1
Carta als pares:
La formació educativa en temps de canvis veloços que són cruïlla d’informació i coneixements.
Estimades famílies,
Els drets fonamentals no els dóna ningú, els tenim.
El dret fonamental de tots els alumnes de Catalunya és gaudir d’una formació
pedagògica adequada.1 En aquesta casa sempre hem cregut que cal pensar en la nostra
feina que prous maldecaps tenim en fer-la adequadament. Realitat ben certa i per això
procuraré exposar el què treballem, com i perquè, és a dir explicar la dinàmica interna
d’allò que els seus fills n’han de treure beneficis. Al meu entendre per escrit és més
complexa que en una trobada on es pot aclarir dubtes o matisos d’una manera
immediata, però en tot cas ja tindran ocasió d’aclarir-ho més endavant.2
Aquesta carta exposarà punts relacionals que contacten la dinàmica personal dels
nostres alumnes, atès que això és la seva realitat humana i social, per tant la dinàmica
profunda en la qual amb més o menys incidència viuen.
Tot seguit els escric una petitíssima rondalla escrita el 6-12-2011 que havia deixat
inèdita però que em sembla totalment vigent,
El nus Gordià a l’ensenyament.
Diuen que hi ha un moment de desesperació pel malalt, quan aquest veu que el metge
plega veles, que no hi pot fer res. El malalt de Catalunya és l’Ensenyament, el nostre
moribund està desesperat, tants metges, un darrera l’altre, després de cada consulta a
les urnes no revifa. Cada dia està pitjor. Però com que és un malaltó molt jovenet, els
nens no saben el que els passa, segueixen anant-hi.
“Els nivells de la malaltia ja ens el diran els altres”3
Records de quasi un segle. P. Batllori pàg 285.
“En el meu cas, crec que es dóna una certa unitat entre la historiografia, la filologia i la
filosofia” fixem-nos que tot és dintre d’una mateixa branca de pensament. Els savis ens
assenyalen camins.
1 Podríem incloure-hi FP i Universitat
2 Cal considerar no obstant que la dinàmica de l’Escola vostès ja la coneixen.
3 PISA i Cia.
2
Apunts de treball
Hem de procurar harmonitzar els cervells dels nostres nens de manera que tot
potenciant la seva globalització i connexions sinàptiques, puguin aprofundir (dintre de
les seves capacitats) la diversitat de coneixements adreçant-los a un punt ω la unitat
de tot el saber. 30-06-2002
La creativitat no es basa sobre el buit, però sí a partir de la dinàmica del nen.
1-07-2002
D’un món que tenia una intimitat social hem passat a una de personal, mentalment
alliberada que la fa pública. 20-02-2003
En un món complex i per tant en una societat que també ho és, li calen ments lliures,
complexes i serenes4. Això no és una qüestió perillosa, és l’evolutiva realitat humana:
Personal.
Socialitzada.
Responsable.
Treballadora.
Impulsant-se i
Transcendint-se.
Per tot plegat ens és indispensable treballar de dintre
a fora, amb tècniques i processos que potenciïn les
possibilitats mentals de cadascun dels nostres alumnes
que ens anirà assenyalant les seves il·lusions,
capacitats i possibilitats és a dir, el lloc òptim per fer-
se i ser persona.
Exposat això cal recordar que:
“La formació raonada es retroalimenta, amb la qual cosa, si el punt de partença és
l’adequat, s’augmenten per si soles les possibilitats formatives” 6-10-2005
Per acabar aquesta part inicial de la carta, cal recordar que la pedagogia de l’Escola és
facilitar als nostres alumnes, tenir capacitats múltiples en les dues cultures (científico
- humanística) al més alt nivell per la seva edat, a fi de saber moure’s internament com
a mínim, en la societat tan versàtil que els tocarà viure.
4 La serenitat es recolza en la llibertat.
3
Tot seguit exposo el com arriba l’alumne a ser creador de la pròpia dinàmica
pedagògica.
A un i dos anys relació directa amb els nens de 3-4 anys, sortides pel barri, visitar la
casa de les JAF i anar amb ells a les sortides comarcals. També i molt important
preparar la festa per els Pares, amb la importància que tot plegat té.
Sembla que no però l’estar en espais oberts (recordem que de fet tota l’Escola ho està)
els dóna estabilitat sobretot emocional, seguretat i coneixements. Tot plegat els
tranquil·litza aspecte fonamental per la seva vida en el moment i futur.
Als tres anys ja assumeixen el compromís de
triar a fer un projecte concret entre tres
que els proposa la mestra. Arxivar des de
pedres a fotografies, es a dir classificar en
els quatre regnes, dibuixar i escriure, per
inconcret que sigui atès que són realitats
seves que l’estan portant cap el text lliure i
l’escriptura interioritzada. No podem
oblidar a aquesta edat la Reunió Treball, una
mena de seminari que els nostres petits fan
tot portant de casa aquelles coses que els han cridat l’atenció i ho volen compartir amb
els seus companys. Les activitats que se’ls ofereixen en els projectes inclouen
tècniques i processos que els ajuden en la manipulació aspectes que cal iniciar amb
força atès que també és un reforçament mental.
Des d’aquestes edats petites no podem
oblidar gens ni mica, la música, el cant i els
titelles enraonar i perdre pors emocionals.
Cal destacar que als tres anys ja fan unes
JAF de tres dies. En realitat dels tres n’hi
ha un de dia enter, el del mig, però per ells
aquest marxar per aprendre en situacions
de tot ordre, no habituals, és molt
important. Ja es preparen pels cinc dies del
proper curs, tot adquirint hàbits per les sortides comarcals.
Fins als 5 anys tots els aspectes motrius, dos dies a la setmana piscina. 6 i 7 anys un
dia piscina i un gimnàstica – expressió corporal – pre-esports.
4
És molt important que des de ben petits assoleixin un tipus d’independència
constructiva no solament en les sortides sinó també i fonamental dintre de l’Escola on
cal moure’s per ella sense nervis ni córrer i quan es va al despatx trucar, encara que la
porta estigui oberta i exposar bé el perquè s’hi va, o sia dominar la situació des de
ben petits. Això no és fer nens repel·lents i submisos, els asseguro que els seus fills
són enjogassats i tranquils a la vegada,
encara que lògicament hi pot haver un
moment que algú es dispari en el sentit que
sigui, i per què no? Treballen en espais
oberts i el benestar que es respira a l’Escola
és l’admiració de les visites que tenim.
Sintetitzem tot seguit el que proporciona
l’Escola als més petits, tot tenint en compte
que s’aniran exposant totes aquelles
realitats que principalment ajuden a crear coneixement, sense menysprear la
informació que és cert que també hi és com una realitat més aviat referencial molt
diferent de l’abast de l’assumpció del coneixement avantsala dels processos creatius.
Mirem doncs tècniques i processos que també han fet els petits alumnes:
Anar per l’Escola en grup o sols sortir en grup pel barri, per comarques, JAF
(Jornades Aprenentatge Fora de l’Escola).
Reforç motriu: piscina, pre-esports, expressió corporal, jocs diversos.
Música: ritme, instruments de percussió, cant...
Tècniques de motricitat fina: monotip, pintura, farina, fang, cuineta (amb la
mestra)... impremta, dibuix, inici a l’escriptura i arribar a elaboració del Text
lliure.
Tècniques de comprensió oral: Reunió treball, contes, titelles, teatre.
Socialització: llibre de vida, corresponsals...
Inici a la classificació d’objectes i/o de gravats.
Informàtica, robòtica, audiovisuals...
Ordre de la biblioteca classificació per colors. Carnet de la Biblioteca general.
5
Aquesta primera etapa fins els 7 anys és bàsica per la vida de la persona que després
serà, encara que com veurem tot seguit la continuïtat n’és fonamental perquè aquesta
estructura primerenca en condiciona el futur.
Cal agafar embranzida per volar
Com i quan es produeix el gran canvi:
Fem un petit salt fins arribar als 8 anys inclosos i tenim:
Agafar les regnes de la pròpia llibertat
Anem avançant comprovant que comprendre no és igual a memoritzar, tot fixant-nos
que encara no hem dit res de lliçons, ni les hores de... S’ha intentat fer clar que fins
ara hem parlat de temps, relació companys i mestres, tècniques, processos, empatia,
materials, treball, domini del temps, sortides, és a dir tot allò que possibilita uns
coneixements que són una rotunda realitat a l’arribar als 8 anys quan ja s’ha assolit
l’escriure amb pròpia soltesa des dels sis anys o abans amb tècniques que els queden
per sempre.
A partir d’aquesta edat cal afegir-hi la Reunió Balanç, la Pre-Prova, la Prova, (aquests
dos ja són treballs realitzats amb el mètode científic). Els controls sobre tots els
treballs que realitzen ja comencen a ser exhaustius, aclaridors per ells i formatius.
Hem de tenir en compte que a partir dels set anys els alumnes fan la pròpia valoració
del treball realitzat, presentació dels mateixos i de la responsabilitat.
Els coneixements que van adquirint amb la realització dels treballs d’investigació (Pre-
Prova, Prova, Recerques...) sempre a partir d’unes seves hipòtesis els ajuden a tenir una
formació assumida i acadèmica en coneixements la qual els permetrà realitzar en un
futur no llunyà, escrits i a la vegada els propis llibres d’estudi, la creació del quals,
6
juntament amb altres treballs sortirà del seu coneixement, que cada vegada va quedant
més assolit i afermat.
No podem descuidar-nos dels escacs, ajuda del raonament, del teatre en català i/o en
anglès, realitats que potencien un equilibri emocional.
Cal tenir en compte que les Proves, tasca que es fa a casa i dissenyada perquè els
alumnes adquireixin un mètode personal de treball i un domini del temps, se’n fan tres
per curs i són realitzades des dels 9 anys (4t EPO) fins els 14 (2n d’ESO). Els temes
són proposats pels mestres a partir d’uns coneixements previs, per tal que l’alumne
aprofunditzi. A partir de 3r d’ESO el tema és escollit per l’alumne i s’anomena Tesina.
Iniciats des de petits a escriure els seus pensaments, els seus desitjos, les seves
il·lusions..., quan arriben a l’etapa d’ESO s’endinsen en la creació d’un llibre en l’estil que
vulguin: recull de contes, novel·la, poemes... d’un centener de pàgines. Això com tot, és
curricular.
A ESO, tot tenint en compte l’edat evolutiva, s’inicia el que anomenem Documents, les
assignatures són breument explicades pel mestre especialista, els alumnes en prenen
apunts i desenvolupen el tema sigui amb exercicis, amb recerca... i en fan el seu propi
llibre de text.
Els controls són també exhaustius, tot considerant la idiosincràsia de cada alumne,
perquè cal motivar i potenciar a cadascun com ell és i les seves possibilitats.
Un dels controls més importants són els DCP (Document Control de Processos), ja que
considerem important que l’alumne aprengui a obtenir una idea global de la matèria i a
no parcialitzar i memoritzar-ne parts sense sentit.
Els DCPg control de relació entre les diferents matèries.
Les TIC es treballen en diferents àmbits, però es dóna molta importància a
l’aprenentatge de la programació, iniciada ja des de petits en l’activitat de Robòtica.
7
A Batxillerat el mètode de treball és el mateix, evidentment el nivell és el que
correspon per edat, tot donant molta importància a una cultura general aprofundida,
fer compartiments tancats de lletres i ciències no és una realitat que es treballi: els
alumnes que escullen ciències a través de seminaris treballen matèries de lletres i a
l’inversa.
Hi ha un munt d’activitats paral·leles que ajuden als alumnes no solament a crear un
pòsit de coneixement, sinó que els ajuden a anar perfilant les seves tendències i
aficions i per tant a estructurar adequadament les seves ments. A partir de 3r d’ESO
tot i continuant amb les sortides, conferències, JAF, s’hi afegeixen els Actes
Culturals. A BTX el voluntariat: servei a associacions socials.
Volem aconseguir doncs:
Alumnes equilibrats que realitzin un treball que els estimuli. No angoixats. Tot fent
un ensenyament de present futuritzat, és a dir, encaixar en el present i per
coneixements de prospectiva realitats futuribles; tot tenint en compte que en
l’actualitat no neix una revolució industrial, ni tècnica ni de comunicació, es viu ja
una re-evolució de les idees amb dinàmica universal. A l’Escola treballem la
necessària rapidesa mental, el domini del temps i el coneixement reflexionat, entre
altres aspectes. Mentalitat creadora i per tant investigadora en el camp que sigui.
Finalment poso a la seva consideració els punts següents:
Més que mai és necessari, a tot el sistema, treballar a partir de l’alumne a fi que
aquest potenciï totes les seves possibilitats.
Les vocacions de treball visionades des de petits solen ser molt més sòlides.
L’Escola posa possibilitats, els alumnes les seves capacitats. Aquestes dues realitats
han d’anar juntes.
8
Fem servir tècniques i processos específics, perquè surtin les realitats que cada nen
té en el seu interior.
Vivim una revolució de les idees, econòmica i científica. Considerem més suggerent
una re-evolució. Les trencadisses poden no ser adequades.
La nostra Escola fa un ensenyament del passat convertit en present futuritzat, per la
qual cosa també treballem perquè és necessari un món de realitats que van de fora a
dintre, com les sortides, les JAF, les conferències que vénen a fer altres persones, les
visites a museus, els idiomes, etc. allò que és a partir del nen és el nus del
coneixement, allò que ajuda bàsicament a construir la seva dinàmica única i personal.
CLOENDA:
Cal deixar constància que en aquesta carta no s’escriu sobre les matèries
(assignatures) sinó com es prepara la ment per assolir-les. Això és el que ara es diu
que s’ha de fer. Aquesta Escola hi treballa des del seu començament.
La nostra estructura des de sempre és:
Una sola línia i nombre reduït d’alumnes per mestre.
Més hores lectives.
Tot plegat és igual a pocs nens, més mestres, més hores.
Ben cordialment,
Josep Oliveras i Cama
Vigília de Reis, 2015.