Informe macroeconòmic
de l’evolució de l’economia entre Itàlia i Espanya (2006-2011)
Núria Serra i Dulcet
El Producte Interior Brut (PIB) a preus constants, és una mesura agregada que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis finals, tant d’Espanya com d’Itàlia i de la mitjana dels països integrants de la Unió Europea, durant els períodes expressats en taxes de variació anual.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 2
Indicadors i variables: Producte Interior Brut (PIB)
-6-4-20246
2006 2007 2008 2009 2010 2011*
Espanya Itàlia UE
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 3
Indicadors i variables: Producte Interior Brut (PIB)
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 4
Indicadors i variables: RNB per càpita per PPALa Renda Nacional Bruta per càpita en dòlars de paritat per poder adquisitiu és l’ajust econòmic per a comparar d’una manera més realista el nivell de vida entre els diferents països, essent la l’altra punt de vist del gràfic anterior.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 5
Indicadors i variables: IPCL’Índex de Preus al Consum (IPC), serveix per calcular l’evolució dels preus dels bens i serveis representatius de les despeses de consum de les llars.
9095
100105
110115
120
2006 2007 2008 2009 2010 2011*
Espanya Itàlia UE
IPC any base 2005=100
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 6
Indicadors i variables: IPCL’Índex de Preus al Consum (IPC), serveix per calcular l’evolució dels preus dels bens i serveis representatius de les despeses de consum de les llars.
IPC Taxa de variació en %
-2
0
2
4
6
2006 2007 2008 2009 2010 2011*
Espanya Itàlia UE
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 7
Indicadors i variables: Comerç Exterior
El comerç exterior (internacional) serveix per comparar la interacció de les exportacions i importacions, i a l’hora saber-ne les exportacions netes, que surten de restar a l’import de les exportacions, el de les importacions.
Pel què fa a les exportacions veiem que Itàlia dobla la xifra respecte a Espanya, cosa que a l’any 2011 la diferència no sembla marcar tanta distància.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 8
Indicadors i variables: Comerç Exterior
El comerç exterior (internacional) serveix per comparar la interacció de les exportacions i importacions, i a l’hora saber-ne les exportacions netes, que surten de restar a l’import de les exportacions, el de les importacions.
I si ens referim a les importacions, la diferència entre els dos països no és tant rellevant, però no obstant, Itàlia sempre manté un nivell superior respecte a Espanya.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 9
Indicadors i variables: Comerç Exterior
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 10
Indicadors i variables: Mercat laboralEl mercat laboral està composat per la població activa que és la quantitat de persones que tenen treball o el busquen actualment. Dins d’aquest grup, hi ha la població ocupada que és el gruix de població activa que efectua un treball remunerat, i la part de la població parada que no troba feina.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 11
Indicadors i variables: Mercat laboralLa taxa d’atur en la població activa, que és la part proporcional que ocupa la població parada dins de la població activa.
Espanya a partir al 2006 tenia una taxa similar a la mitjana europea, però comença a arrencar amb unes taxes elevades altament superiors tant a la mitjana europea com a Itàlia
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 12
Indicadors i variables: Mercat laboral
Espanya amb la resta de països de la Unió Europea, veiem que Espanya és el país amb més atur amb un 21,2%, el segueix Grècia amb un 16,5%, Irlanda amb un 14,3%, i Portugal amb un 12,1%. Pel què fa a França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya es mantenen per sota del 10% d’atur.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 13
Indicadors i variables: Dèficit fiscal i deute públic
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 14
Indicadors i variables: Dèficit fiscal i deute públic
Espanya té un dèficit fiscal del 12,3% i un deute públic del 64% respecte el PIB
Espanya per fer front a la situació de dèficit pressupostari va prendre mesures de retallades en la despesa pública, amb una disminució del salari dels funcionaris del 5% de mitjana, la congelació de les pensions, i algunes mesures socials.
Itàlia té un dèficit fiscal del 5,8% i un deute públic del 120% respecte el PIB
En el cas d’Itàlia el govern italià va presentar un pla d’austeritat per estalviar 24.000 milions d’euros. Les principals mesures són la disminució dels salaris dels treballadors públics, retallades en la despesa, augment de l’edat de jubilació.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 15
Indicadors i variables: Tipus d’interès
El tipus d’interès a curt termini, és més volàtil ja que a curt i mig termini el tipus d’interès té més moviments, e canvi, a llarg termini manté un nivell més estable.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 16
Impacte de la crisis
Espanya Itàlia UE
PIB preus constants
� 4,0 � 0,8 � 2,1 � 0,9 � 3,4 � 2,1
Inflació ≈ 3,5 � 3,3 � 2,1 � 2,7 � 2,1 � 3,1
Balança comercial � -87,9 � -23,8 ≈ -20,3 � -18,8 ≈ -22,3 � -22,9
Taxa d’atur � 8,5 � 21,2 � 6,8 � 8,1 � 8,3 � 9,5
Dèficit fiscal 12,3 5,8
Deute públic64% del PIB
(639.000 milions d’Euros)120% del PIB
(1.840.000 milions d’Euros)
Caldria fer un resum, de quin ha estat el impacte de la crisis en els indicadors macroeconòmics, estudiant la seva evolució des d’abans de començar la crisis a l’any 2006 fins a l’actualitat a l’any 2011:
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 17
Impacte de la crisis
Les algunes de les mesures més importants del Govern Espanya per fer front a la crisis econòmica:
•Garantia mínima dels dipòsits bancaris de 100.000 €: L’objectiu ha estat sempre mantenir la confiança en el sistema financer
•Fons per l’adquisició de Fons Financers: Amb la finalitat de comprar actius financers sans, no tòxics”
•Inversió pública de 8.000 milions en obres locals: L’objectiu d’aquest programa es generar uns 200.000 llocs de treball
•Deducció de 400 € en el IRPF: Amb la finalitat d’incentivar el consum
•Moratòria de dos anys per executar els comptes de vivenda: Deducció del 15% del IRRPF per realitzar una futura compra de vivenda.
•Pla Vive per ajudar al sector de l’automòbil: Destinat a incentivar la compra de cotxes ecològics.
•Pla integral d’Automoció: El seu objectiu es evitar la destrucció de treball en un sector a on treballen 300.000 persones
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 18
Impacte de la crisis
Algunes de les mesures més importants del Govern Italià per fer front a la crisis econòmica al 2009;
•Paquet de 80.000 milions per ajudar a les famílies i empresesamb el valor del 0,5% del PIB, inclou rebaixes fiscals a les empreses i transferències a les famílies.
•Fons de 40.000 milions per ajudar al sistema financer
Cal destacar que en el cas d’Itàlia tampoc s’han efectuat gaires polítiques econòmiques fiscals
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 19
Programa d’estimulació fiscal
0
2
4
6
8
10
12
Increment
del dèficit
públic
Increment
del dèficit
cíclic
Mesures
d'estimul
fiscal
L’efecte pressupostari de les mesures expansives posades en marxa per combatre la crisis en el 2009 és el doble de la mesura dels països de la zona Euro (en percentatge del PIB) amb un import de 2,3%, li segueixen Àustria amb un 1,8%, Finlàndia amb un 1,7% i Alemanya amb un 1,4%. Però tant Grècia com Itàlia, per la seva part, no han aplicat mesures d’estímul fiscal.
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 20
Programa d’estimulació fiscal
Informe macroeconòmic: Espanya - Itàlia
Núria Serra i Dulcet Pàgina 21
Annex: I ara, què? (Els reptes del nou govern - DINERS – La Vanguardia 13/1/11)