Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM)1
JOSEP MARIA VIEDMA (Intellectual Capital Management Systems)MARCO ANTONIO LÓPEZ (Universitat Autònoma de Barcelona)XAVIER SUBIRATS (AMSEL Assessors)JORDI MARÍN (TecnoCampusMataró)Àrea d’Estudis i Planificació de l’IMPEM
Resum
En el present article s’aplica el model CIBS (Cities’ Intellectual Ca-pital Benchmarking System) a la ciutat de Mataró com a exempleil·lustratiu de la gestió sistemàtica i professionalitzada del capital in-tel·lectual de les ciutats. El model en qüestió es recolza, en bona me-sura, en el tipus de Navegador de Skandia, que s’aplica indistinta-ment per a la gestió del capital intel·lectual de les empreses i lesnacions.
Aquest cas pràctic té la seva motivació en la realitat de la socie-tat actual, on les noves tecnologies, els nous mitjans de transport, elsnous tipus de treball i les noves infraestructures estan a l’ordre del dia.Davant aquesta realitat, el govern de les ciutats té la difícil tasca deguiar la transició des de la fórmula vigent cap als requeriments de lanova equació.
La finalitat d’aquest monogràfic és ajudar el govern de la ciutatde Mataró en la planificació de l’esmentada transició, tot proporcio-nant per a això un model de gestió adient. Aquesta nova eina had’estar, segons sembla, especialment orientada cap a la gestió delsactius intangibles, per tal com el capital intel·lectual és, d’acord ambles circumstàncies actuals, la font principal de riquesa, prosperitat icreixement futur. Per aquest motiu es fa ús de l’esmentat model CIBS.
197
Paraules clau
Capital Intel·lectual; Model CICBS; Capital Humà; Capital deProcés; Capital de Mercat; Capital de Renovació i Desenvolupament
1. El govern de les ciutats en la societat de la informació
El progrés en les noves tecnologies de la informació i les telecomu-nicacions ha transformat radicalment la manera de viure i treballar deles persones en la societat de la informació. En aquest sentit, Edvinssoni Malone (1997, pàg. 190) afirmen el següent:
«En particular, la combinació de les poderoses tecnologies de lescomunicacions, conjuntament amb les igualment poderoses tecnologiesde la informació, permetran a les persones treballar i viure pràcticamenta qualsevol lloc i gaudir, a més a més, dels fruits de la vida, des de lacultura i l’art fins a la participació activa i simulada en esdevenimentsdel seu interès que es desenvolupin en llocs allunyats. Quan diem viurei treballar pràcticament en qualsevol lloc, ens estem referint a una granciutat, als voltants d’una ciutat, o senzillament a un poble o a una al-dea...
»Aquestes mateixes tecnologies faran que la feina sigui més lleuge-ra, tot desplaçant els llocs de treball (edificis d’oficines i fàbriques) a lesoficines virtuals situades en llars particulars, a la carretera o en centresdel barri veïnal.»
Aquests canvis en la manera de viure i treballar de les persones, fa-cilitats per les tecnologies abans esmentades, plantegen immediatamentla següent qüestió: «¿Si podem viure i treballar en qualsevol lloc, onanem a viure i a treballar?».
Així mateix, aquests canvis plantegen dubtes importants als go-verns de les ciutats, entre els quals trobem els següents:
• Quines facilitats ha d’oferir el govern de les ciutats per tal que laseva ciutat sigui el lloc més atractiu per viure?
• Com es poden atraure a la ciutat les empreses innovadores?• Com cal fomentar l’esperit emprenedor?
198 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
• Quines estructures organitzatives fan falta?• Com s’ha de transformar la ciutat per poder acarar amb èxit els
nous canvis tecnològics?
Aquestes i moltes altres preguntes de caràcter semblant transfor-men la dinàmica dels municipis, creen nous reptes i incrementen lacompetència. El govern de les ciutats ha de prendre decisions impor-tants quant al futur de les seves comunitats administrades.
En el passat, hi ha hagut canvis semblants. Durant els anys anteriorsa la guerra civil dels Estats Units (1861-1865), les ciutats industrials delnord-est (com per exemple Elisabeth, Lowell, Paterson i Manchester)havien consolidat una combinació reeixida de capital físic i capital in-tel·lectual en la tecnologia (telers), l’energia (sínies), els obrers (immi-grants del nord d’Europa), la infraestructura (peces intercanviables) i eltransport (canals). Tanmateix, la riquesa i el poder que aquesta formulareeixida va comportar, no va durar gaire temps. A principis de la dècadaque va començar el 1890, el capital intel·lectual i financer en la formade talent i diners va desplaçar-se cap a altres ciutats (com per exempleChicago, St. Louis, Pittsburg i Detroit), on va desenvolupar-se una novaformula d’èxit. Aquesta nova formula d’èxit estava formada per novestecnologies (vapor i electricitat), noves formes de transport (trens i, mésendavant, camions), noves fonts de treball (immigrants de l’Europa del’Est), i una infraestructura diferent (producció massiva i burocràcia)(Edvinsson i Malone, 1997).
Aquest exemple històric ens demostra que les fórmules d’èxit can-vien quan es produeixen revolucions tecnològiques significatives. Ésnotori que en aquests moments ens trobem davant d’una situació sem-blant. L’equació de l’èxit ha de replantejar-se novament i l’equilibri deforces necessita restablir-se. La nova fórmula combinarà noves tecnolo-gies (productes basats en microprocessadors), nous mitjans de transport(Internet i telecomunicacions de banda ampla), nous tipus de treball(barreja d’aquells que aniran a treballar a l’oficina o la fàbrica, teletre-balladors, road warriors, i corporate gypsies) i noves infraestructures(empreses virtuals) (Edvinsson i Malone, 1997).
Així, doncs, el govern de les ciutats té la difícil tasca de guiar la tran-sició des de la fórmula vigent cap als requeriments de la nova equació.La finalitat d’aquest monogràfic és ajudar el govern de la ciutat de Ma-taró en la planificació de l’esmentada transició, tot proporcionant per aaixò un model de gestió adient. Aquesta nova eina ha d’estar, segons ens
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 199
sembla, especialment orientada cap a la gestió dels actius intangibles,per tal com el capital intel·lectual és, d’acord amb les circumstàncies ac-tuals, la font principal de riquesa, prosperitat i creixement futur.
2. La metodologia CICBS de mesurament i gestió delcapital intel·lectual de les ciutats
Atès que no existeixen precedents significatius directes de gestiósistemàtica i professionalitzada del capital intel·lectual de les ciutats, elmodel CICBS (Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System) ques’introdueix a continuació es recolza, en bona mesura, en el model delNavegador de Skandia que s’aplica indistintament per a la gestió del ca-pital intel·lectual de les empreses i les nacions. A continuació, resumimbreument el funcionament d’aquest Navegador.
El navegador de Capital Intel·lectual de Skandia proporciona unaimatge global dels dos tipus de capital; és a dir, del capital financer i delcapital intel·lectual. Respecte del capital intel·lectual, el Navegador téquatre àrees d’enfocament: i) capital de client i mercat (en el model ori-ginal per a les empreses s’anomenava capital de client i en el model de les nacions se l’anomena capital de mercat); ii) capital de procés; iii) capital humà, i iv) Capital de renovació i desenvolupament. Aques-tes diverses àrees d’enfocament s’usen com a base per a l’avaluació igestió del capital intel·lectual dins d’un entorn competitiu i el Navega-dor de Capital Intel·lectual utilitza una casa com a metàfora de l’orga-nització o de la nació, tal com es mostra en la figura 1.
Figura 1. Metàfora de la casa per il·lustrar la capacitat de generar riquesa d’unaciutat
Font: Skandia Link / Bontis.
������������ ��
�������������� ����������������
������������� �
����������� �������������
������
�����
�����
200 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
El model CICBS és, al seu torn, una nova metodologia i una novaeina per mesurar i gestionar el capital intel·lectual de les ciutats. Aquestmodel té essencialment dos enfocaments significatius.
El primer enfocament que anomenarem, «Model General de CapitalIntel·lectual de les Ciutats», és un enfocament transversal que abraça to-tes les activitats econòmiques de la ciutat; o dit d’una altra manera, totsels microclusters en què aquestes activitats econòmiques s’agrupen. El«Model General de Capital Intel·lectual de Ciutats» està essencialmentbasat, tal com hem avançat abans, en el Navegador Skandia, però no pasen la seva aplicació a les empreses, sinó en la seva aplicació a les na-cions. El Navegador de Skandia aplicat a les nacions va ser desenvo-lupat per Bontis (2002), inspirant-se en el model original d’Edvisson iMalone (1997).
El «Model General de Capital Intel·lectual de les Ciutats» inclou lessegüents fases: visió, activitats essencials, competències essencials, in-dicadors i categories de capital intel·lectual. Al seu torn, les categoriesde capital intel·lectual s’estableixen d’acord amb la següent classifica-ció: capital financer, capital humà, capital de procés, capital de mercat icapital d’innovació i desenvolupament.
El segon enfocament, que anomenarem «Model Específic de Gestiódel Capital Intel·lectual de les Ciutats», correspon a una perspectiva trans-versal i fa referència específicament a cada activitat econòmica rellevantde la ciutat o, el que és el mateix, a cada microcluster econòmic rellevant;i tot plegat contemplat d’una manera diferencial i singular. Aquest modeles basa fonamentalment en el model ICBS de Viedma (2001a) (2001b) iinclou les següents fases: visió, segment de demanda, output, productes i serveis, processos, competències essencials i competències dels profes-sionals. La figura 2 dóna una visió global del model CICBS.
A continuació, examinem els dos enfocaments del model CICBS.
2.1 Model general de capital intel·lectual de les ciutats(CGICM)
CGICM és un model general de mesurament del capital intel·lectualde les ciutats que es basa essencialment en el mesurament i la gestiódels actius intangibles que pertanyen a la ciutat. Per desenvolupar dife-rents activitats econòmiques, aquests actius intangibles s’agrupen enmicroclusters, tenint en compte per a això criteris d’homogeneïtat.
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 201
Figura 2. Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System (CICBS)
Font: José María Viedma Martí 2002.
���������� �������������
������� �������������������������������������� �������
�������������������������������������������� �������
�
�� �� ����������
�����
����������
�����
���� ���������
��� ����
�����!� ����� ����
�����!� ��������������
�� �� ���������" �� �� ���������# �� �� ���������$
�����
% ������������ ����
�����!� ������ ����
&�� ����
"
#
'
������������ ��
���������(���� �����)�����������
������������� �
����������� �������������
������
�����
�����
�����������&*
�����
����������
�����
���� ���������
��� ����
�����!� ����� ����
�����!� ��������������
�����
����������
�����
���� ���������
��� ����
�����!� ����� ����
�����!� ��������������
�����
����������
�����
���� ���������
��� ����
�����!� ����� ����
�����!� ��������������
202 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
CGICM se centra bàsicament en la gestió de creació i desenvolupamentd’una plataforma de coneixement comú (Plataforma de Capital Intel·lec-tual) que enforteixi els microclusters existents a la ciutat i que, al seu torn,alimenti i estimuli la creació de nous microclusters.
El procés de gestió del capital intel·lectual general de la ciutat abas-ta les cinc fases següents (Rembe, 1999; Roos et al, 1997):
• Fase 1: Crear la visió.• Fase 2: Identificar les activitats essencials per dur a terme la visió.• Fase 3: Identificar les competències essencials que fan falta per
dur a terme les activitats.• Fase 4: Identificar els indicadors per a cada activitat essencial i per
a cada competència essencial.• Fase 5: Assignar cada indicador a una de les cinc categories de ca-
pital intel·lectual.
El model per mesurar el capital intel·lectual utilitza la idea d’unacasa com a metàfora de l’organització de la ciutat. El capital financer re-flecteix la història de la ciutat i les seves relacions passades. Tanmateix,cal assenyalar que aquest capital financer no ens diu gaires coses sobrela possible evolució futura i possibles fites futures.
Les columnes que sostenen la casa representen el capital de procés iel capital de mercat. Ambdós constitueixen la base sobre la qual es ba-sen les operacions corrents de la ciutat. El capital de renovació i desen-volupament, situat en els fonaments de la casa, mesura d’alguna maneracom s’està preparant la ciutat per al futur. El capital humà que es trobaal centre de la casa, interactua amb la resta de tipus de capitals. El capi-tal humà ve a ser com el cor de la ciutat i fa referència a les capacitats,professionalitat i saviesa de les persones. Una de les funcions més im-portants de la ciutat consisteix a atendre, guiar i ajudar la seva poblacióen l’assoliment dels objectius estratègics.
Basant-se en l’estructura essencial que acabem de descriure, les di-verses àrees d’enfocament del capital intel·lectual en les quals s’agrupa-ran els indicadors són les següents:
Capital humà
El capital humà inclou els coneixements, habilitats, intuïció i savie-sa de les persones individuals per assolir els objectius i les tasques de la
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 203
ciutat. Aquest enfocament també inclou els valors de la cultura i la filo-sofia de la ciutat. El capital humà és propietat exclusiva de les personesindividuals.
Capital de procés
La cooperació i el flux de coneixements requereixen actius intel-lectuals estructurals, com ara sistemes d’informació, software, bases dedades, laboratoris, estructures d’organització, sistemes de gestió, etc.Aquests actius intel·lectuals donen suport i potencien l’output del capi-tal humà i romanen en les organitzacions de la ciutat quan els empleats,en acabar la feina, se’n van cap a casa.
Capital de mercat
El model inicial, que va ser creat per mesurar i gestionar el capitalintel·lectual d’una organització, relaciona el capital de mercat amb elcapital de clients; és a dir, amb aquesta denominació fa referència aaquells actius que estan incrustats o implícits en les relacions amb elsclients de l’organització. Quan ens centrem en la gestió dels actius in-tel·lectuals de les ciutats, els clients s’estan referint a aquells mercatsamb els quals la ciutat manté contractes nacionals o internacionals. Elsactius de mercat reflecteixen els actius generals inclosos en les rela-cions de la ciutat amb els mercats internacionals. Des d’aquest punt devista, aquests actius inclouen la lleialtat a la ciutat, la satisfacció quemostren els clients estratègics, el valor de les marques, etc.
Capital de renovació i desenvolupament
Reflecteix les capacitats de la ciutat i les seves inversions presentsen el seu futur desenvolupament i renovació; s’aconsegueix mitjançantl’explotació de la seva força competitiva en els futurs mercats. Els ac-tius de renovació i desenvolupament inclouen inversions en recerca idesenvolupament, patents, marques registrades, empreses start up, i al-tres actius de naturalesa semblant.
Després d’endegar el procés del Model General de Capital Intel·lec-tual de les Ciutats, a continuació cal posar en marxa un procés de segui-ment que retroalimenti les fases inicials a partir de les fases finals, i vi-ceversa. A més a més, la metodologia CGICM facilita el benchmarking
204 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
sistemàtic i repetitiu dels diversos elements del conjunt del procés, ambels corresponents elements de la millor ciutat del món que ha estat prè-viament escollida com a model de referència. La figura 3 mostra aquestprocés de benchmarking.
3. Aplicació del model a Mataró
En les següents seccions s’apliquen les metodologies il·lustradesanteriorment per al cas de Mataró.
3.1. Visió estratègica de ciutat
En els darrers anys, els diferents organismes i departaments munici-pals han dut a terme processos de planificació a la ciutat, que consolidenels referents d’actuació estratègica. Compresos en el conjunt del Pro-grama d’Actuació Municipal apareixen diferents objectius relacionatsamb actius intangibles i que, per tant, formarien part del model de des-envolupament del capital intel·lectual de la ciutat. Podrien destacar-se’nels següents:
Formació de la població
Les dades sobre el nivell de formació de la població mataroninahan estat tradicionalment baixes. Sovint s’ha relacionat el baix nivellformatiu de la ciutat amb la seva especialització productiva, i les possi-bilitats d’ocupació que oferien aquests sectors industrials a la poblacióamb baixos nivells d’instrucció. Hi ha una correlació clara entre la for-mació i la qualificació de la població, fet que pot suposar problemes es-tructurals quan els sectors intensius en mà d’obra, que fins ara podienocupar aquells segments de població poc qualificada, com el tèxtil degènere de punt, acaben produint en països on la mà d’obra és més bara-ta. D’altra banda, la baixa qualificació de la població limita la implan-tació d’alguns serveis i subsectors d’activitat amb productes de majorvalor afegit.
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 205
Figu
ra 3
.Mod
el G
ener
al d
e C
apita
l Int
el·le
ctua
l de
les
Ciu
tats
(CSI
CM
)
��������
������
% ������������ ����
�����!� ������ ����
&�� ����
" # '
������������ ��
�������������� ����������������
������������� �
����������� ��
�������
����
������
�����
�����
�����������&
*
�������
�������������������
������
% ������������ ����
�����!� ������ ����
&�� ����
" # '
������������ ��
�������������� ����������������
������������� �
����������� ��
�������
����
������
�����
�����
�����������&
*
+� ,���-���
206 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
Cohesió social i igualtat d’oportunitats
La cimera de Lisboa va fixar l’objectiu estratègic següent per a laUnió Europea per a l’any 2010: arribar a ser l’economia basada en el co-neixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econò-micament de manera sostenible, amb més i millors llocs de treball i ambuna major cohesió social.
Les desigualtats socials i la manca de cohesió, diferències a nivellsocioeconòmic entre immigrants i població autòctona, entre homes idones, les dificultats d’inserció dels joves en el mercat laboral, el riscd’exclusió sociolaboral de la gent gran..., a més de ser per si mateixosproblemes greus, suposen una manca de competitivitat del territori ociutat on es produeixen.
Participació ciutadana
La vida associativa i el voluntariat són un instrument de primer or-dre per a l’articulació, la cohesió i l’enfortiment de la societat. En unasocietat plural, la vida associativa i el voluntariat actuen com a elementsde cohesió, ja que estableixen ponts i vincles entre grups humans dife-rents, alhora que la vida associativa i l’acció voluntària enforteixen elsentit de pertinença a una comunitat i de la importància de formar-nepart.
Cultura i creativitat
El foment de la cultura es presenta com un element de gran utilitaten l’increment de la cohesió social i el teixit associatiu, en tant que pre-senta la ciutat com un espai integrador de persones. D’altra banda, lacultura, la diversitat i la creativitat esdevenen actius sobre els quals esdesenvoluparan les ciutats. El progrés de les ciutats dependrà de la ca-pacitat de creació i innovació en un sentit ampli. Són les anomenadesciutats creatives que basen la seva prosperitat econòmica i social en lacreativitat de la seva població.
Ocupació de qualitat
Quan hom parla de qualitat en l’ocupació, s’està fent referència acondicions com l’estabilitat, fora del circuit de l’economia submergida,
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 207
amb bones condicions de salut laboral, amb nivells necessaris d’estabi-litat, amb instruments de reciclatge laboral i formació ocupacional. L’e-conomia submergida ha estat vinculada històricament a la indústria ma-nufacturera. Mataró basa part de la seva estructura productiva en lamanufactura tèxtil, on l’economia submergida ha estat tradicionalmentpresent a Mataró i al Maresme, la qual cosa suposa un dèficit del territo-ri, ja que l’activitat econòmica ha de basar-se en un marc d’estabilitatlaboral on poder desenvolupar aquelles competències i activitats essen-cials idònies per a la millora de la seva competitivitat.
Creixement econòmic
El creixement econòmic resulta causa i efecte en la seva relacióamb el capital intel·lectual d’una ciutat. Causa en tant que facilita pro-gressos en els diferents elements que formen part del desenvolupamentdel capital intel·lectual d’una ciutat, i al mateix temps efecte, ja que eldesenvolupament del capital intel·lectual, o actius intangibles d’unaciutat, possibilitarà majors nivells de competitivitat i, consegüentment,de creixement econòmic.
Renovació dels sectors tradicionals
El teixit empresarial ha de cercar nous processos i aplicació de sis-temes que permetin més eficiència, qualitat i utilitat dels seus serveis iproductes. Les TIC són percebudes com una nova manera de treballarque no necessita les infraestructures de la revolució industrial, i que potencaixar amb les dimensions de les petites empreses de Mataró. La ge-neralització de les TIC en els diferents sectors d’activitat possibilitarienuna major eficiència de processos i una oferta de productes i serveis demajor valor afegit.
Diversificació econòmica
El sector tèxtil a Mataró continua ocupant una part molt importantde la seva activitat: aproximadament un de cada cinc treballadors a Ma-taró treballa en aquest sector. En qualsevol cas, l’estructura productivamostra una tendència a la diversificació, especialment cap a activitatsdel sector terciari. L’especialització, sobretot si es presenta en sectorsde valor afegit més baix, pot comportar elevats riscos, especialment en
208 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
èpoques de recessió. En relació amb la seva estructura productiva, Ma-taró presenta cicles econòmics especialment acusats, amb èpoques defort creixement durant els períodes de bonança econòmica i amb dava-llades o alentiments més evidents durant els períodes de recessió.
Centralitat i obertura a l’exterior
Mataró, aprofitant els seus avantatges en termes de dimensió, situa-ció geogràfica, qualitat de vida, clima, comunicació, etc., ha de poten-ciar el paper de centralitat, ja sigui a nivell comarcal i àrea d’influència,com el que ha de desenvolupar en el context de Regió Metropolitana deBarcelona.
El paper de la formació universitària, el desenvolupament urbanís-tic, el transport, la potenciació de les activitats de lleure, el desenvolu-pament comercial, així com acords signats amb altres ciutats metropo-litanes de condicions similars i interessos potencialment comuns han deser aspectes a tenir en compte.
Adaptació tecnològica de la població
Les TIC resulten una oportunitat, alhora que una amenaça, en eldesenvolupament i integració de la població en la nova societat de la in-formació i el coneixement. Si les tecnologies de la informació i comuni-cació constitueixen una font inesgotable de possibilitats per a la pobla-ció: noves formes de relació, oci, noves possibilitats d’aprendre,treballar, participar..., també constitueixen un nou risc d’exclusió, unavia de possible divisió social entre aquelles persones que han adquirithàbits i coneixements tecnològics i les que en resten al marge. També ésclar, però, que la ciutat gaudirà d’un major potencial competitiu commés elevat sigui el nombre de població en disposició d’aprofitar lesoportunitats de les noves tecnologies.
3.2. Concreció del model general de capitalintel·lectual de les ciutats en el cas de Mataró
Un cop definit el model general i el seguit d’objectius estratègics re-lacionats amb actius intangibles que la ciutat es planteja, poden definir-se una sèrie d’indicadors disponibles. Aquesta bateria d’indicadors ha
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 209
de possibilitar el control i l’evolució dels diferents apartats que consti-tueixen el capital intel·lectual de la ciutat. Tindríem així la base del na-vegador o tablier d’abord del capital intel·lectual de Mataró.
A la taula 1, un quadre de doble entrada, mitjançant la bateria d’indi-cadors proposat, s’hi presenta una proposta de relació entre els apartatsque constitueixen el model general de capital intel·lectual i els objectiusestratègics pertanyents a actius intangibles que es planteja la ciutat.
El quadre d’indicadors adapta a nivell municipal el model Skandia,desenvolupat per Edvinsson i Malone el 1997, de mesura del capital in-tel·lectual de les empreses, i pren com a referència els treballs realitzatsprèviament a nivell nacional per part de Rembe (1998), de la professoraE. Pasher (1999) i del professor Bontis (2002), així com l’article delprofessor Yogesh Malhotra (2000).
La diversitat de fonts i l’àmbit restringit al qual fan referència elsindicadors escollits dificulta un recull homogeni segons criteris de pe-riodicitat i actualització. Tot i així, aquesta primera bateria proposadamira d’aportar una primera base quant al nivell i l’evolució dels apartatsque configurarien diferents aspectes del capital intel·lectual.
En la selecció dels indicadors s’han tingut en compte aquells queacompleixen els requisits de disponibilitat, validesa conceptual i com-parabilitat amb altres projectes de mesura a nivell nacional o municipal.Així, pel que fa a aquest darrer requisit, s’han seleccionat els indicadorsque podien ser objecte de comparació amb el projecte europeu UrbanAudit, amb el projecte Perfil de ciutats a nivell de Catalunya o amb elsobjectius marcats durant la cimera de Lisboa per a la consecució de lasocietat del coneixement a la Unió Europea l’any 2010.
A nivell de ciutat, el nostre objectiu consisteix a obtenir indicadorsmunicipals que mesurin els diferents apartats del model. En aquest pro-jecte es pretén el recull i seguiment de diferents indicadors relatius a ac-tius intangibles comparables amb altres àmbits i susceptibles de ser re-ferenciats d’acord amb diferents objectius que permetin copsar el nivelli evolució dels components de capital intel·lectual de la ciutat.
En aquest sentit pot resultar força il·lustrativa l’aproximació delsindicadors en comparació d’estàndards o mitjanes de nivells europeus,així com l’establiment d’objectius a mitjà/llarg termini2.
210 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 211
Taul
a 1.
Rel
ació
mod
el g
ener
al a
mb
obje
ctiu
s es
tratè
gics
d’in
tang
ible
s
Objectius estratègics
APAR
TATS
FO
NT
ÀMBI
T PE
RIO
DICI
TAT
Formació a la població
Cohesió social
Participació ciutadana
Fomentar la cultura
Ocupació de qualitat
Diversificació econòmica
Renovació sectors tradicionals
Centralitat i obertura a l’exterior
Desenvolupament econòmic
Adaptació TIC de la població
INDI
CADO
RS D
ESCR
IPTI
USDE
01
Pobl
ació
tota
l Pa
dró
cont
inu
Mat
aró
Anu
al
DE02
N
ombr
e d’
empr
eses
(am
b tre
balla
dors
ass
alar
iats)
De
parta
men
t Tre
ball
Mat
aró
Trim
estra
l
DE
03
Índe
x de
Sha
nnon
G
estió
Trib
utàr
ia
Mat
aró
Anu
al
DE04
In
fraes
tructu
res e
duca
tives
A
nuar
i soc
ial
Mat
aró
Anu
al
DE
05
Supe
rfíci
e d’
activ
itats
min
orist
es p
er h
abita
nt
Anu
ari e
conò
mic
Mat
aró
Anu
al
DE
06
Acti
vita
ts m
inor
istes
/ 1
.000
hab
itant
s A
nuar
i eco
nòm
ic M
atar
ó A
nual
DE07
O
ficin
es b
ancà
ries /
1.0
00 h
abita
nts
Anu
ari e
conò
mic
Mat
aró
Anu
al
DE
08
Ass
alar
iats
AA
PP
Depa
rtam
ent T
reba
ll M
atar
ó Tr
imes
tral
DE
09
Nom
bre
de ll
ars
Padr
ó co
ntin
u M
atar
ó A
nual
DE
10
Pers
ones
per
llar
Pa
dró
cont
inu
Mat
aró
Anu
al
CAPI
TAL
FIN
ANCE
RCF
01
PIB
pm
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CF
02
VABn
a de
Mat
aró
Dipu
taci
ó de
Bar
celo
na
Subs
istem
a ur
bà
Trim
estra
l
CF
03
Rend
a fa
mili
ar d
ispon
ible
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CF
04
Rend
imen
ts m
itjan
s dec
lara
ts pe
r con
tribu
ent
IDES
CAT
Mat
aró
Anu
al
CF05
Pr
oduc
tivita
t apa
rent
del
treb
all
IDES
CAT
Mat
aró
Qui
nzen
al
CF06
PI
B pe
r càp
ita
IDES
CAT
Mat
aró
Qui
nzen
al
CAPI
TAL
HUM
ÀCH
01
Form
ació
uni
vers
itària
+ fo
rmac
ió se
cund
ària
Pa
dró
d’ha
bita
nts
Mat
aró
Qui
nzen
al
CH
02
Form
ació
con
tínua
(% d
e pa
rtici
paci
ó d’
adul
t) FO
RCEM
M
ares
me
Anu
al
212 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
Objectius estratègics
APAR
TATS
FO
NT
ÀMBI
T PE
RIO
DICI
TAT
Formació a la població
Cohesió social
Participació ciutadana
Fomentar la cultura
Ocupació de qualitat
Diversificació econòmica
Renovació sectors tradicionals
Centralitat i obertura a l’exterior
Desenvolupament econòmic
Adaptació TIC de la població
CH03
Ta
xa d
’ana
lfabe
tism
e ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CH04
Us
uaris
hab
itual
s d’o
rdin
ador
O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CH
05
Usua
ris h
abitu
als d
’Inte
rnet
O
bser
vata
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CH
06
Espe
ranç
a de
vid
a Pa
dró
d’ha
bita
nts
Mat
aró
Anu
al
CH07
Pe
rcen
tatg
e de
treb
alla
dors
qua
lific
ats
INE
(sego
ns In
stitu
t Kle
in)
Mat
aró
Cens
al
CH08
Ta
xa d
’ocu
pació
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CH
09
Taxa
d’o
cupa
ció. H
omes
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CH
10
Taxa
d’o
cupa
ció. D
ones
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CH
11
Taxa
d’o
cupa
ció. J
oves
15-
24
IDES
CAT
Mat
aró
Qui
nzen
al
CH12
Ta
xa d
’ocu
pació
. Adu
lts 2
5-54
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CH
13
Taxa
d’o
cupa
ció. A
dults
55-
64
IDES
CAT
Mat
aró
Qui
nzen
al
CH14
Vi
sites
bib
liote
ques
Di
puta
ció
(Bib
liote
ques
púb
lique
s) M
atar
ó A
nual
CH15
En
titat
s cul
tura
ls i a
ssoc
iativ
es
Rela
cion
s Ciu
tada
nes
Mat
aró
Anu
al
CH
16
Afo
ram
ent d
e ci
nem
es /
1.0
00 h
abita
nts
Cine
sa M
atar
ó Pa
rc
Mat
aró
Anu
al
CH17
A
fora
men
t de
teat
res /
1.0
00 h
abita
nts
Patro
nat M
unic
ipal
de
Cultu
ra
Mat
aró
Anu
al
CH18
N
ombr
e d’
entit
ats c
ultu
rals
/ 1.
000
habi
tant
s Di
recc
ió G
ral.
de D
ret i
d’E
nt. J
ur.
Mat
aró
Anu
al
CH19
Pe
rcen
tatg
e d’
abste
ncio
ns so
bre
tota
l cen
s ele
ctora
l ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uadr
iena
l
CH
20
Índe
x de
Gin
i IE
MB
Regi
ó I
Qui
nzen
al
CH21
PI
RMI (
pobr
esa)
Se
rvei
s Soc
ials
Mat
aró
Anu
al
CH22
Ta
xa d
’atu
r reg
istra
t O
TG
Mat
aró
Trim
estra
l
CH
23
Taxa
d’a
tur f
emen
í O
TG
Mat
aró
Trim
estra
l
CA
PITA
L DE
PRO
CÉS
CP01
De
senv
olup
amen
t del
secto
r ser
veis
INSS
M
atar
ó Tr
imes
tral
CP02
Pr
opor
ció
d’as
sala
riats
secto
r d’a
lt co
neix
emen
t IN
SS
Mat
aró
Trim
estra
l
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 213
Objectius estratègics
APAR
TATS
FO
NT
ÀMBI
T PE
RIO
DICI
TAT
Formació a la població
Cohesió social
Participació ciutadana
Fomentar la cultura
Ocupació de qualitat
Diversificació econòmica
Renovació sectors tradicionals
Centralitat i obertura a l’exterior
Desenvolupament econòmic
Adaptació TIC de la població
CP03
Pe
rcen
tatg
e de
llar
s am
b or
dina
dor
Obs
erva
tori
SI M
atar
ó M
atar
ó A
nual
CP04
Pe
rcen
tatg
e de
llar
s con
necta
des a
Inte
rnet
O
bser
vato
rioSI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP
05
Perc
enta
tge
de ll
ars a
mb
disp
osic
ió d
e te
lefo
nia
mòb
il O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP
06
Perc
enta
tge
d’em
pres
es c
onne
ctada
s a In
tern
et
Obs
erva
tori
SI M
atar
ó M
atar
ó A
nual
CP
07
Perc
enta
tge
d’em
pres
es a
mb
conn
exió
ADS
L O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP08
Pe
rcen
tatg
e d’
empr
eses
am
b te
lefo
nia
mòb
il O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP09
Pe
rcen
tatg
e d’
empr
eses
am
b pà
gina
web
O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP10
Pe
rcen
tatg
e d’
empr
eses
am
b co
mer
ç el
ectrò
nic
Obs
erva
tori
SI M
atar
ó M
atar
ó A
nual
CP
11
Ràtio
d’a
lum
nes p
er o
rdin
ador
O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP12
Rà
tio d
’alu
mne
s per
ord
inad
or c
onne
ctat a
Inte
rnet
O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP
13
Mitj
ana
d’e-
mai
ls en
viat
s O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CP
14
Perc
enta
tge
d’es
cole
s con
necta
des a
Inte
rnet
O
bser
vato
ri SI
Mat
aró
Mat
aró
Anu
al
CA
PITA
L DE
MER
CAT
CM01
A
utoc
onte
nció
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CM
02
Aut
osuf
iciè
ncia
ID
ESCA
T M
atar
ó Q
uinz
enal
CM
03
Parti
cipa
ció
en p
roje
ctes e
urop
eus t
ecno
lògi
cs
Base
CO
RDIS
M
atar
ó A
nual
CAPI
TAL
DE R
ENO
VACI
ÓCR
01
Prop
orci
ó de
pob
lació
de
0 a
24 a
nys
Padr
ó co
ntin
u M
atar
ó A
nual
CR
02
Taxa
de
jove
ntut
Pa
dró
cont
inu
Mat
aró
Anu
al
CR03
Em
pres
es n
oves
don
ades
d’a
lta IA
E Se
rvei
s de
Ges
tió T
ribut
ària
M
atar
ó Tr
imes
tral
CR04
Cr
eixe
men
t del
nom
bre
d’em
pres
es (l
AE)
Se
rvei
s de
Ges
tió T
ribut
ària
M
atar
ó Tr
imes
tral
CR05
Pu
blic
acio
ns c
ient
ífiqu
es
Dade
s de
pros
pecc
ió te
cnol
ògic
a M
atar
ó A
nual
CR
06
Pate
nts
Ofic
ina
de p
aten
ts M
atar
ó A
nual
214 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi MarínTa
ula
2.Q
uadr
e d’
indi
cado
rs d
el m
odel
gen
eral
de
capi
tal i
ntel
·lect
ual a
Mat
aró
APA
RTA
TS
VA
LOR
AN
TERI
OR
VA
LOR
UN
ITA
T D
E M
ESU
RA
PERÍ
OD
E
AN
TERI
OR
PERÍ
OD
E
IND
ICA
DO
RS D
ESCR
IPTI
US
DE0
1Po
blac
ió to
tal
105.
259
109.
376
Hab
itant
s 19
97
2002
D
E02
Nom
bre
d’em
pres
es (a
mb
treba
llado
rs a
ssal
aria
ts)
3.53
1 4.
011
Nom
bre
empr
eses
1r
trim
. 199
7 1r
trim
. 200
2 D
E03
Índe
x de
Sha
nnon
1,
9 1,
9 Bi
ts 19
97
2001
D
E04
Infra
estru
ctur
es e
duca
tives
51
52
N
ombr
e de
cen
tres
educ
atiu
s 20
01
2002
D
E05
Supe
rfíci
e d’
activ
itats
min
oris
tes
per
habi
tant
2,53
M
etre
s qu
adra
ts /
càpi
ta
1
gene
r 200
1 D
E06
Act
ivita
ts m
inor
iste
s /
1.00
0 ha
bita
nts
22,1
25
,7
Act
iv. c
omer
ç. d
etal
l / 1
.000
hab
. 1
gene
r 200
0 1
gene
r 200
1 D
E07
Ofic
ines
ban
càrie
s /
1.00
0 ha
bita
nts
0,91
0,
97
Ofic
ines
d’e
stalv
i / 1
.000
hab
. 1
gene
r 200
0 1
gene
r 200
1 D
E08
Ass
alar
iats
AA
PP
16,2
4%
21,2
%
Perc
enta
tge
1r tr
im. 1
997
1r tr
im. 2
002
DE0
9 N
ombr
e de
llar
s 33
.440
38
.265
N
ombr
e de
llar
s 19
96
1 ge
ner 2
002
DE1
0 Pe
rson
es p
er ll
ar
3,05
2,
86
Hab
itant
s /
llar
1996
1
gene
r 200
2 CA
PITA
L FI
NA
NCE
RC
F01
PIB
pm
81
7,81
10
64,0
6 m
ilion
s d’
euro
s 19
91
1996
C
F02
VA
Bna
de M
atar
ó 4,
09%
5,
88%
%
19
97
1998
C
F03
Rend
a fa
mili
ar d
ispo
nibl
e 6.
022,
7 8.
550,
6 eu
ros
/ cà
pita
19
91
1996
C
F04
Rend
imen
ts m
itjan
s de
clar
ats
per
cont
ribue
nt
11.2
69,0
12
.753
,0
euro
s /
càpi
ta
1993
19
98
CF0
5 Pr
oduc
tivita
t apa
rent
del
treb
all
37
,07
mile
rs d
’eur
os
19
96
CF0
6 PI
B pe
r cà
pita
80
58
1043
0 eu
ros
1991
19
96
CAPI
TAL
HU
MÀ
CH
01
Form
ació
uni
vers
itària
+ fo
rmac
ió s
ecun
dària
17
,14%
22
,1%
Pe
rcen
tatg
e 19
91
1996
C
H02
Fo
rmac
ió c
ontín
ua (%
de
parti
cipa
ció
d’ad
ults)
12
,95%
12
,72%
Pe
rcen
tatg
e 19
99
2000
C
H03
Ta
xa d
’ana
lfabe
tism
e 6,
34%
4,
73%
Pe
rcen
tatg
e 19
91
1996
C
H04
U
suar
is h
abitu
als
d’or
dina
dor
43,7
%
48,9
%
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CH
05
Usu
aris
hab
itual
s d’
Inte
rnet
28
%
30,2
%
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CH
06
Espe
ranç
a de
vid
a 79
,65
80,1
2 A
nys
1999
-199
5 20
01-1
997
CH
07
Perc
enta
tge
de tr
abal
lado
rs q
ualif
icat
s
26,5
0%
Perc
enta
tge
19
91
CH
08
Taxa
d’o
cupa
ció
55,5
5%
49,5
4%
Perc
enta
tge
1991
19
96
CH
09
Taxa
d’o
cupa
ció.
Hom
es
70,3
7%
63,3
8%
Perc
enta
tge
1991
19
96
CH
10
Taxa
d’o
cupa
ció.
Don
es
40,6
9%
35,5
9%
Perc
enta
tge
1991
19
96
CH
11
Taxa
d’o
cupa
ció.
Jov
es 1
5-24
44
,30%
29
,35%
Pe
rcen
tatg
e 19
91
1996
C
H12
Ta
xa d
’ocu
paci
ó. A
dults
25-
54
65,3
0%
61,0
7%
Perc
enta
tge
1991
19
96
CH
13
Taxa
d’o
cupa
ció.
Adu
lts 5
5-64
34
,17%
30
,16%
Pe
rcen
tatg
e 19
91
1996
C
H14
V
isite
s bi
blio
tequ
es
2800
40
2740
70
Pers
ones
20
00
2001
C
H15
En
titat
s cu
ltura
ls i a
ssoc
iativ
es
189
203
Nom
bre
d’en
titat
s 19
99
2000
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 215
APA
RTA
TS
VA
LOR
AN
TERI
OR
VA
LOR
UN
ITA
T D
E M
ESU
RA
PERÍ
OD
E
AN
TERI
OR
PERÍ
OD
E
CH
16
Afo
ram
ent d
e ci
nem
es /
1.0
00 h
abita
nts
36,8
2 32
,91
Buta
ques
/ 1
.000
hab
. 19
99
2001
C
H17
A
fora
men
t de
teat
res
/ 1.
000
habi
tant
s 7,
78
7,52
Bu
taqu
es /
1.0
00 h
ab.
1999
20
01
CH
18
Nom
bre
d’en
titat
s cu
ltura
ls /
1.00
0 ha
bita
nts
1,80
1,
92
Entit
ats
/ 1.
000
hab.
19
99
2000
C
H19
Pe
rcen
tatg
e d’
abste
ncio
ns s
obre
tota
l cen
s el
ecto
ral
21,1
6%
33,7
%
Perc
enta
tge
1996
m
arç
2000
C
H20
Ín
dex
de G
ini
0,38
7 0,
368
Índe
x 18
89
1994
C
H21
PI
RMI (
pobr
esa)
29
6 23
6 Pe
rson
es
1999
20
02
CH
22
Taxa
d’a
tur
regi
strat
6,
81%
7,
89%
Pe
rcen
tatg
e 3r
trim
. 200
1 3r
trim
. 200
2 C
H23
Ta
xa d
’atu
r fe
men
í 9,
61%
10
,80%
Pe
rcen
tatg
e 3r
trim
. 200
1 3r
trim
. 200
2 CA
PITA
L D
E PR
OCÉ
SC
P01
Des
envo
lupa
men
t del
sec
tor
serv
eis
60,1
4%
61,1
7%
Perc
enta
tge
3r tr
im. 2
001
3r tr
im. 2
002
CP0
2 Pr
opor
ció
d’as
sala
riats
sect
or d
’alt
cone
ixem
ent
35,4
8%
38,1
3%
Perc
enta
tge
3r tr
im. 2
001
3r tr
im. 2
002
CP0
3 Pe
rcen
tatg
e de
llar
s am
b or
dina
dor
52,1
0%
53,2
0%
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CP0
4 Pe
rcen
tatg
e de
llar
s co
nnec
tade
s a
Inte
rnet
32
,3%
36
,4%
Pe
rcen
tatg
e se
tem
bre
2001
se
tem
bre
2002
C
P05
Perc
enta
tge
de ll
ars
amb
disp
osic
ió d
e te
lefo
nia
mòb
il 66
,1%
75
,7%
Pe
rcen
tatg
e se
tem
bre
2001
se
tem
bre
2002
C
P06
Perc
enta
tge
d’em
pres
es c
onne
ctad
es a
Inte
rnet
66
,7%
67
,5%
Pe
rcen
tatg
e se
tem
bre
2001
se
tem
bre
2002
C
P07
Perc
enta
tge
d’em
pres
es a
mb
conn
exió
AD
SL
19,2
%
32,8
%
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CP0
8 Pe
rcen
tatg
e d’
empr
eses
am
b te
lefo
nia
mòb
il 66
,8%
67
,0%
Pe
rcen
tatg
e se
tem
bre
2001
se
tem
bre
2002
C
P09
Perc
enta
tge
d’em
pres
es a
mb
pàgi
na w
eb
44,4
%
45,2
%
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CP1
0 Pe
rcen
tatg
e d’
empr
eses
am
b co
mer
ç el
ectrò
nic
0,10
0,
14
Perc
enta
tge
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CP1
1 Rà
tio d
’alu
mne
s pe
r or
dina
dor
12
,10
Alu
mne
s /
ordi
nado
rs
sete
mbr
e 20
01
sete
mbr
e 20
02
CP1
2 Rà
tio d
’alu
mne
s pe
r or
dina
dor
conn
ecta
t a In
tern
et
15
,98
Alu
mne
s /
ordi
nado
rs c
onne
ctat
s a
Inte
rnet
sete
mbr
e 20
02
CP1
3 M
itjan
a d’
e-m
ails
envi
ats
3,
06
Nom
bre
de c
orre
us e
lect
ròni
cs
se
tem
bre
2002
C
P14
Perc
enta
tge
d’es
cole
s co
nnec
tade
s a
Inte
rnet
100%
Pe
rcen
tatg
e
sete
mbr
e 20
02
CAPI
TAL
DE
MER
CAT
CM
01
Aut
ocon
tenc
ió
0,80
0,
72
Perc
enta
tge
1991
19
96
CM
02
Aut
osuf
iciè
ncia
0,
82
0,76
Pe
rcen
tatg
e 19
91
1996
C
M03
Pa
rtici
paci
ó en
pro
ject
es e
urop
eus
tecn
ològ
ics
1 2
Perc
enta
tge
2001
20
02
CAPI
TAL
D’IN
NO
VA
CIÓ
CR0
1 Pr
opor
ció
de p
obla
ció
de 0
a 2
4 an
ys
33,2
5%
26,8
4%
Perc
enta
tge
1996
1
gene
r 200
2 C
R02
Taxa
de
jove
ntut
16
,99%
14
,21%
Pe
rcen
tatg
e 19
96
1 ge
ner 2
002
CR0
3Em
pres
es n
oves
don
ades
d’a
lta IA
E 13
21
1213
Em
pres
es
2001
20
02
CR0
4 C
reix
emen
t del
nom
bre
d’em
pres
es (l
AE)
207
Empr
eses
20
01
2002
C
R05
Publ
icac
ions
cie
ntífi
ques
9
13
Arti
cles
pub
licat
s 19
99
2000
C
R06
Pate
nts
10
15
Pate
nts
conc
edid
es
2000
20
01
Figura 4. Comparació dels indicadors de la Unió Europea amb els objectius peral 2010
Font: Eurostat.
4. Conclusions
Les conclusions que es deriven de tot allò que s’ha exposat es podenresumir en els següents punts que es detallen a continuació:
a) Els actius intangibles són cada cop més importants com a factorsdeterminants del progrés i la prosperitat de les ciutats.
b) Són poques les ciutats que han fet importants esforços orientats ala gestió dels actius intangibles.
�������������������� ���������������� �� !����� �����"#$#
�&+����,�.�����
/�0��� ��0������&+
���� ������������.������
/�0�1� ��� ��
/�0��1� ��� ������
23�23"23#23'23*23423523623723�223
��� �������**���4'
����� �� ���8���
9���� ��� ���
:� ��� ��� ���
;����:������"22� .< ����"2�2
216 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
c) El model, la metodologia i l’eina CICBS constitueixen una pri-mera aproximació científica i, per tant, sistemàtica a la gestió pro-fessionalitzada dels actius intangibles a les ciutats.
d) El model CICBS és un model de gestió del capital intel·lectual deles ciutats que té un doble enfocament. D’una banda, un enfoca-ment generalista que pretén mesurar i gestionar el capital intel-lectual comú a tots els microclusters d’activitats econòmiques dela ciutat. De l’altra, un enfocament particular que pretén mesurari gestionar el capital intel·lectual de cada microcluster rellevantde la ciutat.
e) La gestió sistemàtica i continuada del capital intel·lectual d’unaciutat es podrà fer mitjançant l’ús de balanços de capital intel·lec-tual generals (plataforma comú de capital intel·lectual) i especí-fics (capital intel·lectual de microclusters), i mitjançant la com-paració (benchmarking) amb indicadors homologats d’altresciutats considerades com a modèliques.
f) El govern de la ciutat de Mataró i, més concretament a través dela fundació Tecnocampus, ha fet durant els darrers anys impor-tants esforços en l’àmbit de les tecnologies de la informació i deles telecomunicacions i en l’àmbit de la gestió del coneixement.Aquests esforços han quedat palesos en els dos projectes relle-vants següents: «Pla director per a la Societat de la Informació aMataró. 1999» i «Mataró, ciutat del coneixement, TecnocampusMataró. 2002».
g) La coordinació i seguiment dels dos projectes anteriors, així comla consideració dels actius intangibles en els plans estratègics de la ciutat de Mataró, han estat els impulsors del desenvolupa-ment del model CICBS i de la seva aplicació pràctica a la ciutatde Mataró.
h) En la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, el model gene-ral de CICBS consta en la seva primera versió de diversos indica-dors que es distribueixen entre els diferents tipus de capital (capi-tal humà, capital financer, capital de mercat, capital de renovaciói desenvolupament i capital de procés).
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 217
i) També en la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, el mo-del específic de CICBS haurà d’aplicar-se als diferents micro-clusters rellevants que existeixen a la ciutat. En una primera ins-tància s’han considerat microclusters rellevants els següents:tèxtil (gènere de punt), construcció, comerç al detall i formació irecerca i desenvolupament. Per a cadascun dels microclusterss’avaluaran, en propers avanços del projecte, els factors intangi-bles més importants.
j) L’aplicació sistemàtica i continuada del model CICBS permetràen un futur proper la gestió del capital intel·lectual de la ciutatde Mataró, a través del seguiment de l’evolució dels indicadors ifactors en el temps i mitjançant la comparació amb els indica-dors i factors d’altres ciutats i microclusters considerats best inclass.
k) En definitiva, CICBS pretén ésser un DSS (Decisión SupportSystem) o un sistema d’informació d’ajut per a la presa de deci-sions estratègiques en matèria d’intangibles a la ciutat, que per-metrà orientar els esforços d’inversió i personals cap a millorsoportunitats.
l) Finalment, l’Ajuntament de Mataró, amb aquesta activitat, preténobrir les portes a futures investigacions en el camp de la gestiódels intangibles de les ciutats, en el qual encara manca un llargcamí per recórrer.
BibliografiaAJUNTAMENT DE MATARÓ. (2002) «Programa d’Actuació Muni-
cipal 2002», Mataró.AJUNTAMENTS DE BARBERÀ DEL VALLÈS, GRANOLLERS,
MANRESA, MATARÓ, RUBÍ, SABADELL, SANTA COLOMADE GRAMENET, TERRASSA, VILANOVA I LA GELTRÚ,VIC. (2002), «Projecte Perfil de Ciutat», Ciutats mitjanes de la Re-gió Metropolitana de Barcelona.
(http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/estudis/perfildelaciutat/perfil-cat.htm).
218 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
ANDRIESSEN, D. (2001). «Weightless Wealth». Paper presentat en el4th. World Congress on de Management of Intellectual Capital, McMaster University, Hamilton, Ontario, Canadà, pàg. 1-10.
BONTIS, Dr. N. (2002), «National Intellectual Capital Index: Intellec-tual Capital Development in the Arab Region». Presentat en el 5th
World Congress on Intellectual Capital, McMaster University, Mi-chael G. De Groote School of Business, Hamilton, Ontario, Cana-dà. Gener, 10-12 de 2002 (http:// www.bontis.com).
COMMISSION OF THE EUROPEAN COMMUNITIES. (2002),«The Lisbon Strategy - Making change happen», Communicationfrom the Commission to the Spring European Council in Barcelo-na, Brussel·les.
DUCHARME, L.-M. (1998), «Measuring Intangible investment. Intro-duction: Main Theories and Concepts». Statistics Canada, OECD.
ECONOMIC POLICY COMMITTEE. (2000), «Report by the Econo-mic Policy Committee to ECOFIN on Structural Indicators: an Ins-trument for Better Structural Policies», Brussel·les.
EDVINSSON, L. (2002), «¿Quiénes y dónde controlarán el Capital In-telectual de las Naciones del mañana?», Revista Madrid, Madrid.
EDVINSSON, L. i MALONE, MICHAEL S. (1997), «Intellectual Ca-pital», Harper Bussines, Nova York, pàgs. 189-197.
IMD. (2002), «World Competitiveness Yearbook», (http://www01.imd.ch/wcy).
INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA (IMPEM).(2002). «Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró», Ma-taró
MALHOTRA, Y. (2000), «Knowledge assets in the global economy:assessment of national intellectual capital», Journal of Global In-formation Management, juliol-setembre, 2000, 8(3), pàgs. 5-15.
PASHER, E. (1999), «The Intellectual Capital of The State of Israel. A look to the future. The hidden values of the desert», Edna PasherPh.D. & Associates, setembre, 1999.
OECD. (1996) «The knowledge-based economy», OCDE/GD, (96)/02París.
OECD. (2001) «Towards a knowledge-based economy», OCDE Scien-ce, Technology and Industry Scoreboard 2001
(http://www1.oecd.org/publications/e-book/92-2001-04-1-2987/).OLIVER i ALONSO, J. (2001), «Alguns reptes rellevants de l’econo-
mia catalana en la propera dècada: nova economia i capital humà»,
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 219
Papers de la Fundació/129, Fundació Rafael Campalans(www.fundaciocampalans.com), Barcelona.
REMBE, A. (1999), «Invest in Sweden: Report 1999», Halls offset AB:Stockholm, Suècia.
REY JUNCAL, M. (2002), «Mataró como ciudad del conocimiento»,Mataró.
ROOS, J.; ROOS, G.; DRAGONETTI, N. C. i EDVINSSON, L.(2001), «Intellectual Capital. Navigating in the new bussinesslandscape», Mac Millan Press Ltd, pàgs. 59-78.
ROOS, J.; ROOS, G.; DRAGONETTI, N. C. i EDVINSSON, L.(2001), Capital intelectual, Paidós Empresa, Buenos Aires.
TRULLÉN, J. (1998), «Factors territorials de competitivitat de la RegióMetropolitana de Barcelona». Revista Econòmica de Catalunya, n. 34. Barcelona.
UE – DG Regio. (2002), Urban audit, Brussel·les.(http://www.inforegio.cec.eu.int/urban/audit/ser/indicatordominian.ht
m)VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2002), «Profiting from Social Capital when
building network organizations», SCBS Social Capital Benchmar-king System, 5th World Congress on Intellectual Capital, DeGroteeBusiness School-McMaster University, Hamilton, Canadà.
VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2001a), «ICBS Innovation CapabilityBenchmarking System». Al World Congress on Intellectual Capi-tal Readings, Butterworth Heinemann, pàgs. 243-265.
VIEDMA i MARTÍ, J. M. (2001b), «ICBS Innovation CapabilityBenchmarking System». Journal of Intellectual Capital, MCB Uni-versity Press, Anglaterra, pàgs. 148-164.
Notes
1 Aquest projecte ha estat definit, dirigit i encarregat per la Funda-ció TecnoCampusMataró (TCM). Amb la col·laboració de JosepCamps, Gremi de constructors de Mataró i Albert Vidal (Ce-temmsa).
2 Bona part de les dades disponibles amb una periodicitat anual per a àmbits de majors dimensions com la Unió Europea, són dis-ponibles a nivell municipal només en relació amb les campanyes
220 Josep Maria Viedma, Marco Antonio López, Xavier Subirats i Jordi Marín
censals o padronals, excepte en el cas de realització d’enques-tes ad hoc. En aquest sentit, les dades del gràfic exposat podranser recollides en la seva major part, tan bon punt siguin publi-cades.
Gestió del capital intel·lectual a Mataró (GCIM) 221