic 500 N/mm,
per a l'armadura dels murs
kg
3420
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques de formigó Formigó
per a bigues, de consistència plàstica i
grandària màxima del arido 20 mm
m3
150
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques de formigó Acer en
barres corrugadas B500 de límit elàstic 500
N/mm2 en barres, per a l'armadura de bigues
kg
7220
Descripció Unitats Quantitat
Estructures metàl·liques de formigó Muntatge
d'encofrat amb plafó metàl·lic, per a bigues
m2
254
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 150
planes de directriu recta, a una altura de 3
metres
Descripció Unitats Quantitat
Paviments Recrecido per a protecció de biga
carril amb formigó en massa
m2
15
Descripció Unitats Quantitat
Paviments Subministrament i estès de grava de
grandària màxima de 50 a 70 mm
m2
132
Descripció Unitats Quantitat
Paviments Canalització per a la recollida d'oli,
d'acer galvanitzat, de 50 cm d'ample, formada
per marc de perfil metàl·lic
m2
140
Descripció Unitats Quantitat
Instal·lacions d'evacuació Connexió amb
conducció d'evacuació d'oli del transformador.
S'inclou p.p. de conducte d'evacuació d'oli,
moviment de terres, càrrega i transport
d'enderrocs a l'abocador
U.t.
1
Descripció Unitats Quantitat
Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada
de formigó per a cables subterranis, en zona
per als vianants, amb tapa de formigó, s'inclou
p.p. de connexió amb canalitzacions i tots els
elements necessaris, tant com treballs
necessaris per a la seva perfecta execució
U.t.
150
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 151
Descripció Unitats Quantitat
Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada
de formigó per a cables en zona de vial, amb
tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics
UPN120 d'acer
U.t.
15
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 152
2. Capítol 2 Conductors
Descripció Unitats Quantitat
Cable LA-455 Cóndor 54+7 455,5mm2
m
30,5
Descripció Unitats Quantitat
Tub Cu de 60/50 mmø
m
15
Descripció Unitats Quantitat
Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16
m
180
Descripció Unitats Quantitat
Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV + H16.
m
20
Descripció Unitats Quantitat
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 10 mm²
m
1000
Descripció Unitats Quantitat
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 6mm²
m
700
Descripció Unitats Quantitat
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 4mm²
m
300
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 153
3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris
Descripció Unitats Quantitat
Aïllador d'amarri per a intempèrie de vidre, de
la casa la SAINT-GOBAIN, denominació I
160/146
U.t.
120
Descripció Unitats Quantitat
Ràcord de connexió recte per a cable de secció
455.5
U.t.
42
Descripció Unitats Quantitat
Ràcord de connexió bimetàl·lic per a borna de
diàmetre de transformador de potència
U.t.
12
Descripció Unitats Quantitat
Ràcord de connexió en T per a cable de secció
455.5
U.t.
30
Descripció Unitats Quantitat
Estructura del pòrtic de 220 KV, incloent
perfils L50.5 i L35.4
U.t.
3
Descripció Unitats Quantitat
Estructura columna Biga de 220 KV, incloent
perfils L80.6, L70.5 i L70.4
U.t.
3
Descripció Unitats Quantitat
Suport Interruptor Suport per a interruptors
automàtics
U.t.
12
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 154
Descripció Unitats Quantitat
Suport per seccionadors
U.t.
18
Descripció Unitats Quantitat
Suports per a transformadors de tensió
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Suports per a transformadors d'intensitat
U.t.
6
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 155
4. Capítol 4 Interruptors Automàtics
Descripció Unitats Quantitat
HP 514/4F. DRIESCHER Interruptor tripolar
d'alt voltatge per a 245 KV amb aïllament en
SF6, constituït per tres pols. Per a la seva
instal·lació a l’interior. De la casa
DRIESCHER
U.t.
3
Descripció Unitats Quantitat
Int. Aut. SIEMENS Interruptor automàtic, per
a 36 KV per a la seva instal·lació interior, amb
aïllament en SF6. De la casa SIEMENS
U.t.
13
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 156
5. Capítol 5 Transformadors de potència.
Descripció Unitats Quantitat
Transformador de potència de la casa ABB
fabricat en Trafosur amb característiques de
220±10% 25 KV. Ynd11 . 40 MVA, amb
refrigeració en oli i per a instal·lació en
intempèrie. Amb accessoris
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Transformador de potència de la casa ABB
amb característiques de 25/0.4 KV. Dyn11. 400
KVA, amb refrigeració en resina epoxi i
instación interior. Amb accessoris.
U.t.
2
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 157
6. Capítol 6 Transformadors de tensió
Descripció Unitats Quantitat
Transformador de tensió de la casa ABB per a
una tensió de 245 KV, d'instal·lació a l’interior
insertdos en càpsula de porcellana. D'un nucli
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador de tensió de la casa ARTECHE
per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació a la
intempèrie, refrigeració a l'aire. De 2 nuclis
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador de tensió de la casa ARTECHE
per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació
interior. De 1 nuclis
U.t.
6
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 158
7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa ABB per
a una tensió de 245 KV, d'instal·lació a la
intempèrie en instal·lació vertical, amb tensió
màxima de 1050 KV. De dos nuclis, inclosos
accessoris. Corrent primari 400 , 2º de 5
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa ABB per
a una tensió de 245 KV, d'instal·lació a la
intempèrie en instal·lació vertical, amb tenisón
màxima de 1050 KV. De tres nuclis, inclosos
accessoris. Corrent primari 200 , 2º de 5
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV,
d'instal·lació en interior, amb tenisón màxima
de 36 KV. De tres nuclis, inclosos accessoris.
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV,
d'instal·lació en interior, amb tenisón màxima
de 36 KV. Model Suport. De dos nuclis,
inclosos accessoris. Corrent primari 400, 2º de
5. Ventilació resina sintètica bugada i tractada
sota buit.
U.t.
60
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 159
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV, D'un
nucli, inclosos accessoris. Corrent primari
1500, 2º de 5 A. Ventilació resina sintètica
bugada i tractada sota buit
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV, D'un
nucli, inclosos accessoris. Corrent primari 400,
2º de 5 A. Ventilació resina sintètica bugada i
tractada sota buit.
U.t.
4
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 160
8. Capítol 8 Seccionadors
Descripció Unitats Quantitat
Seccionador tripolar de 245 KV, de intalación
a l’interior, giratori, aïllat amb SF6. De la casa
MESA
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Seccionador tripolar de 245 KV, de intalación
a l’interior, giratori, aïllat amb SF6. De la casa
MESA.
U.t.
1
Descripció Unitats Quantitat
Seccionador de 36 KV, per a muntatge interior
i totes les posicions De la casa SIEMENS. Amb
enclavamiento
U.t.
26
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 161
9. Capítol 9 Autovalvules
Descripció Unitats Quantitat
Autoválvula tipus EXLIM-R-198-AM-245, de
tensió nominal 245 KV, alt corrent de
descàrrega 100 CA, i baixa corrent de 550 A.
Instal·lació interior, vertical. De la casa ABB
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Autoválvula tipus EXLIM-R-30-AV-036, de
tensió nominal 30 KV, alt corrent de
descàrrega 100 CA, i baixa corrent de 550 A.
Instal·lació intempèrie, vertical. De la casa
ABB
U.t.
45
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 162
10. Capitol 10 Equips auxiliars
Descripció Unitats Quantitat
Bateria de condensadors de 25 KV i 6 MVAr
de potència
U.t.
3
Descripció Unitats Quantitat
Equip de bateries i rectificador de 250 Ah. I
125 Vcc. De la casa TUDOR
U.t.
1
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 163
11. Capítol 11 Relés de protecció
Descripció Unitats Quantitat
Relé diferencial de protecció de
transformadors RD3T de la casa MAYVASA.
Trifàsic de Ref. 022/01, d'instal·lació interior,
amb caixa de metàl·lica per a correcta
ubicació. De 3 targetes i regulació. Amb bornas
cortocircuitables en els circuits d'intensitat
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Relé trifàsic denominació RV-UT, de la casa
ARTECHE, inclou protecció de màxima i
mínima tensió i màxima i mínima freqüència
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Relé de distància, de la casa ABB. Trifàsic
model REL 511, d'instal·lació interior, amb
caixa enchufable metàl·lica tipus B per a
correcta ubicació. Disposa d'element
senyalitzador.
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Relé de sobreintensidad, denominació RV-ITN,
de la casa ARTECHE, amb senyal temporitzat
i tirs, per a la seva instal·lació interior
U.t.
21
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 164
Descripció Unitats Quantitat
Relé MAYVASA Relé direccional de
sobreintensitat, necessària alimentació de
contínua, amb senyal temporitzat i tirs
d'instal·lació interior, amb caixa endollable
metàl·lica tipus B per a correcta ubicació.
Disposa d'element senyalitzador
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Relé eléctrónico de sobreintensidad monofásico
a temps independent, tipus M.I.A.-1 de ref.
007/4, necessària alimentació de contínua,
sistema de mesura estanc, amb caixa
enchufable metàl·lica tipus A para correcta
ubicació. Disposa d'element senyalitzador.
U.t.
4
Descripció Unitats Quantitat
Relé eléctrónico per a reconexión automàtica
d'interruptors tipus R.R.A.-3F de ref. 008/2,
necessària alimentació de contínua, 5 cicles de
funcionament, amb caixa enchufable metàl·lica
tipus B per a correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador..
U.t.
15
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 165
12. Capítol 12 Equips de mesura
Descripció Unitats Quantitat
Comptador trifàsic de potència activa model
L200. Classe 1
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Comptador trifàsic de potència reactiva model
FG/MG330j1.
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Voltímetre analògic de la casa SACI, amb
tensió d'alimentació 110V, escala de 0-250 KV.
Classe 0,5
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Voltímetre analògic de la casa saci, amb tensió
d'alimentació 110V, escala de 0-30 KV. classe
0.5
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Frecuencímetro analògic de la casa SACI, per
a freqüència 50 Hz. classe 0.5
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Sincronoscopi de la casa saci, de 3 llums per a
visualitzar sincronisme
U.t.
1
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 166
Descripció Unitats Quantitat
Amperímetre de la casa SACI amb entrada de
0-5 a i visualització de 0-150 A. amb classe de
precisió 0.5
U.t.
6
Descripció Unitats Quantitat
Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió
d'alimentació 110 V-5 A, trifàsic. amb escala 0-
60 MW
U.t.
2
Descripció Unitats Quantitat
Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió
d'alimentació 110 V-5 A, trifàsic. amb escala 0-
60 MVAr
U.t.
2
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 167
13. Capítol 13 Enllumenat
Descripció Unitats Quantitat
Lluminària de vapor de sodi d'alta pressió de
250 W i 220 Vca. Denominació ET-400 tipus
fanal de la casa Carandini
U.t.
10
Descripció Unitats Quantitat
Enllumenat d'emergència model 530063 de
potència 20 W de la casa SIMON, autonomia
superior a 1 h
U.t.
30
Descripció Unitats Quantitat
Lluminària de tub fluorescent de 36 W,
denominació FBS 2*36 de la casa Philips
U.t.
25
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 168
14. Capítol 14 Diversos
Descripció Unitats Quantitat
Conjunt de Cel·les prefabricades, aïllament en
SF6 de la casa SIEMENS
U.t.
14
Descripció Unitats Quantitat
Bàcul d'Acer Columna d'acer galvanitzat
d'espessor normal i 35 cm de empotrament,
d'una altura de 7,5 m
U.t.
10
Descripció Unitats Quantitat
Tanca a base de panells de polipropilè
emplenats amb formigó protectora de 3,5 m
d'altura, amb tots accessoris
m
260
Descripció Unitats Quantitat
Interruptor magnetotérmic de 160 A de
corrent nominal, de fabricació ABB
U.t.
1
Descripció Unitats Quantitat
Interruptor magnetotérmico de 63 A de
corrent nominal, de fabricació ABB
U.t.
3
Descripció Unitats Quantitat
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 169
Interruptor magnetotérmico de 32 A, de la
casa ABB
U.t.
9
Descripció Unitats Quantitat
Interruptor magnetotérmic de 10 A, per a
circuit de corrent contínua, de la casa ABB
U.t.
30
Descripció Unitats Quantitat
Piquetes per a la posada a terra de l'Estació,
U.t.
33
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera
5. Pressupost
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 171
Índex del pressupost.
1. Preus unitaris. ...................................................................................172 1.1. Capítol 1 Obra civil..................................................................................172
1.2. Capítol 2 Conductors................................................................................177
1.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ..........................178
1.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics ...........................................................180
1.5. Capítol 5 Transformadors de potència..................................................181
1.6. Capítol 6 Transformadors de tensió........................................................182
1.7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat ....................................................183
1.8. Capítol 8 Seccionadors ............................................................................185
1.9. Capítol 9 Autovalvules..............................................................................186
1.10. Capitol 10 Equips auxiliars.........................................................................187
1.11. Capítol 11 Relés de protecció .................................................................188
1.12. Capítol 12 Equips de mesura ...................................................................190
1.13. Capítol 13 Enllumenat ...............................................................................192
1.14. Capítol 14 Diversos.....................................................................................193
2. Pressupost ..........................................................................................195 2.1. Capítol 1 Obra civil......................................................................................195
2.2. Capitol 2 Conductors....................................................................................201
2.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ................................203
2.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics ...............................................................205
2.5. Capítol 5 Transformadors de potencia......................................................206
2.6. Capítol 6 Transformadors de tensió ............................................................207
2.7. Capitol 7 Transformadors d’intensitat ........................................................208
2.8. Capítol 8 seccionadors.................................................................................210
2.9. Capítol 9 Autovalvules ..................................................................................211
2.10. Capítol 10 Equips Auxiliars. .......................................................................212
2.11. Capítol 11 Relés de protecció .................................................................213
2.12. Capítol 12 Equips de mesura ...................................................................216
2.13. Capítol 13 Enllumenat ...............................................................................218
2.14. Capítol 14 Diversos.....................................................................................219
3. Resum del pressupost .......................................................................221
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 172
1. Preus unitaris.
1.1. Capítol 1 Obra civil
Descripció Unitats Preus
Demolicions i moviment de terres Excavació de
rases i pous fins a 1,5m de profunditat, en
terreny, com mitjos i càrrega mecànica sobre
camió
m3
25€
Descripció Unitats Preus
Demolicions i moviment de terres Farcit i
compactació en rases i pous amb terres
adequades
m3
45€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Formigó per a rases i pous de
fonamentació, Ha- 25/P20, de consistència
plàstica i grandària màxima del arid 20mm
m3
25.50€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Acer en barres corrugadas B
500 de limiti elàstic, per a l'armadura de rases i
pous
kg
0.6€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Encofrat amb plafons
metàl·lics per a rases i pous de fonamentació
m2
20€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 173
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Formigó per a lloses de
fonamentació, de consistència plàstica
m3
25.5€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Acer en barres corrugadas
B500 de límit elàstic 500 N/mm2, per a les
armadures de lloses
kg
0.6€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Capa de neteja i anivellació de
formigó, de consistència plàstica i grandària
màxima del arido 40mm
m3
39.65€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Formigó per a murs de 3 m
d'altura, de consistència plàstica i grandària
màxima de l'àrid 20 mm
m3
49.28€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Acer en barres corrugadas B
500, de límit elàstic 500 N/mm, per a
l'armadura de murs de contenció, d'una altura
màxima de 3 metres
kg
0.6€
Descripció Unitats Preus
Fonamentacions Encofrat amb plafons
metàl·lics, de 250*50 cm a dues cares, per a
murs de contenció de base rectilínia
m2
20 €
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 174
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques Subministrament i
col·locació de bigues de carril metàl·lic,
incloent platina metàl·lica d'ancoratge i pernos
metàl·lics
U.t.
35€
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques de formigó Formigó
per a murs, de consisténcia plàstica i grandària
màxima del arido 20 mm, abocat amb cubilote
m3
49.28€
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques de formigó Acer en
barrras corrugadas, de límit elàstic 500 N/mm,
per a l'armadura dels murs
kg
0.6€
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques de formigó Formigó
per a bigues, de consistència plàstica i
grandària màxima del arido 20 mm
m3
25.5€
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques de formigó Acer en
barres corrugadas B500 de límit elàstic 500
N/mm2 en barres, per a l'armadura de bigues
kg
0.6€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 175
Descripció Unitats Preus
Estructures metàl·liques de formigó Muntatge
d'encofrat amb plafó metàl·lic, per a bigues
planes de directriu recta, a una altura de 3
metres
m2
20€
Descripció Unitats Preus
Paviments Recrecido per a protecció de biga
carril amb formigó en massa
m2
33.50€
Descripció Unitats Preus
Paviments Subministrament i estès de grava de
grandària màxima de 50 a 70 mm
m2
10.8€
Descripció Unitats Preus
Paviments Canalització per a la recollida d'oli,
d'acer galvanitzat, de 50 cm d'ample, formada
per marc de perfil metàl·lic
m2
72.2€
Descripció Unitats Preus
Instal·lacions d'evacuació Connexió amb
conducció d'evacuació d'oli del transformador.
S'inclou p.p. de conducte d'evacuació d'oli,
moviment de terres, càrrega i transport
d'enderrocs a l'abocador
U.t.
412€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 176
Descripció Unitats Preus
Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada
de formigó per a cables subterranis, en zona
per als vianants, amb tapa de formigó, s'inclou
p.p. de connexió amb canalitzacions i tots els
elements necessaris, tant com treballs
necessaris per a la seva perfecta execució
U.t.
10.8€
Descripció Unitats Preus
Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada
de formigó per a cables en zona de vial, amb
tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics
UPN120 d'acer
U.t.
100.5€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 177
1.2. Capítol 2 Conductors
Descripció Unitats Preus
Cable LA-455 Cóndor 54+7 455,5mm2
m
1.53€
Descripció Unitats Preus
Tub Cu de 60/50 mmø
m
6.77€
Descripció Unitats Preus
Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16
m
18.2€
Descripció Unitats Preus
Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV + H16.
m
12.35€
Descripció Unitats Preus
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 10 mm²
m
1.02€
Descripció Unitats Preus
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 6mm²
m
0.72€
Descripció Unitats Preus
Cable de coure de denominació Pirepoll de
secció 4mm²
m
0.61€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 178
1.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris
Descripció Unitats Preus
Aïllador d'amarri per a intempèrie de vidre, de
la casa la SAINT-GOBAIN, denominació I
160/146
U.t.
9.23€
Descripció Unitats Preus
Ràcord de connexió recte per a cable de secció
455.5
U.t.
3.42€
Descripció Unitats Preus
Ràcord de connexió bimetàl·lic per a borna de
diàmetre de transformador de potència
U.t.
3.83€
Descripció Unitats Preus
Ràcord de connexió en T per a cable de secció
455.5
U.t.
3.6€
Descripció Unitats Preus
Estructura del pòrtic de 220 KV, incloent
perfils L50.5 i L35.4
U.t.
2000€
Descripció Unitats Preus
Estructura columna Biga de 220 KV, incloent
perfils L80.6, L70.5 i L70.4
U.t.
1200€
Descripció Unitats Preus
Suport Interruptor Suport per a interruptors
automàtics
U.t.
190€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 179
Descripció Unitats Preus
Suport per seccionadors
U.t.
170€
Descripció Unitats Preus
Suports per a transformadors de tensió
U.t.
200€
Descripció Unitats Preus
Suports per a transformadors d'intensitat
U.t.
200€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 180
1.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics
Descripció Unitats Preus
HP 514/4F. DRIESCHER Interruptor tripolar
d'alt voltatge per a 245 KV amb aïllament en
SF6, constituït per tres pols. Per a la seva
instal·lació a l’interior. De la casa
DRIESCHER
U.t.
28340€
Descripció Unitats Preus
Int. Aut. SIEMENS Interruptor automàtic, per
a 36 KV per a la seva instal·lació interior, amb
aïllament en SF6. De la casa SIEMENS
U.t.
9540€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 181
1.5. Capítol 5 Transformadors de potència.
Descripció Unitats Preus
Transformador de potència de la casa ABB
fabricat en Trafosur amb característiques de
220±10% 25 KV. Ynd11 . 40 MVA, amb
refrigeració en oli i per a instal·lació en
intempèrie. Amb accessoris
U.t.
383645€
Descripció Unitats Preus
Transformador de potència de la casa ABB
amb característiques de 25/0.4 KV. Dyn11. 400
KVA, amb refrigeració en resina epoxi i
instación interior. Amb accessoris.
U.t.
12675€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 182
1.6. Capítol 6 Transformadors de tensió
Descripció Unitats Preus
Transformador de tensió de la casa ABB per a
una tensió de 245 KV, d'instal·lació a l’interior
insertdos en càpsula de porcellana. D'un nucli
U.t.
2929.8€
Descripció Unitats Preus
Transformador de tensió de la casa ARTECHE
per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació a la
intempèrie, refrigeració a l'aire. De 2 nuclis
U.t.
715.5€
Descripció Unitats Preus
Transformador de tensió de la casa ARTECHE
per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació
interior. De 1 nuclis
U.t.
627.7€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 183
1.7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa ABB per
a una tensió de 245 KV, d'instal·lació a la
intempèrie en instal·lació vertical, amb tensió
màxima de 1050 KV. De dos nuclis, inclosos
accessoris. Corrent primari 400 , 2º de 5
U.t.
2998.5€
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa ABB per
a una tensió de 245 KV, d'instal·lació a la
intempèrie en instal·lació vertical, amb tenisón
màxima de 1050 KV. De tres nuclis, inclosos
accessoris. Corrent primari 200 , 2º de 5
U.t.
3344.6€
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV,
d'instal·lació en interior, amb tenisón màxima
de 36 KV. De tres nuclis, inclosos accessoris.
U.t.
410.55€
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV,
d'instal·lació en interior, amb tenisón màxima
de 36 KV. Model Suport. De dos nuclis,
inclosos accessoris. Corrent primari 400, 2º de
5. Ventilació resina sintètica bugada i tractada
sota buit.
U.t.
490€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 184
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV, D'un
nucli, inclosos accessoris. Corrent primari
1500, 2º de 5 A. Ventilació resina sintètica
bugada i tractada sota buit
U.t.
456.7€
Descripció Unitats Preus
Transformador d'intensitat de la casa
ARTECHE per a una tensió de 36 KV, D'un
nucli, inclosos accessoris. Corrent primari 400,
2º de 5 A. Ventilació resina sintètica bugada i
tractada sota buit.
U.t.
315€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 185
1.8. Capítol 8 Seccionadors
Descripció Unitats Preus
Seccionador tripolar de 245 KV, de intalación
a l’interior, giratori, aïllat amb SF6. De la casa
MESA
U.t.
2280€
Descripció Unitats Preus
Seccionador tripolar de 245 KV, de intalación
a l’interior, giratori, aïllat amb SF6. De la casa
MESA.
U.t.
1869€
Descripció Unitats Preus
Seccionador de 36 KV, per a muntatge interior
i totes les posicions De la casa SIEMENS. Amb
enclavamiento
U.t.
180€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 186
1.9. Capítol 9 Autovalvules
Descripció Unitats Preus
Autoválvula tipus EXLIM-R-198-AM-245, de
tensió nominal 245 KV, alt corrent de
descàrrega 100 CA, i baixa corrent de 550 A.
Instal·lació interior, vertical. De la casa ABB
U.t.
1867€
Descripció Unitats Preus
Autoválvula tipus EXLIM-R-30-AV-036, de
tensió nominal 30 KV, alt corrent de
descàrrega 100 CA, i baixa corrent de 550 A.
Instal·lació intempèrie, vertical. De la casa
ABB
U.t.
142.54€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 187
1.10. Capitol 10 Equips auxiliars
Descripció Unitats Preus
Bateria de condensadors de 25 KV i 6 MVAr
de potència
U.t.
2347€
Descripció Unitats Preus
Equip de bateries i rectificador de 250 Ah. I
125 Vcc. De la casa TUDOR
U.t.
10534.5€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 188
1.11. Capítol 11 Relés de protecció
Descripció Unitats Preus
Relé diferencial de protecció de
transformadors RD3T de la casa MAYVASA.
Trifàsic de Ref. 022/01, d'instal·lació interior,
amb caixa de metàl·lica per a correcta
ubicació. De 3 targetes i regulació. Amb bornas
cortocircuitables en els circuits d'intensitat
U.t.
458€
Descripció Unitats Preus
Relé trifàsic denominació RV-UT, de la casa
ARTECHE, inclou protecció de màxima i
mínima tensió i màxima i mínima freqüència
U.t.
512€
Descripció Unitats Preus
Relé de distància, de la casa ABB. Trifàsic
model REL 511, d'instal·lació interior, amb
caixa enchufable metàl·lica tipus B per a
correcta ubicació. Disposa d'element
senyalitzador.
U.t.
485€
Descripció Unitats Preus
Relé de sobreintensidad, denominació RV-ITN,
de la casa ARTECHE, amb senyal temporitzat
i tirs, per a la seva instal·lació interior
U.t.
925€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 189
Descripció Unitats Preus
Relé MAYVASA Relé direccional de
sobreintensitat, necessària alimentació de
contínua, amb senyal temporitzat i tirs
d'instal·lació interior, amb caixa endollable
metàl·lica tipus B per a correcta ubicació.
Disposa d'element senyalitzador
U.t.
250€
Descripció Unitats Preus
Relé electrònic de sobreintensitat monofàsic a
temps independent, tipus M.I.A.-1 de ref.
007/4, necessària alimentació de contínua,
sistema de mesura estanc, amb caixa
enchufable metàl·lica tipus A para correcta
ubicació. Disposa d'element senyalitzador.
U.t.
78.5€
Descripció Unitats Preus
Relé eléctrónico per a reconexión automàtica
d'interruptors tipus R.R.A.-3F de ref. 008/2,
necessària alimentació de contínua, 5 cicles de
funcionament, amb caixa enchufable metàl·lica
tipus B per a correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador..
U.t.
268.45€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 190
1.12. Capítol 12 Equips de mesura
Descripció Unitats Preus
Comptador trifàsic de potència activa model
L200. Classe 1
U.t.
170.38€
Descripció Unitats Preus
Comptador trifàsic de potència reactiva model
FG/MG330j1.
U.t.
187.5€
Descripció Unitats Preus
Voltímetre analògic de la casa SACI, amb
tensió d'alimentació 110V, escala de 0-250 KV.
Classe 0,5
U.t.
43.5€
Descripció Unitats Preus
Voltímetre analògic de la casa saci, amb tensió
d'alimentació 110V, escala de 0-30 KV. classe
0.5
U.t.
29.4€
Descripció Unitats Preus
Frecuencímetro analògic de la casa SACI, per
a freqüència 50 Hz. classe 0.5
U.t.
67.5€
Descripció Unitats Preus
Sincronoscopi de la casa saci, de 3 llums per a
visualitzar sincronisme
U.t.
72.75€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 191
Descripció Unitats Preus
Amperímetre de la casa SACI amb entrada de
0-5 a i visualització de 0-150 A. amb classe de
precisió 0.5
U.t.
69.87€
Descripció Unitats Preus
Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió
d'alimentació 110 V-5 A, trifàsic. amb escala 0-
60 MW
U.t.
154.35€
Descripció Unitats Preus
Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió
d'alimentació 110 V-5 A, trifàsic. amb escala 0-
60 MVAr
U.t.
145.55€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 192
1.13. Capítol 13 Enllumenat
Descripció Unitats Preus
Lluminària de vapor de sodi d'alta pressió de
250 W i 220 Vca. Denominació ET-400 tipus
fanal de la casa Carandini
U.t.
180€
Descripció Unitats Preus
Enllumenat d'emergència model 530063 de
potència 20 W de la casa SIMON, autonomia
superior a 1 h
U.t.
190€
Descripció Unitats Preus
Lluminària de tub fluorescent de 36 W,
denominació FBS 2*36 de la casa Philips
U.t.
15.65€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 193
1.14. Capítol 14 Diversos
Descripció Unitats Preus
Conjunt de Cel·les prefabricades, aïllament en
SF6 de la casa SIEMENS
U.t.
2567€
Descripció Unitats Preus
Bàcul d'Acer Columna d'acer galvanitzat
d'espessor normal i 35 cm de empotrament,
d'una altura de 7,5 m
U.t.
235.5€
Descripció Unitats Preus
Tanca a base de panells de polipropilè
emplenats amb formigó protectora de 3,5 m
d'altura, amb tots accessoris
m
13.9€
Descripció Unitats Preus
Interruptor magnetotérmic de 160 A de
corrent nominal, de fabricació ABB
U.t.
395.3€
Descripció Unitats Preus
Interruptor magnetotérmico de 63 A de
corrent nominal, de fabricació ABB
U.t.
154.4€
Descripció Unitats Preus
Interruptor magnetotérmico de 32 A, de la
casa ABB
U.t.
103.5€
Descripció Unitats Preus
Interruptor magnetotérmic de 10 A, per a
circuit de corrent contínua, de la casa ABB
U.t.
45.3€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 194
Descripció Unitats Preus
Piquetes per a la posada a terra de l'Estació,
U.t.
35€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 195
2. Pressupost
2.1. Capítol 1 Obra civil
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Demolicions i moviment de terres
Excavació de rases i pous fins a
1,5m de profunditat, en terreny,
com mitjos i càrrega mecànica
sobre camió
m3
25€
450
11250€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Demolicions i moviment de terres
Farcit i compactació en rases i pous
amb terres adequades
m3
45€
300
13500€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Formigó per a
rases i pous de fonamentació, Ha-
25/P20, de consistència plàstica i
grandària màxima del arid 20mm
m3
25.50€
130
3315€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Acer en barres
corrugadas B 500 de limiti elàstic,
per a l'armadura de rases i pous
kg
0.6€
2350
1410€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Encofrat amb
plafons metàl·lics per a rases i pous
de fonamentació
m2
20€
300
6000€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 196
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Formigó per a
lloses de fonamentació, de
consistència plàstica
m3
25.5€
126
3213€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Acer en barres
corrugadas B500 de límit elàstic
500 N/mm2, per a les armadures de
lloses
kg
0.6€
2860
1716€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Capa de neteja i
anivellació de formigó, de
consistència plàstica i grandària
màxima del arido 40mm
m3
39.65€
4023
159511..95€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Formigó per a
murs de 3 m d'altura, de
consistència plàstica i grandària
màxima de l'àrid 20 mm
m3
49.28€
1743
85895.04€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Acer en barres
corrugadas B 500, de límit elàstic
500 N/mm, per a l'armadura de
murs de contenció, d'una altura
màxima de 3 metres
kg
0.6€
2560
1536€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 197
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Fonamentacions Encofrat amb
plafons metàl·lics, de 250*50 cm a
dues cares, per a murs de contenció
de base rectilínia
m2
20 €
212
4240€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques
Subministrament i col·locació de
bigues de carril metàl·lic, incloent
platina metàl·lica d'ancoratge i
pernos metàl·lics
U.t.
35€
126
4410€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques de formigó
Formigó per a murs, de
consisténcia plàstica i grandària
màxima del arido 20 mm, abocat
amb cubilote
m3
49.28€
3650
179872€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques de formigó
Acer en barrras corrugadas, de
límit elàstic 500 N/mm, per a
l'armadura dels murs
kg
0.6€
3420
2052€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 198
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques de formigó
Formigó per a bigues, de
consistència plàstica i grandària
màxima del arido 20 mm
m3
25.5€
150
3825€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques de formigó
Acer en barres corrugadas B500 de
límit elàstic 500 N/mm2 en barres,
per a l'armadura de bigues
kg
0.6€
7220
4332€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructures metàl·liques de formigó
Muntatge d'encofrat amb plafó
metàl·lic, per a bigues planes de
directriu recta, a una altura de 3
metres
m2
20€
254
5080€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Paviments Recrecido per a
protecció de biga carril amb
formigó en massa
m2
33.50€
15
502.5€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Paviments Subministrament i estès
de grava de grandària màxima de
50 a 70 mm
m2
10.8€
132
1425.6€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 199
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Paviments Canalització per a la
recollida d'oli, d'acer galvanitzat,
de 50 cm d'ample, formada per
marc de perfil metàl·lic
m2
72.2€
140
10108€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Instal·lacions d'evacuació Connexió
amb conducció d'evacuació d'oli
del transformador. S'inclou p.p. de
conducte d'evacuació d'oli,
moviment de terres, càrrega i
transport d'enderrocs a l'abocador
U.t.
412€
1
412€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Instal·lació elèctrica Canalització
prefabricada de formigó per a
cables subterranis, en zona per als
vianants, amb tapa de formigó,
s'inclou p.p. de connexió amb
canalitzacions i tots els elements
necessaris, tant com treballs
necessaris per a la seva perfecta
execució
U.t.
10.8€
150
1620€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 200
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Instal·lació elèctrica Canalització
prefabricada de formigó per a
cables en zona de vial, amb tapa
metàl·lica formada per perfils
metàl·lics UPN120 d'acer
U.t.
100.5€
15
1507.5€
Total Capítol 1 Obra civil 506733.59€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 201
2.2. Capitol 2 Conductors
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable LA-455 Cóndor 54+7
455,5mm2
m
1.53€
70.5
107.87€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Tub Cu de 60/50 mmø
m
6.77€
30
203.1€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV
+ H16
m
18.2€
180
3276€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV
+ H16.
m
12.35€
20
247€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable de coure de denominació
Pirepoll de secció 10 mm²
m
1.02€
1000
1020€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable de coure de denominació
Pirepoll de secció 6mm²
m
0.72€
700
504€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 202
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Cable de coure de denominació
Pirepoll de secció 4mm²
m
0.61€
300
183€
Total Capítol 2 Conductors 5540.97€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 203
2.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Aïllador d'amarri per a intempèrie
de vidre, de la casa la SAINT-
GOBAIN, denominació I 160/146
U.t.
9.23€
120
1107.6€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Ràcord de connexió recte per a
cable de secció 455.5
U.t.
3.42€
42
143.64€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Ràcord de connexió bimetàl·lic per
a borna de diàmetre de
transformador de potència
U.t.
3.83€
12
45.96€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Ràcord de connexió en T per a
cable de secció 455.5
U.t.
3.6€
30
108€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructura del pòrtic de 220 KV,
incloent perfils L50.5 i L35.4
U.t.
2000€
3
6000€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Estructura columna Biga de 220
KV, incloent perfils L80.6, L70.5 i
L70.4
U.t.
1200€
3
3600€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 204
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Suport Interruptor Suport per a
interruptors automàtics
U.t.
190€
12
2280€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Suport per seccionadors
U.t.
170€
18
3060€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Suports per a transformadors de
tensió
U.t.
200€
6
1200€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Suports per a transformadors
d'intensitat
U.t.
200€
6
1200€
Total Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris 18749.2€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 205
2.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
HP 514/4F. DRIESCHER
Interruptor tripolar d'alt voltatge
per a 245 KV amb aïllament en
SF6, constituït per tres pols. Per a
la seva instal·lació a l’interior. De la
casa DRIESCHER
U.t.
28340€
3
85020€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Int. Aut. SIEMENS Interruptor
automàtic, per a 36 KV per a la
seva instal·lació interior, amb
aïllament en SF6. De la casa
SIEMENS
U.t.
9540€
13
124020€
Total Capítol 4 Interruptors Automàtics 209040€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 206
2.5. Capítol 5 Transformadors de potencia.
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador de potència de la
casa ABB fabricat en Trafosur amb
característiques de 220±10% 25
KV. Ynd11 . 40 MVA, amb
refrigeració en oli i per a
instal·lació en intempèrie. Amb
accessoris
U.t.
383645€
2
767290€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador de potència de la
casa ABB amb característiques de
25/0.4 KV. Dyn11. 400 KVA, amb
refrigeració en resina epoxi i
instación interior. Amb accessoris.
U.t.
12675€
2
25350€
Total Capítol 5 Transformadors de potència 792640€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 207
2.6. Capítol 6 Transformadors de tensió
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador de tensió de la casa
ABB per a una tensió de 245 KV,
d'instal·lació a l’interior insertdos
en càpsula de porcellana. D'un
nucli
U.t.
2929.8€
6
17578.8€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador de tensió de la casa
ARTECHE per a una tensió de 24-
36 KV, d'instal·lació a la
intempèrie, refrigeració a l'aire. De
2 nuclis
U.t.
715.5€
6
4293€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador de tensió de la casa
ARTECHE per a una tensió de 24-
36 KV, d'instal·lació interior. De 1
nuclis
U.t.
627.7€
6
3766.2€
Total Capítol 6 Transformadors de tensió 25638€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 208
2.7. Capitol 7 Transformadors d’intensitat
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ABB per a una tensió de 245
KV, d'instal·lació a la intempèrie
en instal·lació vertical, amb tensió
màxima de 1050 KV. De dos nuclis,
inclosos accessoris. Corrent
primari 400 , 2º de 5
U.t.
2998.5€
6
17991€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ABB per a una tensió de 245
KV, d'instal·lació a la intempèrie
en instal·lació vertical, amb tenisón
màxima de 1050 KV. De tres nuclis,
inclosos accessoris. Corrent
primari 200 , 2º de 5
U.t.
3344.6€
6
20067.6€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ARTECHE per a una tensió
de 36 KV, d'instal·lació en interior,
amb tenisón màxima de 36 KV. De
tres nuclis, inclosos accessoris.
U.t.
410.55€
6
2463.3€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 209
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ARTECHE per a una tensió
de 36 KV, d'instal·lació en interior,
amb tenisón màxima de 36 KV.
Model Suport. De dos nuclis,
inclosos accessoris. Corrent
primari 400, 2º de 5. Ventilació
resina sintètica bugada i tractada
sota buit.
U.t.
490€
60
29400€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ARTECHE per a una tensió
de 36 KV, D'un nucli, inclosos
accessoris. Corrent primari 1500,
2º de 5 A. Ventilació resina
sintètica bugada i tractada sota
buit
U.t.
456.7€
6
2740.2€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Transformador d'intensitat de la
casa ARTECHE per a una tensió
de 36 KV, D'un nucli, inclosos
accessoris. Corrent primari 400, 2º
de 5 A. Ventilació resina sintètica
bugada i tractada sota buit.
U.t.
315€
4
1260€
Total Capítol 7 Transformadors d’intensitat 73922.1€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 210
2.8. Capítol 8 seccionadors.
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Seccionador tripolar de 245 KV, de
intalación a l’interior, giratori,
aïllat amb SF6. De la casa MESA
U.t.
2280€
6
13680€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Seccionador tripolar de 245 KV, de
intalación a l’interior, giratori,
aïllat amb SF6. De la casa MESA.
U.t.
1869€
1
1869€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Seccionador de 36 KV, per a
muntatge interior i totes les
posicions De la casa SIEMENS.
Amb enclavamiento
U.t.
180€
26
4680€
Total Capítol 8 Seccionadors 20229€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 211
2.9. Capítol 9 Autovalvules
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Autoválvula tipus EXLIM-R-198-
AM-245, de tensió nominal 245 KV,
alt corrent de descàrrega 100 CA, i
baixa corrent de 550 A. Instal·lació
interior, vertical. De la casa ABB
U.t.
1867€
6
11202€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Autoválvula tipus EXLIM-R-30-
AV-036, de tensió nominal 30 KV,
alt corrent de descàrrega 100 CA, i
baixa corrent de 550 A. Instal·lació
intempèrie, vertical. De la casa
ABB
U.t.
142.54€
45
6414.3€
Total Capítol 9 Autovalvules 17616.3€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 212
2.10. Capítol 10 Equips Auxiliars.
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Bateria de condensadors de 25 KV i
6 MVAr de potència
U.t.
2347€
3
7041€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Equip de bateries i rectificador de
250 Ah. I 125 Vcc. De la casa
TUDOR
U.t.
10534.5€
1
10534.5€
Total Capítol 10 Equips Auxiliars 17575.2€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 213
2.11. Capítol 11 Relés de protecció
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé diferencial de protecció de
transformadors RD3T de la casa
MAYVASA. Trifàsic de Ref.
022/01, d'instal·lació interior, amb
caixa de metàl·lica per a correcta
ubicació. De 3 targetes i regulació.
Amb bornas cortocircuitables en
els circuits d'intensitat
U.t.
458€
2
916€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé trifàsic denominació RV-UT,
de la casa ARTECHE, inclou
protecció de màxima i mínima
tensió i màxima i mínima
freqüència
U.t.
512€
2
1024€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé de distància, de la casa ABB.
Trifàsic model REL 511,
d'instal·lació interior, amb caixa
enchufable metàl·lica tipus B per a
correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador.
U.t.
485€
2
970€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 214
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé de sobreintensidad,
denominació RV-ITN, de la casa
ARTECHE, amb senyal
temporitzat i tirs, per a la seva
instal·lació interior
U.t.
925€
21
19425€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé MAYVASA Relé direccional
de sobreintensitat, necessària
alimentació de contínua, amb
senyal temporitzat i tirs
d'instal·lació interior, amb caixa
endollable metàl·lica tipus B per a
correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador
U.t.
250€
2
500€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé electrònic de sobreintensitat
monofàsic a temps independent,
tipus M.I.A.-1 de ref. 007/4,
necessària alimentació de contínua,
sistema de mesura estanc, amb
caixa enchufable metàl·lica tipus A
para correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador.
U.t.
78.5€
4
314€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 215
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Relé eléctrónico per a reconexión
automàtica d'interruptors tipus
R.R.A.-3F de ref. 008/2, necessària
alimentació de contínua, 5 cicles de
funcionament, amb caixa
enchufable metàl·lica tipus B per a
correcta ubicació. Disposa
d'element senyalitzador..
U.t.
268.45€
15
4026.75€
Total Capítol 11 Relés de protecció 27175.75€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 216
2.12. Capítol 12 Equips de mesura
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Comptador trifàsic de potència
activa model L200. Classe 1
U.t.
170.38€
6
1022.28€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Comptador trifàsic de potència
reactiva model FG/MG330j1.
U.t.
187.5€
6
1225€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Voltímetre analògic de la casa
SACI, amb tensió d'alimentació
110V, escala de 0-250 KV. Classe
0,5
U.t.
43.5€
2
87€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Voltímetre analògic de la casa saci,
amb tensió d'alimentació 110V,
escala de 0-30 KV. classe 0.5
U.t.
29.4€
2
58.8€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Frecuencímetro analògic de la casa
SACI, per a freqüència 50 Hz.
classe 0.5
U.t.
67.5€
2
135€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Sincronoscopi de la casa saci, de 3
llums per a visualitzar sincronisme
U.t.
72.75€
1
72.75€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 217
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Amperímetre de la casa SACI amb
entrada de 0-5 a i visualització de
0-150 A. amb classe de precisió 0.5
U.t.
69.87€
6
419.22€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Batímetre analògic de la casa SACI
amb tensió d'alimentació 110 V-5
A, trifàsic. amb escala 0-60 MW
U.t.
154.35€
2
308.7€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Batímetre analògic de la casa SACI
amb tensió d'alimentació 110 V-5
A, trifàsic. amb escala 0-60 MVAr
U.t.
145.55€
2
291.1€
Total Capítol 12 Equips de mesura 3619.85€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 218
2.13. Capítol 13 Enllumenat
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Lluminària de vapor de sodi d'alta
pressió de 250 W i 220 Vca.
Denominació ET-400 tipus fanal de
la casa Carandini
U.t.
180€
10
1800€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Enllumenat d'emergència model
530063 de potència 20 W de la casa
SIMON, autonomia superior a 1 h
U.t.
190€
30
5700€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Lluminària de tub fluorescent de
36 W, denominació FBS 2*36 de la
casa Philips
U.t.
15.65€
25
391.25€
Total Capítol 13 Enllumenat 7891.25€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 219
2.14. Capítol 14 Diversos
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Conjunt de Cel·les prefabricades,
aïllament en SF6 de la casa
SIEMENS
U.t.
2567€
14
35938€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Bàcul d'Acer Columna d'acer
galvanitzat d'espessor normal i 35
cm de empotrament, d'una altura
de 7,5 m
U.t.
235.5€
10
2355€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Tanca a base de panells de
polipropilè emplenats amb formigó
protectora de 3,5 m d'altura, amb
tots accessoris
m
13.9€
260
3614€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Interruptor magnetotérmic de 160
A de corrent nominal, de fabricació
ABB
U.t.
395.3€
1
395.3€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Interruptor magnetotérmico de 63
A de corrent nominal, de fabricació
ABB
U.t.
154.4€
3
463.2€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 220
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Interruptor magnetotérmico de 32
A, de la casa ABB
U.t.
103.5€
9
931.5€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Interruptor magnetotérmic de 10
A, per a circuit de corrent
contínua, de la casa ABB
U.t.
45.3€
30
1359€
Descripció Unitats Preus Quantitat Total
Piquetes per a la posada a terra de
l'Estació,
U.t.
35€
33
1155€
Total Capítol 14 Diversos 42211€
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 221
3. Resum del pressupost
Total Capítol 1 Obra civil 506,733.59€
Total Capítol 2 Conductors 5,540.97€
Total Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris 18,749.2€
Total Capítol 4 Interruptors Automàtics 209,040€
Total Capítol 5 Transformadors de potència 792,640€
Total Capítol 6 Transformadors de tensió 25,638€
Total Capítol 7 Transformadors d’intensitat 73,922.1€
Total Capítol 8 Seccionadors 20,229€
Total Capítol 9 Autovalvules 17,616.3€
Total Capítol 10 Equips Auxiliars 17,575.2€
Total Capítol 11 Relés de protecció 27,175.75€
Total Capítol 12 Equips de mesura 3,619.85€
Total Capítol 13 Enllumenat 7,891.25€
Total Capítol 14 Diversos 42,211€
---------------------- Total execució i material 1,768,582.21€ Despeses varies 13% 229,915.68€ Benefici industrial 6% 106,114.93€ I.V.A. 16% 282,973.15€ Total pressupost general 2,387,585.97€
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera
6. Plec de condicions
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 222
Índex Plec de condicions 1. Generalitats........................................................................................225
1.1. Descripció. ......................................................................................................225
1.2. Àmbit d’aplicació..........................................................................................225
2. Condicions administratives. .............................................................226 2.1. Contracte........................................................................................................226
2.2. Recisió del contracte. ...................................................................................226
2.2.1. Recisió del contracte d’alguna de les parts. ....................................226
2.2.2. Resolució unilateral del contracte. .....................................................228
2.3. Reclamacions i indemnitzacions.................................................................228
2.4. Assegurances. ................................................................................................229
2.4.1. Assegurances de construcció..............................................................229
2.4.2. Altres assegurances. ..............................................................................230
2.5. Jurisdicció del contracte..............................................................................232
2.6. Concurs i adjudicació...................................................................................233
2.7. Termini d’entrega i execució.......................................................................237
3. Condicions econòmiques. .................................................................237 3.1. Liquidacions. ...................................................................................................237
3.2. Liquidació en cas de recisió del contracte. .............................................238
3.3. Preus i condicions de pagament................................................................238
3.4. Certificacions..................................................................................................238
3.5. Terminis i penalitzacions................................................................................239
3.5.1. Programació dels treballa. ...................................................................239
3.5.2. Termini d’execució.................................................................................240
3.5.3. Prorroga del termini d’execució..........................................................241
3.6. Progrés dels treballs. ......................................................................................241
3.7. Endarreriment del contractista. ..................................................................241
3.8. Penalitzacions per endarreriment...............................................................242
3.9. Fiança i garantia............................................................................................243
3.10. Clàusules financeres. .................................................................................243
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 223
4. Condicions facultatives.....................................................................244 4.1. Ma d’obra .......................................................................................................244
4.2. Materials. .........................................................................................................245
4.2.1. Adquisició de materials .........................................................................245
4.2.2. Inspecció i mesures prèvies al muntatge...........................................246
4.2.3. Variacions i canvi de materials............................................................246
4.2.4. Protecció..................................................................................................247
4.2.5. Certificat de materials...........................................................................248
4.2.6. Comprovació dels materials. ...............................................................248
4.3. Eines..................................................................................................................248
4.3.1. Plànols.......................................................................................................249
4.4. Normativa........................................................................................................250
4.5. Seguretat i higiene.........................................................................................251
4.6. Subcontractista ..............................................................................................252
4.7. Riscs. .................................................................................................................252
4.8. Realització i control del disseny. .................................................................252
4.8.1. Realització ...............................................................................................253
4.8.2. Definició dels requeriments de partida. .............................................253
4.8.3. Assignació de responsabilitats. ............................................................253
4.8.4. Especificació del disseny. .....................................................................254
4.8.5. Enginyeria bàsica. ..................................................................................254
4.8.6. Enginyeria de disseny. ...........................................................................254
4.8.7. Revisió del disseny. .................................................................................255
4.8.8. Dossier final. .............................................................................................255
4.9. Inspeccions durant la instal·lació................................................................256
4.9.1. Autocontrol..............................................................................................256
4.9.2. Inspeccions programades....................................................................257
4.10. Inspecció final.............................................................................................257
4.11. Recepció de subministres.........................................................................258
4.11.1. Realització ...............................................................................................258
4.12. Recepció de l’obra. ..................................................................................259
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 224
4.12.1. Recepció provisional. ............................................................................259
4.12.2. Recepció final i garantia. .....................................................................260
5. Condicions tècniques. .......................................................................261 5.1. Objecte. ..........................................................................................................261
5.2. Assajos i probes. .............................................................................................261
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 225
1. Generalitats.
1.1. Descripció.
Les condicions i clàusules a les quals fa referència el present Plego de
Condicions tracten de la contractació per part de persona física o jurídica del
Projecte corresponent a la Subestació Transformadora i totes les seves
memòries i càlculs derivats.
1.2. Àmbit d’aplicació.
L'àmbit d'aplicació d'aquest Plego de Condicions, s'estén a tots els sistemes
elèctrics, d'alta i mitja tensió, instrumentació i control que formen part del
present Projecte, el qual comprèn a més del Plego de Condicions, els
següents documents:
• Memòria.
• Annexos
• Amidaments
• Pressupost
• Estudi amb entitat pròpia
L'indicat en el present apartat serà d'aplicació a tots els treballs que s'han de
realitzar per a la Subestació, bé siguin les obres que s'executin en camp i en
sala de control com els concernents en el parc d'intempèrie (220 KV). Com
capítol últim del present apartat, s'inclouen les especificacions tècniques
relatives a les característiques constructives i condicions de servei dels
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 226
materials a utilitzar en el projecte. Aquest projecte té caràcter d'obligat
compliment, una vegada emplenat amb els corresponents segells i legalitzat.
2. Condicions administratives.
2.1. Contracte
El contracte es formalitzarà mitjançant document privat que podrà elevar-se
a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts, corrent les despeses
derivades d'aquesta acció per part del Contractista. Aquest contracte
comprendrà l'adquisició de materials necessaris per a realitzar el conjunt dels
treballs descrits, programació, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució
de l'obra en el termini estipulat, així com la reposició d'unitats defectuoses,
la realització d'obres complementàries i les derivades de les modificacions
que es produeixin durant l'execució, aquestes últimes en els termes previstos.
La totalitat dels documents que componen el projecte tècnic de l'obra seran
incorporats al contracte i tant el Contractista com la Propietat haurien de
signar-los.
2.2. Recisió del contracte.
2.2.1. Recisió del contracte d’alguna de les parts.
El contractista podrà rescindir el contracte, en els casos que
s'especifiquin en la Llei de Contracte de Treball, no sent
d'abonament, en cap cas, quantitat superior al treball efectuat.
L’ incompliment sense causa justificada d'alguna de les condicions
reflectides en el contracte o en aquesta documentació, donarà dret a
la propietat a rescindir automàticament el contracte.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 227
Es consideren causes suficients per a la rescissió del contracte per
part de la propietat les següents:
o La fallida o suspensió de pagaments del Contractista.
o El qual no es doni començament al treball en el
termini assenyalat en el Contracte.
o El qual es defugi repetidament el subministrament de
personal amb el grau d'especialització necessària o de
material de la qualitat requerida.
o L’ incompliment de la legislació vigent.
o L’ incompliment reiterat de les obligacions enfront de
tercers.
o L’ incompliment reiterat de les instruccions del Tècnic
de la propietat que supervisa els treballs realitzats.
o L'abandó de l'obra sense causa justificada.
o La negligència en l'execució dels treballs.
o Incompliment del Contracte en tot o en part amb
perjudici per als interessos de l'obra.
La Propietat comunicarà per escrit al Contractista, les anteriors
fallades i si el Contractista no prengués les mesures oportunes per a
remeiar-los en el termini màxim de deu dies, el Propietari tindrà dret
a exigir la paralització del treball en l'estat que es trobi, sense
perjudici de reclamar les responsabilitats consegüents.
Una vegada advertit el Contractista de la paralització del treball,
aquest procedirà immediatament a:
- Detenir qualsevol activitat relacionada amb el treball.
- Permetre al Propietari tots els drets relacionats amb el treball que el
Contractista fos titular enfront de tercers.
En els casos previstos en aquesta clàusula, el Contractista serà
indemnitzat per tots els treballs efectuats fins al moment de la
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 228
paralització del treball, en la mesura que aquests hagin estat efectuats
d'acord amb el Contracte.
Si a causa de la rescissió del Contracte per les causes abans citades
es produïssin retards en el conjunt o les parts de l'obra serà
d'aplicació la clàusula de penalització acordada.
Conformement als efectes que s'estableixen en l'article 1594 del Codi
Civil, la Propietat, per la seva sola voluntat, podrà rescindir el present
Contracte d'execució, encara que els treballs haguessin començat.
En cas de conflicte, quant a la interpretació d'aquesta clàusula s'estarà
al disposat en els articles 1088 a 1253 del Codi de Comerç, quant a la
suspensió de pagaments i fallida.
2.2.2. Resolució unilateral del contracte.
En el cas que la propietat decidís rescindir el Contracte
unilateralment, el Contractista tindrà dret a sol·licitar la liquidació de
totes les seves obligacions. La Propietat abonarà del treball realitzat,
les retencions efectuades i retornarà la fiança (si l'hagués).
2.3. Reclamacions i indemnitzacions.
El contractista eximirà al Propietari de tota responsabilitat per qualsevol
pèrdua o dany en els béns de la seva propietat o encomanats a la cura,
custòdia o control del Contractista, els seus agents o empleats.
El Contractista indemnitzarà i exonerarà al Propietari de tota responsabilitat
per qualsevol reclamació presentada a tercers referents a imposició de
costos, taxes judicials o minutes d'Advocats i Procuradors per plets
relacionats directa o indirectament amb el treball.
En tot cas, el Contractista accepta i assumeix la responsabilitat exclusiva per
l'exacte compliment de totes les obligacions establertes per disposicions
Nacionals, Provincials o Municipals, Reglamentacions, Ordenances o
Estatuts, relacionats amb el Segur d'Atur, Segur d'Accidents de Treball i, en
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 229
general, per totes les normes que poden implicar un càrrec o responsabilitat
del Propietari.
El Contractista es compromet a rembolsar al Propietari de les sumes que
aquest es vegi obligat a pagar a causa de negligències per part del
Contractista en el compliment de les seves obligacions.
El Contractista mantindrà al Propietari al marge de qualsevol reclamació per
part de tercers, relacionats, directa o indirectament amb el treball. Si en
qualsevol moment es provés l'existència d'algunes d'aquestes reclamacions,
imputable al Contractista, i per la qual el Propietari pogués ser fet
responsable, el Propietari tindrà dret a descomptar de qualsevol pagament
degut, segons Contracte, la quantitat suficient per a afrontar les despeses
d'aquesta reclamació.
2.4. Assegurances.
2.4.1. Assegurances de construcció.
La necessitat de produir les Assegurances de Construcció vindrà fixat
en el Contracte. En el cas que així es fixi, haurien de complir-se les
condicions següents:
Prèviament en l’inici dels treballs contractats, el Contractista
facilitarà a la Propietat una plataforma de les pòlisses de segur de
construcció que pretengui subscriure, al sol efecte que aquesta quedi
informada sobre el seu abast i efectes i sense que tal coneixement
impliqui conformitat amb les mateixes i exoneració de les
responsabilitats que el Contractista accepta amb vista a cobrir la
totalitat dels riscos que puguin derivar-se com a conseqüència de
l'execució dels treballs a realitzar.
Totes les pòlisses de segur seran executades de manera que
l'Assegurador es compromet a no cancel·lar la pòlissa durant el seu
període d'aplicació sense haver avisat a la Propietat per escrit amb
trenta dies d'anticipació de la data de cancel·lació.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 230
A petició de la Direcció d'Execució, el Contractista lliurarà una còpia
dels rebuts de pagament de les citades pòlisses.
El Contractista avisarà per escrit a la Propietat si, al seu judici, es
precisen assegurances addicionals durant l'execució dels treballs.
L'acceptació d'aquesta proposta per part de la Propietat queda a
elecció d’ella.
2.4.2. Altres assegurances.
En tot moment, durant l'execució dels treballs, el Contractista
mantindrà al seu cost els següents segurs:
o Personal. Assegurances laborables fins als límits
legals establerts.
o Vehicles. Assegurances cobrint com a mínim els
danys a tercers. S'inclou en aquest apartat el transport
del personal si es realitza en vehicles del Contractista.
o Transport. Assegurances de transport de materials i
equips de la Propietat transportats per tercers.
o Segur de Responsabilitat Civil. El Contractista queda
obligat a adoptar totes les mesures de seguretat que les
disposicions vigents preceptuen per a evitar possibles
accidents, a més de les quals s'indiquen en l'Estudi de
Seguretat i Plego de Condicions.
El contractista serà responsable durant l'obra, de tots els danys i
perjudicis directes i indirectes, que es puguin ocasionar a qualsevol
persona, propietat, empresa o servei públic o privat, com a
conseqüència dels actes, omissions o negligències del personal al seu
càrrec i de la deficient organització de l'obra.
Les responsabilitats esmentades arribaran a directament al
Contractista que serà considerat com únic responsable, encara quan el
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 231
fet que les produeixi mereixi la qualificació d'accident o cas fortuït,
pel que des de l'inici de l'obra haurà de tenir contractada una pòlissa
de segur de Responsabilitat Civil amb una garantia mínima de
600.000 €. (quan no s'especifiqui alguna altra quantitat), incloent les
Fiances Civils i Criminals.
El Contractista haurà de presentar una fotocòpia de la pòlissa en
vigor, estesa per una companyia de suficient solvència, així com
l'últim rebut pagat, comprometent-se així mateix a presentar els
successius rebuts que vencin durant l'execució dels treballs. La
propietat es reserva el dret de sol·licitar la inclusió o modificació de
les clàusules que consideri oportunes perquè el segur tingui el seu ple
efecte.
La pòlissa haurà de considerar com “tercers” a les altres empreses i
persones de les mateixes que intervinguin en l'obra simultàniament,
incloent la cobertura per danys que puguin causar a béns preexistents,
tant ja lliurats a la Propietat com en curs d'execució. Així mateix
haurà d'incloure's la Responsabilitat Civil Croada i la Patronal la
derivada d'Equips i Maquinària, la Subsidiària dels Subcontractistes
que puguin intervenir, la derivada del Manteniment amb un mínim de
dotze mesos, la Subsidiària per utilització de Vehicles de Tercers, tot
això amb clàusula de renúncia per part de l'entitat asseguradora (del
Contractista) dels drets de subrogació de recobro sobre la Propietat o
contra altra empresa concorrent en l'obra.
Així mateix haurien de presentar fotocòpia de la pòlissa Acumulativa
d'Accidents segons el Conveni al que pertany l'empresa que executi
els treballs.
El Contractista serà responsable únic dels danys i perjudicis que es
derivin de l’incompliment de la legislació vigent en aquesta matèria,
ja que es consideren inclosos en el preu de la Contracte totes les
despeses precises per a emplenar aquestes disposicions, contingudes
en l'Estudi de Seguretat presentat i Pla de Seguretat elaborat sobre la
base del mateix.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 232
Si per incompliment del Pla de Seguretat o negligència en l'exigència
del seu compliment es produís algun accident, que donés lloc a la
paralització dels treballs, el retard que per aquesta circumstància es
produeixi no podrà considerar-se com causa de justificació del
mateix.
El Contractista queda obligat al compliment del disposat en l'actual
legislació de material laboral, segurs, vargas i altres disposicions
vigents de caràcter social, que en endavant posin en vigor, no sent
responsable la Propietat de l'incompliment de les mateixes, ni de les
quals es dictin per les Autoritats competents.
2.5. Jurisdicció del contracte.
Qualsevol dubte o discrepància que pogués sorgir entre les parts
Contractants durant la vigència del Contracte, amb vista a la seva
interpretació, desenvolupament i definitiva execució, serà resolta per mitjà
del procediment especial d'Arbitratge d'Equitat, previst i regulat per la Llei
Espanyola de 22 de Desembre de 1953 .
Tret que el Contracte s'especifiqui d'altra manera, ambdues parts, amb
renúncia expressa de qualsevol fur especial que pogués correspondre'ls, se
sotmeten al dels Jutjats i Tribunals de Barcelona, lloc en el qual així mateix,
es portarà a terme el procediment arbitral al que aquest apartat es refereix.
1.1. Força major.
Les Parts acorden a definir com casos fortuïts o de força major els fets o
accions que afectant el progrés normal del treball a realitzar, estiguin més
enllà del control raonable de les Parts i que no puguin ser prevists, sempre
que tals fets o accions no tinguin lloc com a conseqüència de la negligència
de la Part que els invoqui o dels seus empleats. En conseqüència, es
considerarà com cas fortuït o de força major als quals s'enumeren a
continuació, sempre que estiguin compresos dintre de ladefinición abans
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 233
assenyalada i en l'enteniment que tal enumeració no té caràcter taxatiu sinó
simplement enunciatiu: incendi, inundacions, naufragis, terratrèmols,
desastres, guerres, operacions militars de qualsevol índole, revolucions,
commocions civils, vagues i epidèmies.
Cap de les parts serà responsable per falta i incompliment dels termes del
Contracte, si la seva execució i/o compliment ha estat impedit, demorat o
obstaculitzat per cas fortuït o de força major. En aquests casos la data de
terminació dels treballs a realitzar seriosa prorrogada pel termini que
estableixin les Parts de comú acord.
Quan ocorri un cas fortuït o de força major que afecti el procés normal de
l'Obra, la Part afectada notificarà el fet per escrit a l'altra Part amb la màxima
brevetat possible. Les Parts realitzaran els esforços necessaris que els
corresponguin per a superar la situació.
Al cessar l'esdeveniment o circumstància de força major i/o cas fortuït, les
Parts consultaran sobre la situació i procediran de comú acord a efectuar tots
els reajustaments que resultin necessaris per a la culminació de les activitats
contractades. A aquest efecte el Contractista presentarà una revisió de la ruta
crítica de l'Obra i/o alternativa d'acció que es formalitzarà de mutu acord
segons el procediment de Canvi d'Ordre.
Si per circumstància de força major i/o cas fortuït una o ambdues Parts
resultessin impedides durant un període major a quatre mesos, de complir les
obligacions estipulades en el Contracte, les Parts s'obligaran a consultar-se
mútuament respecte als plans i modalitats per a l'execució futura del
Contracte. En cas que tals consultes no donessin com resultat un acord entre
la Parts, qualsevol d'elles podrà, al seu judici, rescindir el Contracte.
2.6. Concurs i adjudicació.
El Contractista accepta, sota demanda de la Propietat, les condicions que es
redacten a continuació:
El concursant haurà d'ajustar la seva oferta segons les condicions prescrites
pel propietari En particular, l'oferta se cenyirà als abastos que es fixen en les
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 234
especificacions tècniques que adjunti el Propietari. No obstant això, si es
desitja suggerir qualsevol canvi o modificació, que l’oferent consideri pugui
fer tècnica i econòmicament més atractiva altra alternativa, aquesta podrà ser
remesa, en document separat pel que fa a l'oferta principal, com variant a
considerar i en la qual s'haurà d'indicar clara i detalladament en què
consisteixen els canvis o variacions i les raons que aconsellen a l'introduir-
los.
El concursant, abans de presentar l'oferta, haurà de mantenir
imprescindiblement una entrevista amb el director tècnic de la Propietat que
executa l'obra.
El oferent haurà d'acceptar expressament les Bases del Concurs. Pot acordar-
se la desqualificació del concursant per presentar excepcions a les presents
bases. No obstant això , en cas que el concursant no acceptés, en tot o en part
alguna de les condicions, o volgués fer alguna reserva sobre les mateixes, ho
haurà de fer constar explícitament en la seva oferta sota l'epígraf
“Excepcions a les condicions de concurs ”.
En tot moment anterior a la data límit per a la presentació de l'oferta, el
Propietari pot modificar els documents de la Petició d'Oferta, ja sigui per
pròpia iniciativa o a conseqüència d'una petició d'aclariments.
Les ofertes no duran afegits, esmenes, raspadures, etc. Les persones que
signin les ofertes seran, en cada cas, les següents:
-Si el oferent és una única societat, ho faran l'o les persones degudament
apoderades per l'empresa amb document notarial.
-Si el oferent és una associació, unió o grup d'empreses, ho faran els
respectius representants de cadascuna d'elles, podent ser aquests un o varis
en cada cas.
Tots ells es trobaran així mateix degudament apoderats notarialment per les
seves empreses. L'oferta, signada per les persones apoderades, compromet
legalment a tots i cadascun dels membres del grup, amb responsabilitat
conjunta i solidària.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 235
El oferent suportarà tots les despeses, qualsevol que sigui el seu motiu o
causa, derivats de la preparació, elaboració o presentació de la seva oferta,
no podent en cap cas, i sigui com anàs el resultat final del concurs,
repercutir-se'ls total o parcialment al Propietari.
El Propietari disposarà del termini de vigència de les ofertes per a procedir al
seu enjudiciament i qualificació. Durant aquest termini es podrà requerir la
presència de tècnics qualificats i amb representació suficient dels
concursants que s'estimin precís, a fi de recaptar la informació que es
consideri necessària.
Per a enjudiciar les ofertes es tindran en compte, entre uns altres, els
següents criteris:
o Terminis i garantia del seu compliment.
o Qualitat tècnica de les ofertes.
o Idoneïtat dels Organigrames d'obra i especialment de les
persones que ocuparan els llocs més rellevants.
o Adequació i contingut del Pla de Qualitat.
o Preus.
o Currículum dels treballadors.
El Propietari es reserva el dret de rebutjar les ofertes que estimi que no són
convenients als seus interessos. Igualment es reserva el dret a admetre
qualsevol oferta que li convingui, encara que contingués defectes de forma.
El Propietari es reserva el dret de no adjudicar alguna o algunes de les
partides ofertes pel concursant sense que per aquesta causa aquest, cas de
resultar Adjudicatari, pugui formular reclamació alguna.
L'admissió o no admissió de les ofertes, l'adjudicació a determinat
Contractista o la decisió de considerar deserta l'adjudicació, és lliure per part
del Propietari, sense que el mateix hagi de fonamentar aquests actes i sense
que contra això càpiga recurs o acció alguna per part dels oferents.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 236
Al concursant seleccionat se li comunicarà per escrit l'adjudicació, passant a
formalitzar-se el corresponent contracte en un termini màxim de 30 dies a
partir de la data d'adjudicació.
La validesa de l'oferta serà de tres mesos a partir de la data d'admissió
d'aquest document.
En resum, els documents que haurà de presentar el oferent seran els
següents:
o Còpia autoritzada, o testimoniatge notarial, del Poder del
Signant de l'Oferta o fotocòpia del mateix.
o Declaració expressa del oferent de l'acceptació plena del
present Plego de Condicions i restants documents de la
petició d'oferta
o Termini de validesa de l'oferta.
o Programació de tots els treballs a realitzar.
o Pla de Qualitat d'execució.
o Organigrama de l'Obra i Currículum del personal d'obra.
o Relació de proveïdors que tingui previst el ofertante per a
l'execució dels treballs i subministrament de materials i
equips.
o Documentació que acrediti trobar-se al corrent de les
obligacions tributàries segons la legislació vigent.
o Certificat de la Seguretat Social on s'indiqui estar al corrent
de pagament i no tenir cap descobert en aquest organisme.
o Llista de referència dels treballs anàlegs realitzats en els
últims 3 anys.
o Excepcions a les condicions del concurs.
o Qualsevol alternativa tècnica i/o econòmica que es desitgi
realitzar. La valoració d'aquestes alternatives haurien
d'incloure's en l'oferta econòmica en document a part.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 237
o Nom, telèfon i fax de contacte de la persona a qui dirigir-se
en cas de ser necessàries consultes o aclariments relacionats
amb l'oferta.
o Exemplar signat de les Especificacions Tècniques.
2.7. Termini d’entrega i execució.
El Contractista donarà inici a l'obra en el termini que figuri en el contracte
establert amb la Propietat o, en defecte d'això, als 15 dies de l'adjudicació
definitiva o signatura del contracte.
El Contractista estarà obligat a notificar per escrit al Director Tècnic de la
Propietat responsable del treball la data d'inici dels treballs.
Per a l'execució, lliurament i engegada de la instal·lació s'establirà un període
de tres mesos a partir de signatura del contracte, incloent diumenges i
festius.
Els casos de força major deguts als quals el temps previst per a la finalització
de la instal·lació pogués alterar-se, es donaran per escrit i amb justificació
oficial a la Propietat.
3. Condicions econòmiques.
3.1. Liquidacions.
Acabada l'obra es procedirà a la liquidació final, que s'efectuarà d'acord amb
els criteris establerts en el contracte.
La liquidació de la instal·lació ja acabada, serà presentada pel contractista
per a la comprovació per part de l'Adreça d'Obra en el termini de 2 setmanes,
contant des de la data de recepció.
Juntament amb la liquidació s'enviaran quants documents siguin necessaris
per a la comprovació de les mateixes.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 238
De les factures i sol·licituds de pagament a compte de l'obra executada es
lliurarà un exemplar per part del Contractista a l'Adreça d'Obra.
3.2. Liquidació en cas de recisió del contracte.
Sempre que es rescindeix el contracte per causes anteriorment citades, o bé
mitjançant mutu acord, s'abonaran al Contractista les parts d'obra executades
així com els materials utilitzats en obra.
Quan es rescindeixi el contracte, durà implícita la retenció de la fiança, per a
obtenir les possibles despeses de conservació, el període de garantia i els
derivats del manteniment, fins a la data de la nova adjudicació.
3.3. Preus i condicions de pagament.
Els subministraments, treballs i serveis del present projecte seran facturats
als preus estipulats en la secció de Pressupostos. Les tarifes allí establertes
inclouen estudis, desenvolupament, instal·lació i engegada de tots els serveis
oferts.
La forma de pagament serà la següent:
o 20% al realitzar-se la Comanda
o 20% al subministrament dels equips
o 60% amb certificacions mensuals
El pagament podria ser modificat per mutu acord entre ambdues parts,
apareixent expressament escrit en el Contracte de compra-venda.
Els pagaments s'efectuaran mitjançant Transferència Bancària amb
venciment a 60 dies data de factura.
3.4. Certificacions.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 239
Les certificacions es presentaran mensualment a l'Adreça d'Obra en el
nombre de còpies que es requereixi.
Se certificaran per separat els treballs inclosos en el Contracte i els treballs
Suplementaris d'acord amb les següents normes:
- Certificacions dels treballs del Contracte.
Les certificacions es realitzaran utilitzant com guia el Mesurament Valorat i
l'Avanç Físic reflectint cada mes les unitats d'obra acumulades.
Les deduccions o augments en les unitats d'obra que resultant de la Revisió
dels Documents Tècnic, sobre les indicades, s'abonaran als preus
contractuals.
Les certificacions es realitzaran sempre a origen deduint la certificació del
mes anterior i les retencions contractuals.
- Certificacions de treballs suplementaris.
Se certificaran per Ordre de Treball d'una manera acumulativa.
En el cas de treballs realitzats en règim d'Administració, haurien d'adjuntar-
se a la mateixa, per Ordre de Treball:
- Mà d'Obra: Còpia dels parts de treball diari aprovats, indicant el nom i la
categoria del personal que hagi executat el treball
- Materials: Ídem Mà d'Obra, adjuntant a més les factures corresponents en
cas de no figurar els seus preus en el Pressupost.
Les certificacions es lliuraran a l'Adreça d'Obra com a màxim el dia cinc de
cada mes.
3.5. Terminis i penalitzacions.
3.5.1. Programació dels treballa.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 240
Abans de començar els treballs, el Contractista estarà obligat a
presentar un programa detallat de la seva execució, en el qual s'haurà
d'incloure perceptivament el següent:
o Ordenació en parts o classes de treballs que componen
el projecte, indicant les unitats a realitzar.
o Descripció dels mitjans necessaris, tant de personal i
materials, com instal·lacions i equips, amb expressió
dels seus rendiments mitjos.
o Estimació dels terminis d'execució dels diferents
treballs, instal·lacions i operacions preparatòries,
transport i posada en servei dels equips i de l'execució
de les diverses parts dels treballs contractats.
o Valoració mensual i acumulada de l'obra programada,
per parts o classes d'obra i en conjunt, a preus unitaris.
o Gràfics, diagrames i organigrames de les diverses
activitats o treballs.
o Diagrama de barres del conjunt de l'obra contractada i
les seves parts essencials.
Aquest programa només podrà ser variat pel contractista a fi
d'escurçar terminis d'execució i prèvia aprovació de l'Adreça d'Obra.
Si d'això es deriven despeses suplementàries per a la Propietat serà
preceptiva l'aprovació prèvia d'aquesta i que la modificació del
programa no tingui com objecte recuperar el temps perdut pel
contractista.
3.5.2. Termini d’execució.
El Contractista executarà les obres d'acord amb el programa de
treball. Sense perjudici de l'estipulat en les Especificacions sobre la
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 241
terminació prioritària parcial dels treballs, aquests es conclouran,
totalment dintre dels terminis establerts en el Contracte, tenint en
compte eventualment les pròrrogues en virtut del punt següent.
3.5.3. Prorroga del termini d’execució.
Si la quantitat de treball extra o addicional de qualsevol classe, o les
circumstàncies especials de qualsevol naturalesa que es produeixin
poden ser tals que fessin just concedir al Contractista una pròrroga en
el termini per a la terminació dels treballs, l'Adreça d'Obra haurà de
determinar l'extensió d'aquesta pròrroga del termini, a fi de que la
seva sol·licitud pugui ser estudiada.
3.6. Progrés dels treballs.
La totalitat dels materials, equips i mà d'obra que el Contractista hagi
d'aportar en virtut del Contracte, així com la forma, manera i rapidesa
d'execució o manteniment dels treballs, han d'ésser de qualitat i han posat
que es porti a terme de tal forma que satisfacin a l'Adreça d'Obra. Si pel que
sembla de l'Adreça d'obra, el ritme dels treballs o d'alguna de les parts, és
massa lent per a assegurar la seva terminació, l'hi comunicarà al Contractista,
el qual immediatament, haurà d'adoptar les mesures que consideri
necessàries i que l'Adreça d'Obra aprovi per a accelerar l'execució dels
treballs, amb l'objecte d'acabar-los dintre del termini fixat.
Si el compliment dels terminis parcials, quan sigui per causes imputables al
Contractista, fes preveure racionalment un retard en la recepció final dels
treballs, el Propietari pot adoptar indistintament per la resolució del
Contracte o per la imposició de les penalitats segons Contracte. D'igual
manera es procedirà si el termini final ha quedat incomplert.
3.7. Endarreriment del contractista.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 242
El Contractista treballarà en hores extres i festives, sense càrrec algun a la
Propietat, fins a recuperar els retards ocasionats en l'Obra i obtindrà a la seva
costa els permisos necessaris per a treballar en hores extraordinàries,
nocturnes o festives, en aquest cas disposarà de totes les instal·lacions
complementàries que siguin necessàries especialment, il·luminació adequada
i mesures de seguretat.
En cas que es produeixi qualsevol retard del Propietari es concedirà una
pròrroga de la data de terminació programada que cobreixi la durada d'aquest
retard, i el Contractista, però s'acorda que no es farà cap pagament al
Contractista a causa de tal retard, i el Contractista accepta no presentar, i des
d'aquest moment renuncia a això, reclamació per danys causats per tal retard.
El Contractista informarà per escrit al Director d'Obra de les causes que
puguin suposar retards en la finalització dels treballs.
El mal temps no podrà ser al·legat com justificació dels retards en la
realització dels treballs, excepte en els pocs casos que la Propietat accepti la
declaració de Força Major.
3.8. Penalitzacions per endarreriment.
Si el Contractista no acaba els treballs dintre del termini estipulat, amb
inclusió de pròrrogues eventuals, el Contractista pagarà al Propietari per això
l'import o imports establerts en el Contracte com penalització, per cada dia o
fracció de dia que transcorri per excés, fins a la data que quedi acabada cada
part dels treballs, segons es descriu en els documents del Contracte.
Aquestes penalitats no poden excedir del 20% del pressupost total de l'obra,
pel que una vegada arribat aquest límit màxim, el Propietari podrà resoldre el
Contracte, amb aplicació de les indemnitzacions que procedeixin al seu
favor. L'obligació del Contractista d'indemnitzar al Propietari per retard
subsistirà, encara en el cas que, per causes alienes a fi del Contracte, es
retardi la posada en servei de la instal·lació construïda pel contractista. El
Propietari podrà, sense perjudici de qualsevol altre mitjà de reemborsament,
deduir la quantitat corresponent de les quals estant en el seu poder siguin, o
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 243
vagin a ser, degudes al Contractista. El pagament o la deducció de tals
indemnitzacions no revelaran al Contractista de la seva obligació d'acabar les
obres ni de qualsevol dels seus altres obligacions i responsabilitats que
emanin del Contracte.
Si el Propietari pogués posar o hagués posat en servei la instal·lació per a la
fi prevista, encara que no s'haguessin acabat la totalitat dels treballs
contractats, la indemnització per retard serà decidida per al període de retard
transcorregut després de la posada en servei en la proporció corresponent al
valor de les instal·lacions posades en servei.
3.9. Fiança i garantia.
En el contracte s'establirà la fiança, que el Contractista haurà de dipositar en
garantia del compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els
pagaments realitzats a compte de l'obra. De no estipular-se la fiança en el
contracte, s'adoptarà com garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a
compte.
En el cas que el Contractista es negués a fer pel seu compte, els treballs per a
ultimar l'obra en les condicions establertes en la garantia, la propietat podrà
ordenar l'executar-les a un tercer, abonant el seu import amb recàrrec a la
retenció o fiança.
La fiança retinguda, s'abonarà al Contractista en un termini no superior a 30
dies, una vegada signada l'acta de recepció definitiva de l'obra.
3.10. Clàusules financeres.
El tècnic es farà càrrec de tots les despeses d'embalatge i transport dels
materials necessaris per a dur a bon terme el projecte fins al lloc on es troba
localitzada la instal·lació. Si els materials transportats sofrissin desperfectes
serà el Contractista el responsable.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 244
Durant el període de garantia, la totalitat de les despeses originades per
reparacions haurà d'atendre'ls el Contractista, inclusivament les despeses
originades per transport.
Les tarifes acordades comprendran salaris, beneficis, càrregues socials,
dietes, segurs i amortització de l'utillatge personal en jornades de treball de 8
hores diàries de dilluns a divendres. A partir de les 8 hores diàries de dilluns
a divendres, l'augment serà del 40% sobre la tarifa base. Si les jornades de
treball s'estenen a les nits (de 22 a 6 hores), dissabtes, diumenges i festius
l'augment serà del 75%.
4. Condicions facultatives.
Les condicions facultatives assenyalen les mesures prèvies per a assegurar una
bona execució de tota l'obra, pel que es preveurà a més la forma de resoldre
possibles incidències.
4.1. Ma d’obra
La mà d'obra a emprar pel contractista serà sempre de la més alta
qualificació requerida per a cada ofici. En determinades especialitats, el
Propietari podrà exigir al Contractista titulacions adequades o experiència
documental provada en aquestes qualificacions professionals.
Aquestes Condicions Facultatives han de ser conegudes per tots els
responsables del Contractista. A aquest efecte el Propietari proporcionarà al
Cap d'Obra del Contractista fins a quatre còpies dels plànols sense càrrec. Si
són necessàries més còpies seran facturades al cost.
El Contractista haurà de mantenir en planta personal amb experiència en
treballs en ambient explosiu. El Propietari subministrarà plans i instruccions
de “Classificació d'Àrees Perilloses” havent d'ell mateix seleccionar el
material a emprar en aquestes zones d'acord amb les normes sobre el
particular i plans que es facilitin.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 245
4.2. Materials.
Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat, compliran les
especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les
normatives tècniques generals.
En el cas d'existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el
Contractista tindrà l'obligació de posar-lo de manifest al Director Tècnic de
l'Obra, que serà el qual decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir
la falta directament sense autorització expressa.
4.2.1. Adquisició de materials
D'acord amb el pla d'obra, el Contractista anirà emmagatzemant en
lloc establert per endavant, tots els materials necessaris per a executar
l'obra, de forma escalonada segons les seves necessitats.
Els materials de fàbrica vindran convenientment embalats, a fi de
protegir-los contra els elements climatològics, cops i maltractaments
durant el transport a obra, així com durant la seva permanència en el
lloc d'emmagatzematge.
Els embalatges de components pesats o voluminosos disposaran dels
convenients reforços de protecció i elements d'enganxi que facilitin
les operacions de càrrega i descàrrega, amb la deguda seguretat i
correcció.
Externament en l'embalatge i en lloc visible es col·locaran etiquetes
que indiquin inequívocament el material contingut en el seu interior.
terial contingut en el seu interior.
El Contractista serà responsable de la vigilància dels seus materials
durant el magatzematge i el muntatge i, també, una vegada instal·lats
en el lloc d'emplaçament definitiu, fins a la recepció provisional. La
vigilància inclou també les hores nocturnes i els dies festius, si en el
Contracte no s'estipula el contrari.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 246
L'direcció d'Obra tindrà lliure accés a tots els punts de treball i als
llocs d'emmagatzematge dels materials per al seu reconeixement
previ, podent ser acceptats o rebutjats segons la seva qualitat i/o estat,
sempre que la qualitat no compleixi els requisits marcats en aquest
Plego de Condicions i/o l'estat mostri clars signes de deterioració.
Quan algun material ofereixi dubtes respecte del seu origen, qualitat,
estat i aptitud per a la funció, l'Adreça d'Obra tindrà dret a recollir
mostres i enviar-les a un laboratori oficial, amb la finalitat de
realitzar els assajos pertinents, amb despeses a càrrec del
Contractista.
Si el certificat obtingut fora negatiu, tot el material es declararà no
idoni i serà substituït, a costa del Contractista, per material de la
qualitat exigida. Igualment, l'Adreça d'Obra podrà ordenar l'obertura
de cales quan sospiti l'existència de vicis ocults de la instal·lació, sent
per compte del Contractista tots les despeses que s'ocasionin.
4.2.2. Inspecció i mesures prèvies al muntatge.
Abans de començar els treballs de muntatge, el Contractista haurà
d'efectuar el replanteig de tots i cadascun dels elements de la
instal·lació, equips, aparells i conduccions. En cas de discrepàncies
entre els mesuraments realitzats en obra i les quals apareixen en
Plànols o altres documents, que impedeixin la correcta realització
dels treballs d'acord a la Normativa vigent i a les bones regles de l'art,
el Contractista haurà notificar les anomalies a l'Adreça d'Obra per a
realitzar les oportunes rectificacions.
4.2.3. Variacions i canvi de materials.
L'Empresa Instal·ladora podrà proposar qualsevol variant sobre el
present Projecte que afecti al sistema i/o als materials especificats
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 247
sempre que està degudament justificada, i busqui la millora de la
instal·lació projectada.
L'aprovació de tals variants queda a criteri de l'Adreça d'Obra, que
les aprovarà solament si redunden en un benefici econòmic d'inversió
i/o explotació per a la Propietat, sense minvament per a la qualitat de
la instal·lació.
La Direcció d'Obra avaluarà per a l'aprovació de les variants, totes les
despeses addicionals produïts per elles, deguts a la reconsideración
de la totalitat o part dels i, eventualment, a la necessitat de majors
quantitats de materials requerides per qualsevol de les altres
instal·lacions.
Variacions sobre el projecte demanades, per qualsevol causa, per la
Direcció d'Obra durant el curs del muntatge, que impliquin canvis de
quantitats o qualitats i, fins i tot, el desmuntatge per una banda de
l'obra realitzada, haurien de ser efectuades per l'Empresa
Instal·ladora, després d'haver passat una oferta addicional, basada
sobre els preus unitaris de l'oferta principal i, si escau, sobre nous
preus a negociar.
4.2.4. Protecció
L'Empresa Instal·ladora haurà de protegir tots els materials i equips
de desperfectes i danys durant l'emmagatzematge en l'obra i una
vegada instal·lats.
Les obertures de connexió de tots els aparells i màquines haurien
d'estar convenientment protegides durant el transport,
l'emmagatzematge i el muntatge, fins a tant no es procedeixi a la seva
unió, per mitjà d'elements de tamponament de forma i resistència
adequada per a evitar l'entrada de cossos estranys i brutícia dintre de
l'aparell.
Especial cuideu es tindrà amb materials fràgils i delicats, que haurien
de quedar degudament protegits.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 248
L'Empresa Instal·ladora serà responsable dels seus materials i equips
fins a la Recepció Provisional de l'Obra.
4.2.5. Certificat de materials
Tots els materials que arribin a l'obra haurien d'estar degudament
certificats per un Organisme Oficial del país d'origen o pel mateix
fabricador (auto certificació mitjançant Declaració de conformitat del
Fabricant), d'acord a les directives de la CEE.
La certificació haurà de garantir el compliment de les normes, de la
CE o del País d'origen, sobre seguretat mecànica i elèctrica, seguretat
en cas d'incendi, higiene, salut i medi ambient, protecció contra el
soroll, aptitud per a la funció i estalvi energètic.
Els materials procedents de països tercers haurien de complir amb la
normativa que, al respecte, emani de la CEE.
4.2.6. Comprovació dels materials.
Quan el material arribi a obra amb certificat d'homologació que
acrediti el compliment de la normativa vigent, nacional o estrangera,
o, en defecte d'això, amb certificat d'origen industrial emès pel propi
fabricador, la seva recepció s'efectuarà comprovant únicament, les
seves característiques aparents, dimensiona-les i funcionals i
verificant que està complet amb tots els accessoris.
Quan el material estigui instal·lat, es comprovarà que el muntatge
compleix amb les exigències marcades en la respectiva especificació
tècnica.
4.3. Eines.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 249
L'empresa Instal·ladora posseirà, per a situar en obra segons necessitats, totes
les eines i utillatges necessaris per al muntatge i proves requerides, així com
tot el material fungible per a desenvolupar el treball.
4.3.1. Plànols.
En general, i sense que això constitueixi norma, la Propietat
subministrarà al Contractista tots els plànols que aquest necessiti per
a l'execució de l'obra.
Les modificacions de camp que es realitzin haurien de ser reflectides
en els plànols i seran lliurats a la Propietat al final de l'obra.
Els plànols del projecte en cap cas han de considerar-se amb caràcter
executiu, sinó solament indicatius de la disposició general dels
sistemes elèctrics, de control, i de l'abast del treball inclòs en el
Contracte.
Per a l'exacta situació dels aparells, equips i conduccions, l'Empresa
Instal·ladora haurà d'examinar atentament els plànols i detalls del
projecte.
En cas de no disposar de plànols d'implantació per a un determinat
servei inclòs dintre de l'abast de subministrament, l'Empresa
Instal·ladora realitzarà el desenvolupament dels mateixos d'acord a la
informació continguda en altres documents del projecte, sotmetent
els mateixos a l'aprovació de l'Adreça d'Obra.
L'empresa Instal·ladora haurà de sotmetre a l'Adreça d'Obra, per a la
seva comprovació, dibuixos detallats, a escala adequada, d'equips,
aparells, etc. que indiquin clarament dimensions, espais lliures,
situació de connexions, pes i quanta altra informació sigui necessària
per a la correcta avaluació.
Els plànols de detall poden ser substituïts per fullets o catàlegs del
fabricant de l'aparell, sempre que la informació sigui suficientment
clara.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 250
Cap equip o aparell podrà ser lliurat en obra sense obtenir l'aprovació
per escrit de l'Adreça d'Obra.
A petició de la Direcció d'Obra, l'Empresa Instal·ladora haurà de
lliurar una mostra del material que pretén instal·lar abans d'obtenir la
corresponent aprovació.
L'empresa Instal·ladora haurà de sotmetre els plànols de detalls,
catàlegs i mostres a l'aprovació de l'Adreça d'Obra amb suficient
antelació perquè no s'interrompi l'avanç dels treballs de la pròpia
instal·lació o el dels contractistes.
L'aprovació per part de la Direcció d'Obra de plànols, catàlegs i
mostres no eximeix a l'Empresa Instal·ladora de la seva
responsabilitat quant al correcte funcionament de la instal·lació es
refereix.
4.4. Normativa
El disseny de la instal·lació estarà d'acord amb les següents exigències i
recomanacions exposades en l'última edició dels següents reglaments:
o Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de
Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de
Transformació i Instruccions Tècniques Complementàries RD
327/82 de 12/11 BOE Nº288 de/1 12/82 OM de 67/84 BOE
de/1 8/84
o Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el
Subministrament d'Energia aprovat per RD de 12 de març de
1954 amb les corresponents modificacions fins a la data
o Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions
Tècniques Complementàries, Decret 2413/1973 de 20/9, BOE
nº 242 de/9 10/73 i RD 2295/85 de/9 10 BOE nº 242
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 251
o Normes relatives a la Seguretat i Salut en el Treball,
Construcció i Protecció contra incendis en les instal·lacions
elèctriques d'Alta i Baixa Tensió
o Normes UNEX que siguin d'aplicació
o Normes CEI que siguin d'aplicació
o Normes Tecnològiques de l'Edificació que siguin d'aplicació
o Normes UNEX aplicables de l'Institut Nacional de
Racionalització en el Treball
o Normes particulars de FECSA – ENHER
o Normes particulars del Grup ENDESA
A part de Normativa de caràcter obligatori abans esmentades, s'utilitzaran
altres Normes, com les Normes UNEX de AENOR, ISO, DIN, etc.
En ocasions, mancant Normativa espanyola, podran utilitzar-se Normes
d'organismes internacionals o estrangeres, com IEC, etc.
S'entén que es considerarà l'edició més recent de les Normes o Reglaments i
especificacions, abans esmentades, amb les últimes modificacions
oficialment aprovades, encara que en aquest document no quedin
reverenciades.
4.5. Seguretat i higiene.
Tot el personal emprat per l'Empresa Instal·ladora en la realització de l'obra,
propis o subcontractats, haurà de, estar al corrent del pagament de les quotes
de la Seguretat Social.
A més, l'Empresa Instal·ladora estarà obligada al compliment de les lleis en
matèria de Seguretat i Higiene en el treball, Contracte de Treball o qualsevol
altra classe de normativa legal que, sobre la matèria, es promulguin en
endavant.
Per al visat en el Col·legi Professional i l'obtenció de la Llicència Municipal
i altres autoritzacions i tràmits per part de les diferents Administracions
Públiques és necessari incloure com annex al Projecte d'Execució d'obra
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 252
l'Estudi de Seguretat i Higiene, d'acord al Reial decret 555/1986 de 21 de
Febrer (BOE nombre 60 de 21 de Març de 1986).
La redacció d'aquest Estudi correrà a càrrec de l'Empresa Instal·ladora, i
quan estigui inclòs en el Projecte l'Empresa Instal·ladora haurà d'ajustar-lo a
les necessitats reals de l'obra.
4.6. Subcontractista
L'empresa Instal·ladora podrà subcontractar, prèvia autorització de l'Adreça
d'Obra, part dels treballs que formen part de l'obra.
L'Empresa Instal·ladora serà responsable de l'actuació dels Subcontractistes,
siguin ells persones físiques o jurídiques. Els subcontractistes podran ser
recusats per l'Adreça d'Obra, al seu judici, no semblin idonis per a executar
la part de l'obra per a la qual van ser contractats.
4.7. Riscs.
Les obres s'executaran, quant a cost, termini i regla de l'art, a risc i perill de
l'Empresa Instal·ladora, sense que aquesta tingui, per tant, dret a
indemnització alguna per causa de pèrdues, perjudicis o avaries. A aquests
efectes, l'Empresa Instal·ladora no podrà al·legar desconeixement de
situació, comunicacions, característiques de l'obra, etc.
L'empresa Instal·ladora serà responsable dels danys causats a instal·lacions i
materials en cas d'incendi, robatori, qualsevol classe de catàstrofe
atmosfèrica, etc., havent de cobrir-se tals regs mitjançant segur.
Així mateix, l'Empresa Instal·ladora haurà de disposar de segur de
responsabilitat civil enfront de tercers, pels danys i perjudicis que, directa o
indirectament, per omissió o negligència, es puguin ocasionar a persones,
animals o béns com a conseqüència dels treballs per ella efectuats o per
l'actuació del personal de la seva plantilla o subcontractat.
4.8. Realització i control del disseny.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 253
En aquest apartat es descriu la metodologia a seguir pel contractista per a la
realització, revisió i control del disseny amb la finalitat d'assegurar el
compliment dels requisits especificats pel client.
4.8.1. Realització
Les principals activitats que s'haurien de seguir per al
desenvolupament i control del disseny es realitzaran en les següents
etapes:
o Definició dels requisits de partida.
o Assignació de les Responsabilitats.
o Elaboració de les propostes d'especificació del
disseny.
o Enginyeria bàsica.
o Enginyeria de detall.
o Revisió del disseny.
o Dossier final.
4.8.2. Definició dels requeriments de partida.
Els requisits de partida de la instal·lació els establirà el Client en la
seva sol·licitud d'oferta.
4.8.3. Assignació de responsabilitats.
Una vegada revisats els requisits del Client, es definirà un equip de
projecte format per un nombre de tècnics qualificats en funció de les
característiques i magnitud del projecte. Posteriorment es definiran
les seves funcions i responsabilitats.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 254
4.8.4. Especificació del disseny.
Es procedirà a fer una anàlisi dels requisits i es realitzaran les
propostes d'especificació, tenint en compte:
- Regles de disseny de l'Empresa Instal·ladora.
- Requisits del Client.
- Normatives.
Les especificacions del Client, bàsicament contindran:
- Les característiques Intrínseques dels materials/components.
- Les característiques constructives de la instal·lació.
- Les característiques funcionals dels productes-instal·lacions.
Si és convenient, es contactarà prèviament amb alguns
subministradors per a sol·licitar informació de les característiques
dels materials a adquirir.
4.8.5. Enginyeria bàsica.
Es procedirà a la realització de l'enginyeria bàsica definint els criteris
base del disseny i la necessitat d'elaborar tots els documents.
4.8.6. Enginyeria de disseny.
Després de l'elaboració de l'enginyeria bàsica, es realitzarà
l'enginyeria de detall.
Per a poder executar el projecte s'elaboraran els documents (plans,
llistes de components i materials amb referència als codis indicats en
els plànols, esquemes, etc.) que es requereixin per a definir el mateix
amb el grau de detalls necessari.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 255
4.8.7. Revisió del disseny.
S'haurà de realitzar una revisió del disseny en les fases d'enginyeria
bàsica i de detall o en tantes ocasions com es consideri necessari.
Aquestes revisions es portaran a terme abans de l'enviament de la
documentació al Client per a la seva aprovació.
La revisió de l'etapa d'enginyeria bàsica consistirà principalment a
comprovar si es compleixen els requisits de partida del Client, la
normativa aplicable i si s'han elaborat tots els documents necessaris,
si són complets i estan revisats i aprovats.
La revisió en l'etapa d'enginyeria de detall consisteix principalment a
comprovar que compleixen els requisits de l'enginyeria bàsica, ja
aprovada pel client, i que s'han elaborat i aprovat tots els documents
complementaris.
Després de la revisió de l'enginyeria de detall, els documents
s'enviaran al Propietari per a aprovació d'aquests.
4.8.8. Dossier final.
Després de les fases anteriors de desenvolupament i correcció del
disseny o després de l'engegada del sistema, s'emetrà la
documentació final.
Aquesta documentació contindrà bàsicament el següent:
- Enginyeria bàsica
- Enginyeria de detall (plans “as built”).
- Catàlegs, que en general contindran:
- Manuals d'instruccions dels equips instal·lats.
- Catàlegs d'elements utilitzats.
- Resultat dels programes de punts d'inspecció
- Llesta de materials/components
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 256
- Certificats dels materials.
- Etc.
El dossier final del projecte es remetrà al client.
4.9. Inspeccions durant la instal·lació.
Aquest apartat defineix el mètode que s'haurà d'establir per a la realització de
les inspeccions durant la instal·lació.
Els assajos o inspeccions realitzades durant la instal·lació són una eina per a
assegurar que els defectes en els components durant el muntatge són
detectats de la forma més ràpida, evitant que es manifestin en el producte
acabat.
El responsable del projecte designarà la les/persones que haurien de realitzar
i verificar les inspeccions mitjançant el programa de punts d'inspecció.
El programa de punts d'inspecció haurà de ser aprovat pel client abans
d'executar-los.
4.9.1. Autocontrol.
Durant el transcurs de les operacions de fabricació/instal·lació es
realitzaran les comprovacions de caràcter general com:
o Verificacions visuals.
o Verificacions de les connexions realitzades.
o Verificacions de continuïtat.
o Verificacions de seqüències de muntatges.
o Etc.
En general, no quedaran registrades aquestes operacions. Si
qualsevol persona durant aquestes verificacions detectés alguna
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 257
anomalia l'hi comunicarà a la seva immediat superior perquè aquest
apliqui les mesures oportunes.
4.9.2. Inspeccions programades.
Les inspeccions programades i aprovades per la direcció d'Obra
quedaran reflectides en els programes de punts d'inspecció.
Aquestes inspeccions programades seran realitzades per les persones
designades en el seu moment.
Després de les inspeccions realitzades s'identificaran com
“conformes” o “no conformes” segons apliqui. En el cas que les
inspeccions realitzades evidenciïn anomalies s'identificarà la no
conformitat i s'informarà al client si la importància de les mateixes ho
considera necessari. De qualsevol manera, l'anomalia detectada haurà
de ser corregida com més aviat millor.
4.10. Inspecció final.
Es realitzarà una inspecció final del projecte amb la finalitat de comprovar
que compleix els requisits especificats. La realització d'assajos sobre el
producte acabat té per finalitat:
- Comprovar que satisfan els requisits especificats.
- Detectar els defectes per a identificar les causes i eliminar-les mitjançant
accions correctores.
El projecte acabat serà sotmès a inspecció final del procés d'instal·lació
pròpiament dit, abans des lliura al client.
Aquestes inspeccions solen ser les proves funcionals que es realitzen per a
determinar si compleixen amb els requisits sol·licitats pel propietari.
Si s'ha establert contractualment, s'acordarà amb el Propietari la forma de
portar a terme aquestes inspeccions.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 258
Totes les proves funcionals haurien de ser aprovades amb anterioritat per la
Direcció d'Obra.
Abans de realitzar la inspecció final es realitzarà una inspecció prèvia.
Posteriorment, es realitzarà la inspecció final conforme a un programa en
presència de la Propietat.
En el cas que el resultat de les inspeccions sigui incorrecte i el Propietari no
accepti el treball, s'identificarà com “No conforme”, determinant les accions
correctores a prendre per a resoldre el problema.
4.11. Recepció de subministres
Aquest apartat té per objecte descriure el mètode per a portar a terme la
inspecció de recepció dels materials i components comprats, amb la finalitat
d'assegurar que compleixen amb els requisits de compra i evitar l'ús dels
defectuosos.
Cada producte comprat haurà de passar la inspecció de recepció abans del
seu emmagatzematge o instal·lació.
Les inspeccions es realitzaran conforme als programes de punts d'inspecció
aprovats per la Propietat.
4.11.1. Realització
A la recepció de tots els materials, components o equips se'ls
realitzarà una inspecció quantitativa.
A l'arribada d'un material, la persona encarregada de la seva recepció,
acararà l'albarà de lliurament del proveïdor, la còpia de la comanda i
el material rebut, per a verificar que:
o La identitat del material és correcta (marca, model,
etc.).
o La quantitat subministrada i el termini de lliurament
són correctes.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 259
o Els embalatges i el contingut no han estat danyats
durant el transport
o Està acompanyat dels documents sol·licitats
(certificats, instruccions d'ús, etc.)
Completat el procés de verificació anterior, es procedirà a realitzar
les inspeccions als materials, components o equips que ho
requereixin.
En els casos que els materials, a causa de la seva especial índole, no
puguin ser assajats i estiguin acompanyats d'un Certificat de Qualitat,
es verificarà que els resultats i dades completades en dita certificada
compleixen els requisits establerts.
En el cas de trobar alguna anomalia en tot l'anteriorment citat, es
procedirà a corregir-la.
4.12. Recepció de l’obra.
4.12.1. Recepció provisional.
Una vegada realitzades les proves finals en presència de l'Adreça
d'Obra amb resultats satisfactoris, es procedirà a la redacció de l'Acta
de Recepció Provisional de la Instal·lació, amb el que es donarà per
finalitzat el muntatge de la mateixa.
Abans que comenci a transcórrer el període de garantia, l'Empresa
Instal·ladora haurà de lliurar a l'Adreça d'Obra la següent
documentació:
o Una còpia reproduïble dels plànols definitius,
degudament posats al dia per l'Empresa Instal·ladora,
comprenent, com a mínim , els esquemes de principi
de totes les instal·lacions, els plànols de planta on
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 260
s'haurà d'indicar el recorregut de les conduccions i
situació de les unitats terminals.
o Una memòria descriptiva de la instal·lació, en la qual
s'inclouen les bases de projecte i els criteris adoptats
pel desenvolupament, així com la justificació del
compliment de la normativa en vigor.
o Una relació de tots els materials i equips emprats,
indicant fabricador, marca, model i característiques de
funcionament.
o El Manual d'instruccions de funcionament.
o El certificat de la Instal·lació presentat davant la
Conselleria d'Indústria de la Comunitat Autònoma.
o El llibre de Manteniment, incloent llistes de recanvis
recomanats i plans d'especejament complet de cada
unitat.
o Documentació d'equips, documents d'origen,
documents de garantia, contractes de manteniment,
etc.
o Relació exhaustiva de tots i cadascun dels materials
amb codis d'identificació individuals que requereixin
manteniment preventiu o correctiu.
o Procediment parametritzat de manteniment dels
materials citats anteriorment.
o Programa general de manteniment informatitzat
Tots els conceptes i documents indicats en els punts anteriors seran
facilitats igualment en suport informàtic, d'acord amb els
requeriments específics de l'Adreça d'Obra.
4.12.2. Recepció final i garantia.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 261
Transcorregut el termini de garantia, que serà d'un any si en el
Contracte no s'estipula altre període, la Recepció Provisional es
transformarà en recepció Definitiva, tret que per part de la Propietat
hagi estat cursat avís en contra de finalitzar el període de garantia.
Si durant el període de garantia es produïssin avaries o defectes de
funcionament, aquests haurien de ser resolts com més aviat millor per
l'Empresa Instal·ladora, sense que aquesta tingui dret a reclamar cap
compensació econòmica a la Propietat, tret que demostri que les
avaries han estat produïdes per falta de manteniment o per un ús
incorrecte dels equips.
5. Condicions tècniques.
5.1. Objecte.
L'objecte d'aquest capítol és detallar les característiques que s'exigeixen als
elements utilitzats per a realitzar la instal·lació de la Subestació
transformadora.
5.2. Assajos i probes.
L'objecte dels assajos de recepció és el de comprovar que la instal·lació està
d'acord amb els serveis contractats i que s'ajusta, per separat cadascun dels
elements i globalment, a l'especificat en aquest Plego de condicions.
És condició prèvia per a realitzar els assajos de recepció definitiva el qual la
instal·lació es trobi totalment acabada d'acord amb el projecte i amb les
modificacions que per escrit hagin estat acordades.
També és necessari que hagin estat prèviament corregides totes les
anomalies denunciades al llarg de l'execució de l'obra i que la instal·lació
hagi estat equilibrada, posada a punt, netejada i, fins i tot, convenientment
retolada per part de l'Empresa Instal·ladora.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 262
L'Empresa Instal·ladora haurà de subministrar tot l'equip necessari per a
efectuar les proves, que es realitzaran en presència d'un representant de
l'adreça d'Obra.
Totes les modificacions, reparacions i substitucions necessàries perquè les
proves resultin satisfactòries, a criteri de l'Adreça d'Obra, seran per compte
de l'Empresa Instal·ladora.
Les proves de la instal·lació seran, entre unes altres, les quals seguidament es
detallen.
Electricitat
o Comprovació que tots els equips, accessoris, etc. Instal·lats
duen tota la tornillería necessària i que l'orientació i
localització dels mateixos permeten una fàcil inspecció.
o Comprovació de l'estanqueïtat a l'aigua dels elements
instal·lats a la intempèrie.
o Verificació i comprovació de la correcta soportación i
subjecció de tubs, conduccions, així com els seus accessoris.
o Verificació de totes les línies elèctriques quan aïllament,
conexionado, polaritat, etc. La Propietat serà informada, amb
anterioritat, de les proves que es vagin a realitzar, perquè en
prengueu coneixement i corresponent autorització.
Interruptors
o Assaig de resistència. Mil maniobres d'enganxament i
desenganxament a la cadència convinguda.
o Assaig de rigidesa dielèctrica en sec i sota pluja, entre peces
de baixa tensió i terra a 50 Hz.
o Assaig de xoc.
o Mesura de la velocitat d'obertura dels contactes.
o Assaig de rigidesa dielèctrica entre peces de baixa tensió i
terra a 50 Hz.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 263
o Assaig de xoc.
Seccionadors
o Assaig d'escalfament de contactes.
o Assaig de rigidesa dielèctrica entre peces de baixa tensió i
terra a 50 Hz.
o Assaig de xoc.
o Assaig d'escalfament de contactes.
Transformadors de potència
o Assaig de xoc.
o Assaig d'escalfament de contactes.
o Mesura de la resistència dels bobinatges.
o Mesura de la relació de transformació i control del grup de
connexió.
o Mesura de la tensió d'impedància, impedància de curt circuit i
pèrdues a la càrrega.
o Mesura de pèrdues i del corrent en buit.
Proves dielèctriques:
o Assaig de tensió aplicada a freqüència industrial.
o Assaig de tensió induïda a freqüència elevada.
o Assaig d'escalfament.
o Impulsos tipus llamp.
o Prova PD.
o Prova d'ona truncada.
o Mesura d'impedància seqüència zero.
o Prova de curtcircuit.
o Nivell de sorolls.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 264
o Mesurament de harmònics.
o Proves d'equips auxiliars.
o Prova de commutació en càrrega.
o Comprovació de fuites.
Transformadors de tensió
o Assaig de rigidesa dielèctrica.
o Assaig de precisió, amb determinació de les corbes de relació
de transformació i angle de desfasaments.
o Assaig de resistència als curtcircuits.
o Verificació de la polaritat i de la designació de borns.
o Prova de suport de freqüència industrial sobre el debanament
primari (Prova aplicada, 75 Hz durant un minut).
o Mesurament de descàrrega parcial.
o Prova de suport de freqüència industrial en debanaments
secundaris (Prova aplicada: 4 KV, 50 Hz durant un minut).
Transformadors d'intensitat
o Verificació de la polaritat i de la designació de borns.
o Prova de suport de freqüència industrial sobre el debanament
primari.
o Mesurament de descàrrega parcial.
o Prova de suport de freqüència industrial sobre els
debanaments secundaris.
o Prova de suport de freqüència industrial entre seccions de
debanament
o Prova de sobretensió entre espires en els debanaments
secundaris.
o Assaig de rigidesa dielèctrica.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 265
o Assaig de precisió, amb determinació de les corbes de relació
de transformació i angle de desfasaments.
o Assaig de resistència als curtcircuits
Aparells indicadors
o Assaig de resistència als curtcircuits.
o Assaig de precisió.
o Assaig d’esmorteïment.
o Assaig de robustesa.
o Assaig d'aïllament.
Comptadors d'energia
o Valor del parell motor a càrrega.
El propietari podrà realitzar els assajos en els tallers de la casa
subministradora sobre un aparell escollit com mostra a l'atzar entre els quals
formin el lot, d'acord amb les normes establertes:
a) Si el resultat és satisfactori, el material s'expedirà al seu lloc de
destinació.
b) Si el resultat en un dels aparells no fos satisfactori, la casa
subministradora efectuarà pel seu compte l'assaig de tots els aparells que
formin el lot corresponent.
Tots els transformadors, tant els de potència com els de mesura i protecció,
duran col·locada la seva placa de característiques en un lloc visible i segur.
En les plaques figuraran el nom del fabricant, model i nombre de sèrie, així
com grups de connexió, tensions nominals, tensions d'aïllament, freqüència
nominal, potències de precisió, nombre d'enrotllaments secundaris i quants
dades siguin necessaris i d'interès.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 266
En els interruptors automàtics s'indicaran clarament les posicions de "obert i
"tancat" mitjançant rètols en el mecanisme de maniobra.
Quan els seccionadors estiguin equipats amb fulles de posada a terra, haurien
d'estar dotats d'un enclavament segur entre les fulles principals i les de terra.
El nivell d'aïllament dels materials correspondrà amb els valors que figuren
en el reglament per a les tensions nominals de 220 i 25 KV.
Els assajos de tensió suportada per les instal·lacions o pels diferents aparells
que la componen, estaran destinats a la comprovació dels seus nivells
d'aïllament.
Per als grans transformadors de potència i amb la finalitat d'evitar la
deterioració d'aquests per projecció d'oli o rebles a l'avariar-se altre pròxim,
s'instal·laran pantalles protectores de formigó entre aquests, amb les
dimensions i resistència mecànica apropiades.
Els transformadors de potència han de tenir les rodes bloquejades durant el
seu funcionament.
Tots els cables de força, control i senyalització instal·lats exteriorment al
transformador, haurien de resistir a la degradació dels líquids aïllants i
agents meteorològics i no propagar la flama.
Idèntic comportament s'observarà per als conductors de la instal·lació
subterrània.
Haurien de posar-se a terra totes les parts metàl·liques dels transformadors
de mesura que no es trobin sotmeses a tensió, a fi d'evitar possibles
contactes.
Els cables d'unió de les estructures a la xarxa de terra que quedin en la
superfície, es pintaran de groc per a la seva fàcil detecció. Aquests cables
travessaran les fonamentacions per a la seva connexió a la malla.
Les unions dels cables que formen les malles de terra i les connexions de les
diferents línies de terra a aquestes, es realitzaran amb soldadura exotèrmica.
Després de construïda la instal·lació de terres, es faran les comprovacions i
verificacions previstes "in situ" i s'efectuaran els canvis necessaris per a
complir les prescripcions generals de seguretat.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 267
Les conduccions i dipòsits d'emmagatzematge d'aigua, s'instal·laran
suficientment allunyats dels elements en tensió, de tal forma que el seu
trencament no pugui provocar avaries en les instal·lacions elèctriques. A tals
efectes les canalitzacions principals d'aigua es disposaran en un plànol
inferior respecte de totes les conduccions elèctriques.
El terreny de la instal·lació haurà de ser esplanat tenint en compte les
disposicions de drenatge en el cas d'utilitzar fosses de recollida d'oli, així
com per als canals tots els conductors elèctrics.
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera
7. Estudi de seguretat
TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric
AUTORS: Jordi Vila Cosconera.
DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.
DATA: 05 / 2008.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 267
ÍNDEX ESTUDI DE SEGURETAT 1. Memòria descriptiva.............................................................................................268
1.1. Objecte. ..........................................................................................................268
1.2. Situació i descripció de l’obra.....................................................................269
1.3. Interferencia amb altres serveis. .................................................................269
2. Equip tècnic. ..........................................................................................................270
3. Activitats. ................................................................................................................270
4. Equips de treball. ...................................................................................................271
4.1. Maquinaria......................................................................................................271
4.2. Elements. .........................................................................................................272
5. Riscos laborals i mesures preventives.................................................................272
5.1. Activitats. .........................................................................................................273
5.2. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per maquinaria.................................................................................................................288
5.3. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per a
elements auxiliars. .....................................................................................................297
6. Serveis sanitaris comuns. ......................................................................................300
6.1. Primers auxilis...................................................................................................300
6.2. Medicina preventiva.....................................................................................301
6.3. Evacuació d’accidentats ............................................................................301
6.4. Serveis comuns. ..............................................................................................301
7. Formació. ................................................................................................................301
8. Plec de condicions ...............................................................................................302
8.1. Generalitats ....................................................................................................302
8.2. Normes legals i lleis aplicables a les especificacions tècnics ................304
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 268
1. Memòria descriptiva.
1.1. Objecte.
El present Estudi de Seguretat i Salut té per objecte definir i coordinar les
mesures mínimes de seguretat i salut a prendre, durant la construcció de la
futura S.T. ALBATARREC d'ENDESA DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA S.L.,
en la localitat de Albatarrec; i més concretament en el terreny denominat
"Font de Porgueres", situat en la intersecció del "camí de la Gavarrera" amb
la Ctra. N-236; PK. 2,3, província de Lleida; amb la finalitat d'aconseguir el
manteniment d'un clima de treball confortable que elimini o minimitzi els
accidents i incidents laborals.
Seguint les instruccions del Reial decret 1627/1997, abans de l'inici de l'obra
el Contractista adjudicatari, elaborarà el Pla de Seguretat i Salut, sobre la
base de l'indicat en aquest Estudi de Seguretat i Salut.
L'Estudi i el posterior Pla de Seguretat i Salut són vàlids per a totes les
Empreses que actuïn en l'obra ja sigui com contractista, subcontractista o
personal autònom, devent el contractista complir i fer complir, a tot el
personal d'obra, l'establert en ells, així com en la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, Decrets que la desenvolupen i l'Ordenança General de Seguretat i
Higiene en el Treball.
El contractant haurà de tenir constància que cada treballador ha estat
informat dels riscos específics que afectin al seu lloc de treball o mitjos a la
seva disposició, i a la primera ocasió haurà d'informar a la seva superior, la
funció que ocupa i mesures de protecció i prevenció aplicables a aquests
riscos.
El Cap d'Obra, Tècnic de Muntatge i Coordinador de Seguretat i Salut
admetran i tindran en compte qualsevol proposta per part del treballador que
vagi dirigida a millorar els nivells de protecció en el relacionat a la seguretat
i salut en el treball.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 269
Quan el treballador estigui o pugui estar en una situació de risc greu o
imminent, el superior haurà d'actuar immediatament per a eliminar tal
situació, en cas que el treballador no pugui posar-se en contacte amb el seu
superior, ell mateix, podrà resoldre la situació tenint en compte dels seus
coneixements i del problema i la solució adoptada.
1.2. Situació i descripció de l’obra.
La Subestació Elèctrica denominada S.T. ALBATARREC, està situada en el
terme municipal de Albatarrec província de Lleida.
El motiu de la construcció d'aquesta instal·lació és la necessitat de garantir la
distribució elèctrica en el municipi de Lleida i els seus voltants i per a
solucionar l'actual saturació de les subestacions elèctriques de la comarca,
així com proporcionar una millor qualitat de subministrament a un ampli
sector de la zona de Lleida.
Per a això es projecta la subestació objecte d'aquest Estudi de Seguretat i
Salut amb .les següents característiques: parc mixt de 220/25 KV amb una
potència de transformació prevista de 80 MVA, utilitzant per a això 2
transformadors de potència de 40MVA en la seva situació final; amb cel·les
de 220 i 25 KV encapsulades i blindades, dintre dels terrenys previstos de la
S.T. ALBATARREC.
1.3. Interferencia amb altres serveis.
En la zona que està prevista la construcció no hi ha serveis que puguin
produir interferències.
Es compliran les distàncies mínimes de seguretat fixades en la I.G.O., Fitxes
Pràctiques d'Execució (famílies 2 i 7) norma UNEIX-EN-50110,s'haurà de
demanar descàrrega total.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 270
2. Equip tècnic.
A causa de les característiques d'aquesta obra, el contractista desplaçarà com a
mínim l'equip tècnic següent:
• Director tècnic d'obra
• Cap d'Obra
• Responsable de seguretat (sí el contractista adjudicatari de l'obra, realitza
l'obra amb les seves propis mitjos, el director tècnic d'obra pot assumir
les funcions de responsable en seguretat)
Assumint les següents funcions:
• Direcció i execució d'obra
• Pla de Seguretat i Salut Seguretat en l'obra, proves necessàries,
descarregs i posada en servei
• Certificat final d'obra
• Proves d'engegada
Una vegada adjudicada l'obra i abans del seu inici, s'exigirà al contractista
adjudicatari, la identificació d'aquests llocs de treball i es mantindran les
reunions necessàries amb el Supervisor tècnic de l'obra a qui li expliquessin el
seu pla d'adreça d'obra, així com el seu pla de Seguretat i Salut
3. Activitats.
Vist el projecte i el terreny de la futura subestació, l'obra es pot dividir, en les
següents activitats:
• Implantació de l'obra,
• Apilament de material i reexpedició del sobrant.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 271
• Moviment de terres.
• Malla de terres.
• Obra civil (edifici principal, fonamentacions, bancades, dipòsit,
canalitzacions, tancaments, etc).
• Muntatge parc exterior (estructures metàl·liques i aparamenta de A.T.).
• Muntatge del mòdul de transformació.
• Muntatge aparamenta A. T. en edifici.
• Estesa de cables i muntatge equips (25 KV, control, protecció,
comandament i comunicacions.
• Instal·lacions d'enllumenat, força, antiintrusos i contra incendis en la
instal·lació.
• Posada en servei de la instal·lació.
Una vegada desenvolupat el projecte definitiu el contractista ampliarà, si és
necessari, aquesta relació en el seu Pla de Seguretat i Salut.
4. Equips de treball.
La previsió de maquinària i mitjans auxiliars, que s'exposa a continuació, serà
confirmada i ampliada si és necessari pel contractista, en el Pla de Seguretat i
Salut, una vegada desenvolupat el projecte i decidits els procediments de treball
a seguir.
4.1. Maquinaria.
• Retroexcavadora amb equip de martell destrossador
• Pala carregadora Camió basculant
• Dumper, carretó a motor amb volquete
• Compressor Martell (pneumàtic, martell destrossador, taladrador per
a bulones o barrenos)
• Serra circular per a fusta
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 272
• Tallador de material ceràmic
• Soldadura per arc elèctric
• Soldadura oxiacetilènica i oxicorte
• Hormigonera elèctrica (pastera)
• Camió hormigonera
• Vibrador
• Pistola automàtica clava claus
• Grua mòbil
4.2. Elements.
• Bastides de burriquets
• Cistella de soldador
• Escales de mà
• Torretes de formigonat
• Bats, per a moviment de material en obra
5. Riscos laborals i mesures preventives.
A continuació, i per a cada activitat bàsica i equips de treball, prevists utilitzar
,en aquesta obra, es fa una identificació dels riscos més significatius així com de
les mesures preventives i proteccions, que tendiran a controlar i reduir aquests
riscos.
El contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, una vegada decidides les
activitats que executarà en l'obra i els equips de treball que disposarà,
completarà aquesta llista, tant en activitats com en identificació de riscos,
mesures preventives i proteccions.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 273
5.1. Activitats.
Implantació de l’obra.
Abans de l'inici de l'obra el personal encarregat estudiarà, sobre la superfície
de terreny disponible, la distribució dels serveis necessaris durant el
desenvolupament de l'obra (apilament, tallers, oficines, serveis per al
personal, etc.) així com els accessos per a vehicles i personal en les diferents
activitats a realitzar.
Previ a l'inici de les activitats principals s'efectuarà el clos de tot el perímetre
de l'obra amb la finalitat d'evitar els riscos a tercers, donada l'atracció que
tenen les obres per a moltes persones alienes a ella.
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la manipulació de materials: incisions cortantes,
ferides punxents, lumbàlgies.
• Caigudes de persones al mateix nivell
• Caigudes de càrregues o materials
• Caiguda d'objectes
• Riscos provocats per la maquinària
• Riscos provocats per falta d'ordre i neteja
La protecció del personal que participi en aquesta activitat serà casc, mico,
botes, guants i cinturó antilumbago.
A partir d'aquest moment existirà en obra una persona encarregada de
seguretat que revisi regularment les proteccions col·lectives per al seu
manteniment i reposició.
Acopi de material, emmagatzemament i expedició.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 274
La recepció del material necessari per al muntatge s'efectuarà en una campa
amatent en l'obra per a tal fi. En aquesta campa s'aniran classificant els
diferents materials i s'emmagatzemaran fins a l'expedició als seus
emplaçaments definitius o la devolució per finalitzar l'obra.
Els accessoris de la grua que s'utilitzin (calces, estrobos, etc.), estaran en
perfectes condicions d'ús.
El transport del material des de la campa fins al seu emplaçament s'efectuarà
amb vehicle adequat, mai amb grua mòbil o màquines retro i el personal mai
viatjarà en el mateix habitacle que la càrrega.
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la manipulació de materials: incisions tallants,
ferides punxents, lumbàlgies.
• Caigudes de persones al mateix nivell
• Caigudes de càrregues o materials
• Caiguda d'objectes
• Riscos provocats per la maquinària
• Riscos provocats per falta d'ordre i neteja Sorolls
La protecció del personal que participi en aquesta activitat serà casc, mico,
botes, guants, cinturó antilumbago i orelleres.
Moviments de terres.
La majoria d'accidents en aquesta activitat són col·lisions o atropellaments i
es produeixen sobretot per distraccions.
Les operacions de moviments de terres no s'improvisessin ni les organitzés el
propi maquinista si no que es planifiquessin dintre del desenvolupament
d'activitats de l'obra i seran dirigides pel cap d'obra i l'encarregat. Els
operaris tindran instruccions concretes de la seva comesa i la forma
d'executar-lo, evitant així que prenguin iniciatives sobre tasques que no han
de fer.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 275
Tots els operaris rebran instruccions perquè si a l'excavar es troben amb
variacions dels estrats o de les seves característiques, cursos d'aigües
subterrànies, etc., parin l'obra en aquest tall i avisin a la prefectura d'obra, a
fi d'adoptar les mesures oportunes per a evitar esfondraments.
Els circuits de la maquinària, així com la seva ràdio d'acció han de
senyalitzar-se, per a evitar que ningú romangui dintre i evitar així que es
produeixin atropellaments i col·lisions.
Explanació
Abans de l'inici dels treballs es farà una revisió en els vessants per a eliminar
les pedres que poguessin rodar amb facilitat. En cas de no poder eliminar-
les, es col·locaran barreres adequades per a parar-les.
L'encarregat farà una inspecció visual dels talls a l'inici i final de la jornada
per a garantir l'estabilitat dels mateixos. Aquesta inspecció serà
imprescindible quan s'interrompin els treballs durant més d'un dia i després
de pluges o gelades.
El refinament i sanejament de les parets amb un talús es farà per a cada
profunditat parcial menor de tres metres.
Els maquinistes han de rebre instruccions perquè abans d'iniciar un
moviment imprevist ho anunciï amb un senyal acústic.
En el cas que es produeixi pols, a més de dotar als treballadors amb
mascarilles de pols senzilles, es regarà la zona freqüentment.
Si ha d'existir tràfic de persones prop del cap d'algun talús, es protegirà amb
tanques de protecció rígides adequades.
S'evitarà la circulació de vehicles prop dels caps dels talusos per a evitar els
efectes de sobrecàrrega i vibracions.
La càrrega i descàrrega de camions es realitzarà en llocs estables i el més
horitzontals possible.
Els vehicles no haurien d'aproximar-se massa als talusos, quan sigui
imprescindible es col·loquessin topalls de seguretat i es comprovarà si la
resistència del terreny permet suportar el pes del vehicle. Si és necessari a
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 276
més s'auxiliarà l'operació per mitjà d'un ajudant que no s'aproximarà al
vehicle.
Excavació de fossats, fonaments de l’edifici i fossat del transformador.
En funció del tipus de terreny, el contractista decidirà que tipus de
maquinària és la més adequada per a realitzar l'excavació.
Els materials extrets de l'excavació s'apilaran a una distància de la vora que
sigui com a mínim igual a la profunditat prevista. Igualment s'actuarà en
l'apilament d'altres materials al costat de les excavacions. Amb aquesta
mesura s'elimina en part el risc d'esfondraments per càrregues estàtiques.
Per a evitar els esfondraments produïts per càrregues dinàmiques, es
prohibirà la circulació de vehicles per les proximitats dels caps d'excavació.
L'encarregat revisarà tots els fronts d'excavació al principi i al final de la
jornada, .per a comprovar l'estabilitat del terreny i que tots els talls es troben
protegits.
Es delimitarà la zona de treball mitjançant cinta de balisament, prohibint la
circulació de persones en el ràdio d'acció de la màquina excavadora.
Es tendirà a que les excavacions estiguin obertes el mínim temps possible i
en cas d'estar més d'un dia obertes, es protegirà el risc de caigudes a diferent
nivell amb tanques de cap de buidatge.
Per a l'accés de personal al fons de l'excavació (altures inferiors a 5 m),
s'utilitzaran escales de 0,50 m d'amplària i amb pendent no superior a 1:4. El
nombre d'escales serà suficient per a permetre sortir al personal amb
suficient rapidesa en cas d'emergència.
Quan les rases tinguin més d'un metre de profunditat, sempre que hagi
operaris en el seu interior, es mantindrà un en l'exterior que donarà l'alarma
en cas de produir-se alguna emergència.
Per a travessar les rases sense risc, es disposaran passarel·les amb baranes de
protecció.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 277
No s'efectuaran treballs simultanis en diferents nivells de la mateixa
vertical, ni es treballarà sense casc de seguretat, i s'evitarà situar càrregues
suspeses per sobre dels operaris.
Si és necessari que s'acostin vehicles a la vora de l'excavació, s'instal·laran
topalls de seguretat.
En totes les excavacions s'efectuarà el talús adequat al tipus de terreny.
En el cas d'excavacions que no es pugui fer tota l'altura amb talús, es
ataluzará el cap de l'excavació i es prendran amidades perquè els treballadors
romanguin el menor temps possible dintre de la zona de perill, confeccionant
les armadures en taller, encofrant a una cara, etc.
En el cas de rases, de profunditat igualo superior a 1,20 m, si no es pot donar
el talús adequat, es recorrerà a la estivació.
Mai es estibarà sobre superfícies inclinades i en cas necessari s'emplenarà el
trasdós de la estivacions per a assegurar un perfecte contacte amb el terreny.
Les estivacions s'haurien de revisar diàriament abans de començar el treball,
tibant els codals que s'hagin afluixat.
Les estivacions es llevaran només quan deixin de ser necessàries i sempre
per franges horitzontals començant per la part inferior.
Identificació de riscos i proteccions.
Els riscos més freqüents en el moviment de terres són:
• Atropellaments
• Col·lisions
• Bolcades
• Aixafades per corriments de terres
• Caigudes al mateix o diferent nivell
• Caigudes de materials o roques
• Cops o aixafades amb parts mòbils de màquines
Les proteccions col·lectives a muntar:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 278
• Senyalització interior d'obra
• Senyalització exterior d'obra
• Tanques de contenció de vianants
• Bandes de plàstic de senyalització
• Cartells anunciadors, despreniments, prohibit el pas, etc.
• Estivacions
• Passarel·les
• Baranes resistents
Les proteccions del personal que participi en aquesta activitat són:
• Botes de seguretat (tall)
• Botes de seguretat amb pis antilliscant (operadors)
• Botes de goma amb puntera reforçada (tall dies de pluja)
• Casco
• Guants
• Mono
• Cinturó antivibrador
• Protector auditiu
• Mascarilla antipols
• Impermeable
Utilització d’explosius
En cas de ser necessària la utilització d'explosius en algunes fases de
l'excavació, el contractista inclourà en el Pla de Seguretat i Salut la
identificació de riscos, les mesures preventives i les proteccions necessàries
tant col·lectives com personals. A més lliurarà a la propietat els permisos
necessaris i la relació de personal autoritzat per a la seva utilització.
Obra civil
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 279
Els riscos més freqüents durant les fases de aferrallat i formigonat són:
Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions tallants,
ferides punxents i lumbàlgies.
Riscos derivats de la manipulació de formigó com dermatosis i esquitxades
en ulls.
Caigudes del personal al mateix o diferent nivell.
Caigudes d'objectes.
Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport.
Risc elèctric
Soroll que pot provocar sorderes, fatiga, etc.
Incendis
Riscos derivats de treballs de soldadura.
Les proteccions col·lectives a muntar són:
Bandes de senyalització
Interruptors diferencials
Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda superior a 2 m
i en buits i perímetres on no existeixi altra protecció.
Extintors
Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:
Botes de seguretat
Casc
Guants
Mono
Ulleres
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 280
Aquestes proteccions bàsiques es complementaran, quan les diferents fases
de l'activitat ho requereixin, amb:
Cinturó antilumbalgia
Mascarilles antipols
Orelleres
Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas, guants,
etc.)
Cinturó de seguretat
En el cas que el formigó hagi d'arribar a l'excavació mitjançant bombament,
s'haurien d'observar les mesures necessàries per a evitar l'efecte fuet de la
mànega. Una vegada acabat el formigonat se senyalitzarà convenientment la
zona per a evitar el risc de caigudes o enfonsament fins al seu enduriment.
Muntatge parc exterior.
L'apilament del material es farà en sentit invers al de la seva utilització i es
planificarà perquè cada element que vagi a ser transportat no sigui destorbat
per cap altre.
En la recepció en obra dels elements, s'anotarà el seu pes, en el propi
element, amb l'objecte d'utilitzar repartidors de càrrega quan sigui necessari i
de no sobrepassar les càrregues màximes admissibles de les grues.
El moviment dels elements només es realitzarà amb els útils previstos pel
fabricant i . només s'enganxaran pels punts previstos i en les formes
previstes.
Abans d'hissar qualsevol element, es comprovarà que es troba lliure i que no
té alguna estrabada que ho uneixi a altre element.
Una vegada enganxada la peça, el personal encarregat d'això, s'allunyarà
quan les eslingues estiguin tibants.
Per a dirigir peces de gran grandària s'utilitzaran cordes guia.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 281
Els gruistes rebran instruccions sobre: càrregues màximes admissibles, no
passar les càrregues per sobre de les persones, elevar sempre les càrregues en
vertical evitant les estirades, etc.
En elements de gran superfície s'extremaran les precaucions durant les
maniobres, en cas de vent constant o ràfegues, per a evitar la bolcada de les
grues o cops als operaris.
Els treballs de muntatge se suspendran en dies de pluja intensa, tempestes,
neu, gelades fortes o velocitat del vent elevada.
Mai es programaran treballs que obliguin a mantenir oberts dos talls en la
mateixa vertical.
Tant els elements de l'estructura com la aparamenta de AT. se soldaran o
cargolaran amb la major rapidesa possible. No es deixaran elements apuntats
provisionalment.
Els operaris que realitzin treballs en altura, disposaran d'una borsa d'eines
adequada per a evitar la seva caiguda.
Les eslingues utilitzades estaran sempre en perfecte estat i se substituiran
immediatament les quals s'observin que tenen alguna deterioració per petit
que sigui. Si s'empren eslingues tèxtils, només s'utilitzaran les quals contin
amb identificació del material i càrrega màxima. La unió de les eslingues
formades per cables es realitzarà sempre amb perrillos de la grandària
adequada.
El personal encarregat de les operacions d'acoblament subjectarà sempre el
cinturó de seguretat a alguna part fixa de l'estructura, no romandrà en els
elements durant el transport no grimparà pels perfils i no llançarà objectes
des d'altura.
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions
tallants, ferides punxents i lumbàlgies
• Caigudes del personal al mateix o diferent nivell
• Caigudes de càrregues o materials
• Caigudes d'objectes
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 282
• Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport
• Risc elèctric
• Soroll que pot provocar sorderes, fatiga, etc.
• Riscos derivats de treballs de soldadura.
Les proteccions col·lectives a muntar són:
• Bandes de senyalització
• Interruptors diferencials
• Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda
superior a 2 m
Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:
• Botes de seguretat
• Casc
• Guants
• Mono
• Ulleres
Aquestes proteccions bàsiques es complementaran, quan les diferents fases
de l'activitat ho requereixin, amb:
• Cinturó antilumbalgia
• Orelleres
• Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas,
guants, etc.)
• Cinturó de seguretat amb arnés TXT i corda estàlvia vides
• Bossa d'eines
Muntatge mòdul de transformació.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 283
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions
tallants, ferides punxents i lumbàlgies
• Caigudes del personal al mateix o diferent nivell
• Caigudes de càrregues o materials
• Caigudes d'objectes
• Risc elèctric
• Projeccions d'oli
• Incendi
Les proteccions col·lectives a muntar són:
• Bandes de senyalització
• Interruptors diferencials
• Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda
superior a 2 m
• Extintors
Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:
• Botes de seguretat
• Casc
• Guants
• Mono
• Cinturó antilumbalgia
• Ulleres contra projeccions
• Cinturó de seguretat
El moviment del transformador i accessoris només es realitzarà amb els útils
previstos pel fabricant i només s'enganxaran pels punts previstos i en les
formes previstes.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 284
Abans d'hissar qualsevol element, es comprovarà que es troba lliure i que no
té algun trabazón que ho uneixi a altre element.
Una vegada enganxat el trafo, el personal encarregat d'això, s'allunyarà quan
les eslingues estiguin tibants.
Per a dirigir la maniobra de col·locació del trafo al seu emplaçament,
s'utilitzaran, si és necessari, cordes guia.
Els gruistes rebran instruccions sobre: càrregues màximes admissibles, no
passar les càrregues per sobre de les persones, elevar sempre les càrregues en
vertical evitant les estirades, etc.
Durant les maniobres de col·locació del trafo, s'extremaran les precaucions,
en cas de vent constant o ràfegues, per a evitar la bolcada de les grues o cops
als operaris. Els treballs de muntatge se suspendran en dies de pluja intensa,
tempestes, neu, gelades fortes o velocitat del vent elevada.
La suspensió dels autorefrigeradors durant la unió al trafo, haurà de ser prou
segura per a evitar el risc de atrapament als operaris que efectuïn la unió.
Durant el tràfec, filtrat i omplert d'oli del trafo, s'extremaran la neteja i la
cura per a evitar abocaments d'oli que poden produir caigudes al mateix i
diferent nivell. Així mateix durant aquestes operacions i per a evitar el risc
d'incendi, es prohibirà realitzar en les proximitats treballs de soldadura o de
qualsevol altre tipus que necessitin aportació de calor.
En el cas que, encara prenent totes les precaucions, es produís un abocament
d'oli, abans de continuar els treballs es netejarà la zona afectada.
Estesa de cable i muntatge de l’equip.
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions
tallants, ferides punxents i lumbàlgies
• Caigudes del personal al mateix o diferent nivell
• Caigudes de càrregues o materials
• Caigudes d'objectes
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 285
• Cops i atrapaduras
• Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport
• Risc elèctric
• Riscos derivats de treballs de soldadura.
Les proteccions col·lectives a muntar són:
• Bandes de senyalització
• Interruptors diferencials
• Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda
superior a 2 m
Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:
• Botes de seguretat
• Casc
• Guants
• Mono
• Ulleres contra projeccions
Aquestes proteccions bàsiques es complementaran, quan les diferents fases
de l'activitat ho requereixin, amb:
Cinturó antilumbago
Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas, guants,
etc.)
Cinturó de seguretat
En el muntatge de les cel·les el personal que treballi en el nivell superior
tindrà especial cura amb les eines, material i objectes, per a evitar la seva
caiguda sobre els operaris que han de treballar simultàniament en el nivell
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 286
inferior. Així mateix durant el muntatge de les cel·les no es faran treballs
d'altra especialitat en la mateixa vertical.
El personal que realitzi aquest muntatge, especialment les terminacions de
cables, ha d'estar homologat per a la realització de treballs en cables de M.T.
Posta en servei.
La posada en servei de la instal·lació s'efectuarà una vegada acabada l'obra i
seguint els protocols corresponents elaborats pel projectista.
El personal que realitzi els assajos necessaris per a la posada en servei haurà
de ser expert en aparells d’assajos elevadors de tensió.
Totes les zones on estiguin situats els circuits a assajar, se senyalitzaran per a
evitar el pas de personal no inclòs en l'equip de laboratori.
La energització dels diferents circuits es farà per separat, senyalitzant les
zones de treball per a evitar l'entrada de personal aliè a l'equip de posada en
servei.
El personal encarregat de la energització haurà d'estar homologat per
ENDESA DISTRIBUCIÓ per a l'execució de maniobres.
Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:
• Riscos derivats de la utilització d'eines com incisions tallants, ferides
punxents i lumbàlgies
• Caigudes del personal al mateix o diferent nivell
• Risc elèctric
• Incendi
Les proteccions col·lectives a muntar són:
• Bandes de senyalització
• Cartells indicadors
• Extintors
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 287
Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:
• Botes de seguretat
• Casc
• Guants
Aquestes proteccions bàsiques es complementaran amb les necessàries si,
per necessitats de l'engegada es necessita maniobrar o posar a terra algun
circuit de AT.
Utilització de maquinaria.
Actuació del maquinista
Complint el Reial decret 1215/97, la conducció en obra d'equips de treball
automotores ha de ser realitzada per operaris que hagin rebut una formació
específica per a la conducció segura d'aquests equips.
Abans de posar la màquina en marxa, s'haurà de comprovar que no hi ha
persones ni obstacles al seu al voltant.
El maquinista coneixerà com és la zona de treball prèviament delimitada,
així com l'altura de seguretat en el cas que es treballi sota línies de T.
Qualsevol maquinista, operador o auxiliar, que hagi d'intervenir en l'obra
durant la posada en servei, haurà rebut un curset de formació per a treballs
en proximitat i proximitat de tensió i haurà de conèixer clarament la seva
comesa en el tall.
No es carregarà en cap cas per sobre de la cabina.
Queda totalment prohibida la utilització de la pala de la retroexcavadora per
a transportar personal.
No s'utilitzaran les màquines excavadores com grues ni per al transport de
material.
Condicions que han de reunir les màquines en obra
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 288
Les màquines haurien de dur senyalització acústica, retrovisores a cada
costat, servofrens i fre de mà. Tot això en perfecte estat de funcionament. .
Emmagatzematge de combustible
Per a l'emmagatzematge i manipulació de bidons de líquids inflamables,
gasolina, gasoli, etc., s'habilitarà un lloc idoni en la caseta d'obra adequada
per a tal fi i lluny del personal.
En cap concepte s'encendran focs o se soldarà en les proximitats.
Es mantindrà el sòl net de carburants i olis.
Es disposarà dels mitjans necessaris d'extinció.
5.2. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per
maquinaria.
- Retroexcavadora
Veure Notes Tècniques de Prevenció NTP-122 i NTP-126
- Pala carregadora
Veure Notes Tècniques de Prevenció NTP-79 i NTP-126
- Buldózer
Veure Notes Tècniques de Prevenció NTP-75 i NTP-126
- Camió basculant
Riscos més freqüents:
• Xocs contra elements de l'obra Atropellament de persones
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 289
• Bolcades
• Caigudes d'objectes
• Caigudes a diferent nivell
• Cops
Mesures de prevenció:
• La caixa s'ha de baixar després de descarregar i abans d'iniciar el
moviment.
• Ajustar la velocitat a les característiques de l'obra.
• Respectar les senyalitzacions de l'obra.
• Respectar les normes del Codi de Circulació.
• Les zones de maniobra han d'estar buidades de personal.
• No aproximar-se a les rases a distàncies inferiors de 1 m.
• Durant les operacions de càrrega el xofer ha d'estar fora de la cabina i
del ràdi d'acció de la màquina.
Proteccions col·lectives:
• Bandes de senyalització en zones de maniobres
• Extintor en cabina
Proteccions individuals del xofer:
• Casc de seguretat quan estigui fora de la cabina
• Calçat de seguretat antilliscant
• Guants
- Dumper, carretó a motor amb volquet
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-76
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 290
- Compressor
Riscos més freqüents:
• Bolcades, atrapaments i caigudes per terraplé
• Caigudes des del vehicle de transport
• Despreniment i caiguda durant el transport en suspensió
• Sobre esforços
• Soroll
• Trencament de mànega a pressió
• Emanacions de gasos tòxics
Mesures de prevenció:
• No circular per pendents superiors a les admissibles" Utilitzar sempre
per personal qualificat.
• Els estrops per a càrrega i descàrrega han d'estar en perfectes
condicions d'ús.
• Efectuar les revisions de manteniment fixades pel constructor.
• No tendir les mànegues per llocs subjectes a abrasions o pas de
vehicles.
Proteccions col·lectives:
• Delimitar les zones de treball per a evitar l'accés de persones alienes
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
• Guants
• Orelleres
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 291
• Ulleres contra projeccions
- Martell (pneumàtic, destrossador, taladrador per a bulones o barrenos)
Riscos més freqüents:
• Soroll
• Projecció d'objectes
• Trencament de mànegues
Amidades de prevenció:
• Efectuar les revisions de manteniment fixades pel constructor
• No tendir les mànegues per llocs subjectes a abrasions o pas de
vehicles
Proteccions col·lectives:
• Delimitar les zones de treball per a evitar l'accés de persones alienes
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
• Guants
• Orelleres
• Ulleres contra projeccions
- Serra circular
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-96
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 292
Riscos més freqüents:
• Corts i abrasions amb el disc
• Trencament del disc
• Atrapaments per parts mòbils
• Talls amb material ceràmic
• Projecció de material ceràmic
• Sobre esforços
• Emissió de pols ceràmica
• Soroll
• Risc elèctric
Mesures de prevenció:
• Mantenir la màquina en perfecte estat de manteniment.
• No eliminar les proteccions mecàniques ni elèctriques de la màquina.
• No eliminar les proteccions del quadre provisional d'obra.
• Fer desplaçament de màquina amb mitjans apropiats.
Proteccions col·lectives:
• Interruptor diferencial
• Delimitar zona situació màquina
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
• Guants
• Orelleres
• Pantalla facial
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 293
• Mascarilla
- Soldadora elèctrica
Riscos més freqüents:
• Exposició a radiacions no ionizantes
• Inhalació de vapors metàl·lics
• Risc elèctric
• Cremades
• Projecció de partícules
• Incendi
• Caigudes d'objectes
• Cops i talls
Mesures de prevenció:
• Aïllar els punts de treball per a evitar que els treballadors pròxims no
se sotmetin a radiacions.
• Fitar les zones on es poden produir projeccions de material
incandescent. Suspendre els treballs en presència de pluja, gel o vent.
Proteccions col·lectives:
• Coberta protectora dels borns de connexió del grup
• Posada a terra dels circuits
• Aïllament de les pinces porta elèctrodes
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 294
• Pantalla facial de seguretat contra radiacions
• Guants de soldador
• Mandil de cuir
• Polaines de cuir
- Soldadors oxiacetilènica
Riscos més freqüents:
• Exposició a radiacions no ionitzants
• Inhalació de vapors metàl·lics
• Cremades
• Projecció de partícules
• Explosió i incendi
• Caigudes d'objectes
• Cops i talls
Mesures de prevenció:
• Evitar emmagatzematge excessiu d'ampolles.
• El transport de les ampolles ha de fer-se amb la vàlvula de tancament
protegida pel caputxo roscat.
• Mantenir les ampolles en posició vertical, assegurades contra xocs i
caigudes.
• Protegir les ampolles d'humitat intensa i contínua, de la radiació solar
i de focus de calor.
• No greixar les ampolles d'oxigen ni els seus accessoris i no posar-los
en contacte amb àcids, grasses o materials inflamables.
• Abans d'utilitzar les ampolles d'acetilè, han d'estar en posició vertical
un mínim de 12 hores
• Revisar periòdicament l'estat de conservació i fixació de les gomes.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 295
Proteccions col·lectives:
• Manòmetres reductors de pressió
• Vàlvules antiretorn
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
• Pantalla facial de seguretat contra radiacions
• Guants de soldador
• Mandil de cuir
• Polaines de cuir
- Camió hormigonera
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-93
- Vibrador
Riscos més freqüents:
• Esquitxades als ulls
• Descàrregues elèctriques
• Caigudes a diferent nivell
Mesures de prevenció:
• Utilitzar per personal qualificada.
• Vibrar el formigó des de lloc estable.
• Protegir el cable d'alimentació d'agressions mecàniques.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 296
Proteccions col·lectives:
• Les corresponents a l'activitat d'obra civil
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de PVC
• Guants
• Ulleres contra projeccions
- Pistola automàtica clava claus
Riscos més freqüents:
• Impacte acústic
• Tir incontrolat contra persones o coses
• Projecció violenta de partícules
• Explosió per manipulació de cartutxos
• Sobre esforços
Mesures de prevenció:
• Utilitzar només per personal especialitzat.
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat
• Guants
• Orejeras
• Pantalla facial
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 297
- Grua mòbil
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-208.
5.3. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per a
elements auxiliars.
- Bastides
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-202
- Cistella de soldador
Riscos més freqüents:
• Caigudes a diferent nivell
• Desplom de la plataforma
• Talls per rebaves i similars
Mesures de prevenció:
• La cistella estarà construïda totalment en acer i la plataforma a més
serà antilliscant.
• Els elements de penjar no permetran balancejos.
• Els pengis s'efectuaran per enganxament doble, de tal forma que
quedi assegurada l'estabilitat de la cistella en el cas de fallada d'algun
enganxament.
Proteccions col·lectives:
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 298
• Les cistella duran barana perimetral de 1 m d'altura, amb passamà
intermedi i rodapeus de 15 cm.
• L'accés directe a la cistella serà per escala de mà, amb ganxos
d'ancoratge i pengi al capdavant.
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat amb sola antilliscant
• Guants .
- Escales de mà
Riscos més freqüents:
• Caigudes a diferent nivell
• Contusions durant transport
Mesures de prevenció:
• Els suports de l'escala tindran elements antilliscants i sempre es
donarà suport sobre superfícies planes.
• Els muntants seran d'una sola peça i els graons estaran encastats.
• Les escales es col·locaran apartades d'elements mòbils que puguin
derrocar-les i, si pot ser, fora de les zones de passada.
• La pujada i baixada cal fer-les de cara a l'escala.
• No s'ha de pujar amb pesos superiors a 25 Kg.
• La inclinació serà aproximadament de 1:4 .
• No es poden salvar altures superiors a 5 m, tret que estiguin
reforçades en el centre.
• Per a altures superiors a 7 m s'utilitzaran escales especials.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 299
• La longitud de les escales utilitzades com accés a punts superiors,
han de sobrepassar en 1 m aquest punt i estar amarrades a ell, no
utilitzant-la mai més d'una persona.
Proteccions col·lectives:
• Les escales de tisora estaran proveïdes de cadenes o cables que
impedeixin que s'obrin a l'utilitzar-les.
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat amb sola antilliscant
• Guants
• Cinturó de seguretat
- Torretes formigonat
Riscos més freqüents:
• Caigudes a diferent nivell
• Caigudes d'objectes
• Cops i talls
Mesures de prevenció:
• Les torretes estaran construïdes en acer i es projectaran perquè
ofereixin una estabilitat perfecta
• Les plataformes seran de material antilliscant i les seves dimensions
mínimes 1,10x1,10 m.
• La torreta es col·locarà sempre en un plànol horitzontal i l'accés a la
plataforma ha de ser segur.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 300
• Mai es traslladarà la torreta amb material o persones sobre la
plataforma.
Proteccions col·lectives:
• Les plataformes duran barana perimetral de 1 m d'altura, amb
passamà intermedi i rodapeus de 15 cm
Proteccions individuals:
• Casc de seguretat
• Botes de seguretat amb sola antilliscant
• Guants
- Palets, per a moviment de material en obra
Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-77.
6. Serveis sanitaris comuns.
6.1. Primers auxilis.
Encara que l'objecte d'aquest estudi de Seguretat i Salut és evitar els
accidents laborals, cal reconèixer que existeixen causes de difícil control que
poden fer-los presents. En conseqüència, és necessari preveure la prestació
de primers auxilis per a atendre als possibles accidentats, d'acord amb el
Reial decret 1627/1997 .
Donada les característiques de l'obra i instal·lació a efectuar, serà necessari
dotar-lo d'una farmaciola de primers auxilis per tall de treball, en el qual es
donin les primeres atencions sanitàries als possibles accidentats.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 301
En el Pla de Seguretat i Salut que elabori el contractista adjudicatari de
l'obra, haurà de constar la ubicació, així com, la dotació d'aquestes
farmacioles.
6.2. Medicina preventiva.
Amb la finalitat d'assolir evitar en tant que sigui possible les malalties
professionals en aquesta obra, així com , les disfuncions derivats dels
trastorns físics, psíquics, alcoholisme i resta de toxicomanies perilloses, es
preveu que el contractista adjudicatari, en compliment de la legislació vigent,
realitzi els reconeixements mèdics previs als treballadors d'aquesta obra,
abans del seu inici, també exigirà aquest compliment a la resta de les
empreses que siguin contractades per ell.
6.3. Evacuació d’accidentats
L'evacuació d'accidentats, que per les seves lesions així ho requereixin,
estarà prevista pel contractista adjudicatari de l'obra mitjançant la
contractació d'un servei d'ambulàncies.
6.4. Serveis comuns.
Donada les característiques de l'obra i instal·lacions a efectuar, serà necessari
dotar-la de dos casetas d'obra, una de serveis i altra de vestuaris d'unes
mesures aproximades de 6,5x2,5 m, per cada 14 treballadors o fracció, el
contractista adjudicatari de l'obra definirà la situació i el nombre de casetas
d'obra en el seu Pla de Seguretat i Salut.
7. Formació.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 302
7. Formació.Tota persona que intervingui en l'obra rebrà una formació general de seguretat
d'acord amb les hores que consta en l'apartat del pressupost.
Al personal que intervingui en el muntatge de l'estructura i de la aparamenta de
220 KV, a més del curs de formació general, se li impartirà un curs de formació
específica en riscos d'altura i elèctric i se li comentaran els accidents tipus, que
l'empresa propietària de la instal·lació té a la disposició del contractista.
Als maquinistes que, per qualsevol circumstància, puguin maniobrar sota les
barres de 220 KV, durant el temps que es realitzi la posada en servei de la
receptora, se'ls impartirà un curs de formació específica per a treballs en
proximitat i proximitat de . tensió.
Al personal que actuï com cap de treballs se li formarà O.G.S.H.T. capítol VI,
especialment Art. 67, Art. 68 Art. 69, així com en la Instrucció General
d'Operació (I.G.O.) i Fitxes Pràctiques d'Execució (famílies 1, 2, 5 I7)
8. Plec de condicions
8.1. Generalitats
Àmbit d'aplicació
Les presents condicions regiran en tots els treballs encarregats al contractista
adjudicatari de l'obra en les instal·lacions de.T., M.T. I B.T. tant en les
instal·lacions d'ENDESA DISTRIBUCIÓ com en les de l'Abonat.
Seguretat i higiene en el treball
El contractista s'obliga a fer complir en tot moment al seu personal i al
personal subcontractat les normes contingudes en la Llei de Prevenció de
Riscos Laborals, segons ordre del 8 de novembre de 1995, així com tots els
reglaments que la desenvolupen i quantes disposicions i reglaments que
continuïn en vigor, conduents a evitar perills i accidents.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 303
El contractista ha de conèixer i fer complir les normes de seguretat de
contingudes en la LG.O. i les Fitxes Pràctiques d'Execució (F.P.I.)
En cas que el contractista hagi d'assumir l'execució de maniobres i la
responsabilitat del descarrego, haurà de disposar de personal homologat per
la propietat per a:
Agents de descarrega en A.T.
Agents de descarrega en M.T.
Executor de maniobres M.T.
En qualsevol cas el contractista haurà d'assumir les responsabilitats de Cap
de Treball d'acord amb la LG.O.
Normes legals
El contractista haurà de tenir en tot moment afiliats i en alta de la Seguretat
Social a tots aquells treballadors que d'alguna manera intervinguin en la
realització dels treballs, així com aquells que si escau, precisin dur a efecte
tasques de coordinació, col·laboració, adreça i control relacionats amb
l'execució d'aquests treballs.
El contractista haurà de disposar, previ a l'inici dels treballs, una pòlissa de
segur d'accidents de treball, on s'inclogui l'electrocució. Aquesta pòlissa
haurà de ser presentada al contractant per al seu examen i basteo.
Medi ambient
El contractista es compromet a complir i fer complir quantes normes
existeixen sobre medi ambient i respondrà enfront de les autoritats
administratives i judicials dels danys causats durant la realització dels
treballs encomanats.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 304
El contractista s'obliga que, una vegada finalitzats els treballs, netejarà la
zona dels possibles residus de materials empleats i restituirà l'ecosistema de
la zona afectada.
8.2. Normes legals i lleis aplicables a les especificacions tècnics
Reglaments
Decret 3151/1968.
Reglament de Línies Aèries d'Alta Tensió.
Prescripcions tècniques que haurien de complir les línies elèctriques aèries
d'alta tensió, entenent-se com a tals les de corrent altern trifàsica a 50 Hz de
freqüència, la tensió nominal de la qual eficaç entre fases sigui igual o
superior a 1 KV.
Decret 3275/1982.
Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals
Elèctrica, Subestacions i Centres de Transformació i Instruccions Tècniques
Complementàries.
Decret 2413/1973.
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Complementàries
les connectades a una tensió igualo inferior a 1.000 V per a corrent altern i
1.500 V per a corrent continu.
Lleis de seguretat Llei 31/1995.
Prevenció de riscos laborals
Promou la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l'aplicació de
mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció
de riscos derivats del treball.
Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de
Prevenció de Riscos Laborals.
Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de
la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en
matèria de coordinació d'activitats empresarials.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 305
Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, de 9 de març de
1971 .
Capítol 6 (Electricitat) Protecció contra contactes en les instal·lacions i
equips elèctrics Reial decret 1495/1986.
Reglament de seguretat de màquines.
Estableix els requisits necessaris per a obtenir el nivell de seguretat suficient,
d'acord amb la pràctica tecnològica del moment, a fi de preservar a les
persones i als béns dels riscos derivats de la instal·lació, funcionament,
manteniment i reparació de les màquines.
Llei 8/1988 de 7 d'abril.
Infraccions i sancions en l'ordre social Infraccions per obstrucció a la labor
inspectora, sobre la vigilància del compliment de les disposicions legals,
reglamentàries i convenis col·lectius, que tenen encomanada els inspectors
de Treball i Seguretat Social i els controladors laborals.
Reial decret 1316/1989.
Protecció dels treballadors enfront del soroll Protecció dels treballadors
enfront dels riscos derivats de la seva exposició al soroll durant el treball i
particularment per a l'audició.
Reial decret 485/1997.
Senyalització dels llocs de treball Disposicions mínimes per a la
senyalització de seguretat i salut en el treball.
Reial decret 487/1997.
Disposicions mínimes en la manipulació de càrregues Disposicions mínimes
de seguretat i de salut relatives a la manipulació manual de càrregues que
comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.
Reial decret 773/1997.
Utilització d'equips de protecció individual Disposicions mínimes de
seguretat i de salut per a la els treballadors en el treball i manteniment dels
equips de protecció individual.
Reial decret 1215/1997.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 306
Utilització d'equips de treball Disposicions mínimes de seguretat i de salut
per a la utilització dels equips de treball emprats pels treballadors en el
treball.
Reial decret 1627/1997.
Condicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció
Disposicions mínimes de seguretat i de salut aplicables a les obres de
construcció.
Codi de circulació
Normes de seguretat
Norma UNEIX-EN 50110 '
Prescripcions generals per a l'operació de les instal·lacions elèctriques així
com per a la realització de treballs sobre, amb o en la proximitat
d'instal·lacions elèctriques, tot això en adequades condicions de seguretat,
LG.O. d'ENDESA DISTRIBUCIÓ
Normativa tècnica i administrativa a seguir en la realització de treballs i
maniobres en les instal·lacions d'alta tensió, amb la finalitat de prevenir els
riscos existents i vetllar per la qualitat i continuïtat del servei.
Fitxes Pràctiques d'Execució d'ENDESA DISTRIBUCIÓ
Famílies 1 I5 per a treballs en Baixa Tensió Famílies 2 i 7 per a treballs en
Alta Tensió Nota
Tècnica de Prevenció NTP-75
Buldózer Nota Tècnica de Prevenció NTP-76
Dumper, carretó a motor amb volquete Nota Tècnica de Prevenció NTP-77
Bats - Taujanes i plataformes per a formació de càrregues unitàries Nota
Tècnica de Prevenció NTP-79
Pala carregadora Nota Tècnica de Prevenció NTP-93
Camió hormigonera Nota Tècnica de Prevenció NTP-96
Serra circular per a construcció.
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 307
Dispositius de protecció Nota Tècnica de Prevenció NTP-121
Hormigonera Nota Tècnica de Prevenció NTP-122
Retroexcavadora Nota Tècnica de Prevenció NTP-126
Màquines per a moviment de terres Nota Tècnica de Prevenció NTP-202
Bastides de borriquetas Nota Tècnica de Prevenció NTP-208
Grua mòbil
Codificació de material C.M. 950.112.8
Casc de seguretat no mecànic
Codificació de material C.M. 191.589.3
Guants aïllants de l'electricitat
Codificació de material C.M. 956.080.1
Detector de tensió per a alta tensió
Codificació de material C.M. 950.138.8
Cinturó de seguretat de subjecció
Codificació de material C.M. 950.183.3 i C.M. 950.213.0
Ulleres de seguretat
Codificació de material C.M. 950.316.4
Guants de protecció front agressius mecànics
Codificació de material C.M. 191.474.5
Perxes aïllants de tensió nominal 30 KV.
Tipus interior Codificació de material C.M. 950.214.5 i C.M. 950.212.3
Protecció de les vies respiratòries
Codificació de material C.M. 191.308.4
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 308
Cadena bicolor limitació de zones
Codificació de material C.M. 191.166.2
Catifes aïllants per a treballs i maniobres en instal·lacions elèctriques de BT
Codificació de material C.M. 950.035.4 i C.M. 950.245.8
Protectors auditius
Codificació de material C.M. 950.258.3
Pantalles per a soldadores
Codificacions de material C.M. 191.825.0 a C.M. 191.926.2
Plaques de senyalització de seguretat.
Tipus normalitzats i ocupació Codificació de material C.M. 191.213.0
Perxes aïllants per a posada a terra i en curtcircuit
Codificació de material C.M. 951.396.2 i C.M. 191.817.0
Pancartes per a senyalització i delimitació de zones de treball en
instal·lacions elèctriques. (RecomendaciónAMYS 1.4-13)
Codificació de material homologat (C.M.)
Material disponible en magatzem, classificat per la seva funció segons la
següent relació:
Protecció del cap
Protecció de les oïdes
Protecció dels ulls i cara
Protecció de les vies respiratòries
Protecció de les extremitats superiors
Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA
Jordi Vila Cosconera Pàgina 309
Protecció del tronc
Protecció de les extremitats inferiors
Protecció general del cos
Equips de verificació
Equips de posada a terra
Equips auxiliars per a treballs i maniobres en instal·lacions elèctriques
Treballs en altura
Eines
Senyalització i delimitació
Equips contra incendis
Equips i accessoris per a treballs diversos
Informació
Contractista
L'empresa propietària tindrà a la disposició del contractista tota la
documentació de seguretat pròpia que es relacionis en aquest Estudi.
Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008
Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera