7/23/2019 El circ romà

http://slidepdf.com/reader/full/el-circ-roma 1/1

El circ

Els jocs del circ (ludi circenses )

El circ era el lloc destinat a la celebració de jocs oespectacles i també cerimònies oficials com lesvictòries militars.En les curses de carros els aurigues conduïenquadrigues (carros de quatre cavalls) dempeus. Els

aurigues professionals eren de condició social humil,generalment esclaus o lliberts, però la passió de lescurses va afectar l’alta societat i sabem, per exemple,que l’emperador Neró va participar en diversescurses.Ela aurigues portaven un casc de metall i una túnicacurta. Es cobrien les cames amb benes. Amb una màagafaven un fuet ( flagellum) i amb l’altra controlavenles regnes. També portaven un ganivet per tallar lescorretges en cas que caiguessin i no ser, així,arrossegats pels cavalls: els accidents eren,efectivament, bastant freqüents. Formaven part d’undels quatre equips ( factiones) que participaven en lacompetició. Els equips es distingien pel color:vermell (russata), verd ( prasina), blanc (albata) i

 blau (veneta).

Els jocs començaven amb una espectacular desfiladainaugural ( pompa) pels carrers de la ciutat, fins al’arena del circ. Tot seguit, l’organitzador dels jocs

 pujava a la llotja presidencial i des d’allà donava elsenyal de sortida llançant un mocador (mappa) al’arena. Les reixes de les carceres (compartiments perals carros) s’obrien aleshores totes a la vegada,mentre la multitud embogia.Per completar la cursa calia fer set voltes a la pista,en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’aurigaque resultava vencedor rebia com a premi una palmai una corona de llorer, a més d’una fortunaconsiderable. Alguns aurigues es van convertir enídols de masses, com l’hispà Diocles, nascut el 104dC, que va obtenir 1.462 victòries en vint-i-quatreanys de cursa.

ACTIVITATS 

https://www.youtube.com/watch?v=frE9rXnaHpE

Mira aquest vídeo sobre una competició de quadrigues

en un circ i respon les preguntes:

· Com els aurigues estimulen els cavalls?

· S’hi produeixen accidents? Per què? 

· Com es compten les voltes que fan els aurigues?

· Hi ha joc net entre els aurigues?

· Qui hi ha al  pulvinar  o tribuna presidencial?

Historicitat de la guerra

L’any 1870 l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va descobrir les ruïnes deTroia a Hissarlik, a Turquia. Des d’aleshores, els arqueòlegs no tenen dubte que laguerra de Troia va tenir lloc, i que va ser per raons econòmiques; concretament,hauria estat entre els segles XIII i XII aC.

Pel que sembla, la història d’aquesta guerra es va anar explicant oralment, fins aconvertir-se en una llegenda mítica. Cap al segle VIII aC un suposat autor conegutamb el nom d’Homer va convertir en poemes totes aquestes llegendes, i va crear laIlíada i l’Odissea.

Hi ha moltes discussions sobre la figura històrica d’Homer, que potser només vaaplegar materials de la tradició, sense compondre pròpiament les obres ell tot sol.

L’estructura del circ 

El circ es va adaptar a partir de l ’hipòdrom grec. Era un recinte allargat i al centre del qual hi havia l’arena, ontenien lloc les competicions. Al llarg de l’arena, en gairebé tota la seva longitud, s’hi estenia una paret mitgera oterraplè ( spina). La spina, que es desviava lleugerament de l’eix longitudinal per facilitar la sortida de la corba alsaurigues, tenia dues metes: la meta prima, situada en una de les corbes, i la meta secunda, a la corba que hi haviadavant de la porta  pompae.A les metes hi havia tres cons col·locats sobre un pedestal semicircular, i al seu costat se situaven uns marcadorsde voltes força peculiars: en un d’ells hi havia set dofins (en referència al déu Neptú) i, a l’altre, set ous, en

al·lusió a Càstor i Pòl·lux. Al llarg de l’espina, a la zona coneguda com a pòdium, s’hi disposaven tota menad’elements decoratius, com ara estàtues de la deessa Cíbele o obeliscs egipcis.El circ estava envoltat de grades. Aquestes estaven separades de l ’arena per un mur, el pòdium, que tenia lafunció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d ’accident durant l’espectacle.Aproximadament al centre d’un dels costats llargs del circ hi havia el  pulvinar  (tribuna presidencial, on, en el casde Roma, seien els emperadors).Un dels costats curts de l’edifici estava ocupat per les carceres, en què s’obrien generalment dotze portes desortida, sis a cada costat d’una porta principal. Les carceres estaven flanquejades per una torre. L’organitzadordels jocs (editor spectaculorum), que tenia l’honor de donar la sortida, gaudia d ’un lloc reservat a la terrassa quehi havia sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte delsaurigues i l’ordre d’arribada, se’ls reservava una tribuna (tribunal iudicum), al cantó oposat a la tribuna

 presidencial o pulvinar . 

Els circs de l’Imperi Romà 

A Roma hi va haver fins a dotze circs. El més granera el Circ Màxim, que va ser construït (primer defusta) cap a l’any 600 aC i va ser ampliat el 330 aC.Feia 645 per 124 metres, i podia acollir 150.000

 persones en l’època de Juli Cèsar. A Hispània es conserven restes de circs romans: eld’Itàlica, el de Mèrida, el de Toledo i el de Tàrraco.El de Tàrraco va ser construït en el segle I  dC permandat de l’emperador Domicià.En els segles IV i V dC, per influència de l’Església,els jocs de circ van anar caient en desgràcia, ifinalment van ser prohibits. Els circs abandonats vanser desmantellats i les seves pedres, reutilitzades pera la construcció. És el cas, per exemple, del CircMàxim de Roma, del qual actualment només quedauna vasta plana.

arc de triomf

meta prima

meta secunda

 pulvinar

 porta pompae i carceres

arena

 spina

grades (vomitorium)

 porta triumphalis

 pòdium