Download - Habitatge, Aspecte Personal i Momificació
HABITATGE, ASPECTE PERSONAL IMOMIFICACIÓ
1. HABITATGE
Els egipcis rics vivien en cases com aquesta. Davant l’entrada
hi havia un petit temple, una sala on es trobava un altar amb
ofrenes (fruites, llegums, flors) i pebeters (on cremava encens)
i al qual s’accedia mitjançant una escala.
Al cor de la casa hi havia la sala central aixecada amb
columnes de fusta policromada i capitell amb forma de flor
de lotus. Una part molt important de la casa era l’harem,
l’espai reservat a les dones. A prop d’aquestes habitacions hi
havia els dormitoris, la sala de bany i les latrines. Les
habitacions tenien molt pocs mobles.
1
La llum i la ventilació venien d’unes petites finestres obertes a
la part alta dels murs.
Els graners eren espais amb grans dipòsits per emmagatzemar
els aliments.
Les cases estaven envoltades d’alts murs que preservaven la
intimitat de la família i la protegien dels lladres. També tenien
un servent, el porter, que vigilava la casa.
Les cases de l’Egipte
antic es construïen amb toves, barreja de fang i palla, que
amb un motlle rectangular i després d’assecar-se al sol es
convertien en maons.
Les parets fetes
d’aquesta manera eren
recobertes amb pintures
de colors molt vius.
Però, els artesans i la
gent del poble vivien en
cases molt més simples.
2
2. ASPECTE PERSONAL
La població de l’Egipte antic tenia molta cura del seu
aspecte personal:
Pentinat
Dones: les dones podien portar els cabells llargs, trenats i,
sovint, tenyit amb henna.
Homes: Els homes degut a la calor, portaven els cabells molt
curt o fins i tot es rasuraven el cap. Els egipcis normalment no
portaven barba.
Nens: Els infants portaven una trena en record de la que havia
portat Horus, quan la seva mare Isis, assabentada de la mort
del seu espòs Osiris, en senyal de dol, li va tallar els cabells
deixant-li únicament una trena.
Els nens la portaven al costat dret del cap i les nenes la duien
centrada però amb cabells llisos a banda i banda del cap.
Les perruques: els dies de festa,
celebracions o dies assenyalats, homes i
dones es posaven perruques que podien
ser de cabells naturals, però ornamentades
amb fibres vegetals o també de llana.
3
Cura del cos
Neteja del cos: La població de l’Egipte antic tenia molta cura
del seu aspecte personal. A la casa hi havia una peça
destinada a la neteja del cos, encara que les banyeres no es
van començar a utilitzar fins a l’època romana. No hi havia
clavegueram amb tubs, però sí un sistema excavat a terra per
evacuar les aigües brutes. Quan es tornava de treballar o
arribava un visitant a una casa s’oferia aigua per a les mans i
per als peus.
Perfums: s’utilitzaven de manera quotidiana i segurament la
base serien les roses i les resines com la mirra i l’encens. Es
posaven oli i grasses per protegir la pell, i era normal portar
cons d’olis i grasses perfumades sobre el cap que s’anaven
desfent, deixant una bona olor.
Maquillatge: tant els homes com les dones i els infants es
maquillaven els ulls amb khol. Altres cosmètics es feien també
amb minerals, com l’ocre que s’utilitzava com a coloret per a
la cara i els llavis. S’han trobat papirs amb receptes contra la
calvície i les arrugues.
Vestit
Dones: portaven una peça d’uns 2 metres de llarg per un
metre d’amplada que es posava sobre les espatlles. La part
vertical es creuava fins al pit i se li cenyia amb cinturà sota el
pit. Aquest cinturó era normalment d’un altre color i acabava
amb dues puntes que penjaven.
4
Homes: portaven una mena de faldilla que era una peça
estreta i llarga que s’enrotllava diverses vegades als ronyons.
Podia tenir forma triangular, amb una de les puntes doblada
sobre si mateixa com una llengua sobre el ventre que
permetia cenyir-la. La resta es passava entre les cames i
s’enrotllava varies vegades al voltant del cos. S’ajustava amb
un cinturó i es feien uns plecs en forma de ventall. Utilitzaven
també una mena de túnica que era un tros de roba també
de lli doblada i cosida per les vores.
Infants: els infants anaven nus fins que eren considerats adults.
El clima d’Egipte permetia anar despullat.
Servents: anaven despullats o amb un tapall.
Calçat
Els egipcis anaven descalços. Quan
anaven d’un lloc a un altre portaven les
sandàlies lligades a l’espatlla i se les
posaven per camins difícils o per on
podien trobar-se amb serps o escorpins. Si
anaven a entrevistar-se amb alguna
persona de categoria superior sí havien
d’anar calçats.
Les sandàlies eren de papir trenat, cuir i palma, amb sola de
gruix variable. Normalment passava un trenat pel dit gros i es
lligava al turmell.
5
Joies
Relacionaven les joies amb els amulets, per tal que els
protegissin i donessin bona sort. Qualsevol persona egípcia
portava joies. Les de les classes més
pobres eren de ceràmica i bronze, les
dels rics de pedres semiprecioses
(cornalina, turqueses, ametistes ... ) i
or.
Normalment les joies es posaven en les
zones del cos més vulnerables, com a
protecció (artèries o llocs on segons les
seves creences es devia retenir el flux vital).
6
3. MOMIFICACIÓ
Quan parlem d'Egipte, el primer que ens ve a la memòria són
les piràmides i les mòmies. Com és possible que, 3.000 anys
després, un cos es conservi gairebé perfectament?
La mort del faraó.
Els egipcis creien en la supervivència de
l’ànima. Per tal que el faraó mort
pogués accedir al món dels déus, es
feien uns funerals que seguien un
cerimonial molt específic.
Després de la mort.
El faraó no és pas l’únic que tenia dret a ser embalsamat, que
requeria un procés tan llarg i costós que només era a l’abast
dels més rics.
Per tant, si el mort era benestant, el seu cos era tractat amb
un procés científic i amb ritus religiosos. Però si el mort no tenia
recursos, l’enterraven a sota terra, i la sorra i la sequedat
ambiental substituïen el procés de momificació.
7
Procés de momificació
1. S’estirava el cos sobre una plataforma per poder-lo
rentar i depilar.
2. S’extreia el cervell amb un ferro en forma de ganxo pel
nas.
3.
Seguidament, es feia un tall amb una pedra molt
esmolada al costat esquerra del tronc, per on treien tots els
òrgans. Aquests els netejaven amb vi i aromes mòlts.
4. Després de treure els òrgans i es posaven als vasos
cànops. Cadascun d’aquests vasos contenien òrgans
diferents:
8
5. Després de dos mesos de preparació, els
embalsamadors, sota la mirada d’Anubis (Déu de les
momificacions), ja ho tenien
tot apunt per començar a
embalsamar el cos del mort.
Aquests embalsamadors, omplien tot
el cos de resines i substàncies
aromàtiques perquè el cos quedés
intacte. Després es cobria amb natró
(un tipus de sal) per assecar-lo.
També li posaven or per aparentar
ser més ric.
6. Finalment, setanta dies més tard, es rentava el cos del
cadàver i s’embolcallava lentament amb tèxtils de qualitat
com, per exemple, el lli. Durant aquest procés s'amagaven
amulets protectors entre les benes.
Cada bena portava una
oració màgica i entremig de
cadascuna si posava un
amulet, com el Ankh (símbol
de la vida).
9
7. La momificació
acaba-va amb el ritual
de l’obertura de la
boca.
8. Un cop momificat, el posaven en uns sarcòfags que
encaixaven els uns dins dels altres, i el seguici
l’acompanyava a la tomba. La imatge del mort s’esculpia
al taüt i es decorava amb pintura.
Els sacerdots dipositaven al costat de la mòmia, dintre del
sarcòfag, el Llibre dels morts (llibre que parla de les
fórmules màgiques escrites en rotlles de papirs que
ajudaran al difunt, que s’ha de presentar davant del
tribunal d’Osiris).
La tomba de Tutankamon
L’any 1922, l’arqueòleg Howard Carter va entrar a la tomba
de Tutankamon. Ningú més hi havia entrat des de
l’enterrament d’aquest faraó, des de feia tres mil anys.
10
A la cambra funerària va trobar
diversos taüts posats l’un dins de
l’altre: el primer era de fusta
laminada en or, el segon de
fusta i el tercer d’or massís, dins
del qual hi havia la mòmia.
El pes de l’ànima
El cor del mort es pesava en una balança: si
aquest era més lleuger que la ploma de la
deessa Maat (la deessa de la veritat i de la
justícia) l’ànima podia aspirar a la vida eterna.
En canvi, si el cor pesava més, l’ànima era
devorada per uns monstres (Ammit i Babi) i
desapareixia per sempre més.
Remant pel Nil
La mòmia era traslladada a bord d’una barca funerària fins a
la tomba. Per la riba esquerra del riu Nil l’acompanyava un
seguici funerari. Segons els egipcis, es passava per aquest
cantó de la riba perquè simbolitza el regne dels morts, perquè
és el costat per on es pon el sol.
Un cop fet el seguici, tot estava preparat per presentar-se al
Judici davant d’Osiris.
11
Cap a una altra vida
A la barca es transporten tots els objectes que el difunt que
necessitarà en la nova vida. Els més rics s’enduien mobles,
una vaixella de plats i gots, armes, joies, menjar i xuabtis.
Les xuabtis són unes estatuetes que representen uns servidors
que treballaran en comptes del mort. De vegades n’hi ha
centenars i són de fusta, de bronze o de ceràmica, que
s’apilen en caixes.
12