Download - El petit merma i els oficis
QUIN OFICI S’HI PRACTICAVA?
A les adoberies es tractava la pell dels animals que venien els ramaders. Les primeres adoberies es construïen a prop dels rius.Treballaven en el sectorSecundari. QUI HI TREBALLAVA?
A les adoberies hi treballaven els adobers, que eren els que netejaven les pells, les tractaven i les deixaven apunt per fer calçat, vestits …
LES ADOBERIES
LES ADOBERIESCOM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. Les voreres són estretes. Els edificis són força alts, però molt atrotinats i en ruïnes. No hi ha botigues, però si un servei de reinserció laboral.
EN L’ACTUALITAT…El barri de les adoberies és un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Vic, per la seva tradició. Es conserven dempeus les infraestructures, construïdes gairebé totes de fusta. Estan situades al costat del riu Mèder.
QUIN OFICI ERA ?
A les adoberies hi treballaven els aluders que eren els que tractaven l’aluda, que era la pell de xai i de cabrit.Els aluders també treballaven l’adob a l’oli per fer articles de vestir, guants, folrat de barrets, estoigs i el relligat de llibres.Treballaven en el sector Secundari.
ELS ALUDERS
ELS ALUDERSCOM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra. Té una part antiga i una part moderna . No té voreres . És un carrer estret i llarg. Els edificis són força alts, però n’hi ha uns que són molt atrotinats i uns altres moderns. No hi ha botigues ni serveis
QUIN OFICI ERA ?
El corretger era un senyor que feia o venia corretges i cints de pell, per això també se l’anomena cinter.El corretger treballava en un establiment que es deia corretgeriaActualment l’ofici de corretger, el du a terme el sabater.Treballaven en el sector Secundari.
ELS CORRETGERS
ELS CORRETGERSCOM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. És un carrer estret, llarg i té una corba en la meitat del seu recorregut. No té voreres. Els edificis són força alts, n'hi ha una part que són antics i els altres més moderns. Hi ha diversos restaurants, una botiga de roba i una de fotografia.
QUIN OFICI ERA ?Els argenters eren senyors que tenien l’ofici de treballar la plata i d’altres metalls preciosos i combinar-los amb pedres precioses, en uns establiments que es deien argentaries.Els joiers eren els argenters que es dedicaven a treballar les joies.Actualment l’ofici d‘argenter, el duen a terme els joiers.Treballaven en el sector secundari.
ELS ARGENTERS
ELS ARGENTERS
COM ÉS EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques de pedra al terra. És un carrer estret, llarg i malgrat les reformes, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns, però la majoria són antics.Hi ha moltes botigues (roba, joieria, carnisseria, xarcuteria, sabateria, òptica…) i serveis (bars, restaurants…)
QUIN OFICI ERA ?
ELS CARNISSERS
Els carnissers eren uns senyors que es dedicaven a vendre productes relacionats amb la carn.
Els establiments eren a l’aire lliure i com que no tenien neveres, hi havia moltes possibilitats que la carn se’ls fes malbé.
Treballaven en el sector terciari.
COM ÉS EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques al terra. És un carrer estret, curt i malgrat les reformes, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns, però la majoria són antics. Hi ha un restaurant.
ELS CARNISSERS
QUÈ ERA ?
És la plaça que estava al costat de la llotja, i és on s’hi pesava la farina.
També es va anomenar Plaça del Peix, perquè durant un temps hi va haver parades de peix.
QUI HI TREBALLAVA?Hi treballaven els pesadors que eren els qui verificaven el pes.
PLAÇA DEL PES
PLAÇA DEL PESCOM ÉS LA PLAÇA?
La plaça no conserva les llambordes i té unes plaques al terra. És petita i ampla. Té forma quadrada i malgrat les reformes, es veu antiga. No té voreres. Els edificis són força alts i antics.Hi ha botigues: xarcuteria, merceria, herboristeria, comestibles, fruiteria... I també hi ha diversos serveis: pizzeria i bar.
QUI HI TREBALLAVA?Els mercaders eren les persones que es dedicaven a realitzar els intercanvis comercials.
LLOTJA DEL BLAT
QUÈ ERA ?
Era l’edifici on antigament s’hi feien els intercanvis comercials entre els mercaders.
LLOTJA DEL BLAT
COM ÉS L’EDIFICI ?És un edifici alt i antic malgrat les reformes. Està envoltat d’arcades. Té un escut en una de les seves façanes. En el seu interior hi ha una columna que travessa el sostre i continua en la sala superior que per aquest motiu s’anomena Sala de la Columna. És d’estil gòtic. Actualment hi ha l’oficina d’informació i turisme.
ELS FUSINERS
QUIN OFICI ERA ?Els fusiners eren uns senyors que fonien el ferro per fer-ne peces.
El ferro el fonien en uns forns anomenats fornalls.
Treballaven en el sector secundari.
ELS FUSINERS
COM ÉS EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes del terra i té plaques i rajoles. És llarg i ample i tot i que ha estat renovat, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts i la majoria són antics. Hi ha botigues: papereria, animals… Hi ha serveis: tintoreria, bar, restaurant, auto-escola…
LA COOPERATIVA DEL PA
QUÈ ERA ?Era un grup de persones que es va ajuntar per tal de començar un negoci. Aquests s’encarregaven d’organitzar els diners i de fer funcionar la cooperativa.
QUI HI TREBALLAVA?Els cooperativistes eren els qui gestionaven la cooperativa, sent responsables i respectant-se entre ells.En aquesta cooperativa també hi treballaven els forners que eren els que s’encarregaven de fer el pa.Treballaven en el sector terciari.
LA COOPERATIVA DEL PA
COM ÉS L’EDIFICI ?És un edifici alt. És antic. Està fet de pedra. En la seva façana hi ha columnes i gàrgoles. És d’estil modernista. Havia tingut diferents usos: al pis de baix hi havia la botiga, el forn de pa i un cinema. Al pis de dalt, un cafè, una escola i una sala de ball.Actualment està en desús.
EL 9 NOU
QUÈ ÉS ?És un diari escrit en català, d’àmbit comarcal i que es pot comprar tots els dilluns i els divendres.
QUI HI TREBALLA?Els periodistes amb els seus escrits elaboren el diari dins d’un consell de redacció, dirigit pel director.Treballaven en el sector terciari.
COM ÉS L’EDIFICI ?És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de pedra. En la seva façana hi ha petites columnes i decoracions florals. Hi ha antenes a la teulada.Actualment és la seu del diari El 9Nou. En el seu interior s’hi elabora el diari, s’hi emet el 9TV i programes de ràdio.
EL 9 NOU
LA FARINERA COSTA
QUÈ ERA ?Era una fàbrica on s’hi han dut a terme diferents tipus d’activitats: filatura de teixits, embotits i calçats. L’última activitat que s’hi va dur a terme va ser la producció de farines, per això és coneguda com a Farinera Costa. QUI HI TREBALLAVA?
Els farinaires, que són les persones que a partir de moldre els grans de cereals i els productes rics en midó, obtenien la farina. Treballaven en el sector secundari.
LA FARINERA COSTA
COM ÉS L’EDIFICI ?És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de maons. En la seva façana hi ha elements decoratius de color vermell i porcs esculpits. Té moltes finestres i algunes són de diferents colors. Té una torre adossada en un dels seus laterals. És d’estil modernista. Actualment és un centre d’arts visuals.
EL SUCRE
QUÈ ERA ?Era una fàbrica on s’elaborava el sucre, que s’extreia de la remolatxa o de la canya de sucre
QUI HI TREBALLAVA?Els sucraires que són les persones que extreien el sucre de la remolatxa o de la canya de sucre , per després elaborar-lo.Treballaven en el sector secundari.
EL SUCRE
COM ÉS L’EDIFICI ?És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de maons. En la seva façana no hi ha elements decoratius, però té moltes finestres. El seu element més característic és la xemeneia. És d’estil modernista.Actualment és un centre de serveis municipals (Consell Comarcal, oficina de recaptació…).
EL PONT DEL BLANQUEIG
QUÈ ERA ?A la vora del pont del Blanqueig, hi havia un pont on s’estenia el teixit que era blanquejat per l’acció de l’ozó i de les herbes.
QUI HI TREBALLAVA?Els blanquers que eren els qui compraven les pells als ramaders i després de netejar-les, estirar-les i adobar-les, les venien als a unes persones que les preparaven per fer-ne cuir.Treballaven en el sector secundari.