Bloc IV.
El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA
1). Trets generals de la societat d'Antic Règim.
ANTIC RÈGIM
És el nom amb que es coneix el conjunt de trets polítics, socials, jurídics i econòmics de l'Europa dels segles XVII i XVIII. En general s'identifica amb l'absolutisme monarquic en termes politics, amb una societat estamental social i jurídicament desigual amb una economia agraria de baix rendiment en quant a l'economia.
Característiques de l'Antic Règim
• Demografia amb escàs creixement vegetatiu amb una elevada natalitat compensada per una mortalitat catastròfica.
• Economia de subsistència de caràcter agrícola amb eventuals i períodes de crisi, (males collites, fam, malalties... ).
• El sector primari, (el camp), aglutina les 3/4 parts de la població activa.
• Escassa indústria de tipus artesanal, poc productiva, amb poc nivell d'especialització i amb poques innovaciones per implementar i millorar els processos de producció.
• Comerç poc desenvolupat basat fonamentalment amb l'intrcanvi amb les colònies
• Poc desenvolupament de les ciutats.
• Estructura de la propietat encara de caràcter senyorial.
La societat estamental
• Organitzada i dividida en estaments impermeables entre sí als que es pertany per naixement.
• Minima mobilitat social, és una societat estàtica.
• La divisió social es corresponia amb una divisió jurídica que privilegiava uns estaments en detriment dels altres.
• És doncs una societat desigual en la que la noblesa i el clergat ostentaven uns privilegis jurídics.
La noblesa
• Élite social privilegiada.
• Eren una minor ia, però posseien la major part de la terra.
• Vivien de rendes i a més tenien importants exempcions fiscals.
• Ocupaven els alts càrrecs p o l í t i c s , m i l i t a r s i e n l'administració.
• Ostentaven privilegis jurídics per la seva condició i origen.
El clergat
• L'alt clergat compartia els privilegis de la noblesa.
• Igual que la noblesa, posseïa un gran patrimoni i terres.
• Rebien elevades rendes i seguien cobrant el delme.
• Tenien el control ideològic, moral i educatiu de la societat.
2). Característiques generals de la Il.lustració.
Conceptes fonamentals del pensament Il.lustrat
• Confiança en la Raó
• Naturalesa com a model
• Llibertat
• Progrès
• Felicitat
• Optimisme
3). Autors més importants de la Il.lustració.
Rousseau, Voltaire, Montesquieu, Beccaria, Adam Smith
Jean Jacques Rousseau
• Defensa la bondat natural de l'ésser humà.
• Defensa la sobirania nacional que ha de recaure en el poble.
• És el principal teòric del contractualisme social.
Voltaire
• Molt crític amb el poder i l'església.
• Utilitza la ironia per qüestionar l'autoritat.
Montesquieu
• Elabora la teoria de la separació de poders iniciada per Locke.
• Planteja una visió crítica de la societat.
Cesare Beccaria
• Proposa una revisió dels codis penals entenent el delicte com una violació del contracte social.
• Exigeix el reconeixement del dret a la defensa de qualsevol acusat.
• C r e a e l c o n c e p t e d e proporcionalitat de la pena.
• S'oposa frontalment a la pena de mort en la mjoria de delictes.
• Igualment, planteja l'abolició de la tortura i de l'arbitri judicial.
Adam Smith
• És considerat el pare del liberalisme econòmic.
• Segons ell, l'Estat no ha d'intervenir en les relacions dels agents econòmics.
• El mercat i l'economia es regulen sols en funció de les lleis de l'oferta i la demanda.
5). El despotisme Il.lustrat
Despotisme Il.lustrat
• En la segona part del segle XVIII, la majoria dels monarques europeus tractaran de fer compatibles les noves idees il.lustrades amb l'absolutisme.
• Iniciaran una sèrie de reformes, (educatives, socials, infraestructurals), per tractar de millorar el nivell cultural i la qualitat de vida del poble pla, però sense modificar les estructures polítiques d'Antic Règim.
• Aquestes reformes es feien però, sense comptar amb el poble ni les seves demandes.
• En general, les reformes suposaran un intent de modernització d'Europa, però fracasaran per no atrevir-se a modificar profundament les estructures legislatives i jurídiques en les que es basava la societat d'Antic Règim.
4). La revolució nord-americana i la creació dels Estats Units d'Amèrica.
6). Causes i conseqüències de la Revolució Francesa La revolució entesa com una
revolució burgesa
Conseqüències de la Revolució Francesa
• Va ser la primera revolució burgesa basada en els principis il.lustrats a Europa
• Va acabar amb l'absolutisme i va suposar la implantació del liberalisme.
• S'implanta un model polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders i el reconeixement de les llibertats individuals.
• Es modifica el tipus d'estructura de la propietat agrícola, els grans latifundis es converteixen en explotacions més petites.
• La revolució es converteix eun referent polític i ideològic a tot el continent europeu, inspirant les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX i al continent americà, inspirant els processos d'independència de les colònies.
www.labanyeravoladora.com