Download - Diari de Sant Cugat 329
Bktaiíkts JJ ,b mq f/d JOv<> EIS 4 CANTONS
El "diari" de Sant Cugat
AU*. 329 Any i / /
225 ptss.
Sumari
La població de Sani (Jugat ha crescut en 18.502 habitants els
darrers deu anys Pàgines 3a6
GilJ i P P eviten que prosperi el Pia
Estratègic proposat pel PSC-PSOE
Pàgina 9
Aprovació inicial del projecte de
l'aparcament de la plaça de Lluís Millet
Pàgina 16
Porcel presenta el seu darrer llibre a Sant (Jugat en un acte d'ELS 4 CANTONS
Pàtina 20
L'Ajuntament i la Coordinadora
d'Entitats Esportives, més a prop
Púgiu,, 2S
Ei.s 4 CANTONS i Petit Format SL convoquen
una nova edició de Mercart a l'Esbart
Pàgina 3$
EIS 4 CANTONS et "diari" de Sant Cugat
et surt a compte
Entrades per al cinema i molts espectacles...
i tot per TflUCA I
INfORMA-Tt'H (l'any)
1CLSQ0 Mes. TEL 93 589 62 82
Llum verda a la ciutat esportiva
La nova zona espo/riva, VAjuntament i un hotel es construiran a f actual camp de futbol F: KL>
Editori/ili pàgina 16
Recoder vol que el Projecte Educatiu de Ciutat sigui com més participatiu millor
I!alcalde presenta el projecte* que es podria implantar el juny del 2001
Opinió i pàgina 18
•
C A T A L O N I A CONEIXEU-NOS, C E R À M I C ESTEM AL VOSTRE
SERVEI
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
HORARI dl. ndv. d e 8 a l 3 h
• d* I5O20K
i d « l ó o 2 0 h
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per
a la construcció
• Ceràmica • Sani tar is • A ixetes • Mobles de bany • Accessoris
EXPOVENDES: .™„- 0(0. Soni Cugat, km 3. Cerdanyola del Vofiés W. 93 580 15 00 Bueno* Mel , 25. Barcelona Tel 93 4) 9 08 46 Rocafort, 112. Barcelona W 93 426 00 08
GARRIGA
Taller, fabricació pròpia
Exposició i vencia C. Xerric, 2
fPl.fljuntamení) Te) / Fax 93 675 29 02
Ofïciines i exposició
Cita. Cerdanyola, 67-71 TaUFaJ(93 589 18 78
08190 Sant Cugat del Vallès
EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
TEATRE i / n i Í >p as d ÇjB | | | | p f f ;|f: í
-li- lt
LECCIONES MUSICOILÓGICAS
nií
Sabia que una fuita, a més d'un forat a les canonades és una forma musical? Que una sotana pot ser motiu d'un dol sense pistoles ni espases? Que fins i tot la comèdia musical més avorrida pot ser... divertida? Que la música pop està plena d'artistes meravel losos
I fins que surten a escena? 11 ' " M " " 1 • • • min y i . i i
Sens dubte que ni el coneixia ni li interessa, però d'alguna manera hem de convidar-lo a aquest espectacle. Per a vostè, que no diferencia els Tres moments musicals, OP. 1 de Kavalisquieri de las Tres hojitas madre tiene el arbolé, aquesta lliçó de música, societat i humor, selecta, hilarant i intel·ligent.
LI HO POSEM FÀCIL: LA TROVA
" " " " • • « i W"1 nií·nmin ijiiiii 1111411
G r u p d e teatre
ESPIRAL A l Casal Cultural de Valldoreix
Diumenge 2 d'abril, a les 19 h
"La Trova són, ante todo, un derroche de frescura, humor e inteligencia"
"Es un qrupo valiente que sabé enfrentarse a las dificultades de la composición de la música original, a (a puesta en escena, a los registros teatrales y, lo mús difícil, a hacer reir , con todos estos ingredfentes (...)" (Dlario de Navarra)
"Lo suyo es una realidad que apunta muy lejos" (Dlario de Noticias)
31 de març , a les 0.30 h
SALA MUNTANER c/ Muntaner, 4. BCN
produït per FILA
93 451 57 52
recomanat per KI > li IAí>T< >.\S
G R A T I S P E R A L S P R I M E R S S U B S C R I P T O R S Q U E F A C I N L A R E S E R V A
« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h
EIS4CANT0P©
^ ^ ^ ^ am El tema de la
hetmana Divendres, 24 f/e mtur del 2000
P a d r ó
20 .000 ciutadans més des de 1991 Durant el darrer any la població s'ha incrementat amb 3.195 persones
La població de Sant Cugat s'ha incrementat en prop de 20.000 per
sones al llarg dels darrers deu anys. Segons el apdró muncipial, la ciu
tat ha passat 38.937 habitants que tenia a l'any 1991 a un total de
57.818. Aquestes dades de població posen de manifest que hi ha mol
tes persones que escullen la nostra ciutat com a lloc per viure-hi. I és
que malgrat l'elevat índex de natalitat del muncipi, la majoria de nou-
vinguts són parelles joves que vénen sobretot de Barcelona però tam
bé de I' estranger i que busquen la qualitat de vida de Sant Cugat.
ESTER CASTANYER
-SantCugat-
El nombre d'habitants de Sant Cugat ha augmentat en prop de vint mil persones en els darrers deu anys. Aquesta xifra, que evidencia el fort creixement de la ciutat, és vista com a molt positiva per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ja que significa que la gent vol venir a viure al nostre municipi.
Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent al gener del 2000, el ritme de creixement de la nostra ciutat va ser d'un 5.8 per cent durant els darrers dotze mesos i la població ha passat de 54.157 habitants l'any 1998 a 57.818 a principis d'aquest any. En total. han estat 5.195 persones que han arribat a Sant Cugat, i la gran majoria corresponen a immigrants pro-vinents de Barcelona i rodalia o de l'estranger. Aquest creixement, però, es va iniciar ja fa uns anys, ja que la població de Sant Cugat ha augmentat cjuasi en vint mil habitants respecte de l'any 1991. Per
l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, aquest increment és una clara mostra que Sant Cugat és una ciutat que ofereix qualitat de vida: "La millor mostra que hem de ser optimistes amb el que tenim és que la gent ve a viure aquí a Sant Cugat. El nostre compromís és el de seguir treballant per mantenir aquesta qualitat de vida". En aquest sentit, Recoder reconeix que un dels principals problemes que pateix avui en dia la nostra ciutat és el dels serveis ja que, segons explica, "els serveis han quedat curts i la nostra prioritat és dotar Sant Cugat de les infraestructures que calen". Entre altres necessitats, Recoder ha destacat la sanitat, les escoles bressol, els equipaments esportius i la urbanització dels districtes.
D'altra banda, i en relació amb les dades del padró municipal, Recoder ha recordat també que el creixement és una cosa que es pot controlar relativament ja que Sant Cugat no té un Pla General Metropolità propi sinó que depèn de
Sant Cugat va rebre durant l'any passat més de 3.000 nous habitants FOTO- XWI [..\RR0SA
aquest sostre de població i que, tot Lluís Recoder ha afegit el revulsiu l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un PGM que va ser fet l'any 1976 i que preveia un sostre edificable de prop de 200.000 habitants per a la nostra ciutat. Lluís Recoder
Recoder: "La millor mostra que hem de ser
positius amb el que tenim és que la gent
ve a viure aquí'
ha destacat que des de fa uns quants anys s'ha estat duent a terme una política destinada a reduir
i que no es pot determinar amb exactitud quin serà, segons Recoder, com a mimin estarà uns 100.000 habitants per sota del que preveia el PGM. Lna de les polítiques plantejades per l'actual equip de govern és precisament la de fomentar la instal·lació d'oficines i serveis terciaris a les zones que encara queden per construir. "Això ens ha de permetre tenir una ciutat més equilibrada fiscalment", comenta Recoder "Sant Cugat és una ciutat molt cara de mantenir, i hem de pensar que la instal·lació d'oficines suposa menys ciutadans demandants de serveis i que en canvi paguen impostos com l'IAE".
que suposaria l'ubicació de l'estació del Tren de Gran Velocitat a la nostra ciutat, ja que probablement afavorirà l'increment d'empreses i serveis terciaris a Sant Cugat.
L'alcalde també fa una valoració molt positiva de l'índex de natalitat registrat al municipi -792 naixements l'any passat- ja que contrasta fortament amb la resta de poblacions catalanes. "Al país tenim un gran envelliment de la població que afecta moltes coses, i això em sembla preocupant. Els nous habitants de Sant Cugat són majoritàriament parelles joves amb edat de tenir fills i que vénen aquí buscant més qualitat de vida".
Evolució de la població des del 1960 • habilam.s
1460 1970 1975 1981 1986 1990 1995 2000 Anys
UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CA0A NECESSITAT
Av. Lluis Companys, 50 (Abans Alfons Sata) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès
Setmana Q S /CANTONS Divendres. 24 de marr del 3000
La d i s t r i b u c i ó
Mira-sol és el districte que més ha crescut durant Pany 1 9 9 9
A la resta de barris del municipi el creixement ha estat força regular
E.C. - Sant Cugat -
F.l centre tic Sant Cugat continua sent la zona on es concentren la major part d 'habitants del municipi.
Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent a principis de gener del 2000, el c e n t r e acul l un to ta l de 42.054 habitants, el cpie significa cl 72 per cent de la població actual. La resta dels habitants es reparteixen entre els 4 districtes, especialment a Valldore ix - q u e compta a m b el 10,13 per cent de la població-i Mira-sol, on es concen t r en un 9,6 per cent dels habitants de l m u n i c i p i . P r e c i s a m e n t aquest districte és el que ha exper imen ta t un c re ixement m é s d e s t a c a t en e ls da r re r s dotze mesos, ja que, segons ha explicat el t inent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, "a Mira-sol hi ha un parell de sectors de nou desenvolupament al voltant de l'Arxiu Nacional de Catalunya que estan atraient força població". Fe rrés ha afegit també que la previsió de nous habi tatges a la zona fa pensar que aquest continuarà sent un dels districtes q u e m é s c r e i x e r à d u r a n t aquest proper any. Pel que fa a la resta de districtes de Sant Cugat, la Floresta ocupa la tercera posició, amb un 5,72 per
El parc Central és una <lt /<> zones que
cent dels habitants, i per útlim, les P lanes acull un 1,77 per cent de la població. Per a Jordi Ferrés, el fet que aquestes zones tinguin menys densitat de població obeeix principalment al fet que tenen menys quant i ta t de superfície habitable, ja que són districtes que, per la seva ubicació, disposen d'una àmplia zona de bosc que no és urbanitzable. Ferrés ha afegit també que . en general, du ran t aqu es t any passat el creixement de tot el municipi ha estat força regular i proporcional tant al cent re com en cada un dels districtes.
Pel que fa a la d i s t r ibuc ió dels nous habitants que s'han
més ha t test ut en els darrers mesos /•. /•,./-.
instal·lat al centre de Sant Cugat, els barris que han rebut un increment de població més destacat han estat els barris de creació més recent com ara el parc Central , que acull el 7,9 per cent dels habitants de Sant Cugat, o Coll Fava, on es concentra el 7,8 per cent de la població. També Torre Blanca ha estat una de les zones que més han crescut en el darrer any. C o n t r à r i a m e n t , a lguns dels sectors menys poblats de la nostra ciutat corresponen a les zones tan tradicionals com la zona de Santa Maria i la plaça Doctor Galtes, o la zona compresa per l'avinguda Lluís Corn anvs.
La p r o c e d è n c i a
Sant Cugat va rebre Pany passat prop de
4 . 0 0 0 nou vinguts E.C.
- Sant Cugat -
Sant Cugat va rebre l'any passat prop de quatre mil immigrants, provinents sobretot de la ciutat de Barcelona i d'altres municipis del voltant, però també de l 'es tranger .D'al t ra banda, 1.348 persones van donar-se de baixa del padró, fet que situa el nombre de nouvinguts en 2.588 persones.
Barcelona és una de les principals ciutats d'origen de les persones que es traslladen a viure a Sant Cugat. De les prop de quatre mil persones que van donar-se d'alta al padró municipal durant l 'any passat, unes 1.900 provenen de la ciutat comtal. Una de les raons principals d'aquest fenomen és la qualitat de vida que ofereix Sant Cugat i que, segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, "contrasta amb la pèrdua de qualitat de vida que està patint Barcelona". A banda de Barcelona, però, Sant Cugat acull també un gran nombre de persones procedents dels municipis del voltant, com ara Rubí, Cerdanyola, Sabadell o Terrassa. En aquest sentit, Ferrés destaca que Sant Cugat és una ciutat atractiva per diversos motius: d'una banda, perquè la nostra ciutat ofereix una bona qualitat de vida, moltes vegades superior a la d'altres municipis, i de l'altra perquè està molt ben
situada per la seva proximitat amb Barcelona i amb les principals vies de comunicació del país i perquè ofereix un model de ciutat equilibrat. Fn aquest sentit, Ferrés destaca que "Sant ( 'ugat resulta una ciutat atractiva per a moltes persones que quan volen canviar de residència prefereixen aquesta ciutat".
Pel que fa a la procedència dels immigrants que arriben a Sant Cugat cal destacar també l'elevat nombre d'estrangers que acull la nostra ciutat. Actualment, el percentatge de població estrangera es correspon a aun 5 per cent del total dels habitants, fet que significa que Sant Cugat es troba dos punts per sobre de la mitjana catalana. Una bona part d'aquesta població procedeix de països de la Unió Europea, sobretot d'Alemanya i del Regne l 'ni t , mentre que la resta provenen de països com ara els Estats l Tnirs, el Marroc, Argentina o Colòmbia. "A Sant Cugat ens trobem amb una mescla molt heterogènia de persones que vénen de molts llocs diferents i que fan d'aquesta ciutat una ciutat molt cosmopolita per la mida que té", comenta Ferrés, "crec que és molt positiu, i que aquest ha de ser un punt fort de Sant Cugat, ja que això suposa una mescla de cultures, de procedències i de formes d'entendre la vida que afavoreixen una interrelació i una adaptació al nostre municipi".
Les xifres de la població actual de Sant Cugat
45.000 ,_
Població total
Homes
Dones
CENTRE VALLDOREIX MIRASOL LA FLORESTA LES PLANES
US4CANI10NS Divendres, 24 de mare del 2000 Setmana
E n t r e v i s t a
J, A, Módenes. Professor de Demografia UAB
"Sant Cugat té una població més jove que la majoria de Catalunya"
E.C.
Les dades del darrer padró municipal posen de manifest que Sant Cugat va rebre més de 3.000 persones al llarg de l'any passat. Pel professor de Demografia de la UAB, Juan An-tonio Módenes, la proximitat amb Barcelona i el fet que Sant Cugat ofereixi un tipus d'habitatges de qualitat són alguns dels factors que expliquen aquesta immigració cap a la nostra ciutat.
- Com valora el creixement de Sant Cugat?
- Crec que és un creixement més o menys normal perquè és un municipi que ofereix sòl urbanitzable i s'estan construint molts habitatges que atrauen gent de fora. Aquest procés és força normal dins el que és l'àrea metropolitana de Barcelona, on estan creixent les ciutats perifèriques, ja que les famílies joves busquen habitatges de nova construcció que no troben a Barcelona o que troben a uns preus més elevats. La principal causa de creixement de Sant Cugat és aquesta immigració.
- Aquest nivell de nouvinguts és equiparable al d'altres poblacions de l'entorn?
- A Sant Cugat hi ha un nivell d'immigrants una mica superior a la mitjana catalana, però no se surt del què és normaLLa principal diferècnia és la procedència, ja que a banda de la gent de Barcelona i voltants, la majoria dels immigrants són de la UE, i això torna a venir donat pel tipus d'habitat-
"La principal causa de
creixement és la
immigració"
ge que s'està construint: la gent que ve són professionals joves que poden instal·lar-se aquí. En aquest sentit, Sant Cugat s'assemblaria a poblacions com ara Sitges, Sant Just Desvern., o Matadepera, que també ofereixen habitatge de qualitat. .
- Quin és l'origen d'això? - Això ve de fa uns vint anys, quan
es va començar a produir una des
centralització de la població de les ciutats cap a zones més perifèriques. Van sorgir diferents municipis que oferien habitatge a sectors socials diferents. L'origen d'aquesta descentralització l'hem de buscar en el fet que Barcelona no podia oferir habitatge a tota la gent jove que començava a independitzar-se dels pares. Es tractava de gent nascuda a la dècada dels 60 i tant el centre com els voltants ja estaven construïts i els joves no podien trobar habitatge. Després, als 80 hi va haver un increment de preus que també va afavorir a aquest procés.
- L'any passat van haver-hi quasi 800 naixements a Sant Cugat.Com es valora aquesta dada?
- Això depèn de l'estructura per edats de la població. Sant Cugat té una estructura més jove que la majoria de poblacions de Catalunya, i això es deu precisament a la immigració, ja que la gent que va a Sant Cugat solen ser persones joves que tenen espai i que tenen resolt el tema laboral i estan en un marc millor que a la resta de Catalunya. A Sant Cugat el volum de naixements és ele-
Utta de les coses que es busquen a Sant Cugat són els habitatgs de qualitat F: X. L.
vat i hi ha poques defuncions. — Hi ha molta diferència amb la
resta de poblacions catalanes? - Barcelona, per exemple, té una es
tructura de població molt més vella. El pincés de l'estructura migratòria de l'àrea metropolitana és el de parelles joves que marxen del centre cap a municipis perifèrics, i és clar, aquestes parelles són les candidates a tenir fills. A Catalunya ara el creixement està estancat perquè la taxa de natalitat encara és molt baixa i la immigració és molt minsa. Sembla que la fecunditat hauria de pujar ja que hi ha una bona conjuntura econòmica, però haurem d'esperar per veure què passa.
- Com preveu el creixement de
Sant Cugat? - El creixement de Sant Cugat
depèn de la quantitat d'habitatges que puguin construir, però és evident que el ritme de creixement actual no es podrà mantenir indefinidament perquè al final s'acabarà l'espai disponible. Als darrers anys s'està construint molt perquè els habitatges es venen, i per tant, s'està utilitzant molt sòl. El límit d'aquest procés no es pot determinar però no crec que estigui gaire lluny. Sant Cugat arribarà a un punt de saturació però mai serà el mateix punt de saturació que a Barcelona o a d'altres municipis del voltant, perquè a Sant Cugat hi ha diversos espais on no pot construir-se, com la Serra de Collserola.
Griful Oil. Servei Estació
CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE E s t a c i o n s d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
Setmana ELS/C4?Vrffl>S Divendres, 24de març del 2000
E n q u e s t a
Què pensa del tipus
de creixement
que s'està produint
a Sant Cugat?
En els darrers anys. Sant Cugat ha viscut un fort ritme de creixement urbanístic i pobbcional. Però tot i que una majoria coincideixen a valorar positivament la reducció plantejada en el sostre de població previst pel PGM, una majoria dels enquestats opi
nen que aquest creixement s'ha fet de forma desordenada i que és necessari establir una planificació. Alguns dels problemes que més es destaquen són la manca de serveis i infraestructures necessàries per oferir un nivell de vida de qualitat
R A M O N B O N A S T R E
4 3 ANYS
I'RESIDEN T C D C
"Kl creixement de Sant (^igat es deu. entre altres coses, a la falta d'espai de Barcelona, i per tant, és un creixement natural. Des de Cil' és un dels temes pel qual s'ha ofert més diàleg amb tots els partits".
JOAN RI ( w NS 39 ANYS
PRESIDENT l 'DC
"Sant Cugat està creixent bé, i el creixement és inevitable. El que s'ha de fer és treballar perquè el creixement que preveu el PGM, i que nosaltres intentem reduir, es faci de manera ordenada".
MARIA SANSA
56 ANYS
PRIMERA SECRETÀRIA PSC-PSOE
"Crec que el creixement urbanístic de Sant Cugat no està ben fet, s'està fent una ciutat residencial però no de serveis, i s'està obviant el centre com a casc antic, usant-lo com un lloc de pas".
FRANCESC LLATJÓS
76 ANYS
PRESIDENT PP
"El sostre previst en un principi era de 2(X).()00 persones i s'ha anat reduint. Crec que l'Ajuntament actual procurarà ordenar el creixement ja que no és bo que hi hagi massa gent i es trobi ofegada"
XAVIER BOIX
32 ANYS
PRESIDENT IC-V
"Creiem que abans que Sant Cugat creixi més ens hauríem de posar tots d'acord sobre com ha de créixer i planificar els sevreis i infraestructures. Sant Cugat ha d'oferir la qualitat que es busca".
EDUARD POMAR
36 ANYS
PRESIDENT ERC
"Creiem que el creixement a Sant Cugat ha estat massa accelerat i això ha comportat que la ciutat no s'hagi dotat d'uns serveis i infraes-tmetures necessàries per a la ciutat, s'ha de planificar el creixement".
JOSÉ FERNANDO MOTA
31 ANYS
COORDINADOR EUiA
"Pensem que el creixement de Sant Cugat hauria de ser més ordenat i no en base a l'especulació immobiliària, com passa a vegades. S'haurien de planificar els serveis necessaris per a la població".
A N N \ F I I II
51 ANYS
DEL. DON PISO S I . CUGAT
"Per mi ja està bé. Penso que la ciutat creix en funció de la demanda. Com u santeugatenca, m'agrada com s'està creixent, i com a immobiliària, com més demanda hi ha. més pisos es venen".
X wn R LNHORDA
44 ANYS
PRESIDENT FAV
"El creixement és un fenomen natural i demogràfic, però per la manera com es fa, s'aprecia que hi ha una greu imprevisió en temes com ara sanitat o educació, Cal posar més recursos".
RICARD PIE
53 ANYS
DIR. ESCOLA ARQUITECTURA
"Crec que caldria repensar com s'està creixent, perquè s'està fent d'una forma expansiva que no és sostenible. Caldria pensar un model que consumís menys sòl i fos d'una forma més agrupada".
CENTRE DE LA IMATGE «oço del Or. Galtes, 9-TeL93 675 56 74 - Sant Cugat
Santa Maria, 14 Tel. 93 «75 57 24
digital £' te" distribuïdor de cameres \a\ati poTnt
Ofertes recomanades
i material digital Kodak a Sant Cugat ..Awa«*.-.w.·>.y
E1S ÍGUYIÜNS Divendres, >4 de marc del >000 Publicitat 7
Ara amb el RACC tindràs
tota la informació a casa teva Hi IllSllills
Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.
Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTON
Nom:
Adreça:
CP: Població
Telèfon
ns_4a52££-— " ~ — ^ , & \, Salti».
RACC ¥ W rCLUB
Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71
E1S 4 CANTONS
Política 8 Dl·vtiu/n·. 24 t/r inuri lli!2000
La casa de la vila Eduard Pomar. Regidor d'ERC
"Caldria revisar el pla econòmic i ajustar-lo més a la situació actual"
JOAN SORIANO
- Sant Cugat -
Eduard Pomar i Pérez és un cas genèticament singular. És un republicà català que va néixer a la villa y torte de Madrid fa 36 anys. Davant la particularitat afegeix amb rapidesa que "només hi va estar cinc mesos". Als vuit anys arribava a Sant Cugat, on ara també hi treballa. En política sempre s'ha mantingut en el nacionalisme d'esquerres, fins a desembocar el 1992 a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Està present a les comissions informatives d 'Economia. Ciutat Sostenible, Comerç, i Serveis Interns.
- Quina visió té de l 'acció de govern?
- Actualment és un govern en minoria, en situació precària. La seva manca de definició en la recerca de suports al ple està hipotecant la mateixa acció de govern. Només cal posar com a exemple el tema dels pressupostos municipals. Estem a finals de març i encara no hem vist ni els números. És una situació greu que no es pot allargar més temps, perquè acabaria anant en perjudici de la ciutat.
- Existeix la possibilitat d'un pacte entre ERC i CiU?
- Nosaltres hem estat disposats a pactar amb CiU des del principi. Però un pacte només entre ERC i C i l ; no és viable, perquè no dóna la majoria. Per això, defensem un tipus de pacte més ampli.
- Quant creu que trigarà l'equip de govern a resoldre els seus dubtes?
- Durant aquests mesos, l'equip de govern ha pogut anar esquivant les dificultats, però això té un límit de temps. Crec que la propera presentació dels pressupostos marcarà el final d 'aquesta etapa d'indefinició.
- Pacte i aprovació de pressupostos van lligats?
- L'alcalde ha comenta t diverses vegades que les dues qüestions estan molt vinculades. Fa l 'efecte, però, que no
Eduard Pomar és també el president de la secció local d'Est/uerra Republicana EOTO: XA VI LARROSA
vulgui fer un pacte de govern. perquè el lligaria molt. De tota manera, crec que intentaran arribar a un acord amb el PP per aprovar els pressupostos, encara que no impliqui un pacte de govern.
- ERC aprovarà els pressupostos?
- N o ho p o d e m dir s e n s e conèixer-ne el contingut. Però sí suggerim que els pressupostos haurien d'estar oberts a la participació de totes les torces municipals. En cas contrari, podria tornar-se a repetir la situació viscuda amb lu taxa de sanejament.
- Estar en el govern és també compartir la gestió de l 'endeutament municipal?
- Creiem que s'hauria de fer una revisió del pla econòmic-fi-nancer. més ajustat a la situació actual. Actualment, la llei no ens permet sol·licitar nous préstecs per a i n v e r s i o n s . N o s a l t r e s creiem que controlant la despesa ordinària, millorant la recaptació -actualment estem al 77% del total- i fent un nou pla econòmic i financer es poden obtenir els recursos per a les inversions mínimes necessàries.
- Què cal fer als districtes, segons ERC?
- Cal un pla d'actuació de xoc als districtes amb unes inver
sions importants per pal·liar les diferències urbanístiques i de serveis que hi ha entre amb el centre. Hi ha el tema del PERI de les Planes, la urbanització de la Floresta i la millora del transport públic urbà.Venir de les
i Està més a prop deté 4 0 i del que sembla. U» aire de
j o v e n t u t e n g a n x o s a , re -ferçat per l'expressió tímid s i dialogant, ei precedeix. Recorda a aquell nen del col·legi que posa pau i aqui es fa eas perquè és un xi~ c&tqoetté paraula. Més tard e! veurfeut defensant tot allí» q»e é s clar í català* D e tot» els entrevistats, Pomar és qw ha donat menys pistes sobre el seu caràcter. F.n eaUvi, porta ben après el programa electoral i n o és #m& garrepa a VfmamuL· &r
ante, BO es lo «oMast «obre u» circuit
aiea tgtte restarà, «n l'aue-aèfiaai, • Fer «*«*» £*«ftinta
Planes a Sant Cugat en autobús costa més d'una hora.
- Quin dels missatges electorals d'ERC va tenir m é s ressò entre els votants?
- El d'aturar el creixement urbanístic de la ciutat. Per una raó molt simple, a qualsevol persona que se li pregunta què opina de Sant Cugat respon que li agrada molt però que creix massa ràpidament, de forma des-controlada i desmesurada . A més d'aturar-lo, nosaltres oferim planificar el creixement demogràfic, urbanístic i d'equipaments. No ens pot passar com a Coll Fava -on, per cert, han aparegut nombrosos desperfectes en les obres- o Sant Magí, que no tenen equipaments esportius, ni escoles, ni cap mena de serveis públics. Hem de crear centralitats en els districtes perquè el ciutadà no hagi de desplaçar-se al centre de la ciutat per qualsevol gestió.
- El creixement està afectant ja el funcionament municipal?
- Hi ha moltes coses pendents, molts projectes aturats. Es impossible abordar-los tots de cop si no es fa un pla estratègic. D'una banda, necessitem una majoria estable i, de l'altra, hem de decidir quin model de ciutat volem. Aquesta darrera qüestió su
posa el consens de tots els part i t s . El q u e no es pot fer és aprovar aquestes coses separadament . El pla estratègic ens permetria tenir una imatge de conjunt, veure com s'interrela-cionen aquests projectes i en quin ordre s'han d'aprovar.
- ERC pot variar els seus postulats sobre Torre Negra?
- La posició d 'ERC és la mateixa de fa quatre anys. Nosaltres defensem la protecció integra l d e l s roda l s d e T o r r e Negra i la protecció selectiva dels terrenys adjacents a Torre Negra. Aquesta és la posició d'Esquerra Republicana, de la Plataforma Cívica i dels grups integrats en la comissió municipal de seguiment . Si algun grup ha variat de posició, ho hauria de dir.
- Què opina de l'estat d'aquest tema?
- Ens preocupa que la voluntat municipal de protecció es vegi qüestionada per la manca d'iniciativa de l'àrea de Ciutat Sostenible i Medi Ambient. A més, el fet que l 'equip del senyor Cortina - q u e va plantejar la proposta de protecció de Torre Negra- hagi deixat l'assessorament jurídic i tècnic del projec te és un s ímptoma q u e la cosa no va bé. I sobretot el fet que la immobiliària Núnez hagi interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament per poder-hi urbanitzar.
- La reacció de Núfiez és lògica.
- Sí, però ja fa temps que es va presentar i n 'hem tingut coneixement ara. Això vol dir que l 'equip de govern estava ocultant una informació que considerem bàsica, perquè no afecta només els partits polítics sinó també el ciutadà. Les paraules de Recoder i d'Aymerich dient que no es faria cap casa a Torre Negra mentre fossin alcaldes no són cap garantia. Volem una regulació plena del parc rural de Torre Negra.
- Per què no volen cap tipus de pacte amb el PP?
- El nostre electorat no entendria mai que féssim un pacte en el qual estigués el Partit Popular. Ens ho hem plantejat així i no ens ho podem plantejar de cap altra manera. Tampoc crec que els del Partit Popular es plantegin un pacte amb ERC, el seu electorat no ho acceptaria.
ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del .'000 Política
C r e i x e m e n t
CiU i PP s'oposen a implantar el Pla Estratègic proposat pels socialistes
Ménéndez atribueix la negativa a l'origen socialista del projecte
La proposta de Pla Estratègic de Ciutat impulsada pel PSC-PSOE no ha quallat entre els regidors de CiU ni del PP. Els motius: una eficàcia "dubtosa", poca concreció, un termini massa llarg i la necessitat de prendre decisions ràpides d'acord amb la naturalesa canviant de la ciutat, segons l'equip de govern municipal; i un possible endarreriment en els objectius a curt termini que s'estan assolint a la ciutat, pels populars. Tot plegat ha fet que la moció dels socialistes quedés rebutjada en el ple de dilluns per 13 vots en contra.
EMILI BKI.I.A
- Sant Cugat -
Tot i l'esforç fet pel Partit Socialista de Ca ta lunya ( P S C -PSOE) per convèncer els diversos g rups m u n i c i p a l s de la necessitat de tirar endavant la proposta de projecte de Pla Estratègic (PE) per a Sant Cugat, de moment, la ciutat en té prou amb els plans sectorials, segons l ' e q u i p de govern de C o n vergència i Unió (CiU). L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco-der, creu que la proposta de pla que fa el grup socialista pot no ser "una eina exitosa". En primer lloc, perquè és un pla molt genèric que "no acota l'àmbit de treball" concret que abastaria. En aquest sentit, el portaveu municipal del grup socialista, Jordi Ménéndez, va assegurar que no es tractava de l'aprovació del pla sinó d'una proposta inicial, ja que "no hi volem influir, però tenim les nostres prioritats".
A banda d'això, un altre dels motius que han portat CiU a votar en contra de la moció és que "Sant Cugat necessita decisions molt ràpides" i no l'elaboració d 'un pla "d'uti l i tat dubtosa", afirmava l'alcalde. CiU es basa en l'experiència d'altres municipis, que han invertit diners i temps en PE i, en alguns casos, no n'han tret el profit esperat.
Recoder es remetia, també, a la posada en marxa del Projecte Educatiu de Ciutat com a exemple de pla sectorial que busca la implicació ciutadana.
El creixement ràpid de Sant Cugat fa que la coalició nacionalista vegi massa llarg el termini del PE, que va del 2000 al 2025. Segons CiU, la Diputació de Barcelona aconsella que no sobrepassin els 10 anys.
Com a alternativa a la reflexió global sobre el creixement de la ciutat, CiU proposa, a més dels de
Intervenció del portaveu municipal del taveu popular del PP, Berta Rodríguez, va decantar-se per ajornar l'aprovació de l'inici dels treballs per fer un PE a la ciutat,
cosa que el PSC
Lequip de govern no en tén : "Per bats sectorials, la i f c> q u e avui no i
possibilitat de dia- rebutja la pTOpOStü, d e m à s í?" , es logar amb l'oposició sobre dos as . pero ofereix diàleg nénd
preguntava Me-ez. T o t i
pectes clau: ei polític en matèria això<el pp veu
cre ixement i els . n^^^eo^r,,.. m « .
de creixement equipaments que ha de tenir el municipi.
M é n é n d e z , al seu torn, va replicar que "fa l'efecte" que el motiu real que ha dut CiU a rebutjar la proposta és que "prové dels socialistes", i va remarcar que "la proposta és bona per a la ciutat, amb independència de qui la fa". És per això que el regidor socialista va lamentar que no es tiri en-d a v a n t el pla si " t e n i m l ' e vidència que no hem crescut bé. Els PE no són màgics però són útils", va aclarir Ménéndez.
En la seva intervenció la por-
necessanes mesures "perquè el creixement de la ciutat sigui posit iu", va dir Ro
dríguez, que va posar l'exemple de Barcelona, Bilbao i València com a ciutats on s'ha tirat endavant un projecte d'aquest tipus.
Els dos regidors d'iniciativa-Verds (1C-V) es van adherir a la proposta després de reconèixer que és una iniciativa socialista. Per als ecosocialistes, el pla hauria d'incloure experiències com el Congrés de la Ciutat o l'Agenda Local 21, i reflexions relacionades amb l'educació i el comerç, entre d'altres. El porta-
PSC-PSOE, Jordi Ménéndez F: X.I.. veu municipal, Francesc Godàs, va explicar que "han de ser recollides i validades per l'Ajuntament, perquè les reflexions teòriques es puguin fer realitat".
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va mostrar el seu acord amb la necessitat de planificar el creixement "si volem que sigui harmònic i cohesionat, amb visió de futur", assentia el portaveu local republicà, Eduard Pomar, mentre confirmava que, al seu parer, el PE "dóna garanties que el creixement futur es farà de manera organitzada per millorar l'habitabilitat i la qualitat de vida de la ciutat".
La proposta dels socialistes va ser exposada el mes de març passat a l'Escola d'Arquitectura, en un acte en què es va explicar que el PE ha d'incloure la participació ciutadana en la reflexió i la creació d'una comissió, formada per representants de tots els grups municipals, que comenci a treballar en la reordenació del creixement a Sant Cugat.
La Declaració de Barcelona passa de puntetes per Sant Cugat
R E D A C C I Ó
- Barcelona -
Els membres de la Declaració de Barcelona es van reunir ahir a la ciutat comta l , però 24 hores abans ho van fer a Sant Cugat del Vallès. Xavier Trias, Pere Esteve i Joaquim Molins, de Convergència Dem o c r à t i c a de C a t a l u n y a ( C D C ) , Josep Antoni Duran Lleida, d 'Unió Democràt ica de Catalunya (UDC) , Xabier Arzallus i Inaki Anasagast i , del Partit Nacional is ta Basc (PNB) i Xosé Manuel Beiras, del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) van sopar plegats dimecres a la nit en un conegut restaurant de Sant Cugat sota el control de fortes mesures de segure ta t . Mossos d ' E s quadra de la General i ta t i Er-tan van revisar totes les instal·lacions del restaurant hores abans del sopar fins i tot amb gossos ensinistrats.
T o t i e ls i n t e n t s d ' E u s 4 C A N T O N S per obtenir decla
racions dels comensals o imatges gràfiques d 'aquesta rellevant trobada a la nostra ciutat, els responsables de premsa i comunicació de l'organització de la reunió política van impedir que això fos possible .
Inicialment , la t robada havia de ser en un dinar de treball a Sant Cugat, però, finalm e n t , p e r p r o b l e m e s d ' a g e n d a d ' a lguns de l s comensals, la trobada es va ajornar fins a la nit.
L'objectiu de la reunió dels membres de la Declaració de Barcelona (CiU, P N B i BNG) era, segons manifestava dies enrere Pere Esteve, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya renovar "una invitació al diàleg a la nova majoria" del Partit Popular.
Ecologisme
ERC emprèn accions legals per defensar Torre Negra
Tot i que Esquerra Republicana va optar per sortir de la Comissió de Seguiment per la Protecció de Torre Negra, ja van deixar clar que continuarien emprenent accions en aquest sentit. Es per això que ERC va presentar el dia 10 de març passat dos escrits al Tribunal Superior de Catalunya amb l'objectiu de demanar que es reconegui legítimament l'interès del partit en la
defensa dels acords municipals presos en relació amb la preservació de l'indret. D'aquesta manera, el partit republicà es vol assegurar "poder comparèixer en qualitat de part demandada al seu moment, ens ha de permetre poder actuar", va afirmar el coordinador de l'àrea de Medi Ambient del partit, Jaume Busquets, que va remarcar que fan pública la presentació dels documents
després de les eleccions perquè "ningú no pugui dir que ho fem per electoralisme". L'acció s'emmarca dins "l'inici d'un procés llarg", en què "els propietaris i promotors han passat a l'atac", deia Busquets en referència als dos recursos presentats per l'empresa constructora Núfiez i Navarro, propietària d'una part dels terrenys.
Els dirigents d 'ERC a Sant Cu
gat van garantir que "qualsevol pacte hipotètic" entre el seu grup i CiU a la Generalitat estarà supeditat al compromís de preservar Torre Negra.
Per la seva banda, el portaveu municipal d 'ERC, Eduard Pomar, va coincidir amb el seu company de partit a l'hora de criticar la situació de "paràlisi'' en què es troba l'Ajuntament. Busquets va afegir que el procés de preservació es troba "no en una situació d'estancament sinó d'invo luc ió" , i es va most ra r pessimista per com està portant la qüestió l'equip de govern, ja que "quan l'alcalde diu que protegiran fins on podran, ja és una renúncia"./E.B. (Sant Cugat) Detall de Torre Negra F.X.L.
EIS 4CANTOI\S
10 nuo Divendres, 24 de març del 2000
EU3 CANTONS Sctm.ui.in independen t de Sant (.u.^it del Villès
• ï > Premsa Local 4« Sant Cugat. S.L.
C i r r c r S j n t \ n r . >mA2 -44. OM'iü S j n t Cn^. i t dut Valies l'cl '».* i s ' t ' . j Hi - \-.i\ <H (.74 211 24
IMIK ió fk ' i t rú i iK.1 . t i t tp .'i\ i l . i w u l v L o m / s j n a u n J t \ JTU( , . I L-IU». (iiniii .i. eU4i J in ' i t i ^ a ' t " t sand . 1 u i l J t .com
Consel l d* Administració Ramon (iran (president)
Josep M. í -abreri/o. Pere Kst|ucrda i Xavier Fornells (editor delegat)
Director Josep Maria Vallès
Redacció Tema <lf la **'tmana: Kster Ciastanver;
Política: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep M. Valies; Societat: Kster Castanver i Magda Méndez ;
Kiitorn: Kmili Bella; Kcoiiomia: Toni Montenegro i Joan Soriano;
Lulturu: Toni Montenei;ro; K»|M>rt*: Alex López;
Comercial ( Cuinen hvaralar
Consell Editorial Kamon (iran (presidenr). Josep M. ('abreri/.o
(\ uep re s idcu t iA k Cor Alexandre. i r a i u e s c Carbó, lordi Casas. N a n is ( ia^ramer. Albert de Pablo.
Xavier I o m e l k Ko-eli Pedró. Ramon ï>ros. Lluís l 'un;. Kmili Reiïe. Moncserr.it Riimbau.
Pn-nSult-r. li.st-p \ . Teixidó, |oan Tortosa, losep M. Sans Ti . i \e . |o. tn hosa im. Nuria / a ba l a .
Manel P ,o l - i IV,-! M ittm
Subscr ipc ions Sinda í . o m e /
Vui 1. Fotografia
ir->sa i l ; . d u a r d I a r n n e s
Disseny i maquetació J o a n 1 u e i l e - i M a l t a ( l ab ro l
Correcció Bla.ua Pi
Impressió Rotinipres Iel <í7J 4U 05 95
Distribució Mailinu Vallès S.L. Tel. 5S4 23 7I
Dipòsit leíial:(;i-405- (í3
/•/. 4 ( ai/rotx. cxpruss.i i I - K . I K K L S M ^ . I I -
(|IK- / • / . 4 (.i:
Ij «•>.! opinió un els editorials. i l'upmio dels sum autors. suv J iiffcssànanicnt.
( s ) A C P C
E d i t o r i a l
C/MKèUonè.l.lMl7 Uhisnn;i
tel fa* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
Un projecte clar
Del debat i el diàleg acostuma a sorgir el consens, la solució que més satisfà la majoria de
les parts. La proposta de l 'equip de govern municipal , consensuada a m b la Coordinadora d' Ent i ta ts Esport ives, compta amb el suport de tots els partits pol í t ics . \ o manca cap i n g r e d i e n t , doncs, perquè la remodelació de la zona esportiva de la rambla del Celler i la construcció de nous equ ipaments esportius. culturals i administratius a l'actual camp de futbol, que probablement es construirà a Coll Fava, a prop de la ronda Nord. s 'executi els propers mesos.
Ara toca iniciar els tràmits administratius i paral·lelament tenir en compte el resultat del concurs d ' idees convocat per l 'Ajuntament perquè la nova configuració de la zona de l'actual camp de futbol a la rambla del Celler sigui l 'òptima. Les obres, que no començaran fins que es pugui jugar al camp de futbol de ('oli Fava, podrien començar el 2001. A partir d ' aques t a data, començaria la construcció de la nova piscina coberta, un nou pavelló per a 2.000 espectadors , un hotel , un edifici per acollir-hi un nou Ajuntament amb locals per al futur Registre de la Propietat , una possible delegació de la Cambra de Comerç, un aparcament per a unes
300 places, un espai destinat a actuacions d 'ent i tats culturals, etc. En definitiva, un ambiciós projecte que , si res no falla, serà palpable abans de finalitzar aquest mateix mandat municipal el 2003 i, per tant, assolida una de les tres
Es tracta d'un ambiciós
projecte, consensuat amb totes les forces polítiques i la
Coordinadora d'Entitats
Esportives que, si res no
falla, serà palpable abans de finalitzar aquest mateix
mandat municipal el 2003
prioritats de l'actual equip de govern municipal de Convergència i Unió. Les altres dues prioritats són la vianantit-zació del centre històric de la ciutat i la urbanització dels districtes.
Una de les preguntes del milió de dòlars és saber com es finançarà tot aquest ptojecte valorat en milers de milions
de pessetes. L'alcalde ha assegurat en més d'una ocasió que l 'Ajuntament treballa en la recerca de recursos a totes les bandes possibles, des de les diferents adminis t rac ions púb l iques fins a les aportacions de les empreses privades. Paral·lelament, però, de ben segur que és absolu tament necessari aprovar el pressupost municipal per engegar part d 'aquest macroprojecte. i per aprovar aquest pressupost cal la implicació deies forces polítiques de l'oposició al govern municipal. Perquè s'hi pot estar d'acord políticament, però si darrere no hi ha els vots favorables a les xifres, el projecte es podria quedar en un bon projecte.
Un projecte que arriba amb retard. però no un retard de se tmanes o uns quan t s mesos sinó un retard d 'anys . molts anys. La dita dels optimistes diu que mai no és tard quan arriba, però la pregunta és per què abans mai no s'havia presentat res semblant, per què s'han deixat passar anys i anys mentre les instal·lacions quedaven defectuoses i peti tes. Aquesta resposta ja no la obt indrem, però sí que cal que el compromís social i polític de la nova ciutat esportiva es mantingui per fer un projecte clar, de tots i per a tots.
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Ja no ens queda ni Girona
"Ahora os vais a enterar. A ver quien me dice ahora que ten-go que hablar catalàn".
Aquestes expressions extretes d 'un conegut, poden semblar exagerades , però m 'han mogut a escriure aquests mots. Arrel de les darreres eleccions generals, i després del triomf absolut de la dreta, ens podem trobar amb exhibicions de prepotència d ' aques t ca i re . . . Si volem ésser analítics, veurem que la dreta ha aconseguit mobil i tzar tot el seu e lec to ra t , mentre que les esquerres no. A m b un l l eu a u g m e n t d e 400.000 vots r e spec t e al 96, n 'ha t ingut prou per aconseguir la majoria absoluta, davant del " p a s s o t i s m e " de les e s
querres . Tot i així no em resigno com molts a admetre que aquest país és sociològicament d'esquerres: ens ho demostren els munic ip i s , les O N G , els moviments estudianti ls i veïnals. No obstant, aquesta força es dilueix com un terròs de sucre al cafè en conteses electorals, com la del darrer 12 de març. <;Per què ens movem per causes tan nobles com l'abolició del deu te extern, la defo-restació o els drets dels immigrants i no votem per intentar canviar l ' e s ta t de coses i el marc general) . Ks que I ' "Es-pana va bien", és més que un eslògan i ens l 'hem arribat a creure. Es que la Constitució del 78, que la majoria no vern votar per ésser menors i ni tan sols ens hem llegit, ja ens està bé? O és que , com deia una
aoïent de la ràdio, que es considerava d 'esquerres i sempre les havia tota, ara havia donat la confiança al PP perquè els darrers quat re anys ella i els seus amics s 'havien comprat un pis?
Jo crec que sota aquests substrat de benestar hi ha una societat jove amb uns ideals i un inconformisme narcotitzat. No tot s'acaba ami) tenir un mòbil, un cotxe i poder per anar a esquiar. Bé. encarem una "travessa del desert" de H anys (o és que algun incrèdul es pensa que això es redreça només amb 4?) on ni tan sols t indrem força a Madrid per aconseguir gaire res (Adéu, Scl·leccions Catalanes, per exemple) . Kl culte al materialisme, al capital i a la borsa, i poca cosa més.
Com deia l'Isabel-Clara Simó
a P 'Avui" , "Ja només ens queda el Barca, i a sobre, no rutlla gaire bé". Jo afegiria "Ja no ens queda ni Girona (ara un altre cop "Gerona").
Així, doncs , S A L U T i P E L E S per a tothom (que és el que es porta).
Joan Garriga
Comunicat de l'IES Arnau Cadell
Reunit el Consell Escolar de l 'IES Arnau Cadell el 23 de febrer del 2000. Any Internacional de la Cultura de Pau, i prèvia consulta de l 'alumnat i el Claustre, acorda:
Manifestar que: 1. Des d'aquest ( 'entre d 'En
senyamen t volem treballar i educar amb uns conceptes i ac
ti tuds que no limitin ni agredeixin les pe rsones . C re i em f e r m a m e n t e n la neces s i t a t d ' impregnar de tolerància, receptivitat, diàleg, respecte i cooperació, tota la nostra feina, contribuint així a una societat cada dia més en pau i respectuosa amb els drets humans .
2. Davant la campanya institucional anunciada pel ministeri de Defensa de foment de l 'esperit militar a les escoles, éns n e g u e m a col·laborar-hi. En tenem que el nostre centre no es pot convertir en àmbit i instrument d'expansió del militarisme.
3. P e r a ixò e n s d e l c a r e m : C E N T R E D ' E N S E N Y A M E N T O B J E C T O R .
I ES Arnau Ca de UI
ELS/CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Opinió 11
La l l o t j a
Una visió de futur per a Sant Cugat (ciutat dormitori o ciutat ciutat?)
lOSEP D A M K L 1 Gl'BERT
E l nivel l de vida d 'un país , regió o c iu ta t depèn, cada dia més, de
la qualitat professional dels seus habitants. Com major sigui la proporció de persones amb una bona formació, més són les oportunitats de progressar. Suïssa i Catalunya, amb molt escasses riqueses naturals, són entre d'altres, bons exemples d'un excel·lent nivell mitjà de vida.
Per la seva banda, els Estats l 'n i ts ens demostren que han aconseguit progressar socioc-conòmicament aquests últims anys, gràcies al desenvolupament de noves activitats i Tecnologies basades en el coneixement i en la seva capacitat per arriscar-se en la creació d'empreses en sectors nous com l'electrònica, la tecnologia de la informació, la microinformàtica i, sens dubte, la investigació i desenvolupament. A més d'un gran i sostingut esforç cap a una formació professional i universitària dirigida a nodrir les necessitats professionals en personal qualificat de dites activitats empresarials.
M'inspiren aquestes reflexions les recents informacions aparegudes fa unes quantes setmanes en la primera plana d'aquesta mateixa publicació: "Ja som 58.000 santeugatencs", seguides de les clàssiques postil·les: "Sí, però Sant Cugat és i serà sempre una ciutat dormitori".
Ser una ciutat dormitori no és necessàriament negatiu. Pels qui hi viuen tot el dia, el trànsit diürn, per exemple, és lleuger, fet que comporta menys soroll i pol·lució.
D'altra banda, només es pot ser ciutat dormitori si les condicions de l'habitatge en particular, i de vida en general, són d'un bon nivell. No hi ha cap dubte que, ara per ara. Sant Cugt les té. l 'na ubicació geogràfica excel·lent amb comunicacions de primera qualitatipercarretera a 20 minuts de l'aeroport i a 10/15 minuts del centre de Barcelona, Sabadell o Terrasa, un excel·lent metro a 20/25 minuts de la plaça de Catalunya, al costat de l'autopista que comunica amb el nord, el sud i l'oest, etc), a més d'un bon auditori, camp de golf. instal·lacions esportives de tot tipus, bones escoles i un complex universitari complet. 1 la perspectiva de comptar, d' aquí a uns quants anys, amb una estació de l'AVE.
El costat menys positiu d'una
ciutat dormitori és que acaba sent una ciutat sense ànima, sense personalitat, i això fa que els seus habitants no s'hi sentin identificats, i del tot feliços i de gust. I, per tant, a la llarga, amb el risc de perdre una bona part del que s'ha anomenat "qualitat de vida".
He sentit a dir, no fa gaire, que Sant Cugat, amb una àrea municipal molt àmplia, podria tenir un potencial de cre ixement de 150 i fins a 200.000 habitants. Al ritme actual, d'aquí a 10 anys serem més de 80.000. En efecte, un article del diari L·i Vangtardia del 14 de març passat assenyalava que el des e n v o l u p a m e n t immobiliari atrau cada any uns 3.000 nous residents a la nostra ciutat.
Si aquesta expansió es produeix en la forma actual, bàsicament "" *"" " de tipus fonamentalment immobiliari, Sant Cugat serà cada vegada més una ciutat dormitori. Haurem perdut l'oportunitat, que encara existeix, de mantenir i millorar per a la ciutat la seva pròpia personalitat i el nivell de qualitat de vida que encara té.
Que quedi constància que no sóc contrari al creixement i a l'expansió, si es milloren alhora els aspectes qualitatius. Sóc favorable al desenvolupament de les àrees i barris, però amb vida pròpia. Amb persones que viuen tot l'any en la seva ciutat perquè hi treballen. Sense haver de perdre cada dia hores del seu preuat temps en llargs i fatigosos recorreguts per anar o tornar del seu lloc de treball. Que donin vida a un nou comerç del seu nou barri, avui quasi inexistent.
Per què una bona part de la gent que dorm a Sant Cugat no hi viu? Doncs molt senzill, perquè la ciutat no ha desenvolupat una veritable activitat econòmica que els ofereixi llocs de treball interessants. Llocs de treball que hauria de crear. No em refereixo a un pol d'indústria lleugera, que ja existeix en el cinturó del Vallès.
Segons la meva manera de veure-ho, hi ha encara una oportunitat única, disposant de les in-f r aes t ruc tu re s abans
mencionades, d'incentivar la creació d'activitats del sector terciari d'alt valor intel·lectual afegit, com:
• Seus centrals de companyies multinacionals i nacionals. Ja n'existeixen algunes.
• Centres informàtics de tota mena.
• E x p l o t a c i o n s de c o m e r ç electrònic per Internet entre empreses, així com destinats al consumidor, que incloguin tot el tract a m e n t des de la presa de la comanda, gestió d'estocs, logística i tramesa, fins a la facturació, cobrament i servei postvenda.
• Despatxos professionals d'advocats, d'agències de publicitat, d'assessors d'empreses i fiscals, d'arquitectes, etc.
• Centres d'investigació i desenvolupament tecnològic.
A més, Sant Cugat té totes les característiques per atraure jubilats i rendistes d'alt nivell econòmic.
No hi ha dubte que per complir aquests objectius cal comptar amb una positiva aliança deies iniciatives pública i privada. I em fa l'efecte que el sector públic local té actualment la capacitat i la voluntat d'anar en la bona direcció, que consistiria a definir zones específiques i urbanitzaries i perquè la iniciativa privada construeixi oficines i equipaments amb els serveis adequats. Sense oblidar la introducció de certs avantatges fiscals temporals per a les empreses de nova creació. En efecte, per recaptar més impostos en el futur, primer cal invertir. Exactament com fa tot
empresari. I tots sabem com de faltat està l'Ajuntament de Sant Cugat en mitjans financers per reinvertir-los en noves infraes-tructures.
Segons declaracions recents de l'alcalde Lluís Recoder, "amb el
que cobrem per l'IBI només podem cobrir les nostres despeses de func ionament" . Amb tot això, n'estic segur, la iniciativa privada actuaria un cop més de motor . 1 a Sant Cugat. Si no es fes ací, algun al tre municipi ho farà. I atraurà empreses de noves tecnologies. I els avantatges de tot tipus que això suposa. El projecte Augusta Park anava en aquesta direcció. Potser a l'època en què es va llançar era prematura i no va quallar. O per altres raons que ignoro. Però la idea era bona.
En resum, caldria definir el "producte Sant Cugat" adreçat al tipus d'empresari definit més amunt i vendre'l al client potencial de manera adequada. En paral·lel hauria de mantenir con
tactes amb la Universitat de Be-llaterra per assegurar-se que els programes de formació futurs, s'orientin cap al tipus d'estudis que caldran per satisfer les necessitats del tipus d'empresa que s'instal·laria a la zona (enginyers de telecomunicació, de microe-leetrònica, experts en informàtica, e t c ) . No obl idem que act u a l m e n t , en to t s els països d'Europa, ja existeixen importants dèficits d'aquest tipus de personal. VA mateix ja succeeix a Espanya.
Incentivar la creació o la instal·lació a Sant Cugat d'empreses de les anomenades noves tecnologies amb un alt valor afegit intel·lectual i que respectin el medi ambient, contribuirien a crear treball d'alta qualitat, també per a dones, per tal que més habitants treballin i visquin, a més de només dormir a la ciutat i els seus voltants. Cosa que no vol dir necessàriament que s'aniria cap a un creixement desmesurat de Sant Cugat, ja que, si es fan bé les coses, una part dels qui avui només dormen haurien de poder trobar feina en les noves empreses ací ubicades. Tot un programa...
Josep Daniel i Gubert és economista
£ I S 0 v e r en T i t à
' ' sí \ '• SCXCNesríK
í-^ es
—K -isí-s Ü'MW.. f
)\>x/f \ \ / \
12 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000
Les g o l f e s
Res no justifica truncar una vida |AI ME A. E.SI'INA
La situació que es viu en aquests moments a Euskadi després de l 'assassinat del par lamentar i
basc Fernando Buesa i del seu escorta, està posant de manifest la manca de criteri dels polítics d ' a q u e s t país. Embrancats en disputes partidistes, estan posant a sobre la taula vides humanes a canvi de vots. Es realment un espectacle lamentable, vergonyós, inadmissible. Els uns i els altes, en nom de no se sap exactament quins principis, quines motivacions, quins messianismes, estan deixant que dia a dia s'incrementi la llista de morts sense fer res per evitar-ho.
Cap idea política mereix la pèrdua d'una vida. Es massa valuosa, massa important, perquè quedi a mans de qualsevol.
Euskadi viu uns moments molt delicats. La societat basca es troba dividida en quatre grans grups. D 'un costat trobem ETA, organització absolutament irracional que mata per subsistir i en nom d'utopies injustificables. Al seu costat s'hi troben aquells que volen el mateix,
però no s'atreveixen a matar i que diuen que desitgen aconseguir-ho democràticament. Queden els que busquen no saben exactament què, però que en el fons ja els va bé l 'enrenou, i finalment els que no accepten res en nom de tampoc saben què. Tots ells semblen utilitzar les vísceres per pensar i en lloc d'intentar solucionar el problema l 'agreugen amb les seves reaccions primàries i irracionals.
Si això subsisteix, si no es trenca d'alguna manera, el problema és absolutament irresoluble i s'enquistarà més i més i seguirà provocant mort i angoixa. No es tracta de claudicar davant dels assassins, es tracta d'evitar que continuïn assassinant. Es tracta de privar-los, a ells i als qui els recolzen, de qualsevol argument, de qualsevol punt de suport per justificar-se.
Molta gent diu que el cas d 'Euskadi no és comparable amb el d'Irlanda del Nord. És possible i probablement tenen raó. Però la solució que s'ha donat allí és una mostra de valentia per part de
qui no volia més morts. El fi, salvar encara que sigui una sola vida, justifica, aquest cop sí. els mitjans que s'han d'utilitzar.
En cl fons, tant si ens agrada com si no, existeix una demanda per part de la societat basca. El dret a l 'autodeterminació. El dret a decidir el seu futur. Donem-los aquesta possibilitat. Sigui quina sigui la resposta que els bascos donin, el que quedarà clar és el desig de la majoria i els arguments actuals de tothom quedaran obsolets. Ens omplim la boca parlant de democràcia, fins i tot els que no la defensen, i no som capaços d'acceptar la possibilitat que algú pensi diferent que nosaltres.
Tanta por fa, als uns i als altres, que els bascos decideixin el seu futur per si mateixos? En nom de què o de qui, els uns i els altres, es creuen en possessió de la veritat?
Es tracta d'aturar els assassins, d'evitar més morts. Quin argument pot esgrimir Herri Batasuna si la majoria dels bascos decideix, en un referèndum, continuar
dins de l'Estat espanyol? Amb quin dret pot ningú negar als bascos ser independents, si així ho demanen la majoria? I no valdria l'excusa que uns són bascos de veritat i els altres no. Euskadi és el que és perquè hi són tots i tots són Euskadi. No fa gaire temps que el Quebec va fer un referèndum per decidir la seva independència del Canadà. A ningú se li va acudir dir que els anglòfons no tenien dret a participar-hi perquè era probable que votessin en contra, ni que els francò-fons no podien votar perquè probablement ho farien a favor.
Sense arguments defensables per a ningú, ETA quedaria reduïda a un grup d'assassins sense cap suport.
No valen més excuses. Ni un sol mort més. Una sola vida humana val més que totes les idees polítiques juntes. Els que tenen la responsabilitat de dissenyar el futur haurien de pensar-ho i actuar en conseqüència.
Jaume A. Espina un ciutadà de peu
El p o r x o
Gausac, 'Gausac'. . . MARTÍ PLAÏA
min s'hi anava a peu, | Ciausac era camí de
Barcelona. () de Sant Ofg!uTsi s'hi venia, (iausac es a prop nostre. El dia de Sant Medir enfilem la vall per pujar a l 'ermita. Es un espai a prop de casa que t repi tgem cofats perquè representa la natura al nostre abast, a l 'abast de les nostres cames i a les dels nostres fills o nets, que van i vénen enjogassats, (iausac el con e i x e m p rou bé e ls
santeugatencs. Els de soca-rel, des de sempre, per tradició familiar o pròpia experiència; els altres, els que ens hi hem plantat amb bagatges diversos i diverses motivacions, perquè ens ha estat plaent descobrir els veïns, les enti tats , les festes. els paisatges, l'entorn de l.i ciutat que hem escollit per \ iure-hi.
El dia 3 de març passat ens hem creuat per (iausac, puser sense conèixe 'ns . Hem estat
jun ts i jun ts hem gaudit del nostre paisatge. Hem somrigut a l'infant que somiqueja, hem fet lloc per seure a l'àvia que, un any més, puja "per darrera vegada" a Sant Medir. I hem oblidat partits i colors perquè, a dreta i e squer ra , hem vist gent com nosaltres exhultant felicitat en t re la natura ubè-rrima.
Després, a casa. potser sí que pensarem una \egada mes en allò que cal fer per autogover-
nar-nos millor, per no perdre el que tenim, per guanyar allò que necessitem. Ens agradarà informar-nos, saber on som i on anem. Conèixer on vivim. Perquè, fent via, anant o venint de la llegenda, amb faves florides o sense florir, enllà del bosc o sota el sostre de casa, podem trobar un altre Ciausac del qual no em puc estar de fer un elogi.
( iausac és la publicació del ( i iup d'Estudis Locals de Sant
Cugat del Vallès. Fa unes setmanes vaig rebre 'n el número 15 (desembre 1999). El vaig fullejar amb l ' interès i ganes d ' a p r e n d r e de s empre . Però vaig engolir l i teralment l 'estudi de Domènec Miquel i Serra Joan Auladell: el gust per la història (text. bibliografia i notes!).
He acabat el meu espai, l 'na línia encara, si us plau, per re-comanar-vos, de cor, dues coses diferents: Ciausac i (iausac.
EL DIARI DIU QUE CERDANYOLA
I SABADELL VOLEN PRENDRE LA
UBICACIÓ DE L'ESTACIÓ DE L' AVE
A SANT CUGAT.
ARA QÜE LA TENÍEM COLL AVALL!»
AiKÒ ÉS QÜE HI MA MOLTS
INTERESSOS PEL MIG !!
íq6&et58.v^
...ENCARA QUE, REN MIRAT, TKMPOC ESTARIA MALAMENT UUE LA POSESSIN UNA MICA Mt& LLUNY. Si ARA ?A TENIM GREUS PROBLEMES
DE TRXHSIT... IMAGINA'T QUIN FUTUR SI LA FAN DINS EL MUNICIPI II
fLS-/CANTON5 Divendres, 24 de març del 2000 Opinió 13
Et s o t e r r a n i
Recordant Joan Auladeü i Serrabogunyà D O M È N E C M I Q U E L
H a mort Joan Auladell. A moltes persones aquest nom no els dirà res. Bona prova és la rela
tiva poca quantitat de gent que vàrem assistir al seu enterrament: la família, un grapat de santcugatencs de sempre, l'alcalde i representants d'algunes entitats locals. Tot plegat lluny de les mobilitzacions de masses que provoca la mort accidental d'una persona jove.
Qui era Joan Auladell? El darrer número de la revista Gausac li dedica un extens article biogràfic amb motiu dels seus vuitanta anys. Nascut el 1919, el seu pare era de Ca l 'Eugeni, família de constructors, mentre que la seva mare era de Cal Gatxet ric, pagesos benestants. Des de petit va mostrar una gran aptitud per a l'estudi i, després de l'ensenyament primari a Ca l'Azqueta, estudià el batxillerat a La Salle Bonanova, on fou company de Laureà López Rodó, que casualment també ha mort amb pocs dies de diferència. La Guerra Civil va malmetre la seva salut i truncar els seus plans de ser arquitecte, i el va obligar a estudiar una carrera més fàcil i escollí la de ciències qu ímiques . Fou el segon
santcugatenc que va obtenir un títol universitari. Com a professional, va haver de cercar feina fora d'un Sant Cugat sense indústria i això el va portar a viure a Barcelona, malgrat que sempre mantingué casa parada a la seva vila natal, on passava els estius.
El seu descobr iment personal de la història va estar motivat per una visita escolar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on els mostraren la documentació original del Monestir. Tanmateix, la seva dedicació als estudis històrics començà molt més tard, quan ja treballava al Laboratori d'Assaig i disposava de tardes lliures, les quals destinava a la investigació. Si els primers anys compatibilitzà la recerca química i la històrica, amb el temps es decantà ober tament per la segona. Això ha fet que, a nivell local, tan sols sigui conegut per la darrera, malgrat la seva obra química tingui una especial rellevància, en ser un dels pioners en la introducció dels clorofluorats al país.
A finals de la dècada de 1940 i principis de la següent, Joan Auladell va jugar un important paper en el rellançament cultural de la població. Membre de la
Comissió Abat Òliba, del nucli fundador de l'Agrupació Sardanista, de la revista Guia, president de La Unió. Després, les obligacions professionals i el fet de viure a Barcelona el van allunyar de l'activisme del dia a dia i el decantaren vers la sempre més discreta tasca de la recerca. Mancat d 'una formació acadèmica com a historiador, va suplir aquesta falta amb el seu rigor de científic. Molt aviat entrà en contacte amb els estudiosos d'altres poblacions vallesanes, en especial amb en Josep Serra Roselló, que considerava el seu mestre. Fou Serra qui l'aconsellà dedicar-se a objectius específics i limitats, els quals a poc a poc anirien aportant informacions inèdites per a l'elaboració d 'una posterior i mai escrita història del Monestir i de la vila de Sant Cugat. Tan sols entre 1949 i 1954, va publicar-ne 18 articles breus a la revista Guia. La seva obra més important, però, és la de l'etapa de maduresa, especialment quan ja s'havia jubilat i podia dedicar més temps al que anomenava la seva "dèria per la història". En aquesta etapa va escriure els treballs més extensos que recullen el fruit de llargs anys de
pacient recerca. Desgraciadament, tan sols el del Paga-li Joan s'ha publicat en forma de llibre, mentre que altres encara romanen lamentablement inèdits.
Joan Auladell, científic i humanista, ha estat el primer santcugatenc que no sols s'ha interessat per la història de la seva vila i Monestir, sinó hi ha escrit. La seva ha estat sovint una tasca callada, poc coneguda, però sens dubte, fonamental per al coneixement del passat de la població. Per a tots els que, per raons d'edat, hem vingut després, la seva obra és un obligat punt de referència, hi estiguem d'acord o no. Sant Cugat té en deute amb ell per tota aquesta labor desinteressada d'investigació i de divulgació. És per això que creiem que el millor homenatge ciutadà que se li pot retre és l'edició dels seus treballs inèdits. No sols seria un homenatge a la persona, sinó també un servei a la ciutat.
Domènec Miquel e's historiador
Et t e r r a t
"DEURE: Allò que hom ha de fer per obligació moral" M A N E L PARDO
Moltes vegades hem estat, ja de ben joves, alertats sobre el nostre comportament i, gairebé sempre, ens fan refelexionar sobre els nostres drets i deures. En aquest cas em dedicaré a reflexionar sobre els "deures" i mai niés ben dits. de la classe política municipal que, havent esgotat ja tota una gran època electoral podrà iniciar la pràctica política diària amb normalitat.
Ara ens queden més de tres anys de període no electoral, pròpiament dit, en els quals s'ha de fer la feina que fins ara no
s'ha pogut fer. Tant els qui governen, diguem-ne equip de govern, com els qui estan a l'oposició han de complir les funcions per a les quals han estat escollits. És des d 'aquest punt de vista que cadascun dels partits polítics sap quins són els seus deures , no només envers els seus votants sinó cap a tots els santcugatencs. És ara que han de demostrar que ho saben.
Hi ha dos estadis en què es pot trobar un representant local escollit democràticament. Un és formant part del govern i l'altre,
fo rman t part de l ' opos ic ió . Aquests dos, alhora, es divideixen en dos subgrups en funció del caràcter i els coneixements polítics que hom ha adquirit al llarg de la seva carrera. Subgrups que estan formats pels actius i els passius. Lactin es cl polític conscient de les necessitats de tots els santcugatencs, s'esforça per conèixer, es multiplica i treballa de valent per fer avançar la ciutat. El passiu, en termes globals, és la persona que després d'haver estat escollit acostuma a desacreditar sense aportar cap
tipus de solució, demostra una ferma manca d ' idees i no s'avergonyeix, davant de la ciutat, del seu menyspreu per qualsevol santcugatenc. Cadascú es pot situar on cregui més convenient però és absolutament necessari que la cultura de la demagògia desaparegui del nostre àmbit polític.
Ara és el moment de fer. construir i servir. Que tots el polítics actius de la nostra ciutat, amb representació o sense al consistori, agafin les regnes de la ciutat i la transformin. Sant Cugat
necessita sumar voluntats en una època de grans canvis i transformacions i només serà la política dels fets, i no la dels fets consumats, la que farà que avancem i que ens convertim en una ciutat real. Si no som capaços de plantejar, dialogar i discutir, serem la c iu ta t do rmi to r i q u e molts pensen amb un Ajuntament amb representants de pas i sense cap voluntat de solucionar els problemes de tots.
Manel Pardo és militant de CDC
AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"
Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.
Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com
e-mail: airtourSairtel.net
BELL&
»s***»0
«JIP!1*^
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 !7 84'Fax93 590 30 10*08190 SANT CUGAT
EIS4CANTC»\S "•I «fiaria* Sant CugaT
e ls4cantons8totsantcugat .com
14 Opinió ELS íCANTOÜVS Divendres. 24de marx del2000
El rebedor
El Projecte Educatiu de Ciutat un projecte compartit
ANGKI.S PONSA
uè és cl Projecte Edu-Icatiu de Ciu ta t? Es una reflexió innova
dora, TTn debat sobre l'educació, en un sentit ampli, no només en referència al món de l'ensenyament, tot comptant amb les estructures participatives de la nostra ciutat que ja tenen una dinàmica de treball consolidada.
Amb la implicació de les entitats i associacions que formen el teixit social, cultural, esportiu i econòmic de la ciutat hem de tenir com a objectiu formar ciutadans crítics i responsables amb l'entorn, establint una estructura suficientment flexible que pe rme t i expressa r d i f e ren t s punts de vista i opinions fins a arribar a consensuar estratègics i accions per al conjunt de la ciutat.
Sant (lugat s'ha caracteritzat històricament per ser un model en l 'àmbit de l ' ensenyament gràcies a la bona feina feta per la seva comunitat educativa i al suport que li han donat les administracions implicades. Per tant, hem cregut oportú iniciar aquest projecte a partir del Consell Kscolar Municipal.
La tradició de qualitat educativa
de Sant C.iifíat del Vallès
Per començar, creiem que és important emmarcar la tradició de qualitat educativa de la nostra ciutat.
Ja des dels inicis de la d e mocràcia, es varen crear institucions educatives que depen i en e x c l u s i v a m e n t de 'Ajuntament
ment , cobrint més del 100% d'escolarització en tots els seus nivells educatius, entre escola pública i privada. L'estreta relació entre els centres educatius, l'estabilitat dels equips de mestres, el suport econòmic i pedagògic per part de l'Ajunta-m e n t , i a l t r e s elements externs ho han afavorit. Tots aquests factors fan que avui puguem dir que a Sant Cugat tenim una escola de qualitat, basada en la participació i la cores-ponsabi l i ta t de to t s els a g e n t s educatius.
Una esco la oberta a la ciutat i que a la vegada i n c i d e i x en la vida c iutadana, que participa en una àmplia dinàmica de descoberta de la cultura, de les cultures, i en genera de noves . Una escola que assumeix i realitza una educació integral incorporant a s p e c t e s pluridisciplinaris i t r a n s v e r s a l s (ecologisme, ONG, etc.). Per tot això, l'escola s'ha configurat com a model per a molts ciutadans.
Aquests trets que defineixen el m ó n
ció que contribueixi a fer aportacions a la ciutat tot obrint-se a plantejaments educatius més amplis.
Els Consells Escolars de Centre, les APA de les escoles, la coordinadora d'APA, el Consell Escolar Municipal. . . en són al-
t . ~ —
i que, amb el L'Ajuntament considera que educatiu t e m p s , han comptat amb la col·laboració del Departament d 'Ensenyament de la (ieneralitat. L e s e s c o l e s bressol, l 'Escola de Música, l 'E sco l a d'Art i el Taller de Plàstica Triangle, ges t ionades per l'Organisme Autònom Patronat Municipal d'Educació, en són un exemple.
Sant Cugat, des de fa anys, esdevé una ciutat de l 'ensenva-
a c t u a l a Sant Cugat e n s ob l i guen a des-ve t l l a r la nos t ra capacitat crí-
és necessari engegar des de la comunitat escolar,
conjuntament amb altres agents, un debat sobre els
aspectes presents i futurs que tica a h
relacionen educació i ciutat revisió continuada de les nost res p ro p o s t e s i a
seguir treballant en la qualitat educativa.
Actualment a Sant Cugat, la comunitat educativa escolar està suficientment estructurada per iniciar un procés de participa-
guns exemples. I especialment la Mostra de l'Ensenyament Públic, en les seves dues edicions, ha estat una manifestació de la capacitat de debat i treball conjunt dels diferents agents escolars i de la col·laboració i de l'interès que mostra la ciutat per l'educació.
És per això que l'Ajuntament de Sant Cugat considera que és necessari engegar des de la comunitat escolar, conjuntament amb altres agents, un debat sobre els aspectes presents i futurs que relacionen educació i ciutat, com un element dinàmic i motor d'innovacions.
Aquest procés de debat serà el punt de partida i l'obertura a tots els ciutadans i ciutadanes per tal d'anar configurant el singular procés de construcció del Projecte Educatiu de Ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Objectius i eines del Projecte Educatiu
de Sant Cugat
Com ja hem comentat, aquest és un projecte que neix amb la vocació d'esdevenir compartit per tota la ciutat, per això és molt im
por tan t definir quins en són els objectius i què es pretén:
• Volem obrir un ampli debat ciutadà sobre l'educació al municipi i per això cal promoure la participació de persones, col·lectius, entitats i associacions.
• Cal identificar els punts forts i febles que té la ciutat en l'àmbit educatiu per arribar a consensuar criteris i generar p ro jec tes que r e spongu in als reptes de l'educació al municipi.
• Volem reforçar la importància de l ' educac ió i la qualitat educativa com a element e s t r a t èg i c i de projecció de Sant Cugat.
Per acostar-nos i donar resposta a
aquests objectius, el procés d'elaboració del Projecte Educatiu es dota de les eines següents:
- L'elaboració d'estudis i anàlisis sobre Sant C u g a t , q u e constituiran la base de treball sobre la qual caldrà aprofundir i t r e u r e conclusions.
• La creació d 'òrgans de participació i coordinació que ajudaran a organitzar
les aportacions de les persones, col·lectius, entitats i associacions que participin en el projecte. Òrgans com les mateixes comissions de treball, la comissió coordinadora del projecte o el Con-
A&csw&W'
El debat serà el punt de partida i Vobertura a tots els ciutadans i ciutadanes
per tal d'anar configurant el singular procés de
construcció del Projecte Educatiu de Ciutat
sell de Ciutat en què es donaran a conèixer els resultats del treball.
• L 'establ iment de diversos marcs de participació ciutadana que facilitin la divulgació de les reflexions i la recollida d'aportacions. Alguns d'aquests marcs seran els debats territorials que es duran a terme als districtes, la creació del fòrum virtual per fer el seguiment del desenvolupament del projecte via Internet i tenir així la possibilitat de participar-hi des de casa i l'organització de taules rodones i debats entorn de temes concrets que es considerin interessants.
Des de l'aprovació en el ple de l'avantprojecte fins ara, la comissió tècnica ha estat treballant en la proposta metodològica del procés d 'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquesta proposta es presentà la setmana passada al Consell Escolar Municipal perquè es considera que és l'òrgan que pot esdevenir impulsor i promotor del projecte. Com hem dit anteriorment, aquesta consideració la fem tenint en compte la tradició educativa del municipi i la pràctica participativa d'aquesta comunitat.
Paral·lelament a totes aquestes accions, l'equip tècnic està recollint dades de població per fer els estudis necessaris que conduiran a la diagnosi educativa de la ciutat de Sant Cugat, i permetran elaborar el document base de les comissions de treball. També s'està reforçant el treball transversal entre àrees i departaments de l'Ajuntament, per tal de donar resposta des de l'administració a la necessitat de fer projectes
globals de ciutat.
Ara bé , perquè l 'educació esdevingui un compromís de c iu t a t i a q u e s t un projecte compartit, necess i t em de la participació de tots vosaltres, santeu-
gatencs i sancugatenques.
Àngels Ponsa i Roca Tinent d'alcalde
de Serveis Personals
c > j : *^«
H S 4 CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 15
JACRCMtT a l'Esbart
CONVCKj\TÒ8IÀ &Amm PER PARTICIPAR A t A SELECCIÓ PRÈVIA DEL
3r AUTOSERVEI Dl PINTURA DE PETIT FORMAT
Dissabte 1 d'abril
De les 11 a les 14 h
jm
Cal portar dues obres que no superin els 55 x 46 cm, una
foto de 10 x 15 cm de l'autor i un currículum sintetitzat al
jurat seleccionador, al local de l'Esbart Sant Cugat, d
Migdia, núm. 2
US I CANTONS P E T I T F O R M A T S . L . El «diari» de Sant Cugat
EIS 4 CANTONS
Entorn 16 Divendres. -V de mare del 2000
E q u i p a m e n t s
La rambla del Celler, futur centre administratiu, esportiu i cultural S'///' vol construir el nou Ajuntament, un hotel i un pàrquing
KMII.I B I . U A
- Sant Cugat -
I.a Rambla del Celler acollirà. en un futur, la seu del nou Ajuntament de Sant (aigat, el primer hotel del centre de Li ciutat, un aparcament soterrat i equipaments esportius, entre d'altres. 1 na ordenació d'aquest sector que va ser aprovada inicialment per unanimitat de tots els grups polítics del consistori al darrer ple. Paral·lelament, el govern municipal ha convocat un concurs d'idees per predeterminar el projecte global de la zona de la rambla del Celler que inclou també la construcció d'instal·lacions culturals i administratives i una superfície destinada a l'ús peato-nal.
Kls objectius del consistori són, a banda de potenciar la centrali-tat urbana del centre, millorar la qualitat urbana de la ciutat, reordenar els nous equipaments d'acord amb les necessitats actuals derivades del creixement demogràfic i resoldre la connexió
urbana entre dos teixits residencials diferents, que són, d'una banda, el casc antic, i de l'altra. un bloc plurifamiliar aïllat. I .es noves infraestructures serviran per resoldre la connexió amb l'eix de vianants que va del Monestir a l'Estació i amb l'anomenat Eix Verd. A més, es prioritzarà l'ús de
El projecte inclou també una piscina
coberta i un pavelló amb capacitat per
acollir 2.000 persones
la zona per als ciclistes i s'apostarà per fer de la Rambla del Celler un indret per fomentar les activitats culturals i esportives.
Aquest darrer punt es tradueix en un equipament esportiu aquàtic que constarà d'una piscina coberta de 25 x 16.6 metres, un club de fitness, una sala de muscula-ció, una zona termal, un solàrium,
El <anip de futbol e\ traslladin à probablement a ( ull l·inà /•' C.l·.l)ID\
un bar restaurant i els corresponents vestidors. Les instal·lacions esportives actuals, el pavelló i la sala esportiva, es remodelaran totalment i s'ampliaran amb un pavelló esportiu amb capacitat per aeollir 2.000 espectadors. I ,es pistes de petanca se situaran a prop de les actuals.
Pel que fa al nou Ajuntament, serà un edifici d 'entre 5.000 i 8.000 m-. També es vol fer una nova construcció per a afers culturals de 1.500 mw i de tres plantes, i un immoble destinat al Jutjat, al Registre de la Propietat o a Correus, entre d'altres. L'hotel, de tres o més estrelles, tindrà en-
I Les dades i del projecte i
Nou Ajuntament: I -De 5.000 mi, ampliable 1 a 8.000 m2, segons el crei-| xemcnt del municipi.
i Edifíçi (Tequipameiu i cuttufals
*1.5O0 mz, de tres plantes d'alçada i amb un annex d \ m espai lliure no edificat 4 c 500 m*
Edifici d'ús hoteler: -De 5.000 m2 construïts,
1.500 m* en planta baixa, %mb salons per conven* ekms de diverses dímen-$m% i amb 4,000 mz per bibïtadoïts a les plantes altes. Aparcament soterrani <f ós exclusiu.
' Sqitipament esportiu: ; -Fèscifta coberta PCO-3
^ « m ^ à o j * de vas principií tÍ$-25 x 16*6 i vas compíementari de 16,6 x & CM> úefitnm amb sala dfe maseulació de 600 m2 i sales especialitzades. Pavelló esportiu PAV-5 per a 2.000 persones. Nou equipament, situat ai costat de l'actual,amb accés unitari.
U r b a n i s m e
L'aparcament de Can Maristany
se sotmet a exposició pública
V aprovació és el primer pas del futur pàrquing E. B.
- Sant Cugat -
El projecte d 'ubicació d 'un aparcament soterrat a la plaça de l 'Estació del centre dels Ferrocarrils Catalans quedarà a exposició pública en un termini màxim de 30 dies, en què els ciutadans, entitats i grups polítics podran dir-hi la seva i fer suggeriments per elaborar el projecte definitiu del pàrquing de l'illa de Can Maristany.
Després de ser rebutjada la proposta en el ple anterior, C i l ; ha apostat ara per la modificació del tràmit de l'article 125 del Pla General Metropolità, pensat per facilitar l'enriquiment del projecte.
Tots els grups polítics van con-sensuar la iniciativa a la sessió plenària de dilluns, a excepció d 'ERC, que es va abstenir, adduint que continuen sense conèixer els estudis del RACC i sense que s'hagi reunit el Consell de Mobilitat.
El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va remarcar que "no es tracta de l'aprovació d'una proposta sinó d'una exposició pública" per rebre opinions de particulars i partits polítics i, juntament amb l'estudi de mobilitat, realitzar la proposta definitiva.
Per al PSC és important que es desenvolupi la "vialitat de la connexió del carrer dels Satarejos
amb la rambla de Ribatallada", va afirmar el portaveu municipal del partit, Jordi Menéndez. El regidor va criticar el fet que "no d o n e m diverses opcions per prendre als santeugatencs, no hi ha alternatives" al projecte que presenta Ciutat Sostenible.
"Creiem en el pàrquing", eren les paraules del regidor popular Jaume Tarragó, que s'afegia al vot afirmatiu d'IC-V. El regidor ecosocialista Joan Balada va argumentar que ara que ja no s'associa el pàrquing de l'estació amb el de la plaça dels Quatre Cantons ni tampoc amb l'estació del tren. estan d'acord que es posi en marxa el projecte de construcció d'un pàrquing a la zona.
R e s i d u s
La Planta de Compostatge s'inaugura diumenge en
presència del conseller Puig
E. B. - Sant Cugat -
La inauguració oficial de la nova Planta de Compostatge de Sant Cugat , que es farà diumenge a les 11.45 hores, suposarà un pas endavant en el projecte Residu Mínim impulsat per l'Ajuntament. Abans de Tacte d'inauguració, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, i l'alcalde Lluís Recoder, encapçalaran una bi-cicletada popular -com la que ja es va fer amb motiu de l'obertura de la deixalleria- que sortirà de la plaça d'Octavià. A les 12 del migdia es farà una jornada de portes obertes i una vi
sita guiada per les instal·lacions, situades a Can Calopa, entre els quilòmetres 6 i 7 de la carretera de Molins de Rei, just al costat de la deixalleria.
El dia 20 de març passat unes 2.200 famílies dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí van començar la separació de la brossa orgànica. La propera zona de la ciutat que s'hi afegirà serà la de l'avinguda de Cerdanyola, la plaça d'en Coll, el carrer de Santiago Rusifíol, la plaça de Pere San i el carrer de Castellví. Prèviament, l'Ajuntament informarà els veïns de com s'ha de dur a terme aquesta separació i en quins contenidors s'ha de dipositar la brossa.
E l S í CANTONS Divendres, Z4 de març del 2000 Entorn 17
Urbanisme
Faran una vorera en un tram de la carretera de Sant Cugat a Rubí L'actuació prové de les queixes de l'I ES Leonardo da Vinci
EMILI BELLA
-Sant Cugat -
Un tram de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí (BP-1417), podria ser la causa d'algun accident ja que no hi ha vorera a la banda dreta de la via en direcció Rubí i els vianants es veuen obligats a trepitjar l'asfalt, molt a prop d"on circulen els vehicles. El problema s'agreuja si es té en compte que l'Institut d'Ensenyament Secundari Leonardo da Vinci és proper a la zona, i diàriament passen per aquest indret desenes de persones, tant joves com adults.
És per això que l'Ajuntament de Sant Cugat té prevista una petita actuació urbanística en aquest tram de carretera, que consistirà en la construcció d'una voravia, i un arranjament de la vorera actual que va des de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'Hospital General de Catalunya fins al mateix institut.
L'operació es posarà en marxa a partir d 'una petició del centre educatiu al consistori municipal,
Els vianants no
que s'ha compromès, en una reunió mantinguda amb responsables de l'IES, a realitzar les obres amb l'objectiu de millorar els accessos a l'escola i a l'estació, i reduir la perillositat de la carretera, pe rquè s 'evi t in possibles accidents de trànsit.
En aquest sentit, des de l'àrea
tenen vorera per on (u cu lat í- 0 7'() X. \ \ de Ciutat Sostenible pensen començar les obres a partir del dia 14 d'abril, coincidint amb les fes-tes.de Setmana Santa. "El projecte ja està fet, ara estem demanant pressupostos", assegura el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que ha afegit que el termini d'execució fi-
ïhRLARROSA
xat de les actuacions és l'acabament del curs escolar.
Per la seva banda, la Diputació de Barcelona, d e qui depèn la infraestructura, no preveu cap tipus d'actuació a la carretera, ja que les obres en aquest tram van a càrrec de l 'Ajuntament sant-cugatenc.
I n f r a e s t r u c t u r e s
Construeixen quinze nous aparcaments per a bicicletes
al centre de la ciutat
E. B. - Sant Cugat -
Sant Cugat compta des de fa uns quinze dies amb més de quinze punts més d'aparcament per a usuaris de la bicicleta. Alguns dels nous pàrquings per aquests vehicles de dues rodes estan situats, concretament, al c o s t a t de la B i b l i o t e c a de l Mil·lenari, a la rambla del Celler, al carrer de Llu ís Companys, a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, a la vora dels cinemes del centre, al pavelló esportiu i a la plaça de Barcelona, entre d'altres.
El tinent d'alcalde de Serveis
Urbans, Joan Recasens, ha explicat que s'està es tud ian t la ubicació futura de més instal·lacions en diversos indrets de la ciutat que requereixin actuacions d'aquest tipus.
El t inent d 'a lcalde justifica l 'augment del nombre d'aparcaments a la demanda creixent d'enguany, encara que "aquesta època de l'any no és quan es fa servir més la bicicleta", comparat amb l'estiu. Les actuacions en aquesta línia es fan en funció del dèficit actual: "Ens havíem quedat curts", afegia Recasens, que també apuntava que s'han col·locat els pàrquings en "llocs d'afluència massiva".
A prop de la InMioteiti s'ha instal·lat D'altra banda, el tinent d'al
calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó ha anunciat que el projecte de construcció de tota una xarxa de carrils per a bicicletes "està bastant avançat". Aquesta actuació arquitectònica es farà gràcies a una subvenció rebuda del Departament de Medi Am-
un aparcament h'k l·\Rl.XYI·.S bient de la General i ta t . Amb aquesta xarxa, l'Ajuntament vol unir tots els instituts de Sant Cugat, tant els del centre com els dels districtes, i potenciar així l'ús de la bicicleta a la ciutat . També e spe ren enl les t i r aquest projecte per determinar la ubicació de més aparcaments.
Can Quitèria passa a mans municipals
E.B.
La proposta d'aprovació del text refós del Pla Especial de Protecció i Ordenació Volumètrica a la finca de Can Quitèria va quedar aprovada dilluns al ple municipal. Tots els partits van estar d'acord amb la reordenació del nou edifici que es vol construir al costat de l'antiga masia del centre de la ciutat, que no sobrepassarà els tres pisos d'alçada, a banda de la planta baixa.
La distància de la nova construcció serà de sis metres, tres mes que en la darrera proposta al ple, que l'equip de govern ha redibuixat. L'àrea de Ciutat Sostenible, que treballa conjuntament amb la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, ha procurat que no es perjudiqui el bé catalogat, i per això s'han rebaixat de quatre a tres els pisos del futur edifici municipal. La proposta aprovada preveu també la pèrdua d'edificabilitat, que es redueix dels 3.000 als 1.600 metres quadrats. D'aquesta manera, i segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "es defensen els drets dels propietaris i els promotors" de la masia, que passa a mans municipals.
El PSC, que va votar en contra la primera vegada, preveia un excés d'edificabilitat "obvi", segons el portaveu del partit, Jordi Menéndez, que va recordar que des de 1997 el seu grup ja demanava que el mas passés a mans públiques.
Jaume Tarragó, del PP, va oposar-se frontalment a l 'adequació de la masia per acollir oficines m u n i c i p a l s , q u e "ser ia destrossar la casa". La primera proposta de CiU va ser recolzada pels populars, que la consideraven "bona"; però l'actual la veuen "moltíssim millor. Això vol dir que hi ha hagut una bona gestió", va dir Tarragó. Igualment, el regidor d'IC-V, Joan Balada, creu que la nova proposta "no té comparació" amb l'anterior. El portaveu d 'ERC, Eduard Pomar, s'hi va afegir d ient que amb la primera es "perdia l'oportunitat d'adquirir la masia", i que ara augmentarà l'espai per a dependències del consistori.
CONTRIBUÏM A FER PE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA
COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
' Empresa ' líder enc i seu i --sector i
Av. Qraefis, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maií: [email protected] web:
wwwleonelli.com
EIS 4 CANTONS
Societat 18 Divendres* 24 de març de! 2000
E d u c a c i ó
L'Ajuntament de Sant Cugat presenta el Projecte Educatiu de Ciutat
La inicitiva vol obrir un debat ciutadà i poder establir els objectius del projecte
l ' .s l lk ( AS I Wil.K - Sant Cugat -
"Volem engegar un debat i arribar a unes conclusions que es puguin aplicar a la pràctica sobre l ' educac ió a Sant Cuga t del Vallès. Però volem que sigui un debat que afecti una majoria de la ciutat, que afecti com niés estaments ciutadans millor". Amb aquestes paraules, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, presentava cl Projecte Educatiu de Ciutat, una iniciativa de l'Ajuntament que té l'objectiu d'obrir un debat ciutadà en què es plantegin propostes per millorar l'educació de la ciutat.
L'any 1992 l 'Ajuntament de Sant Cugat va signar la Carta de Ciutats Educadores i va assumir el compromís d'impulsar la ciutat com un agent educador des d 'una àmplia perspectiva, l ' n dels primers resultats d'aquesta carta és el que s'anomena el Projecte Educatiu de Ciutat, un instrument destinat a potenciar les relacions que s'estableixen entre la ciutat i l'educació i que parteix de la implicació de tots els ciutadans. La finalitat d'aquest projecte és obrir un fòrum de debat en què tant la comunitat educativa com la resta d'estaments de la ciutat puguin fer la seva aportació i d'aquesta manera es determinin els punts forts i els punts febles de l 'educació de
Lluís Recoder i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, A ngels Po/isa, van ser els encarrega/s de fer la presentació del projecte F: XI..
Sant Cugat. Durant Tacte de presentació d'aquest projecte, Lluís Recode r va remarcar la importància que tothom participi en aquesta inicia
ves i incrementar encara més el prestigi que ja té l'àmbit educatiu de Sant Cugat". El Projecte Educatiu de Ciutat, engegat a
Sant Cugat l'abril
tiva perquè , se- Recoder: "L'educa- dei 1999, consta gons va dir, volen • . m é m m f y ^ de diverses fases:
que tothom si- la setmana passa-gui conscient que de PeSCola, s'eduCÜ da es va presentar això de l'educació no és només cosa de l'escola, que hi j u g a un p a p e r molt important , però que s'educa en tots els àmbits ciutadans". Recoder va afegir també que la principal finalitat d'aquest projecte "és trencar les barreres educati-
en tots els àmbits ciutadans "
el projecte i dues declaracions institucionals al Consell Escolar Mu-
l l l i l í l l l l p nicipal. Després «K--™»™™»̂ ».* j e s e t m a n a s a n_
ta, es preveu que l'alcalde es reuneixi amb les diverses entitats de la ciutat per explicar-los el projecte i què es pretén fer. Paral·le
lament, s'ha format un equip format per tècnics municipals i assessorat per una empresa que va estar treballant amb el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que està recollint dades de població per fer els estudis necessaris que han de conduir a la diagnosi base del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquest serà el document amb què es treballarà. Finalment, i un cop acabada la fase de participació ciutadana, es farà un aprofundiment de la situació i un diagnòstic, es definiran els projectes i els objectius que s'han de seguir i ja cap al juny del 2001 es preveu poder fer la implantació i avaluació del projecte.
Calendari d'actuacions previstes em^iíhmjecte Educatiu de Ciutat
es
PRIMERA FASE
Abrii dei 1 9 9 9 • S'aprova l'avantprojecte i ^ 3
comença a treballar en la proposta metodològica del procés per eleborar el PEG.
14 d e mar? del 2 0 0 0 • Ks presenta cl PEC al Con
sell Escolar municipal.
Abril dA 2 0 0 0 • El Consell Escolar munici
pal haurà de debatre i cansen» suar un document sobre l'opció educativa de Sant Cugat i una declaració insti tucional q u e compromet a proraocèoaar el PEC.
SEGONA FASE
Abril-inaig AA 2 0 0 0 • Comenta la fase de partici
pació ciutadana: l'alcalde i el C E M convocaran totes les entitats i associacions de la ciutat
per una sessió informativa i sels convidarà a participar en el procés. Creació de comissions de treball.
* L'equip tècnic recull dades de població per fer els estudis necessaris que conduiran a la diagnosi educativa de la ciutat.
Jujftyrdesembre del 2 0 0 0 • Aprofundiment en els es
tudis Elaborats i diagnosi.
•Es t ab l imen t de marcs de participacó ciutadana per facilitar la divulgació de les reflexions i la recollida de les aportacions.
ftenet-fonv del 2 0 0 1 • Concreció dels objectius i
els projectes a partir de la diagnosi.
Jimyd^20Ql • Implantació i avaluació.
La comissió de seguiment per a la cooperació amplia funcions
M U , D \ \ 1 K \ I M . Z
- Sant Cugat -
I ,à determinació dels criteris i prioritats de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, la sensibilització dels santeugatencs en matèria de cooperació, la supervisió dels projectes que es portin a terme i la valoració del funcionament de l'Oficina Sant Cugat Solidari. Aquestes seran les funcions bàsiques de la comissió de seguiment per a la cooperació, aprovades per unanimitat al ple municipal passat.
Aquesta comissió és l'encarregada de distribuir els diners del 0,7% dels pressupostos municipals, destinats a solidaritat. Tots els partits van destacar que és positiu que es mantingui la participació de les O N G locals en la determinació dels projectes que es realitzin. El PSC i ERC, a més, van reivindicar l 'augment dels pressupostos fins a l ' l%.
L'Ajuntament també vol un món sense violència
M. M.
Tots els membres del consistori santeugatenc es van adherir al Manifest per un món sense pobresa niviolènàa. El text ha estat subscrit per diverses institucions i partits polítics catalans amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març passat.
La discriminació cjue pateixen les dones en l'àmbit laboral va ser l'aspecte més destacat per totes les formacions polítiques. El punt també va servir a l'oposició per reivindicar més recursos de l'Ajuntament per millorar la situació de la dona al nostre municipi.
ELSICA1VIXJN5 Divendres, >4 de març del 2000 Societat 19
C o n f e r è n c i a
Renau destaca el paper de les dones en els processos de desenvolupament
La presidenta de la ISD va fer una xerrada amb motiu del Dia de la Dona El Casal Cultural de Mlra-sol va acollir dijous passat una xerrada amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. El paper de la dona en d procés de desenvolupament de les societats va ser el tema central d'aquesta conferència, que va anar a càrrec de la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la santcugatenca Dolors Renau. Durant la xerrada, Renau va comentar la importància de considerar l'índex d'igualtat entre homes i dones dins els estudis sobre desenvolupament, ja que el paper de les dones i el seu propi grau de desenvolupament juga un paper destacat en el procés d'evolució dels països.
Ks'i'KR CASTANYER
- Sant Cugat -
Els darrers estudis sobre desenvolupament han posat de manifest el destacat paper de les dones dins les societats. Així ho va explicar la setmana passada la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la santcugatenca Dolors Renau, durant una xerrada organitzada pel Casal Cultural de Mira Sol.
Segons va explicar Renau, els darrers informes fets per les Nacions Unides han evidenciat que el rànquing de països més desenvolupats varia si, a més de considerar factors com el creixement econòmic, es tenen en compte factors com ara la desigualtat entre homes i dones. D'aquesta manera, països que fins ara ocupaven les primeres posicions de la llista, baixen uns quants llocs quan se'ls hi apliquen aquests nous elements. "Per primera vegada"
comentava Renau, "es deixa de parlar d'éssers humans i s'analitzen les coses establint la diferència entre homes i dones. Això ha comportat que es comenci a valorar el treball invisible que fa des de sempre tot el col·lectiu femení". En aquest sentit, Dolors Renau va explicar que des de fa uns anys, les societats s'estan adonant del destacat paper que tenen les dones dins el procés de desenvolupamen. D'una banda, la incorporació de la dona al món laboral està evidenciant tot el treball d'assistència i cura que han assumit tradicionalment les dones i que ara, o bé continuen assumint-lo elles mateixes, o bé no el fa ningú. "Aquesta situació" va destacar Renau "comporta importants desequilibris humans i econòmics que cal tenir en compte".
D'altra banda, darrerament també s'ha posat de manifest la importància de dedicar una es-
Per Renau, el' de^emnlupametu d'un pnfc pavaperdomu itnu educació a les dones F:X.L.
pecial atenció a l'educació de les dones, ja que "elles són les que aguanten tot el sistema del desenvolupament". La presidenta de la Internacional Socialista de Dones va remarcar que s'ha comprovat que quan les dones reben una educació, es controla millor la natalitat, alimenten millor els fills i canvia tot el sistema de vida. Es per això que actualment alguns bancs destinen una part dels seus recursos a potenciar l'educació d'aquest col·lectiu, ja que s'han adonat que "quan es vol desenvolupar un país s'ha d'invertir en les dones". Tot i
això, la santcugatenca Dolors Renau va comentar que aquests canvis en l'educació de la dona comporta unes transformacions profundissi-mes que, segons va dir "han d'anar acompanyades d'una ajuda en treball de la cura i del repartiment de les responsa-blilitats".
La xerrada de Dolors Renau , a la que hi van assistir més d'una trentena de persones, estava emmarcada dins les activitats programades amb motius del Dia Internacional de la Dona Treballadora, celebrat el 8 de març passat.
S o l i d a r i t a t
Creu Roja Sant Cugat-Rubí inicia una campanya per
captar nous socis
E.C. • Sant Cagat -
Creu Roja de Sant Cugat-Rubí ha iniciat una nova campanya de captació de socis. Aquesta iniciativa, que ja va començar dilluns passat, consisteix en trucades telefòniques a domicili i té l'objectiu d'incre
mentar fins a 2;000 els 1.6.00 socis que té en l'actualitat.
"Nosaltres tenim dos tipus de socis, els voluntaris que treballen i col·laboren amb les nostres activitats, i els socis passius que fan una aportació econòmica anual", explica Xavier Demelo, responsable local de la campanya. En aquesta
ocasió, la finalitat de Creu Roja és augmentar el nombre de persones que fan donacions per finançar les activitats d'aquesta institució. "Fa dos anys ja vam dur a terme una iniciativa com aquesta i va funcionar molt bé", comenta Demelo, "per això hem decidit repetir-la". Aquesta campanya, que va a càrrec d'una empresa de telemàrque-ting, es basa en trucades telefòniques a domicili amb què s'expliquen les activitats de Creu Roja i en què consisteix fer-se'n soci. "Cal tenir en compte que l'aportació econòmica és voluntària. Normalment establim un mínim de
5.000 pessetes anuals, però després cada soci decideix què és el que vol aportar".D'altra banda, i amb l'objectiu d'oferir un nou servei als seus socis, Creu Roja de Sant Cugat-Rubí està elaborant una guia comercial en què consten els diferents comerços que col·laboren amb l'organització, i que a partir d'ara oferiran descomptes als socis de Creu Roja. "El que pretenem és que els nostres socis puguin recuperar d'alguna manera la quantitat que donen anualment, i una opció és comprant en aquests comerços. Es tracta d'una iniciativa per fide-litzar els nostres socis".
La Vitivinícola celebra avui la seva assemblea ordinària
MAGDA MKNDKZ
- Sant Cugat-
La societat limitada Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès ha convocat per aquest vespre la sessió ordinària anual de l'associació. La reunió es realitzarà a la sala d'Espai d'Entitats de la Casa de Cultura i començarà a les vuit del vespre.
L'aspecte més destacat que es tractarà a l'assemblea serà una proposta per rendibilitzar al màxim els locals cjue explota la Vi-tivinícoIa.La societat és la propietària de l'edifici del Celler Centre i la resta de locals que es van construir en l'espai que fa uns anys era el Celler Cooperatiu de la ciutat. Per tal de treure el màxim rendiment econòmic dels locals establerts, es plantejarà la possibilitat d'agrupar diversos dels espais de dimensions més reduïdes en un de sol. D'aquesta manera es vol fer front a la major demanda que hi ha de locals grans a la nostra ciutat.
Un altre dels punts de l'ordre del dia, destaca la lectura i aprovació dels comptes d'explotació, balanç de situació i memòria del darrer exercici, malgrat que no s'ha produït cap incidència rellevant, comptabilitzant el tràfic normal d'una societat d'aquest tipus.
L'assemblea ordinària de la societat, d'altra banda, no preveu cap mena de modificació especial en el seu funcionament habitual. El primer punt de l'ordre del dia que es tractarà a la reunió serà l'informe del president de la Vitivinícola de Sant Cugat, Jaume Grau, sobre les activitats d'explotació de les propietats que ha desenvolupat la societat al llarg de l'any 1999.
L'assemblea finalitzarà amb la les propostes i suggeriments que puguin fer els socis que participin a la reunió d'aquest vespre a la Casa de Cultura. La Vitivinícola ha convocat els seus 450 socis a l'assemblea ordinària, i els va demanar que presentessin les propostes individuals per les activitats de l'associació amb anterioritat al dia 21 d'aquest mes, per tal d'incloure-les.
Distribució a totes les i establiments del municipi
Guies Locals
Hi sortirà tota i'activitat de la ciutat
Dades d'interès i la millor cartografia
S» Amb La Guia de Sant Cugat hi sortirem
* & r r W RESERVI EL SEU ESPAI 93 674 86 61
20 Societat E1S /G4NTON5 Divendres, >4 de marc del >0Ó0
C o n c u r s o s
A la recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat Centre Comercial
Octavio Gascón va ser el guanyador del concurs del Dia del Pare
Segons els participants, la prova més dura va ser planxar la roba F: E.F. Octavio Gascón besa el premi aronseptit com a Súper Part de l'Any F: E.F.
MAGDA M É N D E Z
Una part del vestíbul del Sant C u g a t C e n t r e C o m e r c i a l (SCCC) va viure una transformació molt especial dissabte passat: es va convertir en una casa. I en aquesta casa improvisada van haver de mostrar les seves habilitats els 55 agosarats pares que optaven a ser el millor de l'any. Octavio Gascón va ser escollit, finalment, com el Súper Pare del 2000.
"Sempre hem celebrat la campanya del Dia del Pare, i hem cregut que un concurs era una bona manera de celebrar-ho, ori
ginal, atípica", va assegurar la gerent adjunt del SCCC, Susanna Pena. L'objectiu era buscar "un pare 100% que comparteixi les tasques de la casa", segons va explicar Pena.
Planxar la camisa del nen, vestir-lo correctament, fer-li el llit, preparar-li l'esmorzar, endreçar la cuina i portar-lo a l'escola. Tot el que cal fer amb els fills ben d'hora al matí, però en un temps rècord: tan sols 5 minuts. Aquesta era la prova que havien de superar tots els participants en el concurs organitzat pel S C C C amb motiu de la celebració del Dia del Pare.
"La veritat és que no m'ha cos
tat gaire perquè a casa sempre hem compartit les feines de la llar", va assegurar Octavio Gascón, de 39 anys i amb 2 fills, que va guanyar un robot-vaporetto de premi.
Els participants van realitzar les proves al llarg de tot el dia, i se n'avaluava la rapidesa i habilitat a l'hora de realitzar les tasques que se'ls havia encomanat.
"Està molt bé que s'organitzin concursos d'aquesta mena", assegurava un dels candidats a Súper Pare de l'Any, José Tor-rino. "Sobretot perquè no es troben gaires concursos adreçats a homes", afegia.
La gran majoria dels partici
pants s'havien decidit a concursar gràcies a la iniciativa de la seva parella. Planxar va ser la prova més complicada segons afirmaven els pares participants, encara que alguns consideraven que "el més difícil és haver-ho de fer davant de tanta gent de públic".
Després de la bona acollida que ha tingut el concurs del Súper Pare de l'Any, el SCCC està pensant a adaptar el concurs per celebrar el Dia de la Mare el mes de maig. En aquest sentit, s'està plantejant la possibilitat que les mares realitzin feines tradicionalment assignades als homes.
P r e s e n t a c i ó
Porce l presenta a Sant Cugat 6E1 cor del senglar' de la mà d'ELS 4 CANTONS
M M . - Sant Cugat -
L'escriptor mallorquí fmcat a Valldoreix, Baltasar Pocel, va presentar la seva darrera novel·la El porc del senglar dimecres a la Casa de Cultura. Aquest acte estava organitzat pel setmanari E L S 4 CAN IONS i hi van assistir desenes de persones.
"L'obra ha t ingut molt bona acollida per part de la crítica i el públic", explicava Porcel, "però la veritat és que necessito poder-ho pair". La darrera obra de l'escriptor combina alguns passatges mí t ics a m b h i s tò r i e s reals i biogràfiques. De fet, el perso
natge protagonista és un reflex del mateix Porcel en l'argument. "Tota la història és un joc fantàstic entre la veritat i la mentida Coses que poden semblar inventades són reals, mentre que d'altres tan banals com prendre un cafè, són inventades", resumia l'autor.
A Porcel li ha agafat per sorpresa la gran acollida que ha tingut el llibre ja que "funciono com un llarg discurs ininterromput", i, per tant, la novel·la és fruit de la seva pròpia evolució.
Durant la presentació del llibre, l'escriptor va destacar els plantejaments filosòfics i morals que es poden trobar en la narra-
La darrera obra de Baltasar Porcel està tenint molt bona acollida F: X.L.
ClO.
L'encarregat de presentar Baltasar Porcel va ser el responsable de la secció de Cultura d'El-s 4 CANTONS, Toni Montenegro. El periodista va remarcar la intel·lectualitat i independència de Porcel en un món marcat per la globalització, gràcies a "un món
interior molt ampli, ric i sòlid". L 'ac te va c o m p t a r a m b la
presència de l'editor del setmanari, Ramon Grau, que va agrair "la voluntat de Porcel de presentar el llibre a través de la nostra publicació" i va recordar els inicis de l'escriptor com a col·laborador de la premsa local.
Vins Noé ofereix nous cursos de tast de vins
Imatge del nin FOTO: X.L.
E.C. -Sant Cugat-
La bodega Vins Noé de Sant Cugat organitza des d'aquesta setmana diversos cursos de tast de vins i sessions monogràfiques relacionades amb l'enologia. Aquests cursos, que s'allarga ran fins al mes de juny , tindran lloc als restaurants La Masia i Casa Blanca de la ciutat.
Després de l'èxit dels primers cursos d'aquest estiu i dels tas-tavins de tardor, Vins Noé ha decidit repetir l 'experiència i ha organitzat 4 nous cursos de tast de v ins . "La idea de fer aquests cursos va sorgir dels mateixos socis del club", comenta Ana Lahosa, responsable d'aquesta iniciativa, "nosaltres ja fèiem tast de vins, però ens van demanar que se'n fessin més". Aquests cursos estan dividits en un primer nivell d'iniciació i en un segon nivell d'aprofund iment . Cada curs consta de tres sessions pràctiques durant les quals els assistents poden aprendre des dels conceptes necessaris per fer l'anàlisi sensorial, fins a l'elaboració del vi. els tipus de raïm o la conservació a nivell particular. Per altra banda, durant la primera classe s'es-tuidrana els vins blancs, a la segona els rosats i ja per acabra, la tercera sessió es tarà dedicada als vins negres. "Els conceptes del curs d'iniciació i el d 'aprofundiment són molt similars", explica Lahosa, "però en el segon nivell es t racten vins més difícils i s'aprofundeix més en tot el procés d'elaboració del raïm".
A banda dels cursos de tast de vins, Vins Noé ha programat també un total de 6 sessions monogràfiques amb l'objetiu a tractar qüestions molt més específiques com ara els vins d'alta expressió o les quatre denominacions espanyoles. Aquestes sessions començaran el proper dia 30 de març, amb un curs sobre vins sense denominac ió d'origen. Els responables dels cursos de Vins Noé seran els enòlegs Àngel Garcia, Josep Jové i Lluís Manel Barba.
ELS/CANTONS Divendres, 24demarç del'2000 Societat 21
T r a d i c i o n s
Les sardanes tornen diumenge amb la cobla Thermalenca
Diumenge passat es va fer una audició a la Floresta
Elsflorestans van poder gaudir de les sardanes al seu propi dktncte diumenge passat F: EDUARD.FARINYES.
MAGDA M É N D E Z
Les sardanes tornaran a sonar a que s t d i u m e n g e a la plaça d'Octavià. En aquesta ocasió la cobla encarregada de posar la música serà la Thermalenca de Ca ldes de M o n t b u i . D 'a l t ra banda, la setmana passada la Floresta va acollir una ballada a la plaça de l 'Estació, dins la seva programació habitual.
Aquesta és la tercera audició que organitza l 'Entitat Sardanista de Sant Cugat. Entre les peces programades destaquen Tot jugant, del mestre Garata-cós, Cap de Creus, de Cabrises,
i Els barcelonins, del mestre Vila. La ballada d 'aquest d iumen
ge es farà a la plaça d'Octavià i començarà a les 12 del migdia.
Per la seva banda, l'Agrupació Sardanista de la Floresta va organitzar diumenge passat una ballada a la plaça de l'Estació del districte, a càrrec de la Cobla Laietana. En aquesta ocasió va comptar amb menys balladors de l q u e és hab i tua l , atesa la coincidència amb la celebració de Sant Josep. Malgrat tot, un dels membres de l'agrupació, Josep Iglèsies, va destacar el fet que "ha vingut molta gent del centre de Sant Cugat que no havia baixat mai
a ballar a la Floresta". Ent re les peces que es van interpretar, la que va tenir més bona acollida va ser la coneguda sardana Somni.
Aques t a ac tuació s ' inscr iu dins la programació habitual del districte. Les properes ballades a la Floresta estan previstes per la festa major (que es farà a finals de juliol) i per l 'Onze de Setembre.
D 'a l t r a banda , t a m b é s 'ha confirmat la integració de l'agrupació de la Floresta a l 'entitat sardanista de Sant Cugat. Això sí, Iglèsies va assegurar que "continuarem organitzant les ballades habituals".
C o n c u r s o s
Els més petits reben els premis a la millor
disfressa a Galaxi
Els nens van ser eh protagonistes del carnaval de Galaxi Pair /• R h
M. M. - Sart Cugat -
La festa de Carnestoltes encara es resisteix a marxar de Sant Cugat. Dimecres es va fer l 'en-trega de premis del concurs del Centre Comercial de la nostra ciutat, en què hi van participar uns 150 nens i nenes.
Galaxi Parc va ser l 'escenari de l 'entrega de premis als 13 menuts classificats. Ent re les disfresses guanyadores se'n van poder veure algunes de clàssiques, com ara reines, sevillanes, cavallers o flors, i d 'al tres de força més originals com ara un nen disfressat de raïm, de ra
queta, de fregall o d'una aparatosa taula.
A banda dels premis del Carnaval organitzat al Centre Comercial, Galaxi Parc va lliurar els guardons als guanyadors del concurs que va organitzar el 4 de març passat.
En aques t cas, els premiats han estat tres: en Pol Santiago, de 4 anys, que anava disfressat de torero; en Marc Fajardo, de 7 anys, disfressat de centpeus; i en Guillem Babitsch, de 2 anys, que anava de Teletubbie.
A la festa del lliurament dels premis de Carnestoltes, a més dels regals, es va oferir a tots els assistents un berenar popular.
IMPRESSIÓ DE PÒSTERS
«i ij-J%d,\)Q
FILMACIÓ DE FOTOLITS
ACABATS
i f$t I j l f | | l iSIM«Íi l»f i
üiUi
-cartró ploma
/
SOLUCIONS GRÀFIQUES
PROVES COLOR
í iP>HTifct4ÍkÍHl
GRAVACIO DE CD'S
Tiratqes curts
V» S a n t A n t o n i , 1 5 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t
22 Societat ELS 1 CANTONS Dk-endres, 24de marçdel2000
C o l · l e c t i u s
Els 'okupes' de Torre Blanca posen fi als actes del seu primer aniversari
Els tallers i les activitats habituals continuen deforma regular
I)e\deldia6denwq, aquest cot'lertiu ha organitzat diverses activitats percommemorarelprimer aniversari de /"oiuparió' F: F..F
E.C. - Sant Cagat -
Els actes programats amb motiu del primer aniversari de Xokupa-cióAc la masia Torre Blanca arriben aquests dies a la recta final.
Aquest vespre, la cultura popular serà la protagonista, amb una cercavila que anirà des del Monestir fins a Torre Blanca. Ja a les mm del vespre, el grup musical l'ornada oferirà un concert de música tradicional. Demà, totes les persones de més de 16 anys que ho vulguin podran participar en un joc de proves que s'allargarà durant tot cl dia. Sota el títol de
Democradura's: la crisi cotic/ic/rta,
aquesta proposta té l'objectiu de reflexionar sobre el sistema democràtic des d'un punt de vista lúdic i participatiu. El dia finalitzarà a les deu de la nit amb un concert a càrrec dels grups de pop-rock Paquita's Nipples i Muten Roshi. Les activitats de l'aniversari arribaran al seu punt final diumenge amb una jornada de treball al jardí que començarà a les deu del matí i amb una paella popular a les dues del migdia.
Els actes programats amb motiu d'aquest primer aniversari de IV kupació de la masia Torre Blanca van començar el dia f> de març i al llarg d'aquest mes s'han fet acti
vitats de tot tipus, entre les quals destaquen la inauguració d'una sala d'exposicions o la presentació d'un llibre relacionat amb el moviment okupa. Segons un dels membres de l'assemblea okupa de Sant Cugat, Arnau Montserrat, el més destacat d'aquestes propostes és que "reflecteixen la diversitat de gent i d'opinions que es recullen a la masia okupatla Torre Blanca".
l 'n cop finalitzat cl nies d'aniversari, les activitats al (ISO Torre Blanca continuaran amb les habituals Kafetcs del CASC, amb els tallers de tai-txí o amb els sopars populars que es faran tots les dijous a la nit, entre altres coses.
Tots els alumnes de /'Angeleta Femer van realitzar un minut de silenci contra la violència FOTO: EDUARD FAR1NYES
L'IES Angeleta Ferrer, contra el terrorisme Els alumnes de l'Institut d'En
senyament Secundari Angeleta Ferrer no accepten la violència de la banda terrorista ETA. Així ho van demostrar el dia 8 de març
passat, just al punt del migdia, quan tota l'activitat es va aturar durant un minut de silenci.
D'aquesta manera, l'institut sant-cugatenc s'unia a les moltes mos
tres de rebuig a la violència , en especial al darrer atemptat d'ETA, que va costar la vida a d'un regidor socialista basc i al seu escorta./ M.M. (SANT CUGAT)
C e l e b r a c i o n s
Una comissió prepara la
inauguració de l'edifici de
l'Escola Collserola
Esquema de les instal·lacions de l'escola Collserola que s'inauguraran el 17 de./unv
MAGDA M É N D E Z
Professors i pares dels alumnes actuals i antics de l'Escola Collserola han creat una comissió organitzadora de la inauguració del nou edifici que els acollirà a partir del mes de setembre vinent. La festa està programada pel dissabte 17 de juny, i vol comptar amb la participació de diferents entitats de la ciutat.
En la primera reunió de la comissió s'han començat a establir les línies generals de la inauguració de les noves instal·lacions de l'Escola Collserola. Una de les primeres idees destacades és la voluntat de tenir la participació d'entitats culturals del municipi, com l'Esbart Sant Cugat, els gegants i e l s c a p a r r o t s . _
" L a nost ra in- Lú ItiaugUraClO fan témer que no tenció és poder 5grft rf JJ fa j u n y estigui comple-agrupar tots els J J tament enllestit
gegants que hi una setmana abans per la data esco-
nal i ens estem plantejant organitzar alguna mena de gimcana que els permeti descobrir tots els espais", explicaven des de la comissió organitzadora.
Aquestes són les primeres línies per la festa d'inauguració del nou edifici, malgrat que encara s'han d'acabar de concretar les activitats exactes que es portaran a terme.
La comissió organitzadora deia festa també ha volgut fer una crida a tothom que tingui algun tipus de material sobre l'Escola (fotografies, documents, anècdotes...) per poder eleborar una exposició de la seva història.
Des de la comissió organitzadora s'emprèn aquesta inauguració "amb molta il·lusió, perquè fa molts anys que estem lluitant per aquest nou edifici". Malgrat tot, hi ha alguns detalls en la construcció de les noves
. , instal·lacions que
ha al nostre municipi", explicava un dels membres d e la comis s ió . E n * aquest sentit, es vol convidar, a més dels de Sant Cugat, els de Creu Roja Valldoreix i els del taller Triangle.
A banda de la festa amb l'animació i l'espectacle que poden oferir les entitats santeu-gatenques, es vol organitzar un dinar popular el mateix 17 de juny.
El dia de la inauguració dels nous equipaments també es farà una visita per les instal·lacions a tots els pares que ho desitgin. "Volem que sigui origi-
del final de les classes
Mida per fer la inauguració. A la manca de ventilació i llum natu-
*•* ral del g imnàs , s'hi afegeixen al
tres aspectes com ara les dimensions reduïdes de la cuina, la falta d'armaris o la poca delimitació d'alguns espais. "Ha estat una lluita molt llarga", afirmaven des de la comissió. "Ens agradaria poder inaugurar un edifici en condicions".
Els alumnes de l'Escola Collserola començaran a rebre les classes en aquestes instal·lacions a partir del curs vinent. L'actual equipament s'adaptarà com a quart institut.
ELS4CAIVP0N5 Divendres, 24 de març del 2000 Societat 23
Comunicat UNESCO Des de PAssoeiació d'Amics
de la UNESCO voldríem donar a eonè&er els passos ^ue últimament hem fet et) relació amb Romania.
A principi* d'aquesta setmana han arribat a Bucarest els 5.000 quilograms de llet en pols que erts ha entregat Far-ma-Mundí, La Uet ànira a l'orfenat de Campina, un orfenat regit per monges italianes, i des d'aquí es repartirà a altres centres í Famílies que ho necessitin. Af capdayaat d'aquest repartiment hi ha l'Ambaixada Espanyola a Romania. Aquest país té una gran escassetat de llet, i sobretot de Het de primera infància.
Hem donat per acabada la campanya de recollida de material: roba d'hivern 5 joguines» que vam iniciar a mitjans de desembre à San* Cugat, Tot aquest material atüfà a Ja ciutat de Roman, concretament al convent de franciscans d'aquesta citrtat. Roman és al nord del país» molí a pt&p è% Rússia i a f hivern érrl&en als
les dates de Nadal* el material va sortir de Barcelona* con* juntament amb u» camió carregat de farina, i amb dos camions més de Navarra, i es va traslladar tot a Roman, El govern de Navarra w'pagar les éespcscs del trasllat.
El-jnateml «etfeiUt a^aest ar*y, ^ue consiste^; "m unes 20 tones, sortirà cap arRarnan a la primavera, el trasllat es fatà pe* vaixell, fa i^mvfa» tatàí més econòmic que arirb camions, i un cop a la ciutat de Cortstaaça, els rranci*cans de Roman s'encarregaran d'anar-ho a buscar, i seran també ells els qui «'encarregaran de're-partir tot aquest material als diferents centres i orfenats de la eiutat de Roman que ho necessitin. En el seu c&nvettf hi tenen un seminari amb 600 es-tudfeattsy-rpe bi entfen entre els 15 í Í7 aríys. f s «« aquest convent óa s'h* de eàBStrair ferfenat. Al etp&m&t d'aquest projecte «I ha et ïfcm-cbeà Sofert©' F^retti, q»e
- compta amb una ímpMan* ,Esen
franciscans de Roman que ia nostra Associació s'ha compromès per intentar ajudar-los. Per aquest motiu ha estat presentat^! projecte al Fons de Coopefaelé de la Generalitat.
Hem presentat també a FA-juntame»t de la nostra ciutat una-pcegeom d'agermanament ateb;Jk ciutat de Roman. Aquesta iniciativa suposaria di-femmcontactes i intercanvis entr̂ Mfctta població i l'altra, a trave* ̂ escoles, i a través d'as-sociaeions-esportives, culturals,,* A les escoles de Ja ciutat de Roman últimament han deixat d'estudiar el rus i s'han-poaaea estudiar Tespanyol.
ít $ per acabar, voldríem
L'any passat es va fer també ' te» tMéef
* A t#e$ ka persones que han portat foba i joguines des del mes de desembre Ens ara,
* *Bttwbé* a Ràdio Sant Cugat, que s*ha ofert a recollir en el seu local tot el material que la gent atiava portant.
* A rAjuntament de la nostra ciutat, que ens ha deixat un local firo a la primavera, on po-déí eu>if»agaaemar j empaquetar tot él material recollit.
* &&<&<?» Roja de Sant Cu-
rinstítuç Smt Francesc ielona, ^uevaeol·labo-
b el nostre projecte }»n-ínt amb m aferc projecte ritas, i què nan aportat, a el mat^tó|ecoait» més
cid locals. Àtt$s, molies gràcies, tn&r»
matem més endavant dé I V ïribada de tot «tqqest material a Romania* del seu repartiment i de Tevoltíció del projecte de Votfcàai per part dels franciscans de'Roman.
s Is miri
, ** matsao
.>,<$*>.
2n CONCURS DE METEOROLOGIA
Per poder participar-hi s'han establert aquestes
BASES:
El premi serà
aquesta estació meteorològica
electrònica completa, de Huger
1 . El dia escollit per encertar-ne les dades ée diumenge 2 d'abril del 2000. 2. Caldrà encertar-ne: a) Les temperatures màxima i mínima, expressades en graus i dècimes, que es produeixin aqueft dia: b) La humitat relativa de l'aire a les 8 hores del matí. 3 . Les dades que serviran de referència són des de l'observatori de la plaça de Sant Francesc, de Sant Cugat del Vallès íles oficialment homologades a aquesta població). 4 . El guanyador serà el concursant que hagi obtingut menyapunts de penalítzacíó. 5 . El sistema de penalítzacíó es faré de la manera següent: a) Temperatures màxima i mínima: 0 punts per a l'encertant de la temperatura exacta Cen graus i dècimes): 1 punt de penalització per al qui s'allunyi una dècima, per sobre o per sota. de ta temperatura exacta; 2 punts de penalització per al qui s'alíurtyi dues dècimes, per sobre o per sota, deia temperatura exacta,-així successivament fins a la màxima penalització o separació en dècimes. b) Humitat relativa de l'aire: 0 punts per a l'encertant d'aquesta dada; 1 punt de penalització per al qui s'allunyi un punt. per sobre o per sota, de la dada exacta; 2 punts de penatització per al qui s'allunyi dos punts, per sobre o per sota, de la dada exacta-, així successivament fins a la màxima penalització o separació en punts de percentatge de la humitat de l'aire.
0. Per participar-hi caldrà comunicar les dades meteorològiques referides al Ciub Muntanyenc Saní Cugat, tel.: 93 674 53 96 / fax 93 675 05 68 / adreça electrònica: cmsc@retèmaii.es. Alhora caldrà donar el nom i el telèfon del participant. 7. Ei termini per poder participar-hi són les 21 hores en punt Cnou del vespre) del dia 1 d'abril. ,-, Atenc ió : No s'admetrèn les dades rebudes més tard de l'hora fixada, de manera que s'aconsella no esperar a darrera hora per facilitar-les. 8 . El premi per al guanyador serà una estació meteorològica electrònica completa, de Huger, valorada en unes 80.000 pessetes. 9. El guanyador serà avisat at telèfon que hagi facilitat i el seu nom serà publicat al «TOT Sant Cugat». 10. En cas d'empat es procedirà a un sorteig efectuat per ta Comissió CMSC-«Tot Sant Cugat». 1 1 . Aquesta Comissió, conjuntament amb t'especialista i assessor Francesc Mauri tindrà poders per resoldre qualsevol incidència que pogués sorgir.
^5*&QÍG# Raig
C!:tb Mv*U«y*iK S*.".l Cugat
24 Societat ELS / CANTONS Divendres, >4 de març del 2000
E n t i t a t s
El restaurant La Masia va ser Pescenari d'una trobada de cotxes MG
Lacte, que va consistiren un dinar, estava organitzat pel Club MG Catalunya
E.C. - Sant Casat -
El re s t au ran t La Masia de Sant Cugat va ser r ecen tment l 'escenari d 'una trobada dels socis del (Club M(J Catalunya, una entitat que aplega prop de 140 propie tar is dels clàssics cotxes MG.
Durant unes hores, l'aparcament de La Masia va omplir-se de models diversos d ' M G pertanyents als socis del Club MG Catalunya. L'acte, que va tenir lloc el dia 11 de febrer passat, s'emmarcava en el programa d 'ac t iv i ta t s que organitza per iòd icament aques ta enti tat . Nascut l'any 1991, el C lub MG (Catalunya té l 'ob-jectiu de reunir totes aquelles persones que tinguin un cotxe d ' aques t e s caracter ís t iques i així poder compartir des d'a-ficions comunes i informació fins a accessoris o recanvis per als cotxes. Després d 'aquests anys. el club acull actualment
m> m m, SÍ
.*.../:«*«* ^ • v X S S f c ^ ' ''•'"-:•• ^ - ^
••"•••- " * ' í ' T ^ ^ ^ S S . i í i M s i i ï v S v
:i:a> !;!/////'iftr::*J:,?*j
'" ,*®3·|S(ggSj»^
fí~<ò899M
- *
Uaparcament de L·i Masia va canviar ek cotxes actuals per una col·lecció d'MG de tots els models i colors possibles F: E.F.
uns 140 socis que participen en les activitats ja tradicionals de l'entitat, com poden ser excursions de tipus gastronòmic, una trobada anual de disfresses, la ruta del cava, el sopar d 'aniversar i o el concurs fotogràfic. També des del club es promou la participació en
diverses compet ic ions o iniciatives com la (Concentració Internacional (Clàssics Esportius d'Andorra l'any 1992 o el trofeu Assiduïtat , organitzat pel mateix club amb la finalitat de destacar els socis que més participen en les sortides. Amb el pas dels anys, el nom
bre de participants en aquestes activitats s'ha anat incre-mentant fins a arribar als prop de 140 socis que són en l'actualitat, però, a més, algunes de les propostes han comptat també amb la participació d'altres ent i ta ts com ara el Morgan Car Club d 'Espanya.
Sant Cugat Virtual arriba als 100 webs
MAGDA M É N D E Z
-SANT Casar-
La plana d ' Internet Sant Cu
gat Virtual ja ha arribat a tenir
un total de 100 webs llistats.
Aquestes planes es poden con
sultar dividides en diferents
apartats t emàt ics . Els webs
s'han anat donant d'alta gra
tuïtament a Sant Cugat Virtual
des del 1997, data en què es va
crear. Els autors del web, Ra
mon Fargas i Adolf, han fet una
crida a tots els cibernautes que
encara no s'hi hagin donat d'al
ta, ja que "és una bona mane
ra de donar-se a conèixer". El web santeugatenc té l'a
dreça http://www.scvirtual.org i compta amb diversos apartats com ara Art i Cultura. Entitats, Informàtica, Oci i Comerços i Planes Persona/s. A més , t ambé conté unes 70 adreces de correu electrònic dels usuaris i entitats que volen rebre missatges per intercanviar amb altres persones coneixements i experiències. Sant Cugat Virtual també té amb una secció d'històries de Sant Cugat escrites per Tomàs Grau i una exposició de fotos de la ciutat.
"1
DADES DEL SUBSCRIPTOR
Nom .......... Cognoms ....... Ciutat Carrer........ Codi postal NIF o DNI ,
Telèfon Fax
El diari (te casa. DADES DE LA
Data d'alta . ¥í»; Adreça d'ent*ega
Nombre de Subscripcions.
FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
! i Banc/Caixa I | Adreça oficina i j EntitatDQX]oficinaLXIDDdcDD núm compteGDC ! i Titular I | •Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, . de
SIGNATURA
del 2000
HDDG
Enviar-la per fax af 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44
ELS4 CANTONS Divendres, 24 de marc del 2000 Societat 25
' Cè s t i n g ' de Ràdio Sant Cugat
Lluís Recoder. Alcalde de Sant Cugat i diputat del Parlament de Catalunya
U No recordo haver patit mai tant com la nit del 23-F"
El dia 27 de desembre de 1999 es feia l'últim 'Càsting' de l'any i aquest va ser el dia que va triar Lluís Recoder per presentar-s'hi. Va arribar com a polític que encara és, havent estat president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, diputat a les Corts i membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d'Europa i de la UEO, entre altres càrrecs. No obstant això, va mostrar també la seva faceta com a home casat i pare de tres filles, aficionat a l'alpinisme i a la música d'artistes tan diferents com Mozart o els Rolling Stones. En resum, un home xerraire, disposat i espontani.
JORDI RAMOS
Em dic Lluís Recoder i Miralles, i vaig néixer a Barcelona un 29 de setembre de l'any 1958. Sóc casat.
- Quant temps fa que viu a Sant Cugat? - Sis anys, més o menys. -I per què va voler venir a viure-hi? - Perquè m'agradava. Sant Cugat és un lloc que sempre m'havia atret molt, feia molts anys que el coneixia. En un moment determinat em vaig plantejar venir a viure aquí i no va ser possible per circumstàncies familiars; però bé, més endavant vaig realitzar un petit somni de la meva vida.
- Com va influir en la seva vida el fet d'estudiar la primària i el batxillerat als Escolapis? - Em va marcar molt. Era una escola que patia una gran crisi, com totes les grans escoles religioses en aquell moment, i això ens va afectar als alumnes. Si no tens uns mestres que tenen clar on van, no et poden transmetre una seguretat com a alumne.
- Per què va decidir estudiar dret? - Per un sentit molt accentuat de la justícia. Com a forma natural això cm va portar a voler arreglar el món i conèixer les lleis per defensar uns ideals i una societat millor.
- No era un bagatge massa teòric, atenent la seva vida posterior? - Massa. Jo vaig patir una escola desorientada i una universitat ineficaç. Kns preparava amb uns coneixements inapropiats per al món real.
- Com s'hi va ficar de ple. en el món de la política? - La meva vocació política em ve
des dels 15 anys. A casa es parlava molt de política, i això em va crear un sentiment polititzat Llavors et vas fent gran i comences a participar en les manifestacions i arriba un moment que decideixo que ja n'hi ha prou. Penso que m'haig de comprometre i acabo a Convergència Democràtica de Catalunya. I encara hi sóc.
- Què recorda dels anys en què va fundar les Juventuts Nacionalistes? - Home, recordo moltes coses perquè jo hi vaig dedicar dies, nits, caps de setmana, il·lusions... Vaig fer algun enemic i també molts amics. És la il·lusió de fer una cosa nova amb gent jove on puguis canalitzar les teves il·lusions polítiques.
- Aquell any vostè va anar al servei militar. - Efectivament, vaig agafar un tren d'aquells "borreguero" cap a Vitòria, on m'hi vaig passar un any molt llarg. - Hi va viure la nit del 23-F. Com va anar? - Possiblement és la nit de la meva vida que recordo haver pa-
Recoderva diri/ue uní n lots ih ingredient* pei MI un homefelic l·'.X.L·
U
tit més, perquè estava en perill tot allò pel que jo havia lluitat. Ho vaig viure en una caserna en un regiment de muntanya i estàvem molt dividits, la llavor de la discòrdia estava sembrada. Recordo que era molt conscient del que ens hi estàvem jugant, que era la democràcia, la llibertat i la pau.
— Com s'ho ha fet tots aquests anys per poder combinar la seva feina a Madrid amb l'atenció a la seva família? - Doncs pont aeri amunt i avall. Aprenent a conviure a les sales d'espera de l'aeroport i pensar que faràs com a mínim dos viatges a la setmana. Però va ser més difícil per la meva família que per mi, cosa que només puc agrair.
- Què és el que més valora de la vida familiar? - No sé què valoro més. Per mi la meva família és la part més important de la meva vida i estic segur que estaria disposat a sacrificar molt poques coses per elles.
- Com K van oferir ser cap de Dista de OU a les eleccions municipals? - Va ser la vigília de Nadal de fa dos anys, i bé, m'ho van plantejar. Em va causar una gran sorpresa i a partir d'aquí s'inicia un període de reflexió i vaig acabar acceptant la candidatura el juliol del 1998.
'Càsting, dillunsde23a0haRSC (91.5FM). Repetició de Pentrevista al Pi d'en Xandri, dissabte 25 a les 14' h.
Les preguntes de La Veu
•És veritat que quan va arribar a l'Ajuntament es va trobar només un joc de claus? Home, no, hi vaig trobar moltes més coses. Però sí, el primer dia que hi vaig arribar vaig anar al despatx de l'alcaldia i m'hi vaig instal·lar, però no sabia ni com anava el telèfon ni com s'obria el calaix. •Vostè té una manera peculiar de vestir. Qui l'assessora? No sé si ho diu en sentit negatiu o positiu; però bé, no
m'assessora ningú, m'ho faig tot sol. • Per què quan l'oposició eU acusa d'alguna cosa, ho atribueixen a l'equip de govern anterior, si són del mate ix partit i la meitat dels regidors també hi eren? Això és un tòpic que utilit/a l'oposició. Jo no defujo cl que hem fet en els darrers anys. Sempre he deixat clar que jo sóc jo, faig les coses com millor sé i tinc el nieu estil propi, diferent del d'abans.
Les proves
EMILI BELLA
i ' Ualcalde va demostrar sobra-•'yjament el seu vessant mun-J t anycnc , can tan t d iverses Cançons excursionistes, com la mítica Vella xiruca. També \.» haver de defensar
la inclusió de membres de C 'il I al go\ ern de José Maria A/nar i a continuació defensar el contrari.
Finalment, va superar una . prova de coneixements sobre la vida i obra de Mozart.
Estic carregat de defectes, però amb alguna virtut9
MAGDA MÉNDEZ
1.99
- Sant Cugat de tota la vida o Sant Cugat d'ara? Tots dos. El d'ara és modern, però jo voldria que no perdés el caliu de poble. - Sant Cugat s 'acabarà convertint en un barri residencial de Barcelona? - No, en absolut. Treballarem perquè no sigui així. - Va en bicicleta per donar exemple? - Vaig en bicicleta perquè m'agrada, i és una bona manera de desplaçar-se i conèixer la natura. - Es considera un exemple a seguir? - En algunes coses sí, i en d'altres no, ni ho pretenc. Sóc un ésser humà carregat de defectes i amb alguna virtut.
- Es modest? - Si dic que sí, em contradiré i diran que sóc petulant. Jo em considero una persona més aviat modesta i molt senzilla de caràcter i tracte. - Pujol fa més de 2 0 anys que és president; Aymerich va ser alcalde durant 12 anys. Quants anys en serà vostè? - De moment, he de consolidar una majoria que em permeti governar aquests 4 anys, i després ja ho veurem. No sóc una persona que li agradi fer durant molts anys una mateixa feina.
- Era el delegat de classe quan anava a l'institut' - No, en absolut. - Es bo que un polític sigui jove? - La joventut no és necessàriament un valor, però si ets jove d'esperit, aportes aire fresc i una manera més al dia de plantejar-te les coses.
- Digui'm un adjectiu per al següent nom: IJuís Recoder. - Jo mateix. Una persona normal que potser no s'acaba de conèixer perquè no té temps de pensar prou en si mateix. - Ha pintat mai un grafit? - No, perquè no són de la meva època. Però amb l'esprai sí que he pintat més d'una paret.
- Parla de sexe amb les seves filles? - Encara no obertament, però intento que sigui una cosa normal, bonica, però sense obsessions.
L has de sentir TOTA LA • LA MILLOR MUSICA + ESPORTS*
l i f^ I l
RÀDIO SANT CUGAT
26 Societat U S /G\!VIÏ>NS Uivendrts. 24 d,- mar( del2000
m n
LA DARRERA EXPOSICIÓ DE BLANES El conegut artista santcugatenc Pep Blanes va inaugurar dissabte la que serà la seva darrera
exposició. Me's d'un centenar d'amics, coneguts i admiradors del dibuixant van assistir a l'acte que es va
celebrar al claustre del Monestir. Amb música clàssica permanentment de fons, per voluntat expressa del
mateix Blanes, els dibuixos van quedar exposats en l'entorn que ha inspirat millor l'artista
en els últims 30 anys.
Pàgina 35 FOTO: EDUARD EARINYES
EL PARE 100% La recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat
Centre Comercial va portar 55 candidats a demostrar que tenen les feines de la llar molt ben assumides.
Malgrat tot, la planxa va ser l'electrodomèstic que me's se'ls va resistir. Al final Octavio Gascón va ser el guanyador del primer concurs del Dia del Pare.
Pàgina JO FOTO: EDUARD EARINYES
EL FUTUR DE LA PETANCA La rambla del Celler canviarà de fesomia i es
convertirà en el nou centre cultural, esportiu i de lleure del Sant Cugat del segle XXI. Fins i tot l'Ajuntament de la nostra ciutat s'hi traslladarà. Es construirà un pavelló i una piscina i es promourà el turisme amb
l'edificació d'un hotel i un pàrquing, entre altres actuacions. A més, les pistes de petanca se situaran a
prop de les actuals.
Pàgina 16 FOTO: XA VILARROSA
L'OCELL RADIANT TORNA A VOLAR El col·lectiu l'Ocell Radiant va tornar a organitzar un Cafè de les Arts, en aquesta ocasió al Casal de Cultura
de Valldoreix. Una setantena de persones van assistir al combinat de disciplines artístiques que es van representar, com ara poesia, teatre i música.
FOTO: EDUARD EARINYES
i" i5s*3sSs!!P
^ÉÉfti •iiíM
Í I S l CAOTONS Divendres, >4 de marc del JOOO Societat 27
m
LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA S'ha dit que Tots eren fills meus és un dels clàssics més
importants del nostre segle. En tot cas, el públic del Teatre-Auditori va demostrar en tot moment que els agradava l'obra i que els conflictes plantejats per Arthur Miller i
duts a l'escenari pel director Ferran Madico són capaços de fer posar la pell de gallina.
Pàgina 37 FOTO: EDUARD FARINYES
AMB EL COR A LA MÀ Baltasar Porcel, l'escriptor mallorquí que està
fincat a Valldoreix, va presentar la seva darrera novel·la, El cor del senglar a la nostra ciutat i de
la mà d'El.S 4 CANTONS. Reflexions sobre la mateixa obra, la cultura impulsada per les
institucions i el paper de la premsa local van succeir-se propiciades per la cínica i incisiva
llengua de Porcel.
Pàgina 20 FOTO: XA VILARROSA
LA COORDINADORA ELS REUNEIX A TOTS JUNTS La Coordinadora d'Entitats Esportives va reunir dimarts passat a la nit a la Casa de Cultura els cinc partits polítics amb representació a l'Ajuntament. La
trobada va servir, entre altres coses, per fer un tot seguit d'intercanvi d'impressions i analitzar el present i el futur de les instal·lacions esportives
municipals. La reunió va ser valorada per tothom com a molt positiva.
Pàgina 28 FOTO: XA VI LARROSA
tels mobles
corre @ mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
EIS4CA1NTONS
28 Divendres, 24 de març del 2000
Trobada
L?Ajuntament presenta una proposta La Coordinadora veu amb bons ulls Foferiment de Jaume Tubau, regidor d'Esports
Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat va presentar la setmana passada a quatre entitats que integren la Coordinadora d'Entitats Esportives una nova proposta d'equipaments esportius. Mentrestant, dimarts, a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, la plataforma esportiva va reunir-se amb tots i cadascun dels partits polítics amb representació al consistori en una trobada que va satisfer ambdues parts.
Al.l'A I,ori'./
- Sant Cugat -
Si alguna cosa ha quedat ben clara en les últimes setmanes és que Ajuntament i Coordinadora d'En-titats Esportives són cada cop més a prop d'una encesa que els faciliti treballar de forma conjunta per a la millora de l'esport local, quant a instal·lacions esportives municipals. Dimarts de la setmana passada, Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori , i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, van convocar quatre clubs integrants de la Coordinadora per comunicar-los el nou projecte d'equipaments esportius que l'Ajuntament té la intenció de fer realitat. Les entitats presents a la trobada van ser el Patí Hoquei
Club Sant Cugat, la l nió Esportiva Sant Cugat, el (llub Voleibol Sant Cugat i el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat.
El regidor d'Esports Jaume Tubau ha explicat a Ei s 4 (:AVI < >NS quina és aquesta proposta, que la plataforma ha valorat de forma "interessant". Segons Tubau, l'Ajuntament arranjarà d'entrada tant el pavelló municipal com la sala escolar. Tenint present la desaparició de l'actual camp municipal d'Esports de la rambla del Celler, que es trasllada a una zona que encara no s'ha fet pública, un terç d'aquesta dependència estaria destinada a la construcció d'una piscina coberta, un club òefitness i una zona d'aigües. També s'ha confirmat per part del consistori que la gestió d'aquestes noves dependències sortirà a concurs pú-
Dimarts es van reunir Coordinadora i partits polítics FOTO: XAVJ LARROSA
blic. L'actual pista Méndez també nicipal. desapareixerà. Tubau també ha assegurat que la piscina municipal desapareixerà més endavant "fins que es pugui fer un pavelló nou, que aniria ubicat on és ara aquesta piscina". La nova instal·lació d'aquest nou projecte va ser aprovat dilluns en el ple mu-
El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat ha explicat aquest canvi dins el que van presentar al desembre passat com a primera fase del pla estratègic d'equipaments esportius. En aquesta línia, Tubau ha assegurat que "tot i que seguim pensant que la
primera fase teòrica que vam presentar el desembre és el que necessita el municipi", també apunta que "hem vist que el projecte puja molts diners i lògicament hem de tocar de peus a terra. Aleshores, sense renunciar a res, sí que hem de marcar unes prioritats i sí que hem de fer algunes modificacions respecte el que en un principi havíem previst".
Les obres podrien començar, segons Tubau, "el setembre del 2001. Tot passa per quan es comenci a construir el nou camp de futbol". Tot indica que la construcció d'aquesta instal·lació no començarà abans del proper setembre. Segons els tècnics del consistori, les obres no finalitzarien abans d'un any.
Diman:s, a la Casa de Cultura. es van reunir la Coordinadora amb tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament. Antoni Pérez, president de la Coordinadora, va valorar la trobada de "molt interessant" i va dir que a partir d'ara es continuaran reunint de forma conjunta amb els partits.
Tennis de t a u l a
El sènior "A" afronta al CAR el 6play-off' buscant el
cinquè ascens consecutiu
Al.lA Lól'KZ -Sant Cugat -
El sènior "A" de tennis de taula tic la l 'nió Esportiva Sant Cugat afronta dissabte i diumenge al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant ('ugat la promoció d'ascens a Segona Nacional i ho farà com a campió de lliga del seu grup. De fet, els santeugatencs, conduïts magistralment per Benito Moreno, ja van assegurar-se de forma matemàtica una de les dues places per jugar el pleiyoff d'ascens quan falten tres jornades per fmalit/ar el campionat. La l E Sant ( .'ugat. que només ha perdut un dels catorze partits jugats, ha. estat líder del seu grup des de la
primera jornada. Fan sols el SCR El ('.ierv< > de Sabadell ha estat capaç tic derrotar-los. això sí, fitxant dos jugadors que han militat en les categories més altes del tennis de taula. Divendres passar, en l'última jornada de lliga, els santeugatencs van perdre per 4 punts a 2. A l'anada, però, s'hav ien imposat per 4 a 1. fet que, tot i empatar a 11 punts, han estat els campions de lliga. Així. el sènior "A" ha cst.it en /ona de ple/x-off d'ascens Jcs de la primera jornada de competició.
Dimecres, a la seu de la federació ( iatalana de Tennis de l'aula es va ter el sorteig d'aquesta
. promoció d'ascens en un quadre integrat per dos grups tic quatre
La i /• Sant ( ugat haurà de jugaren la primera fase amh l'Oliva, l'Igualada i el Club de la 9 FOTO: X.I..
equips. D'aquests vuit conjunts, tan sols tres pujaran a Segona Nacional. EK santeugatencs han estat enquadrats al grup "A". on s'hauran d'enfrontar amb el (Ihib de 7 a<> de Barcelona, el Ï T L'Oliva de Badalona i el CPP Igualada. Dissabte es jugarà la primera fase. La l 'E Sant Cugat jugarà a
dos quarts de deu del matí amb el F IT X)liva, a dos quarts de dotze del matí amb el CPP Igualada i a dos quarts de cinc de la tarda amb el Club de 7 a 9. Els dos primers classificats de cada gnip passaran a disputar les semifinals i la final. I n dels jugadors que defensaran la samarreta de la l 'E
Sant Cugat, Josep Antón, ha manifestat que "tenim possibilitats d'acabar entre els tres primers i la clau serà d'entrada guanyar el FI L'Oliva i el CPP Igualada". Val a dir que hi ha tres equips d'aquesta promoció -Calella, Lluïsos i Igualada- que ja tenen un equip a Segona Nacional.
ELS I CANTONS Divendres, >4 de març del 2000 Esports 29
Esgrima
El Club Esgrima no desapareixerà i s'instal·larà a l'Escola Pla i Farreras
Jaume Tubau va reunir-se dimarts amb Toni Ventura a la instal·lació
ALEX LÓPEZ
El Club Esgrima Sant Cugat no haurà f inalment de desaparèixer. Tot fa pensar, segons les últimes converses entre l'Ajuntament i l'entitat local, que el c lub que pres ide ix Oskar Borràs trobarà una dependència municipal per poder practicar en condicions aquesta disciplina. Dimarts, Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori, va trobar-se amb Toni Ventura, secretari en funcions, per mostrar-li una instal·lació, que tot indica que finalment serà l'opció triada per l 'entitat santcugatenca: l'Escola Pla i Farreras. Tal com ha apuntat Toni Ventura, "el Pla i Farreras reuneix les condicions per practicar l'esgrima". Amb tot, Ventura ha explicat que el club encara no ha donat una resposta a Tubau, però que ho farà ben aviat. "La junta hem d'acabar d'estudiar aquesta possibilitat i donar uns resposta a Tubau".
Per la seva banda, Tubau, que
Tubau no ha vist amb bons ulls elcomunicatfetp Ht /x/ lub FOTO.X.L.
s'ha mostrat "dolgut" per l'actitud del C E Sant Cugat, ha afirmat que "aquesta, que ha estat una de les tres ofertes que els hem proporcionat al C E Sant Cugat, s'adapta molt a les seves necessitats i així ens ho han constatat". El regidor d'Esports ha
volgut deixar ben clar també que podran disposar del gimnàs d'aquesta escola tots els dies de la setmana a la tarda.
Jaume Tubau considera que "la junta gestora del Club Esgrima s'ha precipitat. Van emetre un comunicat molt dur i desorbitat.
Abans de fer una acció d'aquest tipus es podrien haver posat en contacte amb mi. Tothom sap que sóc una persona molt accessible". Tubau també ha remarcat que no els hagi donat cap solució quant a l'afer d'una nova instal·lació. La primera alternativa que els va proposar va ser l'Escola Catalunya, però l'entitat "la va rebutjar perquè era un espai que quedava molt lluny". Tubau creu que "l'Ajuntament ha obrat molt bé i que els hem trobat una solució".
Poder respirar tranquils
Toni Ventura, d'altra banda, ha confirmat que "de moment, podem respirar tranquils i treure'ns un pes important del damunt": Segons ha fet saber Ventura, el Club Esgrima Sant Cugat té la intenció "si les coses canvien, de fer un comunicat públic agraint el paper de l'Ajuntament de Sant Cugat. De moment sembla que serà així. Serà fantàstic poder rectificar".
Hoquei patins
El Patí Hoquei guanya a la pista del segon, el CP Monjos
À.L.
El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va tornar a demostrar dissabte passat la seva intenció de continuar lluitant per aconseguir una de les dues places que donen l'ascens directe de categoria. Els de Lluís Sànchez van vèncer per 4 gols a 6 ni més ni menys a la pista del segon a la taula, el CP Monjos.
Amb aquesta important victòria, els santcugatencs avancen un lloc a la taula i passen a ser cinquens amb 30 punts, a només dos del Monjos i el Vilafranca, segon i tercer respectivament.
Dissabte a la nit al pavelló municipal, el PH Sant Cugat rep la visita d'un mal classificat Marti-nenc. Quan falten vuit jornades perquè finalitzi el campionat, el sènior masculí té dos desplaçaments clau a les pistes del Juneda i el Mollerussa. La derrota amb el líder no ha afectat l'equip.
Tennis
Corretja venç a Indian Wells i suma
el primer títol setze mesos després El tennista és sisè a la llista mundial de la Carrera de Campions
A.L. - Indian Malls / Sant Cagat -
El tennista santcugatenc Alex Corretja va sumar diumenge passat el seu primer títol després de no fer-ho des del 29 de novembre de 1998, quan es va proclamar campió del món en guanyar el Masters a Hannover (Alemanya) imposant-se en la final a Carles Moya. Alex Corretja va desfer-se del suec Thomas Enqvist per 6-4, 6-4 i 6-3 en la final del torneig d'Indian Wells (Califòrnia). En el primer Masters Sèrie de la present temporada, el santcugatenc va aconseguir el primer títol de la temporada i el desè del
seu palmarès. Val a dir que en aquest torneig, Corretja no havia superat mai la segona ronda de les quatre vegades en què hi havia participat. De fet, Corretja és el primer espanyol que guanya aquest torneig des que ho va aconseguir José Higueras l'any 1983.
Sisè al rànquing
Aquest títol no tan sols ha significat el primer assolit per un tennista espanyol enguany, sinó que a més, ara Corretja passa a encapçalar la sisena posició a la llista mundial de la Carrera dels Campions. Després de la seva participació en aquesta competició, el
santcugatenc continua fixant-se com a principal object iu per aquesta campanya acabar entre els deu primers classificats al rànquing i també jugar el Masters.
Per arribar a la final d'Indian Wells, el tennista local va haver de superar Karol Kucera, per un doble 6 a 2, Patrick Rafter, per 7-6,5-7 i 6-2, Magnus Norman, per 4-6, 6-2 i 6-2, i Nicolàs Lapentti, per 6-3 i 6-4.
La setmana passada també es va confirmar la presència d'Àlex Corretja en l 'el iminatòria de quarts de final de la Copa Davis que ha d'afrontar davant Rússia l'equip estatal, que tindrà lloc del 7 al 9 d'abril.
El santcugatenc tam/je'ha estat cridat per jugar la Copa Davts FOÏÏkX.L.
GASOIL Ports gratuïts
Tel. 93 5801162 <Z?>A . S >A V ^ A
Contestador les 24 h E S P « | Distribuïdor oficial
30 Esports ELS ÍG\NTO(>S Divendres, .'4 de març del 1000
B à s q u e t
La UE Sant Cugat visita el segon amb tota la intenció d'endur-se la victòria El CB Grup Barna té els mateixos punts que els vertnell-i-negres
La Unió Esportiva Sant Cugat va sumar dissabte al pavelló municipal la setzena victòria a la lliga que el continua consolidant a la part alta de la classificació. Els santcugatencs, que van apallissar el CB Caldes per 81 punts a 68, són tercers a la taula amb els mateixos punts que el rival d'aquesta jornada.
Al.F.X I.ÓI'KZ
Nou victòries en els úl t ims onze partits de lliga. Aquest és, sens dubte, l'exel·lent balanç de l'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat que en les últimes jornades del campionat l'ha consolidat en la part alta del grup segon de Primera Catalana. Dissabte, per exemple, a la Sala Escolar, el conjunt vermell-i-negre va desfer-se amb comoditat del CB Caldes per 81 punts a 68, en partit corresponent a la jornada número 24 de lliga. Amb un balanç de 16 victòries i 8 derrotes, la l 'K Sant Cugat ocupa la tercera plaça amb 40 punts, els mateixos que el se
cua, el CB Caldes, el tècnic local David Barbens ha reconegut que era un partit en què els seus homes estaven obligats "a guanyar". El partit en si no va ser de gaire qualitat i l'entrenador vermell-i-negre va aprofitar per fer molts canvis i moure la banqueta.
Visiten el segon
La ÜE Sant Cugat es desplaça aquesta jornada a la pista del segon a la taula, el CB Grup Barna, adversari directe per disputar la p r o m o c i ó d ' a s c e n s . "Aquest és un rival complicat, però és un partit important", ha explicat un David Barbens, que,
tot i considerar
gon, el CB (írup Barbens: "Guanyar q u e no és un Barna , i a dos punts del líder, el Sant Pere La Sirena de Terrassa. Per darrere, amb els m a t e i x o s p u n t s el pe r se gueix el CB Andorra, i amb dos punts menys hi trobem el C N Terrassa.
Pel que fa al partit de dissabte davant el cinquè classificat per la
el CB Grup Barna enfrontament clau, "el fet de
significaria entrar guanyar ei CB v . . G r u p Barna si
pràcticament al que significaria 'play-ofT a"ascens" p ^ t k ™ r J JJ entrar al play-ojf d'ascens".
Quan falten sis jornades perquè finalitzi el campionat, la UE Sant Cugat ha de jugar a les pistes del CB Grup Barna, el Ripollet, onzè, i Sedis-
QEl CB Caldes no va ser obstacle per la UE Sant Cugat FOTO: E.F.
Mausa, vuitè, mentre que ha de r eb re La U n i ó - C e r d a n y o l a , novè, el C N Terrassa, cinquè, i el C E B Sant Jordi, últim classificat. David Barbens ha detallat que "la nostra consolidació a la taula classificatòria l'hem d'acabar de confirmar en les sis jornades que resten per disputar-
se a la lliga. Si volem jugar la promoció d'ascens, no podem cedir cap derrota davant els rivals més fluixos. Els hem de guanyar sense cap tipus d'excusa". L'entrenador santcugatenc ha apuntat també que "perdre més d 'un partit a partir d'aquests moments seria arriscat".
H o q u e i h e r b a
El Júnior empata a m b el Can Salas i n o d e p è n d e si m a t e i x per jugar l 9 ascens
AL.
Després d'una temporada massa irregular, l 'equip masculí del Júnior té ara mateix molt difícil aconseguir una de les tres places que donen accés a disputar la promoció d ' a scens a Divis ió d'Honor. Els santcugatencs, cinquens a la classificació de Primera Divisió, només van poder empatar a 2 gols diumenge a les instal·lacions del Júnior. Amb aquest resultat, el Can Salas té tots els números per jugar per l'ascens a la màxima categoria de l 'hoquei herba masculí estatal.
Quant al partit, van ser els locals qui van anotar el primer gol, però
els visitants van capgirar el signe del partit amb dos gols. Amb tot, en temps de descompte el Júnior va assolir l'empat.
D'aquesta manera, els jugadors que dirigeix Marcos Palau-Ribes tenen escasses opcions de disputar la fase prèvia del Campionat d'Espanya ja que tot apunta que Can Salas, Honigvogel i KHC seran els tres conjunts que accediran en aquesta fase.
Ultima jornada decisiva
El que ha de fer el Júnior en la jornada d'aquest cap de setmana és imposar-se en el seu més que assequible enfrontament al camp de l'últim classificat, el Bar-
Diumenge el Júnior no va podeí amb el Can Sala\ l· <) l'O I: h
celoní Stick, que fins ara tan sols ha sumat quatre punts després de 21 jornades, i esperar l'ensopegada del Can Salas o de l'Ho-nigvogel. Els terrassencs del Can Salas reben a casa un fàcil AD Rimas, setè amb 24 punts, mentre que els aragonesos de l'Ho-nigvogel tenen un difícil des
plaçament al terreny de joc de l 'EHC. Aquesta darrera jornada de Primera Divisió ho decidirà tot.
Per aquest transcendental xoc a domicili contra el barceloní Stick, el Júnior podrà comptar amb Alex Serra, sancionat en els dos últims partits de lliga.
C i c l i s m e
Sant Cugat també viurà la Setmana Catalana
A.L. • Sant Cugat
l 'n any més, la nostra ciutat també viurà de ben a prop la XXXVII Setmana Catalana de Ciclisme, que l'organitza l'Esport Ciclista Barcelona. Ahir ja va transcórrer per la nostra ciutat, i avui també hi passarà. La ronda catalana, en què hi prenen part vint equips amb vuit corredors, va començar dilluns a Lloret i acabarà aquesta tarda amb una con-trarellotge a Montjuïc. Serà a la tarda de divendres quan es decidirà el vencedor de la prova.
Enguany hi participen els quatre últims vencedors d'aquesta prova, que són Zülle, Domínguez, Boogerd i Jalabert. També hi participaran altres corredors de prestigi com ara el triple guanyador de la Milan-San Remo, Erik Zabel, l'actual campió del món Óscar Freire, Lance Armstrong, Fe rnando Escartín i Melcior Mauri.
Futbol sala
L'Olimpyc torna a perdre ala Lliga
L'Olimpyc La Floresta no passa en les últimes jornades un bon moment ni de joc ni de resultats. Els d'Angel Ruiz van ensopegar dissabte a la pista de la Penya Blaugrana Montserrat per 4 gols a 1. Aquesta desfeta ha provocat al conjunt florestà que perdi un lloc a la classificació. Amb aquesta última desfeta, l'Olimpyc fa més de tres mesos que no guanya a casa. Dissabte a la tarda al pavelló municipal, els de La Floresta tenen un difícil compromís al campionat de Lliga. Reben el Polideportivo Andorra, que el persegueix a la taula, amb cinc punts menys.
El calendari que han d'afrontar els d'Angel Ruiz és el següent: a casa han de rebre el Polideportivo Andorra, el C N Sabadell, el Sícoris i l'Alfa-5, mentre que hauran de jugar a les pistes de La Murga, l'Èpic i el Manresa.
ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Esports 31
Handbol
La UE Sant Cugat ha de guanyar el penúltim si vol lluitar per salvar-se
EI Sant Quirze va superar en la darrera jornada el líder, el La Roca
ALEX LÓPEZ
Només els val guanyar. Aquest és l'únic resultat possible que ha d'aconseguir l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat diumenge davant el Sant Quirze, penúltim classificat, si vol mantenir alguna opció de salvar la categoria. En la jornada del cap de setmana passat, mentre el conjunt santcugatenc cedia una nova desfeta, aquesta vegada amb el Castelló per un més que clar 38 gols a 21, el Sant Quirze feia saltar la sorpresa de la jornada en imposar-se al líder del grup "C" de Primera Nacional, el La Roca, per 27 gols a 26. Quan falten tan sols quatre jornades perquè s'acabi la Lliga, la UE Sant Cugat continua, per tercera setmana consecutiva, en zona de descens a Primera Catalana com a pitjor tercer classificat dels quatre grups que configuren la Primera Nacional. L'equip de Joan Sancho és antepenúltim amb 13 punts, perseguit pel Sant Quirze amb un punt
Futbol sala
Quan falten quatre jornades, s'enfronten tercer i segon per la iria FOTO: EDUARD HARINYF.S
menys. Així que, des de ja fa algunes jornades, l'objectiu principal dels de Joan Sancho és sumar com més punts millor per acabar no sent el pitjor tercer de la categoria.
En les últimes setmanes l'entrenador local havia pronosticat
que, amb un mínim de sis punts, l'equip podria mantenir-se però el fet és que des de fa un munt de jornades la UE Sant Cugat ni tan sols ha puntuat Així que de les quatre jornades que resten per jugar-se, els vermell-i-negres hauran de rebre a casa el Sant Quirze,
penúltim, i el GEiEG, setè, mentre que a fora hauran de visitar les difícils pistes del Sarrià de Ter, tercer, i Bordils, desè. Als santcu-gatencs tan sols els val, segons el tècnic local Joan Sancho, vèncer els dos partits a casa i treure dos punts a fora si no vol baixar.
El Winterthur cau golejat al municipal pel Calvià
A.L.
El FS Winterthur Sant Cugat va caure apallissat dissabte al pavelló municipal pel Calvià per 1 gol a 11. De fet, aquesta temporada el conjunt santcugatenc encara no ha puntuat en cap dels cinc partits que ha jugat fins ara amb-equips de les Illes Balears. Tot i encaixar dues derrotes consecutives al campionat, els vermell-i-negres continuen ocupant la quarta posició a la taula amb 37 punts, però perseguits per tres equips amb dos punts menys, que són el FC Barcelona, l'Elèctrica Ciem i el Babar-Català.
Aquest cap de setmana, el Winterthur ha de jugar a la pista del dotzè classificat, el CN Caldes, que té 22 punts, i que en aquests moments lluita per no baixar a Primera Nacional "B". Per aquest partit, la gran novetat serà la presència de Jaume Estrada, jugador-entrenador local.
• ; . , . , ; • _ _ : : : : ' i : _ . . . . ^ : ' ' ' " . ' ; • : . . . . : • : ' : · ' : ^ : ' : ; : > . : • . - . . . ' : : : . . • • • • • : : : . . . : • : • : . • • . . / . . : • ••••••• • • * ï : ' . - . . • • ' . : . . ^ _ _ . . . ^ ^ ^ _ _ ^ _
• T V . / ^Sl·&s- ijwi
1 <3> ts li ™ li
1 " " 91.Sfm bJ^I^HH
1 1 »-35!í2Ííà Hi ̂ FRàdkTSant Cugat j ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B Autocugat
Bf v j Premis Espor t en Marxa 2000 HOQUEI PATINS
JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16
Maite Gómez 20
Joan Vidal 13 SANT CUGAT PH SANT CUGAT (masc.) Pablo Negre 12 HANDBOL Francesc Bayo 29 Pol Carulla 37 UE SANT CUGAT Nando Zamora 26 Rubén Munoz 36 Armand Mora 22 JoanColell 18 Gonzalo Muftoz 18 Albert Rovira 21
FUTBOL SALA EloiSafont 17 BÀSQUET
PB SANT CUGAT (fem.) PH SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 31 Caria Sariol 23 WINTERTHUR SANT CUGAT Mònica Martínez 26 Mònica Vidal 15 Javi Ramírez 16 l 'E SANT CUGAT (masc.) Laura Martín 24 Maria Rosa Tamburini 14 Xaloc Rion 15 Gerard Moreno 28
Javi López 13 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 28
VOLEIBOL
HOQUEI HERBA CV SANT CUGAT (fem.) OLIMPYC FLORESTA Samanta Santamaría 37 Dani Martí 22 UE SANT CUGAT (fem.) Bàrbara Puigcalí 26 Joan Reixach 19 Marta Puig 30 Maria Tortosa 20
JÚNIOR (fem.) Jairo Romero 13 Mabel Méndez 19 Gina Abelló 16 Elisabet Baldrich 12 Júlia Menéndez 16 Núria Puigneró 12 CV SANT CUGAT (masc.) M Helena Maragall 11 Lluís Moreno 25 111 Natàlia Maragall 10 MASJANER(fem.) Sergio Martín 22 1 | | |
Elisabet Escrivà 32 David Izquierdo 18 :§§f|
11. :: Cristina Garcia 30 FUTBOL ; . • ' i f l l l l
32 Esports Ï L S - Í C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000
E S P Ú 8 T F E D i R A T
A 0 g N 0 A
FUTBOL
1a Catalana 1 1 . 4 5 Cramcnet-Sant Cugat (dg)
2a Regional 1 2 . 0 0 Mil lenari-La Farsa (dg)
3a Regional 16 .30 Júnior-Can Boada (ds) 1 2 . 0 0 l'B St. Cugat-()limpyc(dg> 12 .00 Mira-sol-Dcpuradores (dg)
Preferent Juvenil 12 .00 Tàrrcga-S.int (iugat (dg)
2a Div. Juvenil I.umcn-Júnior K. (ierdanyola-PB Sant (innat Rourcda-Sanr (iugat
1a Div. Cadet 17 .45 l'B St. (iugat -(il-'.F St. (iugat (ds) 1 I.IK) Jiímor-S.mCristobalklgl
2a Div. Cadet 1 1.30 Sant üuir/c-Sant < iugat (ds) 16 .00 Sant < iugat -Mercantil Ids) 17 .45 l'B SantCugat-Pajaril(ds) Mira-sol-Rubí
Preferent Infantil 1 8 . 0 0 0 Sant CuKat-Cranollersjds)
1a Div. Infantil 16 .00 l'B St. Cugat-E. Cerdanyola (ds)
2a Div. Infantil 0 9 . 3 0 K. Sabadcll-PB St. (innat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Tí. Cerdanyola (ds) 1 2 . 1 5 San Cnstobal-Mira-sol (ds) Júnior-Sabadcll
l a Div. Aleví 1 2 . 3 0 K. Sabadell-Sant Cugat (ds) 11 .40 K. Cerdanvola-PB Se Cugat (ds)
1 1 . 3 0 Badia-Sant Cugat (ds)
2a Div. Aleví 11 .15 PB Sant Cugat-Sabadcll (ds) 1 1 . 1 5 San Cristobal-Júnior (ds)
Preferent Benjamí 1 0 . 3 0 Sant Cugat-Ca n'Oriac (ds)
1a Div. Benjamí 1 1 . 3 0 Cerdanyola-Sant Cugat (ds) 1 0 . 3 0 PB Sant Cugat-Fontetcs (ds) 1 1 . 3 0 Merengues-PB St. Cugat (ds)
Preferent Prebenjamí 1 2 . 0 0 Sant Cugat-Ripollet (ds) 1 2 . 3 0 PB St. Cugat-Palau Pleg. (dsi
2a Div. Femení 16 .30 P. Claramunt-PB St. < iugat ulgl
BÀSQUET
1a Catalana 18 .15 Grup Barna-l'K Sant (iugat (dg)
2a Catalana femení 1 2 . 0 0 UE Sant Cugat-1.'Hospitalet (dg)
3a Catalana «B» 17 .00 Sant Cugat «B»-Sant Ignasi (ds) 1 9 . 0 0 Sant Cugat ...V-Casp (ds) 0 9 . 0 0 Montserrat-Sant Cugat ••¥>•• (dg)
Júnior masculí 16.00 Sant Boi-UE Sant Cugat (ds)
Júnior femení 10.30 HE Sant Cugat-Horta (dg)
Infantil 0 9 . 1 5 UE S t Cugat-Viladecans (ds)
Cadet masculí
19.00 UESt. Cugat «A.-Ripollet(ds) 17.30 Sant Ciugat«B-Sant Pere (ds)
Cadet femení 16.00 UE St. Cugat-Horta (ds)
FUTBOL SALA
1a Nac iona l «A» 12.00 Caldes-W. Sant Cugat (dg) 17.15 Olimpyc Floresta-P. Andorra (ds)
1a Divisió 1 6 . 0 0 Fargasants-( ihess (ds)
1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Masjancr-La Llagosta (dg)
2a Divisió «A» Olimpyc Fluresta-Castellví (dg) (ihampion l'Ioresta-Navas
2a Divisió fem. «B» 1 2 . 1 5 \Y. Sant Cugat-I .'Ametlla (dg) 1 7 . 3 0 Les l'Ianes-Castelltercol (ds) 1 6 . 0 0 Cientelles-Masjaner (ds)
Femení base 13 .00 Babar Català-W. St. Cugat (ds)
2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc Floresta -Cerdanyola (dg) VV. St. (iugat (descansa)
3a Divisió 17.00 Mas Janer-Borreda (ds)
Cadet Olimpyc Floresta-Escola Pia Caldes-W. Sant Cugat
Infantil 12.00 Olimpyc F.-A. Mantesa (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Esparreguera (dg)
Aleví Olimpyc Floresta-Les Corts
HANDBOL
1a Divisió nacional 12.45 l 'E Sant Cugat-Sant Quirze (dg)
2a Cat . Juv. femení 2 0 . 0 0 Figueres-UE Sant Cugat (ds)
1a Cat . Cadet 19.00 UE Sant Cugat-La Roca (ds)
2a Cat. Cadet 16.00 Montserrat-UF Sant Cugat (ds)
VOLEIBOL
l a Nac . femení Hortons-CV Sant (iugat
1a Catalana CY Sant Cugat-Ptat
Juvenil masculí ( i \ ' Sant Otigat-Viladecans
Juvenil femení Granollers-CV Sant (iugat
Cadet femení CV Sant Cugat «A.-N. Sabadell
HOQUEI HERBA
1a Divisió 13.00 Barceloní-Júnior (dg)
HOQUEI PATINS
1a Catalana 2 0 . 0 0 PH Sant Cugat-Martinenc (ds)
Fòmines 11.00 PH Sant Cugat-Sant Jordi (dg)
Júnior 11.00 Montbui-PH Sant Cugat (dg)
Juvenil 15.30 PH Sant Cugat-Nnia (ds)
Infantil 14.00 PH Sant Cugat «A-N'oia (dsl
ESQUAIX
1a Categoria Sant Cugat «A»-N. Sabadell Rtxafort-Sant Cugat «B»
2a Categoria Sant (iugat «A»-Squash 4
3a Categoria Sant (iugat «B»-New Sport
Veterans AnyosClub-Sant (iugat «A»
Femení Sant Cugat ..B»-Nagi
RUGBI
3 a Nacional Sant Cugat-Reus
H E S U
FUTBOL
1a Catalana Sant Cugat-Perelada 2-3
2a Regional Joan XXIII-I-a Farga 4-4
3 a Regional Tcrrassa-Júnior 0-3 Mira-sol-PB St. Cugat 14-0
Veterans S. Marianao-Sant (iugat 3-2
Preferent Juvenil Sant Ciigat-Ksc. Bl.mgrana 3-3
2a Div. Juvenil Júnior -l'B Sant (iugat 3-0 Sant (iugat-Joan XXIII I--'
1a Div. Cadet Can Rull-CF.FSt. Cugat O-l San (itistcibal-PB Sant Cugat 2-1 (iastcllar-Júnior 2-2
2a Div. Cadet Sant (iugat-1'.se. Sabadell 7-0 25 Setcmbrc-Sant Cugat 1-7 San ( iristobal-PB Sant ( iugat 2-2
Preferent Infantil F.span\ol Sani ( iugat 13-0
1a Div. Infantil PB Sant (iugat-'lerrassa 3-1
2a Div. Infantil
E. Cerdanyola-PB St. Cugat 8-1 Mira-sol Adesa-Sabadell 0-3 Can Anglada-Júnior 2-0
l a Div. Aleví SantQuirze-Sant Cugat 3-0 PBSamCugat-Mercanti l 1-7 Sant Cugat-Can Anglada 6-0
2a Div. Aleví Júnior-PB Sant Cugat 8-1
Preferent Benjamí Mollet-Sant Cugat 0-3
l a Div. Benjamí Sant Cugat-PB Sant Cugat <>-<)
1a Div. Prebenjamí Sant Cugat «B—Pajaril 2-4 Sant Cugat ••('.••-Rubí l-O
2a Div. Femení PB St. Cugat-Levantc l-l
BÀSQUET
1a Catalana l 'E Sant Cugat-CB Caldes HI-68
2a Catalana femení Sant Gervasi-UF Sant (iugat . . . , . .30-31
3a Catalana «B» Sants-Sant (iugat - B - 66-3H I K St. (iugat • B··-Cràcu MIS|H> Montserrat-St. Cugat • \" fi2-"x
FUTBOL SALA
1a Nac iona l «A» W. SantCugat-Calvià 1-11 PB Montserrat-Olimpyc 4-1
l a Divisió femení Manlleu-Mas Janer 3-3
2a Divisió «A» Santfeliuenc-Olimpyc Floresta 1-4
2a Divisió fem. «B» Castelltercol-W. Sant Cugat 2-5 Santpedor-I.es Planes 6-3 Mas Janer-Meridiana 2-0
Femení base P. Andorra-W. St. Cui;at 10-1
2a Div. Juvenil \V. St. Cugat-Cerdanvnla 7-i
3a Divisió FI Rebost-Mas Jancr S-tl
Cadet W. Sant Cugat-Caldcs 5-2
Infantil (i. SabadellòsAY. Sant Cugat H-2
Aleví Escola Pia-Olimpyc Flotesta 4 1
HANDBOL
1a Divisió nacional CastclIú-t'F Sant Cugat iK-21
1a Cat. Juv. masculí UE Sant Cugat-Sant Andreu 33-16
1a Cat . Cadet Sant Miquel-UE Sant Cugat 25-23
2a Cat . Cadet UF. Sant Cugat-Parets 29-20
VOLEIBOL
l a Nac. femení Algar Surmenor-CY Sant (iugat 3-2
1a Catalana Inefc-CV Sant Cugat 3-0
Juvenil masculí (iY Sant Cugat-Viladecans 0-3
Juvenil femení (iVSant Cugat-Gct Blume 0-3
Cadet femení Santa K.ibel-( iY Sant (iugat «A» 3-0 Terr.isj-( X Sant (iugat ..(i- 0-2
HOQUEI HERBA
HOQUEI PATINS
l a Catalana CP Monjos-PH Sant Cugat 4-6
Fòmines Palafrugell-PH Sant Cugat 0-8
Júnior Montbui-PH Sant Cugat 1-7
Juvenil PH Sant Cugat-Noia 2-9
Infantil PH Sant Cugat »A»-N'oia 5-4 PH Sant Cugat «B» descansa
Aleví PHSt . Cugat «A»-N'oia 4-9
Benjamí Horta-PHSt. Cugat - B - 0-2 Capellades -PH St. (iugat «A» 0-7
Prebenjamí PH St. (iugat -A—Cerdanyola o-7 l'H St. Cugat «C»-St. Josep S 5-1 PH St. (iugat «B» descansa
TENNIS DE TAULA
3a Nacional F.l Ciervo-l 'E Sant Cugat 4-2
l a Divisió Júnior-( i.in Salas . .
l a Provincial .2-2 Ripollet-UE Sant Cugat 4-1
Anunciar-se en aquesta
secció costa molt poc
LUDOTECA- JUGUETERIA
Festes d'ANIVERSARI
. ?Ç|*«&neÇHW»íil matí servei
C/ X e r r i c , 8 • T e l . 93 590 61 89
IB FALGUERA
Confecció pròpia Cortines • Edredons
Tapisseria C/ Villa, 1 Local 2 Tel. 93 675 24 01
i j fex C O N S T R U A L P A , , u ^ ' M •f' construccions
PI. Doctor Galtes 8, l e r - 3a
COM CAL!!
P e r c o n s t r u i r l a s e v a c a » • fET TífDT1HEI
93 589 01 51
*4Umm «i *4t*&
Mca<iüitaiÍGw%mtCv>ttwM<*9
dw)(«Mto««*t* *m*ot, n » -uw
ELS /CANTONS Divendres 24 de març dtl 2000 Esports 33
fUTBO*.
Primera Cata lana
Masnou-P. Mafumet 2-2
GranoUers-Castelldefels 2-2
Sant Cugat-Peralada 2-3
Palafrugell-Gramenet 2-0
Valls-Andorra 0-3
Júpiter-Sant Andreu 0-4
Prat-Igualada .3-0
Vilassar-Manresa 1-1
Vilafranca-Santboià 0-2
Ripollet-Cerdanyola M 2-1
Equip
Sant Andreu
Júpiter
Vilassar
Vilafranca
Peralada
Palafrugell
Santlroià
Ripollet
(iramenct
Cerdansola
Manresa
P. Mafumet
Prat
Masnou
(àtsteltdcfels
Granollers
Igualada
Andorra
Valls
Sana C u p *
PJ PG PE pp
2') 20 6 3
2 ° 17 .S 7
29 16 5 K
29 15 4 10
2X 14 5 9
29 13 6 II)
29 12 X 9
29 |.? 3 13
29 12 6 II
29 13 3 I.!
29 12 4 U
29 12 4 1.1
2X II 6 II
29 II 5 1}
29 8 11 10
29 9 o 14
29 9 4 lf>
29 X 5 16
29 X 4 17
2 9 4 4 2 1
GF GC
55 24
53 35
58 35
40 34
43 40
46 31
40 34
37 41
50 47
53 39
36 35
47 54
33 ii
.Ml 35
41 42
41 55
29 47
41 55
34 5H
27 60
42
42
42
4(1
4(1
39
3X
35
33
31
29
2X
16
La propera (26 de març): Cascelldefels-P. Mafumet; Peralada-Grano-llers; Gramenet-Sant Cugat; Andon"a-Pala-frugell; Sant Andreu-Valls; Igualada-Júpiter-Manresa-Prat; Santboià-Vilassar; Cerdanyola M.-\ïlafranca; Ripollet-Masnou.
Segona Regional
G R U P 5
Joan XXIII -La Farga 4-4
Ripollet-Mil·lenari 2-1
Tibidabo-San Pedró 2-0
Joventut 25-La Romànica . .2-1
La Planada-Sabadell . . . . . .1-1
Llanó-Barberà 4-3
Maurina-Caldes 3-0
Castellar-Can Rull 3-3
E. Cerdanyola-Badia . . .suspès
Equip PJ PG PE PP GF GC PunU
J o s c n t u t 2 5 24 15 3 6 ,56 5X 4X
Ccrdamnla 24 14 4 6 4K 39 46
Barberà 25 14 I 10 X4 47 45
I . j Planada 24 13 4 7 51 43 43
T lh idaho 25 12 6 7 63 4.1 42
Maurina 25 12 5 X 53 42 41
Badia 24 II) 7 7 59 49 37
Salmlcl! 2.5 1(1 7 X 53 51 37
La Farga 2.5 11 I 10 6 3 6 2 3 7
Can Rull 25 1(1 5 10 45 50 35
J o a n X X l H 24 9 6 9 43 47 33
Caldes 25 9 5 11 33 3» il
L u m e n 24 10 2 12 3.5 43 32
Llanó 25 9 4 12 41 49 31
U Romànica 25 X 3 14 45 6X 27
Ripollet 2.5 7 5 13 31 43 26
Castellar 25 6 4 1.5 47 69 22
Mil·lenari 25 5 1 19 37 66 16
La propera (26 de març): Mil·lenari-La Farga; Lumen-Ripollet; La Romànica-Tibidabo; Sabadell-25 Setembre; Barberà-La Planada; Badia-Llanó Sabadell; Caldes-E. Cerdanyola; Can Rull-Maurina Egara; Castellar-Joan XXIII.
Tercera Regional
G R U P 14
Depuradores-R. Llorens . . .1-4
P. Nuevo-Júnior 0-3
Les Fonts-Camí Vell 2-3
Mira-sol A.-PB St. C u g a t . .14-0
Can Boada-Rubí suspès
S. Lorenzo-Montserrat . .suspès
P. S. Pedro-St. Quirze . .suspès
Matadepera-St. Andreu .anul·lat
C. Fatjó-Castellbisbal . .anul·lat
Equip PJ PG PE PP
St. Andreu 21 17 1 3
Can l-'atjó 22 15 4 3
Mira-aolA. 2 2 16 0 6
San l'edro 25 14
Júnior 2 2 14
Rubí 21 13
San Lorenzo 22 11
Montserrat 20 II
Can Boada 20 11
Depuradores 22 10 3 9
U-sl-'onts 23 7 5 II
R. Llorens 21 5 2 14
PB S t laqui 2 2 4 0 18
Camí Vell 21 3 3 15
P.Nuevo 22 I 3 IX
St. Quirze 22 1 2 19
79
7X
8 6
67
8 9
GC PunU
31 52
31 49
2 7 4 8
.54 46
3 3 4 6
37 42
4X 36
44 35
46 J4
61 33
6(1 26
92 17
8 7 12
<*í 12
102 6
97 2
La propera (26 de març): Rubí-R. Llorens; Júnior-Can Boada; Mont-serrat-Pueblo Nuevo; Camí Vell-San Lorenzo; Sant Andreu-Les Fonts; Sant Quirze-Matadepcrenc; Castellbisbal-San Pedró; PB Sant Cugat-Can Fatjó; Mira-sol A.-Depura-dores.
BAsourr
Primera Cata lana
G R U P 2
Rubí-Andorra 80-76
Sedís Mausa-N. Sabadell .86-81
U E St. Cugat-Caldes . . .81-68
N . T e r r a s s a - G . Barna . .67-78
Ripollet-U. Cerdanyola .86-71
Lleida-Sant Pere 66-75
Les Corts-Sant Jordi . . .79-53
Sf. Terrassa-St . Medir ajornat
Equip PJ PG PP PC Punta
Sant Pere 24
Ct i ipBarna 24
l ' E St. CtUEHt 2 4
Andorra 24
\ Terrassa 24
St. Terrassa l'i
Rnhi 24
Sedis Mansa
I . (X'rdanso
Les Corts
Ripollet
(laldes
N. Sabadell
Lleida
Sant Medir
Sant Jordi
IX 6 1K34 1669 42
16 X 1741 1563 40
16 8 1790 1658 40
16 X 1773 1624 40
14 II) I.53X 1505 3X
15 X I63X I46X 3X
12 12 1749 1754 .16
12 12 1761 1722 36
II 13 1569 1675 35
11 13 1615 16.14 35
10 14 1745 1X24 34
10 13 1455 1565 33
9 15 1647 1627 33
9 14 I63X 1593 32
9 14 153X 1649 32
2 11 1237 I73X 26
Sedis; N. Sabadell-Rubí; Andorra-Sf. Terrassa; Sant Medir-Lleida; Sant Pere-Les Corts.
Segona Cata lana
G R U P 1 F e m e n í
A P B J o s e p T o ú s 59-45
MartoreU-Construccbns . .55-88
L'Hospitalet-Sant Nicolau 79-69
S t Gervasi-UE S t Cugat 50-31
Olesa-Vilanova 74-63
Viladecans-«A»-Bellsport .74-63
CESB-Santpedor 48-34
S t Martí-Viladecans «B» . .44-35
Equip
Olesa
L'Hospitalet
Josep 'Pous
Santpedor
Cunsrrueeions
Vilanova
Vtiadeeans -A-
Bellsport
AI'B
CKSB
Sant Nicolau
Viladecans-B-
Sant Martí
Martorell
l 'E St. Caga
Sant (jervasi
PJ PG
23 19
23 19
23 16
23 15
22 15
23 13
23 12
23 12
23 11
22 II
23 9
22 10
21 7
23 5
2 3 3
21 4
PP PF
4 151)1
4 1391
7 1261
X 1072
7 13X4
10 I23X
11 1207
11 1(176
12 1041
11 1109
14 12X5
12 1247
15 1059
IX UIX
2 0 1008
17 X54
PC Punta
1246 42
1101 42
11X6 39
X97 3X
1169 37
121)5 36
1202 35
10X5 35
106X 33
1322 32
1290 32
1169 29
1329 2X
1338 26
1120 25
La propera (26 de març): Bellsport-Olesa; Vilanova-Sant Gervasi; UE Sant Cugat-L'Hospitaleq Sant Nicolau-Mar-torell; Construccions-Josep Tous; Viladecans «B»-CESB;Santpedor-Viladecans «A»; Sant Martí-APB.
La propera (26 de març): Sant Jordi-Ripollet; l . Cerdanyola-N. Terrassa; G. Bama-l'E Sant Cugat; Caldes-
Primera Nacional
G R U P C
Tres de Mayo-València . . .29-31
GEiEG-ÍJavà 29-32
BordUs-Cardedeu 29-23
Les Corts-Sant Esteve 28-21
Tres de Mayo-València . . .22-20
CasteUó-UE S t Cugat . . . .39-21
Sant Quirze-La Roca 27-26
Equip
La R.>ca
L e s C o r r s
Sarrià Ter
Laminada
Caste l ló
Ties Mayi
( iKiKÍÍ
Valentia
Sant Kste"
Botdils
Cavà
l E S t . Cugat 2 2 6
Sant Qui rze 22 6
( l a rdedeu 22 3
PJ PG PE
22 14 5
22 13 4
22 13 4
22 13 4
22 12 5
22 10 5
22 10 2
22 9 2
22 10
22 7
22 7
GC
51X
50
31)
554
504
531
5 6 8
502
531
5.ÏX
63S
596
17
1 3
12
La propera (26 de març): Sant Esteve-Tres de Mayo; Cardedeu-Ciu-dad Encantada; Gavà-Bordils; Laminados-GEiEG; La Roca-Sarrià de Ter, l!E Sant Cugat-Sant Quirze; València-Castelló.
fUtSOLàALA
Primera Nacional A
G R U P 5
Èpic Cas ino-Manresa . . . .7-3
N . Sabadell-Alfa 5 2-6
L a Murga-Almúnia 3-9
P. Andorra-Ind. García . .2-3
Montserrat-Olimpyc F . . . .4-1
Tal lers-Corbera 4-1
Rubí-Hospitalet 1-6
Alfa 5
Sícoris
Kpic Casino
Almúnia
Oüinpyc F.
P Andorra
La Murga
Corlx:ra
Manresa
làllcrs
Ind. ( íarcía
Montserra t
N . Sabadel l
Rubí
PJ PÇ PE
22 19 2
21 15 3
21 14 4
12 11 3
2 1 11 2
22 H 6
21 X 5
21 X 3
7 3
5 6
5 2
4 5
PP GF GC Punta
I 14X 59 59
3 1(15 56 4X
3 1(14 63 4 6
X X7 77 36
8 7 6 7 6 3 5
X 7X 79 3(1
X 101 103 29
73 73
62 74
63 X6
Hospi ta le t 21 4 3
11 X0 KKI 24
II 72 lli 21
14 6X 94 17
13 63 III) 17
14 XI 9H 15
La propera (25 de març): Manresa-Sícoris; Alfa 5-Epic Casino; La Almunia-N. Sabadell; Ind. García-La Murga; Olimpyc Floresta-P. Andorra; Corbe-ra-Montserrat; Hospitalet-Tallers.
Primera Nacional A
G R U P 6
Llopart 3-Barcelona .5-4
Elèct Ciem-Babar Català . . .5-4
Maxon- Vilassar 4-8
La Unión-Gràcia 7-5
L'Esclop-Manacor 1-8
W. Sant Cugat-Calvià l - l 1
Sant Andreu-Caldes 4-4
Equip PJ PÇ PE PP GF GC Punta
I j l i n i ó n 21 IX 0 3 X6 54 54
Manacor 21 16 1 4 105 5X 49
Vilassar 22
W. Sani Oiitnt 2 2
Barcelona 22
Klec. Ciem 21
Babar í ütalà 11
Calsià 20
L'Ksclop
f i ra rà
1 .lopan 5
Caldes
Montsant
Mason
Sant Andreu
21
21
21
21
19
2(1
J 4 122 74 4X
1 9 117 112 3 7
2 9 11)7 X7 35
2 X 90 XI 35
5 7 K5 S3 35
4 9 99 109 25
I 12 X9 IIM 25
0 15 100 135 24
1 13 X4 91 22
4 11 9X 112 22
3 10 75 75 21
3 13 75 124 15
2 17 77 llx 11
La propera (25 de març): Montsant-Barcelona; Llopart .VBabar ('.a-talà; Elec. Cicm-V'ilassan Maxon-Ccnte-lles; La Unión-Manacor, L'Esclop-C '.al\ ii: \V. Sant Cugat-Caldes; Sant Andreu (descansa).
«C«3UEtPíi11í»
Primera Catalana
G R U P A
Vilafranca-Calafell 9-2
Vendrell-Hospitalet 7-3
Cornel là-Vi la-seca 3-1
L'Espluga-Juneda 1-4
Vi lanova-Geniol el Pla . . .8-7
R e u s Dep.-MoUerussa . . . .7-2
C P Monjos-PH St. Cugat . .4-6
Martinenc-Ina Sant J u s t . .2-3
Reus l ) ep .
Juneda
C P Monjos
Vilafranca
PH S i . Cuatat
Mollerussa
Ina St. Just
V lla-seea
Hospitalet
Mart inene
(Cornellà
Vendrell
Ccniol cl Pla
L'Kspluga
Vilanova
Calafell
13
13
10
PC P I PP GF GC I
19 I 2 132 6(1
16 11 6 KKI 67
1.5 2 5 122 70
14 2 6 KKI 67
1 S 1 0 9 8 4
2 7 97 72
2 10 75 66
10 I 11 76 74
7 5 10 7X 91
X 2 12 7.5 100
7 2 13 74 X7
5 4 13 72 92
6 2 14 62 XX
6 2 14 69 112
5 2 15 % 153
5 I 16 56 110
32
30
30
2X
2>
21
19
IX
16
14
14
14
12
II
La propera (25 de març): Ina Sant Just-Yilafranca; Calafell-Vendrell; Hospitalet-Cornellà; Vila-seca-L'Espluga; Juneda-Vilanova; Geniol el Pla-Reus Dep. Mollerussa-CP Monjos; PH Sant Cugat Martinene.
! Hoomimm
Divisió d'Honor
Femení
« * • * P J PG P I PP GF «c Pun»
CD'Icrrassa n 10 1 0 4X 10 21
Valdeluz i i 9 1 1 M 5 19
R. Stidcdud n 7 2 2 24 14 16
Sardincm I I 5 3 3 14 1 13
(.'lub( j m p t i I I 4 2 5 12 13 10
At. 'Icrrj-vfij I I 3 1 7 7 30 7
H. Sevilla n 2 3 6 12 17 7
K C I M o u 3 2 6 16 2H K
Club Kuara i i 2 1 X 13 32 5
Júnior u 2 0 9 8 2 8 4
La propera (9 d'abril): Júnior-llniversitat Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardine-ro-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.
Primera Div i só
Mascul í
Club Egara-Pedralbes 4-1
Adètic 1952-Barceloní S 5-2
Jiiriior-Can Salas 2-2
A D Rimas-At Terrassa 3-5
Polo-EHC 1-2
Honigvogel-Línia 22 3-1
Equip PJ PG PE PP GF GC Punta
At. lerrassa 21 14 2 5 90 36 50
Can Salas 21 II
HonievoKcl 21 10
HI IC 20 11
Júnior 2 1 9
Atlètic 1952 21 12
A D R i m a s 21 10
Club k'iyra 21 7
Polo 20 K
Línia 22 21 4
PedrallK-s 21 3
Barceloní S. 21 I
3
54
37
46
4 13
4 14
2 IX
42
19
31
37
31
57
35
43
X3
26
2 5
25
24
19
12
10
4
La propera (25 de març): EHC-Honigvogel; At. Terrassa-Polo; Can Salas-AD Rimas; Barceloní S.-Júnior; Pedralbes-Atlètic 1952; Línia 22-Club Egara.
34 Esports ÍLS'íCAIVrOINS Divendres. >4 de marc del 2000
VOUsBGÍ. •
P r i m e r a I N u c i o n a l F e m e n í
( J R U P B
A l g a r - C Y S a n t C u g a t 3-2
S t a . C o l o m a - I l l a S t . J o r d i . . .3-2
Rubí-Uuart P 0-3
l in iv . A l a c a n t - l ' e ro l 3-1
A l g a i d a - H o r t o n s 3-0
C i u t a d e l l u - l l o r t o n s 3-0
Equip PJ PG PP SG SP Punt*
1 rm \ I .KJ [ ' . I Jl 17 4 • "
J4 is
i'.\ Sant C.uifHt 21 l.ï 6 52 to 3 6
VkJ.Ja JI 1 J '' 4-1 57 -" .Vint J Coloma : i 11 111 45 41 5J
Mn.il Jl 1(1 11 .'.V 411 51
Cmt .k ld l j -"' 'i u 4|I 41 ",ll
Icrt.l .'1 li 15 *<l ~-\\ J7
Kul·l : i i. 15 Jl, 5.; '_-,
La |>ro|MTa (2(> de m a r ç ) : Hottons-CV Sant ( amat; (Üutadclla-Al-gaida; Dolors-Rubi; Illa Sant Jordi-l'niv. Alacant: 'Icrol-Algar: Ouarr l'.-S.mta Coloma.
P r i m e r a C a t a l a n a
M a s c u l í
S t Pe re i St. Pau-Almacelles 2-3
A L Segre-Llars Mundet -3-1
Axxon-Montgat 3-1
Prat-Martoreü 3-0
C e u Inefe-CV Sant Cuga t 3-0
Arenvs-San ta Co loma 0-3
Equip PJ PG PP SG SP Pui
Mm.„<.llcN JJ -'I J 14 l< 4.
St. IVic i Si l 'n. Jl 17 4 5„ JJ 5-
Ci · l i lncl , Jl 15 i, 5,i J'/ i,
At. Scfitc JJ 14 H 51 41 «>
A m i l 22 U 10 44 47 54
Martorell JJ II II 44 4K 55
l'ruc JJ lli IJ 4J 47 511
S j n u Coloma JJ S 14 is 4.S !()
CV.SaiittlupH 2 2 K 1 t :i
l.lar-. MunOci 22 7 15 4
Arcins JJ 5 17 J
M.mijiJt IS J4
51 .iO
51 JS
La p ropera ( 2 6 tir m a r ç ) :
St. Pere i St. Pau-Arenvs; Martorell-A\-\on : Montgat-At. Segre: Santa ( ailoma-Ceu Infce; CV Sant Cugat-Prat: I.lars Munder-Almacclle
TEWflSOE TAULA
T e r c e r a N a c i o n a l
G R I P 1
Fa lcons-Nou Barris 4-2
Kl C i e r v o l . ' E Sant C u g a t 4-2
F lor de Maig-Ripollet 1-4
Hor ta -San t A n d r e u 0-4
1 F. Sant Ciliat
Kl< l c ! , r
l - j k o n ,
Kir.-'lc.
I" l . . i . lc \ l . i in
St. An.ln.-u
PJ PG
1 :t l :<
PP PF
I .11
PC Punts
1 I 2 7
mmmmmm: BÀSQUET
Infantil femení 0 9 . 0 0 Àgnra-Sanra Knlàlia (ds) 12.45 Cuit. Prat tica-l I'. Sant (ana t (ds) 10. I ó Vallp-.iradís-A\cny(dsl
Aleví masculí 0 9 . 0 0 Santa Isabel-Sant Jordi «A- (ds) 11.00 Regina (!arnieli-l-'erran Clua (ds) 13 .00 Aveny-Pins Vallès (dsl 10.(K) l 'nre/a María-Joan Maragall (ds) 1 2 . 0 0 ()atalunva-( ientre Obert (ds) 10 .00 l'la Farreras-Sant Jordi «B- (ds)
Aleví femení 10.15 Castcllbisbal-Avenylds)
Benjamí 13 .00 Pins Vallcs-Pms Vallès (ds) 12 .00 St. Jordi «A---Catalunva«B»(ds) 11 .00 Pla Farreras-Verdaguer (ds) 10 .00 Ferran (:iiia-Manstes Rubí (ds) 0 9 . 0 0 La Florcsta-Collserola (ds) 11 .00 R. Carmeli-Centre Obert (ds) 12 .00 Àgora-Santa Isjlx-I (ds) 10 .00 J Marjgjll-St. Jordi -B» (ds)
FUTBOL A-7
Femení 09 .00 Col. EICim-Àgora(ds) Ramon Llorcns-Júnior Uls)
Aleví 10.00 Col. Vedruna-KE Foin'i -B- (ds) 13.00 KK Foiró -A-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Avenylds) La Farga (descansat
Benjamí 10.(MICastellhisbal-Col. Kuropa (ds) 11.00 S. Lorenzo -B-Avenc « C (ds) 11.00 l'han -B-.-N. Terrassa (ds) 10.00 Ksc. Ribas-La Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol - B - S . Cristobal «C» (ds) 0«I.(MI Mira-sol -A-Júnior (dsl 0 9 . 0 0 San Cristobal « B - E E Foiró (ds) 1300 Avenv «B>.-Can Jofresa «A» (ds) 10.30 La Farga «A—I)osa Salesians (ds) 0 9 . 0 0 Avenv «A-O. Can Fatjó (ds) l'han «A» (descansa)
Prebenjamí 09 .00 Rubí-Agora T)» (ds) 11.30 St. IVre l.umen-St.Cngat «B» (ds) 10.00 Rubí -C-.Sant Cugat «A» (ds) 10.30 Júnior-Àgora -C • (dsl 12.00 Àgora «B-Pctit Estel (ds)
FUTBOL a-11
Masculí 09 .00 Col KlCim-Àgora (ds) 09 .00 Sabadcll-KK Foiró (ds)
Leonardo da \ inci tdescansal
Juvenil 1 0 . 0 0 C a n Fatjó-Angclcta Ferrer (ds)
Infantil 11.00 Castellnou-Avcny (ds! 12 .00 Thau-Pinartds)
Aleví 13.00 Rubí Nnrte «A-Sanu Isabel (ds) 12.00 Ferran Clua-Col. Kuropa (ds) 13.00 Joan Maragall-Montserrat (ds) 11.00 Les Planes-Rubí Norte «B» (dsl 09 .00 Col. Balmes-Joan Maragall (dsl 12.00 Liceo Politècnic-Pau (lasals (dsl
HANDBOL
Infantil 10.00 Arnau Cadell-Col. Carme ,-A» (ds) ll.OOAvenç-Blanxart(ds) 12.00 L. da Vinci-Manstes Rubí (ds) 11.00 Col. Carme «B-Col. \'iaró (ds) 0 9 . 0 0 R. y Cajal fm-Ctre. Obert t'm (ds)
Aleví 12.00 Ferran Clua «A-R. i Cajal -A» (ds) 11.00 Avenç «C-R. i Cajal «B» (ds) 10.00 Catalunya-Agustí Bartra (ds) 13.00 Ferran Clua «B-Avenc «B» (ds) 130.00 Avenv <• A - ( :<)l. Lumen (ds)
Benjamí 11 .00 J Maragall - B - K C I u a -C» (ds) 10.00Catalunya .<A-Stu. Isabel-B> (ds) 13.00 Torre Llebre-J. Maragall «A- (ds) 09 .00 Sta. Isabel ...V-Catalunya -B,- (ds) 12 .00 Aveny-Fertan Clua - B - (ds)
VOLEIBOL
Infantil femení 1 0 . 0 0 Col. Sagrat Cor-A. Ferrer (ds) 0 9 . 0 0 Col. Martí-KI Pinar (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Nicolau Copèrnic (ds)
Aleví 0 9 . 0 0 LaFloresta-FerranClua«B» (ds) 11.00 Cuit. Prktica-J. Maragall «B- (ds) 10.00 Joan Maragall «A-Les Planes (ds) 11.00 Ferran Clua »A»-K1 Pinar (ds) Pla Farreras (descansa)
FUTBOL SALA
Cadet
R 1 i :« l T
BÀSQUET
Infantil masculí Avenç-Centre Obert 54-20 Àgora descansa
Infantil femení Col. Carme «B-Àgora 39-11 l'K Sant Cugat descansa Aveni; descansa
Aleví masculí
Ferran Clua-Sant Jordi «A-- 12-64 Santa Isabel-l'ins Vallès 42-52 Regina Carmeli-Avenc 0-2 Centre Obcrt-Joan Maragall 72-41 Pureza Maria -St. Jordi «B» 29-28 Cütalunya-Pla Farreras 24-92
Aleví femení Avenç descansa
Benjamí Pins Vallès-Sant Jordi «A» 50-34 Pla Farreras-Pins Vallès 24-36 Aveny-Catalunya «B» 54-20 Ferran Clua-Verdaguer 20-60 La Floresta-Regina C'armeli 0-2 Agora-Collserola 20-22 Catalunya »A»-C.entre Obert 15-51 Joan Maragall-Santa Isabel 48-32
FUTBOL A-7
Femení Cavall Bemat-Júnior 2-1 PB Ramon Llorens-Agora A-ò
Aleví EE Foiró «B—J. Can Jofresa 2-2 Avenç-Schola «A» 1-4 Escola Ribas-EE Foiró «A» 2-5 Club Cimal-Col. La Farga 9-5 Mira-sol-M. Rubí «A» 3-4
Benjamí N. Terrassa «G»-Col. Europa 2-0 Avenç «C»-Maristes «B» 0-2 Thau «B»-San Lorenzo 2-0 La Farga «B»-Col. FI Cim 2-0 JoanXXllI «B»-Mira-sol «B- 0-2 Júnior-Escola Pia «A» 2-0 Viladecavalls-Mira-sol - B - 2-0 EE Foiró-Sagrat Cor 1-1 Dosa Salesians-Aveny «B» 0-2 Thau «A»-La Farga «A» 2-0
Prebenjamí Sant Cugat «A»-Sp. Rubí -<B» 2-0 Àgora «D—Liceo F^gara 2-0 Sant Cugat «B-Rubí FS 0-2 Àgora «C»-Roc Blanc 0-2 Àgora «Bo-Júninr 1-1
FUTBOL A l l
Masculí Àgora-JoanXXlll
FUTBOL SALA
Cadet Leonardo da Vinci-N. (xipèrnic 7-3 EEFoirtVKICim 2-0
Juvenil Frankfurt Aleman-A. Ferrer 1-1
Infantil Aveny-Rubí Norte 0-8 Thau-Bullidor 7-0
Aleví Rubí Norte «A—Ferran Clua 4-2 Joan Maragall-Santa Isabel 4-7
('. Montserrat-Col. Kuropa 4-6 Les Planes-Col. Balmes 2 4 L. Politècnic-Rubí Norte »B-. 2-10 Pau Gasals-Joan Maragall 2-()
HANDBOL
Infantil Blanxart-Arnau Cadell 22-21 Col. Carme «A»-Aveny 38-11 Rubí «A—Leonardo da Vinci 27-29 \'iaró-Col. Martí 2-0 Ct. Oben fm-Cultura Pràctica 9-14
Aleví P Casals .<A»-F. Clua «A- 0-8 Aveny -G—Verdaguer «A» 8-0 Catalunya-Ramon i Cajal «A» 5-3 F. Clua «B.-Ramon i Cajal «B- 6-2 Avenç »B»-Agustí Bartra 8-0 Aveny »A»-Col. Carme «A» 7-1
Benjamí Torre Llebre-Ferran Clua «B» 2-6
VOLEIBOL
Cadet femení Viladecavalls-CV Sant Cugat 2-0 Agora-Terrassa 1-2 CV Sant Cugat-IES Terrassa «A» 2-0
Infantil femení Angeleta Ferrer-CÀ)1. Martí 2-0 Kl Pinar-Rubi «B.. 0-2 Rubí «A..-Avenç 2-0 Agora-Les Planes 0-2 Angeleta Ferrer-Avenç 2-0
Aleví Joan Maragall « B ^ - I J Floresta 2-0 Les Planes-Cult. Pràctica 0-2 FI Pinar-Joan Maragall «A» 0-2 Pla Farreras-Ferran Clua «A» 2-0 Ferran (llua •-B» descansa
JOCS ESCOLARS
ESCACS
Resultats
I n f a n t i l m a s c u l í
3a Ronda
A. Adell-M. Carceller 0-1 À. Bonillo-R. Gómez 1-0 A. Galera-D. Rodan 1-0 F.Juàrez(descansa)
4a Ronda
A. Gakra-M. Carceller 0-1 R. Gómez-A. Adell 1/2 K. Juàrez-1). Roldan 1-0 A. Bonillo (descansa)
5a Ronda
A. Adell-K. Juàrez 1-0 M. Carceller-R. (iómez 1-0 À. Bonillo-A. Galera 1-0 I). Rold.in (descansa)
(MASSII II.ACIt)
Àlex Bonillo 4 punts Marc Carceller (A. FERRER) . .4 punts Albert Galera 3 punts Albert Adell . .(AVENÇ) . . . .2 1/2 punts E. Juàrez 1 punt Roger (iómez 1/2 punt David Roldan 0 punts
Infantil - Aleví- B j f m - Bj m s
3a Ronda
P. Massana-À. Carceller 1-0 A. Ayala-D. Fernàndez 1-0 L. Aceituno-M. Soria 0-1 A. Gonzàlez-M. Gili 1-0 P. Górriz-M. Tomàs 0-1
4a Ronda
P. Massana-A. Ayala 0-1 À. Garceller-M. Soria 1-0 D. Fernàndez-R Górriz 1-0 A. Gonzàlez-M. Tomàs 1-0 L. Aceituno-M. Gili 1-0
CI.ASSll-ICACIÓ
Pau Massana 3 punts Àlcx Carceller .(.J MARAGALL) .3 punts Albert Ayala 3 punts Dani l-'etnàndez 3 punts Marta Soria . .(P. i FARRERAS) . .2 punts Alba Gonzilez 2 punts L. Aceituno 2 punts Mireia Tomàs 2 punts Maria Gili 1 punt Pol Górriz . (P. i FARRERAS) . .0 punts
A l e v í m a s c u l í 3a Ronda
M. (Sóngora-P. Anter 1-0 A. Yera-A. Panadero 0-1 J. Aparicio-J. Said 0-1 P. Costa-R. Aguirre 1-0 S. Pereira-E. Gutiérrez 1-0 J. Nunez-À. Aceituno 0-1
4a Ronda
J. Said-M. Góngora 1-0 P. Anter-P. Costa 0-1 A. Panadero-S. Pereira 1-0 À Aceituno-J. Aparicio 0-1 R. Aguirre-A. Yera 0-1 E. Gutiérrez-J. Núnez 1-0
CI.\SSIIIC\(:II)
Pol Costa 4 punts Jamil Said (AVENÇ) 3 punts Albert Veta 3 punts Marc Góngora 3 punts Albert Panadero 3 punts Joan Aparicio 2 punts Sergio Pereira . . (AVENÇ).. .1 1/2 punts Alex Aceituno 1 1/2 punts Rubén Aguirre 1 punt J. Núnez 0 punts
HS4C4NTONS
M ^\ I Espectacles
Lultura 35
E x p o s i c i o n s
r.t\pii\iiió imlmi iipunt\ di mm mes tealttïtit* pe/ ïmtistti ui mi : itify u lluii·i Knn^ FO'IO V.ll / I.ARRO.SW l'ncte z/i comptar amh In presència de l'alcalde Lluís Recoder h 010. X. L.
Un emocionat Pep Blanes inaugura la seva "darrera exposició" al claustre El dibuixant santcugatenc és el protagonista d'una retrospectiva
T O M MONTENEGRO
El fet de coincidir l'exposició número vint-i-cinc en la seva trajectòria professional amb 1'"emblemàtic" any 2000 i amb el seu setantè aniversari ha empès Pep Blanes a prendre una decisió taxativa: no exposar mai més. Així ho
va confessar davant el nombrós públic assistent a Tacte d'inauguració de la retrospectiva 10 attys dibuixant amb grafit, que va tenir lloc dissabte passat a la Sala Capitular del claustre del Monestir. Blanes, que -segons diu- no deixarà "de dibuixar, però sí d'exposar", vol aprofitar aquest "dolç moment" per retirar-se, tot i que continuarà
vinculat al claustre, que ha estat casa seva "durant 28 anys". La inauguració va comptar amb les paraules de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i de Guiomar Anell en representació del Departament de Cultura de la Generalitat, per qui el dibuixant santcugatenc és "l'ànima del claustre", i va estar marcada per un emotiu
homenatge en forma de present que van brindar a Blanes els seus alumnes de dibuix, a través dels quals el dibuixant intenta "que no es perdi l'amor al dibuix".
Amb tot, els santcugatencs encara podran gaudir d'una mostra dels dibuixos més representatius de la seva producció dels darrers deu anys, a través de les 25 obres
-apunts i elaborats dibuixos en grafit-que fins al 19 d'abril exposa Blanes a la Sala Capitular. Marcats per la complexitat tècnica i per la recerca de la llum en el seu contacte amb la pedra, les obres del dibuixant tracten amb minuciositat els elements de la realitat, que en aquesta ocasió inclouen alguns dibuixos pertanyents a un viatge de l'artista a Hong Kong. Blanes, que es complau d'haver evolucionat sensiblement durant aquesta dècada de dibuix amb grafit, "amb un canvi en la pastosi-tat", ha aconseguit, segons Lluís Recoder, traslladar el seu caràcter "distès i amable" a les seves composicions.
A c t i v i t a t s
Oberta la convocatòria pels interessats
a participar al 3r Mercat a l'Esbart Els artistes hauran de passar a l'abril una preselecció
T. M. S. - Sant Cugat -
Mol t s s a n t c u g a t e n c s s ' e s tranyaran de veure el proper dissabte 1 d'abril una cua de p e r s o n e s a m b un parel l de quadres a la mà i esperant el seu torn, a la seu de l 'Esbart de Sant Cugat. Es tractarà dels
artistes que opten a participar en el Mercat a l 'Esbart , que, en la seva tercera edició, agruparà les obres d'artistes locals i d'arreu de Catalunya.
L 'act ivi tat es durà a t e rme ent re el 24 de juny i el 2 de juliol, coincidint, per tant, amb la celebració de la Festa Major de la ciutat, i hi participaran
els artistes que hagin estat pre-se lecc iona ts duran t aques ta primera convocatòria, que seran informats de la seva selecció abans del 17 d 'abril . Els p in tors hauran de p resen ta r dues obres representatives del seu treball, de mida mitjana, i sense cap c o n d i c i o n a m e n t temàtic, que serviran al jurat
per avaluar la quali tat de les diverses produccions.
Mercart a l 'Esbart és un popular autoservei de pintura de petit fomat organitzat precisam e n t per Pet i t Fo rma t , una empresa que és responsab le d 'una iniciativa similar a Vilafranca del Penedès , amb una trajectòria de dotze anys. L'activitat, que enguany es durà a terme per tercer any consecutiu, té la voluntat, segons Ramon Nadal, un dels responsables, "d'apropar l'art al públic" per mitjà d'obres pictòriques que es posaran a la venda amb " p r e u s mol t a s s e q u i b l e s " . M e r c a r t a l ' E s b a r t , a m é s ,
aposta per una renovació dels s is temes de comerciali tzació de l'art, facilitant "l 'accés dels m é s j o v e s " al m e r c a t de la plàstica contemporània . Enguany, la iniciativa proposa als part icipants seleccionats exposar una trentena d'obres que hauran d 'es tar e n l l e s t i d e s a principis de maig, i que es posaran a la venda a l 'Esbart de Sant Cugat al preu màxim de 29.000 pessetes. La participació en aquest cer tamen obliga, a més, a presentar una obra de mida més gran que servirà per identificar l'espai on s'exposaran les obres de cada artista.
Amat Finques Des de 1948
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00
36 Cultura ELS t CA1YFONS Divendres. >4 de marc del 2000
R e c i * r.
Abrams, Hàsler, Subirana i Torner commemoren els 5 0 anys d'Ossa Menor La llibreria Alexandria va organitzar divmdres una lectura poètica
T O M MONTF.NKCÍRO
- Sant Cugat -
Tres són autors que han publicat algun dels seus llibres a Ossa Menor, i un altre és un poeta santeu-gatenc. Sam Abrams, Jaume Subirana, Carles Torner i Rodolfo 1 làsler van acudir divendres a la llibreria Alexandria per fer la lectura d'alguns dels seus millors poemes, davant un públic nombrós que de seguida va deixar petit l'espai. L'acte, destinat a la commemoració dels 50 anys d'existència de la col·lecció d'Kdicions Proa, va ser conduït per Sam Abrams. l'el traductor i escriptor santeu-gatenc, més gran generacional-ment que els altres tres poetes, "Ossa Menor està definida per la diversitat i la qualitat" de les obres que ha editat, però sobretot per ser la "col·lecció més antiga de poesia en ca ta là" . Això "ha permès", segons Abrams, que hagi tingut ocasió de "publicar obra de tota mena d'autors". Salvador Es-priu, Josep Carner, Joan Vïnyoli o Joan Brossa són alguns dels clàssics de la literatura catalana que han passat per una col·lecció que, com va recordar Abrams, no ha dubtat a incloure també "autors molt joves", entre els quals hi ha Pep Tusanes Creus, darrer premi Carles Riba. Sam Abrams, que està preparant una antologia del poema en prosa català, va fer lectura d'alguns poemes inèdits i
Alfons Romero i Santi Cabassa escriuen sobre tines
teva aplegar força públic FOTO: EDUARD FARINYES
d'altres del seu únic llibre a la col·lecció, en què el poeta afronta "la realitat del món que ens envolta passada pel filtre de la poesia".
Idèntica tria per a la vetllada poètica va fer Jaume Subi rana , amb
Rodolfo Hàsler
presenta avui
menor és una col·lecció que "agafar el seu catàleg és fer una història de la poesia catalana". L'escriptor va recordar 1'"honor" que
suposa haver publicat molt jove a la col·lecció, aspecte en el qual coincideix amb
poemes inèdits, i 'Poemas de la rue de Carles Torner. d'altres correspo Amb una tra-
nents a El rastre Zurich \ amb Abrams jectòria similar < de l'animal més lliure, el seu últim llibre. Per Subirana, que construeix els poemes amb un llenguatge gairebé oral que li serveix per arribar a la transcendència a través del detall. Óssa
la de Subirana en el conreu de diversos gèneres li
teraris, Carles Torner va optar divendres per llegir poemes del darrer llibre que ha publicat a la col·lecció, en què tracta l'expe
riència de la guerra de Bòsnia. En els seus poemes, Torner connecta "l'horror de la neteja ètnica" que transcorre en un país molt proper amb la quotidianitat de la vida diària a Barcelona.
El santeugatenc Rodolf Hàsler va triar una selecció de poemes dels seus últims quatre llibres, amb la intenció de donar "una visió àmplia" de les seves inquietuds. L'autor castellà, que crea en els seus poemes un univers basat en "sensacions i intuïcions" mitjançant la sensualitat en el llenguatge i les imatges potents, presenta avui el seu darrer llibre, Poemas de la me de Zurich, també a la llibreria Alexandria.
L·i venèria és mi art oblidat /-.': h.. I:
L'art de construir tines ha estat un dels aspectes més oblidats en l'estudi de la ceràmica espanyola. Després de deu anys de recerca, els santeugatencs Alfons Romero i Santi Cabassa han publicat/// linajeria tradicional en la ceràmica es-pafwla, el primer de dos volums que va ser presentat divendres passat al Casal Cultural de Mira-sol. Segons Cabassa, aquesta obra era una aportació "necessària" per comprendre "l'ofici de gerrer", una activitat tradicional de zones productores de vi, d'oli i d'altres productes, que s'emmagatzemaven en grans contenidors ceràmics, i que a Sant Cugat va tenir com a últim personatge destacat Pere Arpí Massana, "l'últim gerrer" del municipi. L'acte va ser presentat per Emili Torner, director del Museu de Ceràmica de l'Atmetlla de Mar, el més important en l'àmbit espanyol, i va oferir al centenar d'assistents la possibilitat de conèixer la història, formes i usos de les tines, a través també de diapositives. / T. M. S. (SANT GUGAT)
A c t í v / f a f s
El concurs literari de Valldoreix s'ampliarà amb
un nou premi juvenil
T. M. S.
El concurs literari bianual que convoca l'Entitat Municipal Descen t ra l i t zada de Valldoreix (EMD) comptarà enguany amb un premi literari juvenil, segons la proposta de bases que ha presentat l'àrea de Serveis Personals de l 'EMD i que serà aprovada previsiblement en el ple d'aquest mes. EI nou premi, destinat als joves d'entre 12 i 17 anys i dotat amb 100.000 pessetes, estarà finançat íntegrament per un particular resident a Valldoreix, que, segons Mercè Calafell, vocal de l'àrea de Serveis Personals, ha volgut amb aquesta iniciativa "oferir l'oportunitat als joves de do
nar-se a conèixer escrivint en català", oportunitat que ell "no va tenir" durant l'etapa de la dictadura franquista.
La modalitat tradicional continuarà comptant amb el suport de Caixa de Terrassa, i, dotada amb 200.000 pessetes, no tindrà grans canvis pel que fa a les bases. Segons Calafell, al concurs, "de gran tradició", hi ha anat augmentant "el nombre de participants durant els darrers anys". Calafell assegura que la continuïtat marcarà també la tria dels membres del jurat, en què ja hi ha prevista la participació de Sílvia Aymerich, Josep Maria Gavín, Enric Lar-reula, a més de representants de diverses entitats del districte, fins a un total de sis membres.
E X p 0 S i C t o n s
Laporta rescata una variada multitud dels paisatges del seu inconscient a Rusinol
T. M. S. - Sant Cugat -
Jaume Laporta és un dels artistes habituals a la Sala Rusinol. Després de dos anys sense presentar obra nova a Sant Cugat, el pintor barceloní ha inaugurat recentment una mostra de les seves últimes pintures a l'espai santeugatenc. Sota el nom de Presencia dels meus paisatges, Laporta du a Rusinol una quarantena d'obres de l'últim any i, segons ell mateix diu, mostra "alguns dels paisatges que tenim soterrats a l'inconscient". L'artista ha volgut recrear en les composicions que presenta ara espais significatius de l'herència col·lectiva comuna, espais que van des del Cafè Zu
rich de Barcelona a anònims paisatges rurals, passant per la figura femenina, les labors i les composicions d'interior -algunes de les quals, personals bodegons, quasi prosaics. Un esment especial mereix també el recent interès que presenta Laporta pel barroc; el pintor novament interpreta la realitat al mateix temps que investiga i materialitza alguns dels elements que basteixen la nostra memòria.
Laporta destaca la "varietat dels temes" que presenta en aquesta mostra, la tercera individual a Rusinol, i declara el seu fort interès pel "tractament versàtil" de temes ben diferents. Segons afirma el mateix pintor, l 'element "bàsic" de la seva pintura "és la
Jaume Laporta FOTO: CEDIDA
forma, que és la que suporta el color, que és la pell del quadre". Amb aques tes eines, l 'artista aconsegueix composicions cap-tivadores, que tan bon punt emeten suavitat com potència, però que aconsegueixen interpretar els espais més acollidors de la ment humana.
ELS f CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Cultura 37
T e a t r 0
Les grans contradiccions humanes de 4Tots eren fills meus' a PAuditori Un excel·lent planter d'actors interpreta la tragèdia deMiller
E.C. - Sant Cugat -
LLI tragèdia va ser la protagonista de divendres passat al Tea-tre-Auditori. El muntatge Tots eren fills meus, basat en un text d'Arthur Miller i dirigit per Ferran Madico, va ser molt ben acollit pel públic santcugatenc, que va poder gaudir d'una brillant interpretació dels actors Carles Canut i Santi Ricard i de l'actriu Ju-lieta Serrano.
Ambientada en l'època de la postguerra, l'obra planteja una dura crítica de l'anomenat "somni americà" i de les persones que van aprofitar la Segona Guerra Mundial per enriquir-se. Aquest és el cas de la família protagonista, encapçalada per Carles Canut que representa el paper d 'un home que per diners i per mantenir la família, provoca la mort de 29 soldats utilitzant material defectuós per a la construcció d'avions. Amb una sòbria escenografia, Tots eren fills meus representa la confrontació q u e es
Canut, Ricard i Serrano van captivar el públic de! Teatn-Auditori F: F.. F.
produeix entre el fill -Santi Ricard- que defensa uns ideals, i el pare, que representa la figura de l'engany i la hipocresia. AI llarg de l'obra, els espectadors van poder presenciar tot el procés de trencament d'una estructura familiar aparentment sòlida però
construïda a partir de l'engany i de la mentida. "Crec que Ferran Madico ha volgut penetrar una proposta molt arriscada, ha volgut portat-ho pràcticament a la tragèdia", comentava Santi Ricard, "la veritat és que amb aquesta proposta ens ho passem molt bé".
Música
B'Net Marrakech convida aquesta nit a un viatge pel Marroc
T O M M O N T K N E G R O
- Sant Cugat -
Diuen que les seves actuacions e s d e v e n e n un t rànsi t embogit i extasiant. El grup de can tan t s be rbe r s B ' N e t Marrakech actuarà aquesta nit al Teatre-Auditori, dintre del cicle Músiques tielmón. Amb la cantant Malika com a centre d'atenció, el grup femení interpretarà un repertori - en t re el litúrgic i el profà- basat en e ls c an t s b e r b e r s i chet/ibi, acompanyats de percussions, violí i oud, el mateix que ha hipnotitzat espectadors de diversos escenaris d'arreu d 'Europa. Durant dues hores, i amb l 'extraordinària exuberància vocal de les seves components, B'Net Marrakech ("Les noies de Marràqueix") barregen les cançons de diverses tradicions de l'Àfrica negra sub-sahariana amb la tradició oral berber.
Durant l'espectacle, que inclou balls tradicionals i diversos elements tradicionals de la
B 'net Marrakech FOTO: CEDIDA
regió marroquina de Bouara, també destaca l'execució dels instruments de corda i de percussió, que acompanyen unes veus que s'han comparat, en experiència i intensitat, amb les de les g rans d a m e s de l blues.
C r í t i c a de t e a t r e
Tragèdia social filosòfica
Teatre TOTS EREN FILIÜ MEUS d'Art
hur Miller. Traducció de Quim Monzó. Direcció: Ferran Madico Repartiment: Vastes Canut, Julicta Se
rrano. Santi Ricart, Roser Camí, Oscar Rabadà'n, Pep Ferrer, Lina Lambcrt, Pere Anglas, Meritxell Sabaté i Joan Minguec.
Escenografia: Ocborah Chambers Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Albert Faura Uocidier. Teatre-Audicori. 17 de març
Miller va dedicar aquest "drama en ties actes" a Elia Kazan, el director que va estrenar la seva obra el 29 de gener de 1947. Aquestes dues mencions no són supèrflues: l'estructura de la peça en tres actes (tot i que Madico la presenta en dos) està basada en la clàssica presentació, nus i desenllaç. La conjunció d'autor i director ens porta als Et'Ade la postguerra, on els companys
EPUARP [ENKR
de viatge d'esquerrans com ells (no cal que tots fossin comunistes com assegurava el senador MacCarthy) intentaven des de l'escena i la pantalla, influir en una societat que evolucionava, després de la victòria militar que feia del seu país la primera potència del món, cap a una alienadora moral que tenia com a pilars bàsics els diners, la bellesa física i cl triomf peti qui peti, es a dir, el culte a l'individuatismo ferotge, característic d'una societat capitalista sense polir. Aquest crit d'alerta, aquest mirall ibsenià és en tota l'obra de Miller, des de L·i mort d'un viatjant fins a Les bruixes de Salem, passant per Panorama des del pont.
Sempre amb la necessitat d'alguns personatges per transcendir de la mediocritat i la maldat intrínseca de l'ésser humà, com quan Chris (extraordinari Santi Ricart) ti diu al seu pare joe Kcller (una interpretació memorable de Caries Canut): "ja sé que no ets pit
jor (|iic la majoria, però et creia millor". F.l drama presenta en el primer acte als personatges que van explicant en la mateixa unitat de temps, cl prestin i cl passat, els fets i els pressentiments, les veritats i les mentides ocultes, per configurar una situació en què l;i tragèdia comença a prendre forma per explotar al segon acte i deslliurar-se de les cadenes, en un efecte físic una mica eixordador de l'escenografia, que deixa caure les cadenes reals que suporten la plataforma per on es mouen els actors, i acabar en un tercer temps, que ens porta al tret alliberador (?), l'au-toimmolació de Kellcr (idèntica a La; mon d'un viatjant) i les paraules implacables en la seva simplicitat de la mare (una julieta Serrano impressionant) protegint el fill: "No. fill meu. No et creguis culpable. Oblida... Viu...". La resta del repartiment, molt bé, amb una menció espedal per a Roser Camí com a Ann.
IM veu del 'rantaor' català va passar per diversos 'palos' FOTO: E. FARINYES
Cant d'ahir i d'avui amb De la Tolea L'actuació de Miguel de la Tolea
dissabte passat a la Casa de Cultura va omplir l'espai santcugatenc d'algunes de les peces més ben cantades del panorama flamenc actual. El cantaor, que pro
vé d'una família de gran tradició flamenca, va actuar acompanyat de guitarra i percussió, amb una veu que barreja el cantejondo tradicional amb els ritmes més moderns. / T M. S. (SANT GÜGAT)
Musical M o n t s e r r a t C a l d u c h
PlilÉlilt-:!":!-
38 Cultura ELS J CANTONS Divendres,, 24de març del 2000
Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili
Recordant la darrera organista del Monestir i d'altres.
Amb una gran ce lebrac ió s'ha inaugurat l'orgue restaurat. Enhorabona! Però, com que a les grans coses generalment s'hi arriba gràcies i a través de les petites, heus-ne ací unes quantes més!
El 1989, el cardenal Jubany m'envià com a rector de Sant Pere, o el que és el mateix per a nosaltres, com a rector del Monestir. Ben aviat, en Josep Duch -ja_taspassat- em parlava d'una comiss ió proor-gue- , des de temps ben encallada. Per mi, en aquells moments la situació material de la parròquia tenia altres prioritats més urgents que les musicals. ( ) sigui: que la situació no estava per orgues. Resposta: més enllà ja en parlarem! Un primer record agraït, per tant, per a en Josep Duch: bon amic, bon fie-ligrès, enamorat de la música i del cant i bon dibuixant, autor del cartell del Mil·lenari,
amb aquell lema tan expressiu: "La Parròquia de Sant Pere, mil anys de vida a l'ombra del Monestir i en el cor del poble".
Un altre record, ben agraït -lligat amb l'orgue- se'l mereix la Matilde Parera de Gai-ve. Ella, en aquest món dels músics -sovint una mica com-plicadet (dit amb perdó)- era una joia! Mai conflictiva, amable, generosa, enamorada de la música... Tot acostant-se ja als noranta anys, seguia dient: "La música em fa jove". La vivia al Monestir i arreu. Tenia l'obsessió de la puntualitat: encara sembla que la vegi asseguda al pedrís de ta llot-geta, sempre mitja hora abans de l'hora. O bé: acompanyant algun COT de caramelles amb un acordió que pesava tant com ella.. .
L'orgue, ara restaurat, havia de sonar, al seu aire, fins al 1993. Després, arribaren les
• •
llargues obres fetes fora i dins l'església -perquè tot queia -i la corresponent polseguera acabà emmudint- lo del tot-Però , ja un parel l d 'anys abans, n'havíem adquirit ufl d'electrònic: per a una major proximitat al poble, per suplir un harmònium, que també ja feia anys que deia prou, i perquè a la Matilde cada dia li costava més enfilar-se campanar amunt. Fins a la gran balconada presidida pel rei dels instruments...
En tants anys, la Matilde, ^quantes celebracions litúrgiques deuria haver enriquit o quants milers de parelles de nuvis no devia haver alegrat a cops del vell orgue? Per a la darrera organista del Monestir, doncs - e n nom de tants-un altre record afectuós!
Però, a més , <;çom oblidar - D e s de la història- Mn. Anton Guillo, rector i músic mort tràgicament el 1936 en un re
volt de l'Arrabassada- i els vilatans que, amb un grapat de blat, de k mena que fos - e l s temps no anaven tan grassos-l'ajudaren a acabar-lo de fer possible cap allà el 1918?
I ja m é s ençà; un record agraït per a en Joan Aymerich -llavors alcalde de la ciutat-encarninant l'ttanònim espòn-sòr" cap a la parròquia, desencallant ia restauració, tantes vegades ajornada. Al P. Gabriel, que va continuar els tràmits per mi tot just iniciats. I, finalment, a Mn. Blai que, feliçment l'ha duta a bon terme amb ia traça, exigència i les peculiaritats, acostumades.
Que, tant de bo, des d'ara i ben afinadament, l'orgue del Monestir, ja no calli mai més!
L'escultura inèdita de Quicu Samsó, a Barcelona
T. M. S. - Sant Cugat -
El músic santeugatenc Quicu Samsó exposa aquests dics -i fins al 31 de març- una mostra de les seves escultures a la galeria I ,le-onart de Barcelona, l 'n total d'onze obres formen part de la mostra de l'artista, en la primera ocasió en què dóna a conèixer la seva producció escultòrica. Samsó, que ja havia exposat en dues ocasions part de la seva pintura, assegura que "prefereix l'escultura", que s'avé perfectament amb la seva manera de fer.
Samsó divideix les seves escultures en dos gnips: les realitzades sobre pedra, per a les quals opta per formes més pròximes a la figura humana, i sobre ferro, molt més abstractes, per a Ics quals utilitza fusta i cordills. Amb tot, l'artista no declara el seu interès per cap tema en concret, sinó que parteix de zero en cada obra. Com a músic, Quicu Samsó, que ha treballat amb Els Comediants i amb Lloll Beltran, entre d'altres, confessa que la música és la seva vida, però diu també que "a poc a poc" es va trobant bé amb l'escultura.
E x p o s i c i o n s
El pastel mediterrani de Felipe
Santamans arriba a l9 Espai Ribas Els colors lluminosos presideixen un conjunt de nus i bodegons
TOM M O N I KNKCRO
- Sant C m * -
"Santamans és un pintor que exposa molt poc". Aquestes són paraules de Lluís Ribas, el responsable de la galeria sota el nom tic la qual l'artista valencià Felipe Santamans va inaugurar dimarts passat una mostra de la seva darrera producció, caracteritzada per l'ús de la tècnica del pastel. És pel sentit d'aquestes paraules que el galcrista considera "un privilegi" poder presentar a Sant Cugat obres del que ell mateix considera "el millor artista en la tècnica del pastel que hi ha actualment en actiu a Espanya".
Santamans, que continua amb el conreu de nus femenins, alguns de dimensions enormes, i de bodegons, els tenies centrals de la seva producció, crea en la seva pintura atmosferes "molt delicades, però, al mateix temps, molt contundents, amb molta força i expressivitat", segons Ribas, ja que ha aconseguit imposar "la seva personalitat per sobre de
Ribas considera Santamans un dels millors artistes de pastel FOTO: X. /..
la matèria". Tant és així que el galcrista i artista santeugatenc considera que en Santamans el pastel "perd allò tou que acostuma a tenir sempre i arriba a tenir una força que fa que s'assembli a l'oli", i que "surt de la tela".
L'obra de Santamans, distin-
possiblement del perfeccionisme que presideix el seu treball-, adopta un el color mediterrani tan característic de la tradició andalusa, fruit dels seus estudis de Belles Arts a San Carlos, i ha pogut ser vista a espais d'art de Madrid, Brussel·les, París, en-
i: Espai Lluís Ribas ja és a Internet FOTO: XAVI LARROSA
Una subhasta i una pàgina web
gida per ser molt curta -a causa tre d'altres.
Dijous dia 16 va tenir lloc la primera subhasta del 2000 a l'Espai Ribas, a través de la qual es va posar a disposició dels socis i visitants de la galeria al voltant de quaranta obres d'autors com ara Danès Jordi. Sarsanedas o Thar-rats, entre d'altres. Segons el responsable de la iniciativa, Lluís Ribas, la subhasta "és una manera d'introduir i de fer participar el públic en el món de l'art".
D'altra banda, l'Espai Lluís Ribas ha obert una sucursal al ci-berespai, amb la creació d'es-
pailluisribas.com, la pàgina web de la galeria santeugatenca, en la qual l'espai vol "apropar-se encara més al seu públic", segons els seus responsables. En l'espai d'Internet es poden trobar informacions sobre les exposicions, veure el fons d'art de la galeria, accedir a la mostra que hi hagi en programa en cada moment i, fins i tot, comprar litografies de diversos autors, així com alguns dels llibres que s'han publicat sobre l'obra de Lluís Ribas. / T. M . S . ( S A N T G U G A T )
ÍLS I CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Cultura 39
H i s t è r i a émI m i c
Vaparició del TBO9
Al segle XIX ja existien a l'Estat espanyol nombroses revistes il·lustrades amb caricatures, acudits, etc. L'any 1900 va aparèixer la revista Àlbum de los nifíos, que va ser la primera a introduir la historieta com a mitjà d'expressió, si bé només com a complement. Després en van sorgir força més, entre les quals destacaríem Los muchachos, Gente menuda, Infància i En Patufet. Aquesta darrera, creada el 1904 i publicada en llengua catalana, que comptava amb la col·laboració de prestigiosos escriptors com en Josep M. Folch t Torres, i dibuixants com Opfe-so, Muntanyola, Castanys, etc , arribant a assolir tirades de 65.000 exemplars, per la qual cosa es va convertir en ets anys següents en escola d'idiomes per a diverses generacions de catalans. Però va ser entre el 1915 i 1920 que van aparèixer a Barcelona les revistes que van iniciar el camí que després seguirien nombroses publicacions. Dominguín (1915), Char-lot (1916) i TBO (1917), sent aquesta la que va anibar a marcar un tombant, el nom de ta qual -Tebeo- va servir per anomenar genèricament a totes les revistes d'historietes.
TBO va ser fundat per Artu-ro Sànchez, i va publicar el primer número el 17 de marc del 1917. TBO s'autodefineix en el seu editorial dient que vol ser "quelcom superficial, fàcil, alegre i divertit que sense ser vulgar, distregui i expansioni
T B O SCMIIIMS FESTIVO «FiltTU
4(. Donaz. portal* da TBO, n* 1, mttxa tfe 1917.
«e»a FOTO: CEDIDA
la joventut*. Queda clar que va encertar en els plantejaments. Els nou primers números van anar a càrrec fonamentalment de l'escriptor teatral Joaquín Arquer i del dibuixant Donaz, i a partir del número deu, va passar la responsabilitat de l'edició a mans de Joaquín Bui-gas Garriga, que, sense canviar els plantejaments inicials, va millorar substancialment la presentació i continguts, fent-se amb la col·laboració assídua d'Opisso, Urda, Méndez Àlva-rez, Benejam, Salvador Mestres, Valentín Castanys, etc, i aviat va adquirir un apogeu excepcional, arribant-se a aconseguir una tirada de 220.000 exemplars el 1935.
Al costat de la producció espanyola TBO va publicar oca
sionalment historietes estrangeres, entre les quals destacaven la de Me Nanus, titulada Newlyweds, així com The Lit-tle King de Soglow. En els primers números potser es va observar una preponderància de la quantitat per sobre de la qualitat, i es va publicar massa seccions per pàgina, fet que feia sensació d'aclaparament. No obstant això, l'elevat nombre de tirades va seguir augmentant, de manera que Joaquín Buigas es va decidirà partir del 1920 a llançar un suplement BB, adreçat especialment a Ics nenes, sent aquesta la primera publicació d'aquest gènere.
Bibliografia Historia del còmic espaàol:
1875-1939. Antonio Martin
Abel repassa els dilemes ètics de la genètica al'ANC
Abel presideix I'Institut Borja F..-X.L.
jPodem moralment fer tot el que resulta tècnicament possible en el camp de la genètica? Aquesta pregunta, superada en l'àmbit científic però de màxima actualitat en el debat social, va ser un dels principals aspectes sobre els quals va dissertar el doctoren Medicina i llicenciat en Teologia i Sociologia Francesc Abel en la seva conferència dijous passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Abel, que presideix l'Institut Borja de Bioètica, va fer un exhaustiu repàs per les diferents fases del treball ètic en relació amb la medicina i la modificació genètica, des de Ics tecnologies de la reproducció assistida als organismes transgènics, passant per l'enginyeria genètica. Per Abel, que ha estat un dels científics més destacats del Ken-nedy Institut nord-americà, és transcendental que la societat decideixi sobre els conflictes que està plantejant actualment la bioètica, ja que, segons diu, "estem posant pedaços a problemes que requereixen més profunditat de reflexió". / T M. S. (SANT CI GAT)
Motard torna a l'escola Montserrat Calduch
L'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch ha convidat novament Alain Motard, professor del Conservatori Superior de Música de París i Bor-deus, per impartir, una vegada més, un curs d'interpretació pia-nística. Les classes del mestre francès tindran lloc durant el cap de setmana del 6 al 8 d'abril, i hi participaran alumnes de grau superior de l'escola, tot i que la inscripció està oberta a alumnes d'altres centres, i, de fet, ja hi ha preinscrits alumnes de Manresa i Barcelona. Durant les classes, els alumnes aprofundiran en la interpretació de les obres de diferents compositors, per tal de "copsar el context en què es van escriure", segons afirma Montserrat Calduch / T. M. S. (SANT CUGAT)
Olivé participa al 'Saló de primavera' de Tolosa
Després del seu pas per la sala d'exposicions d'Encamp, la pintora santeugatenca Margarida Olivé inicia avui una mostra de les seves últimes creacions al Saló de primavera de Fenouillet-Tolosa, a França. Paisatges i natures mortes il·lustren els seus darrers quadres, caracteritzats per la recerca en les textures dels materials. / T. M. S. (SANT CUGAT)
C r í t i c a « fe c i n e m
Un home a la lluna
Pel·lícula: Man On The Moon Úirector. Milos Forman Actors: Jim Carrey, Danny De-
Vito, Gourtney Love Durada: 115 minuts
"No sóc un còmic. No explico acudits. Ni tan sols sé el que és divertit". Aquestes són paraules de l'humorista americà Andy Kaufman, que en la seva curta carrera va aconseguir tant l'admiració com el rebuig del públic al qual desconcertava i provocava obertament. lo t era part d'un hàbil càlcul o era obra d'un perfecte llunàtic? Ningú sembla capaç de respondre aquesta pregunta anys després. El director Milos Forman afe
geix amb Mart On The.Moon un retrat més a la seva galeria de personatges que, per una raó o una altra, s'aparten totalment de les regles establertes i sacsegen
ei seu entorn, marcat» diferències. Títolscom mtAfeuha çafií. sobrBelnidóédcmxitAmadmo Uescèndoi latry Ffyét&tei perfectes mostres de l'ittrÉPciÓ de Forman per aquests tipus uv dassmeabies quees mouen en* ae la genialicaít i ía bogeria.
S| FormanM estat el directesr ideal per realitzar la biografia d'aquest humorista, aquesta no es pot imaginar sense c o n t a r amb l'actor Jim Càrrec ÇStóiey
man actuant, tant a dias coma fora del set de rodatge, exactament com ell. El resultat és el d'una credibilitat total en un paper que no és gens fàcil perquè les transformacions són constants. Carrey ha ressuscitat Kaufman.
A banda de ser un film excel·lent en tots els conceptes, el més destacable de Man On
nt asèptica que dóna Forman. ^feiem el queia Kaufhian, fes fites més importants, les anècdo-tes que el van fer famós i les que el van conduir a ser rebutjat a través d'una enquesta pública. No s'anaiàza l'home ni les se-
: ves motivacions. No hi ha una • mterpretació de la seva conducta* de manera que l'espectador assisteix a l'espectacle i ha de
. treure conclusions per si mateix. ror-
iírittn deixa caure: alguna pista. La pel·lícula comença amb un engany i acaba amb un altre. I In parell d'escenes al començament i dues cap al final, quan Kaufman busca curació per la seva malaltia, poden apropar-nos a la seva realitat íntima. Qui hi ha sota la màscara d'un home que està satisfet quan la gent li xiula t l'insulta? Interessant.
LAPORTA •PRESÈNCIA DELS MEUS PAISATGES'
fins el 4 d'abril
sínol
«Znricri» Oli sobre tela. 81 x 8j cm
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
40 Cultura ELS ÍC4NTONS Divendres, >4 de marc del 2000
El r e p o r t a t g e
És impressionant, notable, valuosfssim... però el tenim tan a prop ! No valorem el Monestir perquè sempre ha sigut aquí al mig del poble, cèntric, nuclear, fonamental. Col lidint i topant amb la vida de la gent durant segles. Més o menys integrat, desconeguda la visió inèdita que s ofereix des del terrat.
Teulades i campanes? el Monestir amagat
"Sóc aquí per meravellar-me". (J. W.Goethe)
M A R I A N G K I . A ROVIRA
- Sant Cugat -
Kl Josep rebusca dins el feix de claus, fins que troba la que li obrirà la porta de les escales que menen al campanar. Vol ensenyar a uns amics les altures amagades de la gran església. Se l'estima com si fos el sagristà, les seves explicacions denoten l'admiració que li produeix el monument.
T'atures a la primera finestra de la torre, mires avall, passa la g e n t a t r a f e g a d a , i g n o r a n t s d'aquesta visió nova que pots tenir perquè has pujat fins aquí dalt. Escales amunt s'arriba a la plataforma posada per a la restauració de fa uns anys.
A tocar del cap hi tens les claus de volta, pedra rodona tallada que aguanta l'arcada del sostre. C e n t quilos sos ten in t el cel. Sant Benet és gravat a la primera clau, després la flor de vuit fulles amb el color verd pintat de fa tants segles. L'altra té esculpit l'abat oficiant, amb tots els detalls de l'altar, creu i calze. Hi queda una mica de color.
Ets damunt de les naus laterals dretes, hi ha un punt per on es veu l'alçada considerable de l'església romànica acabada amb
gòtic al c imbor i , la rosassa i aquests finestrals florejats que filtren el creixement desfilat del poble. La barana de la passarel·la la fa segura i fàcil. Esglaons amunt es passa un tram estret i fosc, només t 'envolten Ics pedres remuntades i bastides fa uns 700 anys. Afanys, secrets, goig, misèria i càntics s'amaguen incrustats a les dovelles.
El vell rellotge de 350 anys avui és revisat i engreixat pels companys del Josep, que en tenen cura; cada dos mesos ho fan, perquè els agrada que vagi a l'hora. Construït al Maresme segons un model anglès, estava aturat i espatllat. Ara la vella maquinària es mou, roda per roda, repassada pels dits d'or del rellotger. Expl iquen com se les van empescar per afinar-lo, corregir els vuit mil·límetres de diferència i tota la resta, que inclou imitar el fre d'un ascensor. Tot per amor a l'art.
Batalls i contrapesos pengen a la paret, pedres quadrades que es feren rodones de tant de picar i picar. Potser alguna havia sigut disparada per una catapulta. Potser una altra, picada per un romà. Si puges més escales arribaràs a les campanes, el martell picant quarts i hores, record del temps que passa sen
se possibilitat d'aturar-se. Graons amunt s'arriba al terrat, com e n ç a p e l s n e n s de l g r u p l'aventura. Passeres estretes, ca-minet d'un pam entre teulada i paret, i som als merlets, no la veiem però és la façana. Enllà, un fragment de volta de la gran i magnífica rosassa. Semblant a la del Pi i de Tarragona, són les més grosses.
Les teules són plenes de líquens, tranquils i solitaris. Encara podem anar més amunt , cap a la torre -pe r un petit pas-i tens el regal de la gran vista de tota la ciutat. Cases noves pertot, escampades, deslligades. Cotxes de joguina. El Monestir sota els teus peus, és ara teu, sòlid, petri, com si fos indestructible.
El Josep comenta les històries del temps de la Guerra Civil, q u a n hi havia el " p a r c " i el quiosc, conflictes i baralles. Una vegada a l'any s'enfilen fins a la campana més alta per revisar-ne el mecanisme, amb una petita escala penjada a l'aire. Amb un entusiasme juvenil de més de setanta anys.
Una altre Josep venia a mirar els desperfectes del campanar per les pluges intenses de fa 378 anys. Molt abans, el 1054, surt documentat per primera vega-
Vista de Coll Fava des del campanar del Monestir FOTO: CF.D/DA
da el castrum Octavianum. Al segle X era un alou termenat pel comte Sunyer... L'abat Odó responia l'estructuració comtal fent un front eclesiàstic contra el poder laic. Eren els inicis d'un gran poder, feudalisme que durà segles.
Històries explicades, històries perdudes. ^Com ha anat a parar dalt del terrat una planta de ta-perera que no abunda pels voltants? L'hi deuen haver dut els ocellls i hi ha fet un arrelament imposs ib le . ^Com és que es veuen tan sòlids els vitralls de tants segles? Altres peces de pedra tova s'esmicolen i es desfan, moltes són plenes de cargols i petxines. Hi ha parts que demanen una restauració urgent.
El centre de restauració és a prop, ocupant el claustre superior. Es veu que la Generalitat no té locals. (De fet en té molts, que no utilitza i en paga el llo
guer, segons van dir els diaris.) El cap de premsa manifestà que si als santeugatencs no els agrada tenir aquest centre aquí, és igual, això és un fet i no es qüestiona. Més o menys, que ens hi posem fulles.
Retornes a ras de terra, admires el meravellós retaule de Pere Serra, un dels quatre germans que donaren la imatge de la pintura gòtica catalana; superà el mestre Destorrents de qui fou aprenent . Al davant, el sòl és decorat amb els colors intensos d 'un vitrall, alegries de rojos i verds i blaus que ballen ací i enllà segons l'hora del dia, perquè un moment no és mai igual a un altre. Un refinament que tenim a mà, ja que no en tenim d'altres, com un llibre erudit i raríssim, El somni de Polífil (Hypnerotomachia Poliphili). Matisos d'enyor, somnis viatjant damunt d'un raig de sol.
Classe magistral de tant a la Casa de Cultura FOTO: A RXll'
Bustamante passa per Sant Cugat La soprano i pedagoga Carme
Bustamante va dur a terme dissabte passat, i per quarta vegada a la ciutat, una classe magistrat de cant a l'Aula Magna de l'Escola de Música Victòria dels Àngels.
A la classe, que va durar tot el dia, van participar-hi els alumnes de l'Aula de Cant de l 'Òpera de Cambra, dirigits per la soprano Mariona Benet i el pianista Eloi Jové. / T . M. S. (SANT CUGAT)
Els pianistes van tocar peces a quatre mans FOTO: XAVI IARROSA
Pianos a 'Una hora de música' L'Aula Magna de l'Escola Victò
ria dels Àngels va ser l'escenari dimarts passat d'un nou concert del cicle Una hora de música. Maria Lourdes i Lluís Pérez-Molina van interpretar composicions de
Debussy, Ravel, Lizst i Beetho-ven, en un programa tan variat com inusual, atès que els intèrprets van combinar execucions a quatre mans amb d'altres a dos pianos. / T. M. S. (SANT CUGAT)
Clàssic uneix guitarra i viola en un concert
Dintre de la seva habitual programació musical, el Clàssic de Sant Cugat proposa per aquest proper dissabte un concert original i distès de música clàssica protagonitzat per Anna Mora i Joan Gar-robé, que vol continuar amb la línia variada i de qualitat que s'ha marcat el local. El violoncel d'Anna Mora i la guitarra de Garrobé, un duet d'instruments "poc corrent d'escoltar junts", segons Mora, tenen previst interpretar un repertori basat en música barroca i romàntica en el primer acte, amb Vivaldi, Couperin i Txaikovski, per passar més tard a composicions més recents, com les corresponents a Falla i al jazzista Manel Camp, que precisament va actuar al Clàssic el 22 de gener passat. Tot amb la voluntat, segons Anna Mora, de realitzar un concert variat i de qualitat. / T M. S. (SANT CUGAT)
R S 4 CANTONS Divendres, 24de març de)'2000 41
V^fSE^
*Í* ' . ' Í$ I
Si ja estàs preparat,
a "la Caixa"
pots fer la millor carrera
professional
Si vols treballar en una de les entitats financeres més importants d'Europa,
ara tens una oportunitat única.
Busquem persones dinàmiques i amb il·lusió, que vulguin participar en un
projecte comú. Persones que tinguin habilitats comercials i iniciativa, i que
siguin capaces d'assumir responsabilitats i d'adaptar-se als canvis.
T'oferim incorporar-te a la nostra xarxa d'oficines, un any
de formació continuada en l'àmbit financer i interessants
condicions laborals.
"laC
Per participar en el procés de selecció, és imprescindible tenir acabat,
com a mínim, el primer cicle d'alguna d'aquestes carreres: Administració
i Direcció d'Empreses, Empresarials, Econòmiques, MBA, Dret,
Enginyeries, Turisme o Relacions Públiques.
Es valorarà l'experiència professional en activitats comercials
en el sector financer. Si t'interessa, entra al nostre web
(www.lacaixa.es) i trobaràs la sol·licitud de treball. Si ho
prefereixes, pots trucar al telèfon 93 495 39 90.
aixa
EIS 4 CANTONS
Economia 42 Dtzt'firfns. 24(li W(u\dt'i 2000
H i s e n d a
L'Ajuntament liquida els pressupostos amb un superàvit de 3 0 0 milions
Els grups d'esquerres suspenen la gestió econòmica del consistori el 1999 R K U A C C I Ó
- Sant Cugat -
Kl ple de l 'A jun t amen t va aprovar dilluns la liquidació del pressupost municipal i dels organismes au tònoms de l 'any passat, que es ranca amb un superàvit de 29K milions de pessetes. Amb aquesra aprovació, (pic va comptar amb l'oposició dels grups d'esquerra del consistori, 1 Ajuntament encara la redacció dels comptes de la ciutat per aquest any sumant dos exercicis amb balanç positiu. Segons el portaveu de Cil" al consistori. Pasqual d'Ossó, l'administració local ha estat capaç de seguir les principals línies dels pressupostos de 1999, continuant, a més, amb la positiva evolució tant de l 'endeutament com dels balanços dels organismes municipals autònoms, a excepció del Cent re Cultural, que tanca amb un balanç negatiu de 52 milions de pessetes per la falta de patrocini. Per Ossó, la millora dels ingressos corrents en 600 milions
Tant el PSC-PSOE mm IC-Vvan titllar la gestió econòmica de T equip de «tneni de "fi ai us" K)T(): X.I..
de pessetes, juntament amb un estalvi de la despesa corresponent a 114 milions, han aconseguit tancar els resul tats financers de l 'Ajuntament amb "un balanç totalment positiu", que situa el consistori "per davant dels objectius previstos al Pla Econòmic i Financer" de
1997. El portaveu del PSC-PSOE,
Pau Calsamiglia, considera, en canvi, que és precisament el fort increment dels ingressos l ' e lement que l 'equip de govern "no ha sabut aprofitar'", i un dels aspectes més negatius de la seva gestió. Segons Cal
samiglia, la hisenda municipal ha ingressat enguany més de 1.400 milions de pessetes per la via dels ingressos tributaris, a més d'uns altres 1.713 milions com a conseqüència de l'efecte de la baixada dels tipus d'interès, elements que haurien d'haver g e n e r a t un s u p e r à v i t
superior als 2.000 milions, segons el representant del PSC, enfront dels 300 milions presentats. Tant PSC-PSOE-com IC-V van suspendre la gestió municipal, que van qualificar de "fracàs", i, jun tament amb Esquerra Republicana, van expressar la seva preocupació per la poca capacitat de l'Ajuntam e n t de fer e fec t ius a lguns deutes pendents i de reduir les despeses. En aquest sentit, tots els grups del consistori van acollir amb interès la possibilitat de crear una unitat centralitzada de compres i contractacions. que repercutiria en una millora de l 'aprof i tament dels recursos de l 'Ajuntament.
Especialment crítics van estar també els grups de l'oposició respecte a ta manca de les inversions que s'havien de finançar amb la venda del patrimoni municipal i al deute bancari. Godàs va recordar q u e " l 'any v inen t s 'haurà de començar a amortitzar" el deute contre t amb La Caixa, d 'uns 6.000 milions de pessetes.
El representant del Partit Popular, Josep Martí, va advocar a favor d'una gestió "sostenible" dels o rgan i smes mun ic ipa l s autònoms. En el cas del Patronat Municipal d 'Educació, seria possible aconseguir, segons Martí, un increment del 30 al 40% de les places a les escoles bressol sense que això suposi una despesa a la ciutat.
Pascual d'Ossó
(CiU)
Un Balanç
"totalment positiu "
Convergència j Unió fa un | balanç "totalment posiau"dels I presu postos, doncs han ajudat
a "consolidar des de tots els i punts de vista" els comptes de i l'Ajuntament i les previsions ] del Pla Econòmic i Financer. j Ciu preveu que el 2000 l'en
deutament farà possible aconseguir majors ingressos.
Pau Calsamiglia
(PSC-PSOE)
"No s'ha aprofitat
Faugment dyingressos **
Pels socialistes, el balanç amaga una gestió negativa, que, rot i presentar un superàvit de 300 milions de pessetes, ha comptat amb uns "ingressos extres de més 2000 milions". traslladant fiscalment als ciutadans, a més, "la manca d'una gestió imaginativa". Pel PSC-PSOE. " es minusvaloren" els cobraments pendents..
J. Martí Garcia
<PP)
Per uns "organismes
autònoms sostenibles"
Des del Grup Popular, es posa l'accent en que cal iniciar plans per a la sostenibilitat dels organismes municipals autònoms, al marge de la tutela del consistori. Ei PP defensa Ja "necessitat" de crear un organisme centralitzat de compres i d'una "millora en la gestió recaptatòria de l'Ajuntament", que no perjudiqui les inversions.
Francesc Godàs
(IC-V)
"Ni ens hem endeuta^
ni hem invertit"
IC-V va posar en dubte que el superàvit d'enguany -"circumstanciar- indiqui que Sant Cugat sigui una ciutat "sostenible fiscalment ai marge del creixement urbanístic". Segons IC-V, ta recaptació millora "massa lentament", el que, amb una inversió "mínima", converteix en un "fracàs" lagesrió de l'Ajuntament.
Eduard Poniar
«Hi ha 2.800 milions »
El Grup d*Esquerra Republicana admet el "positiu" d'algunes dç íes dades presentades, tot i que troba "elements preocupant*", com ara els deutors pendents de cobrament o el control de la despesa. Per a ERC s'ha de revisar amb \ istes "a llarg termini" et Pla de Econòmic i Financer.
ETS /CANTONS Divendres, 24 He març del 2000 Economia 43
Les empreses; FUNERÀRIA MONTSERRAT TRUYOLS
Des de fa 22 anys la Funerària Montserrat Truyols s'encarrega de gestionar els últims tràmits dels santcugatencs en aquesta vida. Encara no fa dotze mesos es va inaugurar en les proximitats de l'Hospital General el tanatori, un servei imprescindible per a una ciutat de gairebé 60.000 habitants. La inversió va anar a compte de l'empresa de pompes fúnebres, que té una concessió de 50 anys. Tomàs Costa (Cerdanyola del Vallès, 1959), hereu i gerent d'aquesta empresa familiar, modèlica en el seu camp, dirigeix les pompes fúnebres de 18 municipis vallesans.
Tomàs Costa . Gerent _ _ _
"Actualment la família vol treure el difunt de casa com més aviat millor"
JOAN SORIANO
- Quant costa morir-se? - Les persones poden escollir
entre 17 models de taüts homologats que van de les 30.000 pessetes i escaig fins a les 600.000 pessetes. La diferència ent re cada model està al voltant de les 30.000 pessetes. El preu dels serveis inclou la caixa, el personal que va a tramitar, el personal que fa el trasllat al tanatori, el cotxe mortuori de l 'enterrament i el personal d'enterrament. El cost dels serveis està molt delimitat. Els marges estan en les corones, els recordatoris o la compra d'un panteó.
- Quina és la caixa que niés s'escull a Sant Cugat?
- Amb això et portes sorpreses fenomenals. De vegades vas a una casa d'alt nivell i t'agafen la caixa més senzilla. En canvi, vas a un piset que fa pena i es gasten el que volen. El terme mitjà està sobre unes 180.000 pessetes netes. •
- Hi ha algun col·lectiu que cuidi especialment el tema de la mort?
- Els gitanos tenen unes normes i un respecte molt estrictes. També els magrebins i els jueus. Els gitanos tenen predilecció pel cementiri de Santa Perpètua. A més, sempre porten els diners a mà.
- Les funeràries són tan bon negoci com sembla?
- Actualment els tanatoris són una inversió molt gran, el rendiment només es pot obtenir amb una llarga concessió.
- En un mes , quants enter -
Costa assegura que actualment la família del'difuntnomés ha de signare/s papers de/s tràmits FOTO \ l \RR<)\ i
raments es fan a Sant Cugat? - El promig de Sant Cugat està
sobre els 5 0 0 e n t e r r a m e n t s anuals. A Barcelona se'n fan més de 60 al dia.
"Per terme mitjà, els santcugatencs fan una
despesa de 180.000 pessetes en Vadquisició
d'un taüt"
— Sant Cugat és una població molt jove?
- Sí, les defuncions del municipi arriben a les 150 anuals, només el 30% dels enterraments que s'hi fan. Els altres són procedents d'altres poblacions de la rodalia. De tota manera, el nombre d'enterraments està molt re
lacionat amb l'existència d 'un hospital a la zona. A Sant Cugat hi ha l'Hospital General, que, com se sap, no funciona a ple rendiment.
— Els tanatoris es justifiquen per raons sanitàries?
- La raó ha estat donar un millor servei a la població, no existeix cap obligació ni legal ni sanitària. La idea de construir un tanatori a Sant Cugat és molt antiga. Però fins que es va localitzar un terreny que estigués a la vegada separat i a la vora del nucli residencial i amb mitjans de transport es va trigar gairebé sis anys. Abans els veïns de Sant Cugat havien de desplaçar-se als tanatoris de Cerdanyola (1983) o de Rubí (1995).
— Què vol dir exactament donar servei a la població?
- Els hàbits socials canvien. Abans el difunt restava a casa i la
família el vetllava tota la nit. Tothom volia tenir el difunt a casa. Amb els tanatoris, la gent ha anat canviant radicalment d'opinió. Ara es diu: "Com més aviat sur-
"El que és principal per als tanatoris és trobar el terreny per construir-los; ningú vol tenir-los
davant de casa"
ti de casa, millor". - P e r què? - Primer, els habitatges són més
petits. Moltes vegades els nens han vist la defunció de l'avi o del pare... i l 'endemà de l'enterrament ja es canvia l'habitació del difunt de dalt a baix per no tenir el penós record del traspàs. Se
gon, han canviat les normatives legals. Abans la vetlla s'havia de fer dins d'un tanatori de la mateixa població on havia mort. Des de fa dos anys, la família pot triar a quin tanatori i cementiri vol portar el difunt.
- L'empresa té la intenció de construir més tanatoris?
- Tenim previsions d'ampliar el de Cerdanyola perquè abasti la zona de Montcada i Barberà. L'al-tre estarà per la zona de Santa Perpètua i Palau de Plegamans.
- Els tanatoris també són instal·lacions maleïdes?
- Quan es mor un parent tothom vol el tanatori al costat de casa, però quan no tens cap defunció no vols que el cotxe de la funerària entri i surti per davant de casa. La tendència és construir els tanatoris a prop dels hospitals o del cementiri . El problema principal es trobar un terreny.
- Es fàcil per a una empresa de pompes fúnebres t robar mà d 'obra?
- Actualment , sí. El sou de l'empleat base es bo i, u més, la imatge de les funeràries s'ha desmitificat. Les instal·lacions, en general, han millorat arreu. L'única dificultat rau en el fet que hi ha gent que vol fer-ho, però no acaba d'adaptar-se.
- Els cotxes fúnebres es fabriquen en sèrie?
- En absolut. S'ha de comprar un cotxe normal i després portar-lo al carrosser. Per exemple, ara els Mercedes ja vénen amb la plataforma allargada, però tota la resta s'ha de fer de nou. A més, s'ha d'afegir el sistema de refrigeració per a la conservació del difunt. A preu de cost els cotxes mortuoris ja costen més de dos milions de pessetes. Els Mercedes, una vegada amb la carrosseria adaptada, van als deu milions de pessetes.
- Com estan els serveis a la resta d 'Europa?
- No ens podem queixar. Vam organitzar el trasllat d 'un jove francès mort a Montmeló en tres dies. En canvi, des que una funerària alemanya o francesa telefona per dir que ens porta un difunt passa més d'una setma-
P&E i B l ^ Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estaads • Producció Periodística
US 4 CANTONS
Immobiliària 44 DIVÍ n/Ires, J-l de miti( del JiW
A L Q U I L E R
• Piso nuevo C/ Orient (z. Monasterio) Superfície: 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2 banos, cocina-office, amplio y luminoso sal-com., armarios y focos empotrados, lavadero, calef. gas natural, suministros contratados, pàrking. Solo 6 vecinos.
97.000
• Piso C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., barïo completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al scrt, calef. gas natural y suministros contratados 65.000
'Endavallada. 2 1 bx • T*l. 93.5,
A L Q U I L E R • 65 m2. 2 habitaciones, terraza 16 m2, 5° con ascensor y vistas al Monasterio 69.000 • Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, vistas, todo exterior 70.000 • Pla del Vinyetc. 4 haitaciones, terraza 15 m2, salón 30 m2 y calefacción 102.000
V E N T A • Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 22M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 habitaciones desde 24,7 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M
Y MUCHÍSIMOS MAS, Ü L L À M A N O S YAÜ
C/ Valldoreix. 5 8 • Tel. 93 S 8 9 73 74 - 93 5 8 9 « 1 6 1
P I S O S EN V E N T A
• Z. Pollancreda Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., baho, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M
TORRES EN V E N T A
• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b„ aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 •- 48 M
• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M
IHWMSftfe bm-ki&kMM
A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y
calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calef.
Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.
Perfecto estado 100 .000 + gastos
V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,
vestidor, tavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bafio comp.
reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M
A N T • La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bafio
completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparaf.es y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc reform., bafio completo reform. y aseo, garaje
cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bafio completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bafio completo,
trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000
F I N j
ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio.
- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bafio . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1
Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 100.000
8»L©3 :0*;ïs./:.;R;;:«aGíàv;6smv^mm:?mmm
V E N T A S • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta
blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca 23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia,
estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52,5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase coc, lavad., bafio comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.
Buenos acabados 99 M
• Z. Centro. Tríplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante
y detràs 16>4 M
;!Àv^ Rius í Taule t . 3 3 *•! J«SO£lIiS&:9I?'* Wi
1 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M
1 Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M 1 Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M
> 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M
> 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M
' 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M
> 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M
Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 589 OO 66
I A T P I S O S • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors 19 M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina 35 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing 60 M • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) 44 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) 75 M
U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles 55 H • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.) 160 M
, , C / , S a » t * a i M t : R««t«à»»,3.«l..»...T!»l.«,»;3:..i6.7.a. XO 1 0 .
V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M
V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M
A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000
mj^mu^msmmti.-'A • Tel. 93 674 xz 41 - 93 674 13 6«
V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella"
Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baia: salón-comedor 50 m2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l s : 4 hab. dobles y 2 banos.
• Àtico en Parc Central 150 m2 de vivienda y 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, exc. vistas. Salón comedor 40 m2 con chimenea, coc.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite) con armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos. 2 plazas de pàrking y trastero. Comunidad con piscina y sala comunitària 76 M
• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, coc.-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp., 3 banos, mucho sol. Solo 8 vecinos. PI. de pàrking y trastero. Zona com. c/piscina . .50 M
A L Q U I L E R • Parc Central y Coll Fava. Pisos de alto standing.
I M M O B I L I A fl V E N D E S
• Parc Central. Baixos 90 m2, terrassa 40 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster, z. com. i piscina 46 M
• Parc Central. Baixos amb jardí. 100 m2, jardí 120 m2, 3 dorm., pàrquing i traster 50 M
• Dúplex Centre. 220 m2, 5 dorm., 3 banys, parquet, calefacció i pàrquing 90 M
• Unifamiliar Mira-sol. En construcció. Vivenda 220 m2 i solar 430 m2 63 M
• Casa poble. 130 m2, convertida en local comerciaL Sortida de fums. EN VENDA 0 LLOGUER.
• Local Z. Centre. Nou a estrenar, 30 m2 19,5 M
L L O G U E R S
• Adossada Can Picanyol 240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi pàrquing i piscina 250.000
H E R F I N Q U E S Lí PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor,
calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva .promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados
l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,
puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,
calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.
Impecable. Para entrat a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos
comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M
Cerva«t«s. s a . Rubí * TeU 93 697 45 62
PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. CeUer. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M
TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estadón. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y pisdna comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/pisdna 67 M • 014 - A estrenar. Z. residendal diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M
mm:mm*maími*mv&, » * TM&<9wm&7i:<m so - 93 5»9 s» 43
I M D E S A VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal-com., corina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • Pt Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.
pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.
c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,
terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con pisdna. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio
con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con pisdna. Magnífkas vistas. Solar 1.700 m2 110 M
• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M
'HM
*MiB ^m . I J M l · l M l J VENDES
• Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 40,5 M
• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M
• Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, sató-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974 31,5 M
• Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24 M
• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M
• Pinar. Unifam. en construcdó, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pLC-943 60 M
•Dòs-:tfe::Maïg,..,2:5.:iÏTiíl;i:: 9 3 5 8 9 8 4 OO
J LLOGUERS
• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat. Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) 75.000 • Pis a prop estadó. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó 90.000
VENDES
• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estadó. 3 hab., bany, terrassa, calefacdó, reformat. 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estadó, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M
Valldoreix. 6 0 * T«L 9 3 6 7 4 67 15 ,- 9 3 5 « 9 3 3 6 8
I N M A VENDES
• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, salo 30 rr»2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Adossada z. St Domènec. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2 i 2 pi pàrquing . 39,9 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estadó, 4 domi., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster 65 M • Torre d a t Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm.. 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estadó. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys, calef. gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER
F I N I D E N T E
N U E V A P R O M O C I Ò N
• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + e s t u d i o
• Acabados de 1 ' calidad
DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.
Castillelos. 3 1 - Tel. 93 6 7 5 18 4 8
R I V E R I M M O B . & S U U • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo,
lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero,
aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-
office, 2 pk, trast., lavad-, 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2
banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,
reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,
lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/pisdna 84,9 M
Plaça Octavià. 4 - 9 3 5 8 9 5 4 54 • 93 6 7 4 8 4 0 3
LLOGUERS
• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí 62.000
• Pg. Mimosa (La Floresta). Casa unifam. 110 m2, jardí 200, 3 hab., cuina i 2 ba. perf. cond.. 160.0000
• C/ Gorina. 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 60.000
• C/ Rosselló. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 58.000
• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 54.000
• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000
• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2 155.000
Av. Lluís Companys, 22 • Tel. 93 6 7 4 14 9 1 - 93 674 14 97
T I L ._ .. ._ , Jt VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,
salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,
cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instaladones, gran
terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER
Villa, 1 - local 8 (entra.U per Or. Murillo, 21) * Tel. 93 674 8 8 OI
VENTAS
• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bafio + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M
• Sant Cugat. Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior 65 M
• Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M
.ÍÏSfcÉl^lMii*^*^^^^
LLOGUERS
PISOS • Apartament. Al costat del Monestir . . .55.000 • Ocasió! Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2
b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000
LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.
• Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments
donats d'alta 70.000
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.
VENDES
• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,5 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M
:.:R»sst«*a« del ç«mm:$mm:wm.im& mn^m
M A VENDA PISOS • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribataliada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet z.
comunitària a/pisdna i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M • Ref. 137. 4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i pisdna 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 19,9 M
VENDA CASES I TORRES • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M
Dr. Murillo, 6 . Sant Cuqat » Tel. 93 6 7 5 6 2 75
- impresa germana espanola de Servicios Inmobiliaríos -
TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.
Nuestra selecrión cuida espedatmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares basfcos:
• Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-OiagonaL Sant Just
SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros dientes? Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.
HíMOS ALOJADO A HÀS DE 100 FAMÍUAS EXTtANJíRAS A SANT CUGAT
Beltran t RÓzoide. 8 . Barcelona • Tel. 93 2 0 4 55 20
46 Salut ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del2000
Medicina i Salut GUIA MEDICA
Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a VMa, 49. « 93 674 48 72
Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera), aparell digestiu. ASC-Prewasa-Sanitas. Av. Torre Blanca,2-8,2n. Al. « 93 589 47 00
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. « 9 3 674 15 26
Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica, Wlluns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5.1r 3a. 0 9367463 29 9 9 3 589 64 83
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8. 2a planta, desp e-9. « 93 589 43 57 « 93 589 43 58
Geriatria G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 67408 Ó*
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de ma-lafts, ajuda a la Dar, trastorns espacials. Salut i reserves a dorracS. Av. Torre Hanca. 2-8,3r, desp. 11 i 12. «93 5603967
TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, rnelara cròniCB o convalescents, a qualsevol hora def dia o la nit. Sistema sen-z», ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7
Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hoslench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20.1 r 3a « 93 674 7 2 1 6
Ecomedicina Laboratoris AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico « 93 675 63 39
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rustnoi. 17, baixos. « 9 3 589 6 0 55
Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Fiatc. Previosa, Mútua HGC. Urg. 24 h, domicM.
«935893926 «609 331080
Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vanes adcrrictt-rnútuei. Major, 36, 2n. t r 9 3 674 0 0 25
Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6
Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN V&À .Winterthur - Previasa - Assistència sa-nítària Mediftac. Francesc Moragas, 46. ent. 2a. » 93 675 48 53
Pediatria
Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, I r2a « 9 3 589 7 0 4 0
CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2 8.2n A, despatx & tr 589 03 96 «6752212
CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió. 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 72 40
DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, eatxne « 9 3 674 23 35
CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major. 23 - 25. 1r3a « 93 675 64 77
J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Mores convingudes. Rbla. RibataHada. 20. 1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37
DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavaflada, 21. 1r. « 9 3 5 8 9 29 95 « 93 674 20 79
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 418 48 48
INSTITUT PStCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87
M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. » 93 674 15 26 « 93 674 01 47
Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t la . « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 674 74 09 Particular
DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07
CLÍNICA DENTAL i i i d
Major, 2 3 - 2 5 , 1 er 3a
Tel 9 3 6 7 5 6 4 77
Sant Cugat
Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu ortesïs, plantilles ortopèdiques, paptiomes. cirurgia det peu. Hores convingudes. 0 93 589 6 3 13 « 6 2 9 16 95 36
Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicolog»n, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 40 51
Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasà, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 569 1 8 8 8
DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatolòQica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 674 4 3 4 6 « 93 589 0 5 34
; « « * « * * * * * * * * * « t * <
Consell de la setmana:
Entre les molèsties més importants que es presenten al llarg del procés digestiu destaquen les següents:
Aerofàgia Es produeix quan amb l'aliment s'introdueix aire a l'estómac, que s'acumula i provoca ganes d'eructar i una sensació d'inflament. Per això s'ha d'evitar menjar molt depressa, parlar mentre es menja i prendre begudes amb gas.
Cremor. Es produeix per un reflux del material contingut a l'estómac cap a l'esòfag i es manifesta amb una sensació de coentor i acidesa, sobretot després de menjar. Quan es presenta ocasionalment després d'un àpat copiós no és preocupant, perquè l'estómac haurà treballat una mica forçat. Però si la cremor apareix sovint, especialment en canviar de posició mentre es dorm, podria tractar-se d'un mal funcionament de la vàlvula que comunica l'estómac amb l'esòfag, la qual permetria que part de l'àcid contingut a l'estómac pugés cap a l'esòfag.
Dispèpsfa. Es tracta de la mala digestió alterada o viciada que es produeix per la forma concreta de l'estómac i es percep a la meitat alta del ventre. A més de dificultar-ne el buidatge, origina altres molèsties com ara pesantor, inflament, nàusees, mal de cap, etc.
Divertkulosi. Es produeix per un consum insuficient de fibra i és una de les causes més comunes del deteriorament de les parets intestinals, del budell gros, generalment.
Dolor. Pot presentar-se juntament amb la cremor i ho sol fer després de menjar. També es manifesta quan existeix úlcera gàstrica, i apareix normalment
L'aparell digestiu (II)
en dejú. De la mateixa manera, l'ansietat i l'estrès poden provocar dolor d'estómac.
Halitosi. És el mal alè que produeixen determinades bactèries en desprendre un gas d'olor desagradable. Apareixen per alguna deficiència en la higiene bucal o per problemes dentals que afavoreixen l'acumulació de residus det menjar en la boca. El desenvolupament de microorganismes també pot derivar en infeccions del nas i faringe.
Però existeix un altre motiu que es desenvolupa en el mateix estómac quan l'aliment s'acumula i afavoreix el creixement de microorganismes, per causa d'ingerir aliments pesats o menjars irregulars. Es tracta, doncs, de consumir aliments molt lleugers que es paeixin ràpidament i en alguns casos haurà d'intervenir-hi el metge i prescriure algun antibiòtic que elimini les bactèries responsables.
indigestió.. Apareix per la indigestió de virus o bactèries que puguin infectar els aliments, o per la ingestió de menjars massa abundants i hipercalòrics. L'aliment es bloqueja a l'estómac i no prossegueix el seu camí cap a l'intestí.
Úlcera. En fa seva formació hi intervenen factors locals (secreció àcida, barrera mucosa i isquèmia), constitucionals i d'habituds. Es manifesta amb cremor en temporades estacionals, que es calma en ingerir aliments. Pot presentar complicacions més o menys greus, com ara la perforació i l'estrenyiment pilòric. El tractament que s'ha de seguir consistirà a fer repòs, dieta adequada i a prendre antiàcids, protectors de la mucosa o antisecrectors. I com a última solució, es pot recórrer a la intervenció quirúrgica.
Airïa Hi col·laboren:
Or. ItSÚS CAUNIgR: Pediatra, Gwtroenteròleg
EVA M* da LA «SA: Loeornoa infantil
ShVIA LLUMÀ: Psicòloga inlantojuvenil
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
| MASAJE TERAPÉUTICO
REFLEXOLOGÍA
KINESIOLOGÍA
IRIDOLOGÍA
LAyuT imiento Té'l. 93 675 63 39 I
HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA
Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097
Rbla. Ribatallada, 20 • 1er3a Tel. 93 674 72 16
Si vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon
-^mmw^^^W^^^ *
ELS / C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000 Estètica 47
Estètica i Bellesa l'article: Les ungles
Que les mans es mostrin impecables és l'ideal de tota dona, especialment quan ('ocasió demana un toc* immillorable. Concretament les ungles són un punt d'atenció per tenir molt en compte.
LA CURA PRÈVIA Les mans reben diferents agressions externes que tes envelleix i deshidrata, com ara l'ús de detergents, els raigs ultraviolats, etc. Per això heu d'emprar sabons suaus amb un pH adequat, emprar guants elàstics per a les feines domèstiques, realitzar una exfoliació per eliminar les cèl·lules mortes un cop per setmana i hidratar-les tan sovint com es rentin. A partir dels 35 anys apliqueu un tipus de crema més hidratant i que incorpori vitamines i filtres solars per retardar l'envelliment i queratina per enfortir i prote* gir les ungles. Si la fragilitat d'aquestes és prou important podeu se* guir un tractament per enfortir-les a base de proteïnes reparadores. A banda de mostrar-se fortes han d'estar fiidratades ja que, igual que els cabells, contenen queratina. Si en falta, s'haurà de seguir un tractament continuat perquè en reforcí el creixement i cobreixi la mancança d'aigua a la còrnia. Si apareixen esgrogueïdes pel pas dels anys, per contacte amb pigments químics o per espessiment de ta queratina, apliqueu un protector d'ungles que evitarà que la còrnia de l'ungla s'impregni de cap producte. També és aconsellable per les que són fràgils perquè les enforteixi i es fixí millor la laca de color.
LA MANICURA
La forma Un cop les mans estiguin netes i ben seques, doneu forma a les ungles amb una tlima de cartró, mai de metall. Comenceu del centre cap als costats, en els dos sentits, i acabeu amb uns lleugers tocs perquè siguin ben regulars. Les llimes polidores de dues cares serveixen per afinar i eliminar tes irregularitats (per la part rugosa, un cop al mes) t per aportar-hi brillantor (cara fina, sempre que es vulgui). Doneu-los una forma quadrada o lleugerament arrodonida, que són les que es porten. Però penseu que la forma ovalada de les ungles allarga visualment les mans, mentre que la quadrada les escurça.
Les cutícules Són les pells antiestètiques que envolten les ungles, sense les quals les mans semblen més netes i acurades. El procediment correcte per eliminar-les és sub-mergir-les en aigua tèbia per estovar-les, assecar-les, aplicar-los un producte llevacutícules i retira r-les cap enrere amb un palet de taronger o un raspatlet. Hi altres aspectes que s'han de considerar: • Mai s'han de tallar, si són molt dures i espesses, les
heu de suavitzar, però com que segurament no desapareixeran, retireu-tes cap endins amb el pa-' tet. Recordeu que existeix un producte amargós que dissuadeix def desig de mossegar-se les un-' gles i pells.
• Suavitzeu la grossor perquè la seva pell no s'assequi massa, apliqueu-hi cada dia una gota d'oli, de 3 a 5 minuts, seguit d'un massatge.
• Quan siguin massa dures estoveu-les amb aigua sabonosa tèbia i deixeu fa mà en una infusió durant 2 o 3 minuts. Finalment apliqueu-hi unes gotes de Hevacutícules,
• Si estan enganxades a unamena de làmina fina; «s* pareu-les amb compte, apliqueu-hi llevacutícules I al cap d'uns quants minuts retireu tes petis amb el palet de fusta.
• Inhibiu-ne el creixement amb uf\ llevsacutfeufes q&e en freni la regeneració cutània, al temps que n'estoven i en suavitzen la pell.
Els colors La norma general aconsella que el color d'ungles combini amb el de l'ombra d'ulls o el color dels llavis, mentre que les últimes tendències es mouen entre la sofisticació i la naturalitat. Es porten tons que fins ara eren impensables: verds poma, grocs, etc; també es pot jugar amb dues tonalitats cSfeçents, contrastades o complementàries: ce-test amb blau fosc, blanc i negre, etc. Però si us apunteu als colors pàl·lids o terra, sempre encertareu, ja que resulten neutres i sempre acaben coordinant amb algun complement de la roba o el maquillatge. Els de colors foscos, també d'actualitat, són ideals per a les sortides nocturnes. Si el que interessa és que, prescindint de modes, sigui com més afavoridor millor, convindrà tenir en compte el següent:
• La gamma dels beix i tots els blancs harmonitzen amb les pells blanques.
• Ets transparents i nacrats només serveixen per a ungles impecables; en cas contrari, escolliu-ne un de beix.
• Els roses pàl·lids queden molt bé per a pells mats o fosques.
• Els vermells vius ressalten sobre les pells molt blanques o molt fosques.
• Els tons cirera han d'aplicar-se sobre ungles curtes i pells blanques.
• Els tons molt foscos afavoreixen les pells blanques. Després d'aplicar, si convé, el producte enduridor o protector, pinteu les ungles amb una pinzellada central i seguida d'una a cada banda. Deixeu-les assecar d' 1 a 3 minuts i apliqueu-hi una segona capa. Es pot acabar amb una laca fixadora o transparent, que hi aportarà brillantor. Els últims esmalts, però, permeten un bon acabat i amb ün assecat raptí. A més a més, recordeu que existeix un esprai que asseca a l'instant.
Manicura francesa J3óna una èriatge polida i deficada com cap altra. Es treballa amb esmalt rosa, beix o transparent tota l'ungla. Un cop seca, es pinta l'extrem de l'ungla amb esmalt blanc, pinzeilant en sentit transversal i ben carregat pet cobrir l'angle d'una sola passada.
LAPEDIOJfiA Es retiren les dureses i pells mortes massa^ant els peus humits amb gel exfoliant. També es poden retirar les caSosrtats amb una llima especial o una pedra tosca. Després, per descongestionar efe peus, se submergeixen de 10 a 15 minuts en aigua amb sals relaxants.
- Seguidament caldrà treure les cutícules, col·locar uns separadors entres els dits per facilitar la feina i pintar-ne tes ungles, tal com es fa amb les de les mans.
p e r r u q u e r s
PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM
Al servei de Sant Cugat des de 1955
93 589 60 88 CV Francesc Moragas, 23 bis l e r
08190 Sant Cugat del Vallès
ToT CAbEll Tot pel teu cabell
Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria
TOT PEU A TU ALS MILLOR PREUS
C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS
\K • Tractaments corporals
Micropigmentoció • Tatuatges
C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
m centre d'estètica
C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès
Massatge biosmòtic Centre SPA Quiromassatge ^ ^ ^ ^
Aromateràpia iBJ) Safut
Hidroteràpia tfF ^atUTUÍ' Tractament natural pels peus I I I , - / -
Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals
matis
Sant Cugat del Vallès
Tractament de fangoteràpla I atgoterapta pan
ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis
acne psoriasis
artrosis
artritis
ceMulitis i aprimament
Cl Les domes, 11 (cant pi. Pare San) Tel. 656890149
uff-Cor»fVo/
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
Cí Esperanto, 12 int. D Tel 93 589 23 43
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82
el consell: Els pros i els contres
A favor
• laslaques d'ungles clares fan que fes mans semblin més llargues.
• tes ungles arrodonides i curtes creen una mà dinàmica i jove.
• Us ungies llargues i esmolades donen un aspecte més sofisticat a jamà.
• ta manicura francesa estSitza uns dits curts.
• Pintar l'interior de cada ungla amb llapis blanc proporciona un aspecte de pulcritud alhora que tes ressalta. Només es recomana, però, per a les ungies que s'acaben pintant
• Recentment ha aparegut un cor
rector de manicura que es presenta en forma de retulador amb punta ergonòmica i que incorpora acetona per esborrar l'esmalt que ha sortit de l'espai natural.
En contra
• Les. laques d'ungles de color fosc escurcen visualment ete dits
» No és bo portar tes ungles sempre pintades. De tant en tant s'han de deixar dos dies sense pin-tura per mantenír-tes sanes.
* Elsesrnalts de festa que incorporen rxirpurina poden ressecar teu-gerament tes ungles*
48 Gastronomia E L S 4 CArVTONS Dwendrts, 24 de matx tiri 2000
La cuina de casa BAR. REST. ARNAU
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
EL CASINET
Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans •
LA JUONENCA
Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans
BAR BOKATA EL JORDI'S
Plana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 93 5891972 93 67411 18 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans
BACCO EL MESÓN
Manel Farrés, 97 Placa Octavià, 6 93 674 3069 93 67410 47 Menú diari i piaes Braseria i cuina de mercat
BAR MELMELADA EL PUNT
Valldoreix, 56 Sabadell, 41 93 5891185 670 594001 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars
BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA
LA JUONENCA
Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria
LA MASIA
Av. tes Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana
Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans
CABASSA CASTANO
Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat
Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts
LA PASTA BOIXA
Av. Uuis Companys, 24 9367515 03 Pizzeria, creperia
MAS ROIG
Placa Mas Roig, 4 936750086 Xai, entrecot a la brasa
GRANJA AUGUSTA
Plaça Augusta, 4 93S8988 90 Cafeteria
PA I PA
Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes
CAN EDO
Lleó XIII 93 692 2424 Carn a la brasa i calçots
ITALIANS
Sant Bonaventura, 6 93 674 6433 Menú diari
CAN BARATA
Ora. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre
LA CANTONADA
Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
CAN CASOLETA LA GRANJA
TORRADA GRILL
Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa
Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
CABALLU PETIT
Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 5246 Cuina casolana
LA JUONENCA
Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria
l a r e c e p t a (le \\. Àngels Qiuidra.s Espinacs a la crema
Ingredients:
-1 kg d'espinacs
- t cull. de mantega - 1/4 litre de llet
-1 cull. de Maizena
- pebre blanc -5a l
- llesques de pa
Elaboració: Bulliu bé eís espinacs sense els tronxos (poden ser cor\gelats),afegiu-hi la sal i un cop estiguin tous, escorreu-los fins que quedin ben desfets.
En una cassola a part s'hi posa la mantega, la Maizena, la llet freda i es remena bé. Tot seguit s'hi tiren els espinacs, que s'aniran coent sense deixar de remenar. S'hi pot afegir un pessic de pebre blanc. Se serveix amb unes llesquetes de pa fregit que s'enfonsen en els espinacs. Aquesta crema també pot acompanyar (a carn feta al forn.
Consell: Recordeu que els espinacs, un cop cuits, queden molt reduïts. Perquè quedin ben eixuts, eís podeu agafar amb un colador i aixafar-los amb una mà de morter. També els podeu exprémer amb ies mans ben netes.
B M * RESTAURANT
y f i J . PI. IVn- San. <>
««, iMrrrut Vi'Ul
<, M. >r.i :>H'> 71 7 I
ESPECIALITAT EN BRASA
Carn* iScrdurrs Iira-;i
C ( <><|iit> xapa la
CarsoU a la l launa
LA M A S I A
l l i t ( I I I O I
Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.
Tel. 93 589 34 45
EL CASINET RESTAURANT
Menú diari i entrepans
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01
ROSTIDOR A LLENYA
OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR
ètw*mi wèmtmm&bSmMtti^m&jtsm
Sant Martí, 9 t*$tm**iCAnc*BV*ojA) Tel. 93 589 82 75
per carn de la bona
Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 Ó74 12 85
•
Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65
l i
Mercat Pere San Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47
;'HHr}
a $É^mw'
r^§*, *AJ PA«0 •v ÏL^ ^ V *H<M<f f íf «f
x >^>j ***" ' MJ^
Mt' W M «»< M> **
1 t ' Cl ">$ 1.1,. < . V «*' UM>]
RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bollaterra
Com si fos de tota la vida
la xocolata... <f fvfK
ois entrepans... ^ f v f f i
oi cafè... S H f K
loi pastos... f f v f f i
oi suís... * K # H
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
PI. Barcelona 93 675 52 46
Tasta la nova carta Sopars d'empresa
HI Jteaún Bar Restaurant
Tota u n a t r a d i c i ó
Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 ÍO 4 7
^ &
Pruébalo anteò del 15 de mavo c
fp 1c perderài.
'•'^''•"mu McFraíio"
Mouj;i;nlH Mcoom*» McSàhara
OS I CANTONS , -« V
Guia Comercial guia pràctica
ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 67S 34 S4
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22.1 r 2a P 93 674 41 64
EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 674 44 69
LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5,3r3a P 93 67444 94
ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 33 675 29 0?
ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 9 3 67S1S3S
JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 6T P I
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4r1a P .03 675 18 03
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 674 36 01
JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 » « I S M 4 i 47
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r v sauna so es
M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 9 3 S 8 9 3 0 6S
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P .93 675 30 12
ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69
BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P.93 674 1784
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n " 9 3 5 8 9 2 0 0 0
T.M.G. TALLERS Borrell. 6 P i Fa» 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 33 675 56 53
BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93675 4937
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 1 1 9 8
BARSTOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 5/19 1? 99
CUE SANT CUGAT
Bar Musical Sant Martí, 10 « .93 « M 47.90
CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 5 8 9 1 4 56
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 " 9 3 674 0 6 4 9
CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P.93 674 1509
SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 5 8 9 1 7 5 7
CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 « 9 3 674 19 85
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 33 675 30 SS
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 " 9 3 5 8 9 1 4 * 8
TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 336745747
SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 1 6 0
M. Pere San. Pda. 125
P 93 589 38 06
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasHo, 4 " 9 3 6 7 4 6500
CENTRE COMERCIAL1
PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 ' " 9 3 5 6 5 4 9 00
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 " 9 3 6 7 4 5048
CERÀMIQUES VTCAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01
RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 30
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 " 9 3 5 8 0 1 5 00
FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 674 05 03 " 9 3 5 8 9 3 1 2 1
CLUBS DE WNTANYA !ESPORT
CLUB MUNTANYENC Placa Barcelona, 5 " 9 3 6 7 4 5396
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 6 7 4 14 53
as CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 674 19 03
EL PUNT Copes i sopars P 67059 40 01
COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45
" 9 3 674 9602
COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 " !
COPY-GRAFIC Can Matas, 8 " 9 3 6 7 5 3 6 5 3
OFINOVA Lluís Companys, 18 " 9 3 67523 73
CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bela-coruori0negta.es P 9 3 6 7 5 3 2 6 7
ENQUADERNACIONS! M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. " 9 3 6 7 4 26 24 " 934170759
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 " 9 3 6 7 4 03 08
SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 " 33674 98 62
UESC Cànovas del Castillo, 9 " 9 3 675 23 90
HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat " 9 3 67446 54
JOGUINES NINS Villa, 9 " 9 3 674 1396
FERRETERIES HHERBOLARISDIETÈTICA EL PONT Girona, 3 " 9 3 67501 75
FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 " 9 3 674 1381 " 9 3 675 1820
FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 " 9 3 590 60 71
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 " 93 674 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda " 9 3 6 7 5 59 53
HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix " 9 3 6 7 4 75 98
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 " 9 3 6 7 4 1 5 4 6
HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 " 9 3 6 7 4 1 1 4 0
CRISTALLERIES • FOTOGRAFIA.VIDEO
CONGELATS L'ILLA CONGELATS
CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98
ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 93 674 71 64
MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 5 9 0 6 9 8 0
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20
P 93 58902 7?
ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675.91 44
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 " 9 3 6741239
ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41
" 9 3 5 8 9 2833
ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04
CAIXA DE SABADELL Raça Barcelona, 8 P 93 589 75 12
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 " 9 3 6 7 5 3 1 0 0
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 " 9 3 5 8 9 3 8 5 2
FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 " 9 3 674 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 " 9 3 6 7 5 5 6 74
FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA " 9 3 6 9 9 6 7 4 8 " 9 3 6 7 4 7068
GALERIES D'ART ESPAI LLUfS RIBAS Plaça Gorina, 13 " 9 3 5 8 9 5 7 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol " 9 3 675 47 61
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 " 9 3 6 7 5 4 9 0 2
POU D'ART Balmes ,35 " 9 3 5 9 0 6 0 6 6
ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix " 9 3 6 7 4 6 0 2 8
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 " 9 3 5 8 9 2 2 6 4
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 2 2 01
WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 " 9 3 5 8 9 6 0 72
IMMOBILIÀRIES
Vegeu pàgines 44-45
INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 " 9 3 5 9 0 8 0 6 0
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 1556
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 " 9 3 5 9 0 8 0 6 0
INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, S.L. MaCinto Verdaguer, 18 " 9 3 5 8 9 2 6 3 8
MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 " 3 3 674 6058
MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 " 93674 45 71
Si ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A " 93 589 47 42
ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 P 93 674 01 74
LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93590 6189
LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 " 9 3 5 8 9 2 0 1 8
LA FLORESTA Pearson, 36 " 3 3 589 7800
LES PLANES " 9 3 6 7 5 5 1 0 5
LLIBRERIES
PAPERERIES
LUBREHAMYTHOS Placa Barcelona, 9 " 9 3 5 8 9 8 6 1 7
MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 " 9 3 675 5108
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà. 4 " 3 3 590 2680
MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 " 9 3 58922 32
EGA MOBLES Cànovas del Castüo, 2 " 93 589 00 14
MAJ1K Sant Jordi, 29 P 9 3 589 02 66
MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23
MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 33 674 85 02
BLUEMOON Major, 16. Horari-. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h P 93 675 02 67
CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 8669
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 " 9 3 589 7232
TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 0 0 9 7
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 " 3 3 589 8 8 5 5
MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 " 3 3 675 4 7 5 7
ATEUERBLAU Av. ToiTeblanca, 2 " 9 3 5 8 9 1 9 3 1
MES MARCS Enric Granados, 15 " 9 3 5 8 9 1 4 2 9
MASSATGESESTE, SALUT NATURAL AMB LESMANS(SPA) LesCtomes.11 BOHEMACRYSTAU. " 6 5 6 8 9 0 1 4 9 Valldoreix, 49
" 9 3 5 B 9 7 2 Q 2
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 " 9 3 674 8 9 1 8
OBJ. REGAL
PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 " 9 3 67512 99
LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71
PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas. 29 " 93 589 60 88
DISON ESTILISTES Martorell. 12 P 93 589 56 S7
ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63
FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 33 675 40 06
JUANI Xerric, 28 " 3 3 674 6 6 9 9
JEANLOUtS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 " 3 3 6 7 5 6 1 7 0
PERRUQUERIA VERD! Castillejos, 11 " 9 3 589 53 54
TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola " 93 692 79 04
PESCA SALADA I
LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 5 7 5 2
PISCINES FEflRON RiusiTaulet, 20 " 9 3 674 68 47
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 " 9 3 5 8 9 2 5 2 9
2fi POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 " 9 3 6 7 5 1 3 8
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 " 3 3 5 8 9 2 3 71
GELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M „ . , , c0NSTRUCCl0
LAJIJONENCA Major, 29 " 9 3 6 7 5 2 5 8 6
GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 6 7 4 1 4 5 3
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 " 9 3 6 7 4 6 1 7 2
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 " 9 3 5 9 0 8 2 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons " 9 3 6 7 4 3 0 8 1
ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 " 9 3 6 7 4 85 63
KAM-A CENTER Del Sol, 22 " 9 3 5 3 0 0 5 4 1
S8.UET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos " 9 3 5 8 3 2 3 4 3
JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 " 9 3 6 7 4 3694
FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 6740503
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 " 9 3 5 7 4 1490
MENJARS PREPARATS
ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 " 9 3 5 8 9 8 2 75
OBRES CONSTRUCCIONS™ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9 ,1r 1a " 3 3 589 0 1 5 1
STANZA Valdoretx. 10 " 3 3 674 65 98
PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 " 3 3 5 8 9 1732
ÒPTIQUES TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 " 3 3 58344 95
JOGUINES JOGUNESMARGA Santa Maria, 44 " 9 3 6 7 4 1532
MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 P 3367401Í
GENEVEVELETHU Via, 6 « 3 3 674 0316
RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 " 9 3 6 7 4 42 23
ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 " 9 3 674 5 5 8 0
ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vüà.1 " 3 3 6 7 5 2 4 0 1
SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/h " 9 3 5 8 9 6 9 9 9
50 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 14 de març M JiW
11
DedMunsa • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • De 10.00 h a 13.00 h (iaml/iivta. el magazin. amb (:iara Borrell • IX- 13.00 a 13.30 h Sant Citrat Avui: /'informatiu. amb Josep M. Mir.) • D e 13.30 h a 13.30 h l'entm-ista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.30 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, elmagazin amb Iolanda Casas • D e 19.00 haZO.OOh Al llom, el musical, amb Salva Vallvé • IX- 20.00 h a 20.33 h l'.esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.33 h a 21.00 h El millor del magazin • D e 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Dance/^j$w/(dimecres). C.hillOiit (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • D e 7 a 2 4 h , Gada hora informació local als Bulletins Informatius.
Poc fet. El magizin d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-mats. l'informatiu d esports • De 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.(X)h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'.estrena. F.l'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • De 19.00 h a 21.00 h P>m d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat
• D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h
• De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Espo/ïen marxa la edició • De 10.00 h a 13.30 h Xostra dansa I l.a sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en mana Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Wiic d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en mana Ja edició • A partir de les 22 h Música al teu costat
Les sardanes tornaran a sonar a la plaça d'Octavià
Després de l'Aplec de Sant Medir, els santeugatencs tenen aquest diumenge una nova oportunitat de ballar sardanes a la nostra ciutat. En aquesta ocasió la música anirà a càrrec de la cobla Thermalenca de Caldes de Montbui, que interpretarà peces com ara T o t j u g a n t de Sans, L a r ial lera d e Vic de J.Boix o E l be l l r e p u n t e i g del mestre Baró. Aquesta és la tercera audició de sardanes que organitza la nova Entitat Sardanista de Sant Cugat, que va agafant cada vegada més força en el municipi. L'audició de sardanes continua programant-se de la manera habitual: la cita és aquest diumenge al punt de les 12 del migdia a la plaça d'Octavià.
•> V^CaOMïvi-X^MOW·WC·
Ru arri Santamaría i Sònia Velasco
SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura)
• Bibiana Pedemonte i Dolors Serra, Memòria de casa. Fins al 28 de març.
• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Del 18 de març al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.
S A L E S P R I V A D E S
, • Ramon Herreros i Frank Jen-sen, pintures. Fins al 30 de març. •\ Canals Galeria d'Art (e/ De la
^ Creu, 16).
• Ana Roser: Selecció natural, pin-" tura. Fins al 6 d'abril. A Pou d'Art
(c/ Balmcs, 35).
• Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril.
v a l'Espai Lluis Ribas (c/ Gorina, : 13).
* • Perico Pastor. Fins al 30 d'abril. | A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14).
I • Jaume Laporta: Presència dels I meus paisatges, pintura. Fins al 4 s d'abril. Ala Sala Rusinol (c/San-| tiago Rusinol, 42).
I • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. | A l'Estudi Ferran Martí (c/ Go-I rina, 8).
TEATRE
Tots eren fills meus. D'Arthur Mi-ller. Amb: Julieta Serrano, Carles Canut, Roser Camí, Santi Ricart, etc. 17 de març, a les 22 h.
ELS 1 C A N T O N S Divendres, 14 de març del 1000 Cultura 51
EMD Valldoreix
AJUNTAMENT
Sant Cugat
Casa de Cultura
EMD Valldoreix
OMIC
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AAPPiWMira-sol 93 674 2018
' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '
AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103
Consumidors 932684567
BOMBERS
Befiaterra 936928080
Gerteraítst 085
ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80
Bnnws
Ctre. Cívic les Planes
Cines Cinesa (reserves;
Cines Yelmo (reserves)
Club Muntanyenc
Coral de ta Unió
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
90879 5125
93674 7612
93 5893080
091
PflOMUSA
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AAPPiWMira-sol 93 674 2018
' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '
AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103
Consumidors 932684567
BOMBERS
Befiaterra 936928080
Gerteraítst 085
ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80
Bnnws
Esbart Sant Cugat
Uar d'Avis ParroQua
Pisciria VaSdoreK
MnJJUISCOWJMCACiÒ
Eb 4 Cantons
Sàdio Sant Cugat
ï t f Sant Cugat
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
ASSISTÈNCIA SAMTARH
"CAP
CAP-Urgències
Centre Soc. San. LF
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AAPPiWMira-sol 93 674 2018
' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '
AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103
Consumidors 932684567
BOMBERS
Befiaterra 936928080
Gerteraítst 085
ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80
Bnnws
Esbart Sant Cugat
Uar d'Avis ParroQua
Pisciria VaSdoreK
MnJJUISCOWJMCACiÒ
Eb 4 Cantons
Sàdio Sant Cugat
ï t f Sant Cugat
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
936742089
937252944
936747096
936981882"
900737373
Ctt, AtehefmefSt. C.
Creu Rofa Sant Cugat
CrèuRc^^MdorST"
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847
Esbart Sant Cugat
Uar d'Avis ParroQua
Pisciria VaSdoreK
MnJJUISCOWJMCACiÒ
Eb 4 Cantons
Sàdio Sant Cugat
ï t f Sant Cugat
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
90074.7474
93588»»
938741$W
Oispansai la Floresta
General de Catalunya
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847
OttAMSMES OFICIALS
Hisenda
Jutjat
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
93 589 00 Ï1
Vattd'Hebron
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847
OttAMSMES OFICIALS
Hisenda
Jutjat
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
Sant Joan de Déu
Telèfon de l'Esperança
ASSOCIACtONS
AAPPWCanMajóVal
AAPPiW Valldoreix
AAPP Montserrat Vau.
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847
PARRÒQUIA
L6S naTtdS
St Pere Octavi*
VaUdoteix
POUCIA
Cuetpo Nacional
93675 5105
935890941
902124134
938745396
938741006
"9T675"2652"
93 5890596
936754055
935896282
93675 5959
936748663
935891155
93674669è
93204 7503
936741163
936740589
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
934785000
93 204 22 4T
932051* IS"'
936743371 "
93 490 02 Ó F
93318875CT
" 93l894422~
AA Prop. i V ia Floresta
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847
PARRÒQUIA
L6S naTtdS
St Pere Octavi*
VaUdoteix
POUCIA
Cuetpo Nacional 93 674 76 56
rwl 092
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal
93674 0997
AAW Akjuaüonga Flor
93 589 22 88
93 58913 82
93674 2719
935893188
935891732
93589 Ï1 22
935894455'
93589 7800
9367423 83
936741234
93674 7615
935891212
934272000
932034000
934144848
93674 5049
936742197
936742105
93674 20 89
93674 5129
AS» 93675 3503
CFA " 93SBÏ674
C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'
Germanor Csws 935885798
QnipSup.teimigrafll3 936748314
Sant Cugat Comerç 9367403 22
üs»wf Arxiu Oavin 936742570
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac Catalunya 935897788
CasalCutealMira-sot 935892018
Casatd'AvisSC 935891638
Casal vatdorax 936744599
Ctre. Clvsc la Floresta 935890847 Municipal f Protecció C
93 674 76 56
rwl 092
Municipal (Valldoreix)
Comissaria St Cugat
DNI (Cita prèvia)
Urgències
SERVEIS
Aigües la Floresta
Catalana de Gas
Correus
ENHEflftubí
FECSA (atenció client)
FECSA (avaries)
Funerària
Repsot-Sutà
" 'SOFÈA
'TRANSPORTS
Aeroport
Carreteres
FfiC
Grua
RENFE
Port
RàrJotaxi
Taxis (parada)
VaBdoreix (paradal 936741111
Divendres 24 Benngues Av. Uuís Companys, 36 93 674 04 83
Dissabte 25 Moral Santa Teresa, 40 93675 33 44
Diumenge 26 Fornós M. Farrés, 95 {Parc Central) 93 674 0512
Dilluns 27 Serrat Pg. Baixador. Mira-sol 93674 23 72
Dimarts 28 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63
Dimecres 29 Domènech Pg. Sant Magi, 50 93 674 33 53
Dijous 30 Llorens Santa Maria, 27 93 67415 31
Dissabte 25 L'anunciació de la nostra Senyora Sta Duia i mr Humbert
Diumenge 26 1 _____^___ T I „ Sts. Braun, b. de Saragossa; Ludger, b. i Sta. Màxima, mr.
Dilluns 27 „ _ _ _ _ _ _ Sts. Hupert, b.; Alexandre, sold. mr.; Joan, ermità i Sta. Lidia, mr.
Dimarts 28 Sts. Male, Castor, Doroteu i Rogat, mrs. " —
Dimecres 29 Sts. Ciril, diac. mr.; Eustacius, ab.; Armogastes. comte. mr. i Segon, mr.
Dijous 30 Sts. Joan Ulimac, ab.; üuiri tribu, mr.; Cini, ctr. i Hègul, Pastor bs.
Divendres 31 Benjamí, diac. mr, Beat Amadeu, duc. i Sta. Balbina, vg.
„,. CASAL DE tüt CULTURA DE
VALLDOREIX É Informació I inscripcions
De dimarts a divendres D e 9 a 11,30 i de 16.30 a 19 h
Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 6»
TAI-TXÍ Divendres de 9 30 a10 30 n
• G Y M - A E R Ò B I C
Dimarts i dijous de 9 30 a 10 30 h
• DIBUIX I P INTURA
Dilluns de 19 a 21 h
• JOIERIA a la cara perduda
Dimecres de 16 a 18 r>
• IOGA
Dimecres de 20 30 a 22 n
• ESTAMPACIÓ
s/roba-batik I seda
I C I C L E DE S O , C I N E M A I
A R T C O N T E M P O R A N I
Al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: DPW (Joves de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Valldoreix.
Música Jove Dissabte 25 de març. De 19 a 1.30 h.
Cinema Diumenge 26 de març. De 1 8 a 2 3 h .
Dimecres de 10 15 a 11 45 h
• V I T R A L L S D E C O R A T I U S
Dimecres de 12 a 13 30 h
• P L À S T I C A per a n a n s
Dimarts de 17.30 a 18 4 5 h
• JAZZ Infantil
Dimecres de 17 30 a 18 45 h
• O R F E B R E R I A
Niveii 1 D| de 17 30 a 19 30 h
Nivell 2 Dm de V 45 a 19 45 h
• PATCHWORK
D'marts de 10 30 a 12 h
C U R S DE CULTURA
EGÍPCIA
Dimecres 29 de març. Ales 19.30 h. A càrrec de Marc Orriols i Uonch. Al Convent de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Organitza: Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Valldoreix i l'Institut d'Estudis Medievals.
CINESA $&m CUGAT
Sant Cugat 1
Fatsas apariencias
Sant Cugat 2
Doble traición
Sant Cugat 3
American Beauty
Sant Cugat <
Colgadas
YEUM $mi CUGAT
telmol
Doble traición 16.00-18.10-20.20-22.30
Yelmo 2
16.00-18.10 - 20.25 - 22.40 Yfjim3
Inocencia interrumpida
16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 6
17.00-19.45-22.40
Toy Story / B hombre bicentenario 16.00 -18.45 / 22.40
16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 7
Las normas de la casa de la sidra
16.30-19.15-22.00 Yelmo4
Un domingo cuatepera
16.15-18.15-20.15-22.20 Yelmo 5
Operación Gònada
17.15-19.45-22.40 Yelmo 8
Man on the Moon
16.00-19.10-22,15 Yelmo 9
Tresreyes
16.15-18.15-20.30-22.50
17.15-20.00-22.40
16.00-18.15-20.30-22.45
m SIIS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"
ESTRENA 29 SETMANA 2§ SETMANA
SALA 4:16 ,15 -18 ,15 - 20,15 - 22,: GOLFA: 00,25 PNDT.CA
SALA 2 :16 ,00 -18 ,10- 20,25- 22,40 13 ANYS
3? SETMANA
SALA 1:16,00-18,10- 20,20- 22,30 GOLFA: 00,40 13 ANYS
8? SETMANA
W l PICAN fcfeAUTV
SALA 3: 16,30 - 19,15 - 22,00 GOLFA: 00,30 18 ANYS
CINESR ( / k w a r f / I H V B S * 2h. gratis l'espectador
Dia de Camet d'estudiant universitari ss s ss
Venda Camet més grans Reserva per Venda tos 24 h. Accessos anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàMs
Pagament amb targeta de crèdN
Sessions numerades
Venda per telèfon
902-33 32 31
HS4CAOT0NS 14 </<> marc r/f/ Jt \ \ '•'
52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
René Fasel. President de la Federació Internacional d'Hoquei Gel
"Un jugador d'hoquei gel és el més complet de tots els esportistes" A I . K X L<)['i:z
- Sant Cugat -
Dentista de professió, René Fase! és, des de l'any 19°4, president de la Federació Internacional d 'Hoquei Cel. Va néixer a Suïssa on des del l°-86 fins al 1W4 va ser president de la federació del seu païs. Viu a Sant ('ugat lles de fa més de dos anys i assegura que cl que més li agrada és la calor dels santeuga-tencs. Fasel, membre del Comitè O l í m p i c In t e rnac iona l (COD des del LW5. també ha estat jugador d 'aquest esport, tot i que també ha estat àrbitre internacional. T é un fill jugant al Patí Hoquei Club Sant Cugat i una filla a hoquei herba al Júnior.
- Fxpliqui ' i i» quina és la situació actual que passa a nivell mundial l 'hoquei gel. - Doncs un moment molt interessant. tot i que a Kuropa és ara mateix una situació una mica difícil per a nosaltres perquè el futbol s'ho endú tot, també els millors mercats com ara el d'F.s-panya. Itàlia, Alemanya, França o la (iran Bretanya. Es un esport molt interessant de practicar i estic convençut que tenim un futur i un potencial molt prometedor.
- l a n ive l l estatal?
- Ara mateix tenim sis equips que juguen cl seu campionat, que són el FC Barcelona, el Jaca, el Puigcerdà i un equip de Bilbao, un de Sant Sebastià i un de Madrid. Sé que tots aquests clubs treballen de valent per augmentar el nivell de l'hoquei t-el a l'F'stut espanyol. No només hi estan fent un treball excel·lent si nó que en els últims anys ja se n'han pogut observar els p r imer s frui ts . Fil n ivel l d'Fispanya continua estant molt per sota del nivell dels millors països, però s'hi està treballant molt durament i això és el que cal valorar més ara mateix.
- A curt termini, quin és el fu-
René l'tiseles eniíítssi/ iw enamorat tic la nostra ciutat l·'OT():X.\YI l ARRO.SA
tur de l 'hoquei? - Ja he dit que tenim un problema amb el futbol, l'.l futbo
port numero ] a l-.uropa. tant pel que fa als jugadors com al seu mercat, que mou un munt de diners. lis un esport molt espectacular. La llàstima és que és un esport car. - Quines qualitats c reu vostè que ha de tenir un bon jugador
ííT . . . , , , d 'hoquei gel?
La televisió es el _ Pt
és cada dia present a la televisió. La televisió és el més important per a un esport. Si no tenim una f ines t ra per on d o n a r - n o s a conèixer, és a dir. si no tenim un espai a la televisió, és molt L-,a leitrviòtu tò ei _ p e r m i u n |U
difícil que se'ns me's j m portant per a K;ui°r d' •'("ucs r
C O n e g U i b é . , . ï ™ , r r , . c l , n , r r K .
Però so r tosa ment hi ha països com ara
Finlàndia, Suè- donar-se a conèixer eia, Suïssa i A l e m a n v a on ... ^-~Ae-...«svc.1 ••• •:... aques t espor t ;
//// esport; és la finestra per on
és molt important i practicat. F"ins i tot, hi ha una lliga europea d'hoquei gel. Crec, malgrat tot, que ens espera un futur agradable. - Quina és la seva definició part icular sobre l 'hoquei gel? - Fin general, crec que després del futbol, l 'hoquei gel és l'es-
esport es un artis ta. és el més comple t de tots els esportistes. Ks un esport molt semblant a l 'hoquei
...«sfív. ••• •:... patins. L'hoquei : "' gel és un esport
ràpid, de molta coordinació i també ha de ser molt intel·ligent. — Es cer t que els mitjans de comun icac ió no han t r ac t a t mai aquest esport? - Aquí a Espanya, aquesta frase és ben certa. En canvi, però, en altres països com els de l'Est te
nen més ressò. Però sí que necessitem sortir més a la televisió, als diaris i a la ràdio. - Què cal fer per aconseguir l 'atenció de la gent jove i que s 'animi a p rac t i ca r l ' hoque i gel? - Cal construir més pistes d'hoquei gel. A l'Pistat no tenim gaires pistes. Ara mateix se n'està construint una a València i en projecte hi ha la construcció d'una altra a la Corunya. La setmana passada se'n va inaugurar una altra a Sant Sebastià.
- Què és el que ha de fer algú que estigui interessat a iniciar-se en aquesta disciplina? - Aquí, a Catalunya, cal posar-se en contacte amb cl FC Barcelona, que té unes magnífiques instal·lacions per a la pràctica d'aquest esport. Cal valorar que a Catalunya, tot aquell jove que estigui interessat a jugar a hoquei gel por ter-ho a Barcelona. amb el Barca.
- Faci'ns cinc cèntims del projecte que està elaborant a la l niversitat de Barcelona (UB). - Amb el professor Fisteve Brau, estem fent un projecte des de ja fa dos anys per organitzar a Ics olimpíades de Sydney. ris tracta de donar un servei molt específic als atletes: controlar-ne la salut dental i fer-ne un manteniment.
- I què n 'espera , dels propers Joc s Ol ímpics de Salt Lake « t y ? - Fispero que als Fistats Units hi siguin presents els millors jugadors del món, que juguen a la NHL, que és l'equivalent a la NBA de bàsquet. S'hi veuran els mi l lors pa ï sos : S u è c i a , Finlàndia, Rússia, Txèquia, els Estats Units i Canadà.
- Vostè ha estat jugador. I fins i tot àrbitre internacional. Què ens pot dir dels àrbitres? - Són gent especial . A tot el món, en qualsevol esport, els àrbitres tenen problemes. Són part de l'esport. També és cert que els jugadors necessiten més disciplina.
Reflexions IORDI CASAS
Vull exposar algunes reflexions electorals. Però no pas dels resultats. ja que això ho tinc prohibit per prescripció medica, la Reflexió: A l'Ajuntament se li acut un acord per civilitzar i racionalitzar la propaganda electoral i, de passada, mantenir més net cl municipi. Pis reparteixen els fanals entre els partits i s'instal·len plafons per als cartells. Tot correcte. Fils fanals funcionen i els plafons també, encara que en aquest cas amb més dificultats, ja que l'afició santeugatenca al bri-colatge -no sabem si sobtada o senzillament dissimulada fins avui- fa que un munt de plafons passin a millor vida. Nota de la campanya:un grup d'actius i coneguts empastifadors es dediquen a tapar la propaganda dels partits, en algun cas de forma ostentosa i provocativa. Potser ho fan enduts per la convicció que els botiflers no tenen dret a queixar-se. Però aquí s'equivoquen, en democràcia fins i tot els boti-flerisme té dret a expressar-se. 2a Reflexió: M'assabento que malgrat la miopia de la junta electoral central, al nostre municipi la consulta sobre el deute extern ha estat un èxit. Són prop de 15.000 vots, és a dir, un $}fíï dels electors i un 529? dels votants. Ha estat, doncs, l'opció més votada el 12-M. Fil que encara no acabo d'entendre, però, és per què els mitjans de comunicació no hi han dedicat més pàgines. Fil tema s'ho mereix i, a més. no ens enganyem, ha estat la millor notícia de la darrera jornada electoral. 3a Reflexió: Llegeixo que una força política local, corpresa pels resultats, se'ls explica pel fet que Sant Cugat és una ciutat "elitista i de dretes". Algú podria objectar que per arribar a aquesta conclusió no cal fer una anàlisi electoral, que amb una observació de signes externs ja n'hi ha prou. No seré jo qui ho discuteixi. Ara bé, dues observacions: els resultats no es diferencien substancialment del conjunt català i, d'altra banda, aquest és pràcticament el mateix Sant Cugat que fa nou mesos va donar majoria de vots a les esquerres, encara que no la majoria de regidors. No perdem l'esperança, no està tot perdut.
^ LA GALERIA DE A R Q U I T E C T U R A ARQUITECTURA TNOEMERIA IA-.C M.I7ACÏÓN - INTFRIORISMÜ JARDINERIA - PARQUES - CÀMPINGS PFN ".' IMCÏÜN
T = y \ T í « A M I r . m v i v M i N B O Ï À N 1 A T E A T K Aín: Í' + K ! V,!\M.lc-> BOI ANÍ A
U,"XICACÏO\
"' 'AD=<0
K rs ni h ! ;i d c I 8 7 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t rifi V; T e l . 9 3 S 8 9 4 4 1 1 l a x . íKJ f, í