salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària
NÚ
MER
O 5
7 | g
ENER
- f
EBRE
R 20
12
entendre la diarrea crònica infantil
dr. moisès broggi“La medicina cura molt, però consola poc”
Institucional 57.indd 1 22/2/12 12:31:45
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica [email protected]
salutfer
Seny i rauxa sanitària
El sector sanitari no ha estat aliè a les rauxes globals de l’última dècada. La despesa pública en
els darrers set anys s’ha incrementat gairebé un 60%, i del 2008 al 2010, malgrat la crisi ja
present, va augmentar el 12%. Aquesta despesa és molt superior als ingressos.
La demagògia al voltant d’un tema tan sensible com els serveis públics de salut ve facilitada per
uns sistemes de fi nançament poc transparents, i la poca tradició que hi ha en la nostra societat
que l’administració pública expliqui com gasta els diners de tots. Al nostre entendre, un servei és
públic mentre es fi nanci amb diners públics. Per tant, la societat hauria de conèixer com es fi nança
el sistema públic de salut i només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat.
Si no es fa així, resulta difícil d’explicar la gran diferència del que costa la sanitat en funció de qui
gestiona els recursos públics o del territori on es presta el servei sanitari. Aquesta diferència, que
pot arribar a ser del doble, atempta contra l’equitat necessària en l’ús de recursos públics.
Col·laBoraCiÓ dE totsCom a elements de seny, per rectificar el
desideri, caldria que els tres protagonistes
principals del sistema hi posessin de la
seva part:
Administració: 1. amb un exercici de
transparència en la gestió dels recursos,
i assegurant la viabilitat del sistema
públic de salut al vincular la despesa
possible a la sostenibilitat. La millor
forma de garantir els serveis públics de
l’estat del benestar és fer-los viables i mantenidors, que els puguem pagar entre tots.
Professionals: 2. assumint la responsabilitat que els pertoca en el sistema. En el cas de les Entitats
de Base Associativa (EBA), amb els professionals al capdavant, portem quinze anys demostrant
que és possible donar el mateix servei, a un cost mitjà del 25% inferior a la resta. Hem absorbit
la davallada pressupostària mantenint el mateix nivell de servei amb una escassa repercussió
organitzativa i de prestació de serveis. La implicació dels professionals en organitzacions més
efi cients permet convertir en més salut uns recursos més escassos.
Ciutadania:3. uns usuaris conscients, informats i responsables, incorporant el seny i el sentit
comú, ajudaran a fer més sostenible el sistema. Una part de l’atenció sanitària comença per un
mateix, tant en l’aspecte de la prevenció com en l’autocura. Però sobretot, amb el coneixement
del funcionament i del cost del sistema, assumeix millor l’esforç que se li demana.
La ressaca de la “rauxa”, encara durarà, però podem percebre que els elements fonamentals per
aportar-hi el “seny”, ja s’han activat. Ens en podem sortir, dignament.
Josep AusióMetge de famíliaEAP Vic
La societat hauria de conèixer com es fi nancia el sistema públic de salut; només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat
Editorial
Institucional 57.indd 2 22/2/12 12:32:22
CRèD
ItS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,
EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec),
Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut),
Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]
Dip. Legal: B-41601-2003.
ViUre JoVeConsulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En
aquest cas, parlem de com es pot millorar la
concentració, cercar el pes ideal i potenciar la
confi ança entre la parella.
sAlUt A lA llArPassar un postoperatori a casaLes operacions de menys complexitat permeten
passar el postoperatori a casa. Ara bé, això no
signifi ca que des del primer dia es pugui dur
una vida normal.
ser PAresdiarrea crònia infantilÉs la disminució de la consistència de les
deposicions i l’augment de la freqüència o el
volum de defecació. És crònica quan dura més
de 15 dies.
Gent GrAnFins quan puc conduir?Amb la vellesa, anem perdent habilitats i és
molt important saber admetre quan cal aparcar
el cotxe per evitar possibles accidents
a la carretera.
lA PArellAla incontinència d’orinaÉs la pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’un
problema freqüent, sobretot en dones i gent
gran; en l’home normalment es deu a proble-
mes prostàtics.
sAlUt“si la sanitat és gratuïta n’abusem”Parlem amb el Dr. Moisès Broggi, un referent de
la medicina al nostre país. Coneguem la seva
visió de la medicina tradicional i de la situació
actual del sector.
salutfer PREMI JAuME AIguADERI MIRÓ A LA MILLOR
COMuNICACIÓ SANItÀRIA
Sumari
Institucional 57.indd 3 22/2/12 12:33:29
maltraCtamEnts als mEnorsSegons dades del Ministeri de Sanitat, Ser-
veis Socials i Igualtat, quasi 600.000 dones
van patir una situació de maltractament
a Espanya durant el 2010, i es calcula que
840.000 menors han estat exposats a aquest
maltractament, dels quals 517.000 han patit
agressions físiques directes en alguna ocasió.
Un totAl de 60 dones VAn ser AssAssinAdes A l’estAt esPAnYol dUrAnt l’AnY 2011 Per HoMes AMB QUi MAntenien o HAVien MAntinGUt UnA relACiÓ sentiMentAl.
Els maltractaments: QuÈ Hi podem Fer?
Són 13 menys que el 2010 segons les da-
des ofi cials. No obstant aquestes dades
positives, aquestes morts representen
la punta de l’iceberg d’un problema d’enorme
magnitud social i que té greus conseqüències
per a la salut física i mental de les víctimes, així
com per als seus fi lls i fi lles, i que pot arribar a
ser un risc per a la seva vida.
Malgrat aquesta alta incidència, la
violència contra les dones ha estat si-
lenciada i sovint amagada durant molts
anys, considerada un assumpte “pri-
vat”. No ha estat fi ns als darrers anys
que ha sortit a la llum i se li ha posat
nom: violència domèstica, sexista, masclista o
de gènere, entre altres. En tots els casos, però,
Institucional 57.indd 4 22/2/12 12:33:39
Els maltractaments: QuÈ Hi podem Fer?
la terminologia ens indica que es tracta d’un
fenomen diferent d’altres. I això és així perquè
es tracta d’una violència que pateixen les dones
pel fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de
poder desiguals entre dones i homes, arrelada en
les normes i pràctiques socioculturals.
Tot i que la violència contra les dones es pot
manifestar en diferents àmbits (parella, família,
laboral, social i comunitari...) i exercir de dife-
rents maneres (maltractaments físics, sexuals,
psicològics, econòmics...), en aquest article ens
referirem bàsicament a una de les situacions en
què la violència de gènere es pot manifestar en
totes les seves formes: la violència en l’àmbit de
la parella, ja que és la més estesa i més sovint
atesa als serveis socials i de salut.
a Què Ens rEfErim Quan ParlEm dE maltraCtamEnts?En l’àmbit de la parella, la violència física és
potser la més coneguda, perquè és la més
evident, però hem de tenir present que quan
una dona pateix maltractaments, són de di-
ferents tipus, i per tant afecten totes les es-
feres de la seva vida. La idea que solem tenir
El maltractament és un procés, no un fet aïllat o puntual. que hi hagi violència en una relació o no, depèn de la persona agressora, no pas de l’agredida
EN RESUMLa • violència que s’exerceix sobre les dones, i en alguns casos els homes, a mans de
les seves parelles o exparelles constitueix un atemptat contra els drets humans i
representa un important problema de salut pública.
qualsevol dona• independentment de la seva edat, estat civil, raça, nacionalitat, nivell
cultural o nivell socioeconòmic pot patir violència.
Aquests maltractaments tenen • conseqüències per a la salut de la persona que els
pateix amb aparició de múltiples signes i símptomes físics, psicològics i socials.
No cal arribar a una violència física greu per • destruir la salut i el benestar de la
víctima, sigui home o dona.
La violència dins de la parella té també conseqüències importants per a la • salut dels
seus fi lls i fi lles.
La llei • atorga drets i protegeix les víctimes, i pot sancionar penalment les persones
maltractadores.
A Catalunya disposem d’una • xarxa de serveis d’atenció i protecció de les víctimes i
els seus fi lls i fi lles.
del concepte de maltractament quasi sempre
correspon a una violència física de gran inten-
sitat, que té greus efectes en la salut i que pot
fi ns i tot produir la mort. Les imatges i notí-
cies dels mitjans de comunicació i algunes
Institucional 57.indd 5 22/2/12 12:33:43
COM POTS RECONÈIXER QUE ESTÀS EN UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA?Senyals d’alerta:
La teva parella controla contínuament •
el teu temps.
T’humilia davant les altres persones.•
Et desanima constantment quan •
vols sortir o relacionar-te amb
amistat i familiars.
No vol que estudiïs o treballis fora •
de casa.
Controla les teves despeses i t’obliga a •
rendir comptes.
Trenca i destrueix objectes de valor •
sentimental per a tu.
És una persona molt gelosa i posses-•
siva i t’acusa contínuament de ser-li
infidel i coquetejar.
T’insulta o t’amenaça.•
Et pega.•
Et força a tenir relacions sexuals con-•
tra la teva voluntat.
Et desautoritza contínuament da-•
vant dels teus fills i filles i els posa
en contra teu.
Li tens por.•
campanyes de sensibilització han ajudat a
transmetre aquests estereotips.
Però l’experiència i la investigació vincula-
da al treball amb les dones ens mostra
dia rere dia que el maltractaments que
pateix la majoria de les víctimes no no-
més és físic. Així, trobem que, en la vida
quotidiana de les dones els maltractaments
psíquics, emocionals, sexuals i econòmics
són fins i tot més freqüents que els físics.
Habitualment el maltractament comença
al començament de la relació amb conductes
d’abús psicològic. Acostumen a ser conductes
restrictives i controladores amb la intenció de
minimitzar les capacitats de decisió i autono-
mia de la dona, com ara el control sobre la
roba, les trucades telefòniques, les amis-
tats o les relacions familiars.
A més, hem de tenir en compte que
en una relació de maltrac-
tament poden donar-se
tots els tipus de violència o
només alguns. No sempre es
produeix violència física, però
la física sempre va acompanyada de la vio-
lència psicològica.
Estratègia dE dominiEl maltractament és un procés, no un fet aïllat
o puntual. Que hi hagi violència en una relació
o no, depèn de la persona agressora i no pas de
la persona agredida. Per tant, no hi ha res que
justifiqui una agressió, ningú no té dret a abusar
d’una altra persona o a maltractar-la. La violèn-
cia és una estratègia, un instrument per dominar
l’altra persona i sotmetre-la. Sovint, el procés dels
maltractaments obeeix a l’augment progressiu de
la violència, que es pot estendre durant un llarg
període de temps, i sol ser difícil per a la víctima
adonar-se del procés en què es troba immersa.
Institucional 57.indd 6 22/2/12 12:33:48
QUÈ POTS FER SI PATEIXES VIOLÈNCIA DE GÈNERE?Si consideres que pots estar patint una situació de maltractament, no esperis més,
busca ajuda!
Pots demanar hora amb la treballadora social del teu CAP, o bé acudir al Servei d’Aten-
ció a les Dones (SIAD) del teu municipi.
Truca al telèfon 900 900 120, en servei les 24 hores, gratuït i confidencial i que no
deixa rastre en la factura del telèfon. Disposa de professionals, advocades i psicòlo-
gues que poden contactar amb serveis d’emergència, si és necessari. Les persones que
accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català,
el castellà, l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, l’àrab, el romanès, el croat i el
xinès (mandarí).
Ha estat àmpliament estudiat que la vio-
lència de gènere es dóna en totes les clas-
ses socials, cultures i religions, i totes les
dones en poden ser víctimes. Les causes
són molt complexes i abasten totes les es-
feres de la vida.
La normativa internacional, europea, estatal
i nacional ha desenvolupat un ampli conjunt
de drets i mesures per eradicar les diverses
formes de violència contra les dones. La Llei
orgànica 1/2004 de 28 de desembre de me-
sures de protecció integral contra la violència
de gènere, aprovada pel Parlament Espanyol,
és la primera llei europea que parla del con-
cepte d’atenció integral que inclou aspec-
tes preventius, educatius, socials, sanitaris,
assistencials i penals. La llei reconeix drets
socials, jurídics, laborals i econòmics per a
les víctimes i estableix mesures de protecció
integral, la fi nalitat de les quals és prevenir,
sancionar i eradicar aquesta violència.
La Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les
dones a eradicar la violència masclista,
aprovada pel Parlament de Catalunya regu-
la tots els drets de les dones a la prevenció,
l’atenció, l’assistència, la protecció, la re-
cuperació i la protecció integral. Els drets
garantits a la llei emparen també els fills i
filles dependents.
Marta BallesterTreballadora social
Albera Salut
Si et sents en perill, truca al telèfon de les
emergències: 112
Institucional 57.indd 7 22/2/12 12:33:50
tENIR uNS hÀBItS SALuDABLES DES D'EDAtS PRIMERENquES POt AJuDAR A PREVENIR ALguNES MALALtIES. I ÉS quE ELS MÉS PEtItS SÓN CLAu EN LA PROMOCIÓ DE LA SALut.
PROMOURE LA SALUTDES DE LA INFANCIA-
Amb l'objectiu de conscienciar grans i petits, però sobretot de des-
tacar el rol que juguen els infants en la promoció d'uns hàbits sa-
ludables que millorin la nostra qualitat de vida, el CAP d'Alcover
ha posat en marxa una campanya per a la qual s'ha comptat amb la par-
ticipació dels més petits: els fi lls i fi lles dels professionals del centre. Són
infants que transmeten de forma molt clara i contundent un missatge
de prevenció de la salut. Es tracta d'hàbits que, si s'adquireixen en edats
primerenques, benefi ciaran, sens dubte, el futur de la nostra salut.
albert i Jordi bonastre
rovira
raül martí Sáez
eduard i xavier ribas
Jiménez
anna Ferrer preixens
marina i Júlia andreu
mercadé
Institucional 57.indd 8 22/2/12 12:34:24
xavier Jiménez
rodríguez
Hèctor i adrià luque Ferré
mariona i marta Figueras
Senan
mario i yago garcía Higueras
xavier rodríguez martorell
ramon, Clàudia i david
descarrega reina
Èlia i pau rodríguez
garcía
noa popa Cintas
gerard i adrià marcos Freixas
Institucional 57.indd 9 22/2/12 12:35:09
Programes que es duen a terme al CAP
Alcover amb molt bons resultats com
"A caminar!", en què un grup de pa-
cients surt a caminar dos dies a la setmana;
"l'Escola de cuidadors", destinada a perso-
nes que tenen cura de familiars dependents;
el programa "Salut i Escola", que tracta les
qüestions de salut de major interès entre
els joves, i el grup de lectura de Vilaverd "El
Safareig" continuaran aquest any. Així ho
ha exposat el centre alcoverenc al darrer
consell de salut que va tenir lloc el passat
desembre.
Altres propostes per aquest any són la contí-
nua millora dels circuits assistencials interns
i externs, potenciant els aspectes relacionats
amb la seguretat del pacient i les consulto-
ries amb altres especialistes (Pius Hospital i
Centre de Salut Mental), la responsabilitat
social corporativa i l'execució del Pla de Sa-
lut (2011-2015).
valoraCions PositivEsEl consell de salut va servir també per ana-
litzar les principals accions que han tingut
lloc a l'ABS Alt Camp Oest en el darrer any.
En aquest sentit, destaca el canvi de met-
ge a la Riba, amb la incorporació del doctor
Jeroni Ferrer, així com els nous espais per a
la consulta de pediatria a Vilaverd. Entre els
avenços tecnològics, cal remarcar l'aplicació
de la història clínica compartida, una base
de dades digital en què s'actualitza diària-
ment tota la informació del pacient i on te-
nen accés tots els professionals sanitaris dels
diferents centres.
Un dels principals canvis que va tenir lloc
l'any passat va ser l'aplicació del nou mo-
del d'atenció d'urgències nocturnes, que va
comportar el tancament del CAP d'Alcover a
partir de les 21h, per redirigir l'atenció ur-
gent a través del 112 al Pius Hospital i al CAP
de Montblanc. Aquesta acció ha estat valora-
da positivament pels professionals, atès que
no ha ocasionat cap incidència. Un darrer
aspecte remarcable és la celebració del 10è
aniversari del CAP, amb la presentació d'un
nou logotip i la publicació d'un calendari per
al 2012 que inclou fotografies dels fills dels
treballadors del centre promocionant con-
sells de salut, entre altres activitats.
HL'ABS ALt CAMP OESt VOL ADAPtAR-SE A LA SItuACIÓ ACtuAL DE fINANÇAMENt I DE PERSONAL MANtENINt EL COMPROMÍS, EN LA MESuRA DEL POSSIBLE, DE CONtINuAR OfERINt LES ACtIVItAtS ACtuALS, ESPECIALMENt LES gRuPALS I COMuNItÀRIES.
El CaP alcover, CompromÈS amb la Qualitat aSSiStenCial
El CAP treballa per continuar millorant els circuits assistencials, sobretot en l'àmbit de la seguretat del pacient
"a caminar!" és una de les activitats grupals que s'està duent a terme amb èxit de participació al Cap d'alcover.
Institucional 57.indd 10 22/2/12 12:35:19
L'atenció sociosanitària comprèn el con-
junt de cures destinades a aquelles per-
sones malaltes, generalment amb caràc-
ter crònic, i persones amb discapacitat que,
per les seves característiques especials, poden
benefi ciar-se de l'actuació dels serveis sanitaris
i socials per potenciar la seva autonomia, pal-
liar les limitacions o sofriments que pateixin i
facilitar la seva reinserció social. Inclou l'aten-
ció a les persones amb demència, amb malaltia
neurològica que pot cursar amb discapacitat, la
gent gran, els pacients amb malaltia avançada
terminal i les cures pal·liatives.
H
COINCIDINt AMB LA CELEBRACIÓ DE SANtA ÀguEDA, PAtRONA DE LES DONES, LA tREBALLADORA SOCIAL DEL CAP D'ALCOVER, MONtSE IgLESIAS, hA Dut A tERME uNA XERRADA PER A L'ASSOCIACIÓ DE DONES ALCOVERENquES SOBRE ELS RECuRSOS SOCIOSANItARIS.
QuinS SerVeiS SoCioSanitariS tenim?
Els serveis sociosanitaris ajuden a resoldre problemes de salut, a superar difi cultats i a aconseguir recursos adequats per millorar la qualitat de vida
SerVeiS SoCioSanitariS alternatiuS•hospital de dia: hi assisteixen persones amb malalties i discapacitats físiques o psíqui-
ques. La persona continua vivint al seu domicili.
•PADES (Programa d’atenció domiciliària amb equip de suport): la persona gran roman
al seu domicili i rep suport de diferents professionals, tant de manera assistencial com a
través del seguiment de la malaltia.
• ufISS (unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries): normalment s’ubiquen
en centres d’aguts o en centres sociosanitaris i tenen per objectiu assessorar l’atenció
sanitària dirigida a les persones grans.
SerVeiS d'atenCió eSpeCialitZada Superior•unitat de llarga estada: dóna suport a les persones amb malaltia crònica de llarga
evolució.
•unitat de convalescència: intenta restablir aquelles funcions físiques i psíquiques que
estan afectades per determinades patologies.
•unitat de cures pal·liatives: ofereix tractament pal·liatiu i de confort a persones que
pateixen una malaltia incurable i estan en fase terminal.
altreS SerVeiS•Prestacions ortopèdiques: el CatSalut garanteix a tots els seus assegurats l'obtenció de
les prestacions ortoprotètiques que el metge especialista prescrigui.
•Rehabilitació: per mantenir o retornar el major grau de capacitat funcional.
•transport sanitari: el trasllat de persones que no es poden desplaçar per elles mateixes.
•tractaments amb productes dietoterapèutics complexos: han de ser prescrits per un
metge especialista.
•Oxigenoteràpia i altres teràpies respiratòries a domicili: la subministra una empresa
concertada pel CatSalut.
Institucional 57.indd 11 22/2/12 12:35:24
Escollir l’aparell ortopÈdiC adeQuat
ELS APARELLS ORtOPèDICS ENS AJuDEN EN uNA DE LES fuNCIONS MÉS IMPORtANtS quE tENIM COM A ÉSSERS VIuS: EL MOVIMENt. ÉS EVIDENt quE ON MÉS ENS PODEN AJuDAR ÉS EN EL DESPLAÇAMENt, PERÒ N’hI hA PER A quASI tOtES LES ARtICuLACIONS.
Institucional 57.indd 12 22/2/12 12:35:38
SerVei de prÉSteCL’equip de Treball Social gestiona un
servei de préstec de material ortopèdic.
Ens serveix per a persones que estan
pensant d’adquirir-ne un, per provar,
però també per a persones que tenen
una necessitat puntual.
Per aquest motiu, si teniu aparells a casa
i no els feu servir ni sabeu què fer-ne,
us agrairem que ens els feu arribar per
poder-los donar més utilitat.
Escollir l’aparell ortopÈdiC adeQuat
Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
Cal assessorar-se bé per saber quin aparell ortopèdic s’adequa a les nostres necessitats
Si ens ha de servir per sortir al carrer, es reco-
mana roda gran, però si és per al domicili millor
roda petita. Si la mateixa persona afectada la pot
empènyer, roda gran, i valorar fi ns i tot l’opció
amb motor elèctric. Però si l’ha d’empènyer una
altra persona, ha de ser lleugera i molt manejable,
amb rodes generalment grans. Cal tenir també
present l’amplada si se sortirà al carrer fent servir
l’ascensor, perquè es pot voler una cadira molt
maca i còmoda, però si no hi cap a l’ascensor de
l’habitacle esdevé un estri infrautilitzat.
En cas de requerir un aparell ortopèdic, cal que
estigueu ben assessorats per professionals que
sàpiguen com funcionen i us ofereixin el millor
producte per a les vostres necessitats.
Entre els aparells ortopèdics també s’inclo-
uen les fèrules i les plantilles, és a dir, apa-
rells aplicats directament a una articulació
o a una zona concreta del cos (com les genolleres
que es posen en cas de fractura òssia o ruptura
lligamentosa, les turmelleres o els collarets cer-
vicals), però ens centrarem en aquells que més
demanda tenen entre els nostres usuaris, els que
ens permeten el desplaçament.
lEs CrossEsLes més habituals són aquelles en què
suportem el pes amb les mans, però
també n’hi ha de recolzament axil-
lar. Aquestes darreres poden ser
molt útils en cas que hi hagi
alhora una fractura d’extre-
mitats inferiors i del ca-
nell. Un substitut molt
popular de la crossa és
el bastó.
Com fer-les servirTenen diversos punts que es mouen segons l’al-
çada de la persona que la necessita. El que bus-
quem és que una extremitat inferior no toqui el
terra, o ho faci sense carregar tot el pes. Això pot
comportar dolors d’espatlla, de canell, de mans
i d’esquena. Per evitar al màxim qualsevol dolor
afegit, cal que les regulem bé:
M• ai hem de balancejar al fer les pas-
ses, si ho fem és que les portem massa
llargues.
T• ampoc hem d’estar molt tirats endavant,
voldrà dir que les portem massa curtes.
Q• uan les posem al terra i fem una passa
amb els peus a terra, les espatlles no s’han
d’aixecar gaire, si s’aixequen voldrà dir que
estan massa llargues.
S• i en portem només una, s’ha de por-
tar al costat sa per evitar la càrrega del
costat dolent.
Els CaminadorsEstan indicats principalment per a persones
amb relativa bona mobilitat, però amb di-
fi cultats d’equilibri o debilitat de cames.
Actualment els materials amb què es
fan són molt lleugers i resistents, fi ns
al punt que n’hi ha que tenen un
suport on poder seure si cal.
Hem de tenir present el lloc
on l’utilitzarem i la capaci-
tat de qui l’ha de portar.
Si es farà servir per casa
ha de ser molt lleuger i
adaptat a l’espai que tenim a les portes i pas-
sadissos, però potser no caldrà que tingui ca-
dira. Si el volem per anar pel carrer, ha de ser
ample, preferiblement amb cadira, i si a més
qui el porta té força i bona mobilitat, pot portar
rodes (n’hi ha amb rodes i frens!).
lEs CadirEs dE rodEsEstan indicades per a persones amb mobili-
tat molt reduïda. En aquest cas, cal que tant la
persona que s’hi asseurà com la que la portarà
valorin quina s’adapta millor a les seves necessi-
tats. Serà també important saber quina utilitat li
donarem per escollir-ne una o una altra.
Institucional 57.indd 13 22/2/12 12:35:51
utilitzar inhaladors de manera CorreCtaELS PACIENtS quE fAN SERVIR INhALADORS A CAuSA DE LES SEVES MALALtIES PuLMONARS, PODEN PAtIR DIfICuLtAt RESPIRAtÒRIA MALgRAt quE tINguIN uN tRACtAMENt INStAuRAt.
Rocío SánchezInfermeraEAP Sarrià - Vallplasa
Quan un pacient afectat per una malal-
tia pulmonar té difi cultat respiratòria,
cal que consulti el seu metge de famí-
lia com abans millor. Aquest l’auscultarà i indi-
carà el tractament adequat, però sovint només
es tractarà de revisar la tècnica inhalatòria. Si
la manera com el pacient s’administra un bron-
codilatador no és correcta, el medicament no
farà cap efecte i, per tant, és obvi que tindrà
difi cultat respiratòria.
traCtamEnts PossiBlEsUs volem fer un breu recordatori segons el dis-
positiu que tingueu:
1. Broncodilatadors en esprai: per asse-
gurar que funcioni, cal seguir aquests tres
passos bàsics:
a. Remeneu l’esprai mentre buideu al
màxim els pulmons fins que no pu-
gueu més.
b. Poseu-vos l’esprai a la boca i aga-
feu-lo molt bé entre els llavis, i co-
menceu a inhalar de forma tan ràpida
i profunda com sigui possible, alhora
que premeu l’esprai (el punt més de-
licat: cal prémer i inhalar alhora).
efecte. Per això és tan important tenir una bona
tècnica, i si creieu que no ho feu bé cal que de-
maneu visita amb infermeria per poder corregir
els errors o defectes de la tècnica.
c. Inhaleu fi ns que no pugueu més,
compteu fi ns a 3, i retireu l’esprai de
la boca. Espereu 30 segons i repetiu
aquesta maniobra tants cops com us
hagin dit que us heu d’administrar el
medicament.
2. Broncodilatadors en pols seca: són
més fàcils però requereixen que el pacient
tingui prou capacitat inspiratòria. La tècni-
ca és molt simple: amb una inspiració molt
profunda i enèrgica, el comprimit que té el
dispositiu passa per un circuit que el tren-
ca, de manera que quan arriba a la boca
i passa al sistema respiratori és un polsim
molt fi que pot arribar fi ns als bronquíols
més petits.
Si no ho feu així, us ofegareu, perquè el me-
dicament no us arribarà als pulmons i no farà
Si usem incorrectament un inhalador, no ens farà efecte i tindrem difi cultat respiratòria
Institucional 57.indd 14 22/2/12 12:35:57
“Racó solidari”El Centre Assís i EAP Sarrià
us demanem la vostra col·laboració.
Avui necessitem:
Més informació a:h�p://www.assiscentreacollida.org/
“Racó solidari”El Centre Assís i EAP Sarrià
us demanem la vostra col·laboració.
Avui necessitem:
Més informació a:h�p://www.assiscentreacollida.org/
Col·labora amb el raCó Solidari!
El Centre d’ACollidA Assís és una associació sense ànim de lucre de Barcelona dedicada a l’atenció integral de persones en situació sense llar. Des de fa anys el Centre
Assís i l’EAP Sarrià col·laboren en l’atenció de persones en risc d’exclusió social.
En el context d’aquesta col·laboració hem endegat al centre del carrer Bonaplata el RACÓ SOLIDARI, una capsa on deixar els
productes que el Centre Assís ens comunica que necessita per poder atendre les persones que reben els seus serveis. Es tracta,
doncs, que vosaltres tingueu un lloc on poder fer entrega d’allò que sabeu que pot fer un servei a d’altres persones. Això pot
consistir en aliments, begudes, material sanitari, etc. Les necessitats d’aquestes persones són variades i per tant les peticions
seran també molt diferents.
Ara ens toca a tots nosaltres, com a societat, donar resposta a la petició d’ajut per part d’una entitat molt arrelada al barri i
que treballa per tenir una societat més justa i equitativa.
Núria López, treballadora social
Rocío Sánchez, infermera
Roger Vinyeta, metge de família
EAP Sarrià - Vallplasa
Institucional 57.indd 15 22/2/12 12:35:58
l'aBs de Centelles reeStruCtura l’eQuip d’inFermeriaA l’ABs de Centelles, enCArreGAdA de VetllAr Per lA sAlUt de lA CoMUnitAt dels PoBles de Centelles, BAlenYÀ i sAnt MArtí de Centelles, ens VeieM oBliGAts A reestrUCtUrAr l’eQUiP d’inFerMeriA, A CAUsA de lA redUCCiÓ de JornAdA lABorAl de lA nostrA CAP d’inFerMeriA, lA srA. enCArnA ZAPAtA, CoM A inFerMerA del CAP de Centelles, AMB l’oBJeCtiU de Poder ContinUAr donAnt lA MAteiXA AtenCiÓ de QUAlitAt CoM Fins ArA.
Institucional 57.indd 16 22/2/12 12:36:03
DE BALENYÀ A CENTELLES
M’he acomiadat de tots els ciutadans d'Hostalets personalment,
però una vegada més us dono les gràcies per haver fet que la
meva professió fos tan fàcil durant tots aquests anys i que hagi
après tantes coses i m’hagi sentit tan acompanyada per tots vosaltres i per
tots els meus companys. Gràcies!
Ara us deixo amb una gran professional que coneix molt bé la seva feina i és
molt competent. A partir d’ara vetllarà per vosaltres la Gemma Sayós.
Benvolguts centellencs i centellenques, aquesta etapa que inicio, serà un
retrobament amb molts de vosaltres, alguns potser no hi seran i altres em
tindreu per primera vegada. És un nou repte que se’m presenta i intentaré fer
la feina amb il·lusió, rigorositat i treballant per estar a prop de tots vosaltres i
de l’equip del CAP de Centelles.
Sra. Dolors Morató i Serra
REDUCCIÓ JORNADA LABORAL ENCARNA ZAPATA
Estimats pacients, famílies i cuidadors, encara que m’estimo la meva professió i en gaudeixo molt, he pres la decisió de reduir la jornada laboral. És per això que a partir d’ara la meva tasca estarà orientada cap a altres objectius més específics però relacionats amb l’atenció cap a vosaltres, per tant, ens continuarem veient i estic segura que en algunes ocasions ens trobarem a la consulta i/o domicili.He passat onze anys aquí, amb vosaltres, a la consulta i al domicili, amb un contacte molt directe tant amb vosaltres com amb les vostres famílies; per a mi ha estat molt enriquidor i molt entranyable: les converses, els consells, l’escolta compartida, l’empatia… He après moltes coses dels cuidadors que en diem “informals”, que són les vostres famílies.Així doncs, donem la benvinguda al CAP de Centelles a la infermera que tindrà cura de vosaltres, la Sra. Dolors Morató, que a par-tir del 9 de gener del 2012 formarà part de l’equip d’Infermeria de Centelles. La Dolors Morató, coneguda per molts de vosaltres des de fa temps, com ja sabeu, actualment està al consultori de Balenyà.Què us he de dir de la Dolors? Simplement i amb tota certesa que us deixo en molt bones mans, és una persona amb una gran trajectòria professional i qualitat humana.
A reveure.Encarna Zapata
Encarna Zapata
Dolors Morató
Institucional 57.indd 17 22/2/12 12:36:07
INFERMERIA SANT MARTÍ DE CENTELLES
Adéu ciutadans de Sant Martí de Centelles, també als d’Aiguafreda, alguns de vosaltres ja ho sabeu. Des del 9 de gener us deixo amb l’Anna, que tots ja coneixeu, i jo me’n vaig cap al poble dels Hostalets de Balenyà. Durant aquests anys he après, rigut i compartit moltes coses amb tots vosal-tres, per a mi heu estat com una gran família. Moltes gràcies per tot.
Sra. gemma Sayós freixer
Estaré per vosaltres i amb vosaltres a l'acollidor consultori de Sant Martí de Centelles, juntament amb la Dra. Encarna Martínez. Estic molt contenta de poder tornar a Sant Martí de Centelles i a la vostra disposició. Començo aquest etapa amb molta il·lusió i amb la confiança de saber que treballaré acompanyada de molt bona gent.Fins ben aviat!
Sra. Anna Coma Roura
EQUIP INFERMERIA BALENYÀ
Benvolguts i benvolgudes, després
d’una baixa maternal, em reincorporo
a Balenyà el dia 9 de gener i aprofito
per donar-vos el Bon Any!
Ens veiem a la consulta i dono la benvingu-
da a la companya Gemma Sayós, amb qui
a partir d’ara serem les dues persones que
vetllarem per la vostra salut.
Sra. Sara Esteve i Lucena
Hola a tota la població de Balenyà, per-
què des del gener començo una nova
etapa professional amb tots vosaltres.
Espero que estiguem a gust tots junts. Vinc
amb moltes ganes i molta il·lusió.
Ens veurem a la consulta! Bon any!
Sra. gemma Sayós freixer
Horari inFermeria Cap CentelleS
dillunS dimartS dimeCreS diJouS diVendreS
dolorS morató at. CrÒniCs matÍ tarda matÍ
roSa dÍaZ matÍ tarda tarda matÍ at. CrÒniCs
lluÏSa rodrÍgueZ matÍ/tarda matÍ tarda at. CrÒniCs matÍ
laia riQuelme at. trans. at. trans. at. trans./tarda at. trans. at. trans.
dolorS molera tarda
AT. CRÒNICS: atenció domiciliaria malalts crònics.AT. TRANS.: atenció domiciliaria malalts transitoris.
Horari inFermeria Cap balenyÀ
dillunS dimartS dimeCreS diJouS diVendreS
Sara eSteVe matÍ tarda matÍ/tarda matÍ matÍ
gemma SayóS matÍ/tarda matÍ matÍ tarda matÍ
Horari inFermeria ConSultori St. martÍ
dillunS dimartS dimeCreS diJouS diVendreS
anna Coma matÍ matÍ tarda tarda matÍ
nou Horari d'inFermeria abS CentelleS(deS del 9 de gener)
Anna Coma
Gemma Sayós
Sara Esteve
Institucional 57.indd 18 22/2/12 12:36:12
Què hem de saber sobre
la Febre?LA fEBRE ÉS uNA RESPOStA DE L’ORgANISME DAVANt DIVERSES SItuACIONS, LA MAJORIA INfECCIOSES, ON tÉ uN PAPER DE DEfENSA. NO ENS hA D’ESPANtAR.
1quan us sembli que el vostre fill té fe-
bre: comproveu-ho sempre posant-li el
termòmetre, no només tocant-li el front. El
millor termòmetre és el digital; els de mer-
curi poden ser perillosos, i els òtics són cars i
no tan fiables. Posarem el termòmetre sem-
pre sota l’aixella (temperatura axil·lar) fins
que xiuli (els de mercuri de 3 a 5 minuts).
2 Parlem de febre quan la temperatura axil·lar
és superior a 38ºC. Es considera febrícula una
temperatura entre 37,5 i 37,9 i és normal per sota
de 37,5. Pot haver-hi un augment de temperatura
en nens petits si estan massa abrigats.
3 Si hi ha febre no cal esverar-se ni anar
immediatament al metge perquè:
La febre és un mecanisme de defensa.
La major part dels processos febrils són
vírics i, per tant, no són importants ni tenen
un tractament específi c.
L’exploració física i les proves comple-
mentàries (analítiques, radiografi es...) solen
ser normals inicialment, fi ns i tot en infec-
cions greus.
No hi ha una relació
exacta entre el
grau de tem-
peratura i la
gravetat de
la malaltia.
4 heu de portar el nen al metge si:
Té menys de 3 mesos.
La febre és de més de 40ºC.
Té una malaltia crònica greu.
Té febre des de fa dos dies o més. Això no
és un motiu d’alarma però si que cal, sen-
se presses, valorar el nen per descartar una
infecció que necessiti ser tractada (angines,
bronquitis, pulmonia...).
Presenta signes d’alarma com són:
Convulsions.•
Rigidesa de nuca, és a dir, que no pot do-•
blegar el coll cap endavant.
Petèquies. Són taques molt petites de co-•
lor vermell (com el vi).
Ensopiment important. Cal pensar, però, •
que un nen amb febre normalment es-
tarà endormiscat i menys actiu.
5 què cal fer si el nen té febrícula (tem-
peratura axil·lar entre 37,5 i 37,9). Poden
ser sufi cients, encara que innecessàries, me-
sures físiques: banys amb aigua tèbia, draps
humits... Si el nen la tolera bé no cal fer-la
baixar.
6 quan el nen tingui febre (temperatura
axil·lar per sobre de 38ºC) se li administrarà un
antitèrmic en la dosi adequada al pes del nen.
Sempre que sigui possible feu servir un sol
antitèrmic, no els combineu.
Preferentment utilitzeu paracetamol (Apire-
tal, Febrectal, Termalgin), que té menys efectes
secundaris que l’ibuprofè (Dalsy, Junifen, Ibu-
profeno). Reserveu aquest últim per a casos
rebels al paracetamol.
Acompanyeu l’antitèrmic de mesures físi-
ques (banys, draps mullats, desabrigar).
No li doneu mai antibiòtic si no us
l'ha receptat el metge. La gran majoria
d’infeccions són víriques i no responen als
antibiòtics. Molts bacteris s’han tornat re-
sistents per l’ús indiscriminat i injustifi cat
dels antibiòtics i això fa que cada cop sigui
més difícil tractar algunes infeccions.
Consells BÀsiCs Prendre bé la temperatura amb termòme-•
tre digital a l’aixella.
Si només té febrícula no cal fer res.•
Si té febre (més de 38ºC), donar antitèr-•
mic (millor paracetamol) acompanyat de
mesures físiques (draps humits, banys).
No córrer al metge si no presenta senyals
d’alarma (petèquies, rigidesa de nuca, con-
vulsions, ensopiment excessiu). Cal deixar
passar el temps i controlar el nen a casa.
La gran majoria d’infeccions en els nens •
són víriques i no requereixen tractament
amb antibiòtic; amb antitèrmic, mesures
físiques i repòs a casa ja n’hi ha prou.
Institucional 57.indd 19 22/2/12 12:36:15
‘CoaCHing’ una metodologia moderna
Són molts els que han decidit tenir un
coach, polítics importants, entrena-
dors de futbol, gent famosa... Als Estats
Units el coaching és una indústria; al nostre
país tot just està sorgint.
Aquesta metodologia es fa servir des de fa,
aproximadament, vint-i-cinc anys i busca la
inspiració i la base de coneixement en múl-
tiples camps d’investigació com la psicologia,
l’ensenyament, el comportament humà, la te-
oria organitzacional, la fi losofi a i els negocis,
entre d’altres.
Com PodEm dEfinir El 'CoaCHing'?El definim com un procés d’acompanyament
al canvi. Coaching procedeix d’un verb anglès:
El psicòleg parteix del passat per arribar a conclusions; el 'coach' se centra en allò que un vol, i treballa la forma d'aconseguir-ho
cés busquen el camí més eficaç per assolir
els objectius fi xats, utilitzant els seus propis
recursos i habilitats.
Ajuda a pensar de forma diferent de com •
un ho feia habitualment i millora la for-
ma de comunicar-se i aprofundir sobre
un mateix.
És l’art de treballar amb els altres perquè •
obtinguin resultats fora del comú i millo-
rin la seva manera de fer les coses.
Genera noves possibilitats d’acció i •
permet l’obtenció de resultats extra-
ordinaris.
Ajuda a crear confiança en la realitza-•
ció dels papers escollits en la feina i la
vida.
EN uN MÓN CADA VEgADA MÉS DIfÍCIL, COMPEtItIu I SOLItARI, SÓN MOLtS ELS quE EStAN RECORRENt A uN 'COACh' O ENtRENADOR PERSONAL. ÀNgELS DE LA guARDA MODERNS quE EStAN fENt fuROR A EuROPA I ES DEDIquEN SIMPLEMENt A tRACtAR quE LA PERSONA, PER ELLA MAtEIXA, ACONSEguEIXI LA fELICItAt.
"to coach", que pot traduir-se per "entrenar".
En l’entorn empresarial i personal es coneix
per coaching el procés interactiu i transpa-
rent mitjançant el qual el coach o entrenador
i la persona o grup implicat en aquest pro-
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Institucional 57.indd 20 22/2/12 12:36:22
El 'coaching' consisteix a buscar el camí més efi caç per assolir els objectius fi xats, utilitzant els recursos i habilitats propis
Com aCtua un 'CoaCH'?El coach aplica una metodologia sistemàtica
de preguntes que ens permet plantejar-nos
l’objectiu desitjat, descobrir les nostres habili-
tats, reconèixer els obstacles i introduir un pla
d’acció per assolir-lo. En aquest sentit el procés
requereix bàsicament els cinc passos següents:
observació, presa de consciència, determinació
d’objectius, actuació i mesura. Hi ha diferents
tipus de coaching: personal, em-
presarial, corporatiu...
Quina difErènCia Hi Ha amB un PsiCÒlEg?El psicòleg explora el passat per, a
partir d’ell, arribar a conclusions; el
coach se centra en allò que un vol i on vol arri-
bar demà, i treballa la forma d'aconseguir-ho.
És EfECtiu El 'CoaCHing'?Quan és practicat per un professional for-
mat i experimentat d'acord amb l’àrea que
es desenvolupa, la metodologia ha demostrat
bons resultats i és sobretot a això, que deu la
seva popularitat. Algunes claus que fan que
aquesta metodologia sigui
efectiva són: escollir un
bon professional certifi -
cat, comptar amb un pla
de treball i metodologia
clars i tenir fl exibilitat per
reconsiderar objectius.
El 'coaching' consisteix
Maria garro giménezInfermera
Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
Institucional 57.indd 21 22/2/12 12:36:34
•rosa Yrla, rosario Corral, remedios Martín, Merche García. Taller
del suelo pélvico. Proporcionando herramientas para reducir el impacto
de las pérdidas de orina en la incontinencia urinaria femenina. VII Con-
greso Nacional FAECAP. Comunicación oral. Málaga, mayo 2011.
•Artur dalfó, esther llauradó, Miriam Payán, Marga Méndez, Ma-
ria Garro, remedios Martín. ¿Nos vacunamos de la gripe los profesi-
onales sanitarios? VII Congreso Nacional FAECAP. Comunicación póster.
Málaga, mayo 2011.
•remedios Martín, Maria
Parer, Marco inzitari, lluís
espinosa, lluís Gràcia. Ali-
anza entre Atención Prima-
ria y geriatria en el manejo
del paciente crónico com-
plejo dependiente. III Con-
greso Nacional de Atención
Sanitaria al Paciente Cró-
nico. Comunicación póster.
Donosti, mayo 2011.
•Maria Parer, remedios Martín, Óscar rochera, Cristina Bravo, llu-
ís Gràcia. Nueva experiencia de gestión en Atención Primaria orientada
hacia la atención de la fragilidad. III Congreso Nacional de Atención Sani-
taria al Paciente Crónico. Comunicación oral. Donosti, mayo 2011.
EL NOStRE EquIP hA tINgut uNA PRESèNCIA MOLt ACtIVA EN CONgRESSOS NACIONALS I INtERNACIONALS PEL quE fA A ASSIStèNCIA, PARtICIPACIÓ I ORgANItZACIÓ.
•M.luz Cequier, Piedad Aparicio, rosario Jiménez, Cristina Bravo.
Proyecto de atención comunitaria. Una realidad de equipo. Comunicación
oral. XVI Congreso Nacional SEAUS. Zaragoza, abril 2011.
•esperanza Palacios teruel, Palmira Villafuerte navarro, rosario Ji-
ménez leal, María Giné Garriga. Mejorando la movilidad de los ancia-
nos. Taller de equilibrio y fuerza. Jornadas PACAP-semFYC. Comunicación
póster. Vitoria, abril 2011.
• nieves Barragan, Manuel Campíñez, remedios Martín, grupo
dislipeM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con
dislipemia. XXII Congreso Nacional de Entrevista Clinica. SemFYC. Comu-
nicación oral. Burgos, mayo 2011.
Presentacions del nostre equipen CongreSSoS durant l’any 2011
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Institucional 57.indd 22 22/2/12 12:36:35
• nieves Barragán, Manuel Campíñez, remedios Martín, grupo
dislipeM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con
dislipemia. 31 Congreso Nacional de SemFYC. Comunicación póster.
Zaragoza, mayo 2011
•daniel Colprim, remedios Martín, Maria Parer, lluís espinosa, Marco
inzitari, lluís Gràcia. Direct admission to intermediate care for older adults
with reactivated chronic diseases managed by an expert primary care team
as an alternative to conventional hospitalization. A pilot study. 53 Congreso
Sociedad Española de Geriatría. Comunicación póster. Málaga, 2011.
•i. Martí, r. Casademont Pou, C. ser-
rano, A. Knörr, A. Portella, J. Pérez. En-
fermedad invasiva por Haemophilus influ-
enzae notificable: un problema emergente.
Problemas de salud en niños adoptados.
XXV Congreso Nacional de la Sociedad
Española de Pediatría extrahospitalaria y
Atención Primaria. Presentación póster. Santiago de Compostela, 2011.
•r. Casademont Pou, C. serrano, i. Martí, A. Knörr, J. Pérez, A.
Portella, r. Minguell. TDAH. ¿Los pediatras de Atención Primaria lo
diagnosticamos o tratamos en demasía? XXV Congreso Nacional de la
Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria.
Comunica-ción oral. Santiago de Compostela, 2011.
•C. serrano, r. Casademont Pou, i. Martí, A. Knörr, A. Portella. Dos
casos de infección por el virus del papiloma humano. XXV Congreso Na-
cional de la Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención
Primaria. Comunicación oral. Santiago de Compostela, 2011.
•rita Puig, Anna Coma, Anna Altés, remedios Martín, Gina Ba-
llester, Joan Corbera. Revisión de bifosfonatos: más allá de los cinco
años. Comunicación póster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuti-
cos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.
• rita Puig, Anna Altés, remedios Martín, Manuel Campíñez,
sonia Cibrian, lluís Gràcia. Adecuación de la gastroprotección en
Atención Primaria. Comunicació poster. Congreso Sociedad Española de
Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.
•Alexis tena, luis Martínez, Marc Gironès, tanit iribarne, Ma-
rio Beza. Taquicardia ortodrómica por vía accesoria auriculo-ventricular
postero-lateral izquierda. IV Congreso Clínico semFYC en Cardiovascu-
lar. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•Alexis tena, luis Martínez, Marc Gironès, tanit iribarne, Mario
Beza. Fatiga como síntoma de bradicardia sinusal. IV Congreso Clínico
semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•Marc Gironès, luis Martínez, Alexis tena, Mario Beza, tanit iri-
barne. Milking sintomático en varón joven. IV Congreso Clínico semFYC
en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•luis Martínez, Marc Gironès, Alexis tena, Mario Beza, remedios
Martín, Miquel Cajal. Paciente fràgil y disnea. IV Congreso Clínico
semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante 2011.
•luis Martínez, Manuel Campiñez, Marc Gironès, Alexis tena,
remedios Martín, lluís Gràcia. ECK alterado en el gimnasio. IV Con-
greso Clínico semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Ali-
cante, 2011.
Presentacions del nostre equipen CongreSSoS durant l’any 2011
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Institucional 57.indd 23 22/2/12 12:36:37
‘Coaching’ el millor de tu
Canviar dubte per pregunta. Canviar protesta per proposta.Canviar retret per reclam
La traducció de la paraula coach és la d’en-
trenador encara que, com veurem, no es
redueix únicament a això. El coaching
consisteix principalment en dues coses: presa de
consciència (de la meva realitat, difi cultat, etc.)
i responsabilitat (el canvi està en mi mateix).
Sabem que ens passa alguna cosa, que volem
canviar algun aspecte i no sabem com fer-ho ni
per on començar. Aquestes situacions de trenca-
ment poden donar-se sense que, aparentment,
cap fet extern ho motivi o que la vida ens porti
a això per alguna situació que ens succeeixi: una
ruptura sentimental, un acomiadament laboral,
una difi cultat amb un familiar, etc.
D’alguna manera és com si tot allò que ens ha
servit fi ns ara ja no ens funcionés. Serà llavors
el moment d’actualitzar els nostres aprenentat-
ges i revisar les nostres creences per identifi car
aquelles que ens estan limitant, i canviar-les per
què fA uN ‘COACh’ EXACtAMENt? PER què SERVEIX? quINA DIfERèNCIA EXIStEIX ENtRE uN ‘COACh’ I uN PSICÒLEg? ÉS EfECtIu?
La persona pren consciència, no a través del
coach, sinó estimulada per aquest. En un procés
de coaching un s’adona del que li passa i es fa
responsable d’això duent a terme accions que el
conduiran al seu objectiu.
momEnts dE CanviTots hem viscut moments en els quals no ens sen-
tim satisfets amb la situació en què ens trobem i
no sabem com solucionar-ho. Pot tractar-se d’un
canvi de treball, una difi cultat amb la parella; vo-
ler millorar la relació amb un fi ll, estar motivats,
recuperar l’alegria… Les possibilitats són infi nites.
Institucional 57.indd 24 22/2/12 12:36:44
‘Coaching’ el millor de tu
El ‘coaching’ no se centra en els errors passats, sinó en les possibilitats futures
creences que ens possibilitin i que ens portin a
aconseguir allò que estem buscant. En coaching
parlaríem de passar de la zona de confort on ens
hem sentit còmodes fi ns ara –allò que ens era
conegut– a la zona de potencialitat. I com sabem
que estem a la zona de potencialitat? Perquè
apareixen dues emocions: la por i la il·lusió. És
precisament en aquesta zona on es produeixen
els aprenentatges. I és que viure i aprendre són
dos conceptes inseparables. No podem evitar que
ens deixi la parella o que ens acomiadin, però sí
que podem veure què fem amb això. No és tant
què ens passa, sinó què hi fem nosaltres, com ens
hi enfrontem, quina actitud tenim, etc.
L’EAP Poble-sec ofereix des del passat
mes de desembre sessions individuals de
coaching a hores convingudes. Per concer-
tar entrevista prèvia al procés cal contactar
amb el centre al telèfon 93 324 91 00. El
preu de la sessió individual és de 40€.
Marta Bernabeu Llicenciada en Ciències de la Comunicació.
Practicioner en Programació Neurolingüística (PNL) i màster en Coach i PNL. Formació
en Coaching Sistèmic.
En Què ConsistEiX un ProCÉs dE ‘CoaCHing’?El coaching és el viatge des d’on som i fi ns on vo-
lem arribar, obtenint el millor de nosaltres. El
coach ens acompanya en aquest viatge, per-
metent-nos observar els fets des de diferents
perspectives per poder trobar noves formes
d’actuar que ens portin a dissenyar accions
efi caces orientades al nostre objectiu. Ens
ajuda a contactar amb els nostres recursos:
tots disposem dels recursos necessaris, enca-
ra que en un moment de difi cultat no siguem
capaços de veure’ls.
Una vegada hem pres consciència de la nostra
realitat, dissenyarem un pla d’acció basat en un
o diversos objectius i aprendrem a crear conver-
ses efectives amb el nostre entorn que generaran
noves realitats (demandes, ofertes…) i per tant,
noves reaccions del nostre entorn.
En Què Es difErEnCia alEsHorEs El ‘CoaCHing’ dE la tErÀPia? La principal diferència amb la teràpia és que
el coaching parteix del present per construir
el futur i només accedeix al passat per revisar
les creences limitadores que ens estan impe-
dint avançar. El procés de coa-ching és més
breu (entre 4 i 8 sessions), se centra a aconse-
guir resultats concrets a curt termini.
No obstant això, tota psicoteràpia implica un
procés d’aprenentatge, i tot procés de coaching
és també terapèutic. Hi haurà demandes de
coaching que conduirà millor un psicoterapeuta
i viceversa. Serà el professional el que valorarà el
més convenient en cada situació.
EA EDEstat actual Estat desitjat
RECURSOS
Institucional 57.indd 25 22/2/12 12:36:46
LA INNOVACIÓ I LES MILLORES EN L’AtENCIÓ DEL PACIENt CRÒNIC COMPLEX VAN SER EL PuNt DE PARtIDA DE LES CONfERèNCIES quE ES VAN CELEBRAR A LES XV JORNADES tèCNIquES DE L’ASSOCIACIÓ CAtALANA D’ENtItAtS DE BASE ASSOCIAtIVA (ACEBA).
El Montanyà, al Parc Natural del Mont-
seny, va ser l’escenari al novembre de
la XV edició de les Jornades Tècniques
d’Aceba. Aquesta entitat representa els equips
d’Atenció Primària autogestionats de Catalu-
nya: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS Cen-
telles, EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Dreta
Eixample, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs
Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcar-
ca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Les Jornades volen ser un espai d’interacció,
generació de coneixement i intercanvi d’expe-
riències entre els professionals de la sanitat,
amb l’objectiu d’avançar cada dia en la millora
del servei assistencial per oferir una Atenció
Primària de qualitat, avantguarda i rigor, al
l’atenCió del paCient CròniC Complex,protagonista de les Jornades d’aCEBa
Institucional 57.indd 26 22/2/12 12:36:53
ComuniCaCionS premiadeSPer segon any consecutiu, i després de l’èxit de l’edició anterior, les Jornades van comptar
amb un espai destinat a la presentació dels pòsters científics elaborats al llarg de l’any
pels equips d’Atenció Primària autogestionats. En total es van presentar 36 treballs en els
diferents àmbits, de gestió, clínic, atenció comunitària, recerca i innovació.
els pòsters guanyadors:
• CLÍNIC Gestió de la fragilitat i complexitat (ABS Alt Camp Oest)
• GESTIÓ Utilització de recursos assistencials per a una població anciana fràgil-no fràgil (EAP
Sardenya)
• ATENCIÓ COMUNITÀRIA Taller de sòl pèlvic (EAP Vallcarca-Sant Gervasi)
• RECERCA Coneixement de fàrmacs d’última generació (ABS Centelles)
• INNOVACIÓ Aliança entre AP i Geriatria en el maneig dels pacients crònics complexos dependents
(EAP Vallcarca-Sant Gervasi)
• INNOVACIÓ EN ODONTOLOGIA Taller d’odontopediatria en un grup de suport a la lactància materna (EAP Sardenya)
L’atenció comunitària busca millorar el nivell de salut, benestar i qualitat de vida de les persones
l’atenCió del paCient CròniC Complex,protagonista de les Jornades d’aCEBa
servei del ciutadà. En aquest cas, es va debatre
la forma de millorar el tractament en pacients
crònics complexos, persones que tenen unes
necessitats específiques, perquè pateixen una
malaltia avançada o diferents problemes crò-
nics de salut que els converteixen en pacients
vulnerables i que, per tant, necessiten ser ate-
sos d’una forma específica, ràpida i àgil.
EnvEllir dE forma saludaBlELes Jornades van ser un marc de debat, sobretot
pel consens d’accions que ajuden en la preven-
ció de la cronicitat, per tal que la població en-
velleixi amb més salut i arribi a edats avançades
amb el millor nivell d’autonomia personal i de
qualitat de vida. Experiències innovadores i em-
prenedores en l’àmbit de la salut enfocades a
l’atenció d’aquests pacients, programes d’aten-
ció a la cronicitat, coordinació del treball entre
els centres de salut i els serveis socials, educa-
ció grupal i mediació, foment del tipus d'aten-
ció ideal per als pacients crònics complexos
amb atenció integrada entre Atenció Primària,
atenció especialitzada i centres sociosanitaris
són alguns dels aspectes que professionals dels
diferents centres que constitueixen ACEBA van
poder debatre àmpliament.
El conseller de Salut de la Generalitat de Ca-
talunya, Boi Ruiz, va inaugurar l’acte. Les
Jornades, organitzades per l’equip d’Atenció
Primària de Centelles i sota la direcció del Dr.
Ramon Vilatimó, van comptar amb personali-
tats de l’àmbit polític i de la salut: l’alcalde de
Centelles, Miquel Arisa; el president d’ACEBA,
Dr. Jaume Sellarès, i el vicepresident primer del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB),
Dr. Jaume Padrós.
Institucional 57.indd 27 22/2/12 12:37:04
El CaP El remei, més solidari que mai
Vic ha aportat el seu granet de sor-
ra a l’última Marató de TV3, desti-
nada a la recaptació de fons per a
la regeneració i trasplantaments d’òrgans
i teixits. El CAP El Remei hi ha contribu-
ït amb l’organització d’actes i la recerca
de col·laboradors per aconseguir la major
recaptació econòmica possible. En aquest
cas, es va preparar la venda de gorres ver-
melles per participar, posteriorment, en una
cadena humana i una ruta pel barri. Amb
tund de participació social i de recaptació
que va superar els 7.575.900 euros. Aques-
ta és una xifra provisional, ja que el marca-
dor anirà pujant fins el proper 31 de març,
data en què es farà el tancament definitiu
d’aquesta edició.
Els periodistes Xavi Coral i Espartac Peran
van ser els encarregats de conduir aquest espai
televisiu que comporta 15 hores de programació
en directe. Una fórmula televisiva que repeteix
èxit any rere any, i que compagina històries re-
EL CAP EL REMEI HA REFERMAT EL SEU COMPROMÍS AMB LA MARATÓ DE TV3, ORGANITZANT ACTES I CERCANT COL·LABORADORS PER AJUDAR EN LA REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS I TEIXITS.
aquesta iniciativa i amb les aportacions de
col·laboradors i professionals del centre, es
van reunir més de 4.000 euros, que es van
destinar íntegrament a la Marató.
mÀXima solidaritatLa Marató de TV3 ha esdevingut l’acte solida-
ri per excel·lència per la seva gran capacitat
de mobilització social. L’última edició, que va
tenir lloc el desembre passat, va celebrar el
seu 20è aniversari aconseguint un èxit ro-
Institucional 57.indd 28 22/2/12 12:37:07
salutfer 5
Continuen els donatius!Si voleu contribuir a la Marató de TV3, en-
cara sou a temps de fer el vostre donatiu
fi ns el 31 de març. Hi ha moltes maneres
de fer-lo. Quina us és més còmoda?
Més informació: www.tv3.cat/marato/
El CAP El Remei ha aconseguit més de 4.000 euros per a la Marató de tV3
El trasplantament és sovint l’única alternativa de vida per a alguns pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèviament hi hagi un donant
mÉs donants d’ÒrgansCatalunya sempre ha estat molt solidària i
ho demostra, precisament, el fet que l’any
passat va assolir un rècord històric de tras-
plantaments, amb 892 intervencions, un 20%
més que el 2010. És la comunitat autònoma
que lidera aquest tipus d’operacions. Per si
això fos poc, La Marató de TV3 ha contribuït
decisivament a l’augment del nombre de sol-
licituds del carnet de donant d’òrgans, segons
el Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya.
CarnEt dE donantTot i els avenços científi cs, el trasplantament és
sovint l’única alternativa de vida per a alguns
pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèvia-
ment hi hagi un donant. En vida podem donar
sang i alguns teixits, però el trasplantament
d’òrgans es fa generalment a partir de donants
morts. Per tant, és important que haguem ex-
pressat la nostra voluntat en vida. Una bona
forma de fer-ho és, a més de comunicar-ho als
nostres familiars, sol·licitant el carnet de do-
nant d’òrgans. Serà un document que haureu
de portar sempre amb la vostra documentació
personal i que no us compromet, és a dir, que
us en podeu desfer en qualsevol moment si
canvieu d’opinió. Podeu sol·licitar-lo quan ho
desitgeu. Només cal que accediu a la web de la
Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat
als de testimonis colpidors; divulgació científi ca,
gràcies a metges i especialistes, i activitats cultu-
rals (teatre, música, humor...).
moBilitZaCiÓ soCialLa ciutadania es va mobilitzar en aquesta edició
més que mai. En total es van organitzar més de
1.600 actes populars com els del CAP El Remei,
on no importen edats, sexes ni procedències.
Tothom comparteix un únic objectiu: col·laborar
amb una causa benèfi ca.
Institucional 57.indd 29 22/2/12 12:37:13
QuinS eFeCteS tenen?
Fred: P• rodueix constricció dels vasos sangui-
nis i per tant redueix l’entrada dels me-
diadors de la infl amació.
A• nestesia la zona on s’aplica durant una
estona, de manera que es comporta com
un analgèsic.
T• é una utilitat màxima en les primeres 48
hores del mal, tot i que en cas d’artrosi es
pot aplicar durant anys.
Calor: F• acilita l’arribada de sang per dila-
tació vascular i per tant augmenta
localment la quantitat dels media-
dors bioquímics responsables de la
inflamació.
R• elaxa la musculatura, els teixits tous, la
pell, etc.
E• ncara que la lesió faci setmanes que la
tinguem, segueix essent efi caç.
Fred o Calor?uN DELS DuBtES MÉS hABItuALS ENtRE ELS NOStRES uSuARIS ÉS COM PODEN SABER SI S’hAN D’APLICAR fRED O CALOR EN uNA ZONA ADOLORIDA. DES DEL CAP EL REMEI uS INtENtAREM EXPLICAR, DE MANERA CREIEM quE PROu ENtENEDORA, quAN I PER què CAL APLICAR fRED O BÉ CALOR DEPENENt DE LA MOLèStIA.
Institucional 57.indd 30 22/2/12 12:37:32
QUINS SISTEMES EXISTEIXEN I COM S’HAN D’APLICAR?
FRED: Bossa de glaçons o aigua freda.•
Bossa de pèsols congelats.•
Bossa de gel que es ven a la farmàcia.•
Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses •
han d’estar sempre embolicades.
Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon •
dia, cada 6 hores.
Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•
CALOR: Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es •
pot comportar com un activador de la infl amació i, per tant, empitjorar els processos.
Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó. •
Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microo-•
nes, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada.
Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta •
molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred.
Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores. •
Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•
SEGONS TOT AIXÒ, QUÈ US HEU DE POSAR?
CONTUSIÓ, COP, HEMATOMA, ESQUINÇ O ESTREBADA D’UNA ARTICULACIÓ: • cal
aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint.
SOBRECÀRREGA O ESFORÇ: • davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta
estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred i, els dies següents, si hi ha contractura, calor.
CONTRACTURA MUSCULAR:• si heu fet un mal gest o si heu estat en una posició forçada
durant molta estona (com és dormir en una mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar,
tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fi bres, que
comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això
provoca sempre infl amació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia
següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va
repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor.
ARTROSI: • comporta sempre una infl amació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiin-
fl amatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També
es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot
a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de
calor va bé a les seves articulacions malmeses.
TENDINITIS:• la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores
i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contrac-
tura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha infl amació i
molt poca contractura.
RESUMCom a norma general i davant del 1.
dubte, aplicarem fred a la zona.
Si el problema és en una articula-2.
ció, hi aplicarem fred.
Si el problema és a l’esquena, hi 3.
aplicarem calor (les típiques con-
tractures són les de la zona cervical
i la zona lumbar).
Sempre que hi hagi hagut un cop, 4.
un accident, etc., és a dir, quelcom
de nou, sobtat i agut, hi aplicarem
fred immediatament.
7
Institucional 57.indd 31 23/2/12 12:15:26
EL DR. MOISèS BROggI, AMB 103 ANYS, ÉS uN REfERENt DE LA MEDICINA AL NOStRE PAÍS. PRESIDENt DE LA REIAL ACADèMIA DE MEDICINA DE BARCELONA (1980) I CREu DE SANt JORDI (1981), EL SEu DISCuRS NO DEIXA INDIfERENt.
Amb les idees molt clares, però amb un
toc irònic. Així és com explica la seva
vida i, de retruc, la història d’un país,
el Dr. Moisès Broggi, que rep les visites al seu
despatx. Un espai farcit de llibres antics, diplo-
mes, reconeixements i fotos entranyables al
costat de grans personalitats. Li agrada parlar
de la història de la humanitat, que vincula in-
discutiblement als períodes de grans conflictes
mundials. Durant la Guerra Civil espanyola, el
Dr. Broggi va esdevenir cap de cirurgia a les
Brigades Internacionals, “una experiència dura,
però alhora fantàstica, perquè em va permetre
conèixer gent molt interessant”.
Un any abans del conflicte, el Dr. Broggi havia
inaugurat el servei d’Urgències de l’Hospi-
tal Clínic de Barcelona, el primer a Espanya
i que li va obrir les portes durant la guerra.
“El cap de Sanitat de l’exèrcit em va dir que
se’ns morien masses homes, i no era estrany!”
Independentment d’on succeís el conflicte,
s’enduien els ferits cap a Madrid amb una
llitera transportada per una mula. Va ser lla-
vors quan el Dr. Broggi va proposar la cre-
ació dels hospitals mòbils, una de les grans
innovacions sanitàries de la guerra. Basats en
el funcionament del Clínic, eren centres que
s’improvisaven en espais pròxims al combat
per atendre ràpidament els ferits. “Vam acon-
seguir reduir la mortalitat un 50%”.
EL DR. MOISèS BROggI, AMB 103 ANYS, ÉS uN REfERENt DE LA MEDICINA AL NOStRE PAÍS. PRESIDENt DE LA REIAL ACADèMIA DE MEDICINA DE BARCELONA (1980) I CREu DE
“la medicina cura molt, però consola poc”
La parellaSalut
Institucional 57.indd 32 22/2/12 12:37:45
amistats intErnaCionalsUn altre dels resultats positius d’aquella època
va ser la coneixença i amistat del Dr. Broggi amb
metges estrangers. Precisament, aquests contac-
tes van donar lloc a trobades tan rellevants com
el Primer Congrés de l’Associació Mèdica contra
la Guerra Nuclear, del qual el Dr. Broggi se sent
especialment orgullós, i amb el qual van guanyar
el premi Nobel de la Pau l’any 1985.
la imPortaCiÓ dE ConEiXEmEntDurant la postguerra, el Dr. Broggi va tornar al
servei d’Urgències del Clínic fins que va comen-
çar la depuració. “Sabia que ho tenia cru; m’ha-
via de jutjar un sumaríssim militar que acabava
afusellant tothom”. Afortunadament, la seva sort
va donar un gir inesperat. “Durant la guerra,
vaig substituir un metge de presó a qui havien
afusellat, i allí vaig deixar escapar una dona que
venia a visitar-se per un refredat. Va resultar ser
la germana del cap del sumaríssim...”. Per això la
“De vegades, una paraula és més important que una medecina”
condemna van ser “només” deu anys d’exclusió
de la sanitat pública. El Dr. Broggi va aconseguir
fugir a França per formar-se en una escola de
Lió, que destacava pels seus avenços en cirurgia.
Innovacions que després va poder aplicar a Ca-
talunya amb els seus pacients privats.
D’aquestes novetats, en destaca la implantació
de l’anestèsia amb respiració controlada, que va
permetre allargar el temps de les intervencions
quirúrgiques, així com també fer les primeres
operacions de tòrax.
aBandonar El BisturÍEl pas del temps va acostar el Dr. Broggi al
moment d’abandonar el bisturí. Va ser un pro-
cés progressiu. “El meu fill ja havia començat a
operar i jo em veia inferior, els sentits m’anaven
fallant i vaig començar a pujar el pendent de la
vellesa”. El seu truc per arribar-hi amb tan bona
salut? “Deixar-se anar... gaudir d’aquest pendent
i, sobretot, tenir molta sort”, i és que realment la
seva història és envejable. Fa setanta anys que
està casat i té set fills, onze néts i deu besnéts.
ProPEr i familiarAquest és el caràcter del Dr. Broggi, no tan sols
amb la seva família, sinó també amb l’atenció
que vol per als pacients. “La medicina cura
molt, però consola poc perquè manca el trac-
te. De vegades, una paraula és més important
que una medecina”. Fervent defensor del fun-
cionament sanitari del seu barri, el Putxet, està
convençut que “el metge de capçalera ha de
convertir-se en un amic”.
“si la sanitat És gratuÏta no tÉ valor i n’aBusEm”“La seguretat social del nostre país ha estat
mal enfocada des de bon principi. El ‘cafè
per a tots’ que promovia Franco no funcio-
na “. Segons el Dr. Broggi, només cal sortir a
l’estranger per prendre exemple de països
com Alemanya, on anar a veure el metge té
un cost. “Si la sanitat és gratuïta no té valor
i n’abusem, tot i que tampoc hem de saltar
a l’altre extrem, als Estats Units, on la salut
de la població està desemparada”.
“Sempre He tingut molta Sort”La tarda en què vaig conèixer el Dr. Broggi, ell va explicar, amb detall, records de la seva vida, de la
història del segle passat i de la medicina.
Durant la nostra conversa, referint-se a fets històrics i avenços mèdics viscuts per ell en primera
persona, va repetir més d’una vegada aquestes paraules que encapçalen el meu agraïment. Com-
partir amb ell records de tota una vida i fer-ho arribar a les persones que cuidem i atenem des dels
nostres centres d’atenció primària em fa sentir, també, profundament afortunada.
Moltes gràcies, Doctor! Amb la seva presència ens fa evident que la tasca que fem des de les
consultes, des dels domicilis dels nostres pacients més grans i des de la cura i l’atenció a la
persona, avui més que mai segueix tenint una raó de ser per tots aquells que de grans volem
ser Metges com els de sempre! Dra. Rosario Jiménez
Metgessa de famíliaComitè Editorial Fer Salut
“la medicina cura molt, però consola poc”
Institucional 57.indd 33 22/2/12 12:37:54
S’anomena incontinència temporal
quan dura menys de dues setmanes.
Si sobrepassa aquest límit, parlem
d’incontinència permanent, que pot ser de
menes diferents:
La • incontinència d’esforç. És causada per
la debilitat dels músculs que subjecten la
pelvis. Es produeixen petites pèrdues d’ori-
na al fer un esforç com tossir, esternudar,
riure, agafar pes o al fer exercicis d’impac-
te, com córrer.
La• incontinència d’urgència. Es produ-
eix per irritació de la bufeta. Hi ha una
sensació urgent de tenir ganes d’orinar o
s’orina més sovint durant el dia i/o la nit.
Són pèrdues en general grans i que no es
poden controlar.
La • incontinència per sobreeiximent. Sol
ser per obstrucció prostàtica, que impedeix
el buidat regular de la bufeta, i l’orina aca-
ba sortint en pèrdues per vessament.
LA INCONtINèNCIA uRINÀRIA ÉS LA PèRDuA INVOLuNtÀRIA D’ORINA. ES tRACtA D’uN PROBLEMA fREqÜENt, SOBREtOt EN DONES I gENt gRAN; EN L’hOME NORMALMENt ES DEu A PROBLEMES PROStÀtICS. POt SER tEMPORAL O PERMANENt.
la inContinÈnCia d’orina
La parella
Institucional 57.indd 34 22/2/12 12:37:59
L• a incontinència funcional. La provo-
quen les dificultats per desplaçar-se fins
el vàter o per treure’s la roba; així, si no
hi hagués impediments no hi hauria in-
continència.
traCtamEntEn la incontinència d’esforç femenina, fer
exercicis per enfortir els músculs que subjec-
ten la zona genital pot resoldre el problema.
Aquests s’anomenen “exercicis de Kegel”, però
també hi ha dispositius com els cons vaginals
o les boles xineses, que ajuden a fer els exer-
cicis i reforçar la musculatura. No obstant
això, en alguns casos cal fer una intervenció
quirúrgica. Quant a la incontinència d’urgèn-
cia, el tractament es fa combinant fàrmacs i
entrenament de la bufeta.
Finalment, en la incontinència funcional el
tractament consisteix a facilitar l’accés al
servei i a portar roba fàcil de treure.
Com Es Pot PrEvEnir?Es recomana orinar aproximadament cada •
3 hores durant el dia.
Cal ensenyar des de la infància a no retenir •
les ganes de orinar.
S’ha de mantenir una higiene correcta dià-•
riament i després de les miccions.
Les dones, durant l’embaràs i després del •
part, han de practicar els exercicis d’en-
fortiment dels músculs del sòl de la pelvis
Mesures com orinar cada 3 hores i mantenir una higiene correcta ajuden a prevenir la incontinència
Drets, amb les cames separades, poseu-vos
les mans als glutis i tenseu la musculatura
del sòl pèlvic amunt i cap endins, sense uti-
litzar els glutis.
Asseguts amb les cames creuades i l’esquena
recta, tireu cap amunt del sol pelvià, separant-
lo del terra.
Drets, amb els genolls fl exionats i els braços
recolzats sobre les cuixes, pressioneu amb els
músculs del sòl pèlvic amunt i cap endins.
Asseguts o tombats, creueu les cames i
premeu les parts externes dels peus una
contra l’altra.
reCoMAnACionsEn tots els exercicis cal fer combinacions de sèries en què es contrau el sòl pèlvic •
durant 5 segons i, posteriorment, es relaxa la musculatura uns 10 segons. S’haurà de
repetir aquesta seqüència un mínim de 5 vegades en cada exercici.
Cal fer tots els exercicis 3 vegades al dia.•
S’haurà de seguir el tractament entre 6 i 12 setmanes. Després només serà ne-•
cessari un manteniment reduint la intensitat i la freqüència dels exercicis.
Rosi Corral AntónInfermera
Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi
—grup de músculs que aguanta les vísceres
i la part baixa de l’abdomen (bufeta, úter o
matriu, vagina i intestí inferior)— per evi-
tar-ne el deteriorament.
S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès.•
Alguns medicaments poden agreujar una •
incontinència.
Cal moderar el cafè, les begudes amb cola, •
exerCiCiS per Combatre la inContinÈnCia urinÀria
1
2
3
4
el te o les infusions d’algunes herbes medi-
cinals que augmentin l’orina.
S’ha de facilitar l’accés al servei i dur roba •
còmoda i que es pugui treure fàcilment.
Institucional 57.indd 35 22/2/12 12:38:02
No hi ha una edat concreta per deixar de
conduir, ja que tots envellim de forma
diferent. No obstant això, és evident que
a mesura que ens fem grans, el nostre cos i la
ment van perdent qualitats. Les articulacions i els
músculs es debiliten, perdem visió i audició, dis-
minueixen els refl exos i generalment
prenem més medicaments
que poden alterar les
nostres capacitats.
Aquests són al-
guns dels factors
que impedeixen
conduir amb segu-
retat i, per tant, potser ha
arribat el moment d’abandonar el
volant i deixar que ens portin.
sEnYals d’alErtaCom podem saber si és millor deixar
de conduir? Tindrem pistes que
ens poden ajudar a esbrinar-ho
si s’acompleix alguna d’aquestes
situacions:
Hem tingut alguns accidents, •
tot i que han estat lleus.
La gent del nostre entorn i/o el metge •
es mostren preocupats per com conduïm.
Ens sentim insegurs al volant.•
Ens perdem sovint, fi ns i tot per camins •
que coneixem.
Confonem els pedals o ens costa moure el •
peu d’un a l’altre.
Cada vegada més sovint altres conductors •
ens alerten amb el clàxon.
Conduir amB sEgurEtatA mesura que passen els anys, hi ha algunes
pautes que poden ajudar-nos a conduir amb
major seguretat:
A banda de les renovacions del permís de •
conduir, cal fer revisions especials sobretot
de vista i oïda.
Conscienciar-nos de les •
limitacions de l’edat: te-
nint present que costa
més mantenir l’atenció
i es reacciona amb ma-
jor lentitud,es recomana
conduir només quan sigui
imprescindible, en recorreguts
curts i que ens siguin familiars.
No agafar el cotxe en situacions meterològi-•
ques adverses com pluja, neu, boira, etc.
Conduir preferiblement durant el dia. •
s’aCaBa la indEPEndènCia?Molta gent s’aferra al volant pensant que un
cop deixi de conduir no podrà desplaçar-
se on li calgui, i aquesta és una creença falsa.
Deixar de conduir no signifi ca abandonar cap
activitat. A part de tenir amics i
família que puguin por-
tar-nos, disposem de
transport públic
per desplaçar-nos
sempre que sigui
necessari.
LEgALMENt PODEM CONDuIR A PARtIR DELS 18 ANYS, PERÒ NO S’hA EStABLERt uNA EDAt EN què CALguI ABANDONAR EL VOLANt. AMB LA VELLESA, ANEM PERDENt hABILItAtS I ÉS MOLt IMPORtANt SABER ADMEtRE quAN CAL APARCAR EL COtXE PER EVItAR POSSIBLES ACCIDENtS.
fins quan puC Conduir?
Gent gran
•
limitacions de l’edat: te-
imprescindible, en recorreguts
Amb l’edat perdem refl exos i costa més reaccionar, de maneraque cal conduir parantuna major atenció
Institucional 57.indd 36 22/2/12 12:38:06
l’experiència de recuperar-se d’un poStoperatori a CaSa
Poder passar un postoperatori a casa,
sense necessitat d’ingrés hospitalari,
aporta una major comoditat al pacient,
que, tot i això, haurà de seguir igualment al peu
de la lletra les indicacions del metge. Qualse-
vol dubte que es tingui sobre les cures, trac-
taments o alguna possible complicació és im-
portant consultar-ho amb el cirurgià abans de
sortir de l’hospital. Cal tenir present que segons
l’operació i l’estat del pacient es requereix un
determinat postoperatori, però hi ha algunes
consideracions genèriques que sempre s’hau-
ran de seguir.
El rEPÒs, Clau PEr rECuPErar-sETornar a casa després de passar per quiròfan no
signifi ca reemprendre immediatament la rutina di-
ària que teníem abans de l’operació, sinó que s’ha
de reposar tal com es faria a l’hospital. Encara que
ens sentim bé físicament i emocionalment, no ens
hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps
i tenir molta paciència. A poc a poc, s’aniran
recuperant les activitats diàries.
Cura dE la inCisiÓUna de les principals cures que
s’haurà de dur a terme diàriament
és la neteja de la incisió per tal que cicatritzi
correctament. La ferida haurà d’estar neta i
seca i els punts ben tancats. Per netejar el tall,
si el cirurgià o infermer no especifica un de-
terminat tractament, generalment serà sufi-
cient l’aigua i el sabó normal. Cal netejar-lo
amb cura, sense fregar amb força ni donar-
hi cops. Sovint quan s’està a casa es pot re-
emplaçar la vena que posen a l’hospital per
algun tipus d’enganxat més petit o, fins i tot,
portar-ho descobert perquè cicatritzi amb
més rapidesa. En cas que la ferida enrogeixi i
s’infecti, cal anar a l’hospital.
PrEndrE la mEdiCaCiÓÉs especialment important
seguir les pautes establertes en
la presa de medicaments. Ge-
neralment, després d’una
operació patim un cert dolor i, per tant, el
metge ja ens haurà dit prèviament com
prendre fàrmacs per disminuir-lo. Si veiem
que aquest dolor augmenta o es manté ex-
cessivament persistent, consultarem de nou
el metge. Tot i que amb els dies anem sentint
una millora, no hem d’interrompre el tracta-
ment fi ns a fi nalitzar-lo segons les indicaci-
ons del cirurgià. A més, és convenient seguir
tot el calendari de visites i controls durant les
setmanes següents, tal com està pautat just
abans de sortir de l’hospital.
LES OPERACIONS quIRÚRgIquES DE MENYS COMPLEXItAt PERMEtEN PASSAR EL POStOPERAtORI A CASA, quE ÉS MOLt MÉS CÒMODE PER AL PACIENt. ARA BÉ, EVItAR L’INgRÉS hOSPItALARI NO SIgNIfICA quE DES DEL PRIMER DIA ES PuguI DuR uNA VIDA tOtALMENt NORMAL, SINÓ quE CAL RESPECtAR EL DESCANS I SEguIR LES INDICACIONS DELS PROfESSIONALS.
Encara que ens sentim recuperats, no ens hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps i tenir molta paciència
Salut a la llar
Institucional 57.indd 37 22/2/12 12:38:07
LA DIARREA ÉS LA DISMINUCIÓ DE LA CONSISTÈNCIA DE LES DEPOSICIONS I L’AUGMENT DE LA FREQÜÈNCIA O EL VOLUM DE DEFECACIÓ. PARLEM DE DIARREA CRÒNICA QUAN DURA MÉS DE 15 DIES.
Diarrea crònica INFANTILPer arribar a un diagnòstic és bàsic fer una
història clínica exhaustiva. És important
saber: com són les deposicions (líquides,
pastoses, àcides, explosives…), si hi ha el que
anomenem productes patològics (mucositat o
restes sanguinolentes), quan va començar
el quadre, símptomes acompanyants
(febre, vòmits…), introducció prèvia de
nous aliments, afectació del pes…
A vegades sol·licitem exàmens com-
plementaris. Els més freqüents són les
anàlisis de femta i sang. En l’estudi de
la femta poden detectar-se virus, bac-
teris i paràsits causants d’infeccions. En
l’analítica sanguínia es pot valorar l’estat nutri-
cional, els marcadors d’infeccions o inflamaci-
ons, i descartar celiaquia o al·lèrgies alimentà-
ries, entre d’altres.
CAUSES DE LA DIARREA CRÒNICAAlgunes de les causes més freqüents de diarrea
crònica són:
Intolerància a la lactosa.• Molt freqüent. Pot
ser secundària a una gastroenteritis o tractar-
se d’una intolerància racial a la lactosa, que
pot aparèixer a l’edat escolar o adolescent. Pot
manifestar-se amb dolor abdominal recurrent
i/o diarrea crònica. És més freqüent en la raça
negra i en el sexe masculí. Es diagnostica amb
la prova de retirar la lactosa i resoldre’s el qua-
dre, o a vegades amb una prova específica (test
clíniques cada cop són més extenses, la forma
clàssica de celiaquia debuta amb diarrea cròni-
ca de 3 a 9 mesos després d’haver introduït el
gluten a la dieta. S’acompanya de distensió ab-
dominal, afectació de pes i talla i estat nutritiu.
QUIN ÉS EL TRACTAMENT CORRECTE?El tractament es basa en tres pilars: tractament
de la causa, si és possible; tractament nutricional
per evitar o recuperar la malnutrició, i evitar die-
tes incorrectes. Com a normes bàsiques generals
s’aconsella: no retirar la lactància materna, no
introduir aliments nous, retirar sucs de fruites co-
mercials, fer una dieta equilibrada (no pobra en
greixos) i evitar l’ús per compte propi de fàrmacs
antidiarreics i antibiòtics. Cada cop més s’estudi-
en i s’usen els probiòtics, preparats que contenen
microorganismes per ajudar a recuperar la flora
bacteriana intestinal, implicada en el bon funcio-
nament del tub digestiu.
Serien derivats a l’especialista en Gastroenterolo-
gia infantil aquells casos en què amb els exàmens
i tractaments bàsics no s’ha arribat a una orien-
tació i resolució del quadre i, en especial, si hi ha
una malnutrició evident; els casos d’al·lèrgies ali-
mentàries confirmades, i els casos en què la prova
analítica de celiaquia ha estat positiva.
d’hidrogen espirat). Especialment en el cas d’in-
tolerància racial sí que poden tolerar-se petites
quantitats de lactosa (iogurts, formatge).
Intolerància a les proteïnes de llet de vaca.•
Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida, es-
pecialment abans dels 3 mesos. És dife-
rent de l’al·lèrgia a les prote-
ïnes de llet de vaca, amb uns
símptomes més subtils i proves
d’al·lèrgia negatives. El seu diag-
nòstic es basa en la millora un cop
retirades de la dieta les proteïnes
de llet de vaca (prenent una fór-
mula de llet especial). Sol ser un
quadre transitori que dura uns mesos.
Infecció per • Giardia lamblia. És un dels pa-
ràsits més freqüents en el nostre medi. Pot ser
asimptomàtica en la meitat dels casos.
Diarrea crònica inespecífica.• Consistent en
deposicions líquides o semilíquides, que al-
ternen amb deposicions normals, sovint amb
restes d’aliments visibles. Poden tenir una fre-
qüència de 3 a 7 al dia i no solen produir-se du-
rant el son. És motiu de preocupació freqüent,
encara que no acostuma a haver-hi pèrdua
de pes, vòmits, alteració de la gana o altres
símptomes. El motiu del quadre és un trànsit
intestinal accelerat en nens que prenen excés
d’hidrats de carboni simples, com els sucs, i di-
eta pobra en greixos.
Malaltia celíaca. • Tot i que les manifestacions
Ser pares
Dra. Bibiana PinedaPediatre
CAP Les Hortes
Institucional 57.indd 38 24/2/12 10:25:37
Com puc saber quin és el meu pes ideal?Cada persona té un cos diferent, de manera que no hi ha una xifra concreta que pugui considerar-se adequada per a tothom. De totes maneres, un indicador força fi able que pot orientar-te sobre si estàs en el pes correcte per la teva salut és l’índex de massa corporal (IMC). Es tracta d’una divi-sió entre el pes (kg) i l’alçada (metres) ele-vada al quadrat. D’aquesta manera s’obté una xifra que si es troba entre 18,5 i 25 es considera que s’està en un pes ideal, si és inferior a 18,5 pot tractar-se d’un pes excessivament baix, si supera el 25 pot in-dicar sobrepès i, si està per sobre de 30, ja es consideraria obesitat. Amb tot, aquest càlcul és una aproximació i per qualsevol consulta més detallada et recomanem que parlis amb el teu metge o infermera.
tu preguntes, noSaltreS reSponemPreGUntA Al nostre ConsUltori tot AllÒ QUe seMPre HAs VolGUt sABer soBre sAlUt i QUe no t’HAs AtreVit MAi A deMAnAr.
He descobert que la parella de la meva ami-ga xateja amb altres noies. Què he de fer?La comunicació és imprescindible en una pa-rella i cada relació és diferent, perquè dues persones poden valorar una mateixa situació de forma molt diversa. El més important és que hi hagi prou confi ança perquè tot allò que afecti la sexualitat pugui ser parlat ober-tament i, per tant, recomanem al teu amic que si practica cibersexe ho pugui comentar amb la seva parella. Aleshores coneixeran el punt de vista que cadascú té sobre aquesta actitud, com es valora, si s’accepta, es comparteix, etc. En qualsevol cas, amagar-se de la parella no és cap solució i menys en aspectes que poden afectar-ne els dos membres.
Ja he començat els exàmens i em cos-
ta més del normal concentrar-me. Puc
prendre’m alguna cosa?
Per augmentar la concentració no és reco-
manable prendre cap fàrmac. Simplement
establint alguns hàbits veuràs com la vas
recuperant. Per exemple, és important que
delimitis molt bé les hores d’estudi. Cal que
hi dediquis una estona diària, però també
que siguis capaç d’organitzar-te per poder
fer altres activitats que t’ajudin a descon-
nectar, com la pràctica d’esport. Un ambient
d’estudi adequat a casa també t’ajudarà a
concentrar-te; evita tenir aparells electrò-
nics que puguin distreure’t a l’habitació on
estudiïs, i intenta tenir aquest espai endre-
çat. Per últim, és molt important que seguei-
xis una alimentació saludable, ingerint so-
bretot proteïnes (carn, peix, ous, llegums...),
que augmenten el rendiment intel·lectual,
i fòsfor (fruita seca, pernil...)., que estimula
el sistema nerviós. Recorda, per acabar, que
cal dormir entre 7 i 8 hores diàries. Si veus
que seguint aquests consells els problemes
de concentració persisteixen, et recomanem
que visitis el teu metge.
envia’ns les teves consultes a:[email protected]
Viure jove
Institucional 57.indd 39 22/2/12 12:38:26
Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.
Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
CAP Alcover CAP PeraladaCAP Sarria - Vallplasa ABS Centelles
CAP Vallcarca- Sant Gervasi
CAP Les Hortes CAP El RemeiEAP Sardenya
www.fersalut.cat
Institucional 57.indd 40 22/2/12 12:38:34