ABRIL DEL 2018
Entorn de mercats
Renda fixa
Renda variable
Indicador del mes
Visió per actius
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.
ABRIL DEL 2018PÀG. 4
Resum d’estratègia d’inversió
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 5
Entorn de mercat
• Imposar aranzels a la Xina és imposar-los a la resta del món.
• La sincronització del cicle és més profunda del que sembla.
• Els riscos continuen sent polítics, i no econòmics.
Renda fixa
• L’efecte del “doble dèficit” sobre el dòlar no és significatiu.
• La reducció del pendent de la corba de tipus d’interès als EUA no és un motiu de preocupació.
Renda variable
• Un altre any positiu per a l’evolució dels beneficis empresarials.
• La política és una mala guia per als inversors.
Indicador del mes
• L’impacte de les cadenes globals de producció distorsiona les estadístiques econòmiques.
Entorn de mercat
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 6
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
No tots els saldos són iguals
-1,8 %
1,3 %
4,0 %3,7 %
6
31
6
11
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
-6 %
-4 %
-2 %
0 %
2 %
4 %
6 %
MÈXIC XINA JAPÓ ZONA EURO
Saldo per compte corrent % PIB del país
Saldo comercial amb EUA (dreta, miliards de dòlars mensuals)
Imposar aranzels a la Xina és imposar-los a la resta del món.
Quatre zones suposen el 80 % del dèficit comercial en béns dels Estats Units. Del total de 811 miliards de dòlars de dèficit en el comerç de béns per als EUA el 2017, la Xina suposa 340 miliards; la zona euro, 130, i Mèxic i el Japó, aproximadament 70 cadascun. No obstant això, el paper que té cadascuna d’aquestes economies en la seva relació comercial amb els EUA és molt diferent, com ho mostra el seu saldo exterior nacional.
Malgrat el seu voluminós superàvit en el comerç de béns amb els EUA, la Xina presenta un saldo per compte corrent molt discret, un superàvit de l’1,3 % del seu Producte Interior Brut el 2017 (inferior per exemple al d’Espanya, que va ser d’un 1,7 %) i Mèxic té un petit dèficit, de l’1,8 % del seu PIB.
Tant la zona euro com el Japó tenen superàvit voluminós, del 3,7 % i 4 %, respectivament. Les dades mostren la realitat de les cadenes de producció globals.
La Xina i Mèxic són centres d’acoblament en el procés industrial global i el seu saldo positiu amb els EUA es compensa amb saldos negatius amb altres països. Tant la Xina com Mèxic tenen dèficits importants amb Corea, Japó i Alemanya, per exemple. Les empreses que fan servir la capacitat d’acoblament de la Xina, i encara més en el cas de Mèxic, són internacionals i amb freqüència dels EUA. El Japó i la zona euro, per la seva banda, són centres directes de producció i el seu saldo exterior reflecteix els desequilibris d’economies que generen excés d’estalvi.
El saldo exterior en últim terme és la diferència entre les rendes i la despesa internes, i tant la zona euro com el Japó es veuen obligades a exportar els
seus béns, i el seu estalvi, per insuficiència d’oportunitats d’inversió interna (encara que el mateix problema té orígens molt diferents en cadascuna d’aquestes regions, envelliment poblacional al Japó i polítiques d’austeritat a la zona euro).
Si els EUA imposen aranzels als productes importats de la Xina, o de Mèxic, els estan imposant a l’últim pas d’una cadena de producció global. Resulta difícil que el procés productiu global es reorganitzi, almenys a mitjà termini, de manera que els aranzels no tindran altre efecte que un increment en el preu final dels béns produïts i una acceleració de la inflació.
Si el president Trump volgués realment reduir el dèficit comercial dels EUA, que tampoc és preocupant, amb un saldo negatiu del 2,4 % al tancament del 2017, hauria de incentivar l’estalvi intern amb polítiques fiscals austeres, és a dir, exactament el contrari del que ha fet.
Entorn de mercat
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 7
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Creixement del crèdit bancari
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
-10 %
-5 %
0 %
5 %
10 %
15 %
EUA
Japó
Mitjana EUA
Mitjana Japó
Des
.-94
Des
.-95
Des
.-96
Des
.-97
Des
.-98
Des
.-99
Des
.-00
Des
.-01
Des
.-02
Des
.-03
Des
.-04
Des
.-05
Des
.-06
Des
.-07
Des
.-08
Des
.-09
Des
.-10
Des
.-11
Des
.-12
Des
.-13
Des
.-14
Des
.-15
Des
.-16
La sincronització del cicle és més profunda del que sembla.
Comença a ser un tòpic que el cicle econòmic actual és molt sincronitzat, i el que normalment es vol indicar és que les economies principals estan creixent simultàniament. L’anterior és cert, de fet, feia més de 30 anys que no vèiem ritmes de creixement alhora positius i amb tan poca dispersió en les principals economies desenvolupades, i si fem servir indicadors del tipus de nombre de països que tenen creixement positiu simultàniament, estem en zones inexplorades.
Les dades de convergència en ritme de creixement amaguen, però, una convergència més profunda i amb més conseqüències a mig termini en els models de creixement. Un bon exemple és el dels EUA i el Japó.
El creixement del crèdit bancari a les dues dècades prèvies a la crisi era molt diferent en els dos països. Excessiu als EUA, amb una mitjana del 7 % per a
tot el període i èpoques elevades per sobre del 10 %, i insuficient al Japó, amb un decreixement mitjà del 0,7 % i sense arribar a superar el 2 % d’expansió ni en els millors moments. Des de la crisi, els ritmes de creixement han convergit de manera notable, 3,65 % en mitjana per als EUA enfront del 2,6 % per al Japó, i de fet a la segona meitat del 2017 el creixement al Japó supera el dels EUA.
El crèdit bancari és un bon indicador de la salut econòmica, i el model “bipolar” previ a la crisi, amb els EUA (i la zona euro) en fase eufòrica i el Japó en depressiva, ha estat substituït per un model molt més equilibrat, en què cap dels dos països presenta símptomes preocupants en aquesta variable. La recuperació del creixement del crèdit bancari indica que el Japó ha superat, per fi, els traumes de la bombolla dels anys 80 del passat segle i que el seu creixement se suporta no només en la demanda exterior sinó també en la interior. La sincronització en el model de creixement és més important per a la solidesa del cicle actual que la dels ritmes de creixement.
Els riscos continuen sent polítics, i no econòmics.
La política interna als EUA continua sent una font d’inestabilitat per al món. Les ocurrències comunicades via Twitter, les dimissions dels membres del govern i les revelacions escandaloses de tota mena augmenten amb el pas dels mesos.
L’amenaça d’imposar aranzels a l’acer i l’alumini va quedar finalment en gairebé res, i esperem que segueixi el mateix camí l’amenaça actual de “guerra comercial” amb la Xina.
Al cap i a la fi, fins ara l’administració Trump només ha aprovat mesures que acontenten tothom, baixades d’impostos, pujades de despeses, i ha estat inoperant quan els perjudicats eren capaços de fer sentir la seva veu.
El risc de l’impacte de la normalització de la política monetària en els dels bons lliures de risc segueix sent un risc, però mitigat pels últims moviments que han començat a incorporar aquesta normalització en els preus.
Renda fixa
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 8
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Dèficits bessons i dòlar
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
-15 %
-10 %
-5 %
0 %
5 %
10 %
15 %
-5 %
-40 %
-30 %
-20 %
-10 %
0 %
10 %
20 %
30 %
40 %
50 %
Saldo exteriorSaldo públic
Projecció saldo exteriorProjecció saldo públic
Dòlar contra les divises principals (esquerra)Suma
Set.
-79
Mai
g-8
1
Gen
.-83
Set.
-84
Mai
g-8
6
Gen
.-88
Set.
-89
Mai
g-9
1
Gen
.-93
Set.
-94
Mai
g-9
6
Gen
.-98
Set.
-99
Mai
g-0
1
Gen
.-03
Set.
-04
Mai
g-0
6
Gen
.-08
Set.
-09
Mai
g-1
1
Gen
.-13
Set.
-14
Mai
g-1
6
Gen
.-18
Set.
-19
L’efecte del “doble dèficit” sobre el dòlar no és significatiu.
Es coneix com a “doble dèficit” el fenomen, relativament freqüent als EUA, de creixement simultani del dèficit públic i el dèficit exterior.
Històricament els dos episodis en què els dos dèficits van ser simultanis i voluminosos es van produir entre 1982 i 1986 i entre 2002 i 2005.
En altres moments, el creixement d’un dels dèficits ha estat compensat amb la millora de l’altre, com en els anys de Clinton quan el superàvit públic va aconseguir compensar el deterio- rament del saldo exterior o amb Obama, on va passar el contrari.
Curiosament els dos episodis de doble dèficit s’han produït sota presidents del Partit Republicà, Reagan i Bush, i sembla que el tercer també, ja que les polítiques de Trump auguren un fort increment en els dos dèficits. L’impacte sobre la divisa dels dos primers episodis va ser totalment oposat.
A l’era Reagan el dòlar es va apreciar contra les principals divises desen- volupades i en la de Bush es va depreciar. La diferència entre tots dos períodes va estar en l'actuació dels bancs centrals i el seu impacte en els diferencials de tipus d’interès.
La política restrictiva de la Reserva Federal en els primers anys 80 va produir un increment del diferencial
de tipus entre els EUA i els principals països desenvolupats, mentre que entre 2002 i 2004 va passar el contrari. La caiguda a partir del 2002 també es va veure suportada per les fortes pujades del preu del cru.
L’evolució de la divisa dels EUA ha estat poc o gens influenciada pels “dèficits bessons”, molt pels diferencials de tipus i, una mica menys, per l’evolució del preu del cru.
Renda fixa
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 9
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
La reducció del pendent de la corba de tipus d’interès als EUA no és un motiu de preocupació.
El pendent de la corba de tipus, és a dir, la diferència entre els tipus de llarg termini i els de curt termini, és un bon indicador, molt avançat, de l’evolució del cicle econòmic.
Els tipus de curt termini, per exemple, els de dos anys, estan molt més influïts pels moviments immediats del banc central que els de llarg termini.
Per això, quan els inversors preveuen que el banc central apujarà tipus, la TIR dels bons a dos anys puja més
que la dels bons a deu anys, i viceversa. Els punts d’inflexió en l’evolució del pendent anticipen, per tant, els canvis en el règim de política monetària i per això també anticipen els canvis de cicle.
Quan el pendent passa de reduir-se, com ara, a incrementar, els inversors aposten que el banc central haurà de deixar d’apujar tipus i començar a abaixar-los, és a dir, que s’acosta una recessió. Ens hem d’inquietar quan el pendent és tan baix com ara? Per resoldre el dubte hem fet l’exercici de veure quina ha estat la variació, en els següents dotze mesos, de l’S&P 500 quan el pendent estava a nivells com l’actual i reduint-se.
El resultat és tranquil.litzador, el rendiment de la borsa en els següents dotze mesos en gairebé tots els casos és positiu. De fet, si volem fer servir el pendent com a indicador borsari, el més adequat és comprar borsa mentre es mantingui un moviment de reducció de pendent i vendre-la quan es produeixi un punt d’inflexió, però aquest senyal dona moltes falses alarmes.
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
El pendent de la corba no és motiu de preocupació
-0,5 %
0,0 %
0,5 %
1,0 %
1,5 %
2,0 %
2,5 %
3,0 %
-45 %
-25 %
5 %
15 %
35 %
55 %Borsa en pendent comparable
Pendent 10 - 2 (dreta)
Variació de l’S&P 500 en els 12 mesos següents
Pendent comparable
Mar
ç-86
Mar
ç-88
Mar
ç-90
Mar
ç-92
Mar
ç-94
Mar
ç-96
Mar
ç-98
Mar
ç-00
Mar
ç-02
Mar
ç-04
Mar
ç-06
Mar
ç-08
Mar
ç-10
Mar
ç-12
Mar
ç-14
Mar
ç-16
Renda variable
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 10
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Un altre any positiu per a l’evolució dels beneficis empresarials.
Les expectatives de beneficis per a l’any 2018 són lleugerament més elevades al final del primer trimestre que a l’inici de l’any.
Es manté la tendència, iniciada el 2017, que la revisió de les expectatives al llarg de l’any és a l’alça, al contrari del que passava en anys anteriors, on a hores d’ara el consens havia rebaixat, en mitjana, un 4 % l’estimació inicial.
Per a la borsa mundial, la revisió a l’alça ha estat considerable, superior al 6 %.
Per zones geogràfiques destaquen els EUA, +7 % per l’impacte de la reforma fiscal, i el Japó, +5 %, i els mercats emergents, que han millorat les seves expectatives un 4 %.
La zona euro llasta el conjunt, la revisió a l’alça amb prou feines és d’un 0,3 %, per l’efecte de la divisa.
Per sectors, són els més cíclics els que millors revisions tenen, encara que un de defensiu, el de Telecomunicacions, se situa entre els tres millors per aquest concepte, encara que són els valors dels EUA, AT&T i Verizon els que impulsen les revisions a l’alça per ser dels més beneficiats per la reforma fiscal.
Expectatives de beneficis a la zona euro
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
85 %
90 %
95 %
100 %
105 %
1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52
EVO
LUCI
Ó D
E LE
S EX
PECT
ATI
VES
DE
BEN
EFIC
IS
SETMANA
Mitjana 2011 – 2016 zona euro
2017 zona euro
2018 zona euro
Renda variable
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 11
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
La política és traïdorenca. Rendiment en euros en els dos últims anys
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
-10 %
-5 %
0 %
5 %
10 %
15 %
20 %
25 %
30 %
35 %
40 %
45 %
50 %
55 % Eurostoxx
S&P 500
MSCI Emergents
BREXIT
TRUMP
MACRON
Abr
.-16
Mai
g-16
Juny
-16
Jul.-
16
Ag.
-16
Set.
-16
Oct
.-16
Nov
.-16
Des
.-16
Gen
.-17
Febr
.-17
Mar
ç-17
Abr
.-17
Mai
g-17
Juny
-17
Jul.-
17
Ag.
-17
Set.
-17
Oct
.-17
Nov
.-17
Des
.-17
Gen
.-18
Febr
.-18
Mar
ç-18
Abr
.-18
La política és una mala guia per als inversors.
Els vaivens induïts en els índexs borsaris amb els titulars, i tuits, sobre la “guerra comercial” de Trump amb la Xina no ens haurien de sorprendre a hores d’ara.
Els dos últims anys han estat tan pròdigs en sorpreses polítiques com en turbulències borsàries induïdes per aquestes sorpreses.
L’experiència recent ens indica que, en general, operar a la calor del titular cridaner ens hauria portat a decisions molt errònies.
Tenim tres exemples recents: el referèndum britànic sobre la seva pertinença a la Unió Europea el juny del 2016, la victòria de Trump al
novembre d’aquest mateix any i la de Macron el maig de l’any passat.
En els tres casos les expectatives obertes per l’esdeveniment polític van generar moviments que després es van dissipar.
Per a un inversor en euros vendre la borsa de la zona euro després del Brexit hauria estat molt costós.
En el cas de Trump, vendre la borsa dels EUA i els índexs emergents també hauria costat molt car, i entrar en índexs de la zona euro després de la victòria de Macron no ens ha fet guanyar diners.
Tampoc és fàcil treure la conclusió que hem d’esperar abans d’actuar. Fer això ens hauria salvat de malvendre a la sacsejada del Brexit. La caiguda inicial es va recuperar en dos mesos, però si
haguéssim esperat tant per comprar borsa després de la victòria de Trump estaríem avui per sota del nivell de compra.
L’únic que podem fer és intentar fer l’anàlisi més lúcida possible abans d’actuar i estar obert a la possibilitat d’haver-nos equivocat.
Indicador del mes
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 12
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
L’impacte de les cadenes globals de producció distor- siona les estadístiques econòmiques.
L’impacte de les cadenes globals de producció distorsiona les xifres de dèficit exterior.
L’exemple del procés de producció de l’iPhone 3G estudiat en profunditat pel professor Yuqing Xing (clicar l'enllaç) i la denúncia de la Unió Europea contra Irlanda per ajuts fiscals a empreses per les estructures que
permeten que empreses com Apple localitzin els seus beneficis internacionals (clicar l'enllaç), per- meten apreciar l’efecte distorsionador de les cadenes de producció globals a les estadístiques econòmiques, que no estan prepa- rades per mesurar produccions que són, amb caràcter general, “Made in the World”.
Els fluxos reflecteixen que el model deslocalitzat falseja tant les dades de comerç internacional que el dèficit dels EUA amb la Xina desapareixeria si les estadístiques reflectissin el valor afegit de les exportacions, com els de
Producte Brut, tant Interior com Nacional, ja que el benefici internacional d’Apple és dubtós que figuri en cap d’aquests conceptes.
Ajuda estatal: Irlanda va oferir un tractament fiscal preferent il·legal a Apple
Font: Bloomberg i Comissió Europea
Gairebé tots els beneficisassignats a l’oficina centralexistien únicament en paper i vanquedar lliures d’impostos
Tots els beneficis deles vendes europees es van registrara Irlanda
Pagaments aApple Inc. (US) perfinançar la R+D
Gairebé capbenefici es va gravara Irlanda (tipusimpositiu real del0,005 % el 2014)
Puntde venda
Apple SalesInternational
Puntde venda
Puntde venda
VendaiPhone500$
Applemarge
32$
MargeFoxconn
6$
Corea
Japó
EUA (11$)
Alemanya
FinlàndiaEUA 106$
Internacional 215$
VendaiPhone179$
Comand173$
EURNIVELL
ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)
VARIACIÓANY (P.B.)
Font: Bloomberg
*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.
TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS
USD
FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS
HEDGE FUND
HFRI GLOBAL HF INDEX
ÍNDEX BORSARINIVELL
ACTUAL% ÚLTIM
MES % ANY
MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS
TIPUS DE CANVI(VS. EURO)
MATÈRIES PRIMERES
PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)
NIVELLACTUAL
% ÚLTIMMES
% ANY
DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC
ÍNDEXRENDA FIXA
NIVELLACTUAL
MTDCANVI
YTDCANVI
DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*
DIFERENCIALHIGH YIELD*
DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA
Renda fixa corporativagrau d'inversió
Renda fixa Espanya
Renda fixagrau especulatiu
Renda variable Europa
Renda variable EUA
Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018
Canvis en els mercats financers
Font: Bloomberg
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 13
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Dades a 31 de març de 2018
0,00 %-0,60 %-0,10 %0,50 %1,16 %
-0,35 %0,08 %1,16 %2,16 %
1,75 %2,27 %2,56 %2,74 %2,97 %
0,250,380,360,330,23
0,250,02
-0,08-0,12-0,15
3.054 -0,39 %-049 %
0,00-0,06-0,13-0,16-0,14-0,14-0,31-0,37-0,39
0,000,020,100,07
-0,100,00
-0,31-0,40-0,68
5052.0662.6417.063
371374
9.60021.1591.169
-2,44-2,48-2,69-2,88-2,31-2,20-2,44-4,12-2,17
1,48-1,80-1,222,32
-4,70-2,99-4,42-7,050,93
1,23130,91
0,881,181,58
70,31.325,5
302,6
5,081,74
-8,33
6,830,55
-2,64
0,870,64
-0,992,141,28
2,46-3,23-1,200,525,03
61
289
67
8
23
-22
16
56
-47
110
108
106
104
102
100
98
96
94
92
31-1
2-17
7-1-
2018
14-1
-201
8
21-1
-201
8
28-1
-201
8
4-2-
2018
11-2
-201
8
18-2
-201
8
25-2
-201
8
4-3-
2018
11-3
-201
8
18-3
-201
8
25-3
-201
8
2,80,81,30,2
-0,2-0,10,74,32,04,98,82,87,1
3,11,72,11,52,00,52,73,91,63,33,56,03,7
3,31,92,11,81,90,92,34,42,44,94,43,64,0
3,01,62,01,51,70,62,83,81,63,02,66,53,4
3,21,72,11,41,40,63,04,11,84,62,86,62,6
3,32,12,61,41,51,22,54,42,24,63,64,03,1
3,21,71,51,83,30,91,94,46,77,9
-3,52,9
-0,3
3,72,32,32,53,11,71,74,76,96,41,02,11,7
3,92,42,72,52,81,51,65,06,57,32,32,21,8
3,82,12,22,02,41,01,85,06,37,52,72,42,1
3,92,52,32,73,11,91,84,86,86,51,41,61,8
3,92,52,62,73,12,11,44,96,87,22,11,51,9
3,32,02,31,21,01,42,84,42,34,73,14,92,6
3,42,22,81,21,41,22,64,42,44,63,63,82,6
3,42,22,71,41,81,42,44,52,24,93,83,83,4
4,02,62,82,73,01,91,55,06,67,02,01,61,9
4,02,52,72,52,81,61,75,06,57,22,32,21,8
3,92,42,62,42,71,31,54,96,47,42,52,51,6
3,32,12,41,51,61,02,44,31,84,34,03,63,9
3,92,32,62,32,61,21,55,06,47,52,72,41,8
2016 2017 2018 2019 1T 2018 2T 2018 3T 2018 4T 20183T 2017 4T 2017
CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA
Font: CaixaBank Research Previsions
INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA
ECONOMIA INTERNACIONAL
Taula de previsions
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 14
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ
Dades a 31 de març de 2018
En un entorn de creixement que s'accelera i un repunt a les taxes d'inflació, la renda variable continua sent l'actiu amb millors expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes millors expectatives de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l'estil valor davant de l'estil creixement.
Països desenvolupats
ORDRE DE PREFERÈNCIA
ACTUAL MES ANTERIOR
ZONA EUROJAPÓEUROPAEUA
====
La recuperació del creixement en les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però la valoració està més endarrerida a Hispanoamèrica que a Àsia.
Països emergents
La bombolla de valoració més gran és avui en dia en els bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.
ACTUAL MES ANTERIOR
DEUTECORP. ZONA EURO
DEUTESOB. ZONA EURO
=
=
Euro
ACTUAL MES ANTERIOR
LLATINOAMÈRICAÀSIA EXJAPÓ
==
Els millors fonamentals per a les economies emergents s'haurien de veure reflectits en les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.
ACTUAL MES ANTERIOR
DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL
DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY
=
=
Emergents
Renda variable
La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.
USD
ACTUAL MES ANTERIOR
DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA
==
Renda fixa
Visió per actius
© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.ABRIL DEL 2018PÀG. 15
ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ