1
Prof.: José A. Burguet
2
Prof.: José A. Burguet
3
Etapes
Preindustrial
Industrial
Postindustrial
Prof.: José A. Burguet
4
PreindustrialTaxa d’urbanitzacióbaixeta
Factors afavoridors:• estratègics• politicoadministratius• econòmics• religiosos i culturals
Etapes
Antiguitat
• Fenicis i grecs• Romans • Pobles germànics
Edat mitjana
• Musulmans• Cristians
Edat moderna
• Segle XVI • Segle XVII =• Segle XVIII
Prof.: José A. Burguet
2
5
IndustrialFort creixement taxa d’urbanització
Factors afavoridors:• administratius divisió provincial
• econòmics i socials industrialització
Etapes
1/2 segle XIXCreixement lent
• Ciutats portuàries i capitals província
½ segle XIX a Guerra Civil creixement
• Èxode rural per la industrialització
1960 - 1975
• creixement Pla desenvolupament Expansió serveis Creixement turisme
Guerra Civil i postguerra creixement
• Autarquia• Procés ruralització• Creixen ciutats amb indústria
M
BC
Prof.: José A. Burguet
7
Postindustrial
Desacceleraciótaxa d’urbanització
• creixement natural• èxode rural• crisi industrial
FACTORS URBANITZACIÓ
•La indústria perd pes crisi i reconversió dispersió espacial del
sector• Importància terciari
centre decisió empresa centres turístics regions poc avançades
PROCÉS DESURBANITZACIÓ
• Activitats industrials i de serveis es traslladen a la perifèria urbana
• Urbanització difusa
FRENA CREIXEMENT GRANS CIUTATS
Prof.: José A. Burguet
81981 2001 2008
4226,8
31,2
40,223,6
36,1
39,9
38,8
21,3
24
9,4
66,6
1900
60,5
12,5
24
1920
19,8
29,750,5
1940
28,2
29,5
42,3
1960
Municipis < 10.000 habitants
Municipis entre 10.000 i 100.000 habitants
Municipis > 100.000 habitants
Prof.: José A. Burguet
9
Prof.: José A. Burguet
3
10
És l’aspecte extern que presenta la ciutat i estàcondicionad
a per SITUACI
SITUACIÓÓ
Posició relativa
respecte a l’entor
n.
Depén
de la funció
EMPLAEMPLAÇÇAMENTAMENTEspai concret queocupa. Depén del
medi físicUSOS DEL SÒL
CONSTRUCCI
CONSTRUCCIÓÓ
Trama urbana
+
edificació
PLPLÀÀNOLNOLConjunt de les
superfícies construïdes i lliures de la ciutat.
Prof.: José A. Burguet
18
Prof.: José A. Burguet
19
Prof.: José A. Burguet
20
Casc o nucli antic
Ciutats envoltades per muralles Plànol sol ser irregular Trama urbana tancada
Diversitat usos del sòl Coexisteixen diversos grups socials Trama urbana tancada
Ciutat romana Pànol regular
Ciutat medieval
Musulmans Cristians
Plànol irregularMedina
Mesquita Soc Alcàsser
Ravals
Plànol variat Centre urbà
Castell Església Mercat
Ravals
Renaixement
Barris regulars extramurs
Places majors
Carrers rectes
Barroc i Il·lustració
Ciutat s’embelleix
Carrers rectes i amples
Jardins Barris homogenis
Prof.: José A. Burguet
4
21
Casc o nucli antic
Transformacions de l’època industrial(Mitjan segle XIX – dècada 1960)
En el plànol
Desamortitzaciópermet: grans vies places traçat rectilini
En la trama
DensificacióModernisme
Ferro i vidre
Carrers rectes
Política conservacionista
Usos del sòl
Terciarització Consolidació com
a CBD Desplaçament
usos residencials Alt preu del sòl
Socialment
Segregació Burgesia se’n va Barris degradats
per als pobres
Envelliment
Prof.: José A. Burguet
24
Casc o nucli antic
ActualitatÀrees urbanes complexes amb problemes diferents
En el plànol
Carrers estrets Problemes tràfic
Carrers peatonals
Ajardinament
En la trama
Contrast barris
Política conservacionista
Rehabilitació
Usos del sòl
Barris degradats: negocis immigrants
Barris renovats: serveis
Socialment
Segregació Barris degradats
per als pobres
Envelliment
Prof.: José A. Burguet
25
Prof.: José A. Burguet
26
Plasma les idees de la burgesia:• ORDRE: Plànol regular en escaquer
• HIGIENE: serveis públics (aigua corrent, clavegueram, espais verds...)•RIQUESA: Edificis modernistes de gran valor artístic i ornamental
• HAUSSMANN• ILDEFONS CERDÀ
• CARLES Mª DE CASTRO
• Ha passat d’ésser bàsicament un espai residencial, a tindre un ús terciari.
• Conviuen edificis d’època amb edificis moderns.
• Política conservacionista façanes
Prof.: José A. Burguet
5
30
• Naixen al voltant de l’eixample, al costat de les principals vies d’accés a les ciutats, estacions ferrocarril i ports.
• Sòl urbà econòmic• Barreja d’activitats
• Edificis de baixa qualitat• Diversitat de plànols
• Desorganització per les parcel·lacions privades descontrolades
ACTUALITATACTUALITAT
•• Incorporats a la ciutat per l’expansió d’aquesta• Revalorització del sòl
Zones més afavorides es destinen al sector de serveis
Zones més desafavorides mantenen i augmenta degradació
Prof.: José A. Burguet
31
• Naixen per la idea d’integrar ciutat i naturalesa + higiene i salut• Tenen el seu origen a Anglaterra (Howard)
CIUTAT JARDCIUTAT JARDÍÍ
Inicialment per als treballadors
Barris obrers d’habitatgesubvensionat barats
Cases unifamiliars xicotetes amb jardí
Arturo Soria Combina serveis bàsics, transport, jardins i
vivendes Barreja classes socials
CIUTAT LINIALCIUTAT LINIAL
Prof.: José A. Burguet
35
• Comença a créixer a partir de 1950 i 1960 (sobretot)
Èxode rural
Creixement natural de la població
• Expansió a partir dels eixos de comunicació
• Hui segueixen expandint-se però a un ritme menor
• Barreja d’usos i activitats del sòl
• “Ciutat difusa”
Prof.: José A. Burguet
36
* Sobre sòl il·legalsense organització
* Sense serveis bàsics
* Product immigracióanys 50
* Fomentats per l’ Estat
* Entre 1940 i 1960
* Vivendes unifamiliars o en blocs
* Males qualitats
* Des de 1960
* Blocs vivendes
* Geomètrics-homogenis
Marginals Protecció oficial Promoció privada
Des de 1980* Barris d’illa tancada amb pati d’ús col·lectiu o privats (piscina, parc)
* Vivendes unifamiliars i de segona residència (urbanitzacions).
Prof.: José A. Burguet
6
48
* Descentralització activitats
* Centres comercials, oci, escoles, hospitals…
Àrees industrials Àrees d’equipament
Fruit dels polígons industrials dels anys 50 i 60
Hui: parcs tecnològics, empresarials
Prof.: José A. Burguet
50
Resultat del creixement de la ciutat als anys 60 i la unió amb altres nuclis urbans
Classificació: àrees metropolitanes conurbacions regions urbanes megalòpolis
Prof.: José A. Burguet
51
1. ÀREES METROPOLITANES
Són extensions urbanes que abracen administrativament més d’unmunicipi i fa necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres, per les seues relacions econòmiquessocials.
• Caracteritzades per: Constituir una jerarquia urbana una ciutat central Relacions econòmiques i socials
Xarxa de comunicacions esencial radio cèntrica
Ciutats satèl·lit i ciutats dormitori
Estil de vida urbana
Població jove i diversitat social
Estructura espacial radio concèntrica
Prof.: José A. Burguet
52
Evo
luci
óàr
ees
met
ropò
litan
es
Fins a 1975 Expansió de Madrid, Barcelona i Bilbao
1975 a ½ 1990
• retrocés o estancament demogràfic Afecta fonamentalment la ciutat central
• creixement de l’àrea metropolitana Descongestió activitats ciutat central Zones residencials, equipament...
Des de ½ 1990
• recuperen creixement demogràficLa ciutat central se’n beneficia molt poc
• ciutat central continua procés descongestió
Prof.: José A. Burguet
7
53
CementeriFont de S. Lluís
Benimaclet
ANY 1940
Prof.: José A. Burguet
54
CementeriFont de S. Lluís
Benimaclet
ANY 1990
Prof.: José A. Burguet
56
ACTUALITAT
Madrid (5’4), Barcelona (3’2), València (1’7), Sevilla (1’5), Bilbao (0’87), Màlaga (0’85) i Saragossa (0’7)
Motor economia Espanya Vertebren el sistema urbà
Centres innovació tecnològica
Focus irradiació cultural
Què suposen? 2 % superfície total del territori ⅓ de la població total 50 % VAB nacional 2/5 població activa industrial
TENDTENDÈÈNCIESNCIES Expansió territorial Cada día integra més espai, per la mobilitat laboral obligatòria, per la qual cosa
cal parlar d’ urbanització metropolitana del territori. Descentralització creixement demogràfic A favor de les ciutats de la regió Poblament evoluciona per migració intra metropolitana
associada al mercat vivenda bones comunicacions
Prof.: José A. Burguet
57
• Ordenació de l’àrea metropolitana Inclou quatre grans temes
assentaments urbans espai no urbanitzat conservar espais verds activitats econòmiques xarxa de transports
Prof.: José A. Burguet
8
58
Evolución intercensal de la población
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006
HospitaletBadalona
FONT: ine.es (eleboració pròpia)
Prof.: José A. Burguet
59
Evolución intercensal de la población
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
80000
1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006
Guadalajara Alboraia Monserrat
Prof.: José A. Burguet
FONT: ine.es (Elaboració pròpia)
60
CIUTAT: centre econòmic, polític i cultural
CONSEQÜÈNCIA: Congestió d’activitats
OBJECTIU: Descongestionar activitats
RESULTAT: ciutat creix en l’espai
Apareixen les àrees suburbanes
Apareixen els complexos regionals
Hortícoles Industrials Oci Residencials Equipament
Àrees metropolitanes Conurbacions Megalòpolis
Jerarquització urbana
SISTEMA URBÀ
Prof.: José A. Burguet
61
Prof.: José A. Burguet
9
62
ELEM
ENTS
DEL
SIS
TEM
A U
RB
ELEM
ENTS
DEL
SIS
TEM
A U
RB
ÀÀ Grandària
Relaciona la ciutat amb el posició que ocupaen la jerarquia.
A Espanya gran diferència entre la 2ª i la 3ªciutat de la jerarquia.
Bipolaritat urbana
Una gran ciutat al centre, la resta perifèriques
Funcions
Primàries, secundàries, serveis.
Les activitats del sector serveis són les que millor defineixen el rang d’una ciutat i el seupaper organitzador de l’espai.
Àrea influència Espai que depén dels béns i serveis de la ciutat
central
A major diversificació i especialització de les seues funcions, major serà la seua influència.
Prof.: José A. Burguet
63
Prof.: José A. Burguet
64
ELEMENTS DEL SISTEMA URBELEMENTS DEL SISTEMA URBÀÀ
Jerarquia urbana
Metròpolis o ciutats centrals
Nacionals: Madrid, Barça Regionals de 1r ordre València, Sevilla, Bilbao,
Màlaga, Saragossa Funcions diversificades i
serveis especialitzats Regionals 2n ordre Valladolid, A Corunya,
Còrdoba Funcions diversificades i
serveis especialitzats Poca relació amb nacionals
Ciutats mitjanes
Capitals de província
Poca diversificació Serveis comercials i
administratius
Ciutats xicotetes
10.000 a 50.000 hab. Funcions escasses i poc
especialitzades Són nodes de transport
comarcal
Prof.: José A. Burguet
65
El sistema urbà Caracteritzat per• Una aglomeració urbana central• Eixos urbans perifèrics• Interior poc o gens urbanitzat
Galícia Cantàbric
Mediterrani
Vall de l’Ebre
Costa andalusa
Vall Guadalquivir
Madrid
◙ Les grans metròpolis es concentren en el quadrant NE Madrid, Bilbao, Barcelona i València. En el centre del quadrant Saragossa.
Prof.: José A. Burguet
10
69
SISTEMA URBÀ EUROPEU
JERARQUIA EUROPEAPoblació + funcions en transport, turisme,Indústria, coneixement, capacitat decisió
Metròpolis globals No hi ha ciutats espanyoles
Locomotores europeesMadrid i Barcelona entre altres europees
Metròpolis europees potencials Bilbao, València, Palma Mallorca
Metròpolis europees dèbilsSevilla
La resta de ciutats espanyoles tenen una projecció nacional, regional o local.
SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU
Dorsal europea Ciutats espanyoles perifèriques
Eix mediterrani: dinàmiques
Eix cantàbric i gallec Àrea estancada dels finisterres
Interior peninsular En el desarticulat espai continental europeu
Sud de la Meseta i Andalusia “Suds” o perifèria urbana europea
Eix diagonal: per consolidarLisboa-Madrid-saragossa-Barcelona-arc mediterrani-gran dorsal europea
Prof.: José A. Burguet
71
ELS PROBLES DE LES CIUTATS
Densificació demogràfica i constructiva i pressió urbana sobre el sòl no urbanitzat Elevat preu vivenda
Necessitat abastiment i equipament
Ordenació trànsit i transport
ECONÒMICS
Excessiva terciaritzacióDiversificar les activitats
Difondre activitats cap a la perifèria i nuclis urbans secundaris
SOCIALS
Delinqüència, marginació, no integració, immigració
AMBIENTALSMicroclima urbà Contaminació atmosfèrica Soroll Residus Desaparició espais verds
Prof.: José A. Burguet
75