Download - Els éssers vius més senzills
ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS
VIUSVIUSVIUS
CIÈNCIES DE LA NATURALESA
UNITAT 7: ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ESCOLA LA SALLE MANRESA
CURS: 2012–13
FET PER:
GEMMA ALTADILL
VÍCTOR FERNANDEZ
MARC FONTANET
ÀMRIT CASSERES
Dins d'aquest regne
hi ha organismes de
mida petita sovint mi-
croscòpics, d'estruc-
tura senzilla i molt
diferents entre si. El
regne dels protoc-
tists comprèn orga-
nismes unicel·lulars i
pluricel·lulars, amb
cèl·lules eucariotes,
sense teixits ni òr-
gans. Pertanyen a
aquest regne els pro-
tozous i les algues.
Els protozous
Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides varia-
bles, les cèl·lules dels quals s'assemblen a les dels animals. Presen-
ten les característiques següents:
Són unicel·lulars: L’única cèl·lula que tenen fa totes les funcions vi-
tals.
Són heteròtrofs: S'alimenten de bacteris i de restes orgàniques.
Viuen en medis aquàtics, en aigua dolça i salada. Són de vida lliure,
n'hi ha que són paràsits que viuen a l'interior d'altres éssers vius i
els poden produir malalties. Els protozous que viuen surant a la su-
perfície de l'aigua formen part del zooplàncton, que serveix d'ali-
ment a molts animals marins.
Quatre grups de protozous
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Flagel·lats. Es mo-
uen per mitjà de
flagels. N'hi ha de
vida lliure i altres
que són paràsits.
Ciliats. Es mouen per
mitjà de cilis. N'hi ha
de vida lliure i també
de paràsits.
Rizòpodes. Es desplacen
per mitjà de prolongaci-
ons del citoplasma ano-
menades pseudòpodes.
N'hi ha de vida lliure.
Esporozous. Són
immòbils perquè
no tenen estruc-
tures de locomo-
ció. Tots són parà-
sits.
FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ
LES ALGUES
Les algues són un grup d'éssers
vius molt divers. Tenen cèl·lules
molt semblants a les de les plan-
tes, ja que tenen cloroplasts i pa-
ret cel·lular. Poden ser uni-
cel·lulars o pluricel·lulars. Les
unicel·lulars poden formar colòni-
es. Les algues pluricel·lulars, to-
tes les cèl·lules presenten la ma-
teixa aparença i duen a terme les
mateixes funcions, i per aquesta
raó no formen ni teixits autèn-
tics ni òrgans.
Són autòtrofes. Es produeixen la matè-
ria orgànica. Tenen clorofil·la i altres
pigments i fan la fotosíntesi. Segons el
tipus de pigment que tenen, es poden
classificar en tres grups: les algues ver-
des, les algues brunes i les algues verme-
lles. Són aquàtiques, tant marines com
d'aigua dolça. Poden viure a l'escorça
dels arbres i a les roques. Les algues uni-
cel·lulars formen part del fitoplàncton.
Les algues tenen un paper molt impor-
tant en la natura, ja que serveixen d'ali-
ment a molts animals.
Tres tipus d’algues
Algues verdes:El pigment més
abundant d'aquestes algues és la
clorofil·la, que els dóna el color
verd. Poden ser unicel·lulars o
pluricel·lulars. Viuen tant en ai-
gües marines com continentals.
Es troben sobre la superfície de
l'aigua, arrossegades pels cor-
rents o sobre les roques.
Algues brunes: Tenen un pig-
ment groguenc que domina
sobre la clorofil·la, i això els
dóna el color bru. Són mari-
nes. Se solen trobar a les
costes rocoses i són visibles
en la marea baixa. Poden ser
unicel·lular o pluricel·lulars.
Algues vermelles: A més de
la clorofil·la, tenen un pig-
ment vermell capaç de cap-
tar la llum que arriba a les
zones profundes dels oce-
ans, on viuen. Es troben en
aigües tranquil·les i càlides.
Poden ser unicel·lulars o plu-
ricel·lulars.
FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ
ACTIVITATS
Pàg. 108 ex. 1 i 2.
1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?
Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per
cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per desplaçar-se.
Flagel·lats, ciliats i els rizòpodes.
Pàg. 109 ex. 3 i 4.
3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
No. Perquè en les algues pluricel·lulars totes les cèl·lules presenten la mateixa apa-
rença i duen a terme les mateixes funcions.
4. Busca en els conceptes clau els termes fitoplàncton i zooplàncton.
Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i
fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.
Zooplàncton: Plàncton format per animals petits.
2. EL REGNE DE LES MONERES
El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lular i amb cèl·lules procariotes,
és a dir, sense nucli diferenciat.
ESTRUCTURA DELS BACTERIS
Alguns bacteris són molt senzills i no te-
nen nucli. Els bacteris están formats
pels elements següents:
La membrana cel·lular: Regula l’entrada i
sortida de substàncies.
La paret cel·lular bacteriana: Dóna for-
ma al bacteri i el protegeix.
La càpsula bacteriana: Serveix de pro-
tección i d’aïllament a determinats bac-
teris.
El citoplasma: És on s’eleboren les
substàncies necessàries perqué el bac-
teri pugui fer les funcions vitals.
El material genètic: Al contrari de les
cèl·lules eucariotes, no està envoltat de
cap membrana i controla i regula el fun-
cionament de la cèl·lula.
Fagels: Són prolongacions filamentoses
que es troben en determinats bacteris i
que els serveixen per desplaçar-se.
Coc. Forma arro-
donida
Vibrió. Forma
de coma
Bacil. Forma
allargada
Espiril. Forma
espiral
Pertanyen als regnes dels bacteris. N’hi
ha a tot arreu, al sól, a l’aigua, a l’interior
d’altres éssers vius etc. Poden viure a va-
ris graus sota zero, i fins i tot a tempera-
tures de més de 100 graus.
Solem viure aïllats, però a vegades s’agr-
upen en colònies però cada bacteri con-
serva la seva independència.
Actualment es creu que els primers habi-
tants del planeta, fa més de 3.500 milions
d’anys, van ser els bacteris.
ESTRUCTURA DELS BACTERIS
FET PER: GEMMA ALTADILL
LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS
4. EL REGNE DE LES MONERES
Són heteròtrofs, s’alimenten de
substàncies orgàniques procedents
d’altres éssers vius.
Hi ha tres grups de bacteris:
Bacteris paràsits: Obtenen l’aliment
d’altres éssers vius i poden produir
malalties.
Bacteris sapròfits: Viuen sobre mate-
ria orgánica morta o en descomposició.
Transformen les substàncies orgàni-
ques en substàncies inorgàniques que
serveixen d’adob per les plantes,
Bacteris simbionts: Viuen associats a
un altre individu. Són els que hi ha a
l’aparell digestiu de molts mamífers, on
col·laboren en la dgestió d’aliments.
També hi han bacteris autòtrofs, es a
dir, capaços de fabricar-se el propi
aliment. Els cianobacteris són autò-
trofs.
LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS
Pàg. 111 ex 5, 6 i 7.
5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismos del regne dels protoctists i
els del regne de les moneres?
Que els protoctists tenen cèl·lules eucariotes i les moneres tenen cèl·lules procariotes.
6. Com es poden clasificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?
Es poden clasificar en bacteris paràsits, bacteris sapròfits i bacteris simbionts.
I segons la forma es poden clasificar en cocs ( forma arrodonida), bacil ( forma allargada),
Vibrió ( forma de coma) i espiril ( forma d’espiral).
7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de
l’atmosfera?
Són els que duen a terme la fotosíntesi, consumeixen diòxid de carboni i produeixen oxigen.
Van ser els responsables, en un principi, de l’acomulació d’oxigen a l’atmosfera.
Es reprodueixen per bipartició, procés mitjan-
çant el qual formen des bacteris fills.
Cada fill creix i es torna a dividir. Aquest procés
es molt ràpid i amb poques hores un bacteri pot
originar milers de bacteris iguals.
Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen.
Quan les condicions del medi no són favorables,
s’envolten d’una paret gruixuda i formen espores
de resistència. D’aquesta manera poden suportar
temperatures elevades, períodes de sequera...
Quant les condicions del medi milloren, a partir
de l’espora es desenvolupa un nou bacteri.
Un bacteri es pot
dividir cada trenta
minuts, de manera
que es multiplica
molt ràpidament.
FET PER: GEMMA ALTADILL
Com són els virus?
3. ELS VIRUS
Els virus són tan petits que solament es
poden veure amb el microscopi electrò-
nic, ja que té una gran capacitat
d’augment òptic.
Els virus no es consideren éssers vius
autèntics, perquè no duen a terme cap
de les funcions vitals. Són paràsits obli-
gats, ja que tenen la capacitat de pro-
duir còpies de si mateixos. Els virus es
troben per tot arreu, però no són capa-
ços de moure’s per si sols.
Tots els virus tenen formes diverses,
però tots están formats pels elements
seguents.
La càpsida: Embolcall de formes dife-
rents format per proteines.
La coberta externa: Es troba a fora de
la càpsida i nomes la tenen alguns virus
L’àcid nucleic: Material hereditari dels
virus, trobada dins la càpsida.
La manera de viure dels virus
Els virus s’introdueixen a la cèl·lula in-
fectada a través de la membrana
cel·lular. A l’interior produeix nous virus
utilitzant les molècules i els orgànuls de
la cèl·lula infectada. Un cop formats, els
nous virus trenquen la membrana de la
cèl·lula infectada i queden lliures.
Aquest és el procés d’infecció dels vi-
rus:
Entrada dels virus a la cèl·lula.
Reproducció i unió dels components
vírics.
Sortida dels nous virus.
FET PER: ÀMRIT CASSERRES
Només una petita part dels microorganismes són perjudici-
als, ja que produeixen malalties a tot tipus d essers vius. Re-
ben el nom de microorganismes patògens.
Hi ha microorganisme patògens de diversos grups:
Poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots són
potencialment patògens, perquè són paràsits obligats a re-
produir-se mitjançant còpies d’ells mateixos, i produeixen
malalties quan s’introdueixen en altres éssers vius, ja que
infecten altres cèl·lules.
Microorganismes perjudicials
Aquests microorganismes resulten beneficiosos, tant per a les persones com per a la res-
ta de la biosfera, tot i que es tendeix a pensar que els microorganismes són bastant per-
judicials. Proporcionen un gran nombre d’utilitats, destaquen les següents:
Són descomponedors: Actuen sobre restes mortes i les transformen en substàncies or-
gàniques i les plantes poden tornar-ho a utilitzar.
Formen part del plàncton: Constitueixen l’aliment de molts animals aquàtics.
Constitueixen part de la flora intestinal: Bacteris que viuen a l’interior del tub digestiu i
aprofitant restes d’aliments produeixen vitamines útils per l’organisme on viuen.
Intervenen en la fabricació d’aliments.
S’utilitzen per obtenir medicaments i combatre determinades malalties.
4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera
Microorganismes beneficiosos
FET PER: ÀMRIT CASSERRES
Pàg. 112 ex. 8, 9 i 10.
8. Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?
La mida dels virus es tan petita que únicament es pot observar amb el microscopi electrònic,
ja que té una capacitat d’augment molt més gran que la de l’òptic
9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats?
Perquè es tenen que anar reproduint fent còpies de ells mateixos.
10. Quina és la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?
Que poden reproduir-se infectant cèl·lules vives d’altres éssers vius.
Pàg. 113 ex. 11, 12 i 13.
11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?
Aprofitar restes d’aliments a través del tub digestiu i produir vitamines i altres substàncies
útils per a l’organisme on viuen. La formen un gran nombre de bacteris.
12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?
Tan sols una petita part dels microorganismes, els patògens.
13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres
éssers vius?
Reben el nom de microorganismes patògens i n’hi ha de diversos grups.
ACTIVITATS
FET PER: ÀMRIT CASSERRES
5. Les malalties produïdes per microorganismes
Les principals vies d’entrada microorganismes son la pell a tra-
vés d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per con-
tacte sexual. La invasió d’un esser viu duta a terme per un mi-
croorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es
produeixen, malalties infeccioses. Una vegada els microorganis-
mes estan dintre el cos humà es reprodueixen mes fàcilment.
Els efectes produïdes per la infecció no es manifesten mediata-
ment, ha de passar un ser període de temps anomenat període
d’incubació.
Un microorganisme es transmet d’un individu a un altre per el
contagi. Hi han molts tipus de contagi.
FET PER: MARC FONTANET
Algunes malalties produïdes per microorganismes
6. La lluita contra les malalties infeccioses
Hi ha moltes maneres de prevenir les malalties infeccioses, com per exemple: tenir una bona
higiene corporal i consum de begudes i aliments en bon estat.
Actualment la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les infecci-
ons o a superar-les. En destaquen les vacunes i els antibiòtics.
Les vacunes
Es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia deter-
minada, que ja no tenen capacitat de produir-la.
Les vacunes no provoquen les malalties sinó que fan que el nostre cos aprengui a
lluitar-hi. Són: un mètode preventiu. Però n’hi ha que l’efecte només dura un
temps determinat i per això s’han de tornar a administrar dosis de record.
Els antibiòtics
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sin-
tèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que
causen malalties. Per tant són un mètode curatiu per combatre les malalties en els és-
sers vius.
El primer antibiòtic que va ser descobert va ser la penicil·lina, descoberta per Alexan-
der Fleming. Molts antibiòtics tenen afectes secundaris, per això només en pots pren-
dre quan els metges t’ho recomanen. No són eficaços contra malalties produïdes per vi-
rus.
FET PER: MARC FONTANET
ACTIVITATS
Pàg. 114 ex. 14, 15 i 16.
14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?
Són els microorganismes que entren al teu cos i l’infecten, és a dir, provoquen malalties i
fan que el teu cos reaccioni de manera dolenta, i és llavors que diem que estem malalts.
Es transmet per la via respiratòria, la via digestiva, la pell i el contacte sexual.
15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?
Es quan el virus ja es troba en el teu interior i es comencen a reproduir-se molt ràpida-
ment. Però els efectes produïts per la infecció no es manifesten immediatament sinó
que ha de passar un període de temps que s’anomena període d’incubació.
16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula?
En el Refredat : l’aire, en la Sida: pel contacte sexual, en la Pneumònia: l’aire, en la Sal-
monel·losi: per aliments contaminats, en la Còlera: per aigües contaminades, en la Malà-
ria: per la picada de la femella mosquit Anopheles i en el Peu d’atleta: per contacte físic
i a través de la pell.
Pàg. 115 ex. 17 i 18.
17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un
mètode curatiu?
Perquè les vacunes permeten que el nostre cos aprengui a lluitar contra la malaltia per
prevenir-la i els antibiòtics et curen de la malaltia quan ja estàs infectat.
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.
No es podria curar perquè els antibiòtics no són eficaços amb malalties produïdes per
virus i el refredat es produït pels virus.
FET PER: MARC FONTANET
A fons
Els líquens són en realitat una associació simbiòtica entre una alga i un fong. En aquesta
associació, l'alga autòtrofa aporta a la comunitat els hidrats de carboni que sintetitza per
la seva clorofil·la, i el fong, que no pot aportar cap aliment, proporciona, pel seu elevat po-
der higroscòpic, la humitat necessária realitzar fotosíntesi, protegint d'aquesta manera
l'alga, que així es troba en un medi humit, indispensable per a la seva vida.Els líquens resis-
teixen condicions ambientals molt adverses, arribant a viure fins i tot en regions polars.Els
líquens estan formats per dos components o organismes (organismes duals) que viuen en
simbiosi, d'una banda hi ha les hifes d'un fong que no pot produir el seu aliment
(micobionte o micosimbionte) i d'una altra les cèl · lules de l'alga (gonidios, ficobionte o
ficosimbionte o fotobionte) que alimenta el fong (la funció principal del fong és protegir
l'alga).
Tres tipus morfològics de líquens
Líquens foliacis: Te-
nen aspecte de fulla.
Viuen sobre roques i
s’hi adhereixen grà-
cies als pèls.
Líquens fruticulosos:
Tenen aspecte de pe-
tits arbres molt ramifi-
cats. Viuen sobre bran-
ques.
Líquens crustacis: Tenen
forma de crosta. Viuen
sobre d’arbres i roques.
FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ