Impacte de la Impacte de la Impacte de la Impacte de la contaminaciócontaminaciócontaminaciócontaminacióde l’aire en la de l’aire en la de l’aire en la de l’aire en la salut de la salut de la salut de la salut de la població de població de població de població de BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona
Grup de treball ASPB:
Glòria Perez (SESIS), Marc Marí (SEQUIA), Laia Font (SEQUIA), Brenda León
(SESIS), Marc Rico (SEQUIA), Natalia Valero (SEQUIA), Anna Gómez (SEQUIA),
Catherine Perez (SESIS), Maribel Pasarín (Observatori de Salut Pública),
Helena Pañella (Direcció de Salut Ambiental)
Objectius del sistema de vigilància
Desenvolupar un sistema de vigilància que permeti mesurar, monitorar i comunicar els efectes de la contaminació de l’aire en la salut de la població de la ciutat de Barcelona
El sistema de vigilància inclourà els efectes a llarg i a curt termini (episodis, avís)
1. Anàlisi de l’impacte en salut per exposició a la contaminació a curt termini:
Disposar de la funció dosi - resposta per a cada contaminant i indicador de
salut. Treball realitzat entre ASPB i ISGlobal
2. Anàlisi de l’impacte en salut per exposició a la contaminació a llarg termini:
Disposar del sistema d’avaluació del risc per la salut (Health Risk Assessment-
HRA), segons el mètode proposat per l’APHEKOM de l’OMS
Organització del sistema de vigilància
Mesures per reduir els nivells de contaminació ambiental
de l'Ajuntament de Barcelona
Desenvolupar el sistema de
vigilància a l'ASPB
Grup de treball de diversos
serveis i direccions de
l'ASPB
Impacte en salut, mètode APHEkom
Impacte en salut
basat funció dosi-efecte
Col·laboració ISGlobal en
modelitzar les dades
Obtenció d'informació
CatSalut (Altes, Urgències, Primària)
Mortalitat, Naixements
Xarxa de vigilancia de la contaminació
a Barcelona
Població Ajuntament de
Barcelona
� Objectius:
� Detectar quins indicadors de salut es relacionen amb els nivells dels diferents contaminants a Barcelona dia a dia
� Disposar de la funció dosi - resposta per a cada contaminant i indicador de salut que permeti estimar l’impacte sobre la salut d’un episodi de contaminació de l’aire
� Període: 2006 a 2016
� Contaminants: PM10, PM2,5, NO2 i O3 de les estacions de la ciutat en funcionament durant el període (mitjanes diàries)
� Indicadors de salut: mortalitat, ingressos hospitalaris i visites als serveis d’urgències per les causes associades a la contaminació en residents (mitjanes diàries)
� Variables d’ajust: temperatura, dia de la setmana, indicador de dia festiu, estacionalitat i tendència temporal, nivells de l’al·lergen soja i epidèmia de grip
1. Anàlisi de l’associació per exposició a curt termini
� Anàlisi per diferents escenaris d’exposició:
� Fons
� Trànsit
� Mitjana dels escenaris de trànsit i fons
� Mesura d’impacte: casos atribuïbles a l’exposició a curt termini segons
� Nivells límits de la UE
� Nivells recomanació de l’OMS
� 80% dels nivells màxims de de l’OMS
Anàlisi de l’associació per exposició a curt termini
Associacions entre contaminació i salut a curt termini
Barcelona, 2006-2016
PM10 PM2,5 NO2
NO2
màxima horària
O3
Urgències hospitalàries
Hipertensió arterial +
Infart agut de miocardi + +
Malalties Respiratòries + + +
Altes hospitalàries
Malalties cardiovasculars + + +
Malalties respiratòries +
Asma +
MPOC +
Mortalitat
Total de mortalitat + +
Malalties cardiovasculars + + + +
Infart agut de miocardi +
MPOC +
Evolució dels nivells horaris de NO2 a la xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire de la ciutat
Casos atribuïbles a l’episodi
Al final de l’any casos estalviats de no superar la mitjana diària de 40µg/m3
Impacte en salut per exposicions a curt termini
� En els últims 10 anys, s’estima que si no haguéssim superat els 40 µg/m3 diaris de NO2 , ens hauríem estalviat de mitjana:
� 90 morts cada any (IC95% 3-174)
� 67 hospitalitzacions per causa cardiovascular cada any (IC95%: 2- 131)
� En els últims 10 anys, s’estima que si no haguéssim superat els 10 µg/m3 diaris de PM2,5 ens hauríem estalviat de mitjana:
� 162 morts per causa cardiovascular cada any (IC95% 62-260)
� 1386 urgències per malaltia respiratòria cada any (IC95%: 228- 2526)
Impacte en salut per episodis o avís
� En els últims 10 anys, s’estima que si no haguéssim tingut episodis de NO2
(superacions de 200 µg/m3), ens hauríem estalviat de mitjana:
� 2 morts cada any (IC95%: 0 - 4)
� 1 hospitalització per causa cardiovascular cada any (IC95%: 0 - 3)
� Si no haguéssim tingut dies d’avís preventiu (superacions 160 µg/m3 de NO2) ens hauríem estalviat de mitjana:
� 6 morts cada any (IC95%: 1 - 7)
� 5 hospitalitzacions per causa cardiovascular cada any (IC95%: 1- 9)
� L’any 2016 vam tenir un episodi per PM10 que va durar 4 dies (23-26 de febrer) la mortalitat atribuïda a l’episodi:
� 1,4 morts (IC95%=0.3-2.4)
Morts atribuïbles els darrers 10 anys
0
50
100
150
200
250
0
50
100
150
200
250
NO2 > 40
µg/m3 dia
PM2,5 > 10
µg/m3 dia
NO2 > 200
µg/m3 dia
(episodi)
NO2 > 160
µg/m3 dia
(avís)
PM2,5 > 160
µg/m3 dia
(episodi)
Morts per exposició a curt termini Morts per exposició a episodis i avís
90
morts
Impacte en salut per exposicions a contaminació
Morts per mal.
Cardiovascular
162
morts
2
morts
6
morts1,4
morts
� Objectiu: Estimar l'impacte sobre la salut de l'exposició a la mitjana anual de contaminació de l’aire
� Període: 2006 a 2016
� Contaminants: PM2,5, NO2 de les estacions de la ciutat disponibles en el període (mitjanes anuals)
� Indicadors de salut: Mortalitat global en població > 30 anys.
� Anàlisis d’impacte en salut, segons mètode APHEKOM (OMS)a
� Criteris APHEKOM per la selecció d’estacions
� Mínim 3 anys consecutius de dades de dues estacions
� 75% de dades complertes
� Correlacions superior a 0.6
� Superposició en el P25-P75
2. Anàlisi de l’impacte per l’exposició a llarg termini
(a) Aphekom guidelines. Accessible a: http://aphekom.org/web/aphekom.org/
Resultats de l’impacte en salut a llarg termini
Anual a
Mitjana anual de NO2 35,6 μg/m3
Nombre de morts anuals evitades
per la reducció de 5 µg/m3 de NO2
295 (112,5-435,6)
Nombre de morts anuals evitades
per la reducció de 1 µg/m3 de NO2
59 (22,6-88,1)
Mitjana anual de PM2,5 15,5 μg/m3
Nombre de morts anuals evitades
per la reducció de 5 µg/m3 de PM2,5
436 (149,5-771,3)
Nombre de morts anuals evitades
per la reducció de 1 µg/m3 de PM2,5
88 (20,0-157,5)
Nombre de morts anuals evitades
d’arribar a 10 µg/m3 de PM2,5 (nivell de l’OMS)
390 (133,7-691,4)
(a) Calculat pel periode 2013-2015
� Una disminució de 5 µg/m3 de NO2, en la mitjana anual a la ciutat (2013-2015), hauria evitat cada any la mort de 295 persones majors de 30 anys
� Una disminució d’1 µg/m3 de PM2,5, en la mitjana anual a la ciutat (2013-2015), hauria evitat cada any la mort de 88 persones majors de 30 anys
� El 2006-2016 evitar nivells de contaminació que superessin les recomanacions de l’OMS diàriament hauria estalviat la mort de 90 persones per NO2 i la mort per malaltia cardiovascular de 162 persones per PM2,5
� El 2006-2016 evitar nivells de contaminació diària de PM2,5 que superessin els recomanats per l’OMS hauria estalviat que 1386 persones patissin un quadre respiratori amb visita a urgències
� Evitar episodis de contaminació NO2 (> a 200 µg/m3) estalviaria la mort 2 persones cada any
� Evitar l’avís de contaminació NO2 (> a 160 µg/m3) estalviaria la mort de 6 persones cada any
Resultats més rellevants
� El sistema de vigilància permetrà estimar l’impacte de la contaminació sobre la salut
en cas d’episodi i l’impacte de l’exposició durant l’any (efectes a curt i llarg termini)
� Els resultats mostren com a Barcelona, l’impacte en salut atribuït als nivells de contaminació durant l’any és molt més gran que l’impacte atribuït als episodis, pel que les mesures s’han d’orientar a la reducció de trànsit permanent
Conclusions
Limitacions
• De moment el sistema de vigilància permet estimar l’impacte dels episodis en la
mortalitat (enterraments)
• Pendents d’incorporar les altes, urgències i motius de consulta a l’atenció primària
• El mètode Aphekom només permet obtenir l’impacte en salut per alguns contaminants
Comunicació de resultats
Es comunicaran per informes després de cada episodi i anualment