Download - El drac 108
DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 108
SETEMBRE’13
2
3 EDITORIAL
4 UN CAFÈ AMB...
6 CLUB
12 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
14 TERTÚLIA
16 HOCKEY
22 TENNIS
24 PÀDEL
26 HÍPICA
28 GOLF
30 FITNESS
31 ACTIVITATS DIRIGIDES
32 BRIDGE
34 LA TRAVESSA DEL DRAC
36 LA VEU DEL DRAC
37 EL POLLASTRE
SUMARI
Foto portada: Rafel Martín
3
La majoria de vostès no em coneixen i segur que
es preguntaran què faig aquí escrivint aquestes
línies. La resposta és ben fàcil: a partir d’ara seré
vocal a la Junta per la secció d’Hípica, aquesta gran
desconeguda per a molts de vostès .No vaig saber dir
que no a l’oferiment. Sempre em passa el mateix, no
sé dir no a l’Egara.
Anem per matèria que, de temps, em penso, ningú
de vostès va sobrat.
Com ja saben de bona font i si no s’ho poden
imaginar, la situació econòmica del Club està
com a tot arreu, malament. Però tenim uns petits
indicadors que juntament amb una sèrie de millores
al Club, ens donen un raig d’esperança de cara a
l’any vinent.
Aquest any 2013, i per primer cop des de 2009, la
massa social ha invertit la tendència de baixes i ara
són superiors les altes a les baixes. El superàvit de
socis és mínim, però significatiu de canvi, i situa el
nombre de socis a nivells semblants de 2011. Des
d’aquí, les meves felicitacions a tot l’equip comercial
pel treball incansable de trobar nous socis en aquests
temps tan complicats.
Des de la Junta i, en concret, des de cada secció,
tenim l’obligació de buscar noves activitats que facin
més atractiu el Club, tant per als de dintre com per
als que puguin venir de fora. El resultat és l’estrena,
al setembre, de la disciplina de judo, un èxit rotund
entre els més menuts, i el simulador de golf, que
ens col·loca al capdavant de la tecnologia aplicada a
l’esport.
EDITORIALUn raig d’esperança
Abans de finalitzar 2013 s’instal·larà un aparell que
reduirà molt considerablement la factura energètica
que es paga mensualment. Aquesta acció, que es
calcula amortitzada en tan sols quatre anys, reduirà
les tensions de tresoreria i els resultats negatius dels
darrers anys.
Amb aquests elements, i malgrat que no podrem
gaudir del joc al DH d’en Pol Amat, aconseguirem,
com he dit abans, un raig d’esperança per començar a
creure que sortirem poc a poc d’aquesta situació tan
aclaparadora.
Per finalitzar, aprofito aquesta editorial per parlar un
mica de la secció d’Hípica, que també forma part del
Club, i que encara que els seus integrants vagin vestits
diferent a la resta, porten els colors ratllats per dintre.
A principis de 2012 es va externalitzar la gestió de
l’hípica per tal de fer-la viable i que no representés
una càrrega per al Club. Aquesta decisió presa ha estat
positiva i és visible en tan sols un any. Per una banda,
les millores de les instal·lacions han fet possible la
sol·licitud d’homologació a la Federació per poder-
hi fer concursos a nivell nacional i internacional. I
per l’altra, la incorporació d’un professorat titulat
en les disciplines olímpiques (doma i salt) ha
propiciat la conquesta de títols del nostre alumnat
d’Escola, destacant dues medalles d’or al Campionat
de Catalunya infantil i una medalla d’argent al
Campionat d’Espanya juvenil. Per primer cop s’ha
format un equip que ha participat a la Lliga Catalana
de ponis amb molt bons resultats. No tenir poni o
cavall ja no és excusa per iniciar-s’hi, l’Escola els
facilita.
Bé, només afegir que estic a la disposició de vostès
i és un honor poder presentar-me davant d’aquesta
gran família que és l’Egara. Ens veiem pel Club. Força
Egara!Manel García
President Secció d’Hípica
4
CARMEN MASCarmen Mas i Comas és una arquitecta de reconegut prestigi. Propietària de MGarquitectes i sales manager d’Ecotimberhouse, al Club la majoria de socis la coneixen per ser una de les responsables del meravellós projecte de l’Egara Hockey Solidari (EHS). En el grup de les ”solidàries”, ha assumit sovint el rol de portaveu per comunicar les accions que es duen a terme. Com a professional, ha participat en totes les grans ampliacions o reformes que s’han dut a terme en les instal·lacions del Pla del Bon Aire. Va arribar al Club compartint vida amb l’enyoradíssim Joan Carles Garcia, fotògraf col·laborador durant molts anys d’aquest butlletí. Al Club ha vist créixer els seus dos fills, el Javi i l’Anna. Quan no està reunida amb les companyes d’EHS, fa esport corrent a les cintes del gimnàs, jugant a pàdel o participant a les classes de Pilates mentre busca hores per aficionar-se definitivament a un altre esport ben ratllat, el golf. Un acollidor bar del centre de Terrassa, anomenat “El taller dels silencis”, acull aquesta conversa amb una sòcia que desprèn intel·ligència, passió reposada i bonesa a cada paraula.
La crisi ha fet que ja no es construeixi massa. Això vol dir que es construeix millor?Vol dir que hi ha més calma a l’hora de construir. I n’hi ha per part de tothom; promotors, tècnics, industrials... Ha ajudat que les presses no es converteixin en la pitjor companyia del sector, com en èpoques anteriors.
A nivell arquitectònic, creus que els ratllats podem estar orgullosos de les instal·lacions que té el Club?L’edificació principal del Club és una referència arquitectònica boníssima. Sempre he estat una gran enamorada del nostre xalet. Per l’època en què es va fer i els mitjans que es tenien té una qualitat arquitectònica altíssima.
Una autèntica casa club, sí. El pal de paller d’un Pla del Bon Aire còmode per a tothom.Exacte. I, a més, en la darrera ampliació es va procurar que no perdés aquest esperit. Calia ser curosos amb el tema estètic i crec que el resultat final és que els dos edificis, separats però units per la passera, conviuen molt bé tant a nivell visual com funcional. Era tot un repte i el llenguatge arquitectònic entre ells funciona. El Club se’n va en sortir perfectament.
Creus que les nostres instal·lacions han anat creixent ordenadament al llarg dels anys?Vam tenir l’ampliació de fer la sala de dalt de l’actual recepció. No hi havia espai on créixer i el
Club necessitava aquest segon pis en el xalet. El temps ens ha dit que ha tingut molt i bon ús. La resta de modificacions, al marge de les obres de fa sis anys, van ser totes reformes d’espais interiors. En tot aquest procés crec que el Club ha seguit una línia molt correcta i les instal·lacions que tenim avui ho constaten.
Què destacaries de les últimes obres, la gran transformació amb l’arribada del nou edifici?M’encanta l’espai de la piscina interior. Hi havia molts dubtes, però crec que ha estat un encert col·locar-la allí. La situació de la piscina és un privilegi i la llum de qualsevol hora del dia li dóna una màgia a tot l’edifici que no era fàcil d’aconseguir.
Cap on pot créixer el Club i què seria el més interessant de projectar?A nivell de terrenys, un creixement ara mateix és molt complicat. Si s’aconseguís més espai, suposo que el Club hauria d’optar per projectar un altre camp de hockey o noves pistes de pàdel. Però així com cada soci veuria una prioritat diferent, crec que haurà de passar un temps perquè el Club pugui mirar de renovar-se més.
Veient que no veurem noves obres aviat, explica’ns com va la permanent construcció de l’ànima solidària de l’Egara.Molt i molt bé. Egara Hockey Solidari (EHS) és un grup fantàstic; no em cansaré mai de dir-ho. Tots treballem per un mateix objectiu i ho fem al mateix nivell; amb responsabilitats diferents però sense càrrecs que ens distingeixin. Això, sumat a la implicació de molts socis del Club, dóna sentit a tota la tasca solidària que es fa.
“La solidaritat és una responsabilitat de tots”
UN CAFÈ AMB
5
Des del 2004, els ratllats ens sentim molt orgullós que existeixi EHS. El grup de socis que ho tuteleu, de què us sentiu més orgullosos de la tasca d’aquests gairebé deu anys? En general, que el concepte de la solidaritat hagi arribat als nens i nenes de les Escoles. I en particular, de totes les accions que hem fet com la col·laboració amb el projecte Cuida’m de l’Hospital de Sant Joan de Déu, amb la Fundació Vicente Ferrer i la seva feina a l’Índia o amb el projecte “De dona a dona”, del pessebre, el sopar o la festa country solidaris, de l’aportació a ONCIGE (la “ONCE” de Guinea Equatorial)...
I, és clar, del gran projecte de cada any: el Torneig de Hockey Solidari.Sí, amb el seu fet diferencial de comptar amb l’entesa de tots els clubs terrassencs de hockey. Vam començar plegats l’Atletic i l’Egara i uns anys després s’hi han sumat el CD Terrassa i el Línia-22. Una gran fita solidària que ha de tenir continuïtat. Però per singular i emotiva, la relació del Club amb en Carlos Daniel, un nen entranyable.
I una gran història humana, que ha anat recollint El Drac.Així és. Vam portar a en Carlos Daniel a Barcelona a través del projecte Cuida’m. Quan va arribar de Guinea Equatorial no tenia pràcticament visió. Li van fer diverses operacions i el que hem aconseguit és que un nen que al seu país corria un evident risc d’exclusió social, perquè els cecs no tenen cap tipus d’ajuda pugui fer la vida més normal possible. Gràcies a la solidaritat de tots els ratllats hem evitat que en Carlos Daniel acabés al carrer, que era segurament el seu cruel destí.
Se t’il·luminen els ulls en parlar-ne i això evidencia que sentim molt a prop en Carlos Daniel.És una història de les més maques que hem viscut amb EHS. N’hem tingut moltes però aquesta és especial. Encara el veig ara quan va arribar amb un traje que li anava enorme i unes sabates que li queien i també quan va marxar, amb uns texans de la seva talla, una gorra del Club i unes ulleres de color blau. Tant de bo cada dia la seva vida sigui millor, però el que és segur és que nosaltres seguirem al seu costat.
Ara has deixat a l’entrevistador sense paraules.En diré una, doncs, que per a mi és la clau. Responsabilitat. La solidaritat és una responsabilitat de tots. Si ho veiem així, sempre surten tots els projectes i podem, entre tots, ajudar els que realment ho necessiten, ja que, després de tants anys veient programes d’ajuda, us ben asseguro que ens podem sentir uns autèntics privilegiats.
Sens dubte. És claríssim i així queda escrit. Parlant de responsabilitats i canviant d’àmbit, com es porta ser co-capitana d’un equip oficial de pàdel femení de l’Egara?Aquesta és una tasca molt fàcil! (Somriu). Tenim una capitana que penca molt, que és la Glòria Astals, i per això et diré molt sincerament que ser co-capitana és una de les coses més fàcils de totes les que he fet a l’Egara.
El pàdel, un aglutinador de socis. Segurament, un dels esports que més ha fet perquè cada cop més el Club sigui un tot unit i no només un conjunt de seccions. Ho veus així?És ben cert. El pàdel és un esport que fa pinya entre la gent del Club. La gent de diverses seccions es relaciona molt, s’apunten junts a tornejos, conviuen persones de totes les edats... Sens dubte, és un esport que aglutina i això li ha anat molt bé al Club.
I canviant la pala pel drive i els ferros, podem ja anunciar oficialment que ets una jugadora més d’una altra secció molt dinàmica al Club com ho és la de golf? Encara no! M’estic iniciant i m’he tret ja el handicap. Sé que m’hi acabaré introduint però necessito més hores... i me’n falten!
Acabem amb un tema que em té molt preocupat. Diuen les males llengües que els teus encantadors fills, el Javi i l’Anna, surten amb una noia i un noi de l’altre costat de la riera. Si acabes tenint néts, ens assegures que els podrem batejar en la fe ratllada i no en d’altres...?! Prometo que ho intentaré! Està claríssim que ho lluitaré. Ha, ha, ha! I això que, de moment, pinta l’assumpte de color estrany. Però jo crec que com a mínim el 50% del tema està assegurat.
Moltes gràcies, Carmen i... edificada queda la promesa!
Xavi Salvatella Mestres
Foto: Rafel Martín
Na Carmen convida El Drac a un cafè a “El taller dels silencis” (carrer Iscle Soler, número 7, de
Terrassa)
Dues tasses de te verd amb llimona: 4 €.
6
CLUB
Sopar de Final de Temporada: Manuel Ruiz, Soci d’Honor
El divendres 27 de setembre es va celebrar el Sopar de
Final de Temporada del Club. Durant l’acte es va dur a
terme el lliurament de premis i distincions als associats
que, per les seves activitats esportives o socials en pro
de l’Egara, se n’han fet mereixedors.
Els premiats amb el Diploma de l’Entitat van ser Adrian
Wilches, Maite Salvador Menchén, Gerard Girabent Reig,
Marta Clapés Novellas, Jan Torruella Blasi, Juan Antonio
Sanromà Vima, Rosa Cirera Hernández, Elena Comerma
Broto, Arnau Izard Gavarró, Teresa Pintado Carbonell,
Anna Brossa Rodriguez, Neus Rodríguez Álvarez, Yolanda
del Olmo Sánchez, Glòria Astals Ventayol, Jose Calzado
Gil, Xavi Santín Garcia, Katia Caubó Sala, Mariona Garcia
Sánchez i Alexia Caubó Sala.
Els col·lectius premiats van ser l’equip Femení A de Pàdel,
l’Egara 1935 de Divisió d’Honor i l’Egara Juvenil Femení.
Les empreses guardonades, al seu torn, van ser El
Celler de Cava i Hipogegant. Àlex Illa i Daniel Trujillo,
respectivament, van recollir els guardons.
Les plaques especials foren per a Miquel Guilà Llimona,
Ramon Giró Peremiquel, Albert Pérez Esteban, Jordi
Farrés Palet, Ramon Sala Vallhonrat i Anna Fitó
Escamilla.
La Placa al Mèrit la van rebre Jordi Torredemer
Taló, Joan Galí Font, Santi Bach Lahor, Josep Maria
Domènech Ribas, Maria Antònia Mínguez Díez i
Glòria Serra Buxeda.
Javier Ruiz Mirones va rebre el prestigiós Trofeu Paco
Dinarès In memoriam, moment en què aprofità
per dirigir unes paraules al públic al voltant de la
importància de les famílies integradores.
Àlex Aurell Biosca i Lluís Rull Andreu van ser
homenatjats amb l’Escut d’Or.
I, finalment, Manuel Ruiz Vázquez va rebre el
trofeu més important de la nit, el Soci d’Honor.
Ruiz, en dirigir unes paraules a tots els assistents
en nom dels premiats, va assegurar que l’Egara
és un dels millors clubs d’Espanya.
El President del Club, Pere Marcet, va tancar
l’acte.
Redacció
7
El 14 de setembre l’EHS vam organitzar
una festa cowboy al descampat de
davant del Club. La idea va sortir després
que el Rafa Mundet ens expliqués
que volia coure una vedella sencera.
Doncs... endavant! Entre tots vam posar
fil a l’agulla . Només faltava la vedella i
els permisos per tirar endavant la festa,
la il·lusió ja la posàvem nosaltres. Unes
quantes reunions i molts whatsapp
després, el dia 14 era una realitat.
Puntuals com sempre, a les 3h. de
la matinada el Rafa i els del Bon Soci
Cuina ja eren al peu del canó fent el
foc per rostir la vaca i procurant que tot
estigués a punt a l’hora de sopar.
Quan el sol era ben alt, vam arribar
la resta de l’equip. Només faltaven
els últims detalls i retocs perquè els
EHS: Èxit de laFes-te Cowboy
8
CLUB
més petits poguessin començar a gaudir de la jornada amb activitats
pensades per a ells: passeig amb ponis, pinta cares, curses de sacs... A
la tarda, vam comptar amb la presència de l’Alcalde de Terrassa, Jordi
Ballart, el Regidor d’esports, Alfredo Vega, i la Regidora de solidaritat,
Josefina Soler, que van fer un tomb per la festa.
Tocades les 19h, tots veu anar arribant, amb les camises de quadres, les
botes i els barrets: la festa començava a tenir color. I la Conchica Villalba
i el seu equip van saber donar el tret de sortida ensenyant-nos a ballar
country. Després va ser el torn de The Weekend Band, amb el seu autèntic
esperit country; els Mariners de Riera, que van acompanyar el sopar amb
havaneres i ranxeres; i per últim, i abans de deixar pas al dj, van actuar els
The One Day Band amb conegudes versions de rock californià.
La festa va ser un gran èxit de participació. Grans i petits, ratllats i no ratllats, vam
omplir la pista de ball fins a altes hores de la nit. Fent recompte, uns 60 nens i
nenes van participar a la fira del matí, i al vespre vam servir més de 200 racions de
vedella i uns 150 entrepans. Van ser prop de 500 persones les que van passar pel
ranxo. Gràcies a la resposta de tots els que hi vàreu ser, l’EHS podrem mantenir
el compromís dels apadrinaments dels nostres nens. Sense vosaltres això no seria
possible.
Un cop mes, des de l’EHS, gràcies per ser al nostre costat. Tots junts seguim fent de la solidaritat el millor equip!
Egara Hockey SolidariFotos: Rafa Martín
9
10
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Els jugadors i aficionats al hockey, al llarg dels anys,
especialment en els darrers, hem anat veient com
canviava el reglament i l’hem hagut de reaprendre.
M’he assabentat que aquesta temporada també
hi hauran noves regles que haurem d’assimilar. No
estic, encara, preparat per valorar-les o/i criticar-les.
Però basant-me en els anteriors canvis (uns positius,
altres no tant, al menys en la meva modesta opinió)
desitjo que els que ara incorporaran serveixin per
millorar la pràctica del hockey.
Si fem una mica d’història recordarem “els més vells
o els menys joves per no ferir susceptibilitats”, que
els fores de bandes es treien amb la mà, els penals
es paraven amb la mà i s’executaven amb l’estic, hi
havia fora de joc, etc. En fi, si ara expliquéssim tot
aquell reglament alguns es pensarien que parlàvem
d’un altre esport.
Parlem del reglament, i dels àrbitres
11
El hockey, de fet, és l’esport de conjunt que ha modificat
i millorat més el reglament, comparat amb altres, al
llarg dels anys.
Però malgrat això, sempre hi ha un mètode millor i, per
tant, si ara és perquè sigui més espectacular, millor.
A mi, i crec que a molts aficionats, no els agrada la
proposta d’aplicar els 4 temps (com en el bàsquet)
de 17,5 minuts cadascun. Es perd temps, es para el
joc, es presta a confusions etc. No sé si això s’arribarà
a implantar definitivament, però com us deia, les
primeres experiències que he viscut d’això no m’han
agradat. Cesc Llongueras i Jaume Riera
Foto: Rafa Martín
12
RATLLATS PEL MÓN
Fa pocs mesos vaig assabentar-me de la bona notícia
del retorn, via electrònica, d’El Drac, i poc després
el Pere Mora em demana una col·laboració, que jo
amb un pèl de retard, em disposo a escriure.
Ja porto quasi bé 15 anys lluny de Terrassa, primer
a Albània i Kosovo, quan, de fet, era el segle,
mil·lenni, passat. I des d’inici del 2000 a Amèrica
Llatina, primer a Guatemala, després a Colòmbia
i finalment a Equador, en cada país uns quatre
anys i mig. En tots aquests anys, he pogut seguir
l’actualitat del nostre Club gràcies a internet, per
la web del Club, per les xarxes social, i és clar, pel
Drac.
El Drac m’ha permès, més enllà dels resultats de
cada cap de setmana, poder seguir una mica més la
vida, el dia a dia, del nostre Club Egara. Jo sóc dels
que vaig aprendre a caminar amb un stick i una
camisa de l’Egara. Vaig jugar a hockey (no gaire
bé, o potser no tan bé com el meu germà i els meus
cosins...), àrbitre ocasional i durant quasi 10 anys
monitor de l’Escola de hockey. I a més de tot això,
actiu supporter del nostre Egara. Durant molts
anys vaig ser una persona de club, i els records de
l’Egara són celebrar victòries, però sobretot, viure
la vida familiar del nostre Club.
Tal com podeu imaginar, en la distància i per les
xarxes he intentat seguir els resultats dels nostres
equips, sempre orgullós del nostre Egara, que tot i
ser un club petit, sempre és amunt, i aquesta és la
nostra victòria més important. Com escriu el nostre
Josep Herreros Sala: Ferney Voltaire, França
13
consoci Xavi Salvatella, ser de l’Egara és un sentiment.
Jo també he portat molt orgullós aquest sentiment en
la distància.
Com deia, porto 14 anys lluny de casa. Tot va començar al
segle passat amb la crisi de Kosovo, llavors vaig començar
a col·laborar amb l’ACNUR, l’Alt comissionat de Nacions
Unides pels Refugiats. Primer en una província albanesa
frontera amb Kosovo, i més tard a Mitrovica, la ciutat
kosovar dividida entre albano-kosovars i serbis. La feina
a Kosovo estava relacionada amb el retorn de refugiats
i el seu procés de reintegració després de la guerra, i la
protecció de minories ètniques.
En acabar a Kosovo, em varen traslladar a Guatemala,
on durant 4 anys vaig poder treballar com a Observador
de Drets Humans en el Procés de Pau d’aquest país.
Guatemala és un país d’una geografia impressionant i
una gent meravellosa, però també és un país que ha
sofert més de 40 anys de terrible guerra, un genocidi
contra la població indígena, i un present encara amb
molta violència, pobresa i discriminació. Després vaig
tenir l’oportunitat de treballar a Colòmbia, de nou amb
l’ACNUR, en la protecció i assistència de la població
desplaçada pel conflicte armat que pateix aquest
país. Colòmbia és també un país ben interessant, amb
geografia diversa, i una àmplia riquesa cultural, però
també i sobretot en les zones rurals,
molt afectat pel conflicte i la violència.
Finalment els darrers 4 anys hem
estat a Quito, Equador, treballant en
l’assistència a refugiats colombians
que arriben a aquest país. Naturalment
Quito ens ha donat l’oportunitat de
gaudir d’una vida més familiar, i és
així que en aquesta ciutat andina han
nascut els nostres dos fills, la Maria i
el Nacho. Quan el Pere em demanava
col·laborar amb El Drac ens trobàvem
en plena mudança de Quito cap a
Ginebra, des d’on escric, ja instal·lat en
la que és la nova llar. Per ara vivim a
Ferney Voltaire, un petit poble a Franca,
frontera amb Suïssa, veí de Ginebra, on
segueixo treballant amb l’ACNUR, ara a les oficines
centrals. Mentre ens instal·lem pensem que en estar
a prop de casa, segurament podrem venir més sovint,
i de tant en tant anar a l’Egara. També per recuperar
algunes coses, després de 14 anys podria tornar a
practicar el hockey, ja n’hem parlat amb el Santi Imbers,
l’altre ratllat veí també de Ginebra. I ja estem buscat
algun club on córrer amb els veterans i on la Maria i el
Nacho puguin començar a jugar a hockey. Lògicament
espero que gaudeixin tant i aprenguin tant d’aquest
esport meravellós com jo ho he fet, però també espero
que juguin millor que el seu pare, potser com algun
del seus oncles! Allà on siguem serem tots de l’Egara,
i jo podré dir que un dia vaig veure jugar el Pol Amat,
el millor jugador del món, al primer equip i a l’Escola, i
que vaig gaudir d’aquell Egara del Pol i Santi Amat, Edi
Tubau, Jan Dinarès, Pep Ejarque, Víctor Pujol, Chupi,
Ramon Sala, de tants altres i del meu germà Miqui!
Aquestes són unes línies, a manera de Ratllats pel Món,
que sols puc acabar amb un Visca l’Egara!
14
TERTÚLIA
DE LA CASA I PER MOLTS ANYS
Els primers equips de la casa comencen la temporada
amb nous projectes a mitjà-llarg termini
Els començaments de temporada a l’Egara sempre
són il·lusionants. A la Secció de Hockey s’allarga
fins al desembre, quan ja comences a pair on
poden arribar els respectius equips top de la casa.
Per equip top entenem Egara DHM, Egara DHF i
Egara 1935 DHB. Feta la puntualització.
Dins la línia masculina s’ha construït un projecte
nou. Patricio Keenan ha agafat les regnes del primer
equip, substituint Ramon Rius, i Siso Ventalló ha
tornat al Pla del Bon Aire per fer-se càrrec del filial,
l’Egara 1935. Des de la direcció tècnica s’ha marcat
una manera de fer que va des del primer equip fins
a l’Escola.
“És un projecte que apunta al 2017. La idea es
treballar des del cadet al primer equip, passant pel
juvenil i per l’Egara 1935. Volem arribar a tenir un
equip competitiu, fet amb gent de la casa i que
lluiti plenament per guanyar títols i per estar a
Europa”, explica Keenan.
En aquest sentit, Ventalló també apunta que “tots
treballem en una mateixa línia. Hem d’aconseguir
que quan els jugadors passin de categoria no notin
pràcticament el canvi en la manera de fer i de jugar.
A més, com és el cas entre 35 i Egara, quan hi ha
jugadors vinculats encara és més important”.
Siso Ventalló sap que agafa el vigent campió de
DHB, però recorda que el principal objectiu, més
enllà de la lliga “és formar jugadors per al primer
equip”. A nivell de competició, “hem de classificar-
nos per estar al grup de dalt –entre els sis primers-,
però no tenim pressió. L’equip és nou, hem tingut
nou baixes que hem cobert amb alguns juvenils i
nois de Primera. Ens hem de cohesionar perquè
l’equip no té res a veure amb el de la temporada
passada”. Ara bé, el tècnic del filial apunta que
“hem mantingut un nivell alt per poder lluitar en
cada partit”.
A nivell personal, Ventalló admet que “sempre
m’ha agradat entrenar amb gent jove. És un bon
repte, amb nois molt seriosos que els agrada molt
jugar i que volen arribar a dalt i triomfar en el
hockey. M’encanta ajudar-los”.
15
Tornant al primer equip masculí, el seu entrenador
insisteix a anar pas a pas. “Volem anar partit a partit.
El primer que hem de fer és quedar entre els sis primers
per evitar el descens”. L’argentí insisteix en la salvació,
un objectiu que sembla poc ambiciós per un club de la
història de l’Egara. “La història demostra que l’Egara
podia ser ambiciós”, i argumenta que “el hockey ha
canviat i jo he de modernitzar l’equip i renovar-lo.
Així que en tot període de transició els objectius han
de ser menors. Primer hem de començar a funcionar
col·lectivament. Abans tiràvem d’individualitats i a
partir d’ara la nostra força ha de ser jugar en equip.
Un cop aconseguit el primer objectiu, anirem per al
segon. I a partir d’aquí ja es veurà”.
Enguany el sistema de Lliga ha canviat. Els Play-off
passen a ser una Final Four. Semifinal i final en un
cap de setmana i una mateixa seu. Keenan creu que
“aquest sistema ens afavoreix”, però no vol pensar
tan enllà: “primer hem d’arribar-hi”.
El femení, amb la base feta
Andy Lock, tècnic de l’Egara DHF, reconeix que la temporada passada no va ser fàcil. “Tot era nou i els inicis
sempre són complicats. Però vam aconseguir posar una bona base de treball i conèixer-nos. Ara, volem fer créixer
a partir d’aquests fonaments”.
L’entrenador del femení explica es basaran en la unió del grup. “Volem treure el màxim rendiment en cada
entrenament, a nivell col·lectiu i també de cada noia. Creiem en la cultura de l’esforç i del treball com a via per
arribar l’èxit. Aquest és el nostre objectiu”, diu.
D’aquesta manera, tampoc vol sentir a parlar de títols perquè “evitem pressió i crear massa expectatives. El que
us asseguro és que aquest equip competirà contra tots els equips i que tenim un potencial increïble per a treballar
a mitjà-llarg termini”.
Ferran MartínezFotos: Rafel Martín
16
HOCKEY
L’equip de Pacho Keenan ha derrotat al RS Tenis per
0-6 al pla del Bon Aire. Durant tota la primera part
l’encontre ha estat prou igualat amb alguns xuts poc
precisos de l’Egara i un parell de contres perilloses
per part de l’equip de Santander. No obstant això, al
minut 30 els ratllats han marcat el primer gol, obra
d’Eduard Arbós, que ha tancat el primer temps a
favor de l’equip local.
Després del descans l’Egara ha pujat el ritme i ha
coordinat bé les jugades mentre que el Tenis dequeia
físicament. Aquest canvi ha trencat l’equilibri de la
primera part, permetent a l’equip local d’anotar
cinc gols més. El segon, al minut 8 l’ha fet Guillem
Fustagueres. Molt seguit ha arribat el tercer, al minut
11 de Quera. El capità de l’ equip, Fustagueres, ha
anotat el seu segon gol deixant el marcador 0-4 en
el minut 21. Quera no ha volgut quedar-se enrere
i al minut 30 ha marcat també el seu segon gol.
Finalment Arbós, qui ja havia obert el marcador a la
primera part, ha arrodonit el resultat amb un últim
gol al minut 35.Gabinet de Comunicació i PremsaSecció de Hockey del Club Egara
Fotos: Jaume Farrés
DHMA: Estrena golejadora
Nota de la redacció: A partir d’aquest número, El Drac publicarà les cròniques de l’Egara DHMA elaborades pel Gabinet de Comunicació i Premsa de la Secció de Hockey del Club Egara.
17
Campionat del Món s21: quatre ratllades fan història
Hola ratllats! Som la Maria Tost, la Mariona Girabent, la Cristina i la Carola Salvatella. El mes de juliol vam
disputar el Campionat del Món amb la selecció espanyola sub21. Fou una experiència inoblidable i per això
la volem compartir amb vosaltres! Ho farem en forma de diari, escrit entre les quatre ratllades que vam
aconseguir el cinquè lloc mundial, la millor marca de la història.
18
HOCKEY
Dijous 25 de juliol:
Amb poc més d’una setmana de preparació, ens
vam trobar a les 9 del matí a la T1 de l’aeroport
de Barcelona per embarcar cap a Dusseldorf, les
maletes plenes d’il·lusió per disputar la Copa del
Món a Mönchengladbach.
Després d’instal·lar-nos, ens vam dirigir al Warsteiner
Hockey Park per al primer entrenament i adaptar-
nos a l’ambient de la competició. Descobrir aquell
espectacular estadi ens va fer augmentar encara
més les ganes de jugar i gaudir d’aquella gran
experiència!
Divendres 26 de juliol:
Faltava encara un dia per ala competició. Aprofitem
per fer una altra sessió d’entrenament i els últims
retocs per estar ben preparades! Al vespre ens
esperava una sorpresa: vam agafar l’autobús cap al
centre de Mönchengladbach on l’organització havia
preparat una recepció als equips. La diversió i el
bon ambient no hi van faltar! Fotografies amb les
jugadores dels altres equips, balls africans, una mica
de pica-pica i, ara sí, a punt per començar!
Dissabte 27 de juliol:
A les 16.30h amb una mica de nervis arribava el
nostre moment. Al primer partit ens enfrontàvem a
Anglaterra, un equip conegut, molt fort físicament
i sempre difícil. Al minut 5 Carola Salvatella va obrir
el marcador. Minuts més tard, altre vegada la Carola
marcava. L’equip no va afluixar i Maria Tost va fer el
tercer a l’inici de la segona meitat. A partir d’aquest
moment, vam poder jugar i vam acabar guanyant
5-0. El primer objectiu, el top 8 món, estava més a
prop.
Diumenge 28 de juliol:
Com cada dia després de llevar-nos, toca una
passejada pels boscos del voltant de l’hotel. A les
18h juguem per primera vegada a l’estadi principal!
Ens enfrontem a les amfitriones, així que l’ambient
és màxim i també l’expectació. 70 minuts de lluita,
70 minuts defensant i sense parar de córrer. El
partit se’ns va posar dues vegades en contra, però
vam aconseguir l’empat a 2 amb un gol de Carola
Salvatella. Cal destacar també el gran partit de la
Gira, que va parar un strock i va frenar tots els atacs
de les jugadores alemanyes.
Dilluns 29 de juliol:
Primer dia de descans. Ens quedava l’últim partit de
grup enfront Bèlgica, una victòria i seríem primeres
de grup. Entrenament suau, descans a l’hotel, una
visita al supermercat del poble i a dormir!
Dimarts 30 de juliol:
Altre vegada a les 16.30 de la tarda al camp 2,
les quatre ratllades estem a punt per començar
l’últim partit de la primera fase davant les belgues
(teòricament l’equip menys perillós del grup). I 3-0.
S’acaba la primera fase, primer objectiu complert.
Som primeres de grup i ens hem classificat per jugar
els quarts de final, ja estem entre els 8 millors equips
del món!
Dimecres 31 de juliol:
Altra vegada dia de descans, taller de fisioteràpia
i reunions tàctiques. Estones de relax i diversió
19
juntament amb les noies de la selecció xinesa amb qui
compartíem hotel! Una bona manera de descobrir una
altra cultura.
Dijous 1 d’agost:
El dia somiat per totes, l’oportunitat històrica d’entrar
per primera vegada a semifinals en un campionat del
món sub21. Plantegem un partit molt seriós davant
les índies, el primer equip no europeu al qual ens
enfrontem. Una primera part molt igualada ens permet
marxar al vestidor amb un empat a 2. Tot i així, els
errors defensius i la gran efectivitat de les rivals fan que
acabem perdent 4-2, resultat que ens deixava fora de
la lluita pels 4 primers llocs. Calia aprendre dels errors
i no parar de lluitar fins a complir el segon objectiu:
aconseguir un cinquè lloc mai assolit per Espanya i
entrar a la història del hockey estatal.
Divendres 2 d’agost:
Últim dia de descans. Ens queden tan sols dos partits
a Mönchengladbach, això s’està acabant i totes volem
gaudir i aprofitar al màxim aquests últims dies.
Dissabte 3 d’agost:
Ens enfrontem a per la lluita del cinquè al vuitè llocs.
Temperatura de més de 38 graus. Enmig d’una gran
quantitat d’ocasions de gol arriba el primer gol sud-
africà. Però sabem que estem fent les coses bé i que no
s’ha de perdre la paciència, i així, en menys de 5 minuts,
aconseguim capgirar el marcador i establir el definitiu
1-3. Un resultat que ens classifica per jugar el cinquè i
sisè llocs, enfront Austràlia.
Diumenge 4 d’agost:
Arriba el moment més important i el més esperat.
Sonen els himnes al Warsteiner Hockey Park i comença
el partit! Les quatre ratllades tenim clar que passi el
que passi lluitarem fins l’últim moment. Com preveiem,
toca defensar gairebé tot el partit. Bones intervencions
de la Mariona a la porteria, algun o altre contraatac
perillós ,i per fi, en un rebot de penal, arriba el nostre
gol. Mitja part amb el resultat favorable, cal aguantar
35 minuts més. Entrega, esforç i sacrifici de totes les
jugadores, defensant cada pilota com si fos la última
i lluitant fins l’últim segon. Objectiu assolit, alegria
màxima, som cinquenes del món!
Després d’una bona celebració, tornem a l’estadi per
veure la final de la Junior World Cup entre Holanda
i Argentina. Aprofitem per canviar roba amb les
jugadores dels altres països i fer-nos fotografies per tal
de no oblidar mai aquests moments!
Sens dubte, estem les quatre d’acord en que ha estat la
millor experiència viscuda fins ara, hem vist el hockey a
nivell mundial, hem après i crescut com a jugadores i el
què és més important, ens hem divertit tant dins com
fora del camp!
Dilluns 5 d’agost:
De bon matí, i després d’una llarga nit per
Mönchengladbach, toca tornar a Barcelona i començar
les nostres vacances.
A renovar energies per començar la temporada a tope!
Esperem un bon any per l’Egara DHF i lluitarem perquè
així sigui.
Maria Tost, Mariona Girabent , Cristina Salvatella i Carola Salvatella
20
ESCOLA DE HOCKEY
La segona setmana de setembre va començar el curs 2013/2014 a l’Escola. Uns 320 alumnes, entre nens i
nenes, en formaran part. Com a novetats, enguany, s’ha habilitat un nou servei de bar i terrassa al camp
“Cesc Llongueras”, d’aquesta manera els pares poden veure com entrenen els menuts, mentre gaudeixen
d’algun refrigeri. Així mateix, es pretén alliberar la zona lateral on fins ara se situaven els pares per tal de
donar una mica d’aire als petits i que no se sentin tan pressionats. Segur que la iniciativa serà ben rebuda
per grans i petits.
Inici de Curs i nou servei de bar
Visita del Del Alster
El diumenge 22 de setembre, al Camp 3, es van disputar uns interessants partits entre nenes benjamins
entre el club alemany Der Altser d’Hamburg i el Club Egara. Els tres partits es van realitzar en format 5X5 i
7x7, i el resultat va ser favorable en els tres partits a les jugadores locals.
Posteriorment va tenir lloc el tercer temps, en què els pares de les nenes ratllades van convidar a un aperitiu
a totes les jugadores i als seus familiars. Sembla ser que s’hi van trobar tan a gust, que alguns pares es van
quedar a dinar paella amb els alemanys.
21
Inici de Curs i nou servei de bar
Jornades de formacióAmb la col·laboració del nostre
àrbitre Ignasi Petanàs s’han
realitzat un seguit de xerrades de
formació als jugadors de l’escola,
sobre els canvis introduïts al
reglament. Entre altres cal
destacar que a la modalitat de
hockey sala es passa a jugar amb
un jugador menys i se suprimeix
l’anomenat autogol tant a herba
com a sala.
Pere MoraFotos: Rafa Martín i altres
22
TENNIS
Fa 24 anys que el Club organitza aquesta competició juvenil, conjuntament amb la Federació Catalana de Tennis. Cada mes de juliol, i com a complement a les escoles esportives dels clubs, organitzem aquesta competició única a tot el món, ja que en un radi molt petit, més de 100 clubs d’arreu de Catalunya participen en el citat circuit, donant cabuda a més de 12.000 jugadors. Molts d’aquests jugadors vénen d’altres comunitats i de països interessats pel gran nivell de tennis i per la facilitat de jugar prop de les seves residències.
En aquesta competició participen jugadors de 8 a 19 anys, tant noies com nois.A l’Egara s’han disputat tres torneigs durant el mes de juliol: de l’1 al 8 han jugat els Benjamins, Alevins i Infantils; del 8 al 14, Cadets i Júnior; del 15 al 21 hem repetit amb Benjamins, Alevins i Infantils. La participació total ha sumat més de 450 jugadors.Durant aquest 26 anys el Jutge Àrbitre de la competició ha estat en Fulgenci Vallejo.
Circuit Juvenil d’estiu
23
El 7 de juliol vam finalitzar la temporada de partits de tennis de dobles veterans, encontres que des de l’any passat vam estar disputant, amb una i celebració força nombrosa, compartint un refrigeri i incloent-hi els jugadors que van participar amb el joc de dòmino.Enguany també tornem a celebrar-ho tots plegats, amb la satisfacció de veure que el grup ha experimentat un augment considerable arran de les altes de socis que s’han produït al Club, provinents d’altres clubs. A tots ells els agraïm la cooperació i l’entusiasme per integrar-se amb la resta de companys.
Hem de fer una menció especial a aquells companys que durant la temporada han sofert lesions diverses, unes de poca durada i d’altres una mica més llargues. A tots els fem arribar el nostre agraïment i la nostra admiració per la seva col·laboració durant tot el temps que han participat a la competició.Una salutació amb afecte per a tots.
Albert Bofarull
Torneig de dobles veterans de diumenges al matí
24
PÀDEL
El proper dissabte 12 d’octubre, la Secció organitza les 12 HORES DE PÀDEL 2013.
Com sempre, hi haurà esmorzar, molt pàdel, dinar-barbacoa i a la tarda gintònics, snacks i sorteig de regals.
Les inscripcions ja estan obertes a Recepció del Club o mitjançant correu a:[email protected]
Us hi esperem.
Les 12 hores
Els passats 14 i 15 de setembre, es va iniciar la Lliga Catalana de Pàdel (Edició Interclubs Vallès) per a la temporada 2013-2014.Enguany, el Club presenta quatre equips femenins, amb l´ Equip A jugant a Primera Categoria, dos equips masculins en categoria absoluta i dos equips a Categoria Veterans.Els desitgem molta sort i molts èxits.
Francesc Devant
Equips de l’Interclub Vallès, temporada 2013-2014
25
GOLF
Com molts ja sabeu, disposem d’un nou servei. Per a la seva utilització recomanem que en seguiu les instruccions.
També us volen indicar que és important que reserveu hora a recepció, d’aquesta manera ens ajudeu a organitzar-
ne millor l’ús.
Hem estrenat simulador
26
GOLF
Ubicació: gimnàs vell del Club.Un simulador de golf és un aparell format per un tee amb una sèrie de sensors i una pantalla on es projecta el vol de la bola i es visualitzen diferents paràmetres de l’impacte del swing i del vol de la bola, tal com velocitat del swing, angles i punt d’impacte, i respecte al vol, la direcció, elevació i distància assolida.Es poden fer tirs a un driving range o simular una partida de golf de 9 o 18 forats, per a un màxim de 4 jugadors simultàniament.
Material: El Club posa a disposició dels usuaris diversos jocs de pals i boles, de manera que sols és necessari aportar el propi guant. Es prega que es deixi el material en el mateix estat i ubicació en què s’ha trobat.Manual d’ús: Es troba en el document existent en el taulell del simulador. Per a la primera utilització és recomanable que contacteu amb Jordi Prat (676.990.652), vocal de la Secció, qui farà una breu explicació del seu funcionament.
Jordi Prat
Reglament d’ús del simulador de golf
Existeixen dues formes de utilització:
UTILITZACIÓ LLIURE
Qualsevol soci del Club Egara, major de 18 anys o menor acompanyat, pot reservar les instal·lacions a la recepció del Club, per un mínim de ½ hora i un màxim d’1 hora, en cas que la demanda no permeti mes estona.
Preus per a socis: • ½ Hora, 5 euros • 1 Hora, 8 euros.
Pagament. Es farà directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci.
UTILITZACIÓ ASSISTIDA PER PROFESSIONALS
Qualsevol soci o no soci del Club pot contractar classes particulars, o en grups de màxim dues persones, directament als professionals designats.Es concerta l’hora directament amb el professional, que farà la reserva oportuna de les instal·lacions.
Preus per a socis: Preus per a no socis: • ½ Hora, 25 euros (20+5) • ½ Hora, 30 euros (20+10 • 1 Hora, 40 euros (35+5) • 1 Hora, 45 euros (35+10)
Pagament. La quota d’utilització serà abonada directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci, i la part del professional directament a ell.
Professionals designats: Jordi Plà (653.171.370), Chema Iturmendi: (649.396.810)
27
28
HÍPICA
Em semblava interessant explicar el concepte Poniclub, perquè així tots coneguem el que significa, ja que sovint no es valora suficientment. Nosaltres ensenyem a muntar els nens amb ponis. I us preguntareu: per què no en cavalls?Abans de res hem de saber que a França, Alemanya, Bèlgica, on l’equitació és un dels esports més practicats o el més practicat, l’aprenentatge dels infants es realitza amb ponis.La mida del poni permet al nen poder utilitzar totes les ajudes (sobretot cames, la més important i necessària per aprendre a muntar, cosa que en
el cavall, pel seu volum, és impossible). El nen va sobre el cavall però sense poder incidir en ell.També permeten desenvolupar moltes altres habilitats. El modus vivendi en un poniclub entrena les activitats en grup, la cura dels ponis, els treballs, els jocs, la disciplina, el respecte a unes normes de conducta per respectar el poni. Però hem de saber que hi ha quatre mides de ponis diferents, que els anem adaptant al desenvolupament físic i al nivell de munta dels nens:
Els Ponis
• PONI A, el poni que tothom identifica com a tal, el més petit de tots, amb una alçada de 110cm • PONI B, amb una alçada entre 110-130cm • PONI C, amb una alçada entre 130-140cm • PONI D, amb una alçada entre 140 - 148cm (a 149cm ja és cavall)
Foto: Poni A
29
La diferència entre poni i cavall és només la seva alçada. Tan sols hi ha una raça específica de poni, els shetland els més petits de tots i que són poni A. Treballant amb ponis aconseguim un aprenentatge més profund i segur de l’equitació, a part del vincle emocional i afectiu que s’estableix especialment entre ponis i nens.
Mònica Sala
Foto: Ponis A, B i C
Foto: Poni D
30
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Triatló: molt més que un esport
Estem iniciant una nova escola, la de triatló, en què espero que hi estigueu tan il·lusionats com n’estic jo. Cinc cèntims sobre el triatlóEl triatló és una prova multi esportiva formada per tres segments que se succeeixen sense pauses: natació, ciclisme i cursa a peu.
Beneficis que pots obtenir amb la pràctica del triatló
• En entrenar les tres modalitats, aconsegueixes un equilibri general de tot el cos. Amb la natació augmentes la teva massa muscular de la part superior del teu cos (braços, pit i esquena). Amb el ciclisme i la cursa a peu millores el teu tren inferior.• Més enllà d’una millora física, també s’hi desenvolupa la constància i l’esperit esportiu.• És un esport que allunya la monotonia, l’adrenalina s’hi activa amb força. Tot això combinat amb el pas per les tres disciplines esportives evita que el triatleta es pugi avorrir o desmotivar durant la seva pràctica.• En tractar-se d’una activitat de resistència, quasi la totalitat de l’entrenament és cardiovascular i així millora el funcionament del sistema.
Avantatges de practicar triatló a l’Egara
• Formaràs part d’una nova Escola Esportiva de la mà de grans professionals del sector.• Cada setmana rebràs els entrenaments (tant presencials com lliures) desenvolupats, fàcils d’entendre i complets. A mesura que s’acosti una competició (qui ho vulgui), es farà un entrenament i seguiment més personalitzat i específic per tal d’aconseguir els objectius.• Gaudiràs d’un entorn immillorable per practicar el teu esport. A part d’una piscina on nedar, el Club es troba en un entorn immillorable i d’accés immediat per poder practicar les altres dues modalitats restants: el ciclisme i la cursa a peu.
Recorda que el secret rau a voler fer-ho. La resta surt a mesura que t’ho proposes.
Salut i esports.Álvaro Ribas
Tècnic d’esports i Entrenador de l’Escola de Triatló
31
ACTIVITATS DIRIGIDES
S’ha acabat l’estiu, durant el que de ben segur t’has relaxat, has gaudit d’unes merescudes vacances i possiblement has deixat a un costat el tema de l’exercici i la dieta. Ara és l’hora de tornar a iniciar les nostres activitats diàries en les que s’ha d’incloure l’esport. Encara que iniciar novament una rutina d’exercicis pot ser molt difícil, sobretot quan l’arribada d’un clima més fresc està tan a prop, al Club oferim un ventall d’activitats en què es troben les classes dirigides. Comença la nova temporada 2013-2014 tant pels més petits de la casa, com pels que no ho sou tant i l’horari d’activitats dirigides per adults i infants ofereix alguns canvis dels que de ben segur gaudiràs. Pels més menuts de la família aquest any, a banda de poder realitzar Ballet, Jazz, Patinatge, Gimnens i Aquajocs, els nens de 4 a 12 anys es poden inscriure a l’activitat de Judo, una activitat de lluita esportiva, equilibri i disciplina personal. I per als adults els horaris han sofert alguns canvis. Als matins hem canviat les classes d’Aquawellness, ara pots venir a la piscina coberta del Club dimarts i dijous a les 08:15 a gaudir del medi aquàtic i començar el dia d’una manera fresca i divertida. Els dimecres a les 08:30 hem incorporat la classe de RSF, activitat de reprogramació corporal, en què es realitza un treball d’abdominals hipopressius. També al matí hem ampliat l’oferta de Ioga i Tai-txi, classes que s’imparteixen de dilluns a dijous a les 10:30.
Durant la tarda hem incorporat dues classes de Sumba-Tono els dimecres i divendres, activitat cardiovascular en què podràs moure tot el cos seguint diferents ritmes musicals i realitzar un treball de tonificació. No et perdis aquesta classe, t’hi divertiràs i hi realitzaràs un treball molt complert. També oferim Aquawellness cada tarda a les 19:30 i els dijous a aquesta mateixa hora hem introduït la classe d’Extrem Training & Stretching, una activitat en què realitzaràs un entrenament d’alta intensitat i en la qual acabaràs estirant tot el teu cos, una combinació perfecta que no pots deixar de provar.Dedica temps del teu dia a realitzar exercici, no ho vegis com una obligació, utilitza aquest moment per eliminar l’estrès i desconnectar de la rutina diària amb alguna activitat que gaudeixis en l’horari que més et convingui. Si et flexibilitzes i comences a percebre l’esport com un hobby et sentiràs més motivat, actiu i preparat per al dia a dia. Ja ho saps, pots venir sol o acompanyat, no busquis excuses. Aquesta temporada FES ESPORT, FES SALUT i fes-ho al teu Club, el CLUB EGARA.
Alexandra Marín Martínez Coordinadora d’Activitats Dirigides
Nova temporada
32
ACTIVITATS DIRIGIDES
33
53, els Karamàzov
34
Tornen la subhasta i el carteig
Començat el setembre, la Secció de Brigde ja s’ha tornat a posar en marxa per jugar cada tarda de dijous, després de l’aturada per vacances durant el mes d’agost. El curs passat el vam acabar el juliol, quan encara quedaven alguns membres de la secció per l’Egara que no es volien perdre ni una jornada de joc. Però n’hi faltaven molts que ja havien marxat a passar l’estiu en llocs menys calorosos i per aquest motiu, la festa de final de curs es va celebrar a finals de juny.Aprofitant l’últim dijous abans de Sant Joan, vam ocupar tarda i vespre la sala del primer pis per jugar una estona a bridge -perquè després no fos dit que només fan gresca. Un cop acabada la partida, la responsable de la secció, la Marta Martí, va obsequiar tots els jugadors amb una safata en forma de gallina i unes pastes a dins o una colònia. Així, com ja és tradició de fa uns anys, van marxar tots amb un regal sota el braç.Per fer passar la gana, la Marta va cuinar crema de meló, quiches de formatge i pernil dolç, truites a la jardinera i, d’acord amb les dates, coca de Sant Joan amb xocolata. Com a tota bona festa no hi va faltar la música, en aquest cas, havaneres a càrrec del Jaume Vilanova, acompanyat de la seva guitarra, la veu de tota la resta i els mocadors blancs en entonar La bella Lola.
Marta Martí
BRIDGE
35
36
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
EDU QUEMADA
Rioja o Penedès? No hi ha color. Rioja
Rubias o Morenas?Aquí sí que hi ha color, i si no, algunes se’l posen. Jo em vaig quedar amb la rubia, però natural!
Esperar i jugar a la contra o tenir la pilota per proposar tu?Tenir la pilota, a priori, et dóna més control de la situació.
Què prioritzes. Un bon atac o una bona defensa?Un bon equilibri és el secret però al final has de fer sempre un gol més que el contrari.
Què prefereixes, ser jugador o entrenador?Ara entrenador. Les cames no donen per jugar.
L’Egara té equip per aspirar al títol. L’Egara té un equip amb molt futur i que ha de seguir creixent.L’Egara ha d’estar sempre en creixement continuat i preparat per aspirar al titol.
Lliga espanyola o lliga belga? Una lliga espanyola com la belga.
Per a un migcampista què és més imprescindible. Un bon tackle o una bona passada?Un bon tackle. Fer una bona passada és més fàcil d’aprendre.
Per a un merengón com tu. Ancelotti o Mourinho?Els extrems no són bons i Mou està en un d’ells.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Segon entrenador de l’Egara DHM
37
1314
15
11
12
Casillas o Diego López? La dona de Casillas i l’actitud de Diego Lopez.
Defineix-te com a entrenador: estil Camacho, de crit i gesticulació des de la banda, o pausat i tranquil, tipus Rijkaard?Per manera de ser, seria més tipus Camacho (sense suar tant). Ara estic aprenent a ser més tranquil, tipus Rijkaard, però no tan empanat.
Més enllà del hockey i per influència familiar. Natació o waterpolo? Jo a dins l’aigua m’ofego, però sóc partidari dels jocs d’equip. Waterpolo.
Carn o peix?Si m’ho preguntes així, peix.
Sopar amb vi o cervesa artesana? Una mica de cada.
Després d’un bon sopar. Postres o gintònic directament?A casa meva les postres, si n’hi ha, sempre són després del gintònic.
Ferran Martínez
10
38
LA VEU DEL DRAC
Escriu-nos a [email protected]
Vols publicitar-te aEl Drac?Si vols que el teu anunci surti publicat a El
Drac pots posar-te en contacte amb l’equip
de redacció a través de [email protected]
LA BÚSTIA
39
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
“–I per què no?” D’aquí ve tot, del líder que ho veu clar que va gosar amb la pregunta. I, és clar, després, imbuïts
de l’esperit Karamàzov, els altres líders van dir el convicent “–bueno, parlem-ne” que, com sap tothom, és sinònim
de sí. Comptat i debatut, que ja tenim el sopar de final de temporada al començament de la temporada.
Les justificacions dels líders van anar del “–no hi ha dates” com a primera resposta, fins al desitjat “–l’any passat ja
ho vam fer així”. Ah, la llei de la inèrcia! Sense ella estaríem perduts. De la seva mà el canvi ha esdevingut norma
i la norma, dogma: el sopar de final de temporada és al començament de la temporada. Punt i final.
El frívol, que se’n riu del líder que ho veu clar i dels altres líders, dels Karamàzov i de la llei de la inèrcia, considerarà
que no hem d’aturar-nos aquí: “–Si la fem, l’hem de fer bé: que els Reis vinguin al Club al juliol i el Carnestoltes
el sofrirem a l’octubre.” De descastats n’hi ha hagut sempre.
Però ni el líder que ho veu clar i els altres líders, ni la llei de la inèrcia, ni molt menys els Karamàzov –comptant-
hi el pare, en Fiodor Pàvlovitx, un caràcter– són de la broma. Cal fidelitat a les preguntes, l’únic que ens queda.
I vindrà un dia, és profecia, que la truita regressarà a l’ou. Un altre líder que ho veurà clar gosarà amb la pregunta:
“–I per què no?” Els altres líders, imbuïts de nou pels Karamàzov, faran el “–bueno, parlem-ne”, sinònim del sí. I
patapam, ja tornarem a tenir el sopar de final de temporada al final de la temporada; tornarem a passar pels “–
no hi ha dates” i “–l’any passat ja ho vam fer així”; i la llei de la inèrcia exercirà un altre cop; i el frívol descastat
se’n fotrà una vegada més.
Així, ens queden cinc preguntes: a l’inici dels temps, el sopar de final de temporada era al començament o al final,
de la temporada? El frívol descastat i el líder que ho veu clar són un? Què va ser primer, l’ou o la truita? Qui la va
dictar, la llei de la inèrcia? I aquests Karamàzov, són socis?
Pere Ejarque
53, els Karamàzov
EL DRAC
Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 [email protected]