ARQUITECTURA
SEGLE XIXSEGLE XIX
ARQUITECTURA
1. El segle de la industrialització1. El segle de la industrialització 2. Arquitectura historicista2. Arquitectura historicista 3. Pervivència de Roma3. Pervivència de Roma 4. L’arquitectura del ferro4. L’arquitectura del ferro 5. L’escola de Chicago5. L’escola de Chicago 6. William Morris: 6. William Morris: Les arts and craftsLes arts and crafts 7. El modernisme7. El modernisme
- Els grans renovadors- Els grans renovadors- El modernisme a Catalunya- El modernisme a Catalunya
1. El segle de la industrialització
Dues línies d’acció: arquitectura-art Dues línies d’acció: arquitectura-art (interés(interés per les formes)per les formes) arquitectura-enginyeria arquitectura-enginyeria (interès (interès per la tècnica)per la tècnica) panorama complexpanorama complex
Factors:Factors: a) Romanticisme (enfront de la raó i el a) Romanticisme (enfront de la raó i el neoclas.)neoclas.)
b) Colonialisme (exotisme)b) Colonialisme (exotisme)c) Noves necessitats (obres públiques, c) Noves necessitats (obres públiques,
indústries...)indústries...)d) Nous materialsd) Nous materials
Pavelló reial de Brighton De John Nash (1818-De John Nash (1818-
1821)1821) La columna de ferro es La columna de ferro es
fa servir per primer cop fa servir per primer cop en edificis en edificis representatius.representatius.
Inspirat en l’Índia de Inspirat en l’Índia de l’Imperi Britànicl’Imperi Britànic
Dissociació entre Dissociació entre estètica i nous materialsestètica i nous materials
2. L’arquitectura historicista
Busquen en les fonts Busquen en les fonts medievals l’arrel de la medievals l’arrel de la seva personalitat. El seva personalitat. El gòtic serà l’estil més gòtic serà l’estil més difós (difós (Neogòtic)Neogòtic): : oposició a l’art oficial oposició a l’art oficial classicista.classicista.
Restauracions Restauracions “estilístiques”: “estilístiques”: Violet-Violet-le-Ducle-Duc
Violet-le-Duc
Restauració i Restauració i intervenció a la intervenció a la Catedral gòtica de Catedral gòtica de Notrê Dame (Paris)Notrê Dame (Paris)
Violet-le-Duc
CARCASONNECARCASONNE
3. La pervivència de Roma
Subsistència d’una Subsistència d’una arquitectura fidel al arquitectura fidel al passat clàssic passat clàssic (sobretot als (sobretot als països mediterranis): països mediterranis): Columnes, entaulaments sobre Columnes, entaulaments sobre estructures clàssiques..estructures clàssiques..
Només la decoració Només la decoració delata un nou delata un nou barroquisme barroquisme (lluny del (lluny del rigor neoclàssic)rigor neoclàssic)
(Opera de Paris, de Charles (Opera de Paris, de Charles Garnier)Garnier)
4. L’arquitectura del ferro
S. XVIII ja s’utilitzavaS. XVIII ja s’utilitzava 1777 primer pont de 1777 primer pont de
ferro de món: el de ferro de món: el de Coalbrookdale Coalbrookdale (Anglaterra)(Anglaterra)
Violet-le-Duc l’utilitza Violet-le-Duc l’utilitza en les seves en les seves estructures estructures neogòtiquesneogòtiques
Cyrstal Palace de Paxton (Londres) Importància de Importància de
l’arquitectura del ferro l’arquitectura del ferro gràcies a les gràcies a les exposicions exposicions universalsuniversals (Exigien (Exigien grans pavellons grans pavellons desmuntables i de material desmuntables i de material reaprofitable)reaprofitable)
Orgull del país Orgull del país organitzadororganitzador
Londres 1850-51Londres 1850-51
La Galerie des Machines
De Dutert i ContaminDe Dutert i Contamin
Paris 1889Paris 1889
Grans dimensions (420m Grans dimensions (420m de llarg per 115 de llarg per 115 d’ample) d’ample) a partir d’un sol a partir d’un sol arc format per dues mitges arc format per dues mitges paràboles articulades al punt paràboles articulades al punt d’unió) Obertura més gran d’unió) Obertura més gran construïda fins el moment en construïda fins el moment en arc o cúpulaarc o cúpula
La tour Eiffel
De Gustave EiffelDe Gustave Eiffel
18891889
300m d’alçada300m d’alçada
Criticada per molts dels Criticada per molts dels seus contemporanisseus contemporanis
Model totalment genuí, Model totalment genuí, sense referències al sense referències al passat.passat.
5. L’escola de Chicago
EEUU nació jove, no EEUU nació jove, no limitada per cap tradició limitada per cap tradició constructivaconstructiva
Escola americana més Escola americana més important d’arquitectura important d’arquitectura del darrer terç del segle del darrer terç del segle XIX (a partir incendi de XIX (a partir incendi de 1871) Funcionalisme1871) Funcionalisme
Creació del GRATACELCreació del GRATACEL L.H. SULLIVAN L.H. SULLIVAN
(magatzens Carson, 1889)(magatzens Carson, 1889)
6. Les Arts and Crafts (Societat d’arts i oficis) Moviment anglès de Moviment anglès de
mitjan s. XIX promogut mitjan s. XIX promogut per WILLIAM MORRISper WILLIAM MORRIS
Rebuig del maquinisme Rebuig del maquinisme (resultant de la (resultant de la industrialització) que industrialització) que ofegava la sensibilitat i ofegava la sensibilitat i iniciativa creadorainiciativa creadora
Retorn a l’artesania i a Retorn a l’artesania i a l’estil rurall’estil rural
Red houseRed house
7. El Modernisme
a)a) Característiques generalsCaracterístiques generals
b)b) Els grans renovadorsEls grans renovadors
c)c) El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
a) Característiques generals
Factors condicionants Factors condicionants Insatisfacció davant l’eclecticisme Insatisfacció davant l’eclecticisme
(barreja d’elements estilístics diversos)(barreja d’elements estilístics diversos) Alternativa del moviment Alternativa del moviment Art and CraftsArt and Crafts Nombre creixent d’arquitectes que Nombre creixent d’arquitectes que
utilitzen els nous materials amb una utilitzen els nous materials amb una llibertat absolutallibertat absoluta
Causes, dates i noms diferents a cada país Causes, dates i noms diferents a cada país europeueuropeu
Bèlgica i França Bèlgica i França Art NouveauArt NouveauAlemanya Alemanya JugendstilJugendstilAustriaAustria Wiener SezessionWiener SezessionItàliaItàlia LibertyLibertyEspanyaEspanya ModernismeModernisme
Forta individualitatForta individualitat: Dificultat per definir el : Dificultat per definir el moviment i trobar un ideari comú, perquè els moviment i trobar un ideari comú, perquè els artistes van crear llenguatges expressius propisartistes van crear llenguatges expressius propis
En comúEn comú: : Desig de crear una nova estètica amb formes Desig de crear una nova estètica amb formes
noves (gràcies a la tècnica) = pont entre tradició noves (gràcies a la tècnica) = pont entre tradició i modernitat...i modernitat...
Concepte subjectiu de bellesaConcepte subjectiu de bellesa Originalitat Originalitat versusversus academicisme academicisme Font d’inspiració: natura i fantasia (allò Font d’inspiració: natura i fantasia (allò
ondulant i fugaç: predomini de la línia corba)ondulant i fugaç: predomini de la línia corba)
b) Els grans renovadors
VICTOR HORTA (Bèlgica)VICTOR HORTA (Bèlgica) MACKINTOSH (Escòcia)MACKINTOSH (Escòcia) OTTO WAGNER (Àustria)OTTO WAGNER (Àustria)
MACKINTOSH
Harmonia de colors Harmonia de colors tènues amb formes tènues amb formes lineals de gran bellesalineals de gran bellesa
Influència de MorrisInfluència de Morris Arquitectura Arquitectura
grandiosa, però grandiosa, però serena...serena...
Senzillesa i lògicaSenzillesa i lògicaHill HouseHill House
OTTO WAGNER
Sezession VienesaSezession Vienesa Llibertat absoluta Llibertat absoluta
quant a la recerca dels quant a la recerca dels espais exteriors i espais exteriors i interiors (creativitat en interiors (creativitat en la decoració)la decoració)
VICTOR HORTA (Casa Tassel)
Capdavanter del Capdavanter del Modernisme a EuropaModernisme a Europa
Casa per l’enginyer Tassel Casa per l’enginyer Tassel a Brussel·lesa Brussel·les
Fonaments d’un nou Fonaments d’un nou vocabulari, llibertat de vocabulari, llibertat de formes, però tot molt formes, però tot molt estudiat...estudiat...
Concepció global de Concepció global de l’espai habitable (mobles, l’espai habitable (mobles, terra, escales...)terra, escales...)
Casa del Poble
Sense paraules...
c) El modernisme a Catalunya
Concepció estètica a partir del desig de Concepció estètica a partir del desig de crear un art nacional propi (moviment crear un art nacional propi (moviment anterior: la Renaixença)anterior: la Renaixença)
Afecta a arts menors i majorsAfecta a arts menors i majors L’arquitectura tindrà més transcendènciaL’arquitectura tindrà més transcendència
Domenech i MontanerDomenech i MontanerPuig i CadafalchPuig i CadafalchAntoni GaudíAntoni Gaudí
Lluís DOMÈNECH I MONTANER (1850-1923)
Editorial Montaner i Editorial Montaner i Simón (1879) Simón (1879) actualment seu de la actualment seu de la Fundació TàpiesFundació Tàpies
Lluís DOMÈNECH I MONTANER
Castell dels Tres Castell dels Tres Dragons del Parc de la Dragons del Parc de la Ciutadella (actualment Ciutadella (actualment museu de Zoologia)museu de Zoologia)
Restaurant de l’expo Restaurant de l’expo de Barcelona del 1888de Barcelona del 1888
Lluís DOMÈNECH I MONTANER
Hospital de Sant Pau Hospital de Sant Pau de Barcelonade Barcelona
Lluís DOMÈNECH I MONTANER
Palau de la Música de Palau de la Música de BarcelonaBarcelona
Seu de l’Orfeó CatalàSeu de l’Orfeó Català 1905-19081905-1908 Magistral ús del vitrallMagistral ús del vitrall Gran claraboia de Gran claraboia de
vidre en forma de vidre en forma de cúpula invertidacúpula invertida
Façana Principal Palestrina, Bach i BeethovenPalestrina, Bach i Beethoven
Seu de l’Orfeó Català
Miquel Blay
Escultures de Pau Gargallo
Música popular ...Música popular ...
Música culta...Música culta...
Casa Milà (Gaudí)
Casa Batlló
Paisatges de la Capadòcia (Turquia)
Arquitectura expressionista alemanya:
Torre Einstein (Postdam) d’Erich Mendelsohn Torre Einstein (Postdam) d’Erich Mendelsohn (1917-1921)(1917-1921)
Interior de la fàbrica de barrets de Luckenwalde Interior de la fàbrica de barrets de Luckenwalde (1919-1920)(1919-1920)