Download - Competir compartint
1
“La gestió del coneixement a les organitzacions. El programa Compartim”
Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín
http://blocs.gencat.cat/gestioconeixement
www.slideshare.net/justicia
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Barcelona, 27 d’abril de 2009
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformacióper generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a tp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
COMPETIRCOMPARTINT
2
Tothom vol innovar... L’Administracó, també
Wikipedia
3
Com fer-ho?
4
1. Crear coneixement.Estratègies de gestiódel coneixement
2. Mesclar-lo.Ús de llicències de difusió oberta
3. Compartir-lo.Xarxes socials
3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5
Tres fites:
5
1. Gestiódel coneixement
6
US
B F
lash
driv
e©
Am
bujS
axen
a. C
C B
Y 2.
0
En el model de societat actual...
7
... el coneixement marca la diferència competitiva
Key
to th
ekn
owle
dge
ww
w.fl
ickr
.com
/shi
ffaau
/219
9579
559
©sh
iffaa
u.C
C B
Y 2.
0
8
... i la tecnologia abaixa el cost de relacióper poder-lo treballar col·lectivament
Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0
9
... i fa més fàcil personalitzar els serveis
stone faces © tanakawho CC BY 2.0
10
Innovar = transformar coneixement en valor
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació.
11
Objectiu = Open Government
De la innovació a la Gobernança oberta (Open Government)
L’objectiu final ha de ser avançar cap a formes de govern-administració amb més:
- Eficàcia. Co-disseny de serveis a partir de la ciutadania
- Eficiència. Fer més coses amb els mateixos recursos i nous usos
- Transparència. Eines de seguiment i rendició de comptes
- Col·laboració / participació. Per responsabilitzar el ciutadà(democràcia participativa)
- Coresponsabilitat. Per avançar cap a la democràcia deliberativa.
12 Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0
Aquesta és l’autèntica bretxa digital
Els empleats que creuen que poden
continuar funcionant com fins ara
Els empleats col·laboratius 2.0
13
2. Ús de llicències de difusió lliure
14
Tot el coneixement en documents
CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729
15
Usar llicències CreativeCommons per a continguts amb drets de proteccióintel·lectual i facilitar reutilització de la resta de dades públiques (Directiva europea i llei espanyola)
16 Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0© Departament de Justícia. CC BY
http://change.gov
17
3. Les xarxes socials
18
2004 The wisdom of crowds. James SurowieckyEl poder de la intel·ligència col·lectiva.
2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. WilliamsLa col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).
A partir de la dècada de 1990 les organitzacions es transformen per l’ús intensiu de la tecnologia
Ho podem seguir en els llibres de capçalera:
19
2006 The long tail. Chris AndersonAbundància i diversitat substitueixen el consum en massa.
2007 Everything is miscellaneous. David WeibergerEn el món digital, el desordre pot ser una virtut.
2008 Here comes everybody. Clay ShirkyJa no necessitem les organitzacions per organitzar-nos
Aquestes organitzacions socials són més obertes i ofereixen oportunitats per contactar i produir col·lectivament.
... i en aquests altres:
20
Les xarxes socials obren escenaris de col·laboració mai no imaginats. És la societat xarxa.
21
Per relacionar-nos en xarxa i treballar col·laborativament, ho podem en plataformes tecnològiques corporatives o usar models distribuïts de tecnologies (combinacions a mida d’eines 2.0 del cloud computing).
22
Eines per escoltar, comunicar i compartirComunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània
Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic, microblogging (Twitter i Yammer)
Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa (e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...)
Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking), recomanació, votació (filtre/promoció continguts)...Consulta sobre què es diu de la nostra organització:Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com, Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments(comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags,a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags) www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars) www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts
23
Com aplicar tot això a les organitzacions?
24Crowds © Mike PD. CC BY-NC
Fent participar les persones
25 Conversations silhouettes i Conversational Marketing © Brian Solis CC BY 2.0
En aquestes converses
26
El poder de la xarxaCasos d’èxit i fracàs a les organitzacions
27
El poder de la Xarxa: les CoPs com a impulsors de xarxes socials professionals.Dos casos particulars d’èxit al Programa Compartim.
Principals resultats 2008 del programa Compartim.
28
Més enllà de la presència digital
29
30
El que tu sapsen el teu context
Creem junts
El que sabemtots dos
El que jo séen el meu context
L’aposta pel treball col·laboratiual Departament de Justicia.
31
Creant xarxes de participacióCreant xarxes de participació
32
“Power Law of Participation”de Ross Mayfield ... i de
col·laboració... i de col·laboració
33
34
35
Casos particulars d’èxit
36
CoP educadors socials
Testimonid’una
e-moderadora
37
E-moderadora Comunitat educadorssocials
38
Ja fa uns quants anys que treballo com educadora social al centre .... Es tracta d’un centre petit, amb pocs interns i una plantilla reduïda d’educadors socials, de fet jo en sóc el 50% del total. La nostra disciplina és molt jove, la qual cosa vol dir que estem en el procés de construcció de la nostra professió i que no tenim el marc teòric on
enquadrar la nostra feina diària. Així que jo dedicava molt d’esforç i un bon nombre d’hores a buscar documentació i informació per a preparar les activitats. Anava als cursos de formació, on a més de la formacióera l’espai on podia intercanviar experiències i opinions amb els companys d’altres centres. Que n’he tret d’aquesta inversió de temps i esforç? Una carpeta amb molts de papers escrits; algunes activitats
inacabades, d’altres acabades i fetes però no compartides ... i una gran sensació d’estar treballant i lluitant sola.
39
Al 2007, es va posar en marxa la comunitat d’educadors socials.Inicis difícils, costa arrencar i un grupet d’entusiastes tirant del carro. Que ha canviat?Jo segueixo sent el 50% de la plantilla,
... però ara dedicant igual de temps i menys esforç:
40
Què ha canviat?
Compto amb una base de dades amb informació, documentació i experiències pràctiques de tots els centres.
41
Què ha canviat?
Participo en debats teòrics que afecten el nostre col·lectius i en el procés de construcció de la nostra professió.
42
Què ha canviat?
Tinc formació permanent a partir del treball corporatiu.
43
Què ha canviat?
Estic en processos de participació, amb una comunicació oberta i igualitària.
44
Què ha canviat?
Participo en la creació d’un cos de coneixement teòric a partir de la nostra pràctica diària.
45
Què ha canviat?
Podem unificar criteris i maneres de treballar.
46
Què ha canviat?
Tinc tres programes socioeducatius per desenvolupar la meva feina. I, a partir de febrer de 2010, en tindré dos més i una guia d’atencióindividualitzada.
47
Què ha canviat?
He perdut la sensació de treballar sola. Ara som més de 170 educadors connectats, en el sentit més ampli de la paraula.
48
Què ha canviat?
Disposo de la informació i el coneixement que necessito en el meu lloc de treball aprofitant l’experiència dels companys.
49
Barreres
Potser la major dificultat amb la que ens hem trobat es la falta de cultura informàtica i la por a les noves tecnologies. També s'ha de tenir en compte que es un col·lectiu
que no treballa, de manera habitual, amb ordinador. La manca de recursos materials, d'espais de trobada i de temps per a planificar i programar també es pot considerar una
barrera important. El repte es superar les dificultats, canviar les
mentalitats i crear una cultura de treball on es valori les aportacions teòriques, la compartició de coneixements,la formació continuada i la innovació.
50
I el futur
El nostre futur com a comunitat passa per la seva consolidació i per la integració d’aquesta nova manera de treballar en les nostres tasques professionals. A més dels beneficis ja senyalats: captura del coneixement que obtenen els professionals a partir de la seva pràctica i que generalment no es troba recollit ni sistematitzat, fet que comporta que tot aquest bagatge es trobi dispers geogràficament i poc estructurat; com deia, a més suposa una eina de formació continuada molt valuosa per tot el col·lectiu.
La feina desenvolupada al llarg del passat any 2008, ens va permetre convertir el coneixement individual en corporatiu i posar-lo a l’abast de tot el col·lectiu.
51
Casos particulars d’èxit
52
Quan l’e-moderador puja de categoria administrativa
53
Més nivell i més responsabilitat per a...
54
… impulsar el treball col·laboratiu com a rutina d’equip
55
El programa Compartimde treball col·laboratiu
1. Inici 2005
2. Desenvolupament2006-2008
56
Programa Compartim
57
Base de coneixement
Portal de coneixement
Empleat
BibliotecaProductes
Expert extern
Articles rellevant
s
Píndolesde coneixement
Píndolesde coneixement
Píndolesde coneixement
Comunitat de pràctica
Flux de producció de coneixement
58
Grup de treball
Comunitat de pràctica
e-moderador
Discussió
Productes
Difusió
Avaluació
16 comunitats
+ 290 integrants actius
+ 1.300 participantsTreball en líniaReunions presencials
Mapa de comunitats de pràctica 2009
59
CoP Productes 2007 Productes 2008
PsicòlegsEntrevista clínica
Protocol
Banc de tècniques de treball
Indicadors de canvi
Juristes criminòlegs Bones pràctiquesAnàlisi Jurisprudència, Flux i procés de treball del Jurista, criminolgia
Monitors artísticsRecursos formatius
Didàctica de l’art
Art teràpia
Drets d’autor (cretaive common)
Educadors socials de centres penitenciaris Bones pràctiques Atenció individualitzada,
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil
Treball amb menors
Intervenció
Violència neonazi
Violència domèstica
Decàlegs d’actuació per a professionals de Medi Obert
Mediadors de Justícia Juvenil MediacióEstudi participants en mediació
Orientacions pràctiques
Educadors socials de Justícia Juvenil Bones pràctiques Manual d’
Assessors judicials de Justícia Juvenil Bones pràctiques
Bibliotecaris judicials Màrqueting
Difusió
Protocols
Carta de serveis
Arxivers judicials ProtocolsProtocols
Matriu de dades
Mediadors familiars Mediació Mediació
60
27 noves respostesi solucions per a
2008
61
Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre barreres (desmuntant mites)
62
No és la desconfiança(la gent vol col·laborar)
Barreres: mites i realitats
63
No és la formació.Usuaris sense experiències prèvies estan treballant de manera molt eficaç amb les TIC.
Barreres
64
CoP Nombre de professionals
Participants directes
Psicòlegs 106 25
Juristes criminòlegs 80 18
Docents 125 12
Monitors artístics 40 11
Educadors socials de centres penitenciaris 140 25
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil 45 12
Mediadors de Justícia Juvenil 35 8
Educadors socials de Justícia Juvenil 150 12
Assessors judicials de Justícia Juvenil 35 6
Bibliotecaris judicials 25 12
Arxivers judicials 45 12
Dinamitzadors lingüístics 35 8
Mediadors familiars 175 15
Assessors judicials d’adults 30 30
Treballadors socials 95 25
Les comunitats de pràctica
65
No és la tecnologia.Cada vegada més transparent.
Cada vegada més entesa com a vehicle i facilitadorad’una actitud/valors previs.
Barreres
66
Barreres reals- Estructures organitzatives
rígides
- Molt jerarquitzades
- Parcel·les de poder
- Espais acotats
- Escassa transversalitat
- Clima/ambient laboral alterat
- Agendes sobrecarregades
Stonehenge Diciembre 2007 © La Taberna de Lippincott CC –BY –NC – 2.0
Wallabis du Jardin des Plantes © fredpanassac CC –BY –SA –2.0
67
El que vam trobar de veritat
Cada organització és diferent (fins i totdins de l’Administració pública) i necessiten solucions diferents.
Les organitzacions són dinàmiques.
Les persones són el factor clau.
68
Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre estratègia i tàctica
69
¿Com introduirla gestió
del coneixementa l’Administració?
70
La via clàssica
71
On situar la gestió del coneixement?
Cad
ira5.
©jo
rdig
rael
ls. C
C B
Y-N
C-N
D 2
.0
Pla estratègic
Programa de gestió del coneixement
CoP
De daltcap a baix
72
Una via (pràctica)
73
Cad
ira5.
©jo
rdig
rael
ls. C
C B
Y-N
C-N
D 2
.0Pla estratègic
Programa de gestió del coneixement
CoP
De baixcap adalt
On situar la gestió del coneixement?
Qui impulsa?RRHH
Departament de formacióDirecció funcionalAltres
74
Indicadors per avaluar el programa
Indicadors de producció- Nombre de sessions presencials
- Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials
Indicadors d’impacteQuantitatius
- Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment, elaborat en el si de la comunitat de pràctiques
- Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones pràctiques redactat per la comunitat
- Indicador d'eficiència econòmica
Qualitatius
Recull d'històries de les persones a qui els ha millorat la seva praxi professional gràcies als productes elaborats per la comunitat de pràctiques
- Opinions de l'estructura directiva
75
Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes
Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la reparacióeconòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la responsabilitat civil en el procés penal de menors.
Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocar l’interès en la continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfacció de les víctimes ambel programa de mediació i reparació”.
Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a partird’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008. També es podràsaber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en l’enquesta a víctimesdurant l’any 2008.
Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir sempreen compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima.
Fitxa de presentació de productes de coneixement
76
Política d'incentius (extrínsecs)Remuneració e-moderador.
Certificació del treball col·laboratiu com a hores de formació.
Certificació assistència a Jornades de Bones Pràctiques com a formació.
Participació com a ponents interns (i en Jornadesexternes)del grup d'entussisstes.
Publicacions i assistència a congressos a demanda.
77
Despeses CoP
78
Despeses CoP (programa Compartim)
DirectesRemuneracions:
• Coordinador de grup (si hi ha més d’un grup)
• E-moderador
• Expert externJornada de Bones Pràctiques.
IndirectesPersonal administratiu
Aules i espais
Mantinement portal i difusió
79
Missatges clau en la política de difusióPer a directius:
Acceleració resolució de problemes.
Innovació en serveis i processos.
Bona relació qualitat/preu.
Vertebració col·lectius
Circulació I retenció del coneixement organitzatiu
Per a professionals:Pertany a un àmbit intern de creació i innovació.
Pertany a un àmbit de compartició i ajut
Lideratge en coneixement.
Formació I especialització en temàtiques estratègiques
80
Gràcies a tothom!!!
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específicaque pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
“La gestió del coneixement a les organitzacions. El programa Compartim”
Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín
Per seguir l’activitat del programa Compartim:
http://blocs.gencat.cat/gestioconeixementwww.slideshare.net/justicia
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Barcelona, 27 d’abril de 2009