Museu Nacionald’Art de CatalunyaMNAC(2010-2012)
Avaluacions estratègiques CoNCAAEC 01 (2014) ex ante
El document Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC: 2010-2012 inclòs a la col·lecció
Avaluacions estratègiques CoNCA ha estat elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les
Arts (CoNCA) en compliment del que estableix l’article 4.k) de la Llei 6/2008, de 13 de maig, del
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Document aprovat pel Plenari del CoNCA l’11 d’abril de 2014.
Membres del Plenari
Carles Duarte i Montserrat, president
Gemma Sendra i Planas, vicepresidenta primera
David Albet i Sunyer, vicepresident segon
Mercè Gisbert i Cervera, secretària
Pilar Parcerisas i Colomer, vocal
Isona Passola i Vidal, vocal
Valentí Puig i Mas, vocal
Directora
Sílvia Muñoz d’Imbert
Elaboració
Jordi Auladell Marquès
Ramon Castells Ros
Equip del CoNCA
Anna Andreu Martínez, Lídia Benito Porté, Gemma Carbonell Jorquera, Jesús Fernández Acebal,
Cèlia Garcia Trujillo, Cristina Huguet Martínez, Lluïsa Sala i Tubert, Eva Sancho Izquierdo i Joan
Torrent Pérez.
Correcció lingüística: Gabinet Tècnic del Departament de Cultura
Disseny i maquetació: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
El document Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC: 2010-2012 inclòs a la col·lecció Ava-
luacions estratègiques CoNCA i editat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative
Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial,
sempre que se’n citi la font.
Podeu descarregar la versió electrònica d’aquest informe a: http://www.conca.cat
Barcelona, abril 2014
Dipòsit legal: B 25911-2014
ÍNDEX
Introducció.
El Rol Social dels museus, antecedents i actualitat 5
1. L’avaluació estratègica 11
1.1. Descripció 12
1.2. Metodologia 13
2. Descripció dels eixos transversals 19
2.1. Coordinació institucional 19
2.2. Finançament i gestió de la despesa 25
2.3. Públics i activitats 35
2.4. Consolidació estructural del sector 40
2.5. Cohesió social 48
2.6. Educació 51
2.7. Internacionalització 54
2.8. Excel·lència 57
2.9. Paradigma digital 61
3. Conclusions 67
3.1. De caire organitzatiu 69
3.2. De caire econòmic 72
3.3. Respecte a l’oferta i el contingut 73
4. Recomanacions finals 75
4.1. De caire organitzatiu 77
4.2. De caire econòmic 79
4.3. Respecte a l’oferta i el contingut 80
4.4. Reflexions finals 82
Annex: Taules d’indicadors 87
5
INTRODUCCIÓ. EL ROL SOCIAL DELS MUSEUS, ANTECEDENTS I ACTUALITAT
L’afany de posseir objectes admirats o de prestigi i el culte fetitxista als objectes
artístics es remunta a l’antiguitat. L’antecedent, però, de les col·leccions modernes i
contemporànies es troba en els gabinets de curiositats o cambres de les meravelles
(Wunderkammern), que durant els segles xvi i xvii aplegaven objectes rars fruit de
l’època de grans exploracions i descobriments, ordenats segons els regnes de la
naturalesa, i determinades troballes científiques. Les col·leccions s’organitzaven en
objectes artificials (creats o modificats per la mà de l’home, com les antiguitats o
els objectes artístics); els naturals (criatures i objectes de la naturalesa); els exòtics
(plantes i animals exòtics) i els científics (que agrupaven els instruments científics).
Els gabinets de curiositats van desaparèixer durant els segles xviii i xix i els objectes
de major interès van ser distribuïts en els museus d’art i d’història natural.
A Catalunya, l’origen dels museus actuals i especialment el del Museu Nacional de
Catalunya es remunta a les conseqüències de la destrucció i crema d’esglésies i
convents a la Barcelona del 1835 i a la salvaguarda dels objectes i imatges religio-
ses que s’inicià després de la desamortització. Poc després de la revolta popular,
el 1844 obrí el primer intent de museu al monestir de Sant Joan de Jerusalem i es
crearen les comissions provincials de monuments històrics i artístics amb la finalitat
de recollir els objectes d’art antic en perill. Aquesta recerca propicià l’obertura del
Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata, que obrí el 1880, com
un magatzem d’objectes no estudiats ni classificats, i que es va mantenir fins al
1932, quan els seus fons es van incorporar al Museu Arqueològic i al Museu d’Art
de Catalunya, que obrí al Palau Nacional de Montjuïc el 1934 en aquest edifici
emblemàtic de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i tan característic
de l’skyline de la ciutat. Els seus fons, reunits per Joaquim Folch i Torres, salvaguar-
dats durant la Guerra Civil i enriquits amb successives donacions i dipòsits de col-
leccions privades, han arribat fins avui gràcies a l’empenta que les Olimpíades del
1992 van donar a l’edifici del Palau Nacional, gairebé en estat ruïnós, i a la Llei de
museus de 1992, que atorgava al Museu un rol nacional amb relació a la col·lecció
única d’art romànic que alberga, símbol de l’època fundacional de Catalunya, i a
unes perspectives de construcció nacional de patrimoni en el futur.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
6
Més enllà d’aquesta breu síntesi històrica, molt semblant a la de la resta de museus
del món a les acaballes del segle xix, el museu evoluciona per transformar-se —
segons l’ICOM (International Council of Museums)1— en una institució al servei de
la societat, que adquireix, conserva, exposa i comunica els béns representatius
de la natura i de l’home, a fi de salvaguardar-los, d’augmentar els coneixements
i de propiciar el desenvolupament del patrimoni, de l’educació i de la cultura. En
aquest sentit, el museu adquireix noves interpretacions funcionals que superen el
concepte de gaudi, concreten les accions relatives a la preservació i l’estudi de les
col·leccions i objectiva les funcions socials, finalitats que l’integren en el seu entorn
i el converteixen en útil per al conjunt de la ciutadania.2
La institució museística del present afegeix la recerca a la conservació, és a dir,
incorpora la investigació i el coneixement —no endebades kunst, que vol dir ‘art’
en alemany, ve del verb kennen, que vol dir ‘conèixer’). Inclou en els seus objectius
paràmetres de progrés en el coneixement del patrimoni moble i la seva contex-
tualització. Partint de l’objecte i del seu significat, procedeix a la transmissió dels
continguts culturals que hi són implícits per crear un vincle de continuïtat amb el
passat que actua com a nexe de pertinença i referent d’identitat.
Com a conseqüència, la salvaguarda d’elements propis que identifiquen un passat
comú legitima la difusió d’aquests continguts culturals mitjançant el desenvolu-
pament de la funció educativa, eix prioritari d’activitat, i la formació d’una mirada
crítica argumentada dirigida al conjunt de la societat,3 la qual proposa la interacció
constant entre el que aporta el museu i l’evolució del seu context.
El pas de les col·leccions privades a la socialització i institucionalització dels museus
i transformació en equipaments de servei públic els condueix cap a una concep-
ció d’eina educativa i divulgadora, ja que és un recurs d’ensenyament informal,
fora dels circuits reglats, i d’ordre empíric, basat en l’experiència. La visita permet
obtenir informació que va més enllà de la mateixa obra i possibilita a l’espectador
d’accedir a una nova dimensió on descobreix, de forma individual, l’objecte i la seva
relació amb el context històric, artístic o conceptual.
1 Estatuts de l’ICOM aprovats a la 21a Conferència general de Viena (2007).
2 Pascual, V.; Rial, R. (1992). Com visitar un museu. Un recorregut pel Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo, p. 9-10.
3 Barral, X. (2001). L’art i la política de l’art. Cabrera de Mar: Galerada. Subirats, J.; Barbieri, N.; Partal, A. (2010). “El retorn social de les polítiques culturals: de l’impacte social al valor públic”.
Quaderns d’Acció Social i Ciutadania (octubre 2010), núm. 10, p. 19-23.
7
La dimensió socioeconòmica de l’activitat dels museus implica una successió d’in-
fluències rellevants. Eina de cohesió social, apropa la cultura al públic n’homoge-
neïtza els continguts, facilita que hom hi pugui accedir i consolida uns valors demo-
cràtics inclusius que faculten els lligams necessaris per al desenvolupament de les
comunitats. Altrament, es concreta en aspectes relatius a l’activitat sobre el territori,
on integra elements de dinamització local i d’ordenació territorial que, afegits a la
promoció de la creativitat, promouen el desenvolupament econòmic tant en forma
d’oferta cultural o turística com en forma d’altaveu d’imatge i prestigi.
En conclusió, el rol del museu en la societat actual acull finalitats de caire intern
i d’impacte extern derivades de l’existència d’un fons patrimonial de qualitat, de
la transmissió del coneixement que s’hi vincula i de la gestió social que es fa del
missatge emès, el qual contribueix a la integració, a la participació en la construcció
d’un ordre simbòlic i a la identificació amb un imaginari col·lectiu. En el compli-
ment d’aquests objectius genèrics, és bàsica la coordinació entre els equipaments
públics i també privats pel que fa als continguts, recursos i processos, així com
l’obertura cap a l’exterior d’activitats i projectes.
1. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA
11
1. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA
La Llei 6/2008, del 13 de maig del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
(CoNCA), descriu que aquest,
«...té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural,
vetllar pel suport a la creació artística i per la promoció d’aquesta, i fer-ne
l’avaluació...».
En aquest sentit, ha de centrar la seva missió en el desenvolupament de l’activitat
cultural, col·laborar en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació ar-
tística, intervenir en la política de suport a la creació artística i cultural i de promoció
d’aquesta creació, i organitzar un sistema d’auditoria cultural dels equipa-
ments i les subvencions públiques. Textualment, i entre d’altres, l’art. 4.k) de la Llei
esmentada estableix el següent:
«... k) Elaborar les auditories culturals dels equipaments culturals de titularitat
de l’Administració de Generalitat i de les entitats públiques o privades que li
ho encomanin, i també fer una auditoria biennal sobre la repercussió cultural
de les subvencions concedides i fer-la pública.»
Fer una avaluació estratègica com expressió de l’ auditoria cultural, implica el
seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, defi-
nides per les administracions públiques, es desenvolupen a través d’institucions a
les quals es fa un encàrrec concret. Altrament, es conforma com l’instrument que,
en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la pro-
posta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema
d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que
les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir major quota de re-
llevància en els objectius, eficàcia en la seva consecució i eficiència en l’ús apropiat
dels recursos disponibles.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
12
1.1. DESCRIPCIÓ
Amb la denominació d’avaluació estratègica es determina l’eina tipus o mitjà
per verificar la naturalesa dels processos i els resultats d’impacte en la societat
que s’obtenen dels equipaments culturals, a fi d’establir-hi vincles directes entre
resultats, el retorn social de les pràctiques realitzades i la inversió dels recursos
assignats. En aquest sentit, l’objectiu bàsic de l’avaluació estratègica se centra en
avaluar i assenyalar possibilitats de millora en qualsevol ens del sector cultural, a fi
que pugui assolir un estàndard de qualitat.
Les accions de l’avaluació estratègica es concentren en tres apartats bàsics:
• en l’acompliment dels objectius culturals i estratègics que la pròpia missió i l’in-
terès públic determinin;
• en la gestió de les activitats i l’aprofitament econòmic que es deriva del finança-
ment públic;
• en la mesura de l’impacte social i cultural de les accions i estratègies dutes a
terme.
Per assolir l’èxit de les accions determinades, l’avaluació mesura quantitativament
i qualitativament els diversos paràmetres aportats, els quals són objecte de com-
paració, tant amb la pròpia institució, a través de l’evolució temporal dels mateixos
indicadors, com en models aliens assimilables.
En aquest sentit, l’avaluació estratègica ha d’evidenciar les fortaleses i febleses de
l’organització i de les pràctiques fetes que permetin l’optimització de l’eficiència de
les accions i la utilització eficaç de les dotacions pressupostàries corresponents,
introduint el concepte de RENDIBILITAT SOCIAL i la seva mesura com a paràmetre
comparatiu i objectivable. Alhora, actua com a eina d’evolució sobre la definició
de les polítiques culturals i les estratègies, la programació de les activitats i la seva
execució, establint una cadena de valor entre els recursos i els resultats que se
n’obtenen.
L’avaluació dels resultats obtinguts genera les indicacions de millora que, com a
finalitat darrera, inicien la consecució d’un cicle d’agregació de valor destinat al
perfeccionament de processos i dels procediments i instruccions que els desenvo-
lupen.
13
1.2. METODOLOGIA
La posada en marxa d’un sistema d’avaluacions estratègiques ha requerit un es-
tudi previ, ex ante, de caire prospectiu, enfocat i motivat per la definició del model
d’avaluació cultural. A fi de concretar una metodologia d’actuació, l’avaluació ex
ante ha possibilitat el fonament empíric per a la planificació identificativa de futures
actuacions predefinint models a implantar.
Fluxograma del procés seguit per a l’avaluació ex ante
Selecció d’entitats per a l’avaluació ex ante (a qui s’avalua?)
Aportació de documentació inicial (quines dades s’analitzen?)
Anàlisi i homogeneïtzació de la informació aportada
(quines evidències caracteritzen?)
Equipaments de referència
No
Sí
definició d’interlocutors
INFORME FINAL (CoNCA)
Sistematització de fitxes model (check list / indicadors / ràtios)
INICI
Redacció de fitxes singularitzades(CoNCA)
Evidència: Fitxes singulars
Evidència: Fitxes model
Evidència: Informe inicial
Verificació de les fitxes
Emplenament definitiu restant(ens avaluat)
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
14
A partir de l’anterior, l’avaluació estratègica ha de permetre els requeriments se-
güents:
• ajustar, adequar i valorar per al màxim profit la intervenció en cada ens, vinculant
aquesta actuació a les necessitats que la motiven;
• evidenciar els ítems representatius i genèrics a les institucions, definint un mapa
d’indicadors fonamentals;
• aportar una visió inicial de l’equipament, com és i què vol ser, sistematitzant la
informació en paràmetres que facultin advertir l’evolució cap als objectius propis
i institucionals.
Amb les finalitats esmentades, el corpus metodològic es conforma mitjançant la
implantació d’un procediment de fitxes en format formulari, que combina els camps
propis de check-list o verificació d’informació i els descriptius. Aquestes configuren
un model homogeni de gestió de les dades enfocat cap a un informe final de situa-
ció i perspectives de posteriors intervencions.
S’han dissenyat cinc models preliminars de fitxes estandarditzades que recullen
els continguts necessaris i que, un cop emplenades, articulen indicadors opera-
tius (quantitatius i qualitatius, dades estadístiques i ràtios de gestió). Agrupen la
informació en apartats que resumeixen el marc i la família de processos que es
desenvolupen en qualsevol institució de caire cultural:
a) Governança: aspectes legals i normatius, òrgans de govern i funcions.
b) Estructura organitzativa: definició i característiques de l’organització, proces-
sos desenvolupats i procediments vinculats.
c) Activitats i públic: resum estadístic, quantitatiu i tipològic de les activitats
fetes, quantificació de visitants i polítiques comercials.
d) Estructura financera i pressupostària: desglossament econòmic d’ingressos i
despesa, càlcul de costos i anàlisi pressupostària.
e) Planificació estratègica: descripció de pla estratègic, contracte programa i pla
d’operacions.
Les dades recopilades formen la base argumental sobre la qual es defineix l’avalu-
ació estratègica que es troba articulada en forma d’indicadors input i output, indi-
15
cadors de qualitat i de resultat i valoracions qualitatives.4 La seva interpretació es
vertebra emprant una estructura d’eixos transversals, ja definits per a la medició
macroeconòmica de la cultura5 els quals s’han adaptat a la realitat microeconòmica
que afecta les institucions avaluades individualment:
1. Coordinació institucional.
2. Finançament i gestió de la despesa.
3. Públics i activitats.
4. Consolidació estructural del sector.
5. Cohesió social.
6. Educació.
7. Internacionalització.
8. Excel·lència.
9. Paradigma digital.
El model d’avaluació estratègica desenvolupat pels eixos esmentats es nodreix
d’un volum d’informació que requereix un procediment previ de recollida de dades.
En aquest sentit, la disponibilitat per part dels ens avaluats de la informació reque-
rida pot condicionar l’obtenció de determinats indicadors.
El treball de camp de recollida d’informació s’ha articulat a partir de reunions direc-
tes amb els interlocutors del MNAC,6 la cessió, per part del mateix ens, dels infor-
4 Input: indicadors referents a la generació interna (activitat i estructura). Output: indicadors relatius a la repercussió provocada en l’exterior i que mesuren els resultats dels programes. Indicadors de qualitat: estadístiques d’acceptació del servei i quantificació de les mesures d’excel·lència. Indicadors de resultat: combinació dels diferents indicadors previs. Generalitat de Catalunya (2011). Guia per a la planificació i pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.
Dept. de Presidència – Dept. d’Economia i Coneixement.
5 ICC Consultors (2013). Mapa d’indicadors culturals de Catalunya. CoNCA.
6 S’han dut a terme les següents reunions: El 02/04/2013, en què assistiren, per part del MNAC, el Sr. P. Serra, director; el Sr. J.M. Carreté, gerent, i la Sra. A. M.
Bernadàs, cap de serveis jurídics i RRHH; per part del CoNCA hi assistiren, el Sr. C. Duarte, president; la Sra. M. Gisbert, secretària i membre del Plenari; el Sr. D. Albet, la Sra. P. Parcerisas i el Sr. V. Puig, membres del Plenari; el Sr. N. Tomàs, director, i el Sr. R. Castells i el Sr. J. Auladell, tècnics del CoNCA.
El 02/05/2013, en què assistiren, per part del MNAC, el Sr. J.M. Carreté, gerent, i la Sra. A. M. Bernadàs, cap de serveis jurídics i recursos humans; per part del CoNCA hi assistiren, la Sra. M. Gisbert, secretària i membre del Plenari; el Sr. R. Castells i el Sr. J. Auladell, tècnics del CoNCA.
El 17/07/2013, en què assistiren, per part del MNAC, el Sr. J.M. Carreté, gerent, i la Sra. A. M. Bernadàs, cap de serveis jurídics i recursos humans; per part del CoNCA hi assistiren, la Sra. M. Gisbert, secretària i membre del Plenari; el Sr. R. Castells i el Sr. J. Auladell, tècnics del CoNCA.
El 19/02/2014, en què assistiren, per part del MNAC, el Sr. J.M. Carreté, gerent, i la Sra. A. M. Bernadàs, cap de serveis jurídics i recursos humans; per part del CoNCA hi assistiren, la Sra. M. Gisbert, secretària i membre del Plenari; el Sr. R. Castells i el Sr. J. Auladell, tècnics del CoNCA.
El 02/04/2014, en què assistiren, per part del MNAC, el Sr. P. Serra, director; el Sr. J.M. Carreté, gerent, i la Sra. A. M. Bernadàs, cap de serveis jurídics i recursos humans; per part del CoNCA, el Sr. C. Duarte, president; la Sra. G. Sendra, vicepresidenta primera; la Sra. M. Gisbert, secretària i membre del Plenari; la Sra. S. Muñoz, directora, i el Sr. R. Castells i el Sr. J. Auladell, tècnics del CoNCA.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
16
mes d’activitats, memòries econòmiques i dossiers diversos vinculats a la gestió
dels exercicis 2010-2011-2012 i la recerca de dades ampliatives d’interès.7
Finalment, recopilada la informació d’interès, organitzada per eixos d’interpretació i
obtinguts els indicadors que mostren situació i evolució temporal, es generen unes
conclusions segmentades en aspectes de caire organitzatiu, de caire econòmic i
les que afecten l’oferta i el contingut. Les conclusions deriven en aquelles reflexions
i recomanacions que permetin obrir vies de perfeccionament a l’ens avaluat, en un
procés planificat de millora contínua.
7 S’ha procedit al buidatge d’informació referent al MNAC en les memòries del Dept. de Cultura de la Generalitat així com en un recull ampli de les notícies recollides en les publicacions i media del sector cultural.
2. DESCRIPCIÓ DELS
EIXOS TRANSVERSALS
19
2. DESCRIPCIÓ DELS EIXOS TRANSVERSALS
2.1. COORDINACIÓ INSTITUCIONAL
Tradicionalment la cultura disposa d’una conselleria pròpia dins l’estructura gover-
namental catalana, però l’acció d’altres departaments dintre del Govern pot tenir
efecte sobre el desenvolupament cultural. A més, a Catalunya hi ha diferents àmbits
institucionals des d’on es desenvolupen polítiques en l’àmbit cultural. En aquest
sentit, l’eficiència ha de ser un criteri que guiï la coordinació entre les institucions
locals, nacionals i estatals.
a) Coordinació
– En dependència orgànica del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, a partir del 2014 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
restarà integrat en el marc de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, si bé
mantindrà l’autonomia funcional i la personalitat jurídica.
Coordinació amb altres equipaments
• El Museu funciona en xarxa amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i
la Geltrú), el Museu Cau Ferrat (Sitges) i el Museu de la Garrotxa (Olot).
• Manté convenis amb diverses organitzacions:
– associatives i de caire artístic, educatiu o col·legial: Associació Amics
del MNAC, Associació Amics del Romànic, Cercle Artístic Sant Lluc, Associa-
ció Suso Espai, Associació Mestres Rosa Sensat, Col·legi Oficial de Doctors i
Llicenciats de Catalunya, Col·legi Llicenciats en Belles Arts, VEGAP, escoles i
instituts de batxillerat diversos, centres de recursos pedagògics i biblioteques
municipals, etc.
– universitats: UB, UAB, URL, UIC, URV, UOC, UPF, Fac. Teologia Catalunya,
Fundación Universitaria de Navarra, etc.
– fundacions privades: Fundació La Caixa, Fundación Santa María La Real
– Centro de Estudios del Románico, Fundación Bancaja, Fundació Damm,
Fundación colección Thyssen-Bornemisza, Fund. Privada Abertis, etc.
– administració pública i institucions nacionals i internacionals: Filmo-
teca de Catalunya (ICEC, Generalitat), ESMUC (Generalitat i Ajuntament de
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
20
Barcelona), MHC (Ajuntament de Barcelona), Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals – TV3, Museu de les Cultures del Vi (Ajuntament de Vilafranca del
Penedès), Biblioteca de Catalunya (Generalitat de Catalunya), ICCROM, In-
formació i comunicació de Barcelona BTV (Ajuntament de Barcelona), Fira de
Barcelona, Consorci de Biblioteques de Barcelona, Consorci de biblioteques
universitàries de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Turisme de Barcelona,
RACC, etc.
– corporacions privades: Bacardí España, S.A., Gas Natural SDG, S.A., BNP
Paribas, Laietana de Llibreteria, S.L., Ediciones El País S.L., Club Català de
Cultura, S.L., Agrolimen, S.A., etc.
– Altres: Capítol de la Catedral de Barcelona.
• L’ens ha col·laborat amb 29 institucions nacionals i internacionals mitjançant el
préstec de 134 obres dels seus fons artístics i bibliogràfics.
• En el 2012 ha prestat 101 obres per a una exposició itinerant.
• El 2012 s’estava en procés de conformar una xarxa de museus d’art de Cata-
lunya, en la qual el MNAC ha de participar-hi coordinant activitats i activant les
diverses sinèrgies entre equipaments.
b) Governança
Marc legal
• La institució pren forma de consorci amb la participació de tres nivells diferen-
ciats d’administracions públiques —Generalitat de Catalunya, Ajuntament de
Barcelona i Administració general de l’Estat—, les quals consoliden l’entitat i en
legitimen l’activitat en l’àmbit local, autonòmic i estatal. El nombre de membres
pot ser ampliat amb altres entitats públiques o amb entitats privades sense afany
de lucre, previ acord unànime dels ens consorciats.
• Disposa de personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres
i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats. Altrament, i
amb la normativa pròpia i la de rang intern, s’hi aplica supletòriament la vinculada
a les entitats de dret públic sotmeses a ordenament jurídic privat dependents de
la Generalitat de Catalunya.
• El MNAC està regulat per la següent normativa:
– disposició addicional 3 de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus
(creació d’una comissió mixta de Generalitat i Ajuntament de Barcelona);
– decret 51/1991, de 4 de març, pel qual s’aproven els Estatuts del Patronat del
21
Museu Nacional d’Art de Catalunya (creació del consorci Generalitat – Ajunta-
ment de Barcelona i estatuts);
– resolució CLT/1188/2006, de 7 d’abril, per la qual es dóna publicitat a l’Acord
de Govern de la Generalitat de 14 de març de 2006, pel qual es modifiquen
els Estatuts del Museu Nacional d’Art de Catalunya (incorporació de l’Admi-
nistració General de l’Estat al consorci, modificació d’estatuts i atorgament de
personalitat jurídica pròpia).
Òrgans de govern
• Els òrgans col·legiats del Museu són el Patronat i la Comissió Delegada; òrgans
unipersonals, el president, els vicepresidents, el director i l’administrador.
• Es regeix per un Patronat que actua com a òrgan màxim de govern, normati-
vament reglat amb nomenaments majoritaris de representants institucionals: 8
per la Generalitat, 3 per l’Ajuntament de Barcelona, 4 per l’Administració ge-
neral de l’Estat, 2 de les empreses o institucions patrocinadores, 1 reservat al
president/a de l’Associació d’Amics del MNAC i 3 per nomenament directe del
Patronat entre persones de trajectòria reconeguda en l’àmbit del mecenatge i el
col·leccionisme. La persona que exerceix la secretaria és un advocat/a designat
directament pel president o presidenta.
• Els vocals són nomenats per un període de 5 anys, renovables indefinidament.
• En cas de nous consorciats, el Patronat pot ampliar els membres fins a 5
més.
• El Patronat pot acordar la creació d’altres òrgans de gestió, assessorament,
estudi o d’altre tipus d’interès per a les finalitats del Museu.
• Funcions del Patronat: establir polítiques i directrius generals, control superior del
Museu i els seus òrgans, examinar i aprovar els pressupostos i l’execució pres-
supostària de l’exercici anterior, aprovar la memòria anual d’activitats, aprovar
els reglaments o règims interns, alienar o gravar els béns del consorci d’acord
amb les directrius de la Junta de Museus (JM), elevar els plans anuals d’actuació
a la JM, proposar el nomenament o cessament del director i de l’administrador
a la JM, elevar el pla d’ordenació i intercanvi museístic d’acord amb la temàtica
del Museu, aprovar plans de construcció o remodelació dels edificis, aprovar
reformes normatives i la dissolució del Consorci.
• La Comissió Delegada acull la Presidència i Vicepresidència del Patronat, la
Secretaria i 8 dels vocals (5 dels nomenats per la Generalitat, 2 de l’Ajuntament
i 3 de l’Administració general de l’Estat).
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
22
• Funcions de la Comissió Delegada: preparar les reunions del Patronat i fer el
seguiment de l’execució dels seus acords, elevar al Patronat la proposta de
pressupost i fer el seguiment de la seva execució, autoritzar operacions finan-
ceres, aprovar la plantilla de personal i les possibles modificacions d’aquesta,
aprovar l’adquisició de béns, acceptar donacions o qualsevol lliurament, apro-
var contractes i convenis pluriennals, aprovar els preus i taxes que apliqui el
Museu.
• Els estatuts permeten la incorporació, previ consens dels ja presents, de nous
consorciats en el Patronat i, per extensió i de forma limitada, en la Comissió De-
legada; altrament, la configuració actual només possibilita que ens sense ànim
de lucre o altres ens públics puguin consorciar-se.
• El president és nomenat pel Govern de la Generalitat.
• Funcions del president: presideix el Patronat i la Comissió Delegada, representa
la institució, signa convenis institucionals, autoritza despeses i aprova o adjudica
contractacions, proposa acords institucionals, decideix la presència d’assessors
a les reunions dels òrgans de govern, aprova l’exercici d’accions judicials o ad-
ministratives i la resta d’activitats que el Patronat li encomani.
• Els vicepresidents són nomenats per cadascuna de les administracions consor-
ciades.
Òrgans de direcció
• El director és nomenat pel Govern de la Generalitat segons proposta aprovada
per la JM i presentada a aquesta pel Patronat.
• Funcions del director: vetlla i executa els acords dels òrgans rectors, porta la di-
recció artística, tècnica i general, autoritza despeses i adjudicacions que norma-
tivament li corresponen, exerceix la representació ordinària, redacta o supervisa
la redacció dels plans museològics o museogràfics, organitza les exposicions de
les col·leccions i planifica les temporals, proposa adquisicions, autoritza sortides
temporals, exerceix les competències que li deleguin.
• L’administrador és nomenat pel Patronat amb l’aprovació prèvia de la JM. Depèn
funcionalment i jeràrquicament del director.
• Funcions de l’administrador: porta la gestió pressupostària i comptable, ordena
pagaments, gestiona la contractació, prepara l’avantprojecte de pressupostos,
gestiona els béns no considerats col·lecció o fons, gestiona el personal, exerceix
la gestió organitzativa genèrica i les funcions que li deleguin.
23
c) Planificació estratègica
• El Pla Estratègia 2017 concreta 6 àmbits o eixos estratègics: social, col·lecció,
coneixement i recerca, nacional, internacional i gestió:
– Social: orientar el Museu a l’usuari (rendibilitat social), convertir-lo en centre
de referència de l’art català, millorar-ne la percepció pública, incrementar el
públic, accessibilitat universal.
– Col·lecció: construir el relat complet de l’art a Catalunya (del s. x al xx, inclo-
ses les expressions contemporànies com la fotografia, el còmic o l’art digital),
donar context històric (sobretot art medieval), exposicions temporals, creixe-
ment en espais (pavellons Alfons XIII i Victòria Eugènia de la Fira), consolidació
com a museu del modernisme (ingressar nous materials i redefinir col·lecció i
exposició), accessibilitat de les col·leccions.
– Coneixement i recerca: projectar la recerca de les col·leccions pròpies,
potenciar la biblioteca i l’arxiu (digitalització), crear el Centre d’estudis i recerca
(docència universitària, pla de recerca artística i de restauració, base de dades
científica, beques de recerca postgraduats), un pla editorial, conferències i
cursos.
– Nacional: ésser el referent cultural i capçalera dels museus d’art catalans, fer
difusió del patrimoni artístic català, vincular el públic català al Museu i establir
una xarxa de museus d’art (coordinar activitats, necessitats i formació).
– Internacional: projectar el Museu i l’art català al món, participar en exposi-
cions i activitats amb els grans equipaments internacionals (préstecs, con-
gressos, xarxes internacionals, itineràncies, formació), i fer difusió en el sector
turístic internacional.
– Gestió i organització: assolir major eficiència administrativa (racionalització
de processos i simplificació procedimental, e-administració) i de gestió de
recursos, assegurar i fer créixer els ingressos propis i els patrocinis, man-
tenir l’aportació pública, assolir un model organitzatiu de qualitat orientat a
comercialitzar i gestionar recursos mitjançant una nova arquitectura jurídica,
configurar nous espais al Museu i participar en la cogestió de l’entorn.
• El contracte programa 2012 no fou signat per les parts. Es definí amb la trans-
lació dels objectius operatius a indicadors, amb punts de partida comparatius i
valors/índexs fita per assolir. En el marc del pla estratègic, estableix els objectius
següents:
– Incrementar la rendibilitat social.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
24
– Exercir de museu de capçalera en museus d’art catalans.
– Posar en valor la col·lecció, principalment romànic i modernisme.
– El Museu com a espai de coneixement.
– Ampliar la projecció internacional del Museu.
– Establir un nou model econòmic i d’organització basat en la qualitat.
• El darrer esborrany de contracte programa correspon al 2012 i no s’arribà a sig-
nar per les parts, ja que quedà sense vigència per no-vinculació pressupostària.
En el mateix sentit, no se n’han redactat de posteriors.
Valoracions en l’eix COORDINACIÓ INSTITUCIONAL
a) Coordinació
• Si bé en el període d’estudi no existien marcs estables de participació i col-
laboració amb altres museus de temàtica afí, com a fet remarcable, en l’exercici
2013 s’ha articulat una xarxa de museus d’art de Catalunya mitjançant convenis
amb setze equipaments participants a data de tancament del present document.
A partir d’una extensa xarxa territorial es tractaria d’establir progressivament col-
laboracions que permetessin optimitzar els recursos materials i humans, bastir
projectes conjunts, etc. En aquest ordre, el MNAC participa coordinant deter-
minades activitats i fent partícips la resta dels associats en accions de formació,
serveis tècnics, etc.
• És necessari articular relacions amb qualsevol agent, institució territorial o sec-
torial que permeti aprofundir en els objectius de l’ens. A hores d’ara, el MNAC
manté nombrosos convenis de col·laboració per a múltiples finalitats, entre els
quals es troben actors i prescriptors del sector. En aquest sentit, es considera
bàsic estendre el màxim possible les relacions cooperatives amb aquells museus
i col·leccions que per temàtica medieval, moderna o modernista puguin aportar
quelcom al discurs artístic i històric que es proposa.
b) Governança
• Actualment, el disseny jurídic aporta una priorització en el pes de la Generalitat
davant d’altres possibles donants, públics o privats (mecenes, patrocinadors,
etc.), que condiciona la incorporació d’aquests tercers en tasques decisòries.
En el mateix sentit, i sense formar part del consorci original, la participació de
mecenes i patrocinadors es troba minoritzada en els òrgans col·legiats (2 repre-
25
sentants en el Patronat, màxim), fet que implica la incapacitat de participació
decisòria en el govern del Museu.
c) Planificació estratègica
• S’ha elaborat un Pla estratègic (Estratègia’17) sense valoració econòmica o pla
financer per manca de concreció i garanties d’estabilitat en les xifres d’aportació
pública a mitjà i llarg termini.
• El Pla estratègic (Estratègia’17) s’adiu amb els objectius estatutaris i els ob-
jectius definits en el Pla estratègic cultura Catalunya 2021 del Departament de
Cultura.
• Es considera d’interès que es puguin redactar contractes programa de periodi-
citat a mitjà termini, en els quals s’incorporin pressupostos previsionals que per-
metin la quantificació dels costos de les activitats proposades i de l’estructura
vigent. Aquesta proposta de contracte programa permetria la negociació directa
sobre actuacions i el seu valor per al càlcul del finançament; alhora, podria incor-
porar un pla de contingència que s’utilitzés com a model d’impacte de possibles
variacions sobre els imports proposats.
2.2. FINANÇAMENT I GESTIÓ DE LA DESPESA
El finançament de la cultura ha estat des de sempre una qüestió central en el nostre
desenvolupament cultural, però avui aquesta centralitat s’accentua perquè, cada
cop més, als projectes culturals se’ls exigeix com a bàsica la premissa de sosteni-
bilitat econòmica.
La principal via de finançament de la cultura prové del consum cultural que en fan
les persones però el finançament públic de la cultura és l’indicador del grau de
centralitat que té la cultura en l’estratègia de país. En aquest sentit és important
tant conèixer la quantitat com el pes que suposa sobre el global per mesurar el
grau de centralitat que se li dóna. A més, una via de finançament que ha estat
tradicionalment important com el mecenatge, actualment no s’aprofita amb tot el
seu potencial atès que la legislació no facilita el seu desplegament.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
26
a) Finançament públic
• Entre el 2010 i el 2012 hi ha hagut una davallada del 29 % d’ingressos, que
afecta tant partides finalistes a despesa corrent com les dedicades a la inversió.
• Alhora, el pes de les aportacions públiques ha baixat del 79,72 % del total d’in-
gressos fins al 73,25 %, fet indicador del descens en el finançament públic.
• L’Ajuntament de Barcelona, després d’un descens acusat el 2011 respecte a
l’any previ, l’ha minorat mínimament el 2012; l’Estat mostra un descens progres-
siu i constant (una minoració del 28 % el 2012 respecte del 2010); la Generalitat
executa la baixa més pronunciada (respecte del 2010, un 11 % el 2011 i un 34 %
el 2012).
• En referència als objectius estratègics definits (Estratègia 2017), el MNAC es tro-
ba en la tessitura endèmica d’allotjar un fons comparable als grans equipaments
de referència i, alhora, disposar d’un pressupost no assimilable. Aquesta situació
es manifesta en diversos aspectes:
– la capacitat financera per participar en projectes conjunts de difusió de les
col·leccions pròpies es troba molt minvada;
– la situació impossibilita un pla de difusió i actuació comercial, sobretot d’abast
internacional, per posicionar l’ens en el mercat de grans institucions culturals;
– fins avui, la institució es troba en procés d’articular mecanismes per permetre
la inclusió de l’equipament com a referència del modernisme;
– la conjuntura implica la limitació del creixement del fons de forma estable;
– es genera una limitació de les activitats vinculades a la recerca i els estudis:
organització de congressos i altres actes, publicacions pròpies, projectes o
equipaments específics, etc.;
– es minora la cooperació amb altres entitats i equipaments territorials: préstecs
d’obra, col·laboracions, etc.;
– hi ha moltes dificultats per cobrir les baixes de personal tècnic (cap de con-
servadors, etc.), fet que repercuteix en la generació de valor afegit.
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
1Total ingressos% diferència respecte al 2010
22.167.307 €100 %
19.647.466 €–11 %
15.703.884 €–29 %
5% aportacions públiquesIngressos pressupostaris / ingressos totals
79,72 % 73,32 % 73,25 %
27
Taula d’aportacions públiques dividides per Administració i capítol pressupostari
Ref.2010 2011 2012
Import total aportacions públiques
17.672.206 € 100 % 14.404.715 € 100 % 11.540.448 € 100 %
Capítol 4 14.002.478 € 79,23 % 12.838.077 € 89,12 % 10.344.630 € 89,64 %
Capítol 7 3.669.728 € 20,77 % 1.566.638 € 10,88 % 1.195.818 € 10,36 %
Generalitat de Catalunya
Capítol 4 7.347.001 € 41,57 % 6.585.417 € 45,72 % 4.555.700 € 39,48 %
Capítol 7 1.269.893 € 7,19 % 1.066.638 € 6,04 % 1.158.144 € 6,55 %
Ajuntament de Barcelona
Capítol 4 2.855.477 € 16,16 % 2.672.660 € 18,55 % 2.592.480 € 22,46 %
Capítol 7 1.749.835 € 9,90 % 0 € 0,00 % 0 € 0,00 %
Administració General de l’Estat
Capítol 4 3.800.000 € 21,50 % 3.580.000 € 24,85 % 3.196.450 € 27,70 %
Capítol 7 650.000 € 3,68 % 500.000 € 3,47 % 37.674 0,33 %
Evolució dels ingressos
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2010 2011 2012
% autofinançament % patrocini privat
% ingressos activats % aportacions públiques
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
28
Aportació pública de corrent i de capital (en euros)
Aportació pública de corrent (en euros)
0
2.000.000
4.000.000
6.500.000
8.000.000
10.000.000
2010 2011 2012
Estat Generalitat Ajuntament
2010 2011 2012
Estat Generalitat Ajuntament
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
b) Despesa privada en cultura
• Els ingressos obtinguts per la venda d’entrades representen el 37,78 % dels
ingressos propis de l’ens (que inclouen ingressos per activitats i patrocinis de pri-
vats), percentatge que es redueix al 10,11 % si es comparen amb els ingressos
totals (afegint-hi aportacions públiques).
• Aquests percentatges s’han incrementat notablement respecte a anys anteriors.
Pel que fa als ingressos propis s’ha passat del 26,82 % de l’any 2010 al 37,78 %
del 2012; en aquest increment hi té molt a veure l’alça de les tarifes generals en
29
el preu d’entrada. En referència als ingressos totals s’ha passat del 5,44 % del
2010 al 10,11 % del 2012, en aquest cas ha influït també la disminució de les
aportacions públiques.
• L’oferta d’activitats genera prestació de serveis als visitants. Els ingressos pro-
porcionats per activitats paral·leles (no inclou exposicions) el 2012 han estat, de
mitjana aritmètica, per valor de 37.571 euros cadascuna, amb un descens del
10 % (aprox.) respecte a l’any previ. Amb tot, el nombre de sessions menor ha
provocat que aquestes siguin més productives (1.213 euros d’ingressos mitjans
per sessió), tant econòmicament com en nombre de participants.
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
16Ingressos per activitatIngressos activitats / nombre activitats
31.456 € 41.355 € 37.571 €
17Ingressos per sessió-actuacióIngressos activitats / nombre actuacions
570 € 687 € 1.213 €
82% taquillatge (I)Ingressos taquillatge / ingressos propis
26,82 % 26,42 % 37,78 %
83% taquillatge (II)Ingressos taquillatge / ingressos totals
5,44 % 7,05 % 10,11 %
c) Mecenatge i autofinançament
• Davant la minoració progressiva de les aportacions públiques, els ingressos
propis (autofinançament) s’han incrementat d’un 20,28 % (2010) al 26,75 %
(2012), fonamentalment motivats per la venda d’entrades. Aquests compensen
la davallada, entre altres, dels ingressos per lloguer d’espais, que l’any 2012
acumulen una caiguda del 39 % respecte al 2010, generat per la minva en la
generació econòmica d’actes de promoció privada o externa a l’equipament en
els darrers exercicis.
• El patrocini privat pateix en proporció una disminució suau en correspondre al
3,30 % de la totalitat dels ingressos (2012). D’altra banda, i essent valors per-
centuals vinculats a uns ingressos en davallada constant, en valors absoluts, el
mecenatge ha passat de 846.247 euros (2010) a 518.894 euros (2012).
• Es detecta una estabilitat positiva en referència al rendiment econòmic que
s’obté de les activitats. Així com el 2010 de cada euro desemborsat en ac-
tivitats directes vinculades a l’activitat (sense comptar despesa estructural)
se n’obtenien 4,90 euros, l’indicador al 2012 s’estabilitza en els 4,68 euros
d’ingrés per cada un.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
30
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
2% autofinançamentIngressos propis / ingressos totals
20,28 % 26,68 % 26,75 %
3% patrocini privatPatrocini privat / ingressos totals
3,82 % 7,32 % 3,30 %
4% ingressos activitatsIngressos activitats / ingressos totals
16,46 % 19,36 % 23,45 %
14Índex eficiència d’activitatsIngressos activitats / despeses activitats
4,90 4,09 4,68
75Ingressos lloguer espais% diferència respecte al 2010
1.237.796 €100 %
972.632 €–21 %
754.047 €–39 %
Evolució dels ingressos
0%
20%
40%
60%
80%
100%
% autofinançament % patrocini privat
% ingressos activitats % aportacions públiques
2010 2011 2012
d) Gestió de la despesa
• El perfil de l’ens assenyala clarament una organització de caràcter públic, no
configurada per generar uns resultats orientats a la generació de guanys sinó
amb finalitats de servei comunitari. En aquest sentit, el coeficient d’estructura,
que vincula les despeses fixes i les variables lligades a la realització del servei,
ha disminuït en els darrers tres exercicis: si en el 2010, per cada euro de cost en
activitats, l’estructura pujava 23,04 euros, en el 2012, el cost per unitat fou de
18,73 euros d’estructura, amb un lleu increment respecte de l’any previ a causa
de la disminució d’activitats temporals; significa que, tot i la reducció, una gran
part del pressupost es dedica al manteniment de l’equipament (conservació de
31
la infraestructura, consums, personal, etc.), en detriment de la despesa directa
en continguts i activitats.
• Aquesta dada no es desdiu amb la progressiva minoració durant el període
2010-2012 dels costos de personal (-13,19 %) i de la resta de despeses es-
tructurals (-14,76 %). Així mateix, aquesta retallada no es compensa amb un
augment substancial del pressupost de despesa en activitats (+0,91%).
• El MNAC subcontracta de forma habitual serveis auxiliars, tals com la vigilància,
el muntatge i desmuntatge d’exposicions temporals, el taquillatge, etc.
• La reducció pressupostària permanent de l’ens, que l’ha obligat a redimensionar
oferta i estructura,8 implica una evolució positiva dels indicadors referents als
costos unitaris que suporta i compensa la baixada de visitants:
– el cost absolut de l’ens per visitant rebut varià entre 39,23 euros (2010) i 34,59
euros (2012), amb una minoració acumulada de l’11,83 % al cap dels tres
exercicis;
– el cost de l’estructura per cada visitant varià dels 37,60 euros (2010) als 32,84
euros (2012), amb un ajust acumulat del 12,66 %;
– el cost de personal per visitant es mogué entre els 15,81 euros (2010) i els
13,96 euros (2012), amb una reducció de l’11,70 % en el període d’estudi.
• El sistema de qualitat mediambiental reflecteix l’esforç en l’aprofitament ener-
gètic, amb infraestructures d’optimització i procediments vinculats de gestió
eficient.
• El MNAC es troba en procés d’implantar la gestió per projectes.
8 Els costos d’estructura agrupen aquells costos fixos inherents a l’equipament, com són els costos de personal, des-peses de manteniment de l’edifici o les col·leccions, consums energètics, compres de materials fungibles, etc. No es considerarien estructura els costos variables, l’existència dels quals depèn de si es fan activitats o qualsevol acció paral-lela.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
32
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
6Coeficient d’estructuraDespesa d’estructura / despesa directa
23,04 17,26 18,73
10% externalitzacióSubcontractació / despesa total
1,06 % 1,15 % 0,30 %
11Cost total per visitantDespesa total / nombre visitants
39,23 € 36,44 € 34,59 €
12Cost d’estructura per visitantDespesa d’estructura / nombre visitants
37,60 € 34,45 € 32,84 €
13Cost de personal per visitantDespesa de personal / nombre visitants
15,81 € 14,84 € 13,96 €
15% despesa d’activitatsDespesa d’activitats / despesa total
4,16 % 5,48 % 5,07 %
18Cost activitats paral·leles per usuariDespesa d’activitats / nombre usuaris d’activitats paral·leles
10,63 € 8,26 € 11,62 €
110Despesa en personal% diferència respecte al 2010
7.210.551 €100,00 %
6.924.956 €–3,96 %
6.259.584 €–13,19 %
111Despesa en estructura% diferència respecte al 2010
9.935.124 €100,00 %
9.147.598 €–7,93 %
8.468.957 €–14,76 %
112Despesa en activitats% diferència respecte al 2010
3.648.855 €100,00 %
3.804.671 €4,27 %
3.681.916 €0,91 %
Evolució dels diferents costos mesurats per usuari segons tipus de cost
05
1015202530354045
Cost total per usuariCost d’estructura per usuariCost de personal per usuari
2010 2011 2012
33
Valoracions en l’eix FINANÇAMENT I GESTIÓ DE LA DESPESA
En referència als ingressos:
• La davallada d’aportacions públiques és la principal causant de la minoració
d’activitats temporals en la institució; tanmateix, ho és també la minoració
d’ingressos propis, en especial la reducció dels fons obtinguts per patrocini i
mecenatge. Ambdós esdevenen un segon eix referencial en el finançament de
l’ens i, en aquest sentit, l’apropament al donant privat, principalment de caire
empresarial, s’ha d’intensificar i millorar.
• L’àrea relativa a patrocini hauria d’incidir en els beneficis vinculats a la parti-
cipació econòmica en l’ens: per una part, la futura llei estatal de mecenatge
hauria d’aportar-hi nous incentius d’interès fiscal als ja existents; alhora, s’hauria
d’aprofundir en aspectes de visibilitat pública i altres guanys o serveis (ús d’es-
pais, participació en activitats, etc.) que afavoreixin la implicació de tercers.
• El rol d’equipament públic condiciona els ingressos de taquillatge com a indica-
dor preeminent d’èxit de gestió. Tanmateix és valorable com a mesura d’auto-
finançament davant la disminució d’aportacions institucionals; en aquest sentit,
l’increment del preu de l’entrada general pressuposa que davant d’augments
futurs de visitants la importància de la partida continuï en evolució positiva.
• Es defineix la gestió dels espais com una font important d’ingressos; cal mante-
nir i potenciar en els circuits corresponents l’existència i disponibilitat de diversos
espais, principalment la Sala Oval, per a l’explotació comercial fora de l’horari
museístic.
• L’ens disposa de la capacitat de generar serveis d’interès econòmic. La res-
tauració i els serveis de catalogació i assessorament amb relació a l’art moble
i la numismàtica poden oferir atractiu per a usuaris externs a l’àmbit museístic,
bàsicament galeristes i col·leccionistes privats. L’explotació del prestigi adquirit,
vehiculat pels conductes adequats, pot aprofundir en aquesta via de negoci.
En referència a les despeses:
• Els esforços de limitació de la despesa estructural no han estat suficients per
compensar la davallada d’ingressos, i aquesta ha recaigut en bona part en les
despeses variables, la qual cosa ha afectat decisivament les activitats temporals
i, en conseqüència, l’oferta de serveis.
• Els costos per usuari són molt elevats, propis d’estructures públiques de caire
patrimonial (amb molt de manteniment de l’immobilitzat). En l’evolució interna
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
34
del cost dels darrers tres exercicis es detecta una minoració progressiva, més
pronunciada en valors globals (comptant-hi les despeses variables fetes) i més
modesta en referència a l’estalvi en estructura.
• El MNAC es troba en procés d’implantar la gestió per projectes. Aquesta pràcti-
ca permetrà la segmentació de despeses per finalitat i un millor seguiment.
• La introducció del model de fitxa de cost previst, real i comparat hauria de posar
en pràctica una política efectiva i sincrònica de control de costos per activitat.
• Amb la fitxa de cost com a eina de seguiment de la despesa, la gestió de pro-
jectes hauria de possibilitar la comparació de costos finals i guanys de l’activitat
i generar càlculs de resultats unitaris (per concepte).
• La definició dels procediments del sistema de qualitat hauria de contenir les
instruccions de gestió eficient de les despeses estructurals (compres i consums)
que complementessin l’optimització del consum de l’energia reflectit en el siste-
ma de qualitat mediambiental.
• Fóra d’interès que l’externalització de serveis no afectés el core business del
MNAC ni entrés en conflicte amb les capacitats o atribucions de la plantilla. Amb
una estructura de personal rígida, resulta més rendible subcontractar el mínim
imprescindible i intentar insistir en la producció pròpia.
• En el disseny d’activitats, i a més de criteris educatius i artístics, cal considerar
el rendiment econòmic, entenent-lo com a valoració entre cost i resultat. La
dimensió del cost ha d’anar vinculada tant al retorn social com a l’econòmic, en
la mesura que aquest sigui possible.
• A fi d’introduir valoracions de caire econòmic, la gestió de les activitats hauria
de permetre l’agilitat suficient per adaptar-se a les necessitats o les condicions
de la demanda, possibilitant, si fos el cas, procedir a la reducció on time de les
sessions d’activitats si es considera que aquestes són deficitàries.
35
2.3. PÚBLICS I ACTIVITATS
Arribar als diferents públics és l’objectiu principal de tota creació i producció
cultural. El nivell de consum cultural és un indicador clar del desenvolupament
cultural del país. Tenir una ciutadania interessada i activa en la seva funció de
públic de la cultura és la millor garantia d’una ciutadania formada, i amb capacitat
crítica.
a) Activitats i usuaris
• L’equipament engloba una oferta diversa: museu d’art, biblioteca / fons docu-
mental, servei específic de restauració d’art, gabinet numismàtic.
• És el museu d’art més rellevant del país (col·lecció no monogràfica). El fons
medieval és únic (el primer mundial en romànic) i s’està conformant la col·lecció
de modernisme.
• La diversitat d’oferta de serveis culturals li fa assolir una posició evident de cen-
tralitat sectorial en determinades àrees, fet que el porta a ser referent en aspec-
tes de recerca (biblioteca, numismàtica, especialistes d’art medieval i modern) i
en conservació i restauració respecte a la resta d’ens del territori.
• El MNAC organitzà durant el 2012 fins a 98 activitats diferents: entre d’altres, 4
exposicions temporals, 49 activitats educatives o 25 conferències i 16 cursos;
es tracta de dades similars a les de l’exercici previ, si bé hi ha un lleu creixement
en el nombre de conferències i cursos, i una disminució destacada respecte al
2010.
• Tanmateix, el nombre de sessions o repeticions (2031) que s’han portat a terme
d’aquestes activitats s’ha minorat en un 42 % respecte del 2011, amb una ten-
dència minorativa evident durant el període d’estudi analitzat.
• L’índex de sessions per activitat durant el 2012 ha estat de 20,7 sessions per
activitat, menor que en el 2010-2011, circumstància que obligaria a un estudi en
detall, i per tipus de modalitat, per aconseguir que les activitats optimitzessin la
rendibilitat en interès pel públic i usuaris.
• Respecte als usuaris i visites rebudes de les activitats, els percentatges indiquen
el pes de les exposicions temporals (incloent-hi grups dirigits), que superen la
visita de l’espai permanent; considerant que el visitant de perfil turístic accedeix
a ambdues normalment, es detecta la importància de les mostres temporals per
captar el públic que coneix l’equipament i la col·lecció amb anterioritat. D’altra
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
36
banda, el descens l’any 2012 del percentatge de visites a les temporals pot
indicar menys interès cap a aquesta oferta, potser per aspectes qualitatius o per
la menor rotació de continguts.
• Les activitats paral·leles, educatives i altres (conferències, cursos, de recerca,
etc.), representen percentatges molt minoritaris en comparació amb el nombre
de visites a l’espai expositiu.
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
66 Nombre d’activitats 116 92 98
67Nombre de sessions - repeticions d’activitats
3.537 3.506 2.031
19Índex de sessions per activitatSessions fetes / nombre activitats
30,5 38,1 20,7
Percentatge de visites i usuaris respecte del tipus d’activitat
b) Visites i visitants9
• Des del 2012, el MNAC disposa d’una unitat de gestió que elabora un informe
anual del públic i les seves característiques.
9 El recompte de públic diferencia el nombre de persones que accedeixen a l’equipament (visitants) i els cops que s’acce-deix a les mostres o als serveis (visites).
41,93%
Altres Activitats educatives Exposicions temporals Exposicions permanents
2011 2012
58,07%
1,74%4,19%
44,36%
55,64%
2,17%1,97%
37
• El nombre de visitants respecte al 2010 s’incrementà un 2,31 % el 2011 i patí un
decrement del 3,87 % el 2012 respecte de l’any previ, possiblement vinculat a
l’entorn socioeconòmic vigent i en referència a les dificultats pressupostàries de
l’ens. Alhora, les visites segueixen una tendència similar.
• El visitant hi acudeix majoritàriament de manera individual (83 %). Els grups són
bàsicament de caire escolar (61 % del total de visitants en grup) en el cas dels
locals.
• La procedència és prioritàriament estrangera (49 %). Entre aquests, les naciona-
litats majoritàries corresponen a francesos, nord-americans, italians i britànics.
• La segona procedència en nombre són els visitants locals. Els majoritaris són els
mateixos barcelonins (25 %) i, a una distància considerable, els de les comar-
ques més pròximes (Vallès, Baix Llobregat i resta del Barcelonès).
• Dels visitants espanyols, el grup minoritari, la proporció més gran correspon als
madrilenys, andalusos i valencians.
• Perfil general del visitant: gènere equilibrat (50 %), edat mitjana (36-64 anys,
45 %) i jove (14-35 anys, 36 %), situació laboral treballant (55 %), jubilats (22 %)
i estudiants (19 %); estudis universitaris (50 %), idioma anglès (43 %) i castellà
(21 %), assabentats mitjançant recomanació de propers (24 %) i Internet, pri-
mera visita (74 %) o entre 1 i 3 a l’any (17 %), acompanyats de família/amics
(36 %) i parella (35 %); motivats per una visita a la ciutat per vacances (72 %), les
activitats generals de més interès són els museus (32 %) i els conjunts singulars
(26 %).
• El preu de l’entrada general en l’actualitat és de 12 euros (amb determinades
condicions de gratuïtat i descomptes diversos).
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
64 Nombre de visites 828.713 942.751 806.052
109 Nombre de visitants 456.059 466.602 448.525
65Variació percentual de visites (respecte al 2010)
+13,76 % –2,73 %
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
38
Distribució del nombre i percentatge de visitants
2011 2012 % dif. 12-11
Visitants 466.602 448.525 –3,87 %
Visitants col·lecció permanent 397.797 388.525 –2,39 %
Visitants exposicions temporals 68.805 20.820 –70,00 %
Visitants portes obertes 79.131 68.548 –13,37 %
% entrades generals 85 % 95 %
% entrades exposicions temporals 15 % 5 %
Percentatge de model de visitant: individual i grup
86%
Visita grup Visita individual
2011 2012
14%
83%
17%
39
Origen del públic visitant/usuari
Valoracions en l’eix PÚBLICS I ACTIVITATS
• L’informe de públics representa una font d’informació molt idònia per a la definició
de polítiques de màrqueting revisables periòdicament. Amb les dades anteriors,
cal la redacció del pla de màrqueting esmentat: segments de mercat, posiciona-
ment i accions de micromàrqueting vinculades al tipus de públic objectiu, amb
un horitzó temporal concret i amb una dotació pressupostària vinculada.
• És necessari implantar un sistema per recollir dades dels mitjans de comunicació.
El seu registre i anàlisi ha de permetre informar de l’impacte mediàtic de l’activitat
feta i ajudar a desenvolupar les estratègies de comunicació que cal seguir.
• El menor índex de sessions d’activitats en el 2012 respecte al 2011 pot ser
indicatiu d’una limitació per eficiència (haver comprovat la manca de rendiment
en usuaris), en alguns casos, i de dificultats pressupostàries en d’altres.
• L’existència d’un pla anual previsional i justificat referent a les activitats ajudaria a
obtenir una major eficiència en els resultats. En aquest sentit, fer un pla de màr-
queting (que inclogui enquestes de satisfacció, perfil de públic, objectius institu-
cionals, resultats de les activitats desenvolupades, descripció de les fortaleses
i debilitats detectades, disponibilitat de mitjans físics i pressupostaris) ha de ser
la base per la definició en cada exercici de quin ha de ser el catàleg d’activitats.
Aquest document s’ha d’acompanyar d’un informe final d’avaluació i interpreta-
ció específica que condicioni el pla següent i el pressupost consegüent.
41%
Internacional Resta de l’Estat Catalunya
2011 2012
54%
5%
47%
49%
4%
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
40
• Altrament, i entenent el caràcter científic inexcusable de la institució, cal replan-
tejar l’orientació d’activitats i projectes molt minoritaris i de difícil retorn social,
valorant aspectes econòmics o d’oportunitat i amb l’objectiu d’aconseguir-ne un
major impacte.
• Hi ha un gran marge de captació de possibles usuaris en activitats educatives i
paral·leles (actes públics, conferències, recerca). Les diverses àrees temàtiques
(continguts) haurien de proposar, tant individualment com en coordinació, acci-
ons de difusió que permetessin captar públics nous i fidelitzar els actuals.
• En referència a la política de preus i d’accés, no sembla que hi hagi una rela-
ció directa entre l’augment de preus en el darrer exercici i el volum de visitants
aconseguit. El perfil de públic admet els preus actuals (assimilables a altres equi-
paments europeus), en tot cas, a fi d’actualitzar les tarifes, cal disposar dels
indicadors tarifaris actualitzats de la resta de museus paral·lels (estatals: Prado i
MNCARS; internacionals: MoMA, Louvre, Centre Pompidou, Rijksmuseum, etc.)
i de l’oferta museística barcelonina (MACBA, Picasso, Miró, etc.).
• Els serveis complementaris (restaurant, bar, botiga...) són indispensables per
facilitar la visita als usuaris del Museu. A més, amb un bon enfocament, aquests
serveis poden servir per captar nous perfils de visitants que no acudirien al Mu-
seu sense un al·licient afegit.
2.4. CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL DEL SECTOR
La consolidació estructural del sector fa referència a una dimensió de la cul-
tura que té a veure amb els protagonistes de la creació i la producció cultural.
Els creadors, les empreses de tota la cadena de valor, configuren una estruc-
tura que cal consolidar per a un bon desenvolupament de la cultura del país.
La dimensió econòmica de la cultura és important tant per l’aportació que
pot realitzar en el seu entorn econòmic, com perquè indica el grau de des-
envolupament de les estructures industrials del sector. Una altra dimensió
que també té caràcter econòmic, però amb un matís social clar és el treball.
La concentració sectorial té aspectes positius en relació amb la capacitat de
generar clústers culturals, però també negatius en el sentit de la diversitat. En
qualsevol cas, és un element clau a tenir present en l’anàlisi sectorial.
41
a) Economia
• Les singularitats de caire patrimonial que caracteritzen al MNAC són, per una
part, les instal·lacions i edificis de l’equipament i, per altra, el fons d’art o col-
lecció que li dóna raó d’ésser.
• L’edifici i les continuades obres i instal·lacions es reflecteixen en el balanç, i
s’identifiquen tant en forma d’aplicació o immobilitzat com en endeutament a
llarg termini vinculat al seu finançament.
• Els fons propis han anat creixent a mesura que s’han registrat i quantificat els
béns que conformen la col·lecció i dels quals, segons l’auditor econòmic, resten
bona part per regularitzar. Aquest fet ha suposat que els indicadors d’endeuta-
ment evolucionin a la baixa en els tres darrers exercicis.
• L’any 2012 els béns inventariats de l’ens impliquen el 96,76 % dels fons propis
del balanç, amb un increment considerable respecte de l’any previ per valor
de més de 18 milions d’euros. En aquest sentit, la progressiva quantificació i
inclusió dels béns pendents d’inventariar en el balanç augmentarà el percentatge
esmentat i el valor total del fons sobre el passiu del balanç (en el 2012, els fons
propis corresponien al 19% del passiu del balanç).
• En sintonia amb aquest augment de valor patrimonial, el nivell d’endeutament
del MNAC és proporcionalment reduït i s’ha anat minorant progressivament (d’un
65,59 % el 2011 a un 30,42 % el 2012 en funció dels fons propis, i d’un 7,82 %
del 2010 a un 5,96 % el 2012 en funció del passiu existent). Aquest deute fou
generat per les inversions en l’edifici; amb tot, la valoració i comptabilització del
fons d’art encara pendent relativitza el pes del deute existent.
• Amb les característiques esmentades, els pressupostos anuals del MNAC
mostren equilibri en les operacions corrents dels tres exercicis d’estudi, restant
el saldo de les operacions financeres vinculat al retorn del deute per inversions.
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
7Ràtio endeutament (I)Deute total / fons propis
1,18 0,66 0,30
8% endeutament (II)Total deutes / passiu i patrimoni net
7,82 % 6,74 % 5,96 %
80% valor del fons sobre fons propisValor col·lecció / fons propis
76,03 % 87,11 % 96,76 %
81% valor del fons sobre passiuValor col·lecció / passiu
5,05 % 8,95 % 18,94 %
AEC 01 (2014) ex ante · Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC · Període 2010-2012
42
Resultats pressupostaris (exercicis 2010-2012)
Cap. Obligacions reconegudes 2010 2011 2012 Cap. Drets reconeguts 2010 2011 2012
I Remuneracions de personal 7.262.189 6.817.867 6.183.669 III Taxes, venda de béns i serveis 1.909.527 2.242.941 2.446.153
IIDespeses corrents de béns i serveis
10.243.073 9.808.649 8.079.353 IV Transferències corrents 15.382.915 14.089.211 10.977.390
III Despeses financeres 126.622 133.436 91.050 V Ingressos patrimonials 1.606.373 1.362.708 1.135.692
IV Transferències corrents 224.830 183.859 224.165
Total operacions corrents 17.856.714 16.943.811 14.578.237 Total operacions corrents 18.898.815 17.694.860 14.559.235
Saldo operacions corrents 1.042.101 751.049 -19.002
VI Inversions reals 2.209.956 1.524.087 1.798.374 VII Transferències de capital 3.669.728 1.566.638 1.195.818
Total operacions de capital 2.209.956 1.524.087 1.798.374 Total operacions de capital 3.669.728 1.566.638 1.195.818
Saldo operacions de capital 1.459.772 42.551 -602.556
Saldo operacions no financeres 2.501.873 793.600 -621.558
VIII Variació d’actius financers 20.403 21.254 15.388 VIII Variació d’actius financers 18.660 19.813 11.673
IX Variació de passius financers 4.514.881 1.198.215 1.373.215
Total operacions financeres 4.535.284 1.219.469 1.388.603 Total operacions financeres 18.660 19.813 11.673
Saldo operacions financeres -4.516.624 -1.199.656 -1.376.930
SALDO PRESSUPOSTARI -2.014.751 -406.056 -1.998.488
42
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
43
b) Treball
• Entre el 2010 i el 2012 el personal ha passat progressivament de 158 a 149
treballadors, bàsicament a causa de les jubilacions i l’amortització de places.
• Els titulats superiors i mitjans formen la major part de la plantilla, en sintonia amb
la naturalesa de les activitats museològiques i de recerca i conservació de l’ens.
• Hi ha un pla funcional del 2012 destinat a convertir-se en norma reglamentària
reguladora del funcionament intern de l’ens. En el pla esmentat es defineix la re-
lació de llocs de treball (RLT), el catàleg i la descripció, la plantilla i els processos
i procediments afectats en el manual de funcionament corresponent.
• L’organigrama actual és de caire funcional. Estructura les diverses àrees que
conformen les activitats o continguts i els departaments que els donen suport.
Distribució anualitzada per vinculacions laborals
2010 2011 2012
Total treballadors 158 153 149
Alts càrrecs 3 2 3
Funcionaris 30 25 23
Laborals 125 126 123
Definició de llocs de treball per categories laborals
2011 20122010
Auxiliars administratius
i subalterns Nombre titulars
superiorsNombre personal directiuAdministratius Nombre titulars
mitjans
3 2 3
20
68
29
29
20
72
30
29
20
73
31
31
AEC 01 (2014) ex ante · Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC · Període 2010-2012
44
Organigrama departamental (dades 2012)
44
SotsdireccióGerència
Direcció
Serveis jurídicsi RRHH
Patrocini i mecenatge
Protocol
Secretaria Direcció
Premsa
SeguretatInformàtica
Serveis econòmics
Infraestructuresi serv. generals
Programespúblics
Estratègia icomunicació
Registre iexposicions
Biblioteca
Gestió documentali Arxiu
Gestiód’exposicions
Moviment d’obrai Museografia
Registred’obres d’art
Màrqueting
Gestió depersonal
Gestiód’espais
Promociói distribució
Gestióadministrativa
Gestióeconòmica
Contrataciói compres
Control ifiscalització
Suport Funcionamenti activitats
MantenimentObra civil
MantenimentInstal·lacions
Activitats
Serveieducatiu
Projectesdigitals
Gestió depúblics
Comunicació
Publicacions
Conservadoren cap
Secretaria
Modern icontemporani
Renaixementi barroc
Medieval
Coordinaciógabinets
Restauració
Gabinet deDibuixos i gravats
GabinetNumismàtic
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
45
c) Oferta
• L’essència del Museu recau en l’exposició permanent. Habilitats els espais del
modernisme i actualitzats els de medieval, la mostra destaca per qualitat, exten-
sió i museografia acurada. La inclusió gradual de noves obres (fons o entrades)
afectades al discurs museístic manté el nivell d’interès.
• La incorporació de nous fons a la col·lecció, fruit de futures col·laboracions, pot
incrementar l’oferta permanent en un període ampli (segles xv-xix). Possiblement
constituirà una nova atracció per incrementar l’interès públic i el nombre de
visitants.
• La major part de les activitats que s’agrupen al voltant del fons tenen caire edu-
catiu o didàctic (52 % del total d’activitats i 81 % del total de sessions fetes).
Aquest fet es deu principalment a les visites guiades, que engloben gairebé la
meitat dels usuaris, als quals se sumen els tallers vinculats i les rutes relaciona-
des amb la col·lecció.
• La diversitat d’oferta de serveis culturals fa que assoleixi una posició de cen-
tralitat sectorial en determinades àrees, que el porta a ser referent en aspectes
de recerca (biblioteca, numismàtica, especialistes d’art medieval i modern) i en
conservació i restauració, respecte a la resta de museus d’art del territori.
d) Concentració
• El MNAC restaura, conserva preventivament i documenta nombrosa obra aliena,
la qual cosa el converteix en centre per a la recerca i la conservació (1.618
intervencions el 2012).
• El MNAC acull en format de xarxa de museus vinculats, la Biblioteca Museu
Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el Museu de la Garrotxa (Olot) i el Museu del
Cau Ferrat (Sitges); aquestes institucions mostren, principalment, col·leccions
destacades dels moviments artístics catalans dels segles xix i xx.
• Si bé consta en els objectius estratègics de l’ens, no es detalla una política
mantinguda de circuit i col·laboracions entre els museus vinculats i el MNAC. En
l’àmbit expositiu, no es detecta una presència destacada en la resta d’equipa-
ments del país tot i que en l’actualitat s’està potenciant la col·laboració, com ha
succeït amb l’exposició “Fortuny-2012”.
• Amb independència dels tres museus vinculats, no s’ha definit a la pràctica
un circuit real de suport i col·laboració de préstec d’obres, que en possibiliti la
difusió territorial.
• Durant el 2012 s’ha produït una exposició itinerant amb un préstec de 101 obres.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
46
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
106 Activitats de restauració i conservació 696 1.046 1.618
107 Ingressos a col·lecció 356 8.095 37.908
Valoracions en l’eix CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL DEL SECTOR
a) Economia
• El pressupost anual indica l’equilibri de les operacions corrents al llarg dels exer-
cicis, restant el progressiu pagament del deute vinculat a les obres sobre la
infraestructura.
• La col·lecció representa el principal bé patrimonial de la institució, fet pel qual
caldria intentar tancar un import d’immobilitzat anual que reflectís la quantifica-
ció patrimonial de l’equipament, amb la valoració actualitzada de tots els fons
artístics.
b) Treball
• Als ens del sector públic els resulta especialment dificultós adaptar el perfil del
personal a les necessitats organitzatives i funcionals. L’organigrama funcional del
MNAC indica una organització abocada a la conservació i manteniment del fons
i d’estructura àmplia, en consonància amb les arrels de l’equipament.
• En tot cas, a mesura que sigui possible, cal procedir en la gestió dels recursos
humans amb l’objectiu clar i mantingut en el temps del model d’equipament
definit en les estratègies a mitjà i llarg termini. L’organització de l’ens pot implicar
adequar àrees o departaments específics a la funció expositiva, per una part,
i a les activitats paral·leles, per l’altra, i donar més capacitat de coordinació a
l’àrea de comunicació i a la vinculada a la gestió de públics; aquestes variants
potenciarien les exposicions temporals i la contínua reformulació de l’exposició
permanent, així com els serveis i activitats oferts (tallers, biblioteca, etc.).
• En referència a la gestió dels recursos humans, resulta bàsic vincular llocs de
treball als procediments que desenvolupen els objectius de la institució, seguint
polítiques d’optimització de recursos i d’implantació pràctica de sistemes de
qualitat.
• A fi d’agilitzar els fluxos interns de relació i activitat, i en paral·lel a l’existent, cal-
dria afegir una organització matricial que reflectís els canvis en la distribució dels
recursos humans en funció de la gestió per projectes i que permetés la doble
47
cadena de comandament, la pròpia jeràrquica de l’ens i la dels responsables
de projecte que interactuen transversalment amb les diferents àrees. Aquesta
disposició organitzativa addicional facultaria la gestió optimitzada d’aspectes
cabdals que necessiten la participació de departaments diferents, com la pro-
gramació i realització d’exposicions temporals i activitats paral·leles.
• L’equipament recorre de forma habitual als mitjans de què disposa per executar
els seus projectes i objectius. En aquest sentit, es troba en la conjuntura d’in-
sistir en la utilització preferent dels especialistes propis en les activitats que es
desenvolupen.
c) Oferta
• La renovació de l’oferta es conclou com a fonamental en la rotació del públic
que ja coneix l’equipament. Les mostres temporals tenen un paper important en
aquest objectiu però també hi ha altres opcions que incideixen en aquest sentit:
aportar noves obres a l’exposició permanent (des del fons o amb incorporaci-
ons), modelar periòdicament el discurs de les diferents àrees expositives, incor-
porar nous mitjans tècnics, audiovisuals, retolacions, cartellisme i informació de
mà en múltiples idiomes (suggeriment de les enquestes de públic), etc.
• La producció pròpia o la coproducció amb tercers d’exposicions en petit for-
mat a partir del fons permetria articular territorialment l’oferta, amb préstecs,
cessions i activitats conjuntes amb els museus locals, de manera que el MNAC
compliria amb el seu rol de pal de paller del sector al país. Aquesta col·laboració
més estreta entre els museus municipals d’art i el MNAC permet territorialitzar
l’oferta i disposar d’obres aptes per a coproduccions o activitats comunes, i està
justificada pel precepte estratègic bàsic de la difusió de les col·leccions.
• La davallada pressupostària es reflecteix en la programació de quatre úniques
exposicions temporals durant el 2012. La disposició de recursos en aquest àm-
bit es plasmà en els 200.000 visitants per sobre de la mitjana que es compta-
bilitzaren a l’exercici 2009 amb motiu de la gran exposició sobre Sorolla. A més
de la desitjada i costosa participació en els circuits d’exposicions de les grans
institucions museístiques, una major rotació de mostres de format petit o mitjà
de cost contingut, així com algunes de més àmplies a partir de l’important fons
acumulat, ajudarien a fer que la institució mostrés més dinamismes i ampliés
l’oferta de serveis a partir dels interessos de la ciutadania.
• En concordança amb la necessitat de major presència i rotació d’activitats i, es-
pecialment, d’exposicions temporals, s’haurien d’habilitar en l’equipament nous
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
48
espais destinats a mostres de diferent format, definint espais polivalents que es
puguin adaptar als requeriments de les propostes o projectes.
• Amb un augment de conferències i cursos durant l’exercici 2012, s’evidencia
una política de voluntat de difusió temàtica i aprofundida del coneixement i de
millorar la qualitat del producte cultural ofert.
• Referent als mitjans destinats a la recerca, caldria possibilitar la difusió dels projectes
mitjançant activitats que ampliïn l’oferta al públic, amb publicacions, experiències
participatives o l’organització de congressos i trobades de caràcter supranacional.
El Gabinet Numismàtic articula, amb llarga continuïtat, una difusió de les activitats
que podria ser traslladada a les àrees de conservació de les col·leccions.
d) Concentració
• Com a institució històrica de conservació de l’art a Catalunya, el MNAC ha esta-
blert una estreta vinculació amb altres agents locals, nacionals i internacionals en
els aspectes de restauració i protecció de l’art pictòric i escultòric, principalment.
2.5. COHESIÓ SOCIAL
La cultura fa una funció important com a generadora de cohesió social. Aquesta
funció, que sempre ha estat bàsica en una societat diversa com la catalana, es fa
encara més necessària en contextos de dificultat econòmica i d’acceleració dels
canvis en una realitat cada cop més complexa. La cultura aporta instruments per a
la capacitat reflexiva, la comprensió, l’adaptació i la creativitat. La diversitat social,
que s’expressa en multitud de formes, cal que sigui atesa des de la cultura. Per
una banda, facilitant l’accés a la cultura, sigui quina sigui la situació personal o del
col·lectiu social i, per l’altra, a partir d’estructures de la societat civil que s’organitza
generant un teixit social cohesionador.
La garantia d’accés a la cultura és un dels indicadors bàsics per comprovar la fun-
ció de la cultura en el foment de la cohesió social. Entendre la cultura com un dret
obliga a prendre mesures per garantir que s’hi pugui accedir, sobretot a aquella part
de la ciutadania que hi té més dificultats.
Un repte important per a les polítiques culturals és aconseguir que la diversitat de
perfils socials del públic i del consumidor cultural reflecteixin la diversitat social que
49
conforma la població del territori. Aquest reflex seria el millor indicador que la cultura
arriba amb igualtat a tota la població.
Per últim, l’associacionisme cultural, amb una llarga tradició a Catalunya, és una
de les riqueses de la cultura del país. Expressa una ciutadania activa que genera
teixit associatiu, que fa una funció bàsica de cohesió social i que se suma a la de
dinamització de la vida cultural catalana.
a) Accés a la cultura i difusió
• Amb nous arranjaments d’alguns espais expositius, es permet l’accessibilitat
física a la part més significativa del fons.
• L’estratègia digital desenvolupada a través de la web del Museu permet la con-
sulta de les col·leccions de forma directa i en línia.
• L’accessibilitat per a persones amb discapacitats físiques s’ha complementat
amb l’eliminació de barreres arquitectòniques, l’adequació d’espais (accessos,
serveis) per a mobilitats reduïdes i la creació de rutes accessibles per a dis-
capacitats auditius (col·laboració amb el projecte Signoguías de la Fundación
Orange).
• En referència a la política de preus, destaca la gratuïtat en l’entrada per a les
persones que acreditin algun nivell de discapacitat i per a un acompanyant.
b) Diversitat
• El programa EducART inclou programes de caire comunitari per a la inclusió
cultural i social de visitants de perfil no habitual als museus, i estableix col-
laboracions amb tercers (Obra Social La Caixa, xarxa de biblioteques de l’Ajun-
tament de Barcelona): Museu Espai Comú d’Integració, projecte una mà de
contes del MNAC.
• Segons l’estudi de públics del 2012 el 50 % dels visitants tenen estudis supe-
riors i formen amb els escolars els dos grups majoritaris de públics, segons la
seva formació.
c) Associacionisme
• La Fundació Amics del MNAC es constituí amb l’objectiu de potenciar, difondre
i donar suport a la institució i el patrimoni vinculat. Organitza activitats culturals
relacionades amb el fons o amb l’art en general i d’altres institucions artístiques.
El president o presidenta dels Amics participa en el Patronat del MNAC.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
50
d) La cultura com a motor de cohesió
• El MNAC mostra els dos punts forts del seu contingut (romànic i modernisme) en
sintonia amb dos dels eixos identificadors de la identitat catalana. Es configura,
per tant, com un museu nacional en el sentit més ampli, tant per idiosincràsia
d’equipament com per perfil de continguts.
• L’impacte històric del MNAC en el coneixement, l’exposició i la valoració de l’art
medieval català, principalment del romànic, ha suposat que sigui reconegut pels
catalans com l’equipament més representatiu de la producció artística del país.
• El retorn de la promoció feta de l’art medieval català s’ha reflectit en la creació
de demanda interna i dels visitants externs del patrimoni immoble dispers en
el territori (Vall de Boí, ruta del cister, visites de monestirs, catedrals, rutes de
pelegrinatge, etc.). En aquest sentit, es considera que actua de prescriptor del
turisme de proximitat referent als monuments del romànic català.
• El programa comunitari EducART impulsat pel MNAC en col·laboració amb ter-
cers indica l’esforç d’integració i cohesió de tothom amb l’equipament.
• Tot i trobar-se en una localització singular dins la trama urbana de Barcelona, el
MNAC dinamitza el seu entorn i és un focus d’atracció turística a la muntanya
de Montjuïc. En igual sentit, la necessitat de facilitar els accessos a l’equipament
i als serveis acollits (restaurant, cafeteria, botiga) contribueix a la urbanització i
arranjament de l’àrea, amb zones de nous aparcaments i amb la millora dels
accessos a peu.
Valoracions en l’eix COHESIÓ SOCIAL
a) Accés a la cultura i difusió / b) Diversitat
• S’han de dissenyar sistemes per connectar amb la població que no està definida
com a majoritària en l’estudi de públics i que, possiblement en part, no se sent
identificada amb els continguts i l’oferta cultural de l’equipament; es tractaria
d’adreçar-la al públic adult amb formació bàsica i mitjana.
• Amb aquesta dada es pot deduir que, en aquest aspecte, els visitants del Museu
no s’identifiquen amb la realitat social majoritària.
• Barcelona és una ciutat bàsicament de serveis, també turístics, i el MNAC s’hauria
de convertir en un focus d’atracció de la ciutat dintre del parc de Montjuïc, que
es revitalitza per la presència del Museu: accessos (escales mecàniques, aparca-
ments, etc.) i serveis (restaurant, terrassa, botiga), per integrar la zona a l’oferta de
la ciutat (muntanya dels museus: convenis amb Caixaforum – Thyssen).
51
c) Associacionisme
• Els Amics del Museu funcionen com a fundació privada de suport per a la
compra d’obra; és necessari difondre la tasca i socialitzar aquesta eina per
aglutinar els petits donants que possibilitaran finançar la inversió en el fons de
col·leccions.
d) La cultura com a motor de cohesió
• És necessari fomentar la socialització de les activitats de l’equipament mitjançant
actes públics relacionats amb les exposicions permanents, temporals i altres ac-
tivitats, a fi d’establir vincles tant amb els Amics del Museu com amb la societat
i el públic afí. D’aquesta manera s’assoliria un major reconeixement social de
l’equipament, que implicaria un increment de la fidelització i de la proximitat de
l’ens al gran públic.
2.6. EDUCACIÓ
L’educació i la cultura són dues cares d’una mateixa moneda. L’objectiu últim és la
millora de la capacitat receptiva, reflexiva i crítica de la ciutadania. En aquest sentit,
el desenvolupament cultural d’un país té una relació directa amb el seu desenvolu-
pament educatiu.
Totes les estadístiques de consum i hàbits culturals mostren com el nivell educatiu
és la principal variable explicativa del nivell de consum i pràctica cultural de la ciuta-
dania. S’entén, doncs, que l’augment d’aquest nivell ha de comportar un augment
del consum cultural.
El nivell de desenvolupament dels ensenyaments artístics en un país és indicador
de la importància que dóna la ciutadania a aquests tipus de llenguatge en la seva
educació. Per altra banda, una població formada en ensenyaments artístics més
probablement serà consumidora i creadora de cultura. Així doncs, l’aposta per
aquests ensenyaments té repercussions positives en el futur.
Tota l’activitat cultural es pot entendre com una activitat educativa. Ara bé, moltes
institucions culturals han desenvolupat programes específics on l’accent educatiu
encara es fa més present.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
52
a) Nivell educatiu
• El programa EducArt té activitats dirigides a tots els públics: l’escolar, l’universitari,
grups familiars i col·lectius amb dificultats específiques. Destaca el programa co-
munitari, el qual busca una major inserció dels col·lectius en risc d’exclusió en el
teixit social, col·laborant amb la labor socioeducativa d’altres institucions culturals,
educatives i assistencials (programa Museu Espai Comú d’Integració 2012).
• El programa intenta situar l’art com a part essencial de l’educació de les perso-
nes i com a forma de coneixement i de sensibilització, introduint la contemplació
i la interpretació de l’obra d’art com a element d’enriquiment social i individual.
• L’enquesta de públics assenyala que el client principal és l’adult de perfil universita-
ri; el destacat percentatge de públic amb formació de nivell superior (50 %) defineix
tant el target principal com el nivell d’identificació amb l’oferta per part del públic.
b) Ensenyaments artístics
• Principalment l’exposició permanent, i en menor mesura les temporals, genera
docència vinculada, tant de tipus escolar com universitària: classes i tallers de
desenvolupament curricular, participació i impartició d’assignatures en diferents
màsters universitaris, cursos de formació i col·laboracions per a docents, acti-
vitats artístiques autònomes (El robatori del bestiari, referent a la col·lecció de
romànic, o S’ha pintat un crim, referent a la col·lecció de gòtic), etc.
• L’oferta didàctica es vehicula mitjançant un departament propi inclòs en l’orga-
nigrama. Amb tot, i sense més informació sobre això, l’execució de les activitats
està externalitzada, com a mínim parcialment.
• L’any 2012 les activitats didàctiques que es poden destacar pel volum de par-
ticipants són el programa escolar adreçat a estudiants de primària i secundària
amb 42.880 participants, el programa familiar vinculat amb les col·leccions amb
806 participants, el taller d’arquitectura per a infants amb 600 participants i els
programes d’integració anomenat Museu Espai Comú que ha tingut 322 partici-
pants amb discapacitat física i cognoscitiva.
• Altres activitats formatives de caire artístic o relatives al patrimoni cultural compten
amb un nombre molt més reduït de participants, però algunes cal destacar-les
per la seva tradició, com és el cas dels cursos del Gabinet Numismàtic de Ca-
talunya, i d’altres per la clara voluntat d’ajudar a la millora d’algunes professions
vinculades amb l’activitat museística, com és el cas del curs per a especialistes
d’identificació de fustes medievals o el programa MNAC Pro, que genera activi-
tats des del Museu per als màsters de museística de la UAB i de la UB.
53
Ref. Indicador quantitatiu 2012
76 Nombre d’assistents al programa escolar 42.880
77 Nombre d’assistents al programa familiar 806
78 Nombre d’assistents a programes d’integració 482
79 Nombre d’assistents a altres programes educatius 1.592
c) Accent educatiu en l’acció cultural
• L’any 2012 s’han portat a terme 49 activitats formatives diferents, amb 1.647
sessions; són moltes activitats en nombre i repeticions executades (33,6 ses-
sions per activitat), molt similars a les proporcions de l’exercici previ (34,9 sessi-
ons per activitat el 2011). La major part corresponen a activitats escolars.
• Respecte a la totalitat de visitants que rep el MNAC, el 7,90 % són usuaris de les
activitats educatives.
Ref. Indicador quantitatiu 2011 2012
32 Nombre d’activitats formatives 48 49
33 Nombre de sessions d’activitats formatives 1.676 1.647
34% participació en activitats formatives Usuaris formació / visitants totals
4,66 %
Distribució numèrica de les activitats formatives entre la resta d’activitats
2011 2012
5
25
14
Altres Jornades-congressos Publicacions Recerca Educatives
Expositives Escèniques
48
4
4
16
25
49
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
54
Valoracions en l’eix EDUCACIÓ
• La recepció majoritària de públic amb un nivell cultural alt determina, en bona
part, el tipus de serveis oferts des del Museu; si s’afegeix el nombrós públic
escolar, el còmput mostra un tarannà clarament adreçat a la formació i, paral-
lelament, amb un cert caràcter elitista.
• Com que és un nombre alt el de les activitats i sessions d’accent educatiu, el per-
centatge d’usuaris respecte al total i el perfil dels visitants indiquen la possibilitat
de creixement en activitats dirigides de formació, fent esment a les adreçades al
públic escolar, però incorporant-ne de noves per al públic adult. De la captació
dels visitants més freqüents a l’equipament en activitats comunes en dependran
aspectes tant econòmics com de difusió de l’equipament.
• Destaca l’activitat pedagògica del Gabinet Numismàtic i l’amplitud del programa
EducART, en especial els programes dedicats a la integració de persones amb
discapacitació, així com els destinats a la formació de docents i l’adreçada als
sectors universitaris. Tanmateix, i vist el potencial tècnic de les diverses àre-
es de la institució, poden mancar més cursos de formació en àmbits com el
cientificotècnic de la conservació i la restauració, el museístic o l’específic del
coneixement artisticohistòric.
2.7. INTERNACIONALITZACIÓ
La internacionalització de la cultura catalana s’entén positivament, com un element
de progrés o desenvolupament cultural. En un món globalitzat on els mercats cultu-
rals i els fluxos de la cultura superen els límits fronterers, la presència internacional es
fa més necessària que mai sobretot tenint en compte la dimensió reduïda del mercat
intern. El creixement i la consolidació del sector cultural català passa necessàriament
per un increment de la seva presència en els mercats internacionals de la cultura.
La presència internacional de la producció i creació catalanes, a més de possi-
bilitar la sostenibilitat econòmica dels projectes, pel que suposa d’ampliació de
mercats, també és indicador de la qualitat i el talent pel reconeixement i interès
que desperta. La internacionalització avui no és només penetració en mercats sinó
també intercanvis, fluxos i presència en xarxes internacionals i en debats culturals
de l’actualitat.
55
La internacionalització també es pot entendre com l’obertura o permeabilitat de la
cultura en relació amb les expressions artístiques d’altres països que enriqueix la
pròpia cultura i l’oferta a la qual pot accedir la ciutadania. També aquesta perme-
abilitat, de cultura oberta i rica en diàleg, pot suposar un incentiu a l’atractivitat de
Catalunya tant per als professionals de la cultura com per al turisme.
La internacionalització de la cultura també té relació amb la presència d’una veu
pròpia en els debats intel·lectuals i científics del moment. Es tracta d’una visió qua-
litativa de la presència catalana a l’exterior, però que també repercuteix en la imatge
externa que es projecta.
a) Mercats
• L’ens disposa d’un recull de premsa de circulació en règim intern, en el qual es
descriuen les notícies aparegudes en mitjans de comunicació, tant nacional com
internacional.
• No s’ha pogut destinar una despesa variable per a la inclusió de l’equipament
en les grans exposicions itinerants o en coproduccions amb altres institu-
cions.
• El MNAC està valorat internacionalment pel fons medieval, especialment romà-
nic, i per la tradició i la qualitat de les àrees de restauració i conservació d’art
moble.
b) Creació i producció
• Durant el 2012 la mostra de perfil més internacional en exposició ha estat “Cata-
lunya 1400. El Gòtic Internacional”, que ha donat una visió pública del fons gòtic
de la col·lecció.
• Col·laboració amb la British Archaeological Association per a la preparació del
Congrés Internacional d’Art Romànic previst a Barcelona el 2014.
• Participació en el Congrés Internacional d’Art Romànic (Palerm, 2012).
c) Xarxes
• Les accions de digitalització i exposició virtual del fons impliquen la difusió in-
ternacional de l’ens. En aquest vessant escau esmentar el projecte europeu
Partage Plus i els articles plurilingües dels viquipedistes.
• La tradició de l’equipament li permet mantenir els contactes científics amb diver-
ses institucions i universitats internacionals.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
56
d) Permeabilitat i atractivitat
• L’obertura mitjançant la pàgina web de la col·lecció a diversos canals d’ordre inter-
nacional (Partage Plus, Google Art Project o la col·lecció en línia) possibilita disposar
del fons en un marc estandarditzat i proper en els mateixos llenguatges comuns.
• Entre nacionals i internacionals, el MNAC ha col·laborat amb 29 institucions,
prestant 134 obres del fons.
• El 49 % dels visitants del 2012 són d’origen internacional.
• El coneixement dels visitants respecte a l’equipament esdevé parcial: no està
encara associat al modernisme i no es considera prou com a equipament de
referència (no s’estableix l’associació corresponent al Prado-MNCARS/Madrid,
Louvre-Pompidou/Paris, etc).
• Durant el 2012 no s’ha rebut cap muntatge o activitat amb presència internaci-
onal, a excepció de determinades conferències o la videoinstal·lació vinculada a
l’Screen Festival 2012.
Ref. Indicador quantitatiu 2011 2012
63% visitants internacionalsNombre visitants internacionals / total visitants
54 % 49 %
e) Prestigi intel·lectual i científic
(punt articulat a l’àmbit EXCEL·LÈNCIA)
Valoracions preliminars en l’eix INTERNACIONALITZACIÓ
• A efectes de documentar la visibilitat de l’ens, fóra d’interès que el recull de
notícies del MNAC publicades en els mitjans siguin consultables a la seva plana
web.
• En el document Estratègia 2017 i Memòria Programa 2012 s’incideix en la
projecció del Museu i de l’art català al món, en la participació en exposicions
i activitats amb els grans equipaments internacionals (préstecs, congressos,
xarxes internacionals, itineràncies, formació) i en la difusió en el sector turístic
internacional. Amb les dades disponibles, queda reflectit que aquests objectius
s’han acomplert només parcialment.
• Cal aprofitar els contactes internacionals amb institucions, administracions i uni-
versitats per generar coproduccions d’itinerància exterior (exposicions tempo-
rals, cicles de conferències, cursos internacionals, etc.).
57
2.8. EXCEL·LÈNCIA
Ser exigents en els criteris de professionalitat i excel·lència és una responsabili-
tat vers la sostenibilitat del sistema cultural, com també vers el compromís amb
els ciutadans, els quals contribueixen en el manteniment del sistema cultural,
sigui a través dels seus impostos, sigui directament a través de la compra d’una
entrada o un producte cultural. L’excel·lència és un horitzó que ha d’orientar
l’activitat cultural per tal que el desenvolupament cultural sigui enriquidor per a
les persones.
L’aposta pel coneixement i la innovació ha de tenir reflex en un context cultural en el
qual es dóna valor a allò que es produeix. Des de l’acadèmia, des de les iniciatives
privades i des del sector públic hi ha instruments per a aquesta aposta.
El públic és qui valora el grau d’excel·lència de l’oferta cultural capaç de produir el
país alhora que el reconeixement que es fa des d’altres territoris a l’activitat cultural
generada des de Catalunya es demostra per l’atracció que els creadors i artistes
tinguin per l’activitat que aquí es desenvolupa.
La internacionalització de la cultura també té relació amb la presència d’una veu
pròpia en els debats intel·lectuals i científics del moment. Es tracta d’una visió qua-
litativa de la presència catalana a l’exterior, però que també repercuteix en la imatge
externa que es projecta.
a) Coneixement i innovació
• El MNAC és, en si mateix, un centre de recerca especialitzat en l’art català del s.
xi al xx, en numismàtica i medallística i en disciplines vinculades a la conservació
i restauració en béns mobles. Disposa dels especialistes i els recursos físics,
documentals i bibliogràfics per executar aquesta missió.
• Tenint en compte l’existència d’iniciatives individuals i la manca d’un catàleg
centralitzat de recerques, es desconeix amb exactitud el nombre de projectes /
activitats de recerca que es porten a terme.
Ref. Indicador quantitatiu 2011 2012
26 Nombre de participants en debats 2.316 2.113
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
58
b) Reconeixement extern
• El MNAC és reconegut com a referència internacional en l’art medieval, princi-
palment romànic.
• A fi de difondre el copiós coneixement vinculat, durant el 2012 s’han fet fins a
25 activitats de debat (conferències, taules rodones, jornades, etc.), 12 més que
l’any previ, que han assolit una participació de 2.113 persones, amb un descens
del 8,77 % respecte al 2011.
• Al llarg del 2012 el MNAC ha procedit al préstec de 235 obres dels fons artístics o
bibliogràfics a tercers, 101 de les quals a una exposició externa de caire itinerant.
• Les activitats que es poden considerar d’excel·lència, principalment les de recer-
ca, les publicacions i les de debat, representen prop del 30 % de les activitats
que es fan a l’equipament. Es tracta d’una proporció superior a la de l’exercici
previ, amb increment notable de jornades i conferències, entre d’altres, i que es
relaciona amb factors diversos, des d’econòmics als d’oportunitat.
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
44 Nombre jornades - congressos propis 14 25
45% activitats d’excel·lènciaNombre activitats recerca + publicacions + jornades / nombre total activitats
7,76 % 20,65 % 29,59 %
41Nombre articles publicats revistes indexades
235
c) Reconeixement intern
• L’enquesta de públic de 2012 valora positivament el contingut i les activitats
del MNAC, i destaca aspectes d’atenció al públic. Les indicacions de millora se
centren en aspectes d’identificació idiomàtica de les exposicions, les referents
a les zones de descans (habituals en infraestructures àmplies) i la limitació de
mitjans evidenciada en alguna mostra temporal.
d) Prestigi intel·lectual i científic
• Des del 2010 el nombre de publicacions del MNAC ha anat disminuint, fins a
les 4 del 2012. Amb prou producció d’interès, la minva pressupostària n’és
la principal causa. Les obres editades corresponen a catàlegs d’exposicions
temporals, guies genèriques, monografies d’obres o col·leccions i reculls de
conferències o cursos. Es publiquen com a edició pròpia o en col·laboració amb
altres institucions.
59
• L’ens no ha publicat durant el 2012 cap revista amb articles de recerca, del tipus
Butlletí, revista científica periòdica (anual, en català i castellà) amb continuïtat en
temporades anteriors.
• La visualització d’excel·lència del MNAC no sempre es correspon amb la pro-
ducció científica dels seus tècnics; a més, no sempre es vinculen aquestes pu-
blicacions com una activitat pròpia del centre, ja que molts cops acaben consi-
derant-se uns projectes de caire personal.
• El Gabinet Numismàtic fa els cursos anuals de temàtica monetària històrica i
medallística amb especialistes propis i aliens. En el 2012 ha fet el XXIII Curs de
Documentació: la moneda antiga, el XXII Seminari d’Història Monetària de la
Corona d’Aragó i el XVI Curs d’Història Monetària d’Hispània.
• En el mateix sentit, l’àrea de restauració i conservació preventiva informa que
ha portat a terme 1.618 actuacions, un 54 % més que durant l’exercici anterior.
• Durant el 2012 s’han rebut 37.908 ingressos, dels quals només 20 corresponen
a adquisicions i la resta a donacions i altres.
• Com a activitats de foment de l’esperit crític, s’inclouen conferències de les ac-
tivitats Mirades a l’art modern, Mirades a la Catalunya del 1400, taules rodones
i conferències o el curs d’iconografia musical, entre d’altres.
• Com a activitats vinculades al foment de la creativitat, s’inclouen els especta-
cles de dansa contemporània (Llàgrimes d’Àngel), la participació en el Festival
Dies de Dansa, els capvespres musicals, la videoinstal·lació vinculada a l’Screen
Festival 2012, el cicle de cinema Per amor a l’art o la pràctica de dibuix Taller
Amèrica Sánchez.
• S’han establert col·laboracions amb universitats catalanes: assignatures en col-
laboració amb el personal del MNAC (UOC, UB, UAB), activitats de grups de re-
cerca (EMAC – UB), coorganització i direcció del Postgrau de gestió museística
(IDEC – UPF) i cursos sobre la institució per a màsters (UAB i UB).
Ref. Indicador quantitatiu 2010 2011 2012
43 Nombre publicacions 9 5 4
e) Qualitat
• El MNAC està certificat en les normes ISO14001 (relativa a residus i protecció
mediambiental) i, ja en el 2013, en IQNet RS10 (responsabilitat corporativa i
millora continua de la qualitat). Alhora, ha rebut la certificació EMAS (reglament
comunitari UE de gestió ambiental).
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
60
• En referència a qualitat organitzacional i responsabilitat corporativa, s’ha im-
plantat el gestor documental (workflow) que possibilita eines de transferència
d’informació vinculades a l’administració electrònica: tramitació de projectes,
tramitació de recursos humans, préstecs d’obra, gestió de convenis, etc.
• El MNAC disposa d’una política de responsabilitat social i un codi ètic que im-
pliquen un comportament transparent, el compromís amb el desenvolupament
de l’entorn i la responsabilitat amb el medi ambient, més enllà del que marquen
les lleis.
Valoracions en l’eix EXCEL·LÈNCIA
a) Coneixement i innovació
• Els projectes de recerca han de portar associada, com a conclusió o crònica
d’aquests, la translació dels resultats o de les metodologies emprades en una
publicació que, de manera preferent, ha de nodrir el Butlletí o culminar en una
monografia.
b) Reconeixement extern
• En termes de divulgació de les activitats desenvolupades a l’equipament, i com
a indicador d’excel·lència, l’ens ha de disposar d’un mitjà propi de difusió ci-
entífica. Si es considerés adequat continuar amb el format preexistent, caldria
mantenir l’anualitat de la revista Butlletí, amb la incorporació de la traducció total
o parcial en anglès. L’edició fóra preferible en format paper (físic), a fi de possibili-
tar intercanvis de la biblioteca; en moments de mancança pressupostària podria
editar-se digitalment i ser difosa mitjançant la pàgina web.
c) Reconeixement intern
• L’actuació en recerca ha de reflectir-se en el manual de qualitat, ja que és un dels
processos més destacats entre les activitats de l’equipament.
• L’existència d’un catàleg de projectes de recerca ajudaria a disposar d’un inven-
tari de totes les actuacions que es fan dintre de la institució en aquest camp per
poder incidir en la seva difusió i incrementar així el seu impacte social. A partir
de l’estat actual, la direcció o una comissió delegada hauria d’establir-hi els
paràmetres i procediments per conèixer i dimensionar les activitats de l’ens; de
la priorització i reclassificació d’aquestes en dependran els recursos materials,
pressupostaris i les càrregues de treball vinculades.
61
• La intenció és la de reglar les prioritats dels projectes de recerca i d’investigació
amb la finalitat d’assignar-los els recursos necessaris. Aquesta mesura supo-
saria millorar la gestió d’aquests projectes amb una implicació més gran de les
àrees i jerarquies afectades. Amb aquest objectiu, recentment s’ha introduït el
concepte de “fitxa de projecte” per a la gestió dels més de dos-cents projectes
que s’han identificat, d’aquesta manera es poden controlar millor els procedi-
ments vinculats, l’afectació dels processos normatius, els recursos humans que
s’hi destinen (determinant lideratge i participació interna i externa), dotació de
pressupost (inicial, seguiment, control i desviacions, final), evolució i culminació
de les activitats i memòria del projecte.
d) Prestigi intel·lectual i científic
• En funció de la quantitat d’estudis o de la seva singularitat, caldria establir una
política procedimentada de presentació a les publicacions indexades que puguin
prestigiar l’activitat científica del MNAC.
2.9. PARADIGMA DIGITAL
La transformació en els models de producció i consum culturals en l’actualitat és una
clara expressió del canvi d’època que viu la nostra societat. Es tracta de transforma-
cions importants i de les quals només hi ha una certesa: res no és, ni ho serà, com era
abans. La societat catalana té capacitat d’adaptació a aquests canvis? S’està avan-
çant, des de la cultura, en l’adaptació dels instruments tradicionals a la nova realitat?
La digitalització d’elements patrimonials, sobretot documentals, ha estat un gran
avenç en la possibilitat d’assegurar la conservació del coneixement, l’estudi del
patrimoni i la seva difusió. Fer créixer el patrimoni digital és fer créixer la cultura i les
possibilitats constants d’anàlisi.
El consum cultural a través de mitjans digitals cada cop és més important i expres-
sa un canvi de model. Cal valorar com evoluciona aquest canvi, on són els límits i
quin accés s’hi té.
Els nous formats han portat una revolució en la forma de produir continguts
culturals. El nou paradigma digital és un espai que s’obre a la creativitat i a la
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
62
innovació superant límits que fins al moment dificultaven el seu desenvolupa-
ment. No es tracta exclusivament de nous models de negoci, sinó de l’obertura
d’oportunitats per a la creació i la innovació tant en formats com en models de
distribució.
El món digital obre noves finestres en què la cultura catalana té possibilitats de
projecció més enllà dels límits físics. Internet és una oportunitat per guanyar pre-
sència al món, i fer-ho vinculant la innovació i les noves fórmules de producció i el
consum cultural. Es tracta d’una oportunitat per al talent, l’enginy i la innovació, i
una plataforma perquè la cultura catalana pugui tenir major i millor presència més
enllà de les nostres fronteres.
a) Nous models de consum
• L’estratègia digital de la institució està conformada al voltant de la seva pàgina
web (www.mnac.cat) i l’ús de les xarxes socials més habituals (Facebook, Twit-
ter, Vimeo i Flickr).
• Al mes de maig del 2012, en el marc del Congrés Internacional MuseumNext
fet a Barcelona, el MNAC va acollir la jornada L’Era Digital: què estem fent els
museus catalans?, que va consistir en la presentació d’experiències dels mu-
seus catalans amb projectes digitals. El mateix MNAC presentà el blog que va
acompanyar l’exposició “La Maleta Mexicana” a la tardor de 2011, que tenia per
objecte crear nous continguts de reflexió sobre l’exposició fora de l’espai físic on
aquesta es presentava.
• Durant la visita del centre, l’usuari té la possibilitat d’utilitzar les audioguies, que
estan disponibles per a la col·lecció (en diferents llengües) i per a algunes expo-
sicions temporals. S’ha instal·lat el sistema de bucles magnètics que facilita la
utilització d’aquests aparells. A més, hi ha un servei de visites audioguiades te-
màtiques amb quatre recorreguts diferenciats segons els interessos del visitant.
• Cal destacar el projecte de Signoguia, desenvolupat conjuntament amb la
Fundació Orange, que consisteix en un dispositiu PDA que conté explicacions
sobre la col·lecció en llenguatge de signes en català (LSC), castellà (LSE) i
internacional (SSI).
• Per a l’exposició “El Museu explora” es va desenvolupar una app per a Ipad i
Android que en aquests moments ja no està disponible. No es coneixen altres
propostes d’aquest tipus per a la col·lecció ni per a exposicions temporals.
63
• El MNAC va arribar a un acord amb el principal proveïdor de reproduccions
d’obres d’art dels millors museus i col·leccions del món (1000Museums). Aquest
acord li ha permès oferir reproduccions de les obres del Museu amb la mida
que més li interessi al client. Aquest servei, que s’anomena Art a la carta, està
disponible a través del quiosc instal·lat a la botiga del Museu, al web del Museu
o a través del web de www.1000museums.com.
• Una mà de contes consisteix en un total de 20 audiovisuals d’uns 8 minuts de
durada que, cada un d’ells, explica en forma de conte una obra del Museu. És
un material produït per Televisió de Catalunya l’any 2009 que actualment s’utilit-
za com una eina del programa EducART.
b) Innovació en la producció
• Al web del MNAC es pot consultar la informació de totes les exposicions fetes
en els darrers anys per a la institució, amb la possibilitat de consultar tota la
documentació que es va generar en el seu moment. Hi ha l’opció de comprar el
catàleg, però aquest no es pot consultar en línia.
• Hi ha alguns recursos didàctics de caire visual que es poden trobar en la visita de
l’exposició permanent (documental de recuperació patrimonial al Pirineu).
• En compliment de la normativa museística, el MNAC utilitza el programari
MuseumPlus, una eina digital potent de catalogació dels fons de l’equipa-
ment.
c) Presència / impacte
• El MNAC disposa d’una plana web consultable en tres llengües (català/castellà/
anglès) on hi ha disponible una informació detallada sobre les activitats que es
fan i els continguts que s’hi poden trobar.
• La pàgina web és activa en l’oferta en línia d’alguns serveis disponibles a la
institució; per exemple, s’hi pot consultar la col·lecció completa, el catàleg docu-
mental de la biblioteca o la informació detallada del lloguer d’espais.
• S’han desenvolupat alguns aspectes de web 2.0, com és el cas de la possibilitat
de piular les notícies del web a dues xarxes socials (Twitter i Facebook) o l’opció
de comprar els catàlegs (a partir del web de la llibreria Laie) o de fer una prere-
serva de lloguer d’algun espai del Museu.
• El web té un bon posicionament a la xarxa (una cerca a Google pel seu nom o
acrònim dóna sempre en primer lloc el web corporatiu seguit de les entrades del
Museu a Viquipèdia).
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
64
• El MNAC forma part de la selecció de museus de tot el món que participen en
el Google Art Project. Actualment s’han unit al projecte uns 290 museus, 29 en
l’àmbit espanyol. El MNAC és l’únic museu català present en aquesta pàgina
web. L’eina dóna la possibilitat de fer una visita virtual de gairebé la totalitat del
Museu. Fins al moment s’han digitalitzat 1.464 elements del MNAC, que estan
disponibles en la pàgina web del projecte de Google. Des del punt de vista tèc-
nic, la plataforma Art Project ha desenvolupat una sèrie d’eines que possibiliten
la visita virtual de l’equipament o el geoposicionament de l’obra dintre del Mu-
seu. Les cerques d’obra es poden fer de forma ràpida i fàcil a partir de museus,
èpoques, artistes o estils.
• El Museu també participa en el projecte Partage Plus, un projecte d’àmbit euro-
peu, coordinat per Collections Trust (UK) i els Musées Royaux d’Art et d’Histoire
de Bèlgica, l’objectiu del qual és crear un ampli catàleg de més de 75.000 obres
d’art nouveau per posar-lo a l’abast del públic a través del portal de patrimoni
cultural Europeana.
d) Digitalització per conservar i difondre el patrimoni
• Una gran part de la col·lecció està digitalitzada i és accessible en línia (gràcies al
suport del Plan Avanza del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç). Cada peça
té la seva descripció (també en format de llenguatge de signes), una fitxa tècnica
molt precisa i diverses fotografies.
• També el catàleg de la biblioteca està disponible a la pàgina web.
• Com s’ha comentat en el punt anterior, el Museu està present en els projectes
Google Art Project i Partage Plus.
• La gestió interna de les col·leccions es regeix a través del programari Museum-
Plus, que és el mateix que utilitzen la resta de museus catalans i un dels més
utilitzats a escala mundial.
Valoracions en l’eix paradigma digital
• El document Estratègia 2017 proposa un canvi radical en l’estratègia digital de la
institució, incloent moltes modificacions que s’han comentat en aquest apartat
(renovació d’audioguies, creació d’apps, actualització web...), que, en el mo-
ment que s’hagin desenvolupat, han de convertir el Museu en un espai encara
més connectat a les noves tecnologies del segle xxi.
65
a) Nous models de consum
• S’ha d’aconseguir un web que serveixi com a eina de treball que optimitzi la
utilitat dels usuaris i de la mateixa organització. Per exemple, no és possible
comprar entrades des de la pàgina web (hi ha un enllaç a la home de la pàgina
web Telentrades), no es poden fer reserves de documentació a la biblioteca o
ampliar informació de les obres de la col·lecció consultades.
• El web disposa d’un espai amb informació corporativa on es troben a faltar
aspectes de transparència en la gestió ja que no s’hi troben dades de la gestió
econòmica ni els documents del pla estratègic (hi és, però no és gens fàcil de
trobar-lo).
b) Innovació en la producció
• Es troba a faltar la presència de recursos que aprofitin les noves tecnologies,
per exemple, en la visita de la col·lecció no s’identifica la utilització de pantalles
interactives o propostes de realitat augmentada que millorin la comprensió de
continguts.
• S’ha aprofitat per incorporar el Museu a diferents projectes de sentit o contingut
digital, com és el cas del Plan Avanza per a la digitalització de la col·lecció o
l’acord amb la Fundació Orange per les signoguies. Aquestes sinergies amb
recursos públics i privats han estat positives per millorar els recursos digitals de
la institució sense necessitat de dedicar-hi recursos econòmics propis.
c) Presència / impacte
• La planificació estratègica de l’entorn web hauria de possibilitar que servís
com a eina d’interacció amb la societat; el volum de seguidors a les xarxes
socials és de 18.914 a Facebook i 28.531 a Twitter, força allunyat d’altres
institucions comparables, la qual cosa evidencia la necessitat de mesures
addicionals.
• Al web del MNAC es pot trobar molta informació sobre les activitats que es
fan en el centre; amb tot, el fet que hi hagi aquesta gran quantitat d’informació
demana que se’n millori l’organització i, alhora, que es permeti als usuaris
la interacció, que en l’actualitat se circumscriu a la possibilitat de repicar les
informacions a algunes xarxes socials (bàsicament Facebook i Twitter) i d’afe-
gir comentaris en el cas de l’agenda d’activitats, possibilitat que gairebé no
s’aprofita.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
66
d) Digitalització per a conservar i difondre el patrimoni
• Es considera que el nivell de detall que permet MuseumPlus possibilita que pu-
gui actuar com a base informativa d’altres dispositius adreçats al públic general.
En aquest sentit, és necessari que la totalitat del fons estigui registrat en aquesta
eina i que, alhora, resti prou actualitzada (descripció, imatge, bibliografia, infor-
mes, etc.) per ésser útil. A més, la utilització d’aquesta aplicació, una de les més
utilitzades pels museus internacionals, obre possibilitats d’accés a informació
compartida a escala global.
3. CONCLUSIONSAmb la diagnosi que s’ha fet, es recullen en forma de fortaleses i
debilitats les principals conclusions d’aquesta anàlisi interna. S’han
organitzat els resultats en models temàtics clarament diferenciats:
• De caire organitzatiu
• De caire econòmic
• Respecte a l’oferta i el contingut
69
3.1. DE CAIRE ORGANITZATIU
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
La institució pren forma de consorci amb la par-
ticipació de tres nivells diferenciats d’adminis-
tracions públiques —Generalitat de Catalunya,
Ajuntament de Barcelona i Administració Gene-
ral de l’Estat—, les quals consoliden l’entitat i
en legitimen l’activitat d’àmbit local, autonòmic i
estatal. La presència de les tres administracions
en els òrgans de govern és positiva a l’hora de
facilitar la relació amb altres equipaments cultu-
rals dels quals també formen part els patrons i
a l’hora d’assolir una estructura de finançament
més sòlida i diversificada.
La possibilitat d’incloure al Patronat altres
membres a més dels de les administracions
impulsores, previ acord unànime dels ens
consorciats, permet una major implicació de
la societat civil amb l’equipament. En aquest
sentit, els mecenes i l’associació “Amics del
MNAC” tenen representativitat en el Patronat.
Té personalitat jurídica pròpia i independent de
la dels membres del consorci i disposa de ple-
na capacitat d’obrar per al compliment de les
seves finalitats. A més, s’ha desenvolupat una
normativa pròpia i de rang intern a la qual s’apli-
ca supletòriament la vinculada a les entitats de
dret públic sotmeses a ordenament jurídic privat
dependents de la Generalitat de Catalunya.
El Patronat té la possibilitat d’acordar la crea-
ció d’òrgans de gestió, assessorament, estu-
di i d’altres tipus que siguin d’interès per a les
finalitats del Museu. Aquest aspecte en pot
facilitar la gestió.
Hi ha una Comissió Delegada per alleugerir
el volum de decisions que ha de prendre el
Patronat i per simplificar el procés de decisió
en aspectes de gestió de l’organització.
El nivell d’implicació de les administracions in-
tegrades en els òrgans de govern és diferent,
tant pel que fa a aportacions econòmiques
com a la participació efectiva en la governança.
A la normativa de rang intern, s’hi aplica su-
pletòriament la vinculada a les entitats de dret
públic sotmeses a ordenament jurídic privat
dependents de la Generalitat de Catalunya,
fet que comporta una complexitat dels pro-
cediments a desenvolupar. A més, aquest
marc legal és restrictiu en referència a les
necessitats d’ingressos per a l’ens i, molt es-
pecialment, per a la gestió de les possibles
explotacions comercials de recursos i a la
captació de nou finançament.
Actualment, el Patronat està configurat amb
un perfil representatiu corresponent a les dife-
rents parts consorciades, circumstància que
no sempre respon a les necessitats operati-
ves que requereix l’entitat.
En aquest sentit, l’estructura de governança
implica que la presa de decisions pel que fa a
la gestió estigui vinculada a acords d’òrgans
de nivell superior, com la Comissió Delegada,
amb els inconvenients d’agilitat que aquest
procediment té per a determinats nivells de
decisió.
Amb independència de les aportacions eco-
nòmiques de cada administració, el disseny
jurídic dóna un major pes a la Generalitat en
les decisions davant dels altres socis, tant
públics com privats (mecenes i patrocinadors
que només disposen d’un màxim de dos
representants en el Patronat). Aquesta cir-
cumstància dificulta la incorporació d’aquests
tercers en tasques decisòries.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
70
El darrer esborrany de contracte programa
correspon a l’any 2012 i s’hi incloïa la definició
d’objectius estratègics i operatius i la transla-
ció dels objectius operatius a indicadors, amb
punts de partida comparatius i valors/índex
fita per assolir.
Hi ha un pla estratègic (Estratègia’17) que mar-
ca els objectius i les actuacions de l’equipa-
ment durant els propers 5 anys (2013-2017).
El document Estratègia’17 està alineat amb
els objectius estatutaris de la mateixa institu-
ció i el Pla estratègic cultura Catalunya 2021
del Departament de Cultura. Pel que fa al Pla
estratègic de cultura de Barcelona (Nous ac-
cents 2006) concorda entre altres aspectes
amb el de Capitalitat cultural i el de Cultura,
educació i proximitat.
Des de la direcció i la gerència del MNAC
s’estan impulsant canvis de dinàmica que
afecten l’organització jeràrquica, actualment
agrupada per àrees temàtiques, que es vol
que tendeixi a la gestió per projectes.
En referència a la qualitat organitzativa i la
responsabilitat corporativa, la gerència ha
planificat un seguit de canvis que espera
implementar en un període de quatre anys.
Algunes d’aquestes eines estan vinculades a
la implantació del gestor documental (work-
flow) que possibiliti eines de transferència
d’informació vinculades a l’administració elec-
trònica: tramitació de projectes i de recursos
humans, préstecs d’obra, gestió de convenis,
etc. Hi ha grups de treball interns formats a
tal efecte.
Manquen òrgans de caràcter consultiu i/o
assessor pel que fa a continguts, tot i que la
normativa que regula l’equipament en permet
la creació.
Les parts no van signar el darrer esborrany de
contracte programa (2012) per la manca de
vinculació pressupostària. En el mateix sentit,
no s’ha redactat el contracte programa del
2013 ja que no s’ha pogut garantir la vincula-
ció entre els objectius a curt termini i el marc
pressupostari de l’exercici.
El pla estratègic (Estratègia’17) no incorpora
valoració econòmica o pla financer per man-
ca de concreció i garanties d’estabilitat en les
xifres d’aportació pública. .
L’organigrama actual es centra en aspectes
jeràrquics i de departaments funcionals supe-
ditats a direcció i gerència. En aquest sentit,
l’organigrama no s’adequa a les necessitats
actuals vinculades a la gestió per objectius.
Fins al moment no s’ha fet un registre sis-
temàtic de projectes o iniciatives singulars
generades des de les diferents àrees de la
institució.
A més, els processos existents en l’organisme,
si bé identificats, resten per sistematitzar. Això
pot provocar ineficiència en la seva execució.
La no-existència d’un mapa de processos
definitius genera, entre altres, una manca de
vinculació entre llocs de treball i procediments
o projectes.
3.1. DE CAIRE ORGANITZATIU (continuació)
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
71
L’ens ha aconseguit diferents normes ISO, en
concret, la norma ISO14001 (relativa a resi-
dus i protecció medi ambiental) i la ISO26001
(responsabilitat corporativa). A més, ha rebut
la certificació EMAS (reglament comunitari UE
de gestió ambiental). Recentment ha obtingut
el certificat de Responsabilitat Social IQNet
SR10.
També s’estan introduint canvis organitzatius
que aportin una situació més adequada per a
la projecció exterior de la institució: rellevància
de l’Àrea d’Estratègia i Comunicació (estudi
de públics i plans de màrqueting vinculats),
sinergies d’Activitats i Serveis Educatius com
a Àrea de Programes Públics, introducció de
polítiques de qualitat i homogeneïtzació de
funcionament (mapa de processos, procedi-
ments), posada en comú i registre de projec-
tes, etc.
Fins el moment la Gerència ha identificat tres-
cents processos interns de treball, una part
d’aquests s’han procedimentat a partir de
circulars internes.
La conformació prèvia de la mateixa institució
caracteritza la composició i perfil del personal.
Aquesta situació comporta dificultats d’assig-
nació a les noves necessitats i atribucions que
requereix la proposta actual.
L’existència de places que no estan cobertes
genera disfuncions en l’execució diària del
projecte. D’aquestes destaca l’absència de la
plaça d’un conservador en cap, figura d’inte-
rès estratègic, ja que correspon a l’autoritat
tècnica màxima en referència als continguts
i, per tant, l’interlocutor bàsic del director en
aquesta matèria. La gerència ha comunicat la
resolució en breu de l’esmentat afer.
3.1. DE CAIRE ORGANITZATIU (continuació)
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
72
3.2. DE CAIRE ECONÒMIC
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
Davant la reducció d’aportacions públiques,
s’ha decidit fer només inversió de caire pro-
ductiu: obres per possibilitar serveis d’explo-
tació comercial posterior (escales d’accés al
restaurant, rehabilitació de botiga, elements
de publicitat estàtica i informació, pàrquing
per a visitants del Museu i del restaurant,
etc.), intervencions d’adequació dels espais
expositius, etc.
Entre l’any 2011 i 2012, la recaptació total per
la venda d’entrades ha incrementat un 14%.
Probablement aquest augment és degut a l’in-
crement de preus aplicat a les tarifes d’accés.
L’ens disposa de la capacitat de generar ser-
veis diversos d’interès econòmic com poden
ser la restauració, els serveis tècnics de ca-
talogació i els d’assessorament en aspectes
relatius al coneixement de la institució. L’ex-
plotació del prestigi de la mateixa institució
pot aprofundir amb una via de negoci com-
plementària.
El MNAC es troba en procés d’implantar la
gestió per projectes que permetrà la segmen-
tació de les despeses per finalitat i un millor
seguiment.
Les dotacions públiques han anat minvant
progressivament en els darrers exercicis, molt
significativament les de la Generalitat de Ca-
talunya, principal aportador.
La reducció de l’aportació dels socis con-
sorciats obliga a compensar-la amb el pa-
lanquejament de les partides de mecenatge i
patrocini que no la cobreix en xifres reals. Els
patrocinis privats no compensen les minora-
cions pressupostàries i indiquen, alhora, una
tendència negativa.
Com s’assenyala a l’auditoria financera, en el
balanç de l’entitat no s’inclouen alguns béns
artístics que no han estat valorats.
S’aprecia una minoració important de la
despesa en personal i de les altres despeses
d’explotació. Tanmateix, aquestes disminu-
cions de costos fixos no han compensat la
baixada dels ingressos, especialment els pro-
vinents d’aportacions públiques.
Els costos per usuari són molt elevats i de di-
fícil solució per part de la gestió executiva de
l’ens, ja que existeix una part d’aquests que
s’originen pel manteniment de la infraestruc-
tura. Aquesta casuística és pròpia d’estruc-
tures públiques de caire patrimonial amb una
elevada proporció d’immobilitzat.
73
3.3. RESPECTE A L’OFERTA I EL CONTINGUT
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
El MNAC disposa d’una col·lecció important
que en el cas de l’art medieval es tracta d’una
de les més millors d’àmbit mundial. A part de
la col·lecció exposada, es disposa de gran
quantitat d’obres d’art emmagatzemades,
que són la base d’exposicions, préstecs i
d’intercanvis amb altres museus.
S’han identificat més de dos-cents projec-
tes impulsats des de les diferents àrees de
la institució. Aquests projectes tenen caires
diferents que van des de l’activitat de recerca
fins a les accions educatives.
Es redacten àmplies memòries d’activitat que
deixen constància de la varietat temàtica i
d’actuació de l’equipament on s’informa de la
gestió de la institució.
Pel que fa a la política d’exposicions tempo-
rals hi ha una clara voluntat de col·laborar en
grans projectes transnacionals, acollir exposi-
cions de fons aliens i coproduir-ne de pròpies
per fer-les girar pel territori.
El nombre de visitants de la col·lecció perma-
nent gairebé s’ha mantingut constant prova
de l’interès que desperta entre el públic la col-
lecció i la temàtica del Museu.
A partir del 2012, es disposa d’una eina de
control i d’estudi de públics, Observatori per-
manent de públics, que edita un informe com-
plet de dades de públic anual. En aquest es-
tudi es defineixen els perfils de les visites i dels
visitants, la procedència, el mitjà de reserves,
els accessos a cada activitat o espai, la perio-
dització de l’assistència de públic, entre d’al-
tres, que permet extraure dades qualitatives
útils per establir estratègies de màrqueting a
mida i sincròniques amb l’activitat de l’ens.
La manca de concreció en el pressupost a
curt i mitjà termini dificulta la incorporació del
MNAC en grans projectes internacionals i en
limita l’activitat (exposicions temporals, adhe-
sió amb partners per a projectes de finança-
ment europeu, cicles o congressos de gran
abast, etc.).
No hi ha un registre sistemàtic de la quantifi-
cació econòmica de les activitats, on consti el
seu cost directe real i l’indirecte —proporció
de costos d’estructura, recursos propis em-
prats, etc.— que possibilitaria l’anàlisi indivi-
dualitzada de cada activitat i l’optimització del
seu control. Aquesta premissa no pressuposa
que es deixin de banda les valoracions de
caire científic i social que formen part de la
idiosincràsia de l’ens.
Pel que fa al nombre de visites, tot sembla
indicar que la disminució experimentada du-
rant el 2012 està motivada per la reducció del
nombre d’exposicions temporals, més enllà
de l’afectació per l’entorn socioeconòmic ge-
neral.
La manca d’un pla de màrqueting, on es re-
cullin les accions que cal fer en aquest camp,
comporta la no-planificació de les accions
necessàries per al reconeixement de l’equi-
pament.
La manca de registre de determinats indica-
dors implica dificultats per a la comprensió i
anàlisi de l’impacte real de les activitats pro-
gramades.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
74
FORTALESES (punts forts) DEBILITATS (punts febles)
3.3. RESPECTE A L’OFERTA I EL CONTINGUT (continuació)
La fundació Amics del MNAC és un instru-
ment per aconseguir la fidelització del públic a
les activitats de l’equipament.
La importància del fons conservat no s’adiu
amb la visibilitat pública del Museu. En aquest
aspecte, no és un factor favorable la circums-
tància que el Museu estigui situat en un espai
que no és percebut plenament integrat en el
centre urbà.
4. RECOMANACIONS FINALSLa tasca anteriorment compilada ha servit per desenvolupar un
total de 29 recomanacions que, novament, s’articulen en funció a
tres apartats:
• De caire organitzatiu
• De caire econòmic
• Respecte a l’oferta i el contingut
Com a complement d’aquestes recomanacions s’afegeixen unes
reflexions finals en les que s’incideix en l’assumpció de respon-
sabilitats davant les esmentades recomanacions i les oportunitats
detectades durant la realització del procés.
77
4.1. DE CAIRE ORGANITZATIU
1. Les possibles disfuncions en la governança de l’ens indiquen la necessitat de
canvis determinats. Per una part, amb relació a la participació dels aportadors
i mecenes privats i a la seva proporcionalitat en els òrgans decisoris, pot ser
creat un consell de patrocini i mecenatge; alhora, cal incidir en els mecanismes
normatius que millorin l’agilitat en la presa de decisions, potenciant la delegació
de poder executiu. En tot cas, la responsabilitat de les administracions públiques
en un nou marc de govern de l’entitat ha de cenyir-se al control en el compliment
dels objectius estratègics pactats, mentre que en la direcció ha de recaure el
disseny de les accions i les polítiques vinculades per assegurar-ne el compliment.
2. En referència a la justificació tècnica i científica, es considera important l’articu-
lació d’un o de diversos comitès consultius d’experts sectorials (àmbits eco-
nòmic, jurídic, continguts, etc.) que argumentin i donin suport a les actuacions
de l’ens. La creació d’aquest tipus d’òrgans milloraria la posada en valors dels
continguts i revertiria en un increment de l’excel·lència global de la institució.
3. S’entén que la minoració progressiva de l’aportació institucional ha d’impli-
car una cessió d’organització i gestió que, del model públic originari, s’acosti
a dinàmiques del sector privat. Sense perdre l’essència d’una funció social i
d’objectius comunitaris, cal adaptar el funcionament a una gestió on els criteris
de caire sectorial s’afegeixin als de coherència econòmica i professional.
4. Amb relació al disseny d’estratègies d’apropament entre l’oferta i el públic,
s’evidencia la necessitat d’un pla de màrqueting periòdic (anual o biennal)
que vinculi les necessitats detectades en el visitant i l’entorn (estudi de públics).
Relacionades amb els objectius estratègics definits, el pla ha de permetre esta-
blir polítiques, mesures concretes d’acció i mètodes de control de resultats que
afectin les activitats que cal programar, la comunicació que cal dur a terme i les
actuacions de micromàrqueting efectives.
5. El govern més eficient de les múltiples i diverses activitats del MNAC obliga a
procedir a la gestió per projectes, que permetrà tractar individualment l’orga-
nització dels recursos i el cost – benefici de cada activitat. La inclusió de la fitxa
de cost possibilitarà el seguiment sincrònic de la despesa i el rendiment posterior
a partir dels beneficis, sigui en ingressos econòmics o en rendiments socials.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
78
6. L’organigrama actual estructura les diverses àrees que conformen les activitats
o continguts i els departaments que els donen suport. A aquesta disposició
funcional, caldria afegir una organització matricial que reflectís els canvis
en la distribució dels recursos humans en funció de la gestió per projectes i
que permetés la doble cadena de comandament, la pròpia jeràrquica de l’ens
i la dels responsables de projecte que interactuen transversalment amb les
diferents àrees. Aquesta disposició organitzativa addicional facultaria la gestió
optimitzada d’aspectes cabdals que precisen la participació de departaments
diferents, com la programació i realització d’exposicions temporals i activitats
paral·leles.
7. Amb l’objectiu d’enfortir la captació de recursos propis cal atribuir major visi-
bilitat organitzativa a tasques específiques com la comunicació i la gestió
de públics i l’oficina de mecenatge que, dotada dels recursos adequats,
hauria de dependre directament de la direcció. Talment, com a procés prioritari
i assumint-ne la responsabilitat la mateixa direcció, es considera necessària
l’articulació d’una estratègia que possibiliti evidenciar sinergies i beneficis recí-
procs amb els patrocinadors.
8. S’ha de definir el manual de qualitat amb la totalitat de processos que desen-
volupa l’ens i que serveixen de compromís de funció i activitat en el contracte
programa, així com els procediments que permeten desenvolupar una gestió efi-
cient de les despeses ordinàries; en aquest sentit, la vinculació amb les tasques
del personal possibilitarà millorar la coordinació i la productivitat. Aquest manual
de funcionament ha d’integrar les certificacions respecte del consum energètic
(ISO 14001 mediambiental) i de gestió de responsabilitat social (IQNet SR10).
9. Amb relació a les places laborals d’especial valor afegit en el funcionament
de l’ens, i concretament en el cas del conservador en cap, és d’especial interès
que no continuïn vacants per evitar disfuncions organitzatives. Si l’actual con-
juntura no permet obrir un concurs d’abast suficient, caldria recórrer a l’interi-
natge amb personal propi mantenint en reserva la plaça a l’espera de la seva
resolució definitiva. Tanmateix, la direcció fa constar que el cas concret s’ha
solucionat en exercicis posteriors.
10. El document Estratègia 2017 enumera els objectius i les accions vinculades
per assolir-los. Amb el marc definit, és fonamental establir una priorització
79
d’objectius a fi de quantificar els recursos necessaris i la temporalització pres-
supostària que se’n derivi.
4.2. DE CAIRE ECONÒMIC
11. L’aportació de les institucions públiques s’ha minorat progressivament en
els darrers exercicis, fet que no ha pogut ser compensat per l’autofinançament.
Això ha provocat que el manteniment estructural de l’equipament fos possible a
canvi de reduir a mínims el pressupost dedicat a les activitats. En aquest sentit, i
en el marc socioeconòmic actual, cal arribar a compromisos amb les administra-
cions fonamentats en un contracte programa que concerti a mitjà termini (3 anys)
l’aportació pública i les obligacions de l’ens. L’acord possibilitarà, per una part,
l’assoliment dels objectius del MNAC i, per l’altra, la planificació financera amb la
previsió suficient per adequar estratègies i continguts als recursos disponibles.
12. L’actual entorn econòmic provoca l’increment percentual de l’autofinança-
ment per compensar el descens de les aportacions públiques. És imprescin-
dible fer partícip el personal del MNAC dels eixos i estratègies que han de regir
l’augment de recursos propis; cal actuar amb unitat d’acció en compliment de
les directrius definides per a aquest fi.
13. Resulta imprescindible destinar recursos a la captació i la fidelització de pa-
trocini i mecenatge, amb un pla d’objectius consensuat i vinculant-hi les ac-
tuacions de màrqueting oportunes. En aquest sentit, cal incidir en els beneficis
diversos (fiscals, visibilitat pública, serveis) que afavoreixen l’interès de tercers
en l’entitat i les seves activitats i caldria definir una àrea específica que prioritzi
la intervenció en la fidelització dels aportadors ja existents, amb les mesures de
vinculació i seguiment que siguin oportunes, i en la captació de nous aporta-
dors mitjançant les actuacions comercials o protocol·làries que es determinin.
14. En paral·lel al taquillatge per visites i l’ingrés per activitats, es considera fo-
namental la generació de recursos vinculats a l’aprofitament de la infra-
estructura, especialment, el lloguer d’espais i l’explotació comercial de les
concessions. També és necessària la promoció dels ingressos provinents de la
prestació de serveis tècnics relatius als recursos físics i humans disponibles en
el Museu.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
80
15. Es detecta un marge de creixement ampli dels possibles ingressos d’ activi-
tats paral·leles. Si s’obre un ventall nou d’oferta referent a un mostrari més
ampli d’exposicions temporals i a la socialització de les diverses recerques
actives, s’incrementarà la quota d’usuaris i el seu impacte en l’autofinançament
de l’ens.
16. Tot i que la naturalesa de la institució fa que aquesta operació sigui especialment
complexa, l’objectiu de la gestió interna de les despeses ha de ser de minorar
les despeses fixes per passar-les a variables, principalment les destinades a
oferir activitats temporals i/o paral·leles. Aquesta regularització de la despesa
en cap cas pot afectar l’essència en la producció de continguts i serveis de la
institució.
17. Amb relació al punt anterior, i atenent a la realitat de l’equipament, caldria gene-
rar tota la producció interna possible amb els recursos humans disponibles:
exposicions de producció pròpia, activitat de recerca, conferències, cursos,
congressos, etc. L’acció esmentada suposaria una mesura evident d’estalvi i
optimització de la gestió dels recursos interns.
18. Amb relació a la productivitat, entesa com a còmput de despesa unitària, els
costos per usuari són molt elevats. Reduir-los implica bàsicament un esforç
dirigit al creixement dels visitants, ja que resulta difícil alterar la despesa estruc-
tural a causa de les característiques de l’ens.
19. Les auditories econòmiques han detectat l’absència en l’inventari comptable
de determinats béns de la col·lecció. L’actualització del balanç amb la to-
talitat del fons quantificat i actualitzat representa evidenciar el valor econòmic i
patrimonial real de la institució.
4.3. RESPECTE A L’OFERTA I EL CONTINGUT
20. La reducció d’activitat ocasionada per la minoració pressupostària està direc-
tament relacionada amb la reducció del nombre de visitants. En aquest sentit,
cal redactar un pla previsional i justificat d’activitats o catàleg d’activitats
amb dotació pressupostària que permeti un informe final d’avaluació, el qual
sigui condicionant del proper pla previsional d’activitats. S’hi haurien d’incloure
les exposicions temporals proposades i totes les activitats paral·leles, aquelles
81
vinculades a les mostres no permanents, les de caire ocasional o conjuntural, i
les estables, amb els canvis o evolucions corresponents. Cal que les propostes
siguin formulades per les mateixes àrees temàtiques i avaluades per un comitè
de continguts i coordinació, que les hauria d’elevar als òrgans directius.
21. Aquest catàleg ha d’anar acompanyat del seu corresponent pla de màrque-
ting que posicioni cada activitat davant dels seus possibles nínxols de públics.
Aquesta eina es podrà implementar mitjançant les aportacions dels estudis de
públic fets per la mateixa institució.
22. El caràcter científic i social de la institució obliga a fer determinades activitats
i projectes de caire minoritari i de retorn social difícil. Amb independència dels
aspectes econòmics relacionats amb aquestes activitats, cadascuna s’hauria
de valorar singularment tenint en compte criteris qualitatius i de més impacte. A
tal finalitat ajudaria l’existència d’un comitè intern que s’encarregués de l’anàlisi
crítica, imparcial i documentada de cadascuna d’aquestes propostes i que en
fes el seguiment per assegurar-ne l’execució correcta.
23. A fi d’augmentar l’oferta, fer rodar les activitats i mantenir l’interès públic per la
novetat constant, caldria procedir a adequar nous espais físics per a exposi-
cions temporals sincròniques i activitats vinculades.
24. Són necessaris nous recursos tecnològics que actualitzin i facilitin la visita
virtual pel web i per les altres vies digitals. Alhora, en l’exposició física, cal con-
siderar la inclusió de pantalles interactives, a fi de fer-ne partícip el visitant, o
propostes de realitat augmentada que millorin la comprensió dels continguts.
25. La institució vertebra una xarxa territorial pròpia, també esmentada com a
seccions, conformada per la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la
Geltrú), el Museu del Cau Ferrat (Sitges) i el Museu de la Garrotxa (Olot). Cal
que hi hagi una coordinació d’actuacions amb les seccions que permeti
l’articulació d’un discurs únic i territorialitzat, amb accions col·laboratives i amb
sentit unificat.
26. Fóra d’interès estendre acords o convenis de col·laboració amb els museus lo-
cals a fi d’articular una autèntica xarxa d’institucions de conservació artís-
tica. Una relació més estreta permetria la coproducció d’exposicions itinerants,
cessions d’obres, actes territorialitzats (conferències, taules rodones, etc.) i
altres activitats conjuntes; s’acompliria un dels principals objectius estratègics i
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
82
es nodriria de noves activitats el mateix MNAC. Des de gerència s’informa que,
a data de redacció del present informe, s’està portant a terme la constitució de
l’esmentada xarxa.
27. S’han d’organitzar altres col·laboracions externes que generin coproduccions
de caire internacional, destinant un pressupost com a projecte individualitzat.
28. La recerca es considera una de les mesures d’excel·lència. Cal crear un catà-
leg de projectes de recerca que en permeti el control i la gestió; alhora, la seva
difusió, mitjançant el Butlletí propi o en mitjans internacionals o indexats, ha de
representar el posicionament científic de l’entitat.
29. Altrament, s’han de socialitzar els projectes de recerca a fi de mostrar pro-
ximitat entre les activitats de la institució i el gran públic: inauguracions, actes
de presentació per als mitjans, activitats vinculades, etc.
4.4. REFLEXIONS FINALS
En l’exposició de motius de la Llei de museus de Catalunya de l’any 1990 es defi-
neix museu com un centre de serveis culturals la funció del qual va més enllà de la
custòdia i preservació simple del patrimoni. Amb aquesta observació el legislador
incideix en la vesant de servei a la societat que el museu ha d’assumir sense que
això hagi de suposar negligir les seves funcions tradicionals de conservació i difusió
del patrimoni col·lectiu que s’hi troba dipositat.
El MNAC, com un dels principals museus catalans, s’ha vist obligat a adequar el
seu contingut a aquests nous requeriments, tot introduint canvis en les formes de
presentació de les seves col·leccions, oferint nous serveis o fent-se presents més
enllà del seu espai físic a través d’Internet i les xarxes socials. Aquestes modifi-
cacions han suposat importants esforços per a una institució que durant anys ha
centrat el seu treball en la feina important i necessària de preservació, tasca que
reporta poca repercussió i reconeixement de la ciutadania. Malgrat això, aquest
treball és la base essencial per desplegar tot el que una societat moderna requereix
de la seva principal institució museística.
Aquest procés de canvi s’ha fet esperar més del que era desitjable, en part a causa
del llarg període d’adequació de l’edifici, dels recursos que s’hi han destinat en
83
detriment d’altres activitats, i de la necessària adequació de la presentació dels
continguts en els nous espais resultants de la intervenció arquitectònica. Comple-
tada aquesta fase ha arribat el moment d’incidir en l’increment de serveis per als
ciutadans i, d’aquesta manera, retornar a la ciutadania d’una forma més evident
els recursos que aquesta ha aportat a l’equipament. No es pot obviar que la gestió
d’aquests nous serveis requereix estructures organitzatives preparades, la qual
cosa suposarà novament un esforç al conjunt de la institució que s’haurà d’adequar
per aconseguir aquestes finalitats.
La ciutadania de Catalunya ha de ser l’objectiu principal de l’activitat del Museu.
S’ha de treballar perquè els hereus directes de la història preservada se sentin
identificats amb el que des del Museu es fa i incrementin l’interès per conèixer el
que allí s’explica. Es tracta d’apropar el ciutadà al Museu.
D’una altra banda, pel que fa a la difusió a l’exterior, el Museu ha d’aprofitar l’atrac-
ció turística que té la ciutat de Barcelona per transmetre als seus visitants la im-
portància de la cultura pròpia. A més, s’ha de situar el Museu en la seva justa
dimensió a escala internacional; per això, cal estar present en els circuits museístics
internacionals i potenciar la relació amb les institucions que poden generar i divulgar
investigació i coneixement sobre els continguts propis.
Una altra necessitat urgent és actualitzar-se a través de les possibilitats que oferei-
xen les noves tecnologies. Els passos que s’han fet fins al moment són indicatius de
la direcció correcta endegada, que cal continuar i aprofundir. En línia amb aquestes
observacions se situa el document Estratègies 2017 que mostra un posicionament
molt encertat per part de la institució amb una declaració d’intencions que interes-
saria veure materialitzades.
Oportunitats per aprofitar
Aquesta avaluació s’ha fet a partir de l’anàlisi interna de la institució, per tant s’ha
centrat l’estudi en les seves fortaleses i debilitats Amb tot, no es vol cloure el pre-
sent estudi sense una referència breu a les oportunitats que s’han detectat durant
el procés:
• L’atractiu que la marca Barcelona té per al turisme genèric, el de negocis i el
cultural, col·loca el MNAC en una situació idònia per treure’n el màxim profit en
benefici de la institució i de la societat en general.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
84
• Identificació com a museu de patrimoni nacional en circumstàncies de significa-
ció identitària. L’oferta cultural del MNAC és prioritària per a la ciutat i per al país,
els seus fons expliquen des de la vessant artística la història d’un poble i així s’ha
de saber transmetre a la societat per fer-la partícip del que passa al Museu.
• El fet de disposar d’uns museus territorials amb els quals es poden fer aliances
per millorar la visibilitat mútua. Els recursos disponibles i la complementarietat
de les col·leccions amb altres museus de caràcter territorial el posicionen com
l’interlocutor necessari per compartir recursos i crear xarxes de treball. El MNAC,
pels seus continguts i pel paper institucional que té, s’ha de configurar com a
líder d’aquest procés.
• La projecció que ha de suposar un projecte tan important com el de la “munta-
nya dels museus” ha de donar noves perspectives a l’equipament i ha d’ajudar
a crear dinàmiques de col·laboració publicoprivades.
• L’interès per les temàtiques medievals: la millor col·lecció d’art romànic (el Museu
del Romànic) pot vincular-se tant a un caràcter científic i erudit com a interpreta-
cions de més impacte destinades al gran públic.
• L’interès pel modernisme i Gaudí: la col·lecció del modernisme (el Museu del Mo-
dernisme) permet arribar a un públic afí i a un gran segment del mercat turístic.
• La varietat de col·leccions (museu no monogràfic) possibilita la promoció tant cap
al públic generalista, que ho vol veure tot, com cap al que té un interès concret.
Repartiment de responsabilitats
En la relació de recomanacions fetes pel CoNCA hi ha diferents nivells d’assumpció
de responsabilitats.
Els òrgans de govern de la institució han de fer possible totes les propostes que
s’han presentat pel que fa a la governança i la millora de finançament. És necessari
que l’organització disposi d’estructures de gestió amb l’agilitat requerida per una
institució complexa com és el MNAC. També cal que s’impliquin en el canvi de l’es-
tructura de finançament que necessàriament s’ha d’aplicar. Aquesta implicació s’ha
de donar en dues direccions; per una banda, s’han de facilitar les modificacions
necessàries de l’estructura per orientar l’organització cap a una major generació
d’ingressos i, d’una altra, s’han de comprometre fermament en el finançament
necessari requerit per als objectius ambiciosos que són reclamats.
85
Els òrgans de gestió tenen la major responsabilitat ja que d’ells depèn que es ma-
terialitzin la major part de les propostes. És seva la iniciativa d’endegar els canvis
plantejats i de liderar-los. Només una acció decidida d’aquests òrgans en farà pos-
sible l’assumpció per part del conjunt de l’estructura. En aquest sentit, s’ha de
saber transmetre a l’organització que els esforços requerits per dur a terme els
canvis necessaris revertirà positivament en tota l’estructura i, en definitiva, en tots
els individus que en formen part.
És fonamental la conscienciació i la implicació de totes les institucions per al des-
plegament de polítiques culturals adreçades a aconseguir que els museus catalans
tinguin cada cop més capacitat per fer les funcions que se’ls encomanen i per
incrementar la sensibilització de la ciutadania en el reconeixement, el gaudi i l’ús
d’aquests equipaments.
La reordenació del sector cultural implica la identificació de casuístiques entre les
diferents institucions, la complementarietat dels seus objectius i la unió de sinèrgies
que permeti optimitzar els recursos disponibles. En aquest sentit, el CoNCA es
compromet a ser el transmissor de les necessitats dels equipaments públics a les
administracions implicades i a fer-ne la projecció a la societat en general.
ANNEX:
TAULES D’INDICADORS
89
INDICADORS QUANTITATIUS
Els indicadors quantitatius corresponen a les ràtios i les evidències obtingudes a
partir dels valors input (generació interna) i output (impacte extern). Amb la combi-
nació de les dades relatives, s’obtenen indicadors relatius a la qualitat i al resultat
ofert.
Es troben dividits en eixos estratègics a fi de quantificar objectivament i per temàti-
ques l’esforç de l’equipament.
Els indicadors quantitatius possibiliten la interpretació a partir de:
• Evolució singularitzada: comparativa anualitzada dels diferents indicadors en el
mateix ens; justificació dels creixements i decreixements vinculats.
• Comparant amb models externs: comentari a partir dels indicadors obtinguts
dels ens tipus / mostra, procedents d’entorns aliens
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.1. COORDINACIÓ INSTITUCIONAL
106Activitats restauració i conservació
696 1.046 1.618
En ens vinculats al manteniment del patrimoni cultural, nombre de béns museístics que han estat restaurats o tractats materialment per mantenir la seva conservació. Indicador relatiu d’eficàcia
107Ingressos a col·lecció
356 8.095 37.908
En ens amb col·lecció o dipòsit físic o digital, nombre de béns de nou ingrés durant l’exercici. Mesura l’actualització dels fons i l’impacte com a referència pública en el sector de coneixement
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
90
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
30Nombre préstecs al territori
Nombre d’elements del fons cedits o prestats a institucions del territori català. Indicador del grau de col·laboració amb la resta d’equipaments de l’entorn
69Nombre d’entitats públiques col·laboradores
Quantitat d’entitats del sector públic amb les quals l’equipament manté col·laboració per a la producció d’activitats pròpies. Mesura d’eficiència en aprofitament de recursos
70Nombre de col·laboracions institucionals
Quantitat d’accions de col·laboració amb l’ens provinents d’altres institucions públiques
91
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.2. FINANÇAMENT I GESTIÓ DE LA DESPESA
1
Total ingressos% diferències respecte al 2010
22.167.308 €100 %
19.647.466 €–11 %
15.703.884 €–29 %
Quantitats anualitzades corresponents al profit pel lloguer dels espais propis de l’equipament, amb l’increment o decrement percentual considerant l’exercici d’origen el 2010. Barem de l’autofinançament de l’ens.
2% autofinançamentIngressos propis / ingressos totals
20,28 % 26,68 % 26,75 %Proporció dels ingressos propis respecte a l’aportació institucional
3% patrocini privatPatrocini privat / ingressos totals
3,82 % 7,32 % 3,30 %Proporció del mecenatge sobre la totalitat d’ingressos
4
% ingressos activitatsIngressos activitats / ingressos totals
16,46 % 19,36 % 23,45 %
Proporció dels ingressos proporcionats per les activitats fetes respecte del total d’ingressos
5
% aportacions públiquesIngressos pressupostaris / ingressos totals
79,72 % 73,32 % 73,25 %
Proporció de les aportacions públiques respecte del total d’ingressos de la institució
6
Coeficient d’estructuraDespesa estructura / despesa directa
23,04 17,26 18,73
Índex que mesura les despeses fixes (l’estructura) respecte a les variables (les despeses per activitats). Indica l’eficiència de l’organització: com més elevat és l’índex, més costosa és amb relació al servei que produeix
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
92
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
9
% cofinançament d’activitatsImport cofinançament activitats / despesa activitats
Proporció de les activitats cofinançades per un tercer respecte al total de la despesa en activitats. Mostra el pes de les col·laboracions externes
10
% externalitzacióDespesa subcontractada / despesa total
1,06 % 1,15 % 0,30 %
Proporció de les despeses que s’han contractat a tercers respecte a la totalitat de la despesa. Indica el grau d’externalització
11
Cost total per visitantDespesa total / nombre visitants
39,23 € 36,44 € 34,59 €
Cost total de l’equipament per cada visitant rebut. Índex de rendibilitat per equipament
12
Cost d’estructura per visitantDespeses d’estructura / nombre visitants
37,60 € 34,45 € 32,84 €
Cost de l’estructura per cada visitant rebut. Índex de rendibilitat de l’equipament
13
Cost de personal per visitantDespeses de personal / nombre visitants
15,81 € 14,84 € 13,96 €
Cost en personal que representa cada visitant rebut. Índex de productivitat
14
Índex eficiència d’activitatsIngressos d’activitats / despeses activitats
4,90 4,09 4,68
Ràtio de relació entre benefici i cost de les activitats. Si és menor d’1 representa dèficit
15
% despesa d’activitatsDespesa activitats / despesa total
4,16 % 5,48 % 5,07 %
Percentatge de les despeses que correspon a les activitats fetes. Indicador del pes de la dotació destinada a activitats (educatives, recerca, divulgació, etc.)
93
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
16
Ingressos per activitatIngressos activitats / nombre activitats
31.456 € 41.355 € 37.571 €
Import mitjà obtingut per cada activitat feta. Mesura l’aprofitament econòmic
17
Ingressos per sessió-actuacióIngressos activitats / nombre actuacions
570 € 687 € 1.213 €
Import mitjà obtingut per cada sessió-repetició de les activitats fetes. Identifica el rendiment que es fa en referència a les sessions
18
Cost d’activitats paral·leles per usuarisDespesa d’activitats / nombre usuaris activitats paral·leles
10,63 € 8,26 € 11,62 €
Import individualitzat (per usuari) del cost de les activitats no troncals o paral·leles a les principals
75
Ingressos lloguer espais% diferència respecte al 2010
1.237.796 €100 %
972.632 €–21 %
754.047 €–39 %
Quantitats anualitzades corresponents al profit pel lloguer dels espais propis de l’equipament, amb l’increment o decrement percentual considerant l’exercici d’origen el 2010. Barem de l’autofinançament de l’ens.
82% taquillatge (I)Ingressos taquillatge / ingressos propis
26,82 % 26,42 % 37,78 %
Percentatge dels ingressos per entrada - taquillatge en la totalitat d’ingressos propis que genera (per patrocinis, lloguers, etc.). Mesura d’impacte de l’aportació directa del públic visitant
83% taquillatge (II)Ingressos taquillatge / ingressos totals
5,44 % 7,05 % 10,11 %
Percentatge dels ingressos per entrada - taquillatge respecte a tots els ingressos de la institució, tant propis com d’aportació institucional. Mesura d’impacte de l’aportació directa del públic visitant
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
94
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
110
Despesa en personal% diferència respecte al 2010
7.210.551 €100 %
6.924.956 €–4 %
6.259.584 €–13 %
Import total de la despesa en personal propi (sou, asseg. socials i altres) per exercicis amb percentatge d’augment/minoració respecte a l’exercici 2010. Indicador de l’evolució en la despesa específica
111
Despesa estructura (excepte personal)% diferència respecte al 2010
9.935.124 €100 %
9.147.598 €–8 %
8.468.957 €–15 %
Suma de la despesa en estructura (despeses fixes sense incloure el personal) per exercicis amb percentatge d’augment/minoració respecte a l’exercici 2010. Indicador de l’evolució en la despesa específica
112
Despesa activitats% diferència respecte al 2010
3.648.855 €100 %
3.804.671 €4 %
3.681.916 €1 %
Suma de les despeses relatives a activitats no permanents (despeses variables per a produccions amb temporalitat limitada) per exercicis amb percentatge d’augment / minoració respecte de l’exercici 2010. Indicador de l’evolució en la despesa específica
95
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.3. PÚBLICS I ACTIVITATS
19
Índex de sessions per activitatSessions fetes / nombre activitats
30,5 38,1 20,7
Aprofitament de la creació de cada activitat, segons el nombre de sessions o repeticions fetes. És una mitjana; com més elevada, més rendiment de la creativitat
24
% ocupació activitatsNombre usuaris / places - aforament
Percentatge de públic respecte al total d’aforament. Indicador de rendiment
65
Increment / decrement percentual (resp. 2010) de visitants / usuaris
13,76 % –2,73 %
Percentatge d’augment (+) o disminució (-) en el nombre de visitants prenent com a xifra d’origen el nombre de visitants registrat l’any 2010
66 Nombre d’activitats 116 92 98
Quantitat d’activitats de caire no permanent o temporal que fa l’ens en l’exercici anual. Indicador d’eficàcia
67
Nombre de sessions - repeticions d’activitats
3.537 3.506 2.031
Quantitat total de repeticions de les activitats no permanents o temporals. Indicador d’eficiència
68
% activitats producció pròpiaNombre activitats pròpies / activitats totals
Percentatge de les produccions pròpies respecte al nombre total de produccions fetes. Quantifica la importància de la producció interna per a l’equipament
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
96
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
109Nombre de visitants
456.059 466.602 448.525
Comptabilització de persones que han accedit a les instal·lacions de l’equipament. Indicador bàsic d’eficiència en el compliment d’objectius de l’ens
97
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.4. CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL DEL SECTOR
7
Ràtio endeutament (I)Deute total / fons propis
1,18 0,66 0,30
Proporció de deutes respecte al patrimoni de la institució. Indicador patrimonial: a menor valor, menys endeutament
8% endeutament (II)Total deutes / passiu i patrimoni net
7,82 % 6,74 % 5,96 %
Percentatge de deute sobre el passiu. Indicador patrimonial, com més baix és el valor, més sanejada està la institució
29Nombre produccions itinerants
Quantitat de produccions pròpies de l’equipament que han tingut un recorregut d’exposició o actuació fora de la seu. Mesura de difusió i èxit de les produccions
47Nombre d’activitats coproduccions catalanes
Quantitat d’activitats fetes amb la col·laboració d’un altre participant del territori. Indica integració i cooperació amb el sector
48
Nombre de sessions de coproduccions catalanes
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat coproduïda amb la col·laboració d’una entitat del territori. Mesura l’acceptació i la difusió del projecte conjunt
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
98
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
49
% coproduccions catalanesNombre de coproduccions catalanes/ total produccions
Percentatge de les produccions amb col·laboracions del territori respecte al nombre total de produccions (pròpies i amb tercers) fetes. Quantifica la importància de les coproduccions nacionals per a l’equipament
50Nombre d’activitats coproduccions amb l’Estat
Quantitat d’activitats fetes amb la col·laboració d’un altre participant de l’Estat. Indica integració i cooperació amb el sector en àmbit estatal
51
Nombre de sessions coproduccions amb l’Estat
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat coproduïda amb la col·laboració d’una entitat estatal. Mesura l’acceptació i difusió
52
% coproduccions estatalsNombre coproduccions estatals / total produccions
.
Percentatge de les produccions amb col·laboracions estatals respecte al nombre total de produccions (pròpies i amb tercers) fetes. Quantifica la importància de les coproduccions estatals per a l’equipament
53
Nombre d’accions i activitats compartides amb la xarxa
Quantitat d’activitats i accions fetes amb la col·laboració de la xarxa d’equipaments vinculats. Indica coordinació i cooperació amb els propis vinculats
99
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
54
Nombre de sessions compartides amb la xarxa
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat coproduïda amb la xarxa. Mesura d’eficàcia de les activitats comunes
55
% produccions compartides amb la xarxaNombre produccions en xarxa / total produccions
Percentatge de les produccions amb la xarxa respecte al nombre total de produccions (pròpies i amb tercers) fetes. Quantifica la importància de l’existència de la relació amb equipaments vinculats
56Nombre sessions produccions itinerants
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat pròpia en itineració en altres equipaments. Mesura d’eficàcia de les produccions pròpies
57
% produccions itinerantsNombre produccions itinerants / total produccions
Percentatge de les produccions que viatgen respecte al nombre total de produccions (pròpies i amb tercers) fetes. Quantifica la importància de les itinerants respecte del total de produccions
80
% valor del fons sobre béns patrimonialsValor col·lecció / total immobilitzat
6,75 % 10,61 % 21,07 %
Percentatge del pes del valor econòmic de la col·lecció respecte al valor total dels béns que posseeix de l’ens. Relaciona el pes de la col·lecció respecte a la totalitat de béns en propietat
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
100
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
81% valor del fons sobre actiuValor col·lecció / actiu
6,41 % 10,08 % 20,32 %
Percentatge del pes del valor econòmic de la col·lecció respecte al valor total del patrimoni de l’ens. Quantifica el valor de la col·lecció respecte a la totalitat dels drets de què disposa (en patrimoni o deutors)
101
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.5. COHESIÓ SOCIAL
20Nombre d’entitats socials col·laboradores
1 1 1
Entitats sense finalitat de lucre, de caire social o filantròpic, que participen amb l’ens en la generació de producte o servei
21Nombre mesures d’integració i participació social
Nombre de mesures concretes destinades a la integració o participació en les activitats de l’ens de persones amb risc d’exclusió social
22
% públic en risc de no-integracióNombre de visitants en risc d’exclusió / total visitants
Percentatge sobre el total de visitants en risc d’exclusió social. Funciona com a índex de penetració de l’equipament en els sectors menys cohesionats socialment
23Nombre d’accions de millora entorn
Quantitat d’accions o activitats que han afectat directament la millora de l’entorn físic (urbanístic, paisatgístic, etc.)
35Nombre d’aparicions en mitjans públics
Quantitat d’aparicions o esments en mitjans escrits, audiovisuals o digitals de transcendència pública. Indica transcendència pública de l’ens
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
102
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.6. EDUCACIÓ
32Nombre d’activitats formatives
48 49
Quantitat d’activitats de caire educatiu. Mesura de la divulgació dels fons o accions de l’equipament
33
Nombre de sessions d’activitats formatives
1.676 1.647
Quantitat de repeticions de les diverses activitats educatives fetes. Mesura de divulgació
34
% participació en activitats formativesusuaris formació / visitants totals
4,66 %
Percentatge de persones que han fet una activitat educativa respecte al total dels visitants. Indica l’impacte o l’acceptació d’aquestes respecte al públic de la institució
76Nombre d’assistents al programa escolar
42.880
Quantitat de públic d’edat escolar usuari dels programes educatius. Mostra la difusió de les activitats pedagògiques en el públic objectiu
77Nombre d’assistents al programa familiar
806
Quantitat de públic usuari de les activitats adreçades conjuntament a grups familiars. Indica la idoneïtat d’establir accions individualitzades respecte a aquest segment de públic objectiu
78
Nombre d’assistents al programa d’integració
482
Quantitat de públic inclòs en el grup amb risc d’exclusió social que ha accedit a les activitats específiques creades per l’ens. Indica el grau d’acceptació de les estratègies socials
103
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
79
Nombre d’assistents a altres programes educatius
1.592
Quantitat de públic assistent a la resta de programes educatius que no tenen com a objectiu el públic escolar o el públic amb risc d’exclusió. Mesura la idoneïtat de les accions pedagògiques
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
104
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.7. INTERNACIONALITZACIÓ
31Nombre activitats en projectes internacionals
Quantitat de projectes propis exportats. Mesura de l’impacte internacional en el sector de les activitats de l’ens
58
Nombre sessions d’activitats amb projecció internacional
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat pròpia que s’ha mostrat internacionalment. Mesura d’eficàcia i prestigi exterior
59
% activitats amb projecció internacionalNombre d’activitats amb projecció internacional / total produccions
Percentatge respecte al total d’aquelles activitats que han sortit a l’exterior. Resum del pes de les activitats exportables respecte al total de producció. Ponderació de la qualitat i el prestigi en el servei/producte que s’ofereix
60Nombre de coproduccions internacionals
Quantitat d’activitats fetes amb la col·laboració d’un altre participant internacional. Indica cooperació amb el sector internacional
61
Nombre de sessions de coproduccions internacionals
Quantitat de repeticions fetes d’una activitat coproduïda amb la col·laboració d’ens internacionals. Mesura l’acceptació del rol de l’ens
105
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
62
% coproduccions internacionalsNombre coproduccions internacionals / total activitats
Percentatge de les produccions amb col·laboracions internacionals respecte del nombre total de produccions (pròpies i amb tercers). Quantifica la importància de les coproduccions internacionals per a l’equipament
63
% visitants internacionalsNombre visitants internacionals / total visitants
0,00 % 54,00 % 49,00 %Percentatge de públic estranger respecte del total de visitants
71Nombre notícies en mitjans internacionals
Quantitat d’aparicions o esments en mitjans escrits, audiovisuals o digitals de filiació internacional. Indica transcendència pública de l’ens
72
Nombre de produccions internacionals visitants
Quantitat de produccions internacionals que s’han mostrat en les instal·lacions de l’ens. Indica la permeabilitat a l’oferta aliena
73
% produccions internacionalsNombre produccions internacionals / total produccions
Percentatge de les produccions internacionals mostrades en l’ens respecte al nombre total de produccions fetes. Quantifica la importància de la producció internacional per a l’equipament
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
106
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
101
Produccions pròpies en esdeveniments internacionals
Nombre de produccions de l’ens que han estat exportades per a una mostra internacional. Indicador de prestigi i difusió de les activitats pròpies
102Coproduccions en esdeveniments internacionals
Nombre de produccions que, amb col·laboració de tercers, han estat exportades per a una mostra internacional. Indicador de prestigi
103
Participacions de creadors artistes internacionals en les activitats
Nombre de col·laboracions fetes per creadors i pensadors internacionals (artistes, comissaris, conferenciants, etc.) en activitats fetes en l’ens. Indica permeabilitat d’idees i creacions
107
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.8. EXCEL·LÈNCIA
26Nombre de participants en debats
2.316 2.113
Usuaris comptabilitzats en les activitats de comunicació i divulgació científica (conferències, congressos, taules rodones, etc.). Mostra el grau d’impacte de la divulgació científica
27Nombre de procediments en el manual qualitat
Quantitat de procediments que desenvolupa la institució i que es troben redactats (o actualitzats) en el manual de qualitat de l’ens. Mesura de foment de l’eficiència
28% treballadors no propis
0,00 %
Proporció entre els treballadors subcontractats i la plantilla pròpia. S’entén que únicament figura en plantilla el personal vinculat al know-how i el bàsic per a la gestió; es considera no propi el treballador que fa aquestes funcions sense ser de la plantilla.
38Nombre d’activitats per al foment de la creativitat
Quantitat d’activitats orientades al desenvolupament creatiu, artístic, tècnic o investigador del públic receptor. Indicador d’eficiència dl’impacte social.
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
108
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
39Nombre d’activitats per al foment de l’esperit crític
Quantitat d’activitats organitzades per establir diàleg i feedback amb el públic assistent (debats, taules rodones, etc.). Mesura de la qualitat en la transmissió cultural i científica
40Nombre de serveis - materials cedits externament
235
Quantitat d’objectes del fons o serveis tècnics propis que han estat prestats temporalment a altres institucions. Indicador de prestigi extern
41Nombre d’articles publicats en revistes indexades
Quantitat d’articles científics publicats pel personal en mitjans reconeguts en recerca. Mesura de prestigi
42Nombre de projectes - activitats recerca
Quantitat de projectes o activitats de caire científic propis o formant part de xarxes) reconeguts com a procés intern. Mesura de prestigi i eficàcia en el compliment d’objectius d’investigació
43Nombre de publicacions
9 5 4
Quantitat de revistes científiques, catàlegs, reculls o monografies en format paper, susceptibles de bescanvi, que edita l’ens. Mesura de prestigi i divulgació científica
44Nombre de jornades - congressos propis
14 25
Quantitat d’activitats de comunicació científica que desenvolupa l’ens. Indica activitat de recerca i prestigi
109
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
45
% activitats d’excel·lènciaNombre d’activitats recerca + publicacions + jornades i conferències / nombre total d’activitats
7,76 % 20,65 % 29,59 %
Còmput total de les activitats (recerca, divulgació i comunicació científica) que es consideren que prestigien l’activitat de progrés i avanç que objectiva l’ens
46Grau satisfacció enquesta visitants (1-10)
Valor mitjà obtingut a partir de la pregunta de nivell de satisfacció del públic respecte al servei ofert. Mesura la qualitat de l’impacte en la societat
74Import projectes subvencionats UE
Quantitat que ha rebut l’ens com a subvenció per activitats concedida per la UE. Implica col·laboració amb partners exteriors i l’existència de projectes comuns d’interès paneuropeu
108
Nombre de participacions de personal en actes científics
Quantitat d’ocasions en les quals els tècnics de l’ens el representen en actes de divulgació o comunicació científica (congressos, jornades, conferències, debats, taules rodones, etc.). Indicador del nivell científic que es reconeix a la institució
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
110
Ref.Indicador Fórmula
Resultat 2010
Resultat 2011
Resultat 2012
Descripció i funció de l’indicador
2.9. PARADIGMA DIGITAL
25
% digitalització fonsNombre de fitxes digitalitzades / quantitat d’elements de col·lecció
Percentatge respecte al grau de digitalització del fons o les col·leccions. Índex d’eficàcia
36Nombre d’entrades al lloc web
Visites fetes a la plana web. Indicador de transcendència pública
37Impactes en xarxes socials
Seguidors en Facebook, Twitter, Vimeo i Flick. Indicador de transcendència pública
104
% ús audioguiaVisitants amb audioguia/ visitants totals
Percentatge relatiu a l’ús dels assistents d’informació de les col·leccions per part dels visitants. Mesura la introducció en el públic de dispositius tecnològics d’ajut
105Nombre de vendes d’art a la carta
En ens museístics amb oferta de venda de facsímils mitjançant el web, nombre de vendes fetes per aquest canal comercial. Indicador de l’eficiència del web com a captador de públic
111
INDICADORS QUALITATIUS
Els indicadors quantitatius aporten un major grau d’objectivitat, però són subjec-
te d’interpretacions diverses. En aquest sentit, els indicadors qualitatius són més
subjectius, però s’allunyen de la parcialitat d’informació d’un indicador quantitatiu
gràcies a la riquesa informativa dels seus continguts. Conscients de la major dificul-
tat d’elaborar un indicador qualitatiu, en aquest treball s’han utilitzat per completar
la informació extreta prèviament dels quantitatius.
Ref. Indicador
2.1. COORDINACIÓ INSTITUCIONAL
a Activitats de coordinació amb altres equipaments
b Projectes participats i accions de difusió comunes pressupostades
c Descripció de la governança i processos de decisió
d Optimitat de la governança i agilització de processos de presa de decisions
e Àmbits estratègics i compliment d’objectius vinculats
f Plans estratègics i vinculacions programàtiques
2.2. FINANÇAMENT I GESTIÓ DE LA DESPESA
a Dimensionament del finançament per desenvolupar els objectius estatutaris
b Polítiques de control de costos
c Evolució dels ajustaments i mesures d’estalvi. Impacte en les activitats
2.3. PÚBLICS I ACTIVITATS
a Adequació d’oferta d’activitats i demanda
b Definició dels punts dèbils i forts. Superació de febleses i consolidació de fortaleses
cDefinició públics objectius i accions vinculades (micromàrqueting, segmentació, posicionament, fidelització i mesures d’atracció de públic)
d Política de preus i accés
2.4. CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL DEL SECTOR
a Eficiència de l’organització i dimensió de l’estructura en comparació amb l’activitat
b Promoció i suport a grups emergents
c Promoció i suport a grups consolidats
AE
C 0
1 (2
014)
ex
ante
·
Mus
eu N
acio
nal d
’Art
de
Cat
alun
ya –
MN
AC
· P
erío
de 2
010-
2012
112
Ref. Indicador
2.5. COHESIÓ SOCIAL
a Rol de l’ens en la difusió del sector
b Objectius de territorialitat d’activitats
c Definició i naturalesa de les activitats territorialitzades
d Orientació de valors culturals, socials i didàctics oferts
e Mesures de suport a grups emergents
f Promoció i suport a grups consolidats
g Entitats amb convenis estables de col·laboració
h Entitats amb vinculació puntual
i Impacte i dinamització socioeconòmica de l’entorn immediat i nacional
j Descripció dels valors comunitaris implícits promoguts
k Retorn social i consolidació dels valors a partir de l’oferta
2.6. EDUCACIÓ
a Anàlisi dels nínxols de mercat i la possible oferta formativa
b Informe curricular de l’oferta
c Model organitzatiu per a la producció i impartició d’activitats de caràcter didàctic
2.7. INTERNACIONALITZACIÓ
a Disponibilitat de recursos per internacionalitzar activitats
b Localització de l’ens en l’escena sectorial internacional; contactes i intercanvis
c Coneixement de l’equipament per part del visitant estranger segons enquestes de turisme
d Models externs amb paral·lelismes amb la institució. Models objectiu
2.8. EXCEL·LÈNCIA
a Aspectes rellevants respecte a singularitat, innovació i creativitat de l’oferta al públic (prestigi de continguts)
b Anàlisi d’enquestes de públic
c Aplicació d’estàndards internacionals: sistemes de qualitat en vigor
2.9. PARADIGMA DIGITAL
a Presència de les noves tecnologies en les diverses activitats de la institució
b Accessibilitat i virtualitat mitjançant el web dels fons i/o activitat de la institució
c Actuacions de promoció amb mitjans digitals
TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ:
AEC 01 (2014) ex ante MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC).
2010-2012