CONTE PER ESCOLTARNIT DE TEMPESTA

Era una fosca nit de tempesta. El cel s’il·luminava amb els llamps i els trons retronaven arreu.

Sara i el seu germà petit Albert estaven intentant dormir a les seves respectives habitacions.

De sobte, un fort tro va espantar el nen, que va córrer a l’habitació de la seva germana i li va dir:

ALBERT: -Tinc por Sara! Puc ficar-me al teu llit amb tú?

SARA: - D’acord! Però estigues quiet i callat. Vinga! A dormir!

Els dos germans es van abraçar i van notar un vent molt fort i fred que entrava per la finestra.

ALBERT: -Sara! Tinc fred! Tanca la finestra!

SARA: - Però si jo no l’he oberta, estava tancada!

La nena es va aixecar i va anar cap a la finestra per tancar-la quan, de cop i volta, un fort vent tipus “tornado” la va aixecar enlaire…

SARA: -Albert! Ajuda’m!

ALBERT: - Ja vaig! Aguanta!

El nen es va aixecar ràpidament del llit i va agafar la Sara de la mà. Llavors, tots dos van sortir volant per la finestra. Van volar alt, molt alt, per sobre dels núvols, per sobre la pluja i la tempesta, cap a les estrelles…

Van passar per dins d’un túnel en el cel, travessant tots els colors de l’Arc de Sant Martí i altres colors i formes que no havien vist mai fins arribar a…

SARA: - On et sembla a tú que vam arribar?

ALBERT: - A on t’agradaria arribar a tú?