-
7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu
1/3
ANUARI TERRITORIAL 2006 ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU
351
Durant lany 2006 el Govern de la Generalitat ha
aprovat definitivament el Pla territorial parcial de
lAlt Pirineu i Aran i el Pla director territorial de
lEmpord. Aix mateix, al llarg daquest any sha
aprovat inicialment el Pla territorial parcial de
Ponent (Terres de Lleida) i sha presentat
lAvantprojecte del pla territorial parcial de
Comarques Centrals. Es pot dir que el
desenvolupament del Programa de planejament
territorial engegat a comenament de 2004 avanaa un ritme prou satisfactori. En aquest moment
penso que podem entendre que sha assolit un
grau suficient de dos objectius prou importants: En
primer lloc la definici dels continguts dels plans
territorials que ens configuren un tipus de
document nou en la panormica dels diversos
instruments dordenaci i dintervenci en el
territori; i en segon lloc la formulaci i comprovaci
duna metodologia delaboraci del pla, en qu
sassegura el dileg amb el territori, garantint
alhora leficcia final del procs que es concreta en
laprovaci del pla, sense la qual tot acabaria
essent fora intil.
Pel que fa al tipus de document en qu shan de
concretar els plans territorials, el repte era precisar
uns continguts i un to adequat perqu els plans
territorials complissin les condicions segents:
Tenir una eficcia real en la regulaci dels
processos territorials i no sser noms una
formulaci dobjectius. Trobar el seu paper dins el complex entramat de
competncies sectorials, pel que fa a la creaci
dinfraestructures i equipaments.
Respectar el marge de joc que pertoca als
instruments urbanstics i a les competncies
municipals en aquesta matria.
Tenir capacitat de resposta o adaptaci a
oportunitats i circumstncies no previstes.
Fer possible que la seva elaboraci i tramitaci
es faci en un perode de temps relativament curt.
Penso que el tipus de plans elaborats, amb un
plantejament modest que renuncia a desideratum
impossibles o que en tot cas sassolirien fora de
temps, responen prou b a aquestes condicions.
La sistematitzaci de les propostes en les tres
temtiques bsiques: espais oberts, assentaments
i infraestructures de mobilitat; la modulaci de les
seves determinacions en normes, directrius i
recomanacions; lexpressi dautomtic acatament
a les decisions sobre els vectors ambientals
lgicament preses com a mnim en el marc de
Catalunya sencera; la possibilitat denriquiment del
projecte territorial per addici com a noves capes
dels plans sectorials dequipaments que elaboren
els departaments competents, i la provisi de
mecanismes per a la consideraci dopcions de
desenvolupament interessants per al territori que
podrien no haver estat previstes pel pla sn
caracterstiques i potencialitats del tipus
dinstrument adoptat, el qual penso que dna una
resposta suficient a les exigncies plantejades.
Pel que fa al procs delaboraci i tramitaci,
calia tenir present que a diferncia del quesucceeix amb els POUM en qu cada ajuntament
en t el protagonisme poltic de la formulaci i s,
per tant, linterlocutor bsic dels equips tcnics
que els elaboren, els mbits de planejament
territorial no tenen en absolut cap figura semblant.
Aix seria molt diferent si els mbits de
planejament corresponguessin a vegueries
constitudes i, especialment, si els rgans de
govern daquestes vegueries fossin delecci
directa. Evidentment no s aix, i en cada un
dels mbits de planejament la representaci del
territori dels plans est desagregada en molts
ajuntaments entre 77 i 209 i diversos consells
comarcals entre 4 i 7, els quals no tenen,
daltra bada, gaire capacitat de decisi en matria
dordenaci del territori.
No va costar gaire entendre que la possible
frmula de comissions de participaci o de
seguiment com interlocutores principals en
lelaboraci del pla presentava opcions o
insuficientment representatives o de dimensions
poc operatives i, en tot cas, sense gaire capacitat
real per a establir acord formals.
ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU
Juli Esteban i Noguera
Director del Programa de planejament territorial Generalitat de Catalunya
-
7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu
2/3
ANUARI TERRITORIAL 2006ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU
352
La idea de lavantprojecte de pla, com undocument destricta responsabilitat tcnica per a
centrar els temes de debat i estendrel a tots els
ajuntaments i, a ms, a tots els implicats o
interessats en el pla, penso que ha demostrat la
utilitat i leficcia que t en lexercici de la voluntat
de participaci del territori a lhora delaborar el pla.
Cal remarcar que aquesta participaci, a ms
dsser lexercici dun dret, s un ingredient
necessari i substantiu per a lelaboraci del pla,
com es pot demostrar a partir de les diferncies i
millores que els projectes de plans que shan
aprovat tenen amb relaci als respectius
avantprojectes.
Certament, sempre hi ha algun ajuntament que al
principi denuncia una manca de participaci per no
haver estat consultat abans de la formulaci de
lavantprojecte, per no nhi ha cap que al final del
procs pugui argumentar que no ha pogut
participar i fer conixer els seus punts de vista i
objectius amb la profunditat desitjada.
Laprovaci dels primers plans territorials posa
sobre la taula el repte principal i definitiu daquest
procs: verificar la seva eficcia en lordenaci de
lespai territorial de Catalunya. Aix ha de tenir
algunes manifestacions immediates i daltres que
shan danar percebent al llarg del temps i que han
dsser resultat duna progressiva assumpci de la
cultura de lordenaci del territori, com va succeir
amb lurbanisme desprs duns quants anys.
Dentrada shan de fer notar els aspectes ambms fora vinculant, normes i directrius sobre la
preservaci dels sls encara no urbanitzats i sobre
la quantitat i contingut dels creixements
urbanstics. Les comissions territorials durbanisme
tindran en els mbits on hi hagi plans territorials
aprovats una referncia dobligada observana per
a valorar els aspectes territorials substantius dels
plans dordenaci urbanstica municipals que sels
sotmeti a aprovaci. Desprs ha de venir la
potenciaci dels criteris destructuraci i integraci
territorial en els projectes dinfraestructures de
mobilitat i tamb lassoliment de coherncies entre
el model territorial que proposen els plans i lespropostes sectorials daltres infraestructures i
equipaments. Per ltim, lobjectiu s assolir un
discurs sobre el futur de cada territori compartit
majoritriament pels agents i collectius que
participen en la seva evoluci al llarg del temps.
Cal ser conscient que aix no s un procs lineal i
que els plans territorials no poden ser-ne una
pauta excessivament rgida, per en sn,
tanmateix, malgrat les seves mancances, un
element bsic i imprescindible.
En tot cas, i en el pitjor dels escenaris, els plans
territorials ens poden assegurar, mitjanant les
seves determinacions vinculants en el camp de
lurbanisme, que la progressiva ocupaci del
territori respecti una xarxa articulada i contnua
despais no urbanitzables, i que el procs
durbanitzaci tendeixi a reforar una estructura
nodal de ciutats que estalvi sl, que afavoreixi la
dotaci de serveis de qualitat a tots els ciutadans i
que tamb faciliti el transport pblic i la integraci
dels immigrants. No seria poca cosa.
Setembre de 2007
-
7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu
3/3
ANUARI TERRITORIAL 2006
147
353
Antecedents
PLANS URBANSTICS DE MATAR
LAjuntament de Matar avana en la renovaci de la ciutat. Els projectes ms significatiusque sestan portant a terme sn la reconversi dantigues zones industrials com el solarde la fbrica Iveco-Pegaso, la creaci de noves rees deconomia terciria com la zona del
Rengle, la regeneraci del centre histric, lordenaci del front martim i la rehabilitacide barris degradats com Cerdanyola, la Llntia, Rocafonda o Palau.
2005:154
Matar, capital de la comarca del Mares-
me, est sent objecte duna forta transfor-maci urbanstica. De leconomia del tx-til, actualment en crisi, realitza una
conversi cap a leconomia terciria. Ambuna superfcie de 2.250 ha i una poblacide 118.748 habitants, segons dades del
padr del 2006, la ciutat ha esgotat el slamb possibilitats de ser transformat, perestudis elaborats per lAjuntament pre-
veuen unes necessitats dentre 8.888 i11.000 habitatges per als propers deuanys. Per donar resposta a aquestes previ-
sions, lAjuntament ha optat per recon-vertir antics teixits industrials i barris de-gradats en zones dactivitat terciria,residencial i en equipaments.
Reconversi del sl industrialen sl residencial i terciariDavant la dificultat dobtenir nous slsper al creixement urb dins del terme
municipal sense ocupar espais lliures oagrcoles, lequip de govern ha optat perreconvertir antigues zones industrials ja
obsoletes en nous sectors residencials idactivitat terciria. Aquestes rees, situa-des en la franja martima a loest del mu-
nicipi, son:
Iveco-Pegaso, antiga zona industrial de
100.274 m2
. Les empreses que ocupavenaquest sector han comenat a marxar i espreveu que la zona estigui buida el 2008
per tal dengegar la construcci. El pro-jecte que shi vol realitzar correspon adues torres de quinze plantes i quatre
ms de petites que donaran cabuda a1.250 habitatges i tres-centes places da-parcament lligades a lestaci de tren.
El Rengle, amb 175.000 m2. Aquestarea acollir un parc tecnolgic, quatre-cents habitatges, zones doficines i zo-
nes comercials. LAjuntament ha pre-sentat la maqueta del parc tecnolgic i
ha donat a conixer els futurs inquilins:la Fundaci Tecnocampus, les dues es-coles universitries de Matar, un cen-tre dempreses tecnolgiques, la incu-
badora per a nous projectes i un palau
de congressos. Es preveu que el parc
tecnolgic obri el 2010. El projecte sde lequip de larquitecte Oriol Bohigasi Guardiola, que pretn que universita-
ris, formadors, investigadors, empresesi serveis relacionats amb les noves tec-nologies comparteixin espai.
Millora de barris degradatsDurant els anys cinquanta i seixanta Ma-
tar va rebre milers dimmigrants que esvan installar al voltant del centre histric,creant els barris de Cerdanyola, el Pla
den Boet, Rocafonda, Palau i la Llntia.Actualment aquest barris es troben en unprocs de degradaci i tenen una forta
manca dequipaments. lAjuntament nhaassumit la millora.
Cerdanyola. Aquest venat t actual-ment 30.000 habitants i s un dels mesdensificats de la ciutat. El 2006 va ob-tenir lajut de la LLEI DE MILLORA DE BA-RRIS [2004:103], i actualment el governmunicipal vol edificar els voltants enca-
ra per urbanitzar. El projecte preveu
dos-cents habitatges a la zona de les
Gavarres, dos-cents ms a lactual campde futbol, una torre de catorze plantes iun institut. El govern calcula que amb
les plusvlues dels blocs de pisos hi po-dran construir nous equipaments, perels vens defensen el creixement zero
de Cerdanyola. Pla den Boet. LInstitut Catal del sl
(INCASOL) t prevista la construccide noranta-quatre habitatges de protec-
ci pblica, aix com un equipamenteducatiu i un aparcament per a centdeu vehicles.
Barris de Rocafonda i Palau. LAjunta-ment presentar els barris a la convoca-tria dajuts de la Llei de millora de ba-
rris de lany 2007, com a resposta a les
demandes dels vens. Aquests barris,que concentren molta poblaci immi-
grant, ja van engegar lany 2001 un plade millora i transformaci amb elsuport de fons de cohesi de la Uni
Europea (UE). Tamb est previsttransformar els antics pavellons de les-corxador en una potent zona dequipa-
Reordenaci del passeig martm. Foto: Marta Casas