DOSSIER DE L’ALUMNE Cicle Superior de Primària
1. LES BARRERES I LA REGENERACIÓ ARTIFICIAL
1A. LES GRANS BARRERES ELS PORTS
La navegació esportiva i d’oci és un sector en creixement. La proliferació de ports esportius
ha estat espectacular en els darrers anys i ha contribuït a banalitzar i homogeneïtzar el
procés d’urbanització del litoral. La planificació del futur d’aquest sector s’hauria de fer des
de plantejaments integrals de gestió del litoral, tenint present les conseqüències ambientals
que provoquen aquest tipus de construccions, així com el cost econòmic que comporta
mitigar els seus efectes.
A Espanya, en els seus 8.000 km de costa hi ha 281 instal·lacions portuàries i
unes 230.000 embarcacions d’oci.
A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port cada 15 km de costa, i la utilització
mitjana d’aquest tipus d’embarcacions és de molt pocs dies l’any (segons
alguns estudis aquesta mitjana no arriba als 4 dies per any).
ALTRES MODIFICADORS DEL PAISSATGE
Sovint es construeix vora mar sense tenir en compte la variació, en el temps i la forma, de la
línia de la costa. Periòdicament els temporals de mar malmeten aquestes construccions
(passeigs marítims per exemple) i cal fer-ne de noves per protegir les ja existents. La
progressiva massificació urbanística és una de les més greus amenaces que planen sobre el
litoral, i aquests tipus d’actuacions no fan més que incrementar el problema.
Els passeigs marítims són estructures pensades per delimitar i defensar les platges de
l’expansió urbanística. Tenen un primer efecte barrera, d’ocupació i fixació d’una zona
arenosa.
Els espigons estan disposats perpendicularment a la corrent, la missió dels quals és retenir
el màxim de sorra possible aportada pels corrents oceànics, i els illots estan disposats
paral·lelament a la costa, per frenar l’impacte de les onades i evitar l’erosió de les platges.
1
1. Consulta el mapa dels ports del litoral català i completa la taula següent:
Nº de ports Tipus predominant %
Municipi de Sitges
Província de Barcelona
Litoral català
Comenta els resultats:
2. Què en penses de l’afirmació següent: «A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port
cada 15 km de costa, i la utilització mitjana d’aquest tipus d’embarcacions és de
molt pocs dies l’any».
3. Observa a continuació les fotografies del port de l’Aiguadolç i del port del Garraf, abans i
després de la seva construcció. Quins canvis pots veure en aquest tram de costa al llarg
del temps?
2
4. Enumera els efectes negatius que provoca l’establiment d’un port:
5. Comenta l’impacte que provoquen aquestes altres construccions pel que fa a l’erosió de
les platges i la distribució de la sorra:
• Passeigs marítims:
• Espigons:
• Altres edificacions a peu de costa:
3
1B. INTENTANT MANTENIR LA SORRA A LES PLATGES
REGULADORS NATURALS DE LA QUANTITAT DE SORRA
Un dels espais que més ha patit les conseqüències de l’intens procés d’urbanització de la
franja litoral és el rere platja i en concret l’ecosistema dunar. Les dunes són acumulacions de
sorra formades pel vent. Amb el vent i l’aportació de materials, si no estan fixades per la
vegetació o amb contradunes, aquests monticles de sorra es poden desplaçar: són les
anomenades dunes vives.
Les posidònies són plantes que formen autèntiques praderies submarines de gran importància
ecològica. Viuen sobre fons ben il·luminats, normalment entre 0 i 25 metres de fondària.
6. Per que creus que són tan importants aquests dos ecosistemes per que fa a l’erosió de les
platges ?
7. Quines són les causes de la desaparició de gran part d’aquests dos ambients?
4
REGENERACIÓ ARTIFICIAL DE LES PLATGES
La regeneració artificial de les platges s’utilitza per pal·liar les conseqüències d’un transport
natural de sorres insuficient, degut als efectes dels ports i altres construccions (com
embassaments en els trams alts dels rius), i causa un impacte molt important sobre el
litoral.
En primer lloc es procedeix a l’extracció de sorra a alta mar amb bombes de succió, i
posteriorment s’aboca a la línia de costa. Aquesta activitat, a part de ser molt cara, produeix
molts efectes negatius sobre el litoral i els organismes que hi habiten.
També s’intenta mantenir la sorra mitjançant altres mètodes: espigons, illots.
8. Amb quina finalitat es realitzen les regeneracions artificials de les platges?
9. Quins efectes negatius produeix sobre el medi litoral i els organismes que hi habiten?
5
2. DINÀMICA DELS MATERIALS QUE FORMEN LES PLATGES.
2A. DINÀMICA DE LA SORRA
FORMACIÓ I DINÀMICA DE LES PLATGES
Del litoral català, 280 km són de platges; platges de palets, de còdols, de sorra, platges
fondals i platges seques, platges obertes, arrecerades, artificials, platjoles, arenals... se
succeeixen en una gran diversitat d’espais litorals que davallen suaument cap a mar i
modelen una gran varietat de paisatges.
Una part de les platges es formen com a resultat de l’erosió i meteorització de les roques a
les muntanyes gràcies als corrents d’aigua superficials. Els materials són arrencats i
transportats a través dels rius o rieres, on es van esmicolant cada cop més reduint-ne la
seva mida. Finalment, aquests materials arriben al mar on es dipositen als marges de la
desembocadura o bé l’onatge els retorna a la costa formant les platges.
Les platges són acumulacions de sorres i graves sobre una zona plana de la costa i canvien
constantment de forma a causa del transport de materials. Els principals agents naturals que
determinen a dinàmica litoral són les onades i el corrent litoral.
També existeixen una sèrie de factors que modifiquen aquesta dinàmica litoral, que fan que
variï el recorregut dels grans de sorra, i que poden ser naturals o antròpics (generats per
l’home).
10. Baixeu a la platja de Terramar i feu una ullada. Quins materials podem trobar? D’on
provenen?
Material Origen
6
11. Per comprovar la dinàmica de la sorra tirem una boia a l’aigua. Es mou? Si fos un gra de
sorra, quina trajectòria seguiria?
12. Quins són els factors més importants que determinen la dinàmica litoral?
13. Què pot modificar la dinàmica litoral?
14. Per què l’aport de materials per part de les rieres ha disminuït tant a les platges de Sitges
en els darrers anys?
15. Quantes rieres queden actives en l’actualitat a la vila de Sitges? Quines? Com ho sabem?
16. Quina és l’època de l’any en que es produeixen més temporals de mar?
17. Quin efecte tenen aquests temporals sobre la quantitat de sorra a les platges?
7
18. Dibuixa les diferents construccions que podem trobar a la platja de Terramar que poden
canviar la dinàmica dels materials i, per tant, modificar el paisatge costaner:
Nom:
Nom:
Quina finalitat tenen?
Quin efecte provoquen sobre la distribució de la sorra a les platges?
19. Dibuixa la platja de Terramar incloent les construccions costaneres i indica on s’acumula
la sorra:
Platja de Terramar
8
2B. DINÀMICA DE LES DEIXALLES
Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna: el
vidre de les ampolles pot causar ferides i la mort d'alguns animals. Les anelles de plàstic que
uneixen les llaunes de refrescos poden ser mortals per als animals marins perquè se'ls
enreden al coll o al cos. Les xarxes perdudes poden ofegar els animals. Molts animals marins
s'empassen les bosses de plàstic i moren.
20. Identifica 5 deixalles que trobis a la platja i esbrina quin origen tenen:
Deixalla Origen
9
3. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LES PLATGES DE SITGES. 3A. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA SORRA COMPOSICIÓ DE LES COSTES
Les costes es poden agrupar en costes rocalloses i costes d’acumulació, depenent del grau
d’erosió i d’acumulació de materials.
A les costes rocalloses (com la costa del massís del Garraf) les roques estan en contacte
directe amb el mar i formen els característics penya-segats, amb plataformes d’abrasió
originades per l’acció de l’aigua i les onades, generant un retrocés i descomposició
continuada del penya-segat.
En canvi, a les costes d’acumulació, els dipòsits litorals formats per còdols i sorres aportades
pels cursos fluvials (com la costa de Sitges), oculten el substrat rocós i formen àmplies
platges amb pendents suaus.
21. Ara esbrinarem quin tipus de sorra composa la platja de Terramar, observarem diferents
mostres de sorra de la platja i les classificarem segons la seva mida mitjançant un full de
paper mil·limetrat i amb l’ajut d’una lupa.
Les partícules que formen la platja, atenent a les seves mides es classifiquen en:
Nom Mida
Còdols >5 mm
Grànuls 2-5 mm
Sorra gruixuda 1-2 mm
Sorra 0,2-1 mm
Sorra fina 0,02-0,2 mm
Llims i argiles 0,02 mm
Quin tipus de sorra predomina a la platja de Terramar segons la seva mida? D’on
prové?
10
Hi ha algun altre tipus de material que també destaqui força sobre la resta? D’on prové?
Quin és el substrat originari?
COMPOSICIÓ DE LES SORRES
Existeixen platges de sorres de diferents tipus, aquestes depenen del terreny per on passen,
de la roca que han erosionat, que ha desgastat i que ha esmicolat cada riu o riera al seu
pas.
Els diferents materials que trobem formant part de les sorres a la costa catalana ens poden
donar una idea d’on prové la sorra.
22. Les platges estan constituïdes de diferents materials depenent dels llocs per on passen els
corrents d’aigua que els transporten fins al mar, normalment solen ser trossos de
minerals molt petits i restes orgàniques. Analitza una mostra de sorra tot separant-ne els
diferents components amb l’ajut d’una lupa i una agulla emmanegada.
Omple la taula següent i determina de quins materials està constituïda la platja
del Terramar segons la seva naturalesa?
Nom del material Origen
(mineral/orgànic)
Color
11
23. La naturalesa calcària de la zona i les restes de closques de mol·luscs fa possible que
trobem carbonats barrejats amb la sorra.
Fes l’experiment primer afegint una gota d’HCl a una closca de mol·lusc.
Observes bombolles? Això què significa?
Ara afegeix una gota d’HCl a la mostra de sorra de la platja. Conté la
mostra fragments de carbonat de calci?
12
3B. LA VILA DE SITGES
La vila de Sitges està situada en una petit plana que limita amb la part sud del Massís del
Garraf. El municipi té 16 km de costa, dels quals 4 km són de platja útil, que representa una
superfície de platja de 188.585 m². Es calcula una capacitat de 38.000 persones.
Actualment, compta amb un total de 24 platges repartides al llarg del seu terme municipal,
que és molt extens. En el nucli urbà n’hi trobem 12. D’aquestes, les platges originals han
estat les de Sant Sebastià i la del Baluard o la Fragata, on recalaven les barques de pesca
antigament, i són platges de sorra fina. Les platges que trobem a continuació, des de la
platja de la Bassa Rodona fins a l’Atlàntida, solien ser més aviat rocoses amb molts còdols i
poca sorra
Són platges poc fondes en general, ja que aquest tram de costa la plataforma continental és
molt planera. Destaca el caràcter més aviat urbà de moltes de les platges situades al nucli
del poble i la compartimentació que presenten, determinada pels espigons. Per darrera,
totes les platges tenen un mur per sobre del qual hi ha el passeig marítim.
24. Les següents fotografies il·lustren a costa de Sitges en diferents èpoques. Observa les
imatges atentament i ordena-les de més antiga a més recent.
Comenta com ha canviat el paisatge al llarg del temps, sobretot en relació al nombre de
platges que presenten.
13
ANNEX: Article divulgatiu
14