IMMIGRACIÓ, PARTICIPACIÓ POLÍTICA I GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
L’IMMIGRANT COM A SUBJECTE POLÍTIC INDIVIDUAL I GRUPAL:
En la participació política dels immigrants cal fer una diferenciacióentre:• Els drets relatius a pretensions substantives de reconeixement, lligades a la protecció de la identitat cultural. Són els drets culturals. Per ex. exenció de lleis que penalitzen determinades pràctiques culturals “external rules”. Restringeixen la llibertat dels no membres per protegir la cultura dels membres de al comunitat.
• Drets de representació política a través dels quals s’assegura la veu i presència pública de les demandes dels col·lectius discriminats o originàriament sotrepresentats. Són la flexibilització del sistema originari de representació (quotes de representació, mecanismes d’assignació directe, etc.)
Les organitzacions polítiques i d’interès nacional poden articularmecanismes interns de promoció per facilitar l’accés dels immigrantsals òrgans de les seves estructures organitzatives.
A través de tècniques similarsa les utilitzades amb altres grups minoritzats o minoritaris
Com hauria d’organitzar-se la representació política per aconseguir una millor integració social i política dels grups socials
L’IMMIGRANT COM A SUBJECTE POLÍTIC INDIVIDUAL I GRUPAL:
Dues vies d’equiparació de drets polítics dels estrangers
REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA
Nacionalització
Ampliació dels drets polítics
als residents no nacionals
- És llarg i complex
- Manca d’interès per aquesta via
És coherent amb el propi principi
democràtic
Millora la representativitat
dels grups
Firma i ratificació del Conveni Europeu sobre la participació dels Estrangers en la vida pública local
en vigor des del 1997:
REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA
,Compromís dels signataris de concedir el dret de sufragi acatiu i pasiu en les eleccions locals a tot estranger que compleixi les mateixes condicions que s’apliquen als nacionals i hagi residit en l’Estat en qüestió durant al menys els 5 anys anteriors a les eleccions, sense que l’exercici del dret quedi sotmes a condició de reciprocitat
Reconeixement del sufragi actiu i passiu als estrangers no comunitaris en les eleccions locals
REFORMES LEGALS I INSTITUCIONALS PER CIMENTAR UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA
Firma i ratificació del Conveni de 1992
Reforma de la Constitució:•La reciprocitat és un obstacle que impossibilita l’accés al sufragi local d’immigrants de gran nombre d’Estats.•Dificultats derivades de la reticència política reobrir determinades qüestions que amb l’aprovació de la CE van quedar cancel·lades.
Millorar les vies d’adquisició de la nacionalitat espanyola o la doble nacionalitat
Canviar les lleis orgàniques, tant de la LOEX com del Règim electoral General, adicionant la titularitat del dret al vot dels estrangers en l’àmbit municipal
Sufragi actiu
Elegibiliat
Eleccions autonòmiques: debat a llarg termini sobre les diferents esferes de la ciutadania política, entesa com a ciutadania multilateral.
Drets fonamentals de participació dels estrangers en situació d’irregularitat administrativa, com a mecanismes mínims de protecció en front a abusos, l’explotació i la indefensió que genera la irregularitat. Impuls de l’activitat dels òrgans de participació i consulta d’àmbit estatal i autonòmic (Foro per a la integració social dels immigrants) en els que les associacions d’immigrants estan representades per reforçar la implicació dels immigrants en el disseny de les polítiques que els hi afecten.
Millora de la col·laboració i la coordinació vertical entre les Administracions Públiques, en tres línies:
Sistematització, ordenament i l’enquadrament en la política d’immigració dels convenis (bilaterals) subscrits entre les comunitats autònomes i l’Estat per garantir le aportacions financeres de l’Estat dirigides a fer front a les despeses sobrevingudes de l’atenció socials dels immigrants.Redefinir l’activitat, funcionament i la regulació de l’organisme específicament per canalitzar la coordinació vertical en matèria de polítiques d’immigració, el “Consejo Superior de Política de Inmigració”.
Millores de coordinació entre CCAA
Cal replantejar-se un marc de reflexió més profund en que es redefineixin les dimensions essencials de l’actuació de les CCAA perquè aquestes puguin intervenir en el disseny i gestió de les polítiques.
LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN
Els Països Baixos
Signatura d’un contracte. Procés individual
Fins el 2004 model caracteritzat pel multiculturalisme i la tolerància.
Els responsables de les polítiques d’integració són els municipis.
Dret a les eleccions locals de tots els estrangers
Política local coordinada
Integració social
Acollida
Inserció laboral
Retorn voluntari
LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN
Bèlgica
Comunitat valona: segueix el model francés assimilacionista.
Comunitat flamenca: influïda per les idees multiculturals.
Dret a les eleccions locals de tots els estrangers, sense dret a ser elegibles.
Principis que regeixen el model d’Integració segons el model belga
Assimilació: quan ho requereixi l’ordre públic
Promoció de possibles ajustaments: relacionats amb la modernitat, emancipació i veritable pluralisme
Respecte a la diversitat cultural com a enriquiment mutu
LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN
Suècia
Participació política
Model que ha anat del multiculturalisme cap a l’assimilacionisme.
Participació cívica: associacions i sindicats
Dret a votar dels residents legals amb més de 3 anys en les eleccions municipals i regionals.
Participació en determinats referèndums
Representativitat acceptable en els partits polítics
Progressiva baixa participació en les eleccions de la població immigrada
LA REALITAT DE LA INTEGRACIÓ POLÍTICA EN PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN
Regne Unit
Participació política
Model multicultural i pluralista
Important participació cívica: associacions d’immigrants
Autònoma organització cívica dels grups d’immigrants.
La major part de la població immigrada està nacionalitzada amb plens drets políticsL’Administració disposa d’un ampli de marge de discrecionalitat per ajustar les normes d’immigració i asil en la seva aplicació concreta
La nacionalització comporta una sèrie de proves i tests
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Rambla Guipúscoa 77-79, Baixos 1a 08020 Barcelona
Tel/Fax 93 278 19 82 Web: www.edas.cat
E-mail: [email protected]