Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
ARQUITECTURA TECNICA
PROJECTE FINAL DE CARRERA
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S
ELPATRONATODECINE Projectista/es: Alumna. Marcela Olivieri
Director/s: Benet Meca Convocatòria: Octubre 2009
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
1 PRÒLEG
EL INICI DELS TREBALLS
Quan vaig acabar la part final de la carrera d’Arquitectura Tècnica, vaig decidir fer un
aixecament d’un edifici modernista, com es evidencia Barcelona te diferents opcions, totes
elles molt interessants, però existeixen també exemples de modernisme en altres llocs a
Catalunya, com es el Maresme.
Finalment desprès de parlar amb el professor de la universitat el Sr. Benet Meca vaig decidir-
me per fer un aixecament gràfic i històric de dues edificis modernistes del poble on visc:
Premia de Mar, situat al Maresme.
La primera reunió sobre el projecte va ser a la universitat.
Premia te molt edificis Modernistes però molt de aquests son vivendes o indústries i amb el
pas del temps se han vist modificades.
La primera reunió sobre el projecte va ser a la universitat i desprès de analitzar varies
propostes es decideix amb el tutor fer la recerca de la Escola Assis i del Patronat de cine.
En aquesta memòria em referiré a ambdós edificis.
Seguint el consell del meu tutor vaig començar a moure, Benet Meca m’aconsellava com
portar endavant tant la part gràfica com la part històrica del projecte, també vaig contactar
amb les germanes que viuen ala escola i amb una carta de presentació puc accedir al edifici i
fer el aixecament, prenent mides i fent fotografies.
També puc accedir al Patronat del cine sol·licitat permís al Director i coordinador .
Seguidament vaig continuar recollint informació sobre els edificis i l’època, i això em va portar
a l’Arxiu Històric Municipal de Premia de Mar i ala seva Biblioteca, on puc trobar
documentació escrita i altres successos de l’època en aquest poble.
Després, un cop aconseguides totes les dades del projecte, històriques i gràfiques, vaig
començar a tenir reunions amb el tutor per perfilar el projecte i aconseguir un treball senzill i
complet a la vegada.
Finalment, aprofitant aquestes lletres, voldria fer un agraïment a les persones que m’han
ajudata la realització d’aquest projecte, i especialment agrair el suport donat pel tutors al llarg
del treball, per treure el màxim profit per coneixer el meu poble y la seva historià i, fins i tot, de
les noves eines informàtiques.
Barcelona, 2 de Agost de 2009
Marcela Olivieri
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
2
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
1 PRÒLEG.................................................................................................................................. 0
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3
2.1. DADES DEL PROJECTE............................................................................................. 3
2.2. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE................................................................................ 3
2.3. SITUACIÓ DE PREMIA DE MAR................................................................................. 3
2.4. BREU HISTORIA DE PREMIA DE MAR...................................................................... 4
2. L’ESCOLA ASSÍS............................................................................................................... 4
3.1. SITUACIÓ .................................................................................................................... 4
3.2. DESCRIPCIO EDIFICI ................................................................................................ 5
3.3. COMPOSICIÓ FAÇANES ............................................................................................ 6
3.4. DISTRIBUCIÓ INTERIOR ............................................................................................ 6
3.5. REPORTAJE FOTOGRÁFIC ....................................................................................... 6
3. PATRONAT DE CINE ............................................................................................ 13
4.1. DESCRIPCIÓ ............................................................................................................. 13
4.2. COMPOSICIÓ FAÇANE............................................................................................. 14
4.3. DISTRIBUCIÓ INTERIOR .......................................................................................... 15
4.4. REPORTAJE FOTOGRÁFIC ..................................................................................... 15
4. AIXECAMENT ARQUITECTONIC .................................................................................... 17
5.1. METODOLOGÍA DE TREBALL.................................................................................. 17
5.2. EINES UTILITZADES................................................................................................. 17
5.3. PRESSES MIDES ..................................................................................................... 25
5.4. FONTS INFORMACIÓ HISTORIA I GRAFICA .......................................................... 25
5.4.1. L’ARXIU MUNICIPAL DE PREMIA DE MAR .......................................................... 25
5.4.2. L’AJUNTAMENT DE PREMIA DE MAR ................................................................. 27
5.4.3. BIBLIOTECA PUBLICA DE PREMIA DE MAR 28
5.4.4. APLICACIONS INFORMATIQUES 29
5. PLANOLS ESCOLA ASSIS ..............................................................................................30
6. PLANOLS PATRONAT DE CIN .......................................................................................31
7. CONCLUSIONS.................................................................................................................32
8. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................33
9. PÀGINES WEBS CONSULTADES ...................................................................................33
10. CD-DOCUMENTALS.........................................................................................................33
11. ANEXES ............................................................................................................................34
12.1. HISTÒRIA ...................................................................................................................34
12.2. L'ENTORN NATURAL DE PREMIÀ DE MAR.............................................................37
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
3
1. INTRODUCCIÓ
2.1. DADES DEL PROJECTE Títol: Aixecament arquitectònic de dues edificis modernistes ubicats a Premià de Mar. Edifici: Escola Asís i Patronat de Cine. Autor del Projecte: Alumna. Marcela Olivieri Professor: Benet Meca Objectiu: Catalogar històricament i gràficament l’Escola Assis de Premià de Mar. ESCOLA POLITÉCNICA SUPERIOR D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
2.2. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
A l’hora d’escollir el meu projecte final de carrera va tenir en compte que volia dur a terme
un projecte gràfic, però que al mateix temps tingues un valor especial des de la vessant
històrica i arquitectònica. Desprès de valorar totes les opcions, va arribar a la conclusió que
l’aixecament arquitectònic de L’escola Assís i el Patronat de Cine s’adaptava al meu perfil,
tant pel seu valor històric, com per la seva importància arquitectònica.
El primer pas va ser contactar amb la Germana directora de l’escola, la germana , i saber si
em permetria tenir accés a l’edifici i el seu entorn, per tal de poder desenvolupar
correctament el projecte. En la reunió que vàrem mantenir, després d’explicar- li la meva
intenció envers a la presa de dades a realitzar, ens va transmetre la seva voluntat d’ajudar
en tot el possible, per tal de prendre els amidaments necessaris i accedir a zones de
l’escola des d’on poder fotografiar.
En el cas del Patronat també puc contactar amb el director, que també permet visitar
l’ edifici.
El meu projecte farà un recorregut a traves de una breu historia de Premià de Mar, cuan es
construeix els edificis i les últimes restauracions que s’han realitzat en qualsevol cas.
Per altra banda dedicaré a explicar la metodologia de l’aixecament arquitectònic, en quins
sistemes me he basat per poder representar gràficament les plantes, façanes i seccions, i
com i quines eines he utilitzat per dur a terme el mateix.
2.3. SITUACIÓ DE PREMIA DE MAR
Premià de Mar és la segona ciutat del Maresme.
Dades del poble:
Municipi: Premià de Mar.
Comarca: Maresme.
Província: Barcelona.
Codi Postal: 08330
Altitud: 8 m.
Extensió: 1,92 Km2
Població: 27.689 h.
Ajuntament propi: Des del 1836.
Partit judicial: Mataró.
Limita amb: Masnou, Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
4
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Situació
Emplaçament
2.4. BREU HISTORIA DE PREMIA DE MAR
El any 1836 se independitzo Premià de Mar de Premia de Dalt.
La antiga Villa Primilia, va donar el que seria el nom del poble.
Sabem, perquè els arqueòlegs així ho expliquen, que on avui fem vida havia estat terra de
gent dels primers metalls, d’ibers i romans que observen el mar des de la Cadira del Bisbe.
Moltes gents, cultures i generacions van passar fins que Premià va arribar a ser una
població consolidada amb pagesos que treballen les terres, artesans, comerciants i
pescadors.
La tradició dels atacs pirates havia aconsellat que les poblacions estiguessin a l’interior i no
arran de costa, on serien víctimes fàcils dels temuts bandits. Això, però, era enutjós per als
nombrosos pescadors de la població, que cada dia havien de recórrer el camí que unia la
costa, on guardaven les seves barques i els seus estris amb llurs habitatges de terra
endins.
D’aquesta manera, no és gens difícil de creure a llegenda que parla d’un pescador de nom
Cristòfol que va decidir construïre una barraca arran de mar i traslladar-se amb la seva
família. L’experiència va animar altres pescadors a fer-ho mateix.
Aquesta és la llegenda de l’origen de Premià de Mar, una història recollida l’any 1923 per
Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya i la cual es feia ressò la publicació local
Claror el 1958.
Molts dels elements que componen el patrimoni premianec han desaparegut amb el pas del
temps, de manera no sempre afortunada i sovint evitable o, simplement, han transformat la
seva antiga funció en una de més moderna, fet que ha permès la seva supervivència i, per
tant, que encara en puguem gaudir.
2. L’ESCOLA ASSÍS
3.1. SITUACIÓ
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
5
Segons l’emplaçament es pot observar la situació de l’escola, composta per quatre façanes. La
façana principal dóna al carrer de la Plaça, 35-41, el resta de façanes son visibles en la seva
totalitat, des dels patis interiors del Col·legi.
Implantació
3.2. DESCRIPCIO EDIFICI
La construcció de aquesta escola es creu que podria ser obra de Puig Cadafalch o d’algun
membre de la seva escola. Aquests dubtes es deuen a la gran dispersió que al llarg de la
història hi ha hagut de la documentació urbanística de la localitat.
El nom de l’escola ve de la ciutat italiana Assís. La Congregació que porta l’escola és de
les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, una branca de l’orde franciscana que té com a
patró Sant Francesc de Assís.
En els seus orígens, l´any 1888, l’escola Assís, no ocupava aquest edifici, la congregació
va comprar els actuals terrenys que, com tota la zona, eren propietat de can Manent, l’any
1902.
L’edifici és va construir l’any següent i el 1905 es va traslladar l’escola.
L’escola es va tancar durant la guerra, tot i que la Generalitat Republicana la va reobrir.
Després de la guerra, va retornar al seu origen, arribant a ser noviciat l’any 1944.
El edifici ha rebut darrerament dues importants remodelacions, dissenyades ambdues per
l’arquitecte premianec Pere Tor: la primera, el 1985, va portar a la construcció d’un nou
aulari a l’interior del patí. En la segona, feta el 1995, es va afegir un nou pis a l’antiga
construcció.
L’Edifici te planta baixa mes dues plantes i l’ampliació del Terrat.
La planta rectangular de 17,90 x 20,60m de tres crugies perpendiculars a la façana
principal i en les plantes superiors les crugies al voltant del cos central que inclou l’escala
de tres trams.
La composició de la façana es simètrica amb salvetat d’una finestra a planta baixa. L’escola
te orientació llevant.
Les façanes son de d’obra de fabrica de maó vist a la planta alta, al coronament, als
brancals i llindes de finestres a la porta d'accés i en la divisió de façana en tres parts, amb
sòcol de pedra.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
6
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
3.3. COMPOSICIÓ FAÇANES Façana accés:
En la planta baixa te el accés i envoltada por dues finestres i finestra triple a les crugies
laterals. En la planta primera hi ha tres grups de finestres aïllades amb finestra doble a les
crugies laterals. En la planta segona hi tres grups de finestres dobles i finestra triple a les
crugies laterals.
Façana darrera:
En la planta baixa te el accés un accés que dona al patí i tres finestres, una en cada
crugies.
En la planta primera hi ha tres grups de finestres aïllades amb finestra doble a les crugies
laterals. En la planta segona hi tres grups de finestres dobles i finestra triple a les crugies
laterals.
Façana lateral esquerra:
Hi ha un volum central que te els serveis corresponen a la planta baixa i primera.
Aquest volum te dues finestres petites.
Al costat de aquest Salient hi ha dues finestres i dues portes qui també donant al patí .
Aquesta façana es simètrica. En la planta primera hi ha quatre finestres.
La planta segona te la mateix distribució de finestres
Façana lateral dreta:
En la planta baixa te una accés a la capella que dona al patí i dues finestres.
En la planta primera hi ha també com en les altres façanes, tres grups de finestres aïllades
amb finestra simple a les crugies laterals. En la planta segona es repeteix la disposició i
nombre de finestres que hi ha en las altres façanes.
3.4. DISTRIBUCIÓ INTERIOR
En la planta baixa composta per un distribuïdor on donant: la secretaria, capella, aules,
serveis i el nucli de escala amb ascensor. Es troba també en aquest nivell, un petit
magatzem i una biblioteca amb un petit altell.
En la planta primera es troba també un distribuïdor on donan les aules y sala de musica. Al
final del passadís podem accedir a la secretaria i sala de reunions propers al serveis.
Seguidament, a traves del nucli de escala arribem a la segona planta que es divideix en
dos parts. Una: on viuen les germanes que formen part de la congregació i la altre el
laboratori, infermeria i aules.
La planta corresponent al terrat es va ampliar per aumentar el nombre de aules i sales.
El forjat es pot veure en algunes de les plantes qui es de vigueta metàl·lica i revolto. En la
majoria de dependències existeix fals sostre.
Els acabat se han vist modificats amb el pas del temps, i som pocs el paviments mantinguts
en aquests dies, producte possiblement per el acondicionament de la activitat.
3.5. REPORTAJE FOTOGRÁFIC
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
7
FOTO 1- Façana principal
FOTO 2- Façana lateral dreta
FOTO 3- Detall coronament
FOTO 4- Detall finestres
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
8
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
PLANTA BAIXA
FOTO 5- Distribuïdor accés
FOTO 6- Capella
FOTO 7- Distribuïdor aules
FOTO 8- Distribuïdor aules
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
9
FOTO 9- Accés escala i ascensor
FOTO 10- Aula planta baixa
FOTO 11- Biblioteca
FOTO 12- Altell biblioteca
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
10
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
PLANTA PRIMERA
FOTO 13- Passadís planta 1º
FOTO 14- Aules planta 1º
FOTO 15- Aula musica
FOTO 16-Distrïbuidor planta 1º
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
11
FOTO 17- Aules planta 1º
PLANTA SEGONA
FOTO 18- distribuïdor planta segona
FOTO 19- Laboratori
FOTO 20- Laboratori
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
12
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
FOTO 21- aula planta segona
PLANTA TERRAT
FOTO 22- Aules planta terrat
FOTO 23- Aula planta 1º
FOTO 24- Terrat
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
13
FOTO 25- Detall Coronament
3. PATRONAT DE CINE
SITUACIÓ EDIFICI La façana principal del Patronat de Cine dóna al carrer Reverend Parareda, 26. Es un edifici entre mitgeres.
FOTO 26- Plànol Emplaçament
4.1. DESCRIPCIÓ
Local utilitzat com cinema, església, sala de teatre, després com magatzem de queviures.
Provisionalment L’Amistat el utilitzà abans de la construcció de la seva seu al 1902.
Cap l’any 1928 Dña.Dolors Cisa, Vda. Puig fa donació per el patronat, Qui Mn. Josep
Paradeda Sala, fundà amb finalitats d’esplai parroquial. Cap a l’any 1960 es fa donació
definitiva al bisbat.
El edifici es actualment propietat del Bisbat de Barcelona.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
14
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
La sala del Patronat te planta lliure amb escenari elevat i dos pilars per l’amfiteatre. La petita
escala d’accés al amfiteatre es recolzada a la paret.
La capacitat es per a 200 espectadors.
4.2. COMPOSICIÓ FAÇANE
La orientació del edifici es ponent. Composició simètrica de caire modernista.
La planta baixa, les motllures son corbes i continuen envolten dues portes d’accés i la taquilla.
En la planta primera te una tribuna central tancada per vidres de colors. A cada costat una
finestra amb esgrafiats a la part superior i coronament corb.
Hi ha dues brancals resaltats de la façana.
La façana es plana amb tres eixes compositius que centren les finestres i portes:
Eix central: Guixeta i Galeria
Eixos laterals: Portes i Finestres.
Unes pilastres sobresortides emmarquen lateralment la façana i es perllonguen en el pla de
sòcol. Motllures en diferent relleu emmarquen forats i rematen per la part superior la façana.
La façana es monocroma d’arrebossat amb sorra i calç on únicament destaquen els colors del
vidre de la galeria central i el de les fusteries.
Elements constructius de la façana:
Acabat de façana i motllures:
Superfícies planes i motllures acabades amb arrebossat de morter de sorra garbellada i calç
presenten una superfície molt homogènia sense diversitat de gra ni rastres de remolinat.
Les motllures prenen cos amb engaltats de maó massís recobert amb arrebossat.
Fusteria
Les portes i guixeta de planta baixa, elements massissos, presenten bones condicions
d’entreteniment, havent estat recentment rascades i pintades.
FOTO 27- Façana principal
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
15
FOTO 28- Façana principal
4.3. DISTRIBUCIÓ INTERIOR El edifici es composa de dos cossos:
Cos entre mitjanes de 3,30m de façana amb planta baixa i dos pisos, en la que es
distribueixen bar a la planta baixa sales de reunions a les plantes pisos.
Aquest cos presenta una façana retranquejada respecta a la principal.
El entre mitjeres de 9m de amplada; compren la sala de teatre- cinema d’una sola planta amb
amfiteatre.
La façana de aquest cos correspon a la façana modernista.
4.4. REPORTAJE FOTOGRÁFIC
FOTO 29- Accés sala
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
16
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
FOTO 30- Distribuïdor
FOTO 31- Escala Amfiteatre
FOTO 32- Sala
FOTO 33-Amfiteatre
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
17
FOTO 34- Escenari
4. AIXECAMENT ARQUITECTONIC
5.1. METODOLOGÍA DE TREBALL
El meu comprimís amb aquest Projecte Final de Carrera va començar al novembre del
2008, cuan havia acabat les assignatures de la carrera.
Desprès de donar- li moltes voltes i veient les opcions que me oferia la universitat, va
decidir que faria com a projecte final de carrera l’aixecament arquitectònic de un edifici
modernista.
La primera feina que va realitzar va ser la presa de dades fotogràfiques i la recerca per tal
de trobar informació sobre l’escola i el Patronat de cine. Posteriorment va centrar-me en la
presa de dades, mitjançant croquis i amidaments amb les eines necessàries. Així va arribar
al juny del 2009, amb tots els plànols de l’aixecament acabats a falta de modificar petits
detalls d’acord amb el nostre tutor, solament faltaven fer les correccions i que tots els
plànols fossin coherents entre si. Començava així la maquetació de totes les dades de les
que disposava per poder presentar i exposar finalment el meu treball.
5.2. EINES UTILITZADES
Per tal de realitzar l’aixecament arquitectònic de les plantes, primer vaig estudiar les
diferències dels plànols existents en l’arxiu Municipal corresponents a l’ultimes
intervencions.
No he trobat en l’arxiu plànols de la construcció inicial de aquests edificis.
Els elements utilitzats en l’aixecament:
El metre làser el vaig utilitzar sobretot per distàncies llargues i alçades.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
18
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
El metre metàl·lic el vaig utilitzar per distàncies curtes i detalls i aquelles en que el làser no
era la millor opció. De la mateixa manera, la vam utilitzar per mesurar detalls.
La cinta mètrica flexible va ser l’eina que vam utilitzar per fer triangulacions, ja que és la
més adequada per fer- ho.
Metre làser Metre metàl·lic
Cinta mètrica Camera
FOTO 35- Eines
La tècnica per dibuixar els croquis han sigut:
Per les superfícies rectes:
Mètode de triangulació. Transformant la superfície en número de triangles
possibles. Ja que el triangle és l’únic polígon indeformable.
FOTO 36 – Aula Planta Baixa. Us metre metàl·lic per petites mides.
FOTOS 37 – Accés altell biblioteca. Us metre metàl·lic per petites mides.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
19
FOTO 38- Sala lateral biblioteca. Us metre làser per alçades.
FOTO 39- Aula planta baixa. Us metre làser per alçades.
FOTO 40- Passadìs planta baixa. Us metre làser per alçades
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
20
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
FOTO 41- Façana Patronat de cine
Els primers dades d’aixecament mitjanament dibuixos d’estat actual.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
21
Un cop vaig tenir dibuixats els croquis, vaig realitzar els plànols de les plantes amb el
programa Autocad 2008.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
22
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Planól distribució L’Escola Assís:
Planól distribució Patronat de cine:
El pas següent va ser dibuixar la distribució dels mobles sobre l’aixecament de les plantes,
que després vaig acotar també amb el programa autocad.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
23
Planól acotat L’Escola Assís:
Planól acotat Patronat de cine:
Per tal d’aixecar les seccions , també vaig realitzar un croquis de cada una, medint l’alçada
de cada planta i els graons de les escales per tal de trobar les cotes dels forjats.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
24
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Planól secció L’Escola Assís:
Planól secció Patronat de cine:
Per tal de realitzar l’aixecament de les façanes el primer pas va ser dibuixar les peces
ceràmiques, a partir de la planta baixa, per tal de tenir una referència de les proporcions i
les mides de les façanes, ja que aquestes estan fetes d’ obre vista.
Un cop dibuixades les peces d’obra, vaig realitzar uns croquis amb mesures, seguidament,
amb l’ajuda de les mides de aquestes peces, els croquis i les fotografies ( mirant el nombre
de peces i proporcions) vaig aixecar les façanes, també realitzades amb el programa
autocad.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
25
5.3. PRESSES MIDES
El primer pas per fer l’aixecament arquitectònic va ser estudiar la escola i el Patronat,
realitzar tantes fotografies com va ser possible, això em va permetre fer un anàlisis general
dels edificis i la seva estructura, diferenciar les parts noves i les originals, a la vegada que vaig
tenir la possibilitat de fixar- me en els detalls singulars.
5.4. FONTS INFORMACIÓ HISTORIA I GRAFICA
A continuació exposo els passos que baix a seguir per tal de aconseguir l’ informació
històrica i gràfica sobre l’escola.
La meva recerca va començar esbrinant on podíem trobar informació referent a l’escola i
comença amb la primera visita l’ajuntament del poble.
La recerca em va a portar al arxiu municipal del mateix poble i a la seva biblioteca.
5.4.1. L’ARXIU MUNICIPAL DE PREMIA DE MAR
La primer visita al Arxiu Municipal situat al carrer Miquel Moragas,12.
En aquestes oficines i amb l’ajuda del personal va trobar informació de reformes del edifici
amb antiga fotografies i plànols en un llibre de catalogació d’edificis del poble.
FOTO 42- Arxiu Municipal de Premia de Mar
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
26
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Copia fulls sol·licitud informació
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
27
FOTO 43 -Arxiu Municipal de Premia de Mar – L’església del Poble
FOTO 44 -Arxiu Municipal de Premia de Mar – Pati de l’escola
FOTO 45 - Arxiu Municipal de Premia de Mar- Carrer principal accés Escola.
5.4.2. L’AJUNTAMENT DE PREMIA DE MAR
En L’ajuntament situat a la Plaça del Ajuntament, 1; puc trobar el plànol digitatlizat de
Premia de Mar i els treballadors m’han indicat que la informació històrica sobre aquest
edifici molt provablement es podia trobar al arxiu municipal.
FOTO 46 - Casa de la Vila - Premia de Mar
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
28
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Copia fulls sol·licitud informació
5.4.3. BIBLIOTECA PUBLICA DE PREMIA DE MAR
Un altre visita va ser a la Biblioteca del poble, Situada al carrer de Can Manent, 14; Aquí
baix trobar varies llibres sobre el poble, com ha crescut i fotografies antigues de l’escola.
FOTO 47 -Biblioteca Can Manent
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
29
5.4.4. APLICACIONS INFORMATIQUES
Autocad 2008 3d estudio, 2009; Photoshop. QTPFSGUI- Retoque fotografico HDR.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
30
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
5. PLANOLS ESCOLA ASSIS
1. Emplaçament
2. Planta baixa –Distribució Mobiliari
3. Planta 1º - Distribució Mobiliari
4. Planta 2º - Distribució Mobiliari
5. Planta 3º - Distribució Mobiliari
6. Planta Coberta
7. Planta baixa -Cotes
8. Planta 1º -Cotes
9. Planta 2º -Cotes
10. Planta 3º -Cotes
11. Planta Coberta-Cotes
12. Planta baixa - Superficies
13. Planta 1º -Superficies
14. Planta 2º - Superficies
15. Planta 3º - Superficies
16. Planta Coberta - Superficies
17. Façana Principal
18. Façana Darrera
19. Façana Lateral Dreta
20. Façana Lateral Ezquerra
21. Façana Principal - Ampliació Coberta
22. Façana Darrera - Ampliació Coberta
23. Façana Lateral Dreta - Ampliació Coberta
24. Façana lateral Esquerra - Ampliació coberta
25. Detall Coberta
26. Secció A-A
27. Secció B-B
28. Secció C-C
29. Secció D-D
30. Planta baixa –Fals sostre
31. Planta 1º - Fals sostre
32. Planta 2º - Fals sostre
33. Planta 3º - Fals sostre
34. Planta baixa - Paviments
35. Planta 1º - Paviments
36. Planta 2º - Paviments
37. Planta 3º- Paviments
38. Detalls paviments Planta 1º
39. Detalls paviments Planta 1º
40. Fotografies Planta Baixa
41. Fotografies Planta 1º
42. Fotografies Planta 2º
43. Fotografies Planta 3º
44. Fotografies Planta Coberta
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
31
6. PLANOLS PATRONAT DE CINE
1. Emplaçament
2. Planta Soterrani –Distribució Mobiliari
3. Planta Baixa- Distribució Mobiliari
4. Planta 1º- Distribució Mobiliari
5. Planta 2º- Distribució Mobiliari
6. Planta Coberta– Distribució Mobiliari
7. Planta Soterrani- Superficie
8. Planta Baixa -Superfície
9. Planta 1º -Superfície
10. Planta Segona-Superficies
11. Planta Coberta -Superfícies
12. Planta Soterrani - Cotes
13. Planta Baixa- Cotes
14. Planta 1º -Cotes
15. Planta 2º -Cotes
16. Planta Coberta -Cotes
17. Planta Soterrani - Paviments
18. Planta Baixa - Paviments
19. Planta 1º - Paviments
20. Planta 2º -Paviments
21. Planta Coberta - Paviments
22. Planta Soterrani – Fals sostre
23. Planta Baixa - Fals sostre
24. Planta 1º Fals sostre
25. Planta 2º Fals sostre
26. Secció A-A
27. Secció B-B
28. Secció C-C
29. Secció D-D
30. Secció E-E
31. Secció F-F
32. Façana
33. Fotografies Sala Planta Baixa
34. Fotografies Sala Planta 1º
35. Fotografies Façana
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
32
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
7. CONCLUSIONS
Després dels mesos que me ha ocupat la realització d’aquest projecte, els coneixements
que he adquirit sobre l’escola em porta a afirmar que es tracta d’un edifici singular. En
primer lloc pel fet de que hi hagi format part de l’historia que l’envolta i per estar reconegut
com un exemple de l’arquitectura modernista al Maresme.
Donades aquestes circumstàncies, ens ha sobtat lo difícil que ha estat recopilar informació
al respecte.
Pel que fa a l’aixecament, em hagut de dedicar més hores de les que havíem pensat en un
primer moment, el que ens ha fet adonar del que suposa realment fer un projecte d’aquest
tipus.
Tenint en compte tot el que he descobert sobre Premia de Mar, crec que son edificis molt
interessants. L’escola a pesar del temps transcurrit manté la totalitat de us estructura
original, mentre que el Patronat ha pogut mantenir la seva façana modernista.
També s’ha de dir que aquests edificis han pogut fe front a les reformes durant la seva
activitat i al pas del temps.
Quan vaig anar al arxiu municipal a Premia vaig veure els projectes, em va sorprendre que
no tenien documentació gràfica de cuan es van a construir els edificis.
Per finalitzar, m’agradaria comentar, que ha estat molt gratificant la realització del treball fi
de carrera basat en els edificis del meu poble i agrair la col·laboració de les germanes de
l’escola i al director del patronat en fer possible la seva realització.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
33
8. BIBLIOGRAFIA
Jaume Oliver i Bruy. Introducció a la història de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de
Dalt. Col·lecció del Museu de Premià de Dalt, 2003.
Xavier Traïd- Oscar Vargas, Premià de Mar viu.. la mar de coses.Editorial El Clavell,1999.
Ramon Coll Monteagudo, Història arqueològica de Premia. Editorial El Clavell, 2004.
Víctor Saràbia, La mirada dels premianencs, DVD 1º part, 2º part, 3º part y 4º part. 2007.
Generalitat de Catalunya, Departament de ensenyament, Centres de Recursos
Pedagògics, El modernisme al baix Maresme, Mostra d’arquitectura modernista.
Ramon Coll Monteagudo, David Bernad Hoya. Història pintoresca de Premià de Mar.
Ajuntament de Premià de Mar.
Agnès Cèspedes i Tor, Xavier Traïd i Gàllego. Vivències de postguerra. Infants i joves de
Premià de Mar, 1939 -1960.
Josep Viñals i Iglesias. Premià a començaments del segle XVII: Un assaig d’història
econòmica local. Editorial Rafael Dalmau- Barcelona – Ajuntament de Premià de Mar.
Salvador Moregas i Botey. Història breu de Premiá de Mar, Memòries.
Associació Bellamar, Centre d’Estudis Marítims. Els premianecs i el mar.
9. PÀGINES WEBS CONSULTADES
http://www.premiademar.org
http://www.ampaassis.org/
http://www.gaudiallgaudi.com/EMWmat.htm
http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081727
10. CD-DOCUMENTALS La caja Negre Produccions, Part 1 a 3. La Mirada dels Premianencs.
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
34
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
11. ANEXES
12.1. HISTÒRIA Informació subministrada per la web Ajuntament Premia de Mar. Prehistòria
Les primeres dades històriques sobre el poblament del que avui coneixem com a municipi de
Premià de Mar són antigues. S'han constatat restes prehistòriques, com per exemple algunes
terrisses de l'estil neolític de Montboló en el seguiment arqueològic pertanyent a la segona
fase de l'anomenada Illa de Premià (on abans hi havia els antics Frigorífics del Maresme SA).
Aquesta dada és important, ja que a banda d'una cronologia antiga (4.500 abans de Crist,
aproximadament), és la primera vegada que es detecta terrissa del tipus Montboló al
Maresme. Un altre seguiment arqueològic dut a terme durant la construcció dels fonaments
dels aparcaments de la Plaça de la Sardana han revelat l'existència d'un important jaciment
corresponent a la Primera Edat del Ferro, amb una cronologia propera als segles VIII-VII a.C.
De la mateixa manera s'han documentat altres restes d'aquest període, com per exemple al
carrer de la Mercè i en la cantonada Gran Via de Lluís Companys-carrer de la Plaça. Hi ha
igualment alguns elements prehistòrics aïllats, com per exemple una ascla en sílex de color
mel trobada a Can Fitó. També es parla de l'existència d'un possible dolmen en el que havia
estat la casa pairal del Mas Foixà (situada al final del carrer Gran Via), sense que hi hagi però
cap evidència científica.
Època ibèrica
L'època ibèrica, que es desenvolupa entre els segles VI i I a.C., té el seu màxim exponent en
el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, situat en el terme municipal de Premià de Dalt. Atès que
es tracta del primer nucli urbà realment documentat en aquesta zona, no resulta agosarat
considerar-lo el primer Premià conegut. Amb tot, avui sabem que els poblats ibers no són els
únics llocs d'habitació que aquesta etapa històrica ens ofereix, doncs també hi ha el que els
arqueòlegs anomenem assentaments ibèrics de plana, que consisteixen en petits establiments
dedicats a una activitat econòmica molt concreta, com poden ser l'agricultura o la producció de
terrissa. D'aquests, tenim a Premià dos exemples: el primer a Can Vilà (que pertany
territorialment a Premià de Dalt encara que està al costat mateix del Camí del Mig), i el que es
trobava poc més amunt de l'actual Plaça de la Sardana, tots dos amb unes cronologies
incontestablement preromanes (segles IV-III a.C.).
Època romana
Amb l'arribada dels romans a partir de l'any 218 a.C. començaran a produir-se tota una sèrie
de canvis socials, econòmics i polítics molt importants. El tipus d'assentament principal serà el
que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com
l'arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca
del Maresme, i Premià de Mar no n'és cap excepció. Els exemples més destacats són la vila
de la Gran Via -troballa arqueològica que moltes persones encara recorden-, excavada en
l'any 1969 i que era certament una casa sensorial (una domus, si emprem la terminologia de
l'època). En dur-se a terme les obres de col·locació del nou col·lector, a finals de l'any 1999 i
principis de 2000, en el seguiment arqueològic dut a terme en el carrer Mn. Jacint Verdaguer,
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
35
s'ha pogut excavar una altra part d'aquesta vila romana, que correspon essencialment a
magatzems, tallers, forns i altres elements productius. Els treballs arqueològics realitzats han
demostrat l'existència de tres fases per a aquest assentament, que són:
Primera fase: època dels emperadors August i Tiberi (inicis segle I d.C.), que és quan
s'aixeca la casa.
Segona fase: època de la dinastia Flàvia (finals del s. I d.C.-inicis del II d.C.). Es tracta
d'una reforma.
Tercera fase: finals del s. IV d.C.-començaments del segle V d.C., que és quan finalitza
l'assentament en aquest sector.
A finals de l'any 2000 es descobria un element arquitectònic singular, que pertany al mateix
assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: l'edifici de planta octogonal de Can
Farrerons, excavat al llarg de l'any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància, ja que
només se'n coneixen dues més com ella a la Península Ibèrica, i serà utilitzada entre els
segles IV i VII d.C. Al llarg d'aquests tres segles tindrà diversos usos: com a termes privades,
com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis
en la darrera fase. Una vegada finalitzats els treballs d'excavació arqueològica està previst
procedir a la seva musealització i adequació per a la visita. Recentment (any 2002) s'han pogut
excavar altres restes properes, situades per sobre de la Plaça del Dr. Ferran, on s'han trobat
noves restes que confirmen la gran extensió d'aquesta vila romana, propera a les 5 hectàrees.
Un altre jaciment romà rellevant és la necròpolis situada en el Palmar Hotel, bàrbarament
destruïda per les excavadores l'any 1976, que contenia més de setanta tombes amb data en el
Baix Imperi (segles IV-V d.C.). En destacaven algunes àmfores de procedència itàlica -de les
quals actualment se'n coneixen escassos exemplars a la Península ibèrica- i la tomba d'un
nen, que portava una corona feta de cargols punxencs de l'espècie Murex brandaris.
Altres jaciments romans que destaquen de Premià de Mar són la casa localitzada al carrer de
la Mercè, amb data entre els anys 75-25 a.C., o els tres abocadors excavats durant la primera
fase de construcció de l'Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre
els anys 100 a.C.-70 d.C. Cal dir que els testimonis de la presència romana en el que avui és
el municipi de Premià de Mar és prou abundant: a banda dels jaciments esmentats, cal citar
igualment les troballes de Can Colomer, Can Manent, Cal Metge, el Vallpremià, el Mas Foixà,
el carrer Gibraltar, etc., així com també les més recents dels torrents Amell i Fontsana o les
dels carrers Gran Via i Elisenda de Montcada, evidenciats durant els seguiments arqueològics
d'obres duts a terme entre els anys 1996-1997. Tot plegat ens indica que cal ser molt
respectuosos amb els testimonis del passat, doncs aquests són molt abundants, i que els
seguiments arqueològics d'obres haurien de ser la norma i no l'excepció, tal i com preveu el
vigent Pla Especial de Protecció del Patrimoni de la vila: com s'ha pogut comprovar, les
troballes dutes a terme en els darrers anys els justifiquen completament.
Època medieval
Durant l'Edat Mitjana ens trobem amb un període fosc, essencialment per la manca
d'informació. Després de la caiguda de l'imperi romà el caos domina arreu, i s'incrementarà
encara més amb la invasió sarraïna. Però la vida continua i les comunitats de la zona
tendeixen a viure en àrees lluny de la costa, essencialment per la por als atacs dels pirates i
corsaris sobretot musulmans, que des dels segles IX al XVIII duran a terme ràtzies per tota la
comarca (així, la coneguda llegenda de la castlana de Burriac que els fa front és només un
reflex d'aquest període d'inseguretat). El nom de Premià apareix en els documents per primera
vegada en el segle X: molt probablement deriva d'un propietari romà, segurament d'època
tardana, anomenat Primius, Primianus o Primiliamus, l'heretat del qual desconeixem on es
trobava exactament hores d'ara. Precisament és en aquest segle -el X- quan comencen a
trobar-se en la documentació esments de llocs premianencs que encara existeixen: l'ermita de
Santa Anastàsia -actual Santa Anna de Premià de Dalt- en l'any 987, l'ermita de Sant Mateu
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
36
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
en el 993, o els terrenys de la Cisa en el 995. Molts dels indrets que s'anomenen són, però,
actualment imprecisables amb seguretat degut a les referències de l'època (per exemple
propietat que limita al nord amb la vinya de Mallol). Amb tot, hi ha casos en què resulta més
senzill establir els llocs, com ara en una donació feta a benefici dels altars de Santa Creu i
Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona feta per Pau, Simplici i Olviola, marmessors del
testament de Viatarius: en el document s'esmenta que la propietat -una vinya- es troba damunt
de la casa de Santa Anastàsia, i que els seus límits són: al nord, la vinya d'Ermengod i de
Seniofred; a l'est, la vinya de Pladidia i hereus; al sud la via que va a tot arreu, que molt
probablement és el que avui coneixem com a Camí del Mig, que a grans trets és el brancal de
la Via Augusta que havia estat construïda pels romans entre els anys 10-8 a.C., i que en l'Edat
Mitjana continuava en funcionament, arribant fins els nostres dies. Alguns segles després, i
sobretot entre el XV i el XVII, comencem a trobar evidències d'establiments ja prop de la mar.
Així, en l'any 1687 la masia de Can Manent era ...fleca, gavella y mesón en toda la extensión
del camino Real. El barri de mar de Sant Pere de Premià començava a prendre forma:
d'aquesta manera es justifica la història del pescador Cristòfol que, procedent de Premià de
Dalt segons la llegenda, és el primer que s'estableix arran de mar amb la seva família i
d'alguna manera funda el barri de mar, el futur Premià de Mar. La població costanera de
l'actual Premià de Dalt, el Premià de Baix com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a
finals del segle XVIII es començava a construir la que després seria la parròquia de Sant
Cristòfol. I no cal dir que aleshores l'aixecament d'una església implicava un cert nombre de
població. Les activitats de l'època eren la pesca, l'incipient comerç amb les amèriques -que es
desenvoluparia molt més durant el segle XIX-, així com la pagesia, ja fos aquesta de secà
(vinya i cereals) o de sínia (horta i arbres fruiters, entre els que destacava el taronger). La
floricultura fou introduïda pels voltants de l'any 1832, un segle abans que l'italià Beniamino
Farina introduís al Maresme el conreu del clavell. El nucli antic de Premià de Mar no resulta
difícil de distingir en qualsevol planell actual, ja que es troba entre la Riera i l'actual carrer Joan
Prim; el límit superior el marcaven els carrers Àngel Guimerà i Sant Miquel. Entre aquests i la
platja és on hi havia la majoria de cases dels pescadors, i per damunt d'ells les masies dels
pagesos.
Època contemporània
L'any 1836 Premià de Baix es converteix en Premià de Mar, sota l'advocació de Sant Cristòfol.
I en 1841 consagrarà parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d'aleshores
l'evolució de la població serà vertiginosa. La descripció que del poble ens fa Víctor Balaguer en
la Guia de Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril, publicada en 1857, és la d'un municipi
en ple desenvolupament: Premiá de mar ó sea San Cristóbal de Premiá es una población de
escasa importancia. Tiene 1500 almas y 280 vecinos, tres fábricas de tejidos, dos de empesa
y una de pisanas, pañuelos etc., con su tinte, ocupándose en cada una treinta personas.
La industria principal de este pueblo, cuyo término comprende 400 cuarteras de tierra, es la
navegacion. Sus tierras producen vino, trigo, cebada, cáñamo, legumbres y cebollas, y su
principal cosecha es el vino, pero hace seis años que desgraciadamente se pierde toda a
causa del oidium. Cuenta la matrícula de Premiá doce barcos de pesca y uno de tráfico de
cabotaje; y de otras matrículas, pero montados por vecinos de este pueblo como dueños é
interesados, hay cuatro de cabotaje y diez de carrera de América. El final del segle XIX veurà
dos fenòmens que canviaran Premià de Mar per sempre: la fil·loxera, que destruirà les vinyes
existents en el terme provocant un reciclatge forçós dels conreus, i la fi de la carrera de les
Amèriques amb la implantació de la navegació a vapor. A canvi, es desenvoluparà una
important activitat industrial: els noms d'algunes de les fàbriques com Can Za, Can Gravada, la
Lyon Barcelona (pionera de l'estampació a la lionesa), el Vapor Vell i d'altres perduren encara
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
37
en el record de molts premianencs. L'any 1884 es bastia la Propagadora de Gas. Poc després
arribaria la il·luminació per fanals de gas als carrers, l'aigua de Dosrius, l'electricitat, el
telèfon... I Premià, com moltes altres poblacions, entrava de ple en el vertiginós segle XX.
12.2. L'ENTORN NATURAL DE PREMIÀ DE MAR PARC NATURAL DE LA SERRALADA LITORAL
El parc de La Serralada Litoral compren la muntanya que s'aixeca paral·lela a la línia costera i
que va des de Barcelona fins més enllà de Blanes i que separa la comarca del Maresme de la
comarca del Vallés. És doncs una cadena muntanyosa frontera natural entre dos valls
diferents. Hi trobem una diferència evident a primera vista en quant als boscos i és que les
cares de les muntanyes que donen a mar son majoritariament boscos de coníferes o sigui
pins, en canvi les que donen al Vallés son alzinars o planifolis. Aixó fa que en molt poc espai
podem trobar diferents microecosistemes que el fan encara més intersant. A banda de la
informació general i mapes mirarem de donar una ullada a la natura, la história i com no
mencionar els establiments del parc natural més propers a Premià de Mar
podem trobar tres elements histórics al Parc el quals sòn:
L'ermita de sant Mateu, El Dolmen de la Roca de'n Toni i L'ermita de Sant Bertomeu.Però si
descobrim els corriols i cerquem informació, podrem trobar moltes més coses interesants en
relació a la história.
Dolmens i ermites medievals, via romana de Parpers
ERMITA DE SANT MATEU
És un lloc especial. Hi ha qui diu que a Sant Mateu hi pots sentir les energies de les corrents
telúriques. s'ha de ser-hi per gaudir del lloc .Està situada al cim del turó de Sant Mateu, amb
accés a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça
amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe . L'ultim tram tan si veniu des de la Font
de Sant Mateu com si veniu del Gr-92 s'ha de fer a peu i arribar fins a l'ermita caminant per
una estrea pista guarnida de pins.
ARRIBANT A SANT MATEU PEL CAMÍ DE LA MASIA
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
38
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
És una construccío documentada del segle X, feta sobre un antic lloc de culte dels antics
pobladors.Tot i que a finals del segle XV se sap que es trobaba en estat ruinós, al segle XVI
tornaba a estar restaurada. L'edifi és molt petit, fet de pedra i restaurant o reconstruït diverses
vegades. ës un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis
semicircular,que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben
alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta
en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret
d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità. la
plana de sant mateu
La vista panoràmica des de Sant Mateu es increible sobre tot quan el sol comença a caure i és
ben a prop del vespre. Pot-ser es la plana de conrreu que hi ha al davant, l'alzina de més de
10 mts d'alzada o bé la vista sobre el Montseny, però és un lloc màgic dintre de l'escala de
màgia que pot haver-hi al Maresme. Des de l'ermita de Sant mateu i caminant cap al sud per la
pista d'accès, arribem a un punt on podem divissar tot el Barcelonés i en dies clars en que ha
bufat el vent amb força podem veure tots el detalls de la ciutat de Barcelona. En altres
circumstàncies és gairebé imposible ja que la contaminació forma un nubol brunenc sobre la
ciutat que impedeix veure qualsevol detall. Des d'aquell mateix punt ens hi girem 180 graus i
veiem al davant el Montseny. Els dies freds i d'aire net d'hivern podem veure cims nevats del
pirineu.
ELS MEGÀLITS DE CÉLLECS
Al terme municipal de la Roca del Vallès hi ha el complex megalític més important del Vallés i
Maresme. Està format per 4 dolmens, una cova artificial i una pedra amb inscultures, i un gran
bloc granític amb pintures rupestres.
Dolmen de can Gol I La pedra foradada
Dolmen de can Gol II La pedra de les Orenetes
HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR
Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE
39
La cabana del Moro o dolmen de Céllecs La pedra de les Creus