FASE III D’UN PROGRAMA DE REHABILITACIÓ CARDÍACA: RESULTATSEN UN GRUP DE PACIENTS AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA
N. Pérez Fernandez, F. García Ortún, L. Solà Ruano,
F. Torres Echevarría, A. García Segura, R. Garreta Figuera
Hospital Universitari Mútua de Terrassa
INTRODUCCIÓ
REHABILITACIÓ CARDÍACA
Conjunt d’activitats requerides per ajudar al pacient a reincorporar-se el més aviat possible a la seva vida normal rere un
event cardíac.World Health Organization (WHO). Rehabilitation of Patients With Cardiovascular
Disease; Report of WHO Expert Committee; WHO Tech Rep Series 270. Copenhagen; World Health Organization (WHO), 1969.
EXERCICI
EXERCICIEDUCACIÓ SANITÀRIASOPORT PSICOLÒGICESTIL DE VIDA
INTRODUCCIÓ
Guies clíniques recomanen realitzar un PRC rere un síndrome coronari agut
Existeixen molts estudis que analitzen els beneficis de l’exercici aeròbic en el pacient cardiovascular
Pocs estudis, controlats i randomitzats, investiguen els efectes d’un PRC en la morbiditat del pacient cardiovascular
Molt pocs estudis analitzen els resultats dels PRC sobre la supervivència a llarg plaç
Plüss CE, Billing E, Held C et al. Long-term effects of an expanded cardiac rehabilitation programme after myocardial infarctionor coronary artery bypass surgery: a five-year follow-up of a randomized controlled study. Clin Rehabil. 2011 Jan;25(1):79-87.
INTRODUCCIÓ
La majoria de les guies actuals citen una reducció del 20% en la taxa de mortalitat
Estudi multicèntric a Anglaterra i Gales no va mostrar efecte en la mortalitat a l’any, 2 anys o rere 7-9 anys i va mostrar poca evidència en quan a l’efecte beneficiós dels PRC en morbiditat, medicació CV, factors de risc o estils de vida.
Rehabilitation after myocardial infarction trial (RAMIT): multi-centre randomised controlled rial of comprehensive cardiac rehabilitation in patients following acute myocardial infarction. West, Jones, Henderson. Heart.
Existeix poca evidència respecte a l’efecte de la RC en les xifres de colesterol, TA o taxa de fumadors
Un dels beneficis principals és la milloria en la tolerància a l’exercici físic en el rang del 30 al 50% objectivada mitjançant proves d’esforç, després de 3 mesos d’entrenament físic.
Ades PA. Cardiac rehabilitation and secondary prevention of coronary heart disease. N Engl J Med. 2001;345:12.
INTRODUCCIÓ
Maroto Montero, JM, et al. Rehabilitación cardíaca en pacientes con infarto de miocardio. Resultados tras 10 años de seguimiento. Rev Esp Cardiol. 2005;58(10):1181-7.
INTRODUCCIÓ
FASES DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ CARDÍACAFASE I• Ingrés hospitalari• Introducció del PRC, recomanacions,...
FASE II• 2-3 mesos de duració• Programa d’entrenament, recolzament psicològic, deshabituació
tabàquica,....
FASE III• No supervisada• Durant tota la vida del pacient• Valoració als 6 (visita+WT6M) i 18 mesos (visita + ergometria amb AG)
OBJECTIUS
Analitzar la situació dels canvis aconseguits en la Fase II d’un PRC als 6 i 18 mesos de finalitzar PE:
Factors de risc cardiovascularHàbit d’exerciciParàmetres analíticsCondició cardiorespiratòriaSituació laboral
Descriure la morbimortalitat
MATERIAL I MÈTODES
Estudi prospectiu (Juny 2006-Octubre 2011)Mostra de 140 pacients valorats als 6 mesos rere finalitzar Fase II i 66 pacients als 18 mesos rere finalitzar Fase IIEs recullen:
Estudi estadístic: descriptiu amb percentatges i mitjanes i bivariable amb T-Student per dades aparellades
Paràmetres AntropomètricsHàbit d’ExerciciHàbit Tabàquic
Paràmetres AnalíticsProves d’exerciciMorbimortalitatSituació Laboral
RESULTATS
PRE-PE POST-PE Signific.
IMC 27,15 27,18 0,85
Perímetre abd. (cm) 99,81 99,17 0,27
DASI 20,48 29,98 0,00
WT6M (metros) 456,37 528,95 0,00
VO2 pic (ml/kg/min) 19,45 22,93 0,00
mUA (min) 7,77 9,99 0,00
Β-bloq IECAS Antiplaq Hipolip
86,5% 64,70% 95,14% 92,58%
FASE II (n=240)
RESULTATS
6 mesos 18 mesos
N 140 66
Edat mitjana 59,70 anys 61 anys
Sexe
♀ 11,4% 9,1%
♂ 88,6% 90,9%
Cardiopatia
Angina 31,29% 31,3%
IAM no Q 40,5% 42,9%
IAM Q 28,21% 25,8%
RESULTATS
PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS
TENSIÓ ARTERIAL (mmHg)
Fin Fase II Fase III (6m) Signif. Fase III (18m) Signif.
Perímetre abdominal (cm)
100,7 (13,1) 103 (8,6) 0,056 102,0 (6,9) 0,001
Pes (kg) 78,8 (14,2) 79,6 (12) 0,407 76,3 (8,9) 0,144
IMC 28,2 (4,8) 28,5 (3,7) 0,332 27,5 (2,5) 0,962
Fin Fase II Fase III (6m) Signif Fase III (18m) Signif
Sistòlica 128 (23,5) 132,4 (19) 0,128 130,4 (18,1) 0,255
Diastòlica 77 (8,9) 77 (11) 0,94 74 (7,7) 0,307
RESULTATS
EXERCICI FASE III
83%
17%6 mesos
SiNo
Lloc Lloc
RESULTATS
HÀBIT TABÀQUIC
PARÀMETRES ANALÍTICS
Event Fin Fase II Fase III (6m) Fase III (18m)
31,8% 6,56% 7,14% 12,07%
Fin Fase II Fase III (6m) Signif. Fase III (18m) Signif.
Colesterol total 152,8 (31,2) 156,6 (35,4) 0,294 157,7 (37,8) 0,001
LDL-col 86,2 (32,1) 88,2 (28,8) 0,648 80,4 (21,6) 0,955
HDL-col 33,5 (7,7) 38,6 (10,1) 0,001 42,4 (12,5) 0,013
Triglicèrids 142 (60,7) 137,3 (55,7) 0,544 127,6 (59) 0,555
Glucosa 105,2 (31,4) 111,6 (39,4) 0,2 113,2 (48,8) 0,594
Hb glicada 6,3 (1,6) 7,1 (2,5) 0,197 6,2 (1,3) 0,852
RESULTATS
PROVES D’EXERCICI
Fin Fase II Fase III (6m) Signif. Fase III (18m) Signif.
VO2 pic(ml/k/min)
23,20 (6,3) 22,80 (6,10) 0,432
Duració exercici (min)
13,13 (3,18) 12,50 (3,67) 0,191
Moment UA (min) 10,1 (2,6) 9,90 (2,9) 0,816
VO2 mUA 16,4 (3,6) 17,1 (4,3) 0,132
Fin Fase II Fase III (6m) Signig.
WT6M (metres) 503,7 (105,5) 515,9 (84,4) 0,427
RESULTATS
SITUACIÓ LABORAL PRE-EVENT
49%
34%
5%
12%
ActiuJubilatAturatIncapacitat
RESULTATS
SITUACIÓ LABORAL
Pre-event Fin Fase II Fase III (6m) Fase III (18m)
Actiu 49 % 31,1% 34,3 % 33,3 %
Jubilat 34 % 35,1% 36,8 % 33,3 %
Aturat 5 % 3,9 % 1,3 % 2,3 %
Incapacitat 12 % 29,9 % 27,6 % 31 %
RESULTATS
SITUACIÓ LABORAL DELS PACIENTS ACTIUS AL FINALITZAR FASE II I FASE III
0
10
20
30
40
50
60
FIN FASE II FASE III (6m) FASE III (18m)
ActiusJubilatsAturatsIncapacitat
RESULTATS
SITUACIÓ LABORAL58,3% dels pacients es trobaven en edat activa laboralment abans de l’event isquèmic, dels quals:
José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España. Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415
Eventisquèmic
Fin Fase II Fase III (6m)
Fase III (18m)
% actiu laboralment
90,3% 55,72% 53% 46,4%
RESULTATS
MORTALITAT
MORBIDITAT
Fase III (6m) Fase III (18m) Total
CV 2 0 2 (1,43%)
No CV 0 2 2 (1,43%)
Fase III (6m) Fase III (18m) Total
Nª ingressos cardiologia 4 5 9 (6,42%)
Fase III (6m) Fase III (18m) Total
IAM 0 1 1 (0,71%)
A. Inestable 4 4 8 (5,71%)
A. Estable 1 1 2 (1,43%)
Fase III (6m) Fase III (18m) Total
Revasc. percutània 3 6 9 (6,42%)
By-pass 0 0 0 (0%)
CONCLUSIONS
Els nivells de colesterol, d’hemoglobina glicada i les xifres de TA es mantenen en els valors segons recomanacions de guies clíniques.La majoria dels pacients (85%) continuen realitzant exercici de manera regular, principalment al carrer.
De Velasco, Rodriguez, et al. Action to improve secondary prevention in coronary heart disease patients: one-year follow-up of a shared care programme. European Heart Journal Supplements (2004) 6 (Supplem J), J27-J32.
Elevat abandonament de l’hàbit tabàquic.José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España.Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415
CONCLUSIONS
A Fase III es manté la milloria de la condició cardiorespiratòria obtinguda a Fase II.
Giallauria, Lucci, et al. Two-year multicomprehensive secondary prevention program: favorable effects on cardiovascular functional capacity and coronary risk profile after acute myocardial infarction. Journal of Cardiovascular Medicine 2009, 10:772-780.
La taxa de reincorporació laboral és baixa i no millora en els controls posteriors realitzats a Fase III.
José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España.Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415
La morbimortalitat pot considerar-se baixa.Gianuzzi, Per Luigi et al. Global Secondary Prevention Strategies to Limit Event Recurrence After Myocardial Infarction. Arch Intern Med/Vol 168 (NO. 20), Nov 10, 2008.
BIBLIOGRAFIA
Plüss CE, Billing E, Held C et al. Long-term effects of an expanded cardiac rehabilitation programme after myocardial infarction or coronary artery bypass surgery: a five-year follow-up of a randomized controlled study. Clin Rehabil. 2011 Jan;25(1):79-87. Epub 2010 Aug 11
Maroto Montero JM, Artigao Ramírez R, Morales Durán MD, de Pablo Zarzosa C, Abraira V. Cardiac rehabilitation in patients with myocardial infarction: a 10-year follow-up study. Rev Esp Cardiol. 2005 Oct;58(10):1181-7
Austin J, Williams WR, Ross L, Hutchison S. Five-year follow-up findings from a randomized controlled trial of cardiac rehabilitation for heart failure. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil. 2008 Apr;15(2):162-7
Gianuzzi, Per Luigi et al. Global Secondary Prevention Strategies to Limit Event Recurrence After Myocardial Infarction. Arch Intern Med/Vol 168 (NO. 20), Nov 10, 2008.
Giallauria, Lucci, et al. Two-year multicomprehensive secondary prevention program: favorable effects on cardiovascular functional capacity and coronary risk profile after acute myocardial infarction. Journal of Cardiovascular Medicine 2009, 10:772-780.
José Antonio de Velasco, Juan Cosín, Jose Luis López Sendón, et al. La prevención secundaria del infarto de miocardio en España. Estudio PREVESE. Rev Esp Cardiol 1997; 50:406-415
De Velasco, Rodriguez, et al. Action to improve secondary prevention in coronary heart disease patients: one-year follow-up of a shared care programme. European Heart Journal Supplements (2004) 6 (Supplem J), J27-J32.
GRÀCIES