Download - Competències bàsiques
Competències bàsiques per l’aprenentatge permanent
DeSeCo (2003) defineix competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada».
La competència «suposa una combinació́ d’habilitats pràcGques,
coneixements, moGvació́, valors èGcs, acGtuds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir
una acció́ eficaç̧». Per tant, les competències es conceptualitzen com un «saber fer» que s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals
Es considera que «les competències clau són les que totes les persones
necessiten per a la seva realització́ i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania acGva, la inclusió́ social i l'ocupació́».
1. Aquestes cites són tradicionals o innovadores? • “Pens que entendre un món tan complex com l´actual només és possible
navegant, llegint superVcies. Tot intent de fer del llibre la primera referència cultural suposa ignorar el nou ordre. Si els nens fixessin l´atenció en quelcom concret no podrien entendre la totalitat”. (Vicente Verdú)
• “Les empreses no volen gent que pensi sinó que compleixi el que se´ls hi demani”. (Lluís María Llena: Profe, me estás tocando las narices, ed. STJ, BCN 2004)
• “L'excel·∙lència està mal vista tant entre professors com entre alumnes. Queda millor ser del grup que es porta malament a classe que del que estudia i es vol esforçar. Ningú vol ser líder”.
• “El repte és tornar a la cultura de la perseverança i la laboriositat”. (Agnès Boixader, Mil·∙lenium, juny 2007)
• “Pens que el mestre no és tant un transmissor de coneixements com un dinamitzador del procés d'aprenentatge”.
• “Si un mestre creu que la naturalesa humana és violenta i dura ensenyarà als alumnes a fer-‐se forts, desconfiar o adaptar-‐se a la realitat. Si un mestre creu que les persones són per naturalesa benvolents ensenyarà als alumnes a escoltar, dialogar i lluitar per un món més just”.
• “L´èxit sí que es valora: la seducció, l´èxit mediàGc, els diners. L´escola ha de ser un reflex de la societat?. Si la societat promou aquest Gpus d´èxit, què fem?. Aprovar sense haver estudiat. Aquest Gpus d`èxit es valora”. Joan Carles Mèlich, professor de Filosofia de l`educació a l’UAB. Mil·∙lenium, juny 2007
1.1. Aquestes cites són tradicionals o innovadores? • Com ensenyar?: 1. Transmetre conGnguts. 2. Exercitació per part de l'alumne. 3.
Memorització. 4. Demostració a través d'un examen. • Com ensenyar?: 1. Plantejar un problema. 2. Contactar amb els coneixements,
emocions i/o habilitats que té l´alumne respecte al problema. 3. L´alumne cerca una estratègia per resoldre'l. 4. Introduir i estructurar nous conGnguts. 5. Posició èGca. 5. Aplicació.
• “El mercat ven plaer i l’escola es veu com una insGtució que ven no-‐plaer . Treball per rompre aquest cercle”.
• “A la meva escola els pares són vists com a clients que s’han de tenir contents però allunyats”.
• “Els alumnes són responsables del seu procés d’aprenentatge”. • “En un món on les organitzacions ja no funcionaran verGcalment, tenir iniciaGva
i creaGvitat serà més important que saber imitar”. • “Jo sóc qui planifica les classes. El context dels alumnes no té res a veure amb el
què i com s’ha d’ensenyar”.
Què és per voltros ser
competent?
2. JusAficació • El pas d’un model centrat en la transmissió́ i l’aprenentatge de
coneixements a un model que valora sobretot el saber fer. • S'entén per competència la capacitat de posar en joc de forma
integrada tots els nostres coneixements, capacitats, acGtuds i valors per tal d’enfrontar-‐se amb garanGes d'èxit a tasques en un context determinat.
• La necessitat que la ciutadania adquireixi les competències clau com a condició́ indispensable per aconseguir que els individus assoleixin un desenvolupament personal, social i professional ple que s’ajusG a les demandes d’un món globalitzat i faci possible el desenvolupament econòmic, vinculat al coneixement.
• La UNESCO (1996) va establir els principis precursors de l'aplicació́ de l’ensenyament basat en competències en idenGficar els pilars bàsics d’una educació́ permanent per al segle XXI, consistents a «aprendre a conèixer», «aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure».
• Facilita la mobilitat d’estudiants i professionals dels estats membres. • Les competències clau han d’estar vinculades estretament als objecGus:
dissenyar estratègies per promoure i avaluar les competències.
2. 1. JusAficació • L’alumne com a protagonista del seu aprenentatge. • Les competències no s’ensenyen directament, cal desenvolupar-‐les.
• Implica mobilitzar acGtuds, habilitats i coneixements, prioritzant el saber fer, afavorint l’autonomia de l’alumne, treballant de forma individual i cooperaGva.
• I com es pot dur a terme aquesta tasca? -‐ Seleccionar i prioritzar conGnguts. -‐ Reorganitzar la distribució́ dels espais. -‐ Reorganitzar el temps. -‐ Reagrupar els alumnes segons els nostres criteris.
-‐ Avaluar els processos. -‐ UGlitzar recursos i materials diversos.
3. Competències clau en el currículum
• Les competències clau han d’estar integrades en les àrees o matèries de les propostes curriculars, i en aquestes s’han de definir, explicitar i desenvolupar prou els resultats d’aprenentatge que els alumnes han d’aconseguir.
• Totes les àrees o matèries del currículum han de desenvolupar les diferents competències.
• La selecció́ dels conGnguts i les metodologies ha d’assegurar el desenvolupament de les competències clau al llarg de la vida acadèmica.
• Totes les àrees i matèries han de contribuir al desenvolupament competencial.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER
CONVIURE I HABITAR EL MÓN
COMPETÈNCIES COMUNICATIVES
1. Competència comunicaGva lingüísGca i audiovisual
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món Vsic 2. Competències arxsGca i
cultural COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES
3. Tractament de la informació́ i competència digital
8. Competència social i ciutadana
4. Competència matemàGca 5. Competència d’aprendre a aprendre
COMPETÈNCIES PERSONALS
6. Competència d’autonomia i iniciaGva personal
1. Comunicació́ lingüísAca • Aquesta competència es refereix a la uGlització́ del llenguatge com
a instrument de comunicació́ oral i escrita, de representació́, interpretació́ i comprensió́ de la realitat, de construcció́ i comunicació́ del coneixement i d'organització́ i autoregulació́ del pensament, les emocions i la conducta.
• Vinculada amb pràcGques socials. • L’individu com a agent comunicaGu que produeix, i no només rep
missatges. • Metodologies acGves d’aprenentatge. • Coneixement i contacte amb la diversitat cultural. • Situacions comunicaGves concretes i contextualitzades. • Destreses: Des de l’oralitat i l’escriptura fins a les formes més
sofisGcades de comunicació́ audiovisual o mitjançada per la tecnologia.
• Diferents contextos, formals, informals i no formals.
1.1. Comunicació lingüísAca
• La lectura com a destresa bàsica: contacte amb una diversitat de textos és fonamental per accedir a les fonts originals del saber.
• Disseny d’un projecte lingüísGc de centre, un pla lector o unes estratègies per a l'ús de la biblioteca escolar.
1. El component lingüísGc: la lèxica, la gramaGcal, la semànGca, la fonològica, l'ortogràfica i l'ortoèpica. 2. El component pragmàGco-‐discursiu: la sociolingüísGca, la pragmàGca i la discursiva. 3. El component sociocultural: coneixement del món i la dimensió́ intercultural. 4. El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicaGu. 5. Component personal que intervé́ en la interacció́ comunicaGva en tres dimensions: l’acGtud, la moGvació́ i els trets de personalitat.
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA Poder
comunicar-‐se en llengua estrangera
Relacionar-‐se en els altres contextos
Expressió oral i escrita
Escoltar
Expressar idees i
emocions
Tenir en compte altres idees i opinions Analitzar
Comprensió i reproducció oral i escrita
Dialogar i
escoltar EmpaGa
Exposar
2. ArYsAca i cultural • Implica comprendre, apreciar i valorar críGcament diferents manifestacions culturals i arxsGques.
• Igualment manifestar interès per la parGcipació́ en la vida cultural i per contribuir a la conservació́ del patrimoni cultural i arxsGc.
• Incorpora el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges arxsGcs.
• Destreses: aplicació́ de diferents habilitats de pensament, percepGves, comunicaGves, de sensibilitat i senGt estèGc.
• Desenvolupar la iniciaGva, la imaginació́ i la creaGvitat expressades a través de codis arxsGcs.
• Treball col·∙laboraGu: cooperació́.
ArxsGca i cultural
ParGcipar en la vida cultural
Conèixer obres i manifestacions
culturals
Conèixer tècniques i recursos principals
Apreciar la creaGvitat
Desenvolupar la imaginació i la creaGvitat
CulGvar la capacitat estèGca i creadora
Valorar la llibertat
d’expressió
Contribuir a la
conservació del patrimoni
Valorar el dret a la diversitat cultural
Conèixer els corrents estèGcs
3. Tractament de la informació́ i competència digital
• Habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació́, i per transformar-‐la en coneixement.
• Tecnologies de la informació́ i la comunicació́: element essencial per informar-‐se, aprendre i comunicar-‐se.
• Transformar la informació́ en coneixement exigeix destreses de raonament per organitzar-‐la, relacionar-‐la, analitzar-‐la, sinteGtzar-‐la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat.
• Requereix coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així com les seves pautes de descodificació́ i transferència.
• Es tracta de desenvolupar una acGtud acGva, críGca i realista envers les tecnologies, valorant les seves fortaleses i debilitats i respectant principis èGcs en fer-‐ne ús.
• Treball col·∙laboraGu, la moGvació́ i la curiositat. • Fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes
reals de manera eficient.
Tractament de la informació i competència
digital
Domini dels llenguatges específics
Desenvolupament del treball personal i autònom
Recerca, selecció i
ordenació de la informació
Comunicar en diferents
llenguatge i tècniques
Analitzar, relacionar i sinteGtzar la informació
Deduir
Tècniques i estratègies
adequades a les fonts d’informació
Comprèn l’efecte i la
naturalesa de les TIC
4. Competència matemàAca
• Consisteix en l'habilitat per uGlitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió́ i raonament matemàGc, tant per produir i interpretar diferents Gpus d'informació́, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quanGtaGus i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quoGdiana i amb el món laboral.
• Situacions reals que duen al raonament que porten a la solució́ dels problemes o a l'obtenció́ d'informació́.
• Seguir determinats processos de pensament. • UGlitzar els elements i raonaments matemàGcs per interpretar i produir informació́, per resoldre problemes provinents de situacions quoGdianes i per prendre decisions.
Competència matemàGca
Aplicació acGva en contexts quoGdians
Solucionar problemes
Representar i interpretar
Deduir i induir
Desenvolupar processos de raonament
Calcular
Conèixer element
matemàGcs
Aplicar algoritmes
Expressar en precisió
5. Aprendre a aprendre • L’habilitat per iniciar, organitzar i persisGr en
l’aprenentatge. • Exigències: 1. Capacitat per moGvar-‐se per aprendre: percepció
d’autosuficiència. 2. Conèixer i controlar els propis processos d’aprenentatge: reflexió i presa de consciència i com s'aprèn. • Inclou: habilitats per obtenir informació́ i transformar-‐la en
coneixement propi. • Relacionant i integrant la nova informació́ amb els
coneixements previs. • Ser capaç̧ d'autoavaluar-‐se i autoregular-‐se. • Acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.
Aprendre a aprendre Aprendre
amb altres persones
Expressar amb precisió
Resolució de problemes
Observació i registres
Plantejar-‐se objecGus reals
UGlitzar diverses
estratègies
Autoavaluar-‐se i autoregular-‐se
Acceptar errors
Plantejar-‐se preguntes
Planificar i organitzar
6. L’autonomia i iniciaAva personal
• Capacitat de transformar les idees en actes: saber escollir, planificar i gesGonar els coneixements, les destreses o habilitats i les acGtuds necessaris
• Desenvolupament d’acGtuds que comporGn un canvi de mentalitat que afavoreixi la iniciaGva emprenedora i la capacitat de pensar de manera creaGva, de gesGonar el risc i de manejar la incertesa.
• Aprendre dels errors i assumir riscos. • Habilitats socials per relacionar-‐se, cooperar i treballar en
equip. • Habilitats i acGtuds relacionades amb el lideratge de
projectes: la confiança en un mateix, l'empaGa, l'esperit de superació́, les habilitats per al diàleg i la cooperació́, l'organització́ de temps i tasques, la capacitat d'afirmar i defensar drets o l'assumpció́ de riscos.
L’autonomia i iniciaGva personal
Treballar en equip
Disposar d’habilitats socials
Crear conclusions
Proposar-‐se objecGus
Cercar i posar en pràcGca solucions
Analitzar les possibilitats i
les limitacions
Reelaborar i elaborar
noves idees
Autoavaluar-‐se i avaluar
Transformar les idees en accions
Planificar projectes
7. El coneixement i la interacció́ amb el món `sic
• Incorpora habilitats per desenvolupar-‐se adequadament, amb autonomia i iniciaGva personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos i per interpretar el món l'anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement cienxfic.
• Conservació́ dels recursos i la diversitat natural, i es manGngui la solidaritat global i intergeneracional.
• Esperit críGc en l'observació́ de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informaGus i publicitaris.
• Comprendre el món Vsic i els canvis que l'acGvitat humana produeix sobre el medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les persones.
• Conceptes cienxfics i tècnics, i de teories cienxfiques bàsiques.
Coneixement i la interacció en el
món Vsic
Anàlisi de fenòmens
Mostrar acGtuds responsables i de
respecte
Aplicació de conceptes bàsics
Interpretar i avaluar
Plantejar hipòtesis Percepció dels
espais Vsics
Contrastar solucions
Realitzar prediccions
Obtenir, analitzar i representar informació
8. Social i ciutadana • UGlitzar els coneixements i les acGtuds sobre la societat dinàmica, canviant i
complexa. • GaranGr la parGcipació́ en el funcionament democràGc de la societat • Social: benestar personal i col·∙lecGu. • Comprendre les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats
europees i percebre les idenGtats culturals i nacionals com un procés sociocultural dinàmic i canviant en interacció́ amb l’europea, en un context de globalització́ creixent.
• Elements fonamentals: capacitat de comunicar-‐se d’una manera construcGva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i senGr empaGa
• La a ciutadana: coneixement críGc dels conceptes de democràcia, jusxcia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils. Comporta la reflexió́ críGca i creaGva i la parGcipació́ construcGva en les acGvitats de la comunitat
• Adquirir aquestes competències suposa ser capaç̧ de posar-‐se al lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·∙lecGva dels altres.
Social i ciutadana Reflexionar
sobre fets i problemes
Prendre decisions
Dialogar per comprendre
Conèixer l’evolució
organització social
Conèixer els valors de la democràcia
Habilitats socials
Exercir els drets i deures
de la ciutadania
SenGment de ciutadania global i de
permanència
Ser conscient dels valors de l’entorn
Comprendre l’aportació de diferents cultures