Download - ELS VERBS
ELS VERBS
Segons la relació amb el subjecte hi ha
Activa:El subjecte fa l’acció expressada pel verb.
L’alumne estudia mates.
VERBS PERSONALSFormen oracions amb el subjecte: L’alcalde llegia les ordenances.
Vindran a reparar el vídeo. (Subjecte elidit)
Formen oració sense subjecte:-Verbs meteorològics (que fan referència al temps): fa calor,
neva, glaça..--Verb haver-hi (sempre ha d’anar en singular): hi havia tres
professores.-Frases en què no es determina el subjecte: aquí es treballa
poc. En aquest restaurant es menja molt bé
Passiva:L’acció que expressa el verb recau sobre el
que anomenen subjecte pacient.Es formen amb el verb ser + participi
Les mates són estudiades per l’alumne
Es poden trobar en veu
VERBS IMPERSONALS
SEGONS LA RELACIÓ AMB ELS COMPLEMENTS HI HA
VERBS PREDICATIUSEs divideixen en
TRANSITIUS: Porten CDEx: Compro patatesINTRANSITIUS: No porten CDEx: Corren moltPRONOMINALS: afegeixen un pronom de La mateixa persona que el subjecte. Ex: Aquests dies m’he cansat molt.Ens vam perdre per la muntanya.REFLEXIUS: l’acció recau sobre el qui la fa.Ex: Ens pentinem a la moda.RECÍPROCS: l’acció es donada i rebuda pels mateixos que la fan.Ex: No ens em escrit des de fa mesos.Ells dos s’estimen des del primer dia.
VERBS COPULATIUS O ATRIBUTIUS
Enllacen un complement (atribut) amb el subjecte.
El verbs copulatius són: ser, estar i semblar.Ex: La Maria és alta
La pel·lícula era entretinguda
ELS TEMPS VERBALS
Situen l’acció en el temps.
Són: - present (ara)
- passat o pretèrit (abans) - futur (després)
ELS TEMPS VERBALS PRESENTS:
- Indicatiu: jo canto- Subjuntiu: jo canti- Imperatiu: canta (tu)
PRETÈRITS O PASSATS:- Indicatiu formes simples:
- imperfet: cantava- perfet simple: cantí- perfet perifràstic: vaig cantar
- Indicatiu formes compostes:- indefinit: he cantat- plusquamperfet: havia cantat
ELS TEMPS VERBALS
- Subjuntiu formes simples:- Imperfet: cantés
- Subjuntiu formes compostes:
- perfet: hagi cantat
- plusquamperfet: hagués cantat
ELS TEMPS VERBALS
- FUTURS:
- Indicatiu:- simple: cantaré- compost: hauré cantat
- CONDICIONALS:- Simple: cantaria- Compost: hauria cantat
FORMES NO PERSONALS DEL VERB
INFINITIU:
- Equival a un substantiu.- És el nom del verb. Acaba sempre en
-ar, -er o -re i -ir.- S'utilitza en moltes perífrasis verbal
(vaig a menjar, acabo de mirar, torna a pagar...)
L’INFINITIU
- Forma el pretèrit perfet perifràstic. Verb anar + infinitiu del verb conjugat.
- No són correctes els acabats en -guer (*poguer, *sapiguer,capiguer, etc.)
- Moltes vegades els infinitius de la 2a. conjugació els fem acabar en -ir. Concebre (*concebir), admetre (*admitir), permetre (*permitir), rebatre (*rebatir)...
L' INFINITIU
- L' infinitiu no té valor imperatiu, per tant és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació.Ex: Empenyeu (no *empènyer).
- L’expressió de + infinitiu en sentit condicional és incorrecta. S’ha de fer servir si + verb.Ex: Si m’ho haguessis dit... (* D’haver
m’ho dit...)
EL GERUNDI
Actua com un adverbi. Pot formar oracions subordinades adverbials.
Ex: escoltava música menjant un gelat. Indica sempre una acció simultània o anterior
a la verb principal. Mai pot indicar accions posteriors.
Ex: *Va caure de l’escala trencant-se la cama (incorrecte→gerundi copulatiu).
Menjant un gelat escoltava música.
EL GERUNDI
Tampoc és correcte el gerundi especificatiu (aquell que pot ser substituït per un relatiu), ja que expressa un temps posterior al del verb principal.Ex: *Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l’enfonsament de la torre. Cosa que va provocar...
Els gerundis no acaben mai en -guent (*poguent, *sapiguent...), s’ha de dir poent, sabent...
EL PARTICIPI
Equival a un adjectiu i per tant ha de concordar amb gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya.
Forma els temps compostos dels verbs: haver + participi.
També actua com a verb auxiliar en algunes perífrasis verbals.
L’IMPERATIU
Denoten una obligatorietat en el compliment d’una acció.
Quan hem d’ordenar farem servir la 2a. persona del plural, mai l' infinitiu.Ex: Passeu per aquí (*passar per aquí)
Una ordre afirmativa fa servir l’imperatiu.Ex:Vine ara mateix.
Una ordre negativa fa servir el present de subjuntiu.Ex: No vinguis fins demà. No fumeu
LES PERÍFRASIS VERBALS
Conjunt de dos verbs que expressen una sola idea.
Consta d’un verb en forma personal i d’un infinitiu, participi o gerundi.
Els dos verbs actuen conjuntament. El verb auxiliar expressa els morfemes de
número, persona temps,... La forma no personal indica el significat lèxic.
Perífrasis d'obligació
Mai (*Tenir que...) SÍ, Haver de... Ex: Heu d’estudiarMai (*Es precís que...) SÍ, Cal que... Ex: Cal que feu els deuresMai (*Hi ha que...) Sí, S’ha de fer... S’ha de fer la feina
PERIFRÀSIS DE PROBABILITAT
Deure + Infinitiu.
Ex: Deuen ser les dues.
Deu tenir gana.
Deu voler alguna cosa.Mai: *Seran les dues.
*Tindrà gana.
*Voldrà alguna cosa.
USOS DEL VERB SER
Indica el mateix que trobar-se en un lloc (ser + CC lloc).
Ex: En Pere és al bar. Expressa qualitats permanents o definitives.
Ex: La Maria és alta. Si el subjecte és inanimat expressa qualitats
transitòries.Ex: La porta és oberta.
Indica el temps en què ha de passar un fet.Ex: L’examen serà dilluns.
USOS DEL VERB ESTAR
Indica el mateix que residir, treballar en un lloc:
Ex: La Maria està al tercer pis.Indica qualitats transitòries dels éssers:
Ex: La Maria està malalta.Indica el temps que dediquem a fer una
cosa:Ex: Estic tot el dia estudiant.