FIGURES
129
Fig. 1a. Dibuix del personatgede la revista ARKÉO Junior.
Fig. 1b. Un altre dibuix delpersonatge d’ARKÉO Junior.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
130
Fig. 2 (i pàgines següents). Número dels Dossiers dedicat a Egipte.
COMUNICAR EL PASSAT
131
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
132
COMUNICAR EL PASSAT
133
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
134
COMUNICAR EL PASSAT
135
Fig. 3 (pàginaanterior i
següents). Númerodels Dossiers
dedicat a Xina.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
136
COMUNICAR EL PASSAT
137
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
138
COMUNICAR EL PASSAT
139
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
140
Fig. 4. Portada del llibre de JoanAndrés Sorribes, La forja de
Lessera.
Fig. 5. Forcall (Els Ports, Castelló).
COMUNICAR EL PASSAT
141
Fig. 6 i 7. Adalt, vista de
la mola deljaciment íber
de Lessera(Forcall. Els
Ports). A baix,estructures
conservades.(Fotografiescedides per
Ferran Arasa)
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
142
Fig. 8. El D
rac
del
s M
ars
ens
rela
ta la
des
trucc
ióde
l’Arm
ada
Inve
nci
ble
.Fi
g.
9.
La G
uer
ra d
e la
s Trinch
eras
.
COMUNICAR EL PASSAT
143
Figs.
10 i 1
1.
Obre
s co
m A
stèr
ixo P
apyr
us
ens
acost
en a
l m
ón a
ntic
de
man
era
sim
pàt
ica.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
144
Fig.
12 i
13.
Gora
zde
ens
reco
rda
que
la c
ruel
tat
no c
onei
x lím
its.
I B
arrio
retr
ata
els
die
s de
latr
ansi
ció i e
ls p
roble
mes
de
l’im
mig
rant.
COMUNICAR EL PASSAT
145
Figs. 14 i 15. Si amb Las Torres de Bois-Maury viatgem als segles XI iXII, a Los Pasajeros del Viento olorem el mar, la sang i la pólvora enmigd’una batalla naval del segle XVIII.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
146
Figs. 16 i 17. Alix i Las Siete Vidas del Gavilán, dues recreacions bendocumentades del nostre passat: mon romà i França segle XVII.
COMUNICAR EL PASSAT
147
Fig.
19.
Bar
celo
na
1714
ens
fa r
eviu
re u
ns
fets
que
enca
ra c
om
mem
ore
m.
Fig.
18.
Roca
guin
arda
ens
acost
a a
la figura
d’a
ques
t ban
dole
r.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
148
Figs.
20 i
21. A R
oca
guin
arda
el t
rebal
l de
cam
p v
a per
met
re r
ecre
ar e
ls in
dre
ts p
er o
n e
s m
ovia
el b
andole
r am
b f
idel
itat
.
COMUNICAR EL PASSAT
149
Figs.
22 i 2
3.
L’èp
ica
no e
stà
renyi
da
amb la
fidel
itat
his
tòrica
, an
s al
contr
ari. E
l fe
t de
saber
que
els
fets
nar
rats
són v
eríd
ics
enca
ra e
ls a
port
a m
és inte
nsi
tat
dra
màt
ica.
Figs.
24 i 2
5.
Enm
ig d
el s
etge
i la
bat
alla
vei
em d
ocu
men
tats
car
rers
, pla
ces
i es
glé
sies
, al
gunes
del
s qual
s en
cara
avu
i podem
conte
mpla
r.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
150
COMUNICAR EL PASSAT
151
Fig. 26. Mapa del ParqueCultural del Río Martín.
Fig. 27. Los abrigos quecobijan a las pinturasrupestres se encuentranen parajes mágicos degran belleza natural(Abrigo de Los Estrechosen Albalate del Arzobispo- Teruel).
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
152
Figs. 28 a 31. En el Recodo de los Chaparros se halla la pintura de dosfiguras que el guía nos dijo era una pareja de novios. A partir de esaidea, Oscar y Lucía representaron sus parejas de novios respectivas.Posteriormente, Lucía transformó su dibujo en escultura de madera, atamaño natural.
COMUNICAR EL PASSAT
153
Figs. 34 i 35. La singular mujer embarazada del abrigo de Los Chaparrossirvió de motivo a Pilar para hacer su versión de un dibujo en rayos X.
Figs. 32 i 33. En el abrigo de los Chaparros de Albalate del Arzobispo(Teruel), se encuentra la figura esbelta de un arquero. Su calco inspiróa Chema Orcal el encantador dibujo que después coloreó.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
154
Figs. 36 a 38. En el impresionanteparaje del Barranco del Mortero deAlacón (Teruel), en el abrigo de losTrepadores, aparece la representaciónde una persona trepando hasta unpanal para recolectar miel. Lucía yVanesa son las autoras de los dibujosde la portada de la publicación.
COMUNICAR EL PASSAT
155
Figs. 40 i 41. En el abrigo de Los Estrechos se encuentra estainteresante figura con la cabeza radiada. Vanesa Ruiz dibujó estaencantadora interpretación.
Fig. 39. Próximosa la Navidad, senos ocurrió hacerun portalsimulando a losabrigos conpinturas rupestresque habíamosvisitado y que, enesta ocasión,arropaban a lasfiguras del belén.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
156
Fig. 42 i 43. En elabrigo de losBorricos, en Alacón,hay una escena deun asno y unapersona. Robertorealizó este grupoe s c u l t ó r i c orepresentando alburro y a su dueño.
COMUNICAR EL PASSAT
157
Figs. 45 i 46. Danza o ritualde los arqueros de Alacón einterpretación dibujada porChema.
Fig. 44.Pepe Royo,director del
ParqueCultural delRío Martín,
vino adarnos unacharla condiapositi-
vas y todosaprendi-
mosmucho de
ArteRupestre y
de lasformas de
vida deaquellaépoca.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
158
Fig. 49. Juan pintó una casa paraastronautas: un cohete.
Fig. 47. Dibujando con tizas decolor.
Fig. 48. Carlos compenetrado con su obra.
COMUNICAR EL PASSAT
159
Figs. 50 a 52. Con losdibujos pintados yreducidos de tamaño, en eltaller de carpintería y deplástica, construimos juegoseducativos. Hicimos elJuego de los Enlaces (y tiroporque me place), y unDominó de Imágenes.
Vè SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT
160
Fig.
53.
Esc
ultura
s y
artist
as e
n e
l pat
io d
e re
creo
del
cole
gi o
.