wwwplataforma- llenguacat
Estudi sobre les pragravectiques i
legislacions entorn de la llengua
al cinema en diversos paiumlsos
europeus Quebec i Catalunya
Gener 2010
1
Molts paiumlsos d arreu del m oacuten tenen un desig raonable d assegurar que els seus ciutadans puguin veure pelmiddotliacutecules i program es de televisioacute que reflecteixin la seva histograveria les seves cultures i les seves llenguumles
Mot ion Associat ion of America en una compareixenccedila davant del Congreacutes dels EUA (maig de 2001)
2
Sumari
1 Introduccioacute 1
2 Apunts metodologravegics 3
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31- Els inicis del cinema 5
32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6
33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8
4 El catalagrave una missioacute impossible
41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10
42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13
43- El catalagrave una llengua poc rendible 17
44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19
45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21
46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33
62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38
63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40
8 Conclusions 42
9 Recomanacions 55
10 Bibliografia 47
3
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
1
1 Introduccioacute
L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua
catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant
histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en
el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta
del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en
les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a
Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de
parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme
oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que
regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori
sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya
com en les agraverees
linguumliacutestiques comparables esmentades
La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la
necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels
ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on
aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en
compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis
sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt
superior a l oferta de cinema en llengua catalana
Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una
perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de
Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha
centrat exclusivament en aquest territori En termes generals
l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix
l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la
llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb
algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat
algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
1
Molts paiumlsos d arreu del m oacuten tenen un desig raonable d assegurar que els seus ciutadans puguin veure pelmiddotliacutecules i program es de televisioacute que reflecteixin la seva histograveria les seves cultures i les seves llenguumles
Mot ion Associat ion of America en una compareixenccedila davant del Congreacutes dels EUA (maig de 2001)
2
Sumari
1 Introduccioacute 1
2 Apunts metodologravegics 3
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31- Els inicis del cinema 5
32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6
33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8
4 El catalagrave una missioacute impossible
41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10
42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13
43- El catalagrave una llengua poc rendible 17
44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19
45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21
46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33
62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38
63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40
8 Conclusions 42
9 Recomanacions 55
10 Bibliografia 47
3
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
1
1 Introduccioacute
L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua
catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant
histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en
el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta
del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en
les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a
Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de
parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme
oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que
regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori
sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya
com en les agraverees
linguumliacutestiques comparables esmentades
La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la
necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels
ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on
aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en
compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis
sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt
superior a l oferta de cinema en llengua catalana
Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una
perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de
Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha
centrat exclusivament en aquest territori En termes generals
l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix
l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la
llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb
algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat
algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
2
Sumari
1 Introduccioacute 1
2 Apunts metodologravegics 3
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31- Els inicis del cinema 5
32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6
33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8
4 El catalagrave una missioacute impossible
41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10
42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13
43- El catalagrave una llengua poc rendible 17
44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19
45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21
46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33
62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38
63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40
8 Conclusions 42
9 Recomanacions 55
10 Bibliografia 47
3
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
1
1 Introduccioacute
L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua
catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant
histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en
el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta
del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en
les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a
Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de
parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme
oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que
regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori
sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya
com en les agraverees
linguumliacutestiques comparables esmentades
La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la
necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels
ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on
aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en
compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis
sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt
superior a l oferta de cinema en llengua catalana
Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una
perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de
Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha
centrat exclusivament en aquest territori En termes generals
l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix
l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la
llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb
algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat
algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
3
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
1
1 Introduccioacute
L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua
catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant
histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en
el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta
del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en
les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a
Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de
parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme
oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que
regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori
sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya
com en les agraverees
linguumliacutestiques comparables esmentades
La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la
necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels
ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on
aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en
compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis
sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt
superior a l oferta de cinema en llengua catalana
Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una
perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de
Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha
centrat exclusivament en aquest territori En termes generals
l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix
l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la
llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb
algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat
algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
1
1 Introduccioacute
L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua
catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant
histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en
el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta
del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en
les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a
Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de
parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme
oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que
regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori
sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya
com en les agraverees
linguumliacutestiques comparables esmentades
La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la
necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels
ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on
aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en
compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis
sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt
superior a l oferta de cinema en llengua catalana
Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una
perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de
Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha
centrat exclusivament en aquest territori En termes generals
l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix
l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la
llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb
algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat
algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
2
intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes
opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural
de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap
democragravecia
(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport
d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme
de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les
distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de
respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt
bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme
Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la
manera seguumlent
- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la
intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema
fent especial atencioacute al cas catalagrave
- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques
referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o
amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i
mesures de suport institucional
- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com
el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i
posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han
estat objecte d estudi en aquesta recerca
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
3
2 Apunts metodologravegics
El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant
de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i
organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents
ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i
fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos
europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha
desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009
Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres
xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne
les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents
a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en
el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el
catalagrave
Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)
Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000
1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
4
Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les
seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave
(fins als 100000 parlants)
Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave
Estat Llengua oficial Parlants
Finegraves 4840000 Finlagravendia
Suec 295000
Neerlandegraves 5600000 Begravelgica
Francegraves 4100000
Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa
Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)
Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants
Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en
el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus
seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i
Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat
principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la
legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del
cinema de Catalunya
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
5
3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema
31 Els inicis del cinema
Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les
pelmiddotliacutecules
daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules
mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en
funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs
l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran
Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar
l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va
prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest
paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una
llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de
qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat
preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la
competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa
pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb
diferents actors i director
(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i
l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un
aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol
est rategravegi a comerci al
Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia
(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les
pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos
nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
6
cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria
trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran
puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca
podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i
els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter
meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit
segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar
des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de
les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la
majoria de les pelmiddotliacutecules importades
llavors eren nord-americanes Tal com
esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens
ja que
amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a
Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules
es
neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions
generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees
Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims
totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses
mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels
seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la
llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part
d aquests estats tal com veurem a continuacioacute
32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus
Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el
periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees
linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien
irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del
doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat
2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
7
que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies
diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)
va ser vetada des d un bon principi
en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes
una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es
di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un
bon pr i nci pi
La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va
implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant
una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb
la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest
paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat
per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge
es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La
dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la
influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com
veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector
En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos
linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de
Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961
vigent fins al 1992
va establir que les pelmiddotliacutecules importades
nomeacutes
podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge
a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del
general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de
la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la
induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de
tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves
estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola
identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
8
manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de
cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades
Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser
exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute
es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i
Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la
influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50
anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema
33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia
A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la
Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les
llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat
imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la
democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica
entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per
potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes
mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com
veurem meacutes endavant en aquest estudi
Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la
diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una
altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la
composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb
el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials
en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes
el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada
pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
9
Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high
audiovisual production capacity countries and countries or regions with low
audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic
area (art 14 c) 3
Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat
cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies
en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el
catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat
comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta
tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest
cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics
l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute
soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques
coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el
foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema
3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
10
4 El catalagrave una missioacute impossible
41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista
Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que
es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a
Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet
entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la
induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva
(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades
eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4
Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de
manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute
efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini
comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador
Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril
de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana
a tot l Estat
Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro
idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial
que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de
acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y
siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido
previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en
4 Limongi 1999
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
11
estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por
personal espantildeol (Art 8)5
Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les
pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal
desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana
Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment
no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la
culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern
198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que
prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava
prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments
administracioacute etc)6
no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute
i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya
espanyol i tzadora (Gubern 198168)
El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les
diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la
raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten
Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30
va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina
en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A
Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del
sentiment nacionalista
5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
12
L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar
l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del
catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave
L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de
projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es
podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada
Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el
catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El
decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en
general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el
nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix
Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova
via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de
doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques
en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes
d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de
traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-
americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una
determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i
Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern
2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute
linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de
franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques
comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la
mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8
7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
13
42 Dades actuals del catalagrave al cinema9
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la
Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una
assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del
1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han
ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols
davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat
amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746
sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de
36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007
Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de
cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006
Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb
una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al
2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
Evolucioacute d espectadors i sessions
Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya
ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya
del 2000 al 2007
Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a
Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema
en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per
l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha
un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem
9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
14
com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de
sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre
d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres
llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles
pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute
tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del
cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes
limitada per l oferta
l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a
a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de
sessi ons meacutes nombre d espectadors
Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessionscatalagrave
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsen catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
15
Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
Oferta i demanda
Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de
poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes
habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la
demanda potencial (vegeu gragravefic 5)
Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)
3
46 476
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual
altresllenguumles
catalagrave
Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008
0100000200000300000400000500000600000700000800000900000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
sessions altresllenguumles
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
espectadorsaltres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
16
Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la
distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en
sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la
versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van
estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats
o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era
l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al
catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original
subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a
Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs
en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una
projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11
de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a
Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en
catal agrave
El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte
la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure
com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana
s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute
de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra
d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)
10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
17
Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)
295
334
293
299
286
298
309
281
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
2004 2005 2006 2007
Catalagrave
Castellagrave
Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals
4 3 El catalagrave una llengua poc rendible
La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les
pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica
Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt
43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels
informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i
Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i
llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en
catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la
mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en
catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
18
Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
recaptacioacute per sessioacute encatalagrave
recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles
Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006
A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa
1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat
de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota
administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona
posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere
d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a
mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica
Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la
recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre
Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)
12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
19
Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004
Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors
Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les
audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria
cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories
desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria
econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un
conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus
beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables
amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha
incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant
racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit
de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser
investigat empiacutericament en cada situacioacute particular
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
20
Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap
a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple
resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista
individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i
d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a
partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per
un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva
recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una
accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies
dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua
concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el
pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria
Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en
aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute
linguumliacutestica
no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va
imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la
transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia
la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real
eacutes a dir
quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica
no ha estat en general
quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant
s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la
democragravecia
A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el
proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute
quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n
consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
21
4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a
La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul
com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad
linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la
Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics
Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan
plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los
objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y
prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en
la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de
octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el
inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de
12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de
caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de
Derechos Linguumliacutesticos
La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat
linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les
comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui
destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes
llenguumles diferents del castellagrave14
Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas
cooficiales distintas al castellano
Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender
al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la
castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la
13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]
14 El text destacat en negreta eacutes nostre
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
22
pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las
lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten
audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos
especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los
organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que
los gestionaraacuten conforme a sus competencias
Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de
corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos
Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten
dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia
cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas
DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la
cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al
castellano
El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos
previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que
reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente
equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya
dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la
produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en
lengua cooficial distinta al castellano
La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute
superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas
audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido
del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales
en el ejercicio anterior15
No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a
la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons
destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la
localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris
15 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
23
de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant
nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que
queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la
produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el
fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt
menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben
totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la
seu social)
D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y
las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu
dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves
necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular
van demanant
Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme
oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del
catalagrave al cinema
En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que
es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del
Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave
gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave
com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no
existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua
16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
24
Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest
organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per
a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat
europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i
publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o
doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara
s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de
foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en
coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un
pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54
solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents
La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito
territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita
la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la
especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten
original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el
acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades
[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]
Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en
cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles
utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute
A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat
anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al
foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave
Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta
normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com
a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual
Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
25
En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas
del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones
iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine
iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el
que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un
crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las
peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el
I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una
contribucioacuten de 400000 euros20
Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el
cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el
cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes
o distribuiumldes en llengua catalana respecte
de les fetes en llengua castellana
davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a
promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la
desigualtat (respecte al castellagrave)
46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave
A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en
el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat
concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a
traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes
hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute
catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua
catalana
20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
26
Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que
ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules
subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i
nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual
de festivals
Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a
mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei
11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la
responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de
les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de
quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules
Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en
loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per
reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als
productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o
subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes
per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en
catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de
dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en
cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de
la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la
cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix
En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli
a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del
cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei
del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que
aborda decididament aquesta problemagravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
27
L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el
dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix
una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva
en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)
Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o
subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les
em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de
totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest
equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci
Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies
dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies
distribuiumldes en versioacute subtitulada
En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir
que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana
Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un
canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia
suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim
en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)
Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat
anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents
a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana
amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que
se n distribueixin
b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a
Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen
cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
28
Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original
castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora
eacutes sempre molt major
que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa
distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en
castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de
les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya
D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas
meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per
tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de
magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades
o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori
mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que
totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima
audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
29
5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos
de tradicioacute democragravetica
En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i
subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els
casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a
la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les
pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten
Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)
Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules
estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una
pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre
aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla
catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha
cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se
subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi
queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules
Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una
llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute
sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a
llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21
Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat
linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes
al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat
finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les
21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
30
agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al
finegraves com en versioacute doblada al suec22
(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es
proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en
versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec
Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes
una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos
plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)
o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta
pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)
Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals
Llengua oficial
Estat Nombre de parlants
Uacutes generalitzat de la llengua progravepia
oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades
al cinema
Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute
Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute
Grec Gregravecia 9500000 Siacute
Catalagrave Espanya 9100000 No
Suec Suegravecia 7700000 Siacute
Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute
Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute
Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute
Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute
Noruec Noruega 4400000 Siacute
Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute
Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute
Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute
Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute
Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute
22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
31
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides
Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial
Estat
Agraverees linguumliacutestiques Modalitat
majoritagraveria i usos linguumliacutestics
Uacutes generalitzat
de la llengua progravepia i
oficial en el cinema
Municipalitats monolinguumles fineses
Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)
Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils
Siacute
Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)
Subtitulat en neerlandegraves
Siacute
Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)
Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica
Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles
Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves
Siacute
Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa
Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany
Siacute
Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute
Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute
Suiumlssa
Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx
Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave
Siacute
Espanya
Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)
Doblatge en castellagrave No
Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
32
Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos
Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )
En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
33
6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica
6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a
La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el
manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria
audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de
febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual
les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen
un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural
En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals
que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les
modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la
situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials
comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o
amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec
(Canadagrave)
a) Eslovagravequia
L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de
novembre del 1995 estableix el seguumlent
L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute
sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
34
audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser
doblades a la llengua de l Estat23
Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12
anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten
sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil
encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes
on se subtitula
Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica
l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les
pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7
d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals
s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar
tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)
Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de
l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una
suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat
L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories
nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs
m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que
s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la
llengua de l Estat24
b) Lituagravenia
L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el
lituagrave estipula el seguumlent
23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
35
Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a
Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en
lituagrave
La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a
Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols
en lituagrave
c) Letogravenia
L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa
referegravencia al cinema en aquests termes
Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers
m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la
llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la
llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua
A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la
subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos
europeus tambeacute practiquen
En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua
est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat
s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o
m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua
estrangera
25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
36
el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de
col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o
menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a
l l engua est rangera
d) Eslovegravenia
La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes
la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24
sobre els esdeveniments puacuteblics estableix
Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b
subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27
Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-
se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute
altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es
tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil
e) Estogravenia
La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el
sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995
concretament en l article 25 estableix el seguumlent
La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres
audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis
publicitaris
27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
37
(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de
televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i
anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per
una adequada traduccioacute en estoniagrave 28
La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix
l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una
traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de
subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema
soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave
f) Quebec (Canadagrave)
El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76
milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser
llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave
La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat
desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte
dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83
(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)
La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune
version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes
1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version
le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des
copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces
derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de
preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres
28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
38
2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29
3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute
agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un
contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le
doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la
remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la
personne qui en est chargeacutee
Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les
pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el
mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que
aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps
que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas
de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els
subtiacutetols siguin en francegraves
6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals
a) Suiumlssa
A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves
l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)
Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al
cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal
sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en
l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que
1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans
plus d une langue nat ionale
29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
39
2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion
publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse
les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30
Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de
ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es
tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins
d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques
Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la
pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les
quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura
que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps
per als exhibidors
(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser
obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles
b) Finlagravendia
A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb
4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000
parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al
Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i
desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules
fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i
distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents
30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
40
Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui
subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada
per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb
m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i
suec31
Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres
cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades
per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas
de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues
llenguumles
6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus
El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a
la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i
desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural
El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i
subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions
d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre
meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de
pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia
(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)
Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007
aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes
en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la
diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la
31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
41
problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la
diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge
sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per
distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules
subministrades i consumides al mercat
Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10
paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una
pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha
cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el
catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge
comparatiu continuaragrave postergant-se
En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el
catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada
5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de
paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost
total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir
que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE
perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis
especiacutefics signats amb la UE
la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat
espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest
territori
32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
42
8 Conclusions
a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els
subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les
dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a
uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva
d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos
europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia
Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia
mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i
hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a
motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en
part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge
monolinguumle en castellagrave
b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector
audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007
del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les
sessions de cinema van ser en catalagrave
c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb
llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas
catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos
estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de
les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren
la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals
fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb
uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000
espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic
a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
43
que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta
majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques
d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles
(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb
doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada
pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no
arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials
e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec
( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen
les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a
les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a
Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es
permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre
una forma preferent pel letoacute
f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat
espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la
situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode
franquista
g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes
especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del
castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la
rendibilitat real del cinema en aquest territori
h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat
espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la
distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant
la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
44
espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats
linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del
Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules
l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el
suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors
i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de
l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al
descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de
negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals
les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules
Per aixograve encara eacutes
menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant
d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans
patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura
franquista
j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una
nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de
condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que
sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en
catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en
comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la
norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst
tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de
1998
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
45
9 Recomanacions
Als espectadors
que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua
catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i
no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos
democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a
les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal
del catalagrave en aquest agravembit
A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els
agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)
que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana
respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i
al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la
versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i
progravepia
A l Estat espanyol
que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de
parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles
comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant
mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en
catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que
s ofereix en llengua castellana
Al Govern de la Generalitat de Catalunya
a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema
desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una
inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat
democragravetica
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
46
b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari
de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a
Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute
catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les
sales de cinema en aquest territori
Al Govern d Andorra
que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara
Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o
conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra
D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest
paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les
ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la
distribucioacute
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
47
10 Bibliografia
ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de
cine
a La Vanguardia 26 de marccedil 2009
httpwwwlavanguardiaes
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a
de Catalunya
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum
ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf
CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I
MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a
Catalunya i Europa 1994-2004
httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx
iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf
FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios
audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7
Publicacions de la Universitat Jaume I
JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed
Almar Salamanca
JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers
a
Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995
European Audiovisual Observatory
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
48
LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue
a Sequent ia Dossier
Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual
Observatory
MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat
MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich
C Bedminster Press Nova York
MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German
Film Market a International conference DIME - Creative Industries
Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-
euorgfilesactive0Blinn-ABpdf
PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a
a El
catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-
llenguacat
J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball
sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua
Barcelona
ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles
a elPeriodicocat 5 de
marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat
TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and
subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry
Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
49
httpwwweceuropaeumedia
UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs
and European audiovisual w orks in the context of the fast changing
and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo
Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting
Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia
YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer
a Sequent ia
Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European
Audiovisual Observatory
Webs
Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut
Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)
httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp
MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)
httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm
Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de
Laval del Quebec
httpwwwtlfqulavalcaaxl
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
50
Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa
En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en
paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la
Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat
que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el
canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i
italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat
europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
51
Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica
La contribucioacute tecnologravegica
Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital
comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant
pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la
digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute
reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la
subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica
lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos
meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a
cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les
comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a
les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors
tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les
dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta
flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions
subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles
Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en
equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute
dependragrave de cada paiacutes
PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i
Catalunya
52
La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals
La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la
qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute
Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos
especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de
connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota
manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos
formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un
d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual
tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir
tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un
Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes
recursos als centres de formacioacute
wwwplataforma- llenguacat
PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a
08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71
infoplataforma-llenguacat