Download - Família romana
Sílvia Montals
LA FAMÍLIA ROMANA
GENS ROMANA • La gens és un grup de famílies que
descendeixen d’un avantpassat comú (porten el mateix nom).
– Ex: els membres de la gens Cornelia eren els Cornelis; els de la Iulia, els Iuli.
• Tenien el mateix culte envers un déu superior.
– Ex: Apol·lo per la gens Iulia.
FAMÍLIA ROMANA • La família era un pilar fonamental de la
societat romana.
• Estava dominada pel pater familias, el
qual tenia sota la seva autoritat
la resta de membres de
la família
PATER FAMILIAS • Era l’home de més edat de la família.
• Tenia el poder absolut (patria potestas) de tots els membres de la família:
– Esposa, fills, esposes dels fills, néts, esclaus i lliberts.
• Si moria el pater familias:
– La família es dividia en la mateixa quantitat de fills barons.
– Cada un d’ells passava a ser el pater familias de la seva descendència.
• Les obligacions el pater familias eren:
• La patria potestas s’acabava amb:
a) Mantenir la família
b) Assegurar-ne la continuïtat per la via
dels fills legítims, engendrats o adoptats.
c) Complir amb les cerimònies religioses.
a) La mort del pater familias
b) Si el pater familias, per algun motiu, perdia la
seva ciutadania o es convertia en esclau.
c) La declaració del pater familias com a individu
trastornat.
LES DONES ROMANES • Des de la infància fins al casament: estaven
sota l’autoritat del seu parent
més proper (avi, pare, oncle…)
• A partir del casament:
passaven a formar part de la
família del seu marit.
Per tant, estaven sota
l’autoritat del pater familias del marit.
• Si el marit moria, se li
designava un tutor
(normalment era un familiar).
• Les dones lliures manaven a
casa: sobre els fills i els
esclaus.
• També aconsellava el
marit amb els negocis
i sovint assistia als
banquets.
MATRIMONIS • Primerament, el dret de casar-se lliurament
(ius conubium) era exclusiu pels patricis.
• Més endavant, però, també s’atorgà als
plebeus .
• L’edat per casar-se era de:
– 12 anys per les noies
(Als 7 anys podien estar promeses)
– 14 anys pels nois
Els antics romans... van voler
que les dones, tot i que fossin
adultes, estigueren sota tutela,
a causa de la seva lleugeresa
d'esperit (propter animi
leuitatem)... excepte les
verges Vestals, les quals es
va voler que fossin lliures; i així
es va preveure a la Llei de les
XII Taules.
(Llei de les XII Taules, Tabula
IV, 1 )
• Des del punt de vista legal, el matrimoni
podia ser:
– Cum manu:
• L’esposa se separava de l’autoritat paterna
i depenia del seu marit o del sogre.
• Trencava el dret d’herència amb la família
d’origen.
• El divorci estava exclòs.
• Si el marit moria, la vídua passava a la
tutela d’un parent proper del marit.
– Sine manu:
• L’esposa restava sota la patria potesta de
la familia d’origen.
• El seu pater familias podia intervenir en
diferents motius: protecció, divorciar…
• El divorci, per tant,
s’accepta (amb l’au-
torització del pater familias).
• La dona té dret a l’herència
de la seva família.
CLASSES DE MATRIMONIS (només pels cum manu)
• Confarreatio:
– El marit arribava cap a la seva muller i
compartien un pa d’espelta en una cerimònia
presentada pel Pontifex Maximus (ritual
religiós).
• Coemptio:
– Consistia en una simulació de la compra de
la dona. Es feia davant de 5 testimonis.
• Usus:
– Substituïa el rapte amb violència (rapte de
les sabines).
– El dret del marit sobre la muller arribava
després d’un any de convivència
ininterrompuda.
Confarreatio
DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI
• Repudi:
– El marit podia repudiar la dona en els
supòsits següents:
• Adulteri
• Enverinament d’un fill (avortament o infanticidi)
• Esterilitat
• Ús de claus “falses”
(les de la bodega).
• Divorci:
– Es podia dur a terme de 3 maneres diferents:
• Per consentiment de les 2 parts.
• Per voluntat d’una de les 2 parts.
• Per repudi del marit, per part de la dona
(després de 2 anys).
– Les conseqüències afectaven a la dot de la
dona (s’havia de retornar)
– Els fills continuaven sota la patria potestas
del pare.
UNIONS IL·LEGÍTIMES • Concubinat:
– Aparellament de mutu acord de 2 persones
lliures sense ànim de casar-se, sense
obligació de fidelitat.
– Els fills d’aquestes unions prenien el nom i la
dignitat de la mare (en tenia la patria
potestas).
• Contuberni:
– Aparellament legal entre:
• Dos esclaus
• Persona lliura i persona esclava.
– Calia la voluntat de les parts i el consentiment
del pater familias.
– Els fills tenen la condició de
la mare, però sense cap dret
civil per part dels pares.
FILLS • Els fills estaven subjectes a la patria
potestas del pare.
• Quan naixien, havien de ser acceptats pel
seu pare (agafant-lo en braços).
– Els nois se’ls posaven 3 noms al cap de 9
dies de néixer.
– A les noies se’ls posava
1 nom al cap de 8 dies
de néixer.
VOCABULARI FAMILIAR
MASCULINS FEMENINS
Maritus: marit Uxor: esposa
Pater: pare Mater: mare
Filius: fill Filia: filla
Frater: germà Soror: germana
Avus: avi Avia: àvia