BIOÈTICA I REHABILITACIÓ
Mercè Avellanet Viladomat
Màster Europeu en Bioética Universitat Ramon Llull
Presidenta del Comité Ética Asistencial SAAS
Bioètica Bioètica Es fonamenta en unes bases, llistades de manera variable segons els autors (filòsofs, metges, investigadors, juristes..)
1. Respecte per la Dignitat humana
2. Respecte de l ‘Autonomia
3. No instrumentalització del cos humà
4. Beneficència/ No maleficència (jurament hipocràtic)
5. Principis de Justícia, igualtat i equitat
6. Responsabilitat social
7. Respecte de les llibertats individuals
Feldman G. 25 questions décisives en Bioéthique. 2010.
Enquesta Enquesta
Dirigida als professionals sanitaris d’Andorra.
Infermers: 70 atenció primàriaMetges: 70 hospitalUniversitat Infermera d’ Andorra: 20 estudiants
Anàlisi de la formació bioètica dels professionalssanitaris
Comité Ètica Assistencial del SAASSra. Mª Carmen Arrabal, Dra. Mercé Avellanet, Sra. Aurora Casadevall, Sra. Rosa Castellvi, Dr. Joan Escoté, Sra. Montserrat Gómez, Sra. Maitena Manciet, Sra. Sandra Navarro.
ResultatsResultatsConeix quins aspectes tracta la bioètica en la seva
professió?
A B0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
SI: 74,3%NO: 25,7%
A/SI: 82%B/NO: 18%
Infermers Metges Estudiantssi no
0
10
20
30
40
50
60
SI NO0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
90,00%
ResultatsResultatsHa rebut formació bioètica en la seva formació?
SI: 62,8%NO: 37,2%
A/SI: 46%B/NO: 54%
Infermers Metges Estudiants
SI NO0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Resultats Resultats Pensa que tot el que és legal és ètic?
SI: 2,8%NO: 97,2% A/SI: 8%
B/NO: 92%
Infermers Metges EstudiantsSI NO
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
ResultatsResultatsConeix i revisa el codi deontològic professional?
A/SI: 70%B/CONEC I CONSULTO: 20%C/EL DESCONEC: 10%
InfermersMetges Estudiants
EL CONECCONECN NO CONSULTO
EL DESCONEC
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
A/ 23%B/ 63%C/ 14 %
ResultatsResultatsConeix el fonament del testament vital i en què influeix en les
actuacions dels professionals?
Infermers Metges EstudiantsSI NO
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
A/ SI: 71,3%B/ NO, EL DESCONEC: 28,7%
A/ SI: 64%B/ NO: 36%
ResultatsResultatsS’ha trobat en situacions en les que li hagués ajudat consultar decisions ètiques a personal especialitzat?
Infermers Metges
A/SI: 65%B/NO: 32%
NC 3%
A/SI: 39%B/NO:29%
NC 22%
ResultatsResultatsConsidera important l'existència d’ un comitè
bioètic en els centres sanitaris?
A/SI: 85,7%B/NO: 8.7%C/DESCONEC: 5,7%
A/SI: 98%B/NO: 0%C/DESCONEC: 2%
InfermersMetges Estudiants
SINO
DESCONEC COMITÉ BIOÉTIC
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
ResultatsResultatsCreu necessària la formació del personal sanitari en
temes bioètics?
Infermers Metges EstudiantsSI NO
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
A/SI: 100%B/NO: 0%
A/SI: 96%B/NO: 4%
ResultatsResultatsEstaria interessat en rebre formació bioètica?
Infermers Metges EstudiantsSI NO
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
A/SI: 94,3%B/NO: 5,7% A/SI: 92%
B/NO: 8%
Conclusions enquestaConclusions enquesta
La majoria de professionals sanitaris tenen idea de què és la bioètica, o si més no els hi sona, encara que la manca de formació és evident.
Tenen principis clars essencials com “no tot el que és legal és ètic” .
Consideren la importància del comitè de bioètica.
El 100% de infermeria i 96% de facultatius creu necessària la formació en aquest temes i la majoria estarien disposats a formar-se.
Perquè formar-se en ètica?Perquè formar-se en ètica?
“Fa 20 anys que treballo com a professional de la salut en rehabilitació. Perquè m’hauria de preocupar per la ètica ara?”
“Si vaig a treballar cada dia, faig la meva feina i em preocupo dels meus assumptes, no m’he de preocupar per la ètica.”
“He estat un bon estudiant i resident. Perquè hauria de tenir problemes ètics?”
2000
2012
Bioètica I DRET Bioètica I DRET
Drets dels pacients(Lleis 41/2002,1/2003)
Dret a la intimitat (confidencialitat).Dret de la informació assistencial (informació).Respecte a l’autonomia del pacient (consentiment informat).
Humanització de l’ atenció sanitària- Drets dels pacients.- Consentiment informat- Voluntats anticipades.- Cures pal·liatives.
Documents i entitats de base legal- Objecció de consciencia.- Codis deontològics.- Comitè de bioètica.
Bioètica i RHB Bioètica i RHB La ètica mèdica tradicional considera que l’obligaciómoral del metge és buscar el major benefici possible al pacient PRINCIPIS DE BENEFICENCIA I NO MALEFICENCIA.La legislació actual inclou el PRINCIPI D’AUTONOMIA del pacient. Buscar l’excel·lència professional, la qualitat de l’atenció, amb el respecte a l’autonomia i una gestióadequada dels recursos tan a nivell individual com institucional. PRINCIPI DE JUSTICIA
Bioètica Bioètica
Gomez MI. (Referent a Gracia D). Gestión hospitalaria. Aspectos éticos de la organización de la atención en hospitales públicos. En: Bioética aplicada. 2011.
CONFLICTE ÈTIC: si manca
excel·lència clínica, màxim benefici pel pacient, eficiència en la gestió, respectant l’autonomia i el dret a prendre decisions respecte a la seva pròpia salut.
COM? Anàlisi de casosCOM? Anàlisi de casos
Metodologia similar a les decisions clíniques.
1.Recopilació de dades 2.Identificació dels problemes ètics, contrastant-ho amb els principis bàsics3.Establiment i anàlisi del diferents cursos d’acció: valorar valors, preferències i competència del pacient 4.Presa de decisions
Els problemes més freqüents en la pràctica clínica de la rehabilitació:
1. el consentiment informat i l’autonomia del pacient 2. els criteris d’admissió, definició d’objectius3. el final del tractament4. tractament en equip
QUAN? Bioètica i RHB QUAN? Bioètica i RHB
Jonsen AR, Siegler M, Winsdale WJ. Etica clínica. 1998
Presa de decisions centrades en el pacient
Presa de decisions centrades en el pacient
http://www.pickereurope.org/http://decisionaid.ohri.ca/
http://www.forumclinic.org/
2- PLANIFICACIO OBJECTIUS RHB2- PLANIFICACIO OBJECTIUS RHB
.
CONFLICTE ÈTIC
• Desitjos del pacient (principi d’autonomia)
• Consideració del que és realista (principis de no maleficència i de justícia)
ETICAMENT CAL considerar els recursos en la planificació dels objectius terapèutics
Avellanet M. Etica de criterios de decisiones terapúticas: calidad de vida. En: Bioética aplicada. Ed Proteus, Barcelona 2011. 2011.
3 - FINAL DEL TRACTAMENT3 - FINAL DEL TRACTAMENT
S’identifiquen uns problemes amb repercussió ètica en l’atenció a la lesió medul·lar, en relació amb la finançament basat en el episodis d’hospitalització:
- Insuficiència entre el objectiu de les intervencions i els criteris d’avaluació (FIM, SCIM, Barthel)-Identificació insuficient dels factors responsables dels resultats obtinguts-Dificultat per a avaluar les intervencions complexes en un model estandarizat
Límit entre l’atenció eficient i la centrada en la persona en processos amb grans discapacitats?
4 - EQUIP DE RHB4 - EQUIP DE RHB
Mapa de conflictos éticos intrahospitalarios en rehabilitación González-Viejo MA et al. Rehabil (Madr) 2010;44(1):16-24.
“Antes, la solución de los problemas éticos era competencia solo del médico, hoy lo es también del resto de los profesionales de la salud, porque todos interaccionan con el paciente, por eso la ética es una construcción social y cultural que debe revisarse constantemente en las organizaciones asistenciales, para que sus procesos conlleven a mejorar la calidad de vida de la persona con discapacidad y promover su independencia.”
Àrees de possibles dilemes ètics:Mantenir la confidencialitat en la
institucióCompartir informació amb els
membres de la famíliaInformes mèdics a tercers pagadors
i asseguradores
Compartir només el que és pertinent i necessari
Demanar la conformitat del pacient
4 - CONFIDENCIALITAT EN EQUIP4 - CONFIDENCIALITAT EN EQUIP
Sliwa JA et al. Clinical Ethics in Rehabilitation Medicine: Core Objectives and Algorithm for Resident Education. Am J Phys MedRehabil 2002
COMPETENCIA PACIENT
ALTERNATIVESEN PRESA
DE DECISIONS AUTONOMIA
PACIENT
CREENCESVALORS
RECOMANACIONSEQUIP
VIABILITATCORPORATIVA
FUTILITATMÈDICA
POSSIBILITATSCOMUNITAT
MODELS PATERNALISTACONTRACTUAL
Conclusions Conclusions
La decisió clínica inclou diversos valors:
1.VALORS CIENTÍFICS: MBE
2.VALORS INSTITUCIONALS i els seus recursos
3.VALORS PROFESSIONALS de cada metge i professional sanitari de l’equip
4.VALORS PERSONALS de cada pacient