MENORCA • Jueves 22 enera 204 OPINIÓN
estudis i a mitjans del segle XX vantreure els seus equips pels pobles del’ffla on van ixnmortalitzar la societatde la prec~ria indústria menorquina iles cates de pelis curtides de la gent dela pagesia de la nostra illa. La fotografia va saber evolucionar técnicament, peró amb la seva evolució vaanar ampliant la seva visió i captantl’esséncia de la societat que es muda-va davant els seus objectius i que, gr~cies a aquesta captació, ens permeteninteressants mirades retrospectives.
La fotografia no emet judicis en funció del seu nombre o quantitat sinó deiscontinguts i missatges, de les sensacions i impressions que ens sap transmetre, paradoxalment, anib 1’ exclusiva utiització d’un deis múltiplessentits que l’espécie humana ha desenvolupat i perfeccionat: la vista.
Peró molt probablement un deisgrans punts d’inflexió en la captaciódel món per mitjá de la fotografia esdóna amb l’evolució informativa i mediática. D’ençá que els mitjans de comunicació escrits ja cap a principis delsegle XX, i molt pronunciadament apartir dels anys quaranta, van incorporar la imatge, la fotografla, a les se-ves capçaleres van millorar la percepció social, del temps en qué vivien i delmón en qué habitaven. Als reportengrAflcs i als mitjans devem la recuperació & la memória gr~flca del nostrepassat immediat. A nivel estatal ja afinals del segle XIX alguns setmanans com Blanco y Negro o La Hormiga de Oro havien iniroduil aquesta novetat a les seves págines. A aquestsmitjans els seguirien altfes com ABCo La Vanguardia, mentre que a nivelde les illes els fotógrafs establerts aMenorca com Hernando, Venys oAgustín van començar apublicar al.peniódic Baleares. . -
A l’illa de Menorc’a esdevé hbdalen aquésta tas~a de divulgació-i difu~:sió de l’univers insular per i~itj& de lafotográfia el Diari Menorca que, através de les seves pAgines i a partirdelsanys quaranta. va dur a tenue unk~iin-,portant tasca d’immortalització ‘deIs;instants i actes més transcendents dela nostra história recent, així com enla divulgaci~ informativa i’cultural delnostre entorn prdper.iHa estat la contribució continuada d’un mitjá convertit en institució que, grácies a la se-va contintütat encan viva en el presentperrnetl’análisi comparativa i retioÇpectiva,, que abans rnencionkvem, demolts dél~ aspectes de fa nostra vidai la nosira1societat.
Més endavant, i de nou en termesgenerals, la confluéncia de reportersgráfics, fotógrafs i viatgers amb elsmitjans & comunicació escrits ha resultat fonamental pér apropar el niónllunyá•i la ciutadania i fer properes lespercepcións inés distants i inversemblants. Ens hanrnostrátmóns difeientsal nostre, per1~< també~ens han deixatcom herénciala vistai la perspectivaque els seus objectius h&i captat delnostre petit món ¿n un temps passat,un tempsidiferent al nostre. La fotografia del passat ha estat clau per observar la memória retrospectiva, peróla fotografla és la clau per mostrar elnostre passat de forma objectiva enel futur proper. La técnica fotográfica i la seva expressió és la prova queposa de manifest com hern canviattrcom s’ha despeitat i com es mou eltemps inquieten qué sempre ha viscut
la humanitat.Finalment, en el procés d’evolució
d’ aquesta técnica ja quasi bicentenáña, el darrer gran capítol s’ha escrit deforma ben recent. La democratitzacióde la fotografia és un esdeveniment deldarrerterçdelsegleXXquehapermésque tots deixem la nostra petita empremta del temps históric tan petit enqué vivim dins una história immensa. Una história inmensa feta de petits bocins de memória, moments plensd’imatges que no ens podem permetreel luxe de deixar fugir.
En definitiva, peró, si podem extreure una conclusió aplicable com unaconstant aquesta és la excepcionalitati la importancia que ha jugat la técnica fotográfica en cada moment histónc des de la seva descoberta. Sobre lafotografla al llarg de la histónia s’hi haanat dipositant un tel de romanticismeque no ha sabut veure niés enilá delscontinguts emocionais i sentimentalsque cada individu dipositava en elles.No obstant darrera aquesta capa finade romanticisme s’hi amagava el reflex de la societat passada, deis nos-tres avantpassats i de les formes de vida que han anat canviant. La fotograflalluny de ser un objecte gráfico una mera representació d’un instant és un document de gran valor histéric i cultural i, per tant, cal ser considerat com atal: patriznoni documental.
Es una tasea necesskia la preservacié del llegat históric documental i enella deis fons fotográfics. En una mstantánia no solament existeixen realitats visibles sinó que se’n desprenenheréncies intangibles com són formesd’expressió cultural com baUs, oficis itradicions que si no s’han pogut preservar es poden observar de l’estudique es desprén de la seva análisi.
1 és que, ébviament, la fotografiaés el document social per haturalesa.Una instantánia ens permet humortalitzar cada instant. Instants que, estudiats i refleetits de forma successiva, permeten traçar un fil conductorde la nostra personalitat i escriure ambgran objectivitat el discurs histéric dela nostra tena. És per aixé que la fotografla com a bé patrimonial requereixi demana a afta la nostra mirada.Es el document social al que la societathademirarperentendreelseupassat i afrontar amb coneixement el seufutúr. Peté la fotografla com a bé pa~imoniaFicÍn a conjunt históric també requereix la nostra atenció. Es tracta d’ un element, una técnica i unaexpressió que deis seus orígens a l’actualitatprecisaimereix&lasevapostu en valor. Un patnimoni documentalque requereix d.é la necessitat de re-~copilar, documentar, conservar i difondre com un dels..llegats més rics,entenedors ittranscendents,del hostrepatrhnoni histéric. És la nostra herén-cia del passat disposada per a l’estudi on el seu elevat grau de fidelitat ila significativa objectivitat que contempla permet una análisi crítica particular en cada un de nosaltres. Es engran mesura el reflex objectiu del passat ixnpassible als estudis maniqueis
• tes que podrien desvirtuar a nostramirada vers la história. Tanta sort que,lanostramirada&lahistóriaéslamirada salvada grácies a aquella descoberta esdevinguda document transcendental: la fotografiaJ
Qué dura un instant? Uñ instant fotograflát és la porta a l’eternitat.
Los cursos deProtección Civil
E sta es otra carta a, hasta el momento todas han caído en saco roto,pero al menos están ahí, por eso escriboesta otra, esperando que por lo mínimohaga reflexionar a la opinión pública.
SaliórecientementeenCosasdel& -
la un nuevo curso básico de ProtecciónCivil, perfecto perohacemás de un alioque terminó ya el primero, se prometieron un montón de cursos de perfeccionamiento, pero... dónde están, no creenustedes sres. del Govern que lo que deben de hacer es realizar esos cursos, unitormar y dar credenciales a los más de100 voluntarios existentes en Menorca,en vez de incrementarlos, poner a alguien-que sea capaz de empujar a esa gente queda sus horas a la sociedad, alguien en Menorca, que no esté como estaba influenciada por unos colores, tienen ustedesque cuidar a esa gente, son muy valiosos, sólo con lo poco que han hecho seve, pero dense prisa hay ya mucho desánimo, hagan ese montón de cursos, motiven a la gente, hagan ustedes actividades.
SARA PONS PONSMahón
El que dlii no ésconecte, senyoraJoana Triay
S ra. Joana Triay, quin disgust em vadonar en aquell malí solellat i solemnede Sant Antoni, en obrir el diari fent uncafenet, en veure aquel títol epistolar quecm dedicava.
En el joc polític és normal que l’adversan no comparteixi el contingut de lesidees, peté el que no entenc són les formes que pat anibar a emprar per manifestar la seva diferent opinió. Sra. Triay,crec que en política no hi ha mentides nimentiders, hi ha diferents formes d’actuar, de pensar i d’interpretar. Cree també que hi ha dues formes de fer política, aquella que per expressar les sevesidees ataca la deIs altres o aquella que perexpressar les seves idees, les defensa irespecta les clels altres. Jo vuIl practicaraquesta darrera fórmula, i per tant no en-traté en el terreny dels atacs i les desqualiflcacions personais. Precisament eldia anterior ala publicació de la seva carta, vaig compartir taula amb destacats dirigents polítics del seu partit en un esdeveniment, i rallávem de com ho faríemper canviar l’opinió que els ciutadans tenen deIs polítics i com ho faríem per mi-llorar-la, i piecisament vam coincidir queno s’hauria d’emprar el cazní de l’atacpersonalitzat, i ves per on a l’endemá metrob aquest regal de Sant Antoni per partseva. Realment ha fet un flac favor alsseus companys amb aquest gest.
Miri, en economía, en el món delsnombres, el valor absolut d’un nombrepersisolensindicapocacosa,quanprenforça i sentit és quan comparem un nombre amb altres d’anys anteriors o d’altresentitats, i obtenim el seu valor relatiu. Per
tant, me permeti que amb la meya explicació deis Pressuposts els comparés ambels de l’any passat. Quant a les inversionsd’altres administracions igual que es vanposar les conesponents a Can Saura l’anypassat, hem posat les de la Conseleniad’Educació. Les inversions de Can Saura eren 100% del Consel 1 del Govem ino la havia aportació municipal, i en can-vi es van posar al Pressupost del 2003.D’altra banda, hem obv.iat dina el~Pressupost del 2004 Inversions que durá aterme la Consellenia de Medi Ambient ila Conselleria d’Obres Publiques. Inversions com puguin ser l’estació marítima,ladársena de Cala en Busquets o laconstrucció del Dic Exterior, fruit d’ aquestequip de goven en els seus primers sismesos i que ha multiplicat per 1.000 lesinversions d’altres adminisñcions respecte l’any passat. Per últim, li vuil recordar que el Pla de Prestacions Básiquesque aporta el Conseil no és cap Inversió ni ho será mai, ja que és una aportacióaladespesacorrenthihempievistunaugment d’un 8% respecte el 2003.Quant a les aportacions del Govern Balear, la del fons de Cooperació ha passatde 120.000 euros a 180.000 euros peral 2004. Així idó queda dar que el quevosté diu no és correcte.
Sra. Triay, realment m’agradaria quehagués fet cas del conseil del seu pare, jaque ha volgut fer mal i ha mal pensat.
Atentament.ANTONIA GENER
prImera tineni d’Alcalde de Clutadella
A dos grandesamigos: Tolo yFrancisco
Apreciados amigos: Cuando te fuiste amigo Tolo, nos hiciste una mala pasada; nos dejaste muy tristes y conmucho trabajo por hacer.
Por suerte para mí, estaba Francisco,ylosdos nos apoyamos el uno en el otropara seguir adelante (por favor, quieroque el resto de la Junta del Esplai mecomprenda).
Desde que llegué al Esplai, hubo enftt nosotros un gran entendimiento (ahoralo llaman feeling) y nos llevamos perfectamente. Discutíamos, nosenfadábamos, pero siempre y en todomomento terminábamos riéndonos.
Tú Tolo, con tu fuerte carácter y conun corazón como una catedral.
Tú Francisco, para mí era bonachón,tranquilo, pero lo importante es que losdos habéis luchado para ayudar al Esplaien lo que hiciera falta, sin escatimar horas de trabajo.
Ahora me habéis dejado. Lo que sien-toen mi corazón, sólo Dios lo sabe y yovuestro amigo; pero desde aquí, con estas letras, os prometo que trabajaré contodas mis fuerzas y con la yuda del resto de los miembros de la Junta y la de lossocios, para que el Espiai sea un barcoque llegue al mejor puerto.
Allí donde estéis, os mando un abrazo. Vuestro amigo.
RAFAEL GIRÓNpresidente del Espial
Ciutadella
CARTAS DEL LEC~TOR
