L´ÈPOCA DEL
FEUDALISME
2n ESO
IES Can Puig
L´ALTA EDAT MITJANA● A la caiguda de Roma es trencà la unitat mediterrània i sorgiren tres civilitzacions distintes: els regnes germànics, l´imperi bizantí i l´islam.
LES NOVES INVASIONS● Des del segle IX noves invasions van saquejar
Europa durant gairebé dos-cents anys:● Hongaresos o magiars: pobles d´origen turcomongol
que van creuar el Danubi.● Escandinaus: pobles germànics anomenats normands
(homes del nord). Danesos, noruegs i suecs englobats
sota la denominació de víkings.● Sarraïns: amb base a Tunísia, atacaven les costes
mediterrànies (saqueig i captura d´esclaus).
L´IMPERI CAROLINGI● L´imperi carolingi té els seus orígens en el regne franc.● Carles Martell aturà els musulmans a Poiters (732).● El fill de Martell, Pipí el Breu, fou reconegut com a rei
francs amb l´ajut papal, amb seu als Estats Pontificis.●Carlemany (768-814), fill de Pipí, fou coronat emperador
(800), expandí l´Imperi i creà les bases de l´Europa actual.●Carlemany , restaurà l´Imperi d´occident i fomentà la fe
cristiana, creà escoles de copistes i fomentà el llatí i la
nova lletra minúscula carolíngia. ● L´imperi es dividí en tres a la mort de Lluís el Piadós.
EL FEUDALISME● És el sistema polític, econòmic i social comú a l
´Europa occidental entre els segles IX i XIII.● Es remunta a finals de l´Imperi romà, quan comencen
les relacions de dependència personal (senyor-servent).● El procés s´accelerà amb la desintegració de l´Imperi
carolingi, la feblesa del reis i la inseguretat (invasions).● Els camperols, obligats a demanar ajut als nobles
(comendatio), van caure en un estat de servitud (serfs).● Comencen les relacions de vassallatge, que
implicaven subordinació i reciprocitat a totes dues parts.
UNA SOCIETAT RURAL
● Població rural● Alta mortalitat infantil● Fam, epidèmies i pestes● Economia agrària ● Famílies autosuficients● Trilogia mediterrània● Rendiments baixos (no
mercat)
UNA SOCIETAT RURALFINS EL SEGLE XI
●Agricultura de subsistència● Crisis de subsistències● Pràctica del guaret
DES DEL SEGLE XI● Millores tècniques (arada
normanda, collera, etc.).● El cavall desplaça el bou.● Augment de la producció.
RELACIONS DE VASSALLATGE● El senyor, noble de rang superior, oferia protecció a
un altre noble de rang inferior, que esdevenia vasall
voluntàriament.● La cerimònia de vassallatge constava de dues parts:
1. La investidura: el senyor atorgava al vasall un
benefici o feu (latifundi).
2. L´homenatge o jurament de fidelitat prestat pel
vassall, que es comprometia a ajudar-lo (auxilium)
i a acosellar-lo (consilium). ● L´incompliment de les obligacions trencava el pacte.
LA SOCIETAT FEUDAL● És una societat estamental, jerarquitzada, on els grups
socials eren molt tancats i desiguals. ● Es pertanyia a un grup per naixement i per a tota la vida;
i no es podia qüestionar perquè era voluntat divina.● Hi havia tres estaments o grups socials:
1. Noblesa (bellatores): lluitaven i protegien la població.
2. Clergat (oratores): pregaven per la salvació humana.
3. Camperols (laboratores): la majoria de treballadors.● Els dos primers grups eren privilegiats (no treballaven ni
pagaven impostos), tot el contrari que el tercer estat.
L´ECONOMIA FEUDAL● Era agrària (treball de la terra) i autosuficient (es
produïa el necessari per subsistir).● A penes s´obtenien excedents per vendre als mercats.● Els senyors vivien dels impostos que cobraven als
camperols i del lloguer d´instal·lacions (molí, forn, etc.).● El feu es dividia en dues parts: la reserva senyorial i el masos (terres cedides als camperols per sobreviure).● Les terres comunals: prats, boscos i rius d´us comú.● Economia molt poc productiva i tecnologia primitiva:
cereals, arada normanda, guaret i rotació de cultius.
L´ESGLÉSIA A L´EDAT MITJANA● La societat medieval era molt influenciada per l´Església,
que envangelitzava i dirigia la vida dels pagesos.● El clergat beneïa les cerimònies públiques, aconsellavaels fidels i declarava la treva o pau de Déu.● El poder econòmic s´incrementà amb les donacions de
reis i nobles i amb el delme dels camperols.● El papa de Roma era el màxim representant de Déu a la
Terra, amb autoritat sobre tota la cristiandat.● El clergat secular (bisbes i sacerdots) i regular (monjos).● Els monarstirs: explotacions agràries i centres culturals.