Download - Apunts definitiu Premsa
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
1/27
LLENGUATGE PERIODISME PREMSA
El periodisme persegueix la veritat de la informaci. Quan els mitjans
parlen de buscar la veritat, en el fons busquen un mtode per dir quejuguen net.
Al llarg del s.XX, els MdC, les institucions, organitzacions, tots han
buscat la manera devadir-se del subjecte. Quan diem que la
Informaci ha de ser objectiva, el que volem dir es que sha devitar
el subjecte. Per per definici els subjectes noms poden ser
subjectius.
Els fets sn sagrats i les opinions sn lliures
No s possible ser objectiu i buscar la veritat. Aix no existeix. Pots
dir que busques la veritat, per noms servir com a indicador de les
teves bones intencions.
El ms important s que la veritat s Inaccesible.
La idea de veritat atempta contra la mateixa idea del sentit de les
coses. Si entenem la naturalesa de la comunicaci humana pel
llenguatge del periodisme i del concepte de significat o de sentit, si
ho entenem daquesta manera, ens adonarem que la idea de veritat
no ens porta enlloc.
La paraula mentir inclou enganyar. Quan menteixes intentes fer
creure a una altra persona que all que dius s cert, per quan t
saps que s fals. Mentir vol dir enganyar dient coses que son falses.
Tot i aix en tot engany hi interv la intenci.
Per enganyar, per, no cal mentir. Ja que una persona pot enganyar
dient coses certes. s a dir. Quan menteixes vol dir que
enganyes. En canvi, pots enganyar sense mentir.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
2/27
Sovint utilitzem dades certes com a forma dacreditar la informaci
quan en realitat estem enganyant igual. s possible enganyar amb
informaci certa. La certesa de les dades forma part de lestratgia
de lengany.
Per tal de saber destriar entre informaci i opini es va crear una
classificaci dels gneres periodstics:
Informatius: Ms informaci, menys opini i menys interpretaci
Interpretatius: Ms informaci, ms interpretaci i menys opini
Opini: Ms informaci, ms interpretaci i ms opini
El problema s que els subjectes, les persones, noms poden ser
subjectives, no tenen objectivitat.
La certesa de les dades noms ens garanteix que les dades
sn certes.
Realitat+Pensament Llenguatge. El llenguatge inclou la llengua
per va acomapnyat delements no verbals i delements
parallingstics (to, timbre)
La clau per entendre com funciona la comunicaci s saber que hi ha
un doble estrat:
Aquesta doble via, s diferenciar all que s explcit i all que s
implcit. Aquesta idea s fonamental.
Lexplcit i limplcit van sempre junts. Limplcit costa de detectar i
noms ho podem fer via interpretacions.
El que diem obertament i all que donem a entendre sn coses
diferents. Podem dir les coses obertament o b donar-les a entendre.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
3/27
Ens ajuda a distingir all explcit dall implcit el context en qu diem
les coses. Tot el llenguatge s irnic en la mesura que tot el
llenguatge t aquesta doble via de limplcit i lexplicit.
Ex: Si jo comunico tinc dues opcions: dir les coses obertament o b
donar-les a entendre.
Per com sap el receptor qu vull dir exactament? Doncs depn de la
nostra relaci, del context en qu ens comuniquem
Els perioidstes fem dintermediaris entre el que passa al mn i les
persones. Sm interprets de la realitat.
Si com a periodistes entrevistem a alg i ens diu una cosa, per
nosaltres hem interpetat que nha dit una altra, qu fem?
Podem dir que ha dit o fet tal cosa per que ha donat a
entendre laltre cosa.
Podem dir que ha dit tal cosa per que lha dit en un context
determinat. Convidem als lectors a fer ells mateixos la seva
propia interpretaci.
Podem dir que ha dit tal cosa per diem que nosaltres hem
interpretat all de tal manera i diem als lectors la nostra prpia
interpretaci.
Aix que en contra de tots els postulats que diuen que els fets sn
sagrats, hem de dir que la informaci s un gnere de naturalesa
argumental. La opini s present a tots els articles, en alguns casos,
per, duna manera explcita (articles dopini) i en daltres de
manera implcita (quan interpretem un fet per explicar-lo als lectors)
s molt important la idea de que no hi ha text for a de context. Quan
el sentit s fruit de la interpretaci, dna lloc a divergncies. Per tant,
la idea de veritat queda anullada. Les interpretacions shan de
fonamentar, perqu La informaci s un gnere periodstic de
naturalesa argumental.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
4/27
Quan parlem dobjectivitat inforamtiva ens estem referint a la certesa
de les dades, per tant no podem parlar dinformaci si aquesta s
fruit duna interpretaci.
Per qu la imparcialitat s la pitjor de les parcialitats?
s el principi de la covardia, la trampa. Per dona una bona informaci
cal competncia textual, competncia conceptual i honestedat.
Paradigma de la objectivtat: Cal separar la informaci de la opini.
s notcia all que els diaris volen que sigui notcia.
Els MdC sn els que donen la notorietat pblica, per aix no t sentit
definir-la, tot i que es tenen en compte alguns criteris a lhora de dir
qu s notcia i qu no.
EL CONTEXT:
No hi ha significat fora de contxet. El text no s noms el text, sin
que lhem dentendre com a text i context. No podem saber el sentit
de les coses si no entenem tot all que les condiciona.
A partir daix, nosaltres podem jugar amb el llenguatge, per tal de
poder donar a all que volem dir un nou sentit.
La comunicaci s un procs dadaptaci a un context. El sentit s
all que es genera entre els dos i el comunicador t en compte les
relacions interpersonals, el coneixement compartit, la
intencionalitatMentre que el receptor ha dinterpretar la inforamci
que rep a travs de la relaci contextual.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
5/27
Ex: Pujol va anar a visitar les bodegues de cava Can Codorniu, quan
feien lacte oficial de lliurement dun certificat ISSO de qualitat.
Pujol visita can Codorniu. Podem dir no que no hi ha un contexta
especfic, el context no t valor informatiu.
El que va passar, per, s que aquesta visita va sortir a les seccions
deconomia de tots els diaris. Per qu? Doncs que hi havia un context
especfic, que sanomenava La Guerra del Cava. La guerra del cava
era un conflicte entre les dues gran emprese del cava, Codorniu i
Freixenet. Codorniu va denunciar Freixenet per haver tret al mercat
milions dampolles de cava sense tenir lemvelliment adequat. NO es
podia considerar cava. En definitiva, el sentit de Jordi Pujol a les
bodegues Codorniu era que el President de la Generalitat es
posisionava i prenia partit per Codorniu.
O b podriem dir: Pujol pren partit per Codorniu
Pujol gira lesquena a Freixenet.
Era una notcia que es podia interpretar de moltes maneres. A partir
dun fet que no tenia importncia informativa es va crear una gran
expectaci.
Nosaltres, coneguem o no el context, interpretem la informaci. El
context s una qesti dordre cognitiu, noms es podr utilitzar
quan el tinguis al cap.s el coneixement que sactiva per interpretar
les paraules, ja que si en un acte comunicatiu els comunicadors tenen
contextos diferents, no es podran entendre.
Sentit=Context +Intencionalitat
La informaci es pot remetre a:
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
6/27
1. Fets descontextualitzats (el que calla el periodista)
2. Fets contextualitzats (el que diu el periodista)
3. Els fets interpretats de manera legtima (dades)
LA COMUNICACI SEMPRE T UN SENTIT INTERPRETATIU.
TEORIES.
Sovint, al escriure una notcia, ho fem a partir de la nostra prpia
interpretaci de les coses.
La necessitat que tenim del context ens obliga a pensar que
el sentit de les coses s Sempre el resultat duna
interpretaci contextual.
Durant bona part el s.XX, des de la linstica i les altres disciplines
han alimentat aquesta idea del significat al marge del context. Aix,
per, no s aix.
NOAM CHOMSKY s el pare de la lingstica, per tothom soblida de
la semntica. En disciplines prximes a la lingstica s on comena a
sorgir la preocupaci pel sentit i no tant pel significat.
Neixen diverses disciplines i intentaran resoldre el buit sobre el sentit
que ha deixat de banda la Lingstica. Aquestes disciplines seran
pragmtiques, i sn les que acabaen estudiant els temes sobre la
comunicaci, estudiant la llengua en un context concret.
LES DISCIPLINES PRAGMTIQUES
JON AUSTIN. FILOSOFIA DEL LLENGUATGE:
John Austin considera que hi ha enunciats que no accepten
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
7/27
disociacions entre accions i fets i que per tant no descriuen el mn,
sin que amb les paraules fan el mateix que farien si estigussin
actuant.
Ex: Et prometo que vindr (No descriu el que fas, s una promesa)
Defensa el Neopositivisme Lgic. Aquesta teoria ens diu que tot
sha de verificar. Aquesta teoria ens porta a la SEMNTICA
VERITATIVA: El llenguatge s una eina feta noms per a descriure el
mn. Un anunciat, perqu sigui un enunciat sha dajustar al mon per
ser veritat, o no sajusta al mn i llavors ser fals.
Els nics anunciats que consdieren com a tals sn aquelles que
descriuen de manera satisfactiva al mn. Sn veritat o b sn falsos.
Aixo dona per suposat el fet que all que nosaltres percebem al mn
s cert, per clar, si partim del punt en que tot el que percebem s
una interpretaci prpia...
El llenguatge s una mena dacci!
Els anunciats dels quals no es pot acreditar la seva veritat o la seva
falsedat no tenen sentit. Aquesta afirmaci el va portar a estudiar els
anunciats, i es va adonar que eren anunciats que no ens explicaven el
mn.
Aquests anunciats els anomena PERFORMATIUS. Els exemples que ell
proposa sn molt formalitzats. HI ha dhaver un procediment
convencional que tingui aquest efecte convencional. Diu que hi ha
dos tipus danunciats els Performatius i els Constatius (Ex: Vindr
daqu una hora)
En la meusra que nosaltres fem un anunciat performatiu, laltre
persona lentn com all que sembla, per t has volgut dir una cosa
qu eno s el que sembla, llavors s quan apareix el conflicte.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
8/27
Austin diu que hem de distingir entre dos tipus danunciats
PERFORMATIUS. Hi ha PERFORMATIUS EXPLCITS i PERFORMATIUS
PRIMITIUS.
EL Performatiu explcit s aquell que manifesta obertament
lacci que duu a terme. Ex: Et prometo que vindr. s
inequivoc.
Performatiu primitiu s aquell que s ambigu, que no
explicita lacci que duu a terme. Ex: Vindr. No manifesta
lacci que duu a terme, deixen lanunciat en un territori duna
certa ambiguitat.
Ms tard, per, sadona que hi ha anunciats que semblaven
descriptius, per que llavors tamb podren ser performatius, i tamb
que hi havia anunciats performatius que tamb podrien ser
descriptius.
Acaba dient que no podem classificar els anunciats entre constatatius
i performatius. I acaba dient que TOTS ELS ANUNCIATS SN
PERFORMATIUS. Per tant, ens diu que tots els anunciats sn una
mena dacci. I ELS ANUNCIATS PERFORMATIUS ES DIVIDIRAN
ENTRE EXPLCITS I PRIMITIUS.
Formula la Teoria dels actes illocutius (de parla):
Qualsevol anunciat s dur a terme a lhora 3 tipus daccions:
1. Acte Locutiu: De dir/To say. Fet de dir qualsevol enunciat amb
una referncia que laltre entn. s lacte objectiu, ho has dit o
no. (no determina el sentit)
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
9/27
2. Acte Illocutiu: En Dir/Al Decir/In saying (Hi arribem a travs
dun procs dinterpretaci, datribuci de sentit i de dotar les
paraules dintenci i tinguent en compte el context)
3. Acte Perlocutiu: Pel fet de dir/by saying (La conseqncia del
que dius. Lacte que provocquen en un individu les paraules que
rep. Tamb sn interpretables).
Un enunciat pot ser tant locutiu com illocutiu. Lacte illocutiu, per,
ha danar sempre al principi perqu t ms interpretaci.
Ex: Urkullu desafa al gobierno y advierte que los presos de
ETA tienen que vivier en Euskadi
Part Illocutiva: URKULLU desafia al gobierno
Part Locutiva: y advierte que los presos deben vivir en
Euskadi
Per lacte perlocutiu mai podr anar aban del locutiu.
Ex: Un terremoto provoca centenares de muertos y siembra el
pnico en BCN. (No podria ser: Se siembra el pnico en BCN y
un terremoto provoca centenares de muertos).
Part Locutiva: Un terremoto provoca centenares de muertos
Part Perlocativa: y siembra el pnico en BCN.
La part illocutiva s la que interpretem com a periodistes, coneixem
un context i per tant interpretem.
Austin acabar dient que DIR s igual a FER. Per no-dir s una forma
de fer, i no-fer s una forma de fer. La OMISSI s una FORMA
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
10/27
dACCI.
Austin diu que els actes locutius i illocutius sn convencionals,
perqu et sotments a les convencions de la llengua, les normes
sintctiques, fontiques
En el cas de lordre illocutiu ho sn perqu es poden expressar de
forma performativa.
PROCS DE LA INTERPRETACI, VALORACI I OPINI IMPLCITES EN
LA INFORMACI
3 ETAPES:
Etapa Pre-Textual: Abans delaborar prpiament el text informatiu:
quin s el fet? Qu s la notcia? Com ho far? s tot el treball
Locuci (L)+Context i Interpretaci=Illocuci Teoria dAustin
Fonts Primries de la
Informaci (mn, Realitat) Illusi Objectivista
Comunicaci directa
Periodista (Font secundria de
la Informaci)
Lectors
Etapa Textuali supratextual
Escriure el text
Etapa pretextual
Abans descriure
el text
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
11/27
davaluaci de dades de la realitat per destriar aquells fets ms
rellevants
Etapa Textual: s letapa en la que donem forma lingstica a
aquelles dades o fets que hem destriat previament.
En aquesta etapa, que s potser la ms importat, elaborem la
inforamci amb 3 elements de letapa pretextual:
1. La informaci Seleccionada (les dades)
2. Informaci contextual com a clau de la informaci
3. Inferncies que interpreta el periodista i que passa com a fets.
(Valoraci, opini)
Etapa Supra-textual: Situar les dades rellevants en lespai tems.
Organitzem la percepci de la realitat.
MECANISMES BSICS DE MANIPULACI INFORMATIVA
Hi ha dos grans mecanismes.
Provocar al nostre lector determinades inferncies, estimular-
les, condicionar-les. s un mencanisme impresindible. A travs
del que diem provocar inferncies.
Convertir les coses de naturalesa inferencial en dades
aparents, fets.
MECANISME DE CONTEXTUALITZACI
La contextualitzaci s tot el coneixement que nosaltres activem per
tal dintentar entendre el sentit profund de la informaci. Ex: Visita de
Pujol a Codorniu (contxet: La guerra del cava).
NO noms per arribar a entendre les coses cal el procs de
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
12/27
contextualitzaci, hi ha altres elements importants. En la informaci,
lassosiaci entre notcia i context t unes caracterstiques especials:
La contextualitzaci s inevitable.
Per qu la contextualitzaci s imprescindible i inveitable?
1. Perqu si no no hi ha sentit, no podem interpretar la informaci,
per aix s imprescindible.
2. s inevitable perqu a letapa pretextual es decideix qu s
notcia i qu no ho s. Per tant aqui ja utilitzem un context. A
ms, en letapa textual, tenim all que ha passat i els trets
contextuals, i es llavors quan podem fer dues coses:
a. Donar la informaci amb un context determinat
b. Donar la informaci sense context, s la pitjor forma de
contextualitzar i no s vlida.
RESUM fins al moment:
En contra de lobjectivisme lexperincia ens fa veure que no
podem evitar el subjecte i el context, no els podem separar.
La comunicaci verbal sempre funciona a partir de dos
conceptes: All implcit i all explcit.
La separaci de la informaci en gneres no t sentit, perqu
no es pot separar la informaci de la opini (duna manera
vlida).
Tots els gneres sn de naturales argumental. La informaci
est carregada dinterpretaci.
La certesa de les dades s la nica cosa que podem considerar
objectiva.
El subjecte que elabora la informaci la carrega dopini,
valoraci i interpretaci.
Els fets no sn ms que una percepci individual de la realitat.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
13/27
MECANISMES DE CONTEXTUALITZACI
Context de Interpretaci: Tel de fons que nosaltresdonem a lactualitat per tal de que el contrast, lassociaci,
adquireixi profunditat de camp. La relaci ser espacial i
temporal. Nosaltres situem les coses i diem que aix ha passat
al costat daix (espacial) o aix ha passat abans o desprs
daix (temporal). Mata al seu fill de 3 anys desprs de
consumir 4 grams de cocana Causa conseqncia, relaci
temporal. Una informaci determinada, si la colloques en un
tel de fons la informaci pot canviar. Ex: No s el mateix veure
un immigran mort en una platja dins la pastera que no pas
veure la mateixa imatge amb uns turistes prenent el sol al
costat com si res.
Ampliaci de Context :s un altre mecanisme de
contextualitzaci. s un mecanisme dautoreferncia o
coreferncia.
Ex: Un altre mort a la carretera AP7
Diem que s un element de referncia perqu en aquest cas
ens relaciona aquest mort amb altres morts precedents.
VIAL: Verb dinterpretaci i atribuci locutiva. Ex: Renfe
reconoce que 60.000 personasReconoce s el VIAL ja que la
inferncia es troba al Verb. Entenem reconoce com a una
manera de dir que RENFE ha dit que 60.000 personas
AIS: Atribuci dInterpretaci de Sentit, el periodista interpreta
el sentit global del cas, no noms all a qu sha referit, com ho
faria el VIAL.
Ex: ZP se niega a asistir a la toma de presidencia de Montilla.
En aquest cas tota la oraci seria una AIS. s una interpretaci
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
14/27
del periodista que ZP shi ha negat.
Ex:
ZP advierte a ETA que no habr dialogo mientras haya
violencia
Advierte: VIAL
ZP manifieta su descontento con el tripartit. Tot s una AIS. s
la nostra interpretaci el fet de que ZP no estigui content. La
AIS ha de tenir un sentit complet, una oraci completa.
El context s inevitable s imprescindible. Tenim dues
opcions, o contextualitzar o no contextualitzar, i les dues son
maneres de contextualitzar.
L+C=AIS
A lhora dinformar sobre el que diuen o fan les persones cal que
indiquem si ho estem interpretant o b si estem dient literalment el
que ha dit la persona en concret.
El que avui s notcia, lendem ja s passat.
El que avui s text, lendem ja s context.
El que avui s acci, lendem s estat.
El que avui s oraci gramatical, lendem s sintagma
nominal. (Senfonsen les borses/Lenfonsament de les borses)
El que avui s AIS (la nostra valoraci de les coses), lendem
s sintagma nominal. (s evident, doncs, que si lAIS ja era
valoratiu, el sintagma nominal tamb ho ser)
Ex: Senfonsen les borsesLenfonsament de les borses)
LA DESIGNACI SIGNIFICATIVA I LA DETERMINACI SIGNIFICATIVA:
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
15/27
El sintagma nominal arrosegar la mateixa carrega de significaci
que t lAIS que el crea. Daix en direm DESIGNACI SIGNIFICATIVA.
Qualsevol AIS genera automaticament una designaci significativa
Designaci signifiativa: a lhora dinformar hem de parlar dobjectes i
subjectes. Per les coses no tenen un om objectiu, neutre. No s el
mateix dir que Mas nomena vicepresidenta del govern a una
ingeniera de telecos que diur que Mas nomena com a vicepresidenta
del govern a una dona jove i rossa.
EX: Hi ha hagut un accident a Terrassa.
Lestructura dun sintagma nominal s Nucli (nom) que pot estar
acompanyat dun complement del nom o dun determinant.
(Det) + NOM + (C. nom)
Qualsevol sintagma nominal pot ser substitut per a una oraci
sencera.
Diferenciarem el sentit referncial del sentit inferencial (ms enll de
la referencial).
O b a travs de la designaci significativa provoquem una inferncia
(aportem una ampliaci de context).
O s inferencial perqu provoca inferncies o s inferencial perqu S
una inferncia.
La generalitat concede una subencion de 3 milions deuros a un
pariente del conseller de Sanidad. (DS)
El conseller de Sanidad ho posem enlloc de dir el seu nom. El
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
16/27
periodista ha escollit dir el crrec enlloc del nom, perqu saber el seu
crrec ens aporta informaci rellevant.
Si el sintagma nominal t tres elements, la potncia inferencial pot
passar a cada un dels tres elements. (Det+Nucli+Complement)
Si passa al Nucli, el nom, en aquest cas parlarem de DESIGNACI
SIGNIFICATIVA.
Si passa al determinant o al complement del nom parlarem de
DETERMINACI SIGNIFICATIVA.
En el cas de les determinacions significatives, al afectar al
determinant o al complement acaben condicionant tot el
sintagma nominal. Daquesta manera, una determinaci
significativa a el determinant o el complement, acabar
causant una designaci significativa a tot el sintagma.
s important saber que la DS i la DtS poden tenir diferentes funcions.
Aquestes poden ser de Context dInterpretaci o dAtribuci de
Context.
Exemple:
El supremo tumba las teorias de la conspiracin del 11 M que apoya
el PP
El primer que hem de fer es veure si la frase s Implcita o Explcita.
En aquest cas s implcita. (Podem resumirla com El supremo tumba
algo en un contexto)
La segona cosa que hem danalitzar s si s dordre locutiu o ilocutiu!
La frase, en aquest cas, s illocutiva. Per qu? Doncs perqu no
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
17/27
podem saber qu significa tumbar realment. Vol dir que no les aprova
totes? Que no aprova a la majoria? Tumba s un verb al que el
periodista ha donat un sentit determinat. Per tant, s una
interpretaci implcita dordre illocutiu. s una oraci simple, per tant
podem dir que tota la frase s una AIS.
Ara, hem de mirar si hi ha mecanismes de contextualitzaci o no.
Exemple 2:
Una empresa vasca exporta grilletes para presos que Espaa no
permite por vexatorios.
Tot el ttol s una interpretaci implicita. En comptes de dir una
empresa diu una empresa vasca. Aquesta designaci s significativa.
Pq? Perqu empresa t un sentit referencial, per empresa vasca no
t un sentit merament referencial, perqu es vol asociar idees
negatives amb el pais vasc.
Per tant s una interpretaci IMPLICITA.
s un ttol Illocutiu. Lempresa vasca o exporta o no exporta, no s de
naturalesa interpretativa.
De moment s un titular de interpretaci implicita i dordre illocutiu.
El subjecte s rellevant. Una empresa vasca. Vasca s determinaci
significativa. Ens dona una clau per interpretar un sentit que no diu.
Si treiem la paraula vasca el significat canvia. Aix que VASCA, s un
complement del nom i converteix en DETERMINACI SIGNIFICATIVA.
Que Espaa no permite por vexatorios. Aix gramaticalment s una
oraci de relatiu, una oraci adjectiva que complementa a Grilletes
para presos. Que espaa no permite por vexatorios s una
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
18/27
determinaci significativa per grilletes
RESUM:
A lhora danalitzar una oraci.
1. Mirar si s implcita o explcita.
2. Mirar si s locutiva o illocutiva
3. Si s implcita podem distingir si es tracta de:
a. Estructura simple (AIS)
b. Doble (AIS+CI)
c. Triple
4. Podem mirar llavors si s locutiva o illocutiva o si trobem les
dues coses (en oracions dobles i triples).
a. Si s locutiva buscarem el VIAL
b. Si s illocutiva mirarem si hi ha AIS
c. En tots els casos mirarem si hi ha DS o DTS que facin
diferents funcions com la de CI o AC.
5. Si s explcita: (Ms endavant)
ESTRUCTURES BSIQUES DE LA INTERPRETACI EXPLCITA:
1. El primer tipus s dordre INSTRUMENTAL:
Ex:
Mas desafia el gobierno de Madrid i aunucia que presentara una
demanda ante los juzgados (Ordre instrumental) (Illocutiu-locutiu) La
primera part es la interpretaci que fem de la segona
Element Interpretat: Mas anuncia que presentar una demanda ante
los juzgados
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
19/27
Interpretaci: Mas desafia al gobierno de Madrid
Nexe: Al anunciar
Mas desafia al gobierno de Madrid al naunciar que.. (grcies a AL
sestableix la relaci digualtat entre A i B)
2. El segon tipus s dordre CAUSAL:
Las bolsas se hunden a causa/por la crisis griega (lagent causal s la
crisi griega)
3. El tercer gran tipus dInterpretacions Explicites sn les
dordre FINAL:
Ex: Se corto una mano para evitar el examen.
Si una estructura informativa s una interpretaci s
explcita, sigui de quina mena sigui, sempre hi ha 3 elements:
Lelement que interpretem, lenlla, i la interpretaci
explcita.
EXEMPLES DINTERPRETACIONS EXPLCITES
Iran desafia la comunidad internacional al reiniciar su
programa nuclear
Aix s una estructura dinterpretaci explcita. Si s explcita hi ha
dhaver un element interpretat, un enlla i una interpretaci.
Lelement interpretat s : Iran reinicia su programa nuclear
Interpretaci: Iran desafia la comunidad internacional
Ara hem de mirar si lelement interpretat s locutiu o illocutiu:
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
20/27
s una ilocuci pero no sabem exactament que ha fet (Qu vol dir
que reinicia su programa nuclear). AIS-contextualitzaci duna locuci
(ampliaci de context fa que sigui illocutiu)
La mayoria conservadora del poder judicial ningunea a Garzon
para impedir su ascenso.
s una estructura informativa dinterpretaci implicita o explcita? s
explcita, perqu hi ha dhaver dos elements amb AUTONOMIA.
LElement interpretat s: La mayoria del poder judicial ningunea a
Garzn
La interpretaci explcita s: Impedir su ascenso.
Enlla: para (Relaciona els dos elements)
En aquest cas, tot lelement interpretat s una AIS. Dins daquest AIS
haurem de subratllar la mayoria conservadora del poder judicial. s
una manera de dir, darrera daix hi ha el PP. La mayoria
conservadora del poder judicial podem dir que s determinaci
significativa perqu aporta context ja que Garzn es perseguit per la
majoria conversadora del PP.
Com convertim aquesta estructura informativa dinterpretaci
explcita en una interpretaci implcita?
Ex: La mayoria del poder judicial ningunea a Garzn e impide su
ascenso
Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU para imponer su
estrategia en las generales
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
21/27
Estructura informativa dinterpretaci explcita.
Quin s lelement interpretat?
Quina s linterpretaci?
I lenlla?
Lelement interpretat s : Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU
La interpretaci s : Para imponer su estrategia en las generales
Enlla: Para
Lelement interpretat s de naturales locutiva o illocutiva?
s de naturales illocutiva. Don prov la AIS? No tenim perqu saber-
ho. El periodista ha hagut dinterpretar que Mas y Duran shan
enfrontat.
Golpe a la direccin de ETA con la detenci de URzolo
s una estructrua dinterpretaci explcita.
Lelement interpretat s: la detenci de Urzolo
La interpretaci s : Golpe a la direccin de Eta (El periodista
interpreta que amb aquesta detenci, se asesta un golpe a la
direccin de ETA)
Enlla: con
Els dos elements sn oracions nominals, no fem la interpretaci a
partir dun verb.
Hamas se suma al bloqueo del proceso de Paz con un coche
bomba en Jerusalen
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
22/27
Estructura dinterpretaci Explcita
Element interpretat: El Coche Bomba en Jerusalen
Interpretaci: Hamas se suma al bloqueo del procesos de Paz
Enlla: Con
Hamas pone un cohe bomba en jerusalem ho tractarem de manera
illocutiva
30 etarras en situacin irregular retan al gobierno Francs
presentandose publicament
Estructura dinterpretaci explcita
Element interpretat: 30 etarras se presentan publicamente
Interpretaci: 30 etarras en situaci irregular RETAN al gobierno
Francs
s una interpretaci explcita.
RESUM GENERAL
La informaci no s sin un gnere de naturalesa argumental.
Perqu t una carrega de valoraci, interpretaci i opini
implcites que llavors haurem dargumentar.
O hem doblidar que la informaci s un gnere de naturalesa
argumental!
A ms del substrat explcit hi ha inferncia (el fet de donar a
entendre coses) i per tant al fer informaci haurem daportar
dades que la legitimin i responsabilitzar-nos dall que
publiquem. La certesa de les dades s el que sanomena GRAU
ZERO DEONTOLGIC: En la mesura que la informaci pot ser
certa, doncs ha de ser certa.
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
23/27
La informaci s una geisha dcil i summisa disposada a tot.
Amb dades certes podem fabricar la informaci i que podem
jugar net o brut. Un cop hem fabricat la informaci hem de
veure si les dades sn legitimes o illegitimes. HI ha unafrontera que no podem traspassar: Quan alg menteix
obertament. Mentir s dir una cosa que sabem del cert que es
falsa i presentar-la com a certa. Mentir s una cosa explcita,
lobjectiu de mentir s enganyar. Per podem enganyar sense
necessitat de mentir. Per tal de fer-ho tenim tot el territori
implicit. Sovint hem de recorrer al text per determinar la
legitimitat del titular.
La certesa noms la trobem a les dades. La resta s tota de
naturalesa interpretativa, illocutiva.
El significat no s una propietat de les paraules, aquestes
signifiquen coses grcies al context. No hi ha text sense
context. El sentit s el resulatt dun procs de doble
interpretaci. L+CI=I
Els mecanismes que el periodista utiltiza sn:
o C.I
o A.C
o VIAL
o AIS
o + DS i DtS que ens poden aportar CI i AC. Les AIS de segon grau noms es poden trobar quan hi ha dues
AIS a la mateixa oraci.
Perqu hi hagi una itnerpretaci explcita calen:
o Element que sinterpreta
o Element Interpretat
o Enlla
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
24/27
Denuncian una trama para echar a la juez del 11-M de la
carrera judicial
Una trama para echar a la juez(Cosa denunciada). El nucli del
sintagma nominal s trama. Para echar a la juez() tot aix s el
complement de trama. Trama s una designaci significativa que
prov duna AIS. La juez del 11-M s una determinaci significativa de
naturalesa objectiva. Aporta un context dinterpretaci per entenre el
sentit de tota la informaci.
Catalua desafa al gobierno con un dbil plan para recortar
el dficit
Alg interpreta que Catalunya desafia el gobern presentant un debil
pla per recortar el deficit. s una estructura dinterpretaci explcita.
Lestructura que sinterpreta s con un debil plan para recortar el
dficit. Element interpretat: Catalunya desafa el gobierno.
De lestructura que sinterpreta Noms subrratllariem dbil, que s
una determinaci significativa de plan dordre illocutiu.
Zapatero, que dice que volver a Len, no llena ni en su casa.
Com sabem en quin punt del local podem considerar que est ple. Tot
s una AIS (ordre illocutiu) i dins daquesta AIS tenim que dice que
volver a Leon que s un complement del nom en forma doraci de
relatiu.
No llena ni en su casa: Ampliaci del context
Londres allana el camino para que Suecia juzgue a Julian
Assange
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
25/27
para que Suecia juzgue a J.A s un complement de camino, el nom.
Londres que allana? El camino para que Suecia juzgue a Julian
Assange.
Tota la oraci s una AIS. Diriem que Para que Suecia juzgue a Julian
Assange o subrratllariem com a designaci significativa.
Ex:Afila un Cuchillo para cortar el pan. para cortar el pan s un
complement de cuchillo.
Los comicios penen a prueba a Santos tras una campaa en la
que 41 candidatos murieron asesinados
Estructura dinterpretaci implcita. s una AIS. La nostra
interpretaci s que les eleccions posen a prova a Santos.
Una campaa en la que 41 candidatos murieron asesinados s un
context dinterpretaci, un complement de campanya. s una
determinaci significativa dordre objectiu que ens aporta un context
dinterpretaci de los comicions ponen a prueba a Santos.
Portugal aprueba su brutal plan de ajuste bajo las dudas
sobre su rescate
Portugal aprueba algo en un context. La oraci noms diu aix.
Es una estructura dinterpretaci explcita (o lhan aprobat o no).
Destructura doble. Tota la oraci s dordre locutiu. VIAL: aprueba
Brutal: DTS que aporta un context dinterpretaci i prov duna AIS
(que s tota la oraci)
Bajo las dudas sobre su rescate: Context dinterpretaci. Aquest
context dinterpretaci est format per un Sintagma Nominal (las
dudas sobre su rescate) que a ms s una determinaci significativa
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
26/27
dordre inferncial que prov duna AIS anterior.
El fiscal ordena en Barcelona la primera exhumacin de un
beb robado
Interpretaci implcita. s una interpretaci dordre locutiu.
VIAL: ordena
En Barcelona: Context merament referencial
Que ordena? Lexhumaci dun bebe robat.
La primera i robado sn dos DTS. La primera dexhumaci i robado s
DTS de bebe i a ms aporta un context dinterpretaci.
Bruselas correge las preisiones de Pars y les insta a
continuar el ajuste
Interpretaci Implcita. Estructura doble.
La primera Bruselas corrige las persiones de Pars: Ordre IlLocutiu.
s una AIS.
La seona part y les insta a continar el ajuste Dordre locutiu
El patinazo televisivo de Perry afianza a Romney
Alg ha valorat que el patinazo de Perry dona punts a Rommey. Per
tan tota la oraci s una AIS. Per dins daquesta AIS tenim
incrustada una altra AIS precedent que s El patinazo televisivo de
Perry.
Duran pide prestado el voto a los electores desengaados del
PSC
-
8/3/2019 Apunts definitiu Premsa
27/27
s una estructura dinterpretaci Implicita. (Duran pide algo) Simple
dordre locitu. Com a mxim podriem remarcar el prestado que en
comptes de ser uan DtS dun nom s una DtS dun verb.
El activista, detenido en abril pasado y en libertad des de
junio, cree que es una tctica para hacerle callar
Interpretaci implcita dordre locutiu.
cree : VIAL
Rubalcaba pone el foco en Euskadi y reclama el voto para
asegurar la paz
Estructura implicita doble. Rubalcaba pone el foco en Euskadi. AIS
Y Reclama el voto para asegurar la paz: Ordre locutiu
Y reclama : VIAL
Nuevo revs espacial ruso al fallar una sonda hacia Marte
Estructura dinterpretaci instrumental o dequivalncia.
Lelement que sinterpreta: Falla una sonda hacia marte
La interpretaci: Nuevo revs espacial ruso
Nuevo Revs: Ampliaci de context