El 2010 ha estat l’any europeu“de lluita contra la pobresa il’exclusió social” (2010against-poverty.eu). Enmig de nosal-tres tenim gairebé 80 milionsde persones (un 16% de la po-blació) que viu per sota del llin-dar de la pobresa. Això va cen-trar la celebració educativa delDia d’Europa del 2010.Al meu institut ja en tenim

experiència: cal afavorir la iden-titat europea, però tocant depeus a terra. Des de l’àrea deCiutadania, com des d’altres,volem que l’horitzó del 9 demaig, Dia d’Europa, tingui con-tingut, que no siguin nomésquatre banderetes i alguna refe-rència a la babalà. És molt se-riós educar. És molt seriós “serd’Europa”. El 2010 fou genial.L’acte central es va desenvolu-par en un espai emblemàtic, laCiutadella de Roses, amb la pre-

sència de Manel Camós, direc-tor de la representació de la UEa Catalunya. S’hi va expressarel fruit de setmanes de treballinterdisciplinari i exigent. Calque sigui així, amb la implicaciódel claustre, de les famílies i delmunicipi sencer.Ara tenim al davant el 2011,

l’any europeu del voluntariat(europa.eu/volunteering), unaoportunitat magnífica per mi-llorar en l’Europa social que totsvolem. Segons el DIEC, aquestmot indica “la condició de vo-luntari en un treball social con-cret”. Ens n’adonem que la basede la nostra vida rau aquí? Peranar endavant no n’hi ha prouamb economistes i empresarisexcel·lents que creïn riquesa, niamb polítics conscients de la ne-cessitat de fer-ne una justa dis-tribució. Ni el pur capitalisme nila solidaritat institucionalitza-da són suficients: el món no hoseria encara prou, d’humà. Elsecret és en el treball gratuït, iaixò és el que fa un voluntari:

aquella iaia que té cura del nét,l’home o dona que atenen unnecessitat que no els donarà resa canvi, qui perdona de cor unmenyspreu sense muntar unenrenou. Tot això és gratuït.Ja els n’havia parlat (El Punt,

16-10-09) d’una altra lògica queno funciona segons el guany ique és difícilment mesurableamb números i lleis, ja que té aveure amb “el viure social de lespersones”. No són suficients nil’esquema “de l’intercanvi” ni el“d’obligació pública”. Existeixuna estructura, misteriosa i im-prescindible: l’ “economia de lagratuïtat”. Encara que a algú eldestorbi, la citació ve del Vaticà:Caritas in veritate, del 2009.La Unió europea vol focalit-

zar l’atenció del 2011 sobre els“voluntaris”. Els objectius ofi-cials són: a) promoure el volun-tariat entre els ciutadans; b) do-nar suport i reforçar-ne les or-ganitzacions; c) millorar el re-coneixement d’aquest treball idels seus reptes, i d) celebrar el

compromís de milions de volun-taris europeus. Impacta conèi-xer-ne els beneficis: pot arribara un 3-5% del PIB dels països dela UE, és expressió tangible dela ciutadania activa i enforteixcerts valors europeus fonamen-tals: la solidaritat i la cohesió so-cial. Representa una oportuni-tat d’aprenentatge per desenvo-lupar el potencial i millorar l’au-toestima de moltes persones, ien redueix també el risc d’aïlla-ment social. Uns 95 milionsd’adults europeus estan impli-cats en accions de voluntariat(quasi el 25% dels més grans de15 anys). Ara bé, no és el ma-teix en tots els països. A l’Estatespanyol la implicació és relati-vament baixa (menys del 20%),centrada en els joves de menysde 30 anys, especialment quanencara són estudiants.Per millorar el nostre món hi

ha molt a fer. Els polítics podenestablir normatives que afavo-reixin la dedicació gratuïta alsaltres, les escoles poden educar

en la responsabilitat col·lectiva ien la magnanimitat, les reli-gions i altres associacions po-den difondre ideals nobles, peròcal sempre començar per unmateix. “Què faig jo gratuïta-ment pels altres?” o “qui podriarebre el meu ajut?”, completatsamb un “ara, aviat o cada dia”,són preguntes ben pròpies peraquests dies. Domènech Melé(temesdavui.org) proposa unadirectiva d’acció per decidir-nosa actuar –tant en l’àmbit perso-nal com el d’organitzacions–“d’acord amb el principi de gra-tuïtat i no sols segons premissescontractualistes”. Tots seríemmés rics així. Siguem tossuts enfer coses bones que, per cor-rompre’ns ja en són, de tenaços.Amb vista al 9 de maig, Dia

d’Europa, dins d’aquest any delvoluntariat, em pregunto: “I jo,què faig que sigui gratuït?” Sen-tim-nos-hi convidats.

Professor de filosofia a l’Institut Illa de

Rodes (Roses)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Europa 2011: un any per la gratuïtatXavier Serra i Besalú

Contacte: fserra@catalonia.net El Punt, 12/1/11

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/355394-europa-2011-un-any-per-la-gratuitat.html