Download - Entre la història i la memòria històrica
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 1
Entre la història i la memòria històrica
Àlvar Martínez Vidal
Universitat de ValènciaInstitut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
Societat Catalana d'Història de la MedicinaBarcelona, 13 de gener 2016
1
Entre la història i la memòria històrica
1. El passat
2. La memòria i el testimoni
3. La història
4. "Les dues vides científiques de Josefa B. Flexner"
2
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 2
1. El passat
- el passat és un país estrany
- el passat • l'individual i el col·lectiu• el real i l'imaginat
- les vies per assolir el passat• la memòria• la història• les relíquies
3
"La memòria té una vocació singular, lligada a la subjectivitat
dels individus i dels grups, la història té una vocació universal."
Enzo Traverso, Els usos del passat, p. 36
4
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 3
2. La memòria i el testimoni
- la irrupció de la memòria
• de vegades és emprada com a sinònim d’història
• ha irromput només recentment en l'esfera púbica i en el
debat historiogràfic
• el llibre de Jacques Le Goff i Pierre Nora Faire de
l’histoire, de 1974, no en parlava, de la memòria
• l'expressió "lieu de mémoire", que s'atribueix a Pierre
Nora, es remunta als anys vuitanta del segle passat
5
2. La memòria i el testimoni
- l'experiència viscuda
• la vivència (enfront de l'experiència transmesa, pròpia de
les societats teocràtiques)
• simbòlicament, l'aparició se situa en la I Guerra Mundial i
la devastació de les consciències d'aquells que hi
participaren
• implica un apropament subjectiu al passat
• la memòria sembla més humana (emocional) que la
història (racional/cognitiva), que sembla més freda i àrida
6
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 4
2. La memòria i el testimoni
- els records i els oblits
• la memòria s’elabora en base a records
• els records humans no són registres de magnetòfon; la
nostra ment no funciona així
• els records es trien i retrien una i una altra vegada i es
carreguen d’emocions diverses
• la paraula ‘record’ vol dir passar de nou pel cor
• els oblits també intervenen en l’elaboració de la memòria
7
2. La memòria i el testimoni
- l'aparició del testimoni
• és el supervivent dels genocidis o dels camps d'extermini
(els lager nazis i els gulag soviètics)
• l'Holocaust seria el símbol per antonomàsia
• el testimoni és per excel·lència el portador de records
• de vegades a contracor, els icones vivents, perquè són les
víctimes per antonomàsia
8
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 5
2. La memòria i el testimoni
- la memòria es conjuga sempre en present
• es nodreix de l'experiència viscuda
• selecciona els esdeveniments dels quals cal conservar-ne
el record i estableix quina ha de ser llur interpretació en un
moment donat
• la metàfora del tapís de Penèlope (W. Benjamin): "on el
dia desfà allò que ha fet la nit"
9
2. La memòria i el testimoni
- la memòria es conjuga sempre en present
• el testimoniatge d'un comunista supervivent dels camps
de concentració és distint abans i després de la Invasió de
Praga
• en una era d'humanitarisme com l'actual, els partisans, els
maquis, els brigadistes, els internacionalistes, etc., que a
la postguerra europea eren considerats herois, en
l’actualitat no interessen
10
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 6
2. La memòria i el testimoni
- la memòria es conjuga sempre en present
• una paradoxa: els supervivents dels camps de
concentració, que ara són víctimes i testimonis, i per tant
herois, a l’acabament de la II Guerra Mundial eren
considerats sospitosos d’haver-se salvat a costa dels seus
companys de desgràcia
• per mitjà de la memòria, les representacions col·lectives
del passat es forgen en el present, estructurant les
identitats socials actuals
11
2. La memòria i el testimoni
- la reificació del passat per mitjà de la memòria
• el passat acompanya el present
• esdevé una religió civil (amb els seus valors, creences,
símbols, celebracions, litúrgies)
• la història commemorativa és expressió d'una memòria
que reifica el passat
12
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 7
2. La memòria i el testimoni
- la reificació del passat per mitjà de la memòria
• els monuments commemoratius (sovint funeraris) plasmen
l'experiència viscuda durant les guerres mundials: glorien
la pàtria, la llibertat, la laïcitat.
• els fills de la pàtria caiguts en combat són representats pel
"soldat desconegut"
• així naix el "deure de memòria" i alhora el turisme de la
memòria
13
14
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 8
15
3. La història
- el deure de l'universalisme
- el deure del distanciament
- el deure d'aprendre de la memòria
16
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 9
3. La història
"... la història, representació del passat que, bé que
problemàtica i sempre incompleta, pretén ser objectiva i
retrospectiva, fundada en la distància."
Enzo Traverso
Els usos del passat. Història, memòria, política
València, Universitat de València (PUV), p. 36
17
3. La història
- el deure de l'universalisme
• contra la tendència de la memòria a
ü la singularització
ü la indiferència davant les reconstruccions globals
ü a ser selectiva
ü a no respectar les cronologies
ü a conferir identitat
18
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 10
3. La història
- el deure de l'universalisme
• l’historiador no pot sostraure’s al deure de l’universalisme:
una història només per als negres, o només per a les
dones o només per als meus compatriotes, no pot ser mai
una bona història
19
3. La història
- el deure del distanciament
• la història naix de la memòria, però cal distanciar-se del
passat
• cal evitar el presentisme, el principal pecat de l'historiador
• sense rebutjar-la, s'ha de separar de la memòria
20
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 11
3. La història
- el deure del distanciament
• cal passar la memòria pel sedàs d'una verificació
documental, factual, contrastant totes les fonts disponibles
i evitant els malentesos
• cal aspirar a l'objectivitat, més enllà de les vivències dels
individus i dels grups
21
3. La història
- el deure d'aprendre de la memòria
• la història, sense la memòria dels marginats i invisibles (dones,
pobres, negres, homosexuals, etc.), és a dir, els pobles o grups
sense història, tendeix a ser una història del poder, dels
vencedors, de les nacions triomfadores i dels seus dirigents
• les dones, els pobres, els negres, els homosexuals, etc., amb les
seues memòries individuals i col·lectives, estan obligant a la
reescriptura de la història trencant les jerarquies tradicionals
• en l'actualitat, els historiadors estudien la memòria com a
categoria històrica22
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 12
«Si cada refugiat narrés simplement el que ha viscut,
s’aixecaria el més extraordinari i commovedor dels
monuments humans, davant del qual empal·lidiria tot
el que fins avui ha produït la imaginació dels homes.
Simplement, humilment, amb la preocupació constant
per la senzillesa i la veritat estricta...»
Federica Montseny, Cent dies en la vida d’una dona (1939-1940)
23
«Sesenta años es una rara edad que antes solo cumplían otros.
Ahora que soy yo quien llega a ella me doy más cuenta de la
responsabilidad cívica de contar con veracidad lo que uno ha
vivido, lo que desaparecerá o se tergiversará más fácilmente si
uno no lo atestigua, la atmósfera y la tonalidad y los sonidos y
los olores de un tiempo, la memoria precisa de los justos y de
los canallas»
Antonio Muñoz Molina, “Formas de olvido”
El País, 9.01.2016, Babelia, p. 5.
24
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 13
AIDS and the Historian: Proceedings of a Conference at the National Institutes of Health (Bethesda, 20-21 March 1989).
Edited by Guenter B. Risse and Victoria A. Harden. Bethesda: N.I.H. Publications, 1991
http://www.gbrisse.com/aids-and-the-historian/
La conservació de les respostes científica, institucional i popular davant de la sida
Workshop 4: Documenting AIDS History:
Preserving the Records of the Scientific,
Institutional and Popular Response to a New
Disease
Peter B. Hirtle. Documentation in the
Federal Government for the History of AIDS
Ramunas Kondratas. The Artifactual Legacy of
AIDS
Nancy W. Zinn. Documenting AIDS: The Role of
University and Other Agencies
Commentary
John Parascandola
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 14
Witness Seminars of Twentieth
Century Medicine
The development of narrative practices in
medicine c.1960–c.2000
The transcript of a Witness Seminar held
by the History of Modern Biomedicine
Research Group, Queen Mary, University
of London, on 18 June 2013
Edited by E M Jones and T. Tansey (2015)http://www.histmodbiomed.org/article/wellcome-witnesses-twentieth-century-medicine
La sèrie "Memòria de la professió" del COMB
Col·lecció d'entrevistes (16), realitzades per periodistes,
metges i historiadors, a metges catalans entre 2002 i 2009
"El Col·legi vol mirar de conservar els testimonis vius de
metges que exerciren en temps passats i mostrar com es
desenvolupava la seva activitat professional, testimonis que
d'altra manera es perdrien."
http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/memoria/home.htm
Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina
Àlvar Martínez Vidal 15
4. “Les dues vides científiques de Josefa Barba” (10 min.)
La memòria individual i familiar versus l'intent d'historiar la
trajectòria professional i científica d'una farmacèutica catalana que
va viure dues vides, abans i després de la Guerra Civil espanyola
La insòlita doble vida de la farmacèutica Josefa (Pepita) Barba-
Gosé Flexner (Barcelona 1904 - Filadèlfia 2000)
https://vimeo.com/107610082
Entre la història i la memòria històrica
Àlvar Martínez Vidal
Universitat de ValènciaInstitut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
Societat Catalana d'Història de la MedicinaBarcelona, 13 de gener 2016
30