Download - El Dia a dia d'una lesió
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
Pere Cortés Roca
Treball de Recerca
Tutor: José Luis Herrera
2n de Batxillerat 2
IES Montserrat
6 de novembre del 2013
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
1
Agraïments:
Aquest Treball de Recerca no hagués estat possible sense l’ajuda d’aquelles
persones que han estat en mi durant tot el procés de realització, així que
agraeixo al professor d’educació física i tutor de primer d’ ESO a l’I.E.S.
Montserrat i tutor del Treball, José Luis Herrera, la seva inestimable
col·laboració.
També vull agrair a totes les persones que em van ajudar en tot el procés de
recuperació des de la meva família fins els meus amics, passant per el
personal de l’hospital i el de rehabilitació. També la col·laboració i interès del
fisioterapeuta del Club Esportiu Europa, Marc Sisquella, que m’ha ajudat a
respondre molts dubtes sorgits.
Moltes gràcies.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
2
ÍNDEX:
Pàgines
1. Introducció 3
2. Les fases d’una lesió de menisc 4
3. Dia a dia d’una lesió 7
Del 2 de gener al 14 de gener 8
Del 14 de gener al 28 de gener 13
4. Operació 17
5 i 6 de febrer 18
Del 5 de febrer al 18 de febrer 20
Del 18 de febrer al 4 de març 24
Del 4 de març al 19 de març 25
Del 19 de març al 13 d’abril 28
5. Fisiologia del genoll 32
Lligaments 34
Meniscs 35
6. Entrevista al fisioterapeuta 37
7. Conclusions 42
8. Bibliografia 44
9. Annexos 45
Història del C.E. Europa. 46
Ressonància magnètica 48
L’entrevista des del meu punt de vista 51
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
3
INTRODUCCIÓ:
Molts nens i nenes, quan són petits tenen un somni, ser futbolistes
professionals. Un somni el qual molt pocs arriben i que amb el pas del temps,
altres canvien per altres professions, però mai sense deixar de banda l’estima a
aquest esport. Aquest és el meu cas, com el de molts altres. Quan arribes a
una certa edat, i veus que et queda moltíssim camí per arribar-hi veus que
potser no és la millor opció. Tries un altre camí, en el meu cas els estudis de
ciències de l’activitat física i de l’esport. Però, com bé he dit abans, sense
deixar endarrere la il·lusió per seguir practicant l’esport de la meva vida. Per
sort puc gaudir i jugar en un club centenari de Barcelona, el Club Esportiu
Europa. En concret, sóc jugador del Juvenil “D” del club i jugo en la primera
divisió Juvenil de la federació de futbol de Catalunya.
Com tota activitat, esport, feina... el futbol té els seus riscos. Un d’ells i molt
comú són les lesions. Són ruptures, esquinços, derrames, sobrecarregues... tot
tipus d’anomalies físiques que no et permeten gaudir de l’activitat esportiva al
cent per cent.
El futbol, és un esport molt exigent físicament i quan portes el teu cos al límit
pots patir diverses lesions. Durant els anys que jugo he patit diferents petites
lesions, que amb un petit període de descans i alguna sessió de recuperació he
pogut superar amb facilitat. Però el dia 2 de gener del 2013 em vaig fer la lesió
més greu que he patit fins ara: un trencament del menisc intern del genoll dret.
Aquesta lesió va ser molt dura per a mi, ja que sóc una persona que li encanta
moure’s i fer molt esport. En aquest període que estava lesionat, sempre em
feia la mateixa pregunta: tornaré a sentir-me igual després de la lesió física i
psicològicament? Finalment vaig decidir que podria ser una bona tesi per un
treball de recerca, i juntament amb el meu tutor, el José Luis Herrera, hem
muntat un treball de recerca amb una finalitat i una conclusió: aprendre més
sobre l’anatomia del genoll i com la psicologia annexa d’una bona recuperació
física té un gran paper en la recuperació de la lesió.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
4
LES FASES D’UNA LESIÓ DE MENISC.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
5
Trencaments de menisc: són causats per un traumatisme indirecte exercit
sobre el genoll. Les característiques de l’accident gairebé sempre són les
mateixes:
Moviment brusc, ràpid i quasi instantani. Generalment violent.
Actua de tal manera que el genoll suporta tota la forta pressió del
traumatisme.
Sorprèn l’articulació en diferents situacions, com per exemple quan el
genoll es troba en hiperextensió forçada i violenta, com en el cas d’un
futbolista que dóna una puntada de peu al buit.
Símptomes: la successió dels fets normalment és la següent:
Dolor molt intens i, de vegades, esgarrant.
Limitació funcional de l’extremitat, generalment en el genoll es bloqueja
a la flexió.
Podem trobar derrame articular.
L’únic que varia és la intensitat dels símptomes.
Examen clínic:
Claudicació per dolor.
Augment del volum del genoll en menor o major intensitat, per culpa del
derrame.
Dolor a la pressió digital, sigui interna o externa.
No sempre s’aconsegueix realitzar un examen més complet ja que el
dolor de l’articulació és molt abundant.
Radiografia: generalment és normal ja que serveix per descartar qualsevol
tipus de lesió annexa. Com ara despreniments ossis per tracció, tumors...
Diagnòstic: en aquest moment, en la majoria de casos, només s’aconsegueix
determinar que es tracta d’una important lesió en parts toves. No és possible
identificar amb precisió una lesió determinada.
Tractament: el repòs del genoll serà absolut. Un embenat contundent obert
perquè no ens permeti la mobilitat de l’articulació. Prendre els antiinflamatoris
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
6
receptats pel metge. Col·locar-li gel amb abundància a la zona afectada. De 7 a
10 dies amb l’ajuda de crosses.
Més proves: es realitzen altres proves que ens ajuden a veure amb més
claredat l’abast de la lesió, com ara la ressonància magnètica. Aquesta prova
ajuda al doctor a valorar la lesió i decidir si cal algun tipus d’intervenció
quirúrgica.
Meniscectomia artroscòpica: és l’ intervenció que es fa servir en vies més
generals. Ens trobem múltiples avantatges. Ens permet una visualització global
de l’interior de l’articulació. També podem veure una resecció del menisc
selectiva, limitada pel segment trencat o lesionat del menisc, mantenint la resta
intacta. Amb bones tècniques és possible aconseguir una extracció del
despreniment de menisc de la càpsula. El post operatori és molt breu però
dolorós. Necessita una immobilització total d’uns 10 dies i després la
recuperació pot ser d’un termini temporal diferent per a cada persona.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
7
DIA A DIA DE LA LESIÓ.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
8
Dimecres 2 de gener
Després de cinc mesos de treball intens, entrenant mínim tres cops per
setmana arriben les vacances de Nadal. On el club ens dóna una setmana i
mitja de festa. Aquest dimecres, era el primer entreno després de la petita
pausa i el primer de l’any 2013. Naturalment, després de passar un petit
període sense realitzar una activitat física regular, el cos tècnic va preparar
unes sessions en les quals es treballés per millorar la forma física, fent
exercicis tàctics i tècnics. Al final de la sessió, vam fer una ronda de xuts a
porteria, lliures, és a dir, sense oposició. En aquell exercici final va ser on vaig
patir la lesió. Al colpejar la pilota, la cama es va estirar del tot i això va provocar
que notés un petit mal gest i “creck”. Normalment quan estàs en calent, quan
notes petites anomalies al teu cos, no les notes tant, i això és el que em va
passar a mi. Quan va acabar la sessió i el meu cos ja estava més relaxat
després de l’activitat física vaig començar a notar com un pinçament al genoll
dret cada cop que recolzava aquesta cama al terra. A mesura que anava
passant el temps m’anava fent més mal i el pinçament era cada cop més fort.
Després de sopar vaig prendre un antiinflamatori. En cap moment vaig pensar
en que aquest mal gest seria el principi d’una llarga experiència com la que he
passat.
Dijous 3 de gener
Quan em vaig aixecar del llit i vaig recolzar la cama dreta al terra per tal
d’incorporar-me vaig notar un dolor bastant agut a la zona del genoll, més
abundant del que sentia el dia anterior. Ràpidament vaig mirar-me el genoll i es
podia apreciar amb remota facilitat que tota la zona de l’articulació esmentada
anteriorment estava inflamada. La meva primera reacció va ser de preocupació
i de seguida vaig comunicar el que em passava als meus pares i a
l’entrenador. Vam quedar que aniria a veure a la fisioterapeuta del club i que
em faria una exploració per poder deduir l’abast de la lesió.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
9
Vaig arribar al camp d’entrenament i li vaig explicar les sensacions que tenia a
la fisioterapeuta. Ella em va fer un seguit de proves d’exploració bàsiques per
tal de descartar lesions més greus. Primer de tot em vaig estirar a la llitera cap
per amunt mentre la fisioterapeuta em sostenia el taló de la cama lesionada,
amb la cama doblegada. Va fer pressió per comprimir el genoll mentre és
trencada la cama cap a dins i cap a fora per tal de generar molèstia o dolor. Un
clic o un dolor sobre la part interior de l'articulació indiquen una ruptura o
pinçament a l’interior del menisc. Aquest examen físic és conegut com a prova
de McMurray1.
Després de realitzar la prova de McMurray, per descartar una de les lesions
més comunes d’aquest esport (el trencament del lligament creuat anterior) va
procedir a fer-me un altre examen físic. Seguidament va descartar la lesió que
més temia, i em va recomanar que no practiqués més esport fins que no
m’hagués examinat un metge qualificat en traumatologia.
1 McMurray nom del doctor que va descubrir aquest examen físic.
Es veu com el professional
subjecta la cama lesionada, una
mà per la zona del genoll i l’altre
per el taló. La prova consisteix en
fer rotar la cama, buscant una
molèstia o un dolor.
Imatge d’un genoll inflamat a
causa d’un trencament de menisc
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
10
Informe mèdic de la visita d’urgències a la Clínica Sant Honorat.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
11
Divendres 4 de gener
Conseqüent amb el consell que em va donar la fisioterapeuta del club, vaig
decidir, junt amb els meus pares anar d’urgències a l’hospital que cobreix la
meva assegurança. La Clínica Sant Honorat2. El doctor de traumatologia
d’urgències de la clínica primer de tot em va preguntar un per un sobre els
moviments que havia fet en quan vaig notar per primer cop el dolor. Aquesta
pregunta és clau per poder tenir més dades de la lesió patida. També em va
preguntar les sensacions que tenia. Li vaig respondre que tenia dificultats per
caminar i que cada cop que estirava la cama del tot, notava una pressió a la
part interna del genoll molt aguda.
Després d’aquestes preguntes va passar a fer-me un examen físic igual que el
que em va fer el dia anterior la fisioterapeuta del club, és a dir, que va aplicar-
me la prova de McMurray i va descartar un trencament dels lligaments creuats
anteriors. Posteriorment, vaig passar a la sala de raig x. Per tal de fer-me unes
radiografies per descartar cap anomalia ni cap lesió a l’estructura òssia (ròtula,
tíbia, peroné o fèmur). A la radiografia el metge va poder veure que no patia
cap lesió òssia i va tornar a realitzar-me la prova de McCurray.
Després d’aquests exàmens, va dictaminar i posar a l’expedient mèdic que
patia un pinçament al menisc intern del genoll dret. Va col·locar-me una bena
dura, per tal de immobilitzar l’articulació però a la vegada deixant una mica de
mobilitat. És una vena que s’aplica des de la cuixa fins quasi bé al final del
bessó. Amb la cama semi flexionada. Va aplicar-me un embenat compressiu
del genoll. Aquest embenat es fa servir per tal de reduir o contenir una
inflamació. Primer de tot em va col·locar el genoll en una posició de semi flexió
entre uns 5 o 10º. Aleshores em va aplicar una capa de bena de cotó que
envoltava just des del turmell fins quasi bé el final de la cuixa. Després em va
aplicar una bena adhesiva per sobre de la bena de cotó amb forma d’espiral
per tal d’aconseguir un grau adequat de tensió i de superposició.
2 Av. del Tibidabo, 20 (Sant Gervasi)
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
12
Em va receptar prendre’m un antiinflamatori cada 8 hores durant una setmana,
també ser ajudat durant deu dies per dues crosses. El metge em va marcar
dues setmanes de repòs i em va donar hora per tal de que el doctor em visités i
controlés l’evolució de la lesió.
Del divendres 4 de gener fins el 14 de gener
Van ser dues setmanes molt dures d’estar quasi deu dies caminant amb l’ajuda
de crosses i sense poder recolzar el peu dret a terra. Van ser dies on van
passar moltes sensacions i pensaments diferents. En cap moment vaig pensar
en que seria una lesió greu ja que quan va arribar el dia 14, vaig anar a visitar
al doctor. Primer de tot em va retirar la bena i em va fer un petit i ràpid examen
físic. Com era de preveure, la inflamació havia disminuït amb claredat i les
reacciones fisiològiques del meu genoll dret eren, dins de la situació, normals.
Per revisar el líquid sinovial del genoll, em va fer estirar totalment la cama, i
amb els nusets de la seva mà em va donar uns copets a la ròtula amb la
finalitat d’examinar la estabilitat del genoll. En el cas de que la ròtula s’hagués
mogut inestablement seria un clar símptoma de que es podria haver petat una
mica de líquid sinovial. Després d’aquesta revisió, va dictaminar que a falta de
proves més exactes, el resultat era de que havia sigut un pinçament de menisc
i que ja estava a punt per començar la rehabilitació esportiva al club. Per
assegurar-nos de que tot estava en ordre, em va donar hora a la Clínica
Manchón per tal de fer-me una ressonància magnètica.
En aquesta imatge es veu la bena
més superficial, una bena dura
que no em deixa estirar ni reprimir
la cama més de 5 º.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
13
Del dilluns 14 de gener fins el 23 de gener
Després de la última visita al metge, i seguint les seves indicacions, vaig
començar una ràpida rehabilitació portada per la fisioterapeuta del club: la
Montse. Els dos primers dies només vaig fer exercicis de reforçament del
quàdriceps i del bíceps femoral de la cama dreta, per compensar l’esforç que
havia fet fins llavors la cama esquerra. Els exercicis començaven amb
estiraments, molt importants per no patir elongacions ni ruptures musculars al
tornar a practicar activitat física. Després, amb l’ajuda de una cinta elàstica,
lligada a un suport. Col·locar la cama de manera que la cinta t’aguanti per la
zona de la tíbia. I aguantant-te amb l’altre cama, consta en estirar cap
endavant, endarrere, a la dreta o a l’esquerra depenent si vols treballar
quàdriceps (endavant), bíceps femoral (darrera), abductors (dreta) i adductors
(esquerra). Després de fer 5 series de 20 segons de cada un passava a fer un
segon exercici. Amb l’ajuda del bosu3, feia diferents exercicis de propiocepció
amb dues finalitats: reforçar muscularment el quàdriceps i la resta de músculs
de la cama i augmentar la estabilitat del genoll. Finalment, per fer l’últim
exercici necessitava l’ajuda de la paret. Consistia en recolzar l’esquena i amb
les cames formar un angle de 90 graus. D’aquesta manera, treballava la
resistència dels músculs de la zona superior de la cama. Durant aquests dies,
la fisioterapeuta em va col·locar un” tapin neuromuscular”. Aquestes cintes
consisteixen en un innovador i efectiu mètode d’embenat que optimitza el
procés de recuperació del cos afavorint els processos regeneratius endògens;
últimament s’ha fet molt comú i popular entre els fisioterapeutes de tot el món.
3 El bosu
Em van col·locar el tapin des de la
zona interior de sobre del genoll
fins a la part exterior de sota del
genoll.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
14
Després d’aquests dos dies vaig passar a començar a córrer, progressivament
per no patir altres lesions. Però sense deixar de banda els exercicis anteriors i
poc a poc vam anar augmentant la dificultat amb la ajuda de peses i cintes amb
més resistència. Una setmana després, l’evolució del genoll era la correcte i
amb el consentiment de la fisioterapeuta i del cos tècnic vam decidir començar
a entrenar amb suavitat, però ja amb el grup.
El dia 16 de gener vaig acudir a la clínica per tal de fer-me la ressonància
magnètica.
Vaig fer dos entrenaments progressius i l’estat del meu genoll era correcte. El
divendres, dia en que el cos tècnic dóna la llista de convocats, jo estava dins.
La idea era només jugar si el partit no era molt dur i que el rival deixés jugar
sense molt contacte físic.
Finalment vaig sortir al minut 76 i al fer el primer desplaçament vaig notar un
petit pinçament a la zona que havia estat afectada. A l’acabar el partit i ja en
fred, vaig estirar la cama però no s’estirava amb totalitat si no que semblava
que estava bloquejada. També se’m va bloquejar l’articulació, i el dilluns vaig
tornar a anar a la fisioterapeuta, i va tornar a fer tots els exàmens físics fets
anteriorment. El seu dictamen va ser que no practiqués esport fins que no
tingués els resultats de les proves i saber la opinió del metge especialista. Vaig
esperar a anar a buscar els resultats de la ressonància magnètica. Me’ls van
donar el dia 23 del mateix mes. La primera persona amb coneixement mèdic
que va llegir-los va ser la fisioterapeuta del club, ja que no tenia hora amb el
metge fins la setmana que ve. M’ho va deixar ben clar, tenia un trencament en
el menisc intern del genoll dret, i ràpidament em va fer saber que el millor era
passar per el quiròfan. Jo ja m’ho imaginava i per això no em vaig estranyar
gaire. Ara només faltava donar-li les proves al doctor, i que em digués el què.
Dilluns 28 de gener
Aquest dia tenia hora amb el meu traumatòleg, el Dr. Montiel, primer de tot em
va preguntar que tal estava. Li vaig explicar tot el que havia passat en la
setmana anterior, des del partit fins que tenia la cama bloquejada. Després va
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
15
mirar els resultats de la ressonància. Des del primer moment m’ho va deixar
clar, havia de passar pel quiròfan si o si. En alguns casos de trencament de
menisc no és necessari passar per el quiròfan perquè amb una bona
recuperació enfortint els quàdriceps, els bíceps femorals i bessons poden suplir
la funció del menisc. Però en el meu cas no podia ser, perquè havia perdut la
mobilitat total de l’extremitat. Em va estar explicant una mica el procediment de
l’operació i vam buscar una data el més aviat possible. Dilluns dia 5 de febrer,
dintre d’una setmana. Però abans de l’operació havia de passar les proves
“pre-operatòries”. Jo vaig acceptar decidit, quan abans em recuperés millor,
volia acabar la temporada amb el meu equip amb total normalitat.
Resultats de la ressonància magnètica.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
16
Setmana del 28 de gener al 4 de febrer
A l’haver decidit la data tant ràpidament, al no tenir assimilat l’abast de la
lesió... va ser una setmana molt rara. En tot moment tenia l’operació en ment
però com he dit abans no en sabia la totalitat d’ella. Em pensava que era un pur
tràmit sense complicacions. S’anava apropant el dia de l’operació, tota la gent
que havia passat per ella em deia que estigués tranquil, que la recuperació, si
la feia bé, era ràpida.
El que em consolava més era que no m’havia trencat els lligaments creuats
anteriors. Una lesió que tot futbolista té por, que no vol patir i que requereix una
recuperació molt lenta i dolorosa.
Era el dia d’anar a fer el pre-operatori. Havia d’anar amb dejú per tal de fer-me
les anàlisis de sang. Després em van portar a una sala on em van fer un
electrocardiograma per veure que tot estava en ordre. Finalment em van fer
una radiografia als pulmons i al cor també, per assegurar que tot estava bé.
Totes aquestes proves són obligatòries abans d’entrar en un quiròfan pel fet de
que si les coses es compliquen no hi hagi més dificultats cardiovasculars. El
dilluns em van tornar els resultats. Els vaig portar al doctor perquè em donés el
vist i plau. Tot era correcte. Em va dir que l’endemà havia d’estar a les 12 a la
clínica de Sant Honorat amb dejú.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
17
OPERACIÓ.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
18
Dia 5 i 6 de febrer
Tard o d’hora havia d’arribar el dia. Un altre cop en dejú vaig sortir de casa.
Vaig voler anar caminant, per la simple raó de que estaria un temps caminant
amb ajuda de crosses i amb dificultat. Vaig arribar a l’hospital amb la meva
mare. Vam omplir el formulari d’ingrés a la clínica i ens van assignar una
habitació. Una infermera ens hi va acompanyar. Era una habitació normal, tal i
com esperava, amb un llit típic d’hospital, amb un armari gran, un lavabo, una
televisió i un sofà còmode per a les visites.
Va entrar una infermera i em va donar instruccions: primer de tot m’havia de
despullar i posar-me la bata blau clar típica. Al cap de 5 minuts va arribar una
altra infermera amb una màquina de depilar. Dit i fet, em va depilar un tros de la
cama dreta, concretament, des del començament del bessó fins la meitat de la
cuixa. Després de depilar-me vaig haver d’anar a la dutxa i netejar-me bé tot el
cos amb unes esponges especials que et donen allà. Ja dutxat em vaig tornar a
vestir amb la bata blava i em vaig estirar al llit. Va tornar la mateixa infermera, i
aquest cop em va col·locar un catèter a la zona anterior del canell per poder-
me subministrar substàncies directament a la sang.
Uns minuts després va aparèixer un noi, era el camiller... Ja era l’hora, i encara
no m’havia fet a l’idea fins al moment que vaig entrar a la zona de quiròfans.
D’aquesta part no me’n recordo molt. Però si que se que quan vaig entrar, vaig
saludar al doctor Montiel. Em va preguntar que tal estava i jo li vaig dir que bé.
Em moria de ganes de sortir d’allà, ja operat. Em va presentar els anestesistes.
Eren dos homes, que primer em van sedar i després em van injectar la
epidural.
Quan vaig recuperar bé el coneixement estava a una sala d’observació, amb la
cama embenada i amb una sensació de tenir molt de fred.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
19
Llavors vaig sentir la pitjor sensació que podia tenir. Vaig tocar-me les cames i
no notava res, però ràpidament vaig recordar que m’havien posat l’epidural i
vaig entendre que en una estona se’m despertarien les cames. Al cap d’una
mitja hora em van pujar a l’habitació. Havien passat dues hores i mitja des de
que m’havia vingut a buscar el noi de la llitera fins que em va tornar.
Estava tota la meva família esperant-me a l’habitació. Tot havia anat molt bé i
poc a poc se m’anaven despertant les cames, i cada cop notava més dolor a la
zona del genoll dret. Van anar venint visites, jo estava bé però encara no havia
expulsat del cos l’anestèsia ni els sedants. Fins que vaig orinar, i ho vaig
expulsar tot.
La cama em feia bastant mal i per això em van injectar calmants via el catèter.
El doctor va passar al cap de dues hores per explicar-nos com havia anat tot,
tot correcte, m’havia extret el tros trencat del menisc. Ja havia superat la
primera part de la recuperació.
Seguidament em van portar el sopar, però primer m’havia de beure una
ampolla de 33 cl. d’aigua per veure si el meu cos tolerava aliments i líquids.
Efectivament, llavors vaig començar a sopar, un menjar molt mític en tot el
món, el menjar d’hospital. Tenia molta gana, així que m’ho vaig menjar tot.
Quan vaig acabar va venir una infermera i em va explicar com aniria la nit.
Aniria passant cada dues hores una infermera per fer-me proves vàries. Em
prenia la pressió, em punxava per veure el sucre de la sang i em prenien el
pols.
Aquí es pot observar l’embenat
posterior a l’operació, i en tot
momento aplicant-li gel per baixar
l’inflamació.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
20
La nit es va fer molt llarga, el fet de tenir els talls al lateral del genoll no podia
dormir de costat. Entre que havia de dormir mirant cap amunt i que cada dues
hores em despertaven no vaig poder descansar gaire.
Es va fer de dia, em van portar l’esmorzar. Vaig passar tot el matí a l’habitació
amb companyia d’un amic. Finalment cap a la una del migdia va venir la
doctora i em va donar l’alta mèdica. Em vaig treure la bata, i per fi em vaig
vestir. Vaig agafar les crosses i vaig anar cap al cotxe.
Per sort, estava bastant conscienciat de que m’ho havia de prendre amb
paciència, que em quedaven un parell o tres de mesos sense poder fer vida
totalment normal.
Setmanes del 5 de febrer al 18 de febrer
El doctor m’havia manat repòs absolut. Això volia dir passar-me el dia estirat,
sigui el llit o sigui al sofà, sense fer cap mena d’esforç. Durant el dia havia
d’anar prenent antiinflamatoris i m’havia d’injectar heparina un cop al dia per
evitar coàguls en estat de repòs absolut.
Gràcies a tota la meva família i
amics van fer possible que fos una
setmana de repòs total
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
21
Vaig aprofitar la setmana per mirar sèries i estudiar, mentre de tant en tant
rebia alguna visita.
Al cap de setmana, junt amb els meus pares vam decidir que el passaríem al
poble. Amb el mateix objectiu, repòs absolut. Feia moltíssim fred, però el genoll
no em molestava. Quan va arribar la nit, em va començar a fer mal la zona
interior del genoll. Vaig pensar que era pel fred, i em vaig prendre un
antiinflamatori per poder dormir millor. Cap a les set del matí em vaig llevar
amb un dolor insuportable, vaig avisar als meus pares, i pensant fredament
vam decidir baixar a Barcelona per anar d’urgències i descartar el que més
possible era, una infecció.
Vam baixar ràpidament i per sort no hi havia gaire cua a urgències. Em van
atendre de seguida. Vaig explicar-li al doctor el que em passava, que tenia com
un dolor molt agut en tota la zona interior del genoll operat i que no ho trobava
normal. Ell va decidir que obriria la bena per examinar els talls i descartar la
infecció. Tot semblava correcte, va descartar la infecció i va arribar a la
conclusió de que en l’operació el doctor va poder tocar un nervi sensitiu que
passa molt a prop de la zona intervinguda i per això tenia aquell dolor.
Finalment em va canviar la bena i em va enviar cap casa per seguir fent repòs.
El dia 11 vaig anar a visitar el doctor que m’havia operat i que em portava tota
la recuperació. Li vaig explicar el que m’havia passat i va confirmar el que
m’havia dit l’altre doctor. Em va retirar la bena i em va treure els punts.
M’havien fet dos talls, un de 4 punts i l’altre de 3. Em va posar unes gasses a
sobre els talls perquè no s’infectessin i a sobre va col·locar-me una bena
elàstica per protegir-ho una mica. Seguidament em va omplir el full per poder
començar la rehabilitació el més aviat possible i em va dir que ja no calia que
m’injectés heparina.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
22
La veritat és que tenia una sensibilitat fora del normal, només que em posés o
em tragués la bena ja notava un dolor intens. A tota la zona interior del genoll i
la part de dalt del bessó.
Només en arribar a casa vam trucar al centre de rehabilitació per començar el
més aviat possible. Ens van dir, per sort, que començaria l’endemà mateix.
Tenia moltes ganes de recuperar-me, només pensava en tornar a fer vida
normal.
Va arribar el dia 12, primer dia de rehabilitació. Començava a les quatre. Vaig
arribar a les quatre menys deu, amb una bossa on portava uns pantalons curts
d’esport. Vaig entrar i vaig parlar amb la recepcionista, em va fer omplir un
paper i em va dir que m’esperés a la sala d’espera. Quan em van cridar vaig
ensenyar-li totes les proves, i tots els papers de l’operació. Me’ls va examinar la
Gemma, la que seria la meva fisioterapeuta de la mútua. El primer dia va ser
senzill, tot era nou per mi, un vestidor comú, tot de lliteres amb diferents
aparells de recuperació. Des de matalassos, coixins, cintes... tot de material
que ajuda a recuperar qualsevol lesió.
Em vaig canviar i vaig estirar-me. Va venir la Gemma per explicar-me el que
havia de fer durant tota la recuperació, però no em va donar gaires detalls.
Seguidament, es va centrar en el que havia de fer aquell dia.
Era senzill, el més important era recuperar l’extensió i poder tornar a doblegar
l’extremitat. L’extensió la vaig treballar col·locant la cama dreta sobre un
coixinet i amb l’ajuda d’uns corrents estimuladors, cada un període determinat
de temps, havia d’empènyer cap avall i així cada cop estenia més.
Al treure’m l’embenat
posterior a l’operació i retirar-
me els punts, es veia la zona
afectada més inflada del
normal.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
23
Després, tocava doblegar el genoll. M’ho notava molt tens, per aconseguir-ho
comptava amb l’ajuda d’una cinta elàstica, cada cop havia de estirar més cap a
mi. A cada estirada doblegava més la cama. Després d’aquest exercici tocava
recuperar una mica de musculatura. Com ho feia? Doncs estirava la cama i poc
a poc l’aixecava i aguantava vint segons amb la cama estirada. Així treballava
sobretot els quàdriceps.
A l’acabar aquest exercici passava a rebre un massatge de 10 minuts amb
l’ajuda de l’ultra so. L’ultra so al que ajudava era a desinflamar la zona a
l’exterior i a l’interior del genoll. Per acabar, una mica de mobilitat. Cada dia
havia de recolzar una mica més el peu a l’hora de caminar per tal d’agafar
força i confiança.
Passaven els dies, i cada dia era el mateix però els exercicis anaven
augmentant de dificultat i de temps. La idea principal era recuperar la mobilitat
total a l’extremitat i poder tornar a caminar, cada cop, amb menor ajuda de les
crosses.
Anaven passant els dies i cada cop m’anava baixant més la inflamació i la
irritació. També, cada dia, anava fent més força al recolzar la cama, així se
m’acostumava amb més facilitat.
El dia 18 de febrer, vaig assolir un gran pas en la recuperació, vaig aconseguir
una extensió i una flexió total de l’articulació. Des de llavors vaig començar a
Els corrents ajudaven a estimular
la musculatura i això em permetia
guanyar massa muscular.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
24
augmentar de nivell els exercicis de musculació del quàdriceps i del bíceps
femoral.
Setmanes del 18 de febrer al 4 de març
Aquesta setmana va ser especialment ràpida, tenia moltes ganes de poder
caminar, ja que estava fart de les crosses. Et produïen molt dolor a les mans i a
les espatlles. El meu objectiu de la setmana era que el divendres comences a
caminar per casa, i així va ser. Vaig fer els exercicis que em manaven a
rehabilitació amb molta il·lusió i després vaig completar els exercicis opcionals
per fer a casa, que m’afavorien en el temps de recuperació. Els dies cada cop
passaven més ràpids fins que va arribar divendres, un gran dia per seguir
treballant en la recuperació. Vaig començar a caminar sense l’ajuda de crosses
per casa i, amb l’ajuda de només una pel carrer.
Després d’aquesta gran progressió vaig començar a fer els exercicis de
musculació de quàdriceps amb peses de tres kilograms i els del bíceps femoral
amb l’ajuda d’una cinta elàstica. Després vaig començar a fer exercicis
aeròbics. En que consistien aquests exercicis i quina finalitat tenien? Doncs
molt senzill: consistien en retornar una bona estabilitat al genoll i reforçar tota la
zona que envolta l’articulació. També tenien un objectiu de recuperar la
coordinació i els reflexes. Això ho treballava amb l’ajuda d’una pilota de tennis,
amb la que havia de fer figures pel terra. Anaven passant els dies i cada dia
tenia més confiança i més força a la cama.
Dos dies després la fisioterapeuta em va donar permís per començar a fer
bicicleta estàtica, era una gran notícia per a mi. L’esport és una necessitat vital
en la meva vida, i el fet de poder tornar a practicar-lo era una gran satisfacció.
Em va posar unes pautes per no començar massa fort i cada dia anar pujant
una mica més la dificultat.
Anava millorant gratament, i amb el pas dels dies vaig començar a caminar,
amb algun que altre dolor, però sense l’ajuda de res. Em tornava a sentir un
més, poder anar el ritme de la gent sense que tothom et miri i es pregunti que
t’has fet.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
25
Al poder caminar, tocava començar a reforçar sèriament la musculació de la
cama dreta, per poder aconseguir igualar-la i tornar-la a la normalitat. Vaig
afegir peses de diferents magnituds per accelerar el procés de recuperació.
Avançava molt ràpidament però en tot moment tenia clar que valia més la pena
estar una mica més de temps recuperant-me que no tornar a jugar abans
d’hora i trencar-me ràpidament.
Finalment, va arribar el dia 4, un dia important pel meu futur. Tocava la segona
visita al cirurgià després de la operació. La visita va anar perfecte, vaig sentir
tot el que desitjava: que podia començar a fer vida normal i que quan jo
cregués podia deixar la rehabilitació de la mútua. Va dir que tot anava sobre
rodes i que si seguia així acabaria la recuperació abans d’hora.
Em va deixar totalment en mans de la fisioterapeuta del club, que ja em tenia
preparada una recuperació estrictament esportiva, dura i fructífera. Tenia
moltes ganes d’apropar-me al camp de futbol, i poder treballar a prop del meu
equip.
Setmanes del 4 al 19 de març
El següent dia després de la visita al doctor, vaig començar a anar al club. El
primer dia va ser només perquè em fes diferents exàmens físics. Primer de tot,
em va mesurar el perímetre dels meus malucs, per controlar la musculatura.
Els resultats van ser els esperats, tenia la cama operada una mica més prima
que l’altre. Tot i que normalment la cama dreta, la operada, era més ample al
ser dretà.
Seguidament em va donar instruccions per els dies següents. Havia de portar
oli per a que se’m desenganxessin les cicatrius i no es compactessin amb la
pell. També, havia de portar roba còmode per fer esport, és a dir, la roba en
que entrenem normalment. Necessitava un calçat adequat per fer els exercicis,
unes bambes de “running”4. I finalment, vam organitzar un pla de treball per fer
que la recuperació fos l’adequada i més ràpida possible.
4 Expressió anglesa referida a l’esport de córrer.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
26
Vaig anar cada dia dues hores, dues setmanes senceres (dies de partit
inclosos). L’ordre del dia era el següent: només arribar em feia una frega de
cinc minuts a les cicatrius. Seguidament passava a fer exercicis de musculació
de la zona de la cuixa. Primer un exercici en que consistia, amb l’ajuda d’un
theraband5 (cinta elàstica) estendre i doblegar la cama fent força oposada. En
segon lloc, feia un exercici en que es centrava només en la zona del
quàdriceps. Consistia en fer pujar i baixar la cama recta, sense recolzar-la. Ara
ja tocava baixar al terreny de joc, on amb l’ajuda de la balla que separa el camp
de la grada, lligava la cinta elàstica en una de les balles, col·locava la cama
dreta dins i feia diferents exercicis, 75 repeticions de cada un amb la finalitat de
fer treballar el bíceps femoral, el quàdriceps, els abductors i els adductors.
Al finalitzar aquests exercicis passava a un dels exercicis que més carregava
físicament: consistia en aguantar amb una cama tot el pes mentre que l’altre
cama quedava penjant al següent esglaó. Primer mirant cap endavant, per tal
de fer treballar el bíceps femoral i després cap enrere per fer treballar el
quàdriceps. L’exercici el feia amb el complement d’un disc de 15 kg per fer el
treball més exigent i eren 3 repeticions de trenta segons.
Per acabar de treballar la musculatura de la zona de la cuixa, feia el que se’n
diuen “cadiretes”. Consisteix en col·locar les cames amb un angle de noranta
graus i recolzar l’esquena a una paret. I amb l’annex del disc, aguantar series
de dos minuts. Per acabar el tren inferior del cos, i per augmentar la estabilitat
del genoll, feia unes series de propiciació de 5 minuts al disc.
Finalment, per no deixar de treballar amb el tronc superior del cos, feia unes
series de flexions i d’abdominals. A l’acabar tots aquests exercicis tocava fer la
cosa més important de totes, fer estiraments. En feia un o dos per a cada
múscul de les cames.
5 Cinta elàstica esmentada anteriorment
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
27
Cada dos o tres dies anava dificultant els exercicis, perquè dia a dia, jo notava
una gran millora i la fisioterapeuta també ho notava. Van passar els dies
bastant ràpid però sense cap mena de dubte és molt dur veure que mentre tu
estàs recuperant per jugar, veure dia a dia centenars de nens entrenant i
gaudint del que de moment no pots fer.
Però quan la feina es fa ben feta, poc a poc, arriben les bones notícies. El dia
dinou de març va ser un dels molts dies ressaltats en la meva recuperació: vaig
començar a córrer.
Després d’un mes i mig sense córrer les sensacions
del principi van ser una mica estranyes. Però amb
el pas dels minuts la situació s’anava normalitzant
plàcidament. El primer dia vaig córrer durant uns
vint minuts i després, per variar, havia de fer els
exercicis que feia setmanes anteriors. Els primers
dies en que vaig començar a córrer em van tornar a
col·locar el tapin neuromuscular, ja que el bessó de
la cama dreta no estava al cent per cent.
Aquest cop, a diferència de l’última vegada, em van col·loca el tapin a la
zona del bessó. Es pot veure clarament com la cinta segueix la zona dels
tendons.
A la primera foto fent recuperació al Camp de L’Àliga un dia de partit.
La segona foto fent treball de bíceps femorals amb l’ajuda de la cinta
elàstica.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
28
Setmanes del 19 de març al 13 d’abril
Van ser quasi dues setmanes en que el meu treball no va variar gaire. L’únic
diferent que passava era que cada dia anava augmentant el temps i el ritme de
la carrera continua. Els exercicis cada dia em costaven menys, i treballava amb
l’objectiu de començar a tocar pilota. Tot estava en ordre i el dia quatre d’abril,
va arribar un altre gran pas: vaig començar a fer canvis de ritme i de direccions.
Amb uns exercicis molt senzills en el que els meus genolls treballaven a un
ritme superior als demés exercicis. Del dia quatre al dia nou vaig estar
perfeccionant i augmentant de dificultat aquests exercicis. El dia vuit d’abril vaig
fer-me una revisió general amb la fisioterapeuta, vam tornar a mesurar
l’amplada de totes dues cames i es va veure que la cama dreta, la operada,
havia augmentat de volum respecte l’última revisió. Veient que tots els resultats
eren correctes em van donar una altre gran
notícia, si tot anava bé, l’endemà podia
començar a entrenar amb el grup.
Gran felicitat el dia del primer
entrenament amb el grup.
Al partit contra el Pubilla Casas, els meus companys van sortir
amb una samarreta al camp, on em donaven ànims per seguir
lluitant en la recuperació.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
29
La satisfacció que en aquell moment vaig sentir va ser molt gran, però més
gran va ser el dia següent. Semblava mentida però el dia havia arribat, em vaig
calçar les botes, vaig baixar amb els meus companys, compartir la xerrada
tècnica típica abans de cada entreno, donar unes voltes amb ells, estirar, i per
fi, el que amb més ganes esperava, tocar pilota! Va ser un gran dia per a mi,
però havia d’anar poc a poc, perquè el meu cos es tornés a acostumar-se a
l’esport de contacte.
Vaig entrenar la resta de la setmana amb normalitat, i inesperadament, 4
mesos després, vaig tornar a estar a la llista de convocats pel partit del cap de
setmana. Sabia des d’un principi que si jugava jugaria molts pocs minuts o
senzillament cap, però m’era absolutament igual, només de canviar-me amb els
meus companys, passar la revisió i estar assegut a la banqueta ja era una gran
satisfacció. Era ja quasi el minut 65 quan l’entrenador em va dir que comencés
a escalfar, vaig aixecar-me ràpid, i no vaig tardar ni cinc segons a posar-m’hi.
Després de tres minuts que es van fer eterns, em va cridar, va donar-me dues
consignes tàctiques i només faltava que el joc s’aturés per poder entrar. Tots
els companys de la banqueta em van felicitar, això va ser una gran satisfacció
per mi i encara em va donar més força per entrar. Per fi es va aturar el joc, era
el minut setanta, l’entrenador va cridar al jugador que havia de ser substituït i
per fi va arribar el moment. Havia esperat quatre mesos i dotze dies en poder
tornar a jugar un partit oficial. A l’entrar al camp vaig sentir crits d’ànims des de
la grada, de gent que m’havia animat dia a dia i que havia fet que tot aquest
procés hagués sigut més entretingut. Sincerament, el resultat d’aquell partit no
em va preocupar gaire ja que tenia dintre meu un sentiment entre felicitat,
superació, treball... que no li vaig trobar una paraula per descriure’l.
També s’ha de dir que aquestes setmanes van ser molt tenses, tot estava bé,
però és cert que després d’estar tant temps parat i tant temps sense estar
forçant el meu cos a un nivell tant alt. Però tot anava bé, tot eren bones
sensacions. Estava molt content, bàsicament, tornava a sentir-me com
qualsevol altre.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
30
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
31
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
32
FISIOLOGIA DEL GENOLL.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
33
Al tren inferior6 trobem tres articulacions importants, la cintura (que marca el
començament i final de les cames), el genoll, i el turmell. No puc parlar de les
articulacions sense fer una petita introducció del que són. En una articulació
trobem uns conjunts de d’estructures que intervenen en la unió de dos o més
ossos. Les articulacions es poden classificar segons els teixits que intervenen
en la seva unió. Poden ser fibroses, cartilaginoses o sinovials. En el cos humà
podem trobar diferents tipus d’articulacions, com la sinartrosi (les que vindrien a
tenir una nul·la mobilitat), la símfisi (amb un sol moviment) i finalment la
diartrosi (amb major amplitud i complexitat de moviment). Però nosaltres ens
centrarem en el genoll, el gran protagonista del meu treball.
Si volem classificar el genoll segons el tipus de teixits que intervenen en la unió
d’ossos, el col·locaríem en les articulacions sinovials. Les articulacions
sinovials ens permeten dur a terme una amplia gamma de moviments. Això és
possible gràcies a que aquestes articulacions estan embolicades per una
coberta lliscant anomenada “sinòvia”. Més precisament, el genoll és una
articulació sinovial articulació frontissa. Aquest tipus d’articulacions són les que
ens permeten inclinar-nos i alçar-nos, és a dir fer moviments de frontissa.
El genoll és una de les extremitats més importants del nostre cos. Té múltiples
funcions, que seguidament aniré explicant. És una zona en que els humans ens
és molt susceptible a les lesions ja que aguanta tot el nostre pes.
Com he comentat anteriorment, el genoll és una zona vital per el nostre
funcionament del dia a dia. Des de que ens aixequem del llit fins que ens hi
tornem a estirar, aquesta extremitat l’utilitzem ja sigui per caminar, per córrer,
pujar i baixar escales, estar més còmodes quan estem asseguts, per saltar...
Quan pateixes una lesió al genoll te’n adones de tot això, que et fa la vida molt
més fàcil.
L’estructura del genoll és complexa, però no ho és més que les altres
articulacions importants. Com ja sabem és l’articulació que annexa el fèmur
amb la tíbia i ens permet una mobilitat i una estabilitat molt elevada. 6 De cintura cap avall.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
34
Ara que em fet una introducció general de les articulacions seguida d’una del
genoll, ara em centraré en la seva anatomia. Conté una complexa càpsula
fibrosa i un gran nombre de lligaments que li donen l’estabilitat que parlava
anteriorment. Però encara que sigui molt estable no em d’oblidar que té una
gran mobilitat, que s’expressa amb moviments de flexió- extensió i rotació axial.
Lligaments:
Al genoll trobem quatre lligaments principals, els quals ens donen l’estabilitat
necessària. El primer que presentaré serà el lligament creuat anterior (LCA).
Aquest lligament és l’encarregat en unir la part lateral del fèmur amb la part de
davant de la tíbia, i com indica el seu nom, passant per darrera la ròtula
(anterior). Aquest lligament té una funció molt important, ens permet evitar un
desplaçament cap enrere de la tíbia respecte a la posició del fèmur. Però
aquesta funció a de ser contraposada a una altra, que ens permeti evitar el
desplaçament de la tíbia més enrere que la del fèmur. Aquesta funció la fa un
dels altres quatre lligaments, en aquest cas és el lligament creuat posterior
(LCP). El conjunt d’aquests dos lligaments tan importants és que ens
proporcionen una gran estabilitat rotacional al genoll. La seva lesió en
esportistes és molt comuna ja que són normalment causades en realitzar
activitats físiques molt agressives. La seva recuperació, normalment requereix l’
intervenció quirúrgica.
Després trobem el lligament lateral extern, és el lligament encarregat d’unir el
fèmur amb el peroné, exactament va des del còndil extern del fèmur i s’insereix
en la regió externa del cap del peroné. La seva principal funció és evitar un
moviment lateral exagerat del genoll i evitar lesions. També tenim el lligament
lateral intern (LLI). Aquest lligament és i té pràcticament la mateixa funció que
el lateral extern. Així que ens permet la mateixa estabilitat i ens protegeix de
l’extensió del genoll.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
35
Meniscs:
Hi ha una altra estructura molt important, el gran protagonista del treball, el
menisc. Primer de tot em de saber que és una estructura fibrocartilaginosa en
una forma de mitja lluna, que només omple parcialment la cavitat de
l’articulació. El menisc no només el trobem al genoll, també el podem trobar a
altres articulacions com ara a la clavícula, a la mandíbula i a l’esternio.
Normalment, per això, quan parlem del menisc ens dirigim el que tenim situat al
genoll.
En el genoll hi trobem dos meniscs, l’intern i l’extern, les dues peces estan
formades, com he comentat anteriorment, per un teixit fibrocartilaginós que
actuen com a coixinets entre la tíbia i el fèmur. Els dos meniscs no tenen la
mateixa forma, el menisc intern té una forma semicircular mentre que l’extern té
una forma gairebé circular. La seva zona inferior és totalment aplanada ja que
així es pot adaptar a la superfície plana de l’extrem superior de la tíbia. En
canvi, per la part superior tenen una forma còncava de manera que formen una
cavitat on s’encaixen els còndils del fèmur. El seu gruix no és igual en tot ell, a
la vora més externa són més gruixuts i més prims cap a l’interior de l’articulació.
Per estar totalment encaixats, estan adherits pels seus extrems a la fossa
intercondilar de la tíbia, però d’altre banda estan lliures per la seva part central.
Això causa un desplaçament enrere en la flexió i endavant en l’extensió de
l’articulació.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
36
Els meniscs tenen diverses funcions, una d’elles és que augmenten la
superfície de contacte entre els elements de ‘articulació i dissipen el pes del
cos, així aconsegueixen reduir la fricció dels cartílags i evita que en un futur
pateixin un desgast excessiu.
Per altre banda, els meniscs ens donen una estabilitat molt gran al genoll ja
que la cavitat que formen limita el lliscament dels còndils del fèmur sobre la
superfície de la tíbia.
Però els meniscs, com la majoria de components del nostre cos, també
pateixen lesions. La més freqüent és el trencament, causat per una flexió o
torsió excessiva i brusca de l’articulació. Els seus símptomes i conseqüències
són un dolor i una inflamació a l’articulació, i en alguns casos, si un bocí del
menisc trencat es situa en un indret on impedeix el moviment del genoll.
Normalment la recuperació d’aquest tipus de lesió es basa en una intervenció
quirúrgica on s’extreu el total del menisc trencat o el bocí que se n’hagi desprès
o sinó la reparació mitjançant la sutura. Normalment aquest tipus d’operacions
es duen a terme mitjançant artroscòpia.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
37
Entrevista al fisioterapeuta del Club Esportiu Europa: Marc Sisquella.
Les preguntes de l’entrevista van ser escrites amb l’ajuda del tutor del Treball,
el José Luis, que en una de les reunions que vam fer, vam estructurar una
entrevista en que ens centréssim en diferents aspectes. Amb l’ajuda de
l’entrevista volia saber, des del punt de vista d’un professional aquests diferents
aspectes. Vam enfocar les primeres preguntes a l’apartat de recuperació, tant
psicològica com física. Seguidament, una pregunta dirigida al cos humà,
estrictament anatòmic. Finalment, les tres últimes qüestions es dirigien a la
relació que té el fisioterapeuta amb el pacient lesionat.
El Marc és un noi de 22 anys, va estudiar Fisioteràpia a la Universitat de Reus.
Em de tenir en compte de que el Marc no va ser el fisioterapeuta que em va
tractar durant la meva recuperació. Però el fet de que la fisioterapeuta que em
va tractar ja no treballa al club, ell va estar encantat de poder-me ajudar en
aquest àmbit del treball.
Ens vam trobar a la sala de fisioteràpia del Camp de l’Àliga. Era cap a les 18:15
hores de la tarda. Com cada dia, estava atenent i tractant els nois que havien
patit alguna lesió durant el dia o fent el seguiment protocol·lari.
Molt amablement va procedir a un descans de trenta minuts per respondrem
l’entrevista.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
38
1. Què és fonamental en la recuperació de la lesió del trencament de
menisc intern? (Psicològicament i físicament)
Les lesions de genoll sempre són lesions molt complicades ja que és una
estructura que rep molta pressió i que s’encarrega de donar molta estabilitat
al nostre cos. Primer de tot, em de tenir en compte que aquestes lesions
amb intervenció quirúrgica són de llarga recuperació. Al ser de llarga
recuperació, els resultats tarden en arribar. És a dir, que segurament es
tarda un temps en notar que estàs millorant.
L’operació, en aquesta lesió, és fonamental ja que el menisc és una
estructura que no es regenera i en aquest cas la recuperació és més ràpida
i fructífera. El bon estat de la musculació també és un factor importantíssim
en la recuperació. Si així és, el procés és més ràpid, perquè ens dóna més
possibilitats de treballar la rehabilitació de la zona. Finalment, un bon estat
de forma general també és important, sense deixar de banda el treball
cardiovascular.
2. Quines dificultats ens podem trobar en la recuperació del
trencament del menisc després de l’ intervenció quirúrgica?
Primer de tot, el més immediat és aconseguir una bona adherència de la
cicatriu. És important ja que al contrari, no ens permetria una mobilitat
normal del genoll. També ens podem trobar en un contratemps molt comú
en la recuperació d’aquesta lesió, és que es trenqui la càpsula on es troba
el líquid sinovial. Això passa sovint, la producció excessiva de líquid per una
falta de costum és la principal causa d’aquesta anomalia. Així que el millor
remei a aquesta dificultat és controlar diàriament el líquid que és desprès de
la càpsula i programar un descans suficient. Igual d’important és introduir
l’impacta a l’hora que és convenient, si no fos així, podríem trobar-nos amb
vàries dificultats estalviables. En general podríem dir que seguir la pauta de
recuperació és el més recomanable per no patir imprevistos.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
39
3. Quina és la rutina de recuperació, i quin factor té més importància?
Volum Progressió
Intensitat Alternança
Càrrega Descans
Primer de tot m’agradaria dir que hi ha un protocol on els dos primers
mesos són mesos en que no em de començar la carrera ni forçar molt
l’extremitat. Primer de tot és molt important reforçar tota la cama en
general, és molt important que la forma física sigui bona, ja que no és
possible una bona recuperació sense tenir un bon estat físic.
Referint-me a la segona part de la pregunta, els dos blocs són
fonamentals. És a dir, sense una d’aquestes parts la recuperació és
impensable. Totes juntes mantenen un gran equilibri que permeten
compensar-se una en l’altra.
4. Com és d’important és el pas del treball de recuperació estàtic al
treball de recuperació al terreny de joc? Centrant-nos amb
l’autoestima, la confiança i els dubtes que pot tenir el jugador.
Personalment crec aquesta pregunta té una única resposta. No es pot
separar l’estat físic de l’estat psicològic. Per entendre-ho millor, en el cas
de que una persona que va amb por, que no ho té clar que és el moment
per començar el nou pas, tindrà més facilitat per tornar-se a fer mal. No
obstant si tens una mala condició física també tens més números de
recaure o patir una lesió diferent.
Així que si fas la recuperació i has treballat bé, a obtingut una bona
condició física i està preparat per avançar en el procediment, els dubtes i
la confiança ajudaran a progressar adequadament i faran molt més fàcil
l’adaptació als canvis i a l’exigència.
Així que recalco el que he esmentat abans, no es pot separar l’estat físic
del psicològic.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
40
5. Creus que el cos és tant savi com per fer possible una recuperació
sense el treball del fisioterapeuta?
Jo crec que no. T’ho raonaré. Crec que seria possible una recuperació
sense l’ajuda d’un professional en el cas de que la persona lesionada,
mantingués una vida totalment sedentària. És a dir, sense cap tipus
d’activitat física la qual forcés el seu cos a fer moviments i provocar
pressions gaire abundants. Però com que aquest no és el cas dels
pacients, primer de tot és indispensable un tractament mèdic controlat
per un metge. En el cas de que passi per quiròfan o en el cas que no, es
necessita un professional que et prepari un bon protocol i calendari de
recuperació per mantenir la vida que portava anteriorment a la lesió. Així
que em reafirmo en la resposta que he donat, no és tan savi com per
poder recuperar la lesió sol.
6. Quin afecte tenen les següents consideracions en la recuperació
d’una lesió com aquesta? Quina és la més important per aquest
cas? (Unes bones mans, bones tècniques i experiència).
Aquesta pregunta és molt interessant ja que només la pot contestar algú
que ha portat alguna lesió d’aquest tipus.
En aquest cas, unes bones mans no les necessites. En la recuperació
del menisc, al ser una estructura que amb el tacte exterior no hi podem
arribar no ens interessa el contacte directe. Si fos així no seria
necessària la intervenció quirúrgica. És a dir, les mans només són
necessàries si el pacient necessita algun tipus de tractament muscular
causat per la càrrega causada per la recuperació i el treball intens en
ella.
Les bones tècniques no són gaire importants, és veritat que són més
importants que unes bones mans ja que el fisioterapeuta és el que et
marca les pautes de recuperació però només pot incidir en un bon re
centratge del genoll, però poca cosa més podia fer.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
41
Finalment ens queda l’experiència, jo crec que sense dubte, és la més
important. Saps al que t’enfrontes i això et facilita molt la programació de
la recuperació. També un bon coneixement teòric de l’articulació i de
anatomia en general és prou important.
7. Creus que la relació entre el fisioterapeuta i el pacient és vital?
Sí, sense cap mena de dubte. És vital, la confiança que el pacient li té al
fisioterapeuta és molt important per creure en la recuperació. És molt
important que el lesionat es cregui totalment i amb tota seguretat tot el
que l’especialista li dictamini. No obstant, crec que també es igual o més
important que el fisioterapeuta es guanyi la confiança del pacient, ja que
es molt important que quan li toqui fer exercicis a casa o quan ell no
estigui davant, els faci amb total confiança.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
42
CONCLUSIONS:
El dia a dia d’una lesió és, finalment, el meu Treball de Recerca. Porto gaire
bé nou mesos fent el treball. Primer de tot vaig haver de triar el tema, seguit
d’una petita introducció on explico el perquè de la tria d’aquest tema. Després
vaig plantejar-me un esquema a seguir, que a mesura que anava avançant el
Treball l’he anat retocant. Tot i així, l’esquelet principal del treball ha seguit
igual.
Primer de tot, quan vaig decidir fer el treball sobre aquest tema, encara estava
acabant la recuperació. Així que vaig decidir prendre notes, fer fotos dels
exercicis i material que necessitava i finalment, anotar-me totes les sensacions
que sentia, tot el que feia i havia fet, tots els passos i exercicis que realitzava
per avançar amb la recuperació. També vaig aprofitar per preguntar a tots els
especialistes petits detalls que em podien servir a l’hora de redactar el treball.
Seguidament vaig començar a redactar l’apartat principal del treball, el dia a dia
de la lesió. Gràcies a totes les anotacions que faig fer mentre recuperava i a les
dates que vaig senyalar a un calendari vaig anar reconstruint el dia a dia, totes
les sensacions que tenia i emocions. Descrivia tot el que havia fet, exercicis de
recuperació, proves mèdiques, exàmens físics... Tampoc m’oblidaria de totes
les explicacions que m’havien donat tan com el doctor que em va operar, el Dr.
Montiel, la fisioterapeuta de la mútua, la Gemma ni la fisioterapeuta del Club, la
Montse. Aquest apartat del treball l’he fet pràcticament sol, perquè ve a ser un
diari personal d’aquest període tant intens el qual he viscut jo mateix. Per
acabar aquesta part, vaig adherir unes quantes fotos, que com he dit
anteriorment vaig fer durant la recuperació. L’estructura del diari és senzilla,
està escrita en passat i en primera persona
A l’acabar aquest apartat, que em va ocupar un bon temps, volia fer un apartat
en que parlés i expliqués l’anatomia del menisc, principal protagonista del
treball. Però no podia parlar del menisc sense abans fer una petita introducció
sobre l’articulació on es troba així que vaig començar a buscar informació sobre
l’anatomia del genoll. Vaig fer una breu explicació del tipus d’articulació que és i
després vaig comentar la seva estructura. Seguidament vaig centrar-me en els
meniscs, i vaig fer una explicació més extensa.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
43
Posteriorment, vaig concretar una quedada amb el tutor. Aquesta reunió va ser
molt important ja que vaig preparar la tercera part del treball, l’entrevista a
l’actual fisioterapeuta del Club. Formular les preguntes no era fàcil, i amb
l’ajuda del tutor vam aconseguir redactar unes preguntes que tractaven els
diferents temes que volia investigar i tractar durant el treball. Després de fer
l’entrevista al fisioterapeuta, vaig decidir que seria interessant respondre les
preguntes des del meu punt de vista i així poder comparar les respostes del
professional i la de la persona que ha patit la lesió.
Aquestes tres parts, són les principals del meu treball. Però al final, amb l’ajuda
del tutor, vam decidir adjuntar-hi un parell d’annexos. El primer relacionat amb
el Club de futbol que em va portar la recuperació. És una petita introducció
explicant la seva història i les seves instal·lacions. Finalment vam decidir
adjuntar la ressonància magnètica.
Sóc totalment conscient que en un treball d’aquest tipus es necessiten uns
estudis més extensos sobre anatomia humana en el cas que volgués aprofundir
en l’àmbit més mèdic. Al no tenir aquests coneixements necessaris per
introduir-me en aquest apartat, amb el consentiment del tutor he prescindit
d’aquesta part.
Tot i que no ha estat gens fàcil redactar i construir aquest Treball de Recerca,
puc assegurar que estic satisfet de com ha quedat. M’ha agradat fer-lo i he
gaudit cercant informació i explicant les emocions i les capacitats físiques d’un
lesionat. També haig de reconèixer que recordar aquesta etapa no ha estat
fàcil, ja que com he dit en el treball, va ser un època bastant dura per mi.
Crec que aquest és el moment per respondre a la gran pregunta que em vaig
fer quan vaig decidir el tema del Treball : tornaré a sentir-me igual després de
la lesió físicament i psicològicament? La meva resposta és rotundament sí.
Com he demostrat al llarg de la recerca i del diari, puc reafirmar que sí, que la
clau de superar-ho és creure en que ho faràs i treballar dur dia a dia.
Ha valgut la pena!
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
44
BIBLIOGRAFIA
http://www.bibliotecadigitalcecova.com/contenido/revistas/cat7/pdf/manual_4.pdf
http://foro.mundoazulgrana.com.ar/index.php?topic=214228.0
http://escuela.med.puc.cl/publ/OrtopediaTraumatologia/Trau_Secc01/Trau_Sec01_43.html
http://www.ceeuropa.cat/web/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.tapingneuromuscular.es/
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
45
ANNEXOS.
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
46
ANNEX 1
CLUB ESPORTIU EUROPA
El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907.
Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir
fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va
haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de
registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en
quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, neixia el 5 de
juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". Fins a finals de l'any 2006, l'Europa
ha tingut 29 presidents al llarg de la seva història. Originàriament l'equip vestia
a ratlles verticals blanques i blaves, però amb el pas dels anys canviaria la
samarreta per un coll llarg, tancat en forma vertical, que es va aplicar per
primera vegada la temporada 1917/1918. L'històric escapulari és originari de la
primera temporada a Primera Divisió (1929). L'element es va incorporar a la
samarreta perquè en aquella època era moda que els nens vestissin amb un
escapulari a la roba i, en la part esportiva, molts porters incorporaven
l'escapulari com a element visual diferencial a les seves equipacions.
Actualment el Club té dos camps de futbol, el més famós, situat al carrer
Sardenya amb el carrer Secretari Coloma és conegut com el Nou Sardenya.
L’altre camp el trobem a la Plaça Alfons Comín i és conegut com a Municipal
de l’Àliga.
Nou Sardenya
Inauguració: 1995 Aforament: 7.000 espectadors Mides camp: 100 x 63 metres Superfície: Gespa artificial
professional FIFA
Camp de l’Àliga
Inauguració: 1991(remodelació 2004) Aforament: 1.600 espectadors Mides camp: 101 x 63 metres Superfície: Gespa artificial professional
FIFA
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
47
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
48
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
49
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
50
EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ
51
L’entrevista des del meu punt de vista
1. En general crec que físicament és una lesió complicada ja que el genoll
és una articulació amb una estructura bastant complexa però si treballes
amb ganes i seguint la pauta necessària crec que la recuperació és
ràpida i satisfactòria. En l’àmbit psicològic crec que és més complicat, és
difícil estar en una situació on no pots fer una vida normal i depens en
quasi totalitat d’altres persones
2. Sense estar qualificat en aquest àmbit, només m’atreveixo a comentar
que un mal seguiment de la lesió i no treballar al màxim dintre de les
possibilitats pot causar múltiples dificultats físiques, i no creure en que
tot tornarà a ser igual et pot afectar psicològicament.
4. Jo crec que l’autoestima, la confiança i les ganes que té un mateix en el
seu estat, tan físic com psicològic és el pas clau en el canvi del treball de
gimnàs al treball de camp. També inclou un bon estat de forma,
relacionat amb l’ anteriorment esmentat.
7. Jo crec que és fonamental, la confiança amb el fisioterapeuta és vital. És
la persona que t’ajudarà a tornar a la vida normal, la persona que ha
estudiat per tal de poder-te ajudar,. Així que la recuperació dependrà en
part depenent de la confiança que hi ha entre jugador i fisioterapeuta.