LA DEFENSA DE LES PENSIONS
PÚBLIQUES DE TOTES I TOTS
CATALUNYA
Confederació General del Treball de CatalunyaSecretariat Permanent del Comitè Confederal
Milions de treballadores i treballadors, estafats i robats els seus drets per
polítics, empresaris i els sindicats CC.OO i UGT.
Gabinet d’Estudis Confederal
“Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.” (Artículo 41 Constitución Española).
El Nostre model públic de pensions es sustenta en tres nivells:
a) Bàsic: l’accessibilitat al mateix s’esten a tota la població, amb independència de la contributividat realitzada. Els Estats segueixen el principi de solidaritat social.
b) Professional: sistemes de contributividat: Cotitzacions d’empreses i treballadors i treballadores. Aquesta contributivitat dona dret a unes prestacions.
c) Lliure: el que cada persona “pot crear-se”, amb independència de si està cobert pel segon nivell.
Número de Pensions contributives per classe (desembre 2010):
JUBILACIÓ…………………… 5.299.823INCAPACITAT…………………. 2.319.130VIDUÏTAT………………………. 952.156Altres………………………………. 318.923
TOTAL PENSIONS………….. 8.885.032
La major part de les pensions contributives son de jubilació, el nombre de pensions ascendiran a 5,2 milions al 2011, amb un import mitjà de 892,32 €.
La pensió mitja es situarà en 776 €.
El 73% de totes les pensions, es troben per sota del Salari Mínim Interprofessional (641,40 €).
A l’any 2011 es gastarà 101.084,69 milions d’euros en Pensions, el que representa el 9,2% del PIB.
LA SALUT FINANCERA DE LA SEGURETAT SOCIAL
El Fons de Reserva de la Seguretat Social puja a 64.001 Milions d’euros, que representa el 6% del PIB.
El superàvit de la Seguretat Social es històric, inclusive els tres últims anys de crisi:Any 2005……………………… 6.022 Milions de €.Any 2006……………………… 11.900 Milions de €.Any 2007……………………… 14.104 Milions de €. Any 2008……………………… 14.000 Milions de €Any 2009……………………… 8.500 Milions de €Any 2010……………………… 2.400 Milions de €
El nostre Sistema Públic de Pensions es basa en tres principis:
1.De repartiment: amb les cotitzacions d’un any es paguen les pensions del mateix any.
1.De solidaritat: tots i totes contribuïm i tots i totes som beneficiaris/es.
1.De equitat: redistribució de la riquesa social, tractant desigualment als desiguals per assolir certes quotes de justícia social.
Els mercats (empresaris), els polítics i els sindicats CC.OO i UGT, han estat històricament dinamitant el Sistema Públic de Pensions.
Les Reformes i les Retallades dels nostres Drets
L’ IMPACTE DE L’ AUGMENT DEL PERÍODE DE CÀLCUL A LA BASE
REGULADORA DE LA PENSIÓ
Dels 15 anys a 20 anys es reduiria la pensió en un 5%.
Dels 15 anys a 25 anys es reduiria la pensió en un 8,3%
Dels 15 anys als 30 anys es reduiria la pensió un 13,2%
Dels 15 anys als 35 anys es reduiria la pensió un 21,3%
Dels 15 anys als 40 anys es reduiria la pensió un 28,5%
Les mesures de consens dels Polítics del Pacte de Toledo, Empresaris, CC.OO i UGT:
Augment de l'edat real de Jubilació: dels 63,5 anys als 65,5 anys.
Augment dels anys de cotització en el càlcul de la Base Reguladora: dels
15 anys reals als 25 anys reals.
Augment dels anys de cotització per tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la Pensió: Dels 35 als 38,5 anys als 65 i 66 anys.Dels 35 als 37 anys als 67 anys
Incentivar el retard de la Jubilació: 3,5% per any de retard.
Incentivar fiscalment (encara més?) als Fondos Privats de Pensions.
Mesures d’ Enduriment dels requisits d'accés a Pensió:
Dels actuals 15 anys reals del mòdul de càlcul de la pensió, s’allarga als 25, amb tendència a tota la vida laboral.
Dels actuals 35 anys cotitzats per a tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la pensió, s’augmenta fins als 38,5 als 65 i 66 anys i a 37 als 67 anys.
Què signifiquen aquestes mesures per a la gent? Dons senzillament que milions de persones assalariades
tindran que treballar (cotitzar) més anys per a tenir dret a una pensió contributiva molt més baixa.
A qui afecta especialment?: A treballadors autònoms, a les persones que
treballen al règim agrari, a les empleades de la llar i les que des dels 90 han tingut cotitzacions interrompudes degut a la seva alta rotació en el règim general.
A tots els treballadors/res que van néixer als 60.
Aquestes mesures actuen directament en totes aquelles persones:
a) A qui va entrar a la dècada dels 90 al mercat de treball, les quals no han tingut possibilitat de carreres professionals continues i es veuran obligades
a jubilar-se més tard, fins, al menys completar el període mínim de
cotització.
b) Els qui no tenen carreres ininterrompudes fins 38,5 anys, si volen accedir a una
pensió sense pèrdua de poder adquisitiu, tindran que treballar més anys.
c) A tots les treballadors/res, que ara tindran que treballar 3,5 anys més, per a tenir dret al 100% de la pensió si volen jubilar-se als 65 o 66 anys.
d) A tots els treballadors/res a partir del 2013, que veuran incrementat el seu període de càlcul.
LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. “El sistema de Pensions petaria si no es reforma”:Al 1995, les entitats financeres, La Caixa y BBVA, van
encarregar a “experts” estudis que vaticinaven que al 2010, el dèficit de la Seguretat Social seria del 2,15% i la tassa de dependència (relació entre cotitzants/pensionistes), seria de 0,9/1.
LA REALITAT: La Seguretat Social te superàvit i ho ha tingut de forma
històrica. L’actual relació entre cotitzants/pensionistes es de 2,57/1
LES MENTIDES i el Cientifisme interessat I. “El sistema es inviable per l’augment de l’ esperança de
vida, la menor entrada de afiliats/des i l’augment dels anys en que es percep pensió”
LA REALITAT:Des de 1995 a 2010, la població cotitzant ha augmentat en 5
milions.Ara de cada 100 euros de riquesa social que genera l'economia
espanyola, es dediquen 9 euros per a pensions, desprès queden 91 euros per a repartir.
Amb solament un increment de la productivitat del 1,5% d’aquí al 2050, la riquesa social es situaria en 225 euros, si dedicarem el 15% per a Pensions, es a dir 33,75 euros, quedarien per a repartir 191,25 euros.
LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. “El sistema públic surt reforçat”
LA REALITAT:Més de la meitat de tots els treballadors i treballadores, és a
dir més de 10 milions, es jubilaran legalment, al menys 2 anys més tard.
A l'augmentar el període de càlcul fins els 25 anys progressivament (amb tendència a tota la vida laboral), tots i totes perdrem fins a un 8,3% de la pensió mitjana.
Els anys obligatoris de treball (cotització) augmenten, així que “més ingressos per al sistema”.
Els anys de prestació disminueixen al jubilar-nos més tard, així que “més ingressos per al sistema”.
Les prestacions (pensions) baixen de mitjana un 8,3%, així que “més ingressos per al sistema”.
La Despesa en Pensions, actualment és el 9,2% del PIB, no augmentarà en proporció a les necessitats (pensions suficients per a tots i totes) i “el sistema” es
consolidarà sobre una REDUCCIÓ important de la DESPESA SOCIAL.
Els treballadors i treballadores, veurem disminuïdes les nostres pensions i som “obligats” a subscriure plans privats de pensions.
EL SECTOR EMPRESARIAL I FINANCER GUANYA.
Tant les prediccions demogràfiques: major esperança de vida, menys cotitzants, augment del número d’anys de cobrament de prestació, com les econòmiques: fallida, dèficit, van ser i son, càlculs interessats, eren i son variables no contemplades ni relacionades com: ◦ L’efecte de la ma d’obra migrant. ◦ Els augments de productivitat i el creixement econòmic.◦ La major tassa d’activitat de les dones (encara estem 16 punts per
sota de la mitja UE-15.◦ El dèficit es MENTIDA i els Drets Socials, lo públic, no es regeix per
l'interès privat. La Casa Reial, l’Exercit, La Policia… no generen riquesa social ni es regeix pel dèficit o superàvit…
El que els importava i els importa, es crear alarma social suficient per a crear una “necessitat” de cobrir part de la pensió pública amb fons privats, retraient milers de milions d’euros del erari públic, al sector financer-asegurador privat.
Alguns arguments senzills: Els rics cobren pensions més altes i viuen més anys. Els pobres viuen menys
anys i les seves pensions son inferiors. Els migrants arribaran a centenars de milers d’aquí al 2050, augmentant la
taxa de dependència. La taxa d’activitat de les dones és de 16 punts inferior a la mitja europea,
llavors la seva entrada al mercat de treball augmentarà els ingressos de manera significativa via cotitzacions.
El PIB d’aquí al 2050, pot créixer la taxa de 1,5% de mitja anual i tot i així la despesa del 15% del PIB que suposaria al 2050, resultaria que per aquest any, es generarien recursos en un 101,25 més que en l’actualitat.
Quins han signat el pacte social o d’estat, el “pensionazo”, polítics, empresaris i dirigents de CC.OO i UGT, no son afectats per aquest pensionazo.
Fan lleis singulars i discriminatòries: les retallades i la pèrdua de drets per als assalariats/des i els blindatges i les pensions màximes per als polítics, empresaris, executius i dirigents sindicals.
ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT
El retard en la edat de Jubilació de forma universalitzada o be flexibilitzant la jubilació:
En l’actualitat, amb la llei 40/2007 de Jubilació flexible (anticipar avanç dels 65 i retardar passat els 65), pactada per CEOE, CC.OO, UGT i Govern, el número de persones que han anant retardant la seva jubilació ha tingut la següent evolució: 2008 = 11.000 2009 = 15.900 2010 = 25.230
Amb cotitzacions mitges (Carreres) de 36,66 anys i quanties mitges de pensió inferiors als 1.000 €, raó aquesta que sembla haver induït a retardar la seva edat més enllà dels 65 anys per l’ incentiu del 2%-3% per cada any de retard.
Les persones que anticipen la jubilació avanç dels 65 anys, només poden fer-lo de manera universal i complint uns determinats requisits d’accés, estar acomiadat, inscrits a l’atur al menys 6 mesos, tenir cotitzats més de 30 anys i tenir complits 61. Els seus coeficients reductors a la base de càlcul oscil·len entre el 6% al 7,5% per cada any inferior als 65.
ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT:
A PARTIR DEL 2013: L’ IMPACTE DEL RETARD DELS 65 ALS 67 ANYS DE MANERA UNIVERSALITZADA,
SUPOSARIA UN RETALL EN EL GASTO DE LES PENSIONS D’UN 2% DEL PIB. EN TERMINIS CONTABLES ACTUALS, SUPOSARIA UN DETRAIMENT DE 20.000 MILIONS D’EUROS, EL QUE REPRESENTA UNA RETALLADA DEL GASTO DEL 20%.
LA JUBILACIÓ ANTICIPADA, AUGMENTA 2 ANYS (DELS 61 ALS 63), ENDUREIX ELS COEFICIENTS PENALITZADORS AL AUMENTAR-LOS AL 7,5% I SOLAMENT MANTENEN LES JUBILACIONS ALS 61 PER A EMPRESES EN CRISI (PER DEFINIR).
ES MANTÉ PER ALS MUTUALISTES LA JUBILACIÓ ALS 60 ANYS (UNS 900.000).
Els drets violats son concrets: Es priva del dret a pensió a un número important de treballadors per no
tenir els 25 anys efectius de cotització. Se'ns obliga a retardar “voluntàriament” la nostra jubilació més enllà dels
65 anys, per no tenir cotitzacions suficients, al no tenir els anys cotitzats suficients per al 100% de la Base Reguladora.
S’augmenta la desigualtat i es privilegia els salaris alts i a una minoria de treballadors/es amb carreres laborals llargues i ininterrompudes.
Es deriven fons públics cap als plans privats de pensions. Es debiliten els principis de repartiment, solidaritat i suficiència del nostre
sistema públic de pensions, al aprofundir en la contributivitat de tota la vida laboral i es facilita que la banca assumeixi cada cop més aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions públiques (67.000 milions d’euros).
El mercat privat, sobre tot el financer, sempre ha considerat que la queixalada a la seguretat Social es massa apetitosa, com per continuar sent “monopoli” de lo públic.
EL QUE S’HAURIA DE REFORMARCapítol d’Ingressos: El que no entra a la Caixa Comú, pels topes en la
cotització dels salaris alts (bases màximes):
El número de cotitzants per les bases màximes poden superar els 2 milions de persones, es a dir més del 10% de tots els cotitzants (17.4 milions a octubre 2010). En aquests 2 milions estan compresos empresaris, directius, executius i gran part dels assalariats en grans empreses i determinats sectors d’activitat com la energia, automació, sector financer, telecomunicacions… El detraiment d'ingressos per l'excés dels seus salaris topats, es molt significatiu, dons pot arribar fins el 45% de mitja salarial que no cotitza. Suposant un transvasament directe als plans de pensions individuals o al consum.
Els salaris mitjans dels Consellers de les Empreses Cotitzades del Ibex 35, van ascendir al 2010 a la friolera de 291.725 € i el salari mitjà del personal de alta Direcció d’aquestes mateixes empreses que eren 1.216, ascendia fins els 416.000 €.
EL QUE S’HAURIA DE REFORMARAcabar amb la desfiscalització del capital:
Increments dels impostos de:
Beneficis, de rentes superiors a 60.000 euros, de patrimoni, de transaccions financeres.
Augmentar les Pensions Mínimes, de manera universal, a 1.200 € en 14 pagues.
Acabar amb les subvencions a les cotitzacions empresarials.
Acabar amb el frau fiscal de les rentes altes.
LES PENSIONS SON UN DRET SOCIAL
Pel Dret a una Pensió Pública Suficient i Digna per a tots i totes.
Pel Dret al treball per a tots i totes.
Treballar menys hores per a treballar tots i totes.
Jubilació als 60 anys.
CONTRA LA GRAN ESTAFA SOCIAL
D’Empresaris, Polítics i Sindicats CC.OO i UGTREVOLTA SOCIALC.G.T.
“NOMÉS HI HA UN CAMÍ,
DIGNITAT I LLUITA”
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA
Secretariat Permanent del Comitè ConfederalSecretariat Permanent del Comitè Confederal