APROFITAMENT DEL
MATERIAL RECICLAT A L’AULA
Universitat Autònoma de Barcelona
Quart del Grau d’Educació Primària
INNOVACIÓ DIDÀCTICA DE LES ARTS VISUALS
Laia Barriga
Irene Riguillo
Miriam Romero
Prof. Mar Morón
Data de lliurament: 15/12/14
2
ÍNDEX
1. Introducció .................................................................................................................................. 3
2. Marc Teòric ................................................................................................................................ 5
3. Escoles verdes .............................................................................................................................7
3.1. Què és una escola verda? .........................................................................................................7
3.2. Presència de recursos i materials d’una escola verda ......................................................... 8
4. ReCrea, reciclatge creatiu. Font d’investigació ..................................................................... 12
5. Les nostres escoles de Pràctiques ........................................................................................... 13
5.1 Contextualització i aspectes comuns ..................................................................................... 13
5.2. Comparació entre els centres sobre l’ús del material reciclat ........................................... 13
5.3. Quins aspectes es porten a terme d’una escola verda? ...................................................... 15
6. Moviments artístics .................................................................................................................. 19
6.1. Land Art .................................................................................................................................. 19
6.2. Art Povera ........................................................................................................................... 25
7. Propostes per ser una escola verda/ més verda ..................................................................... 27
8. Conclusions individuals ........................................................................................................... 29
9. Bibliografia ................................................................................................................................ 33
3
1. Introducció
L’ús del material reciclat sempre ha estat una assignatura pendent. La majoria de vegades s’intenta
fomentar aquest aprofitament dels recursos a l’aula però no s’acaba d’aconseguir. Molts mestres
estan a favor del seu ús, tant dins com fora de l’aula, però acaben comprant nou material i llençant
les restes velles. Com s’explica aquest reciclatge? Per què hi ha poques escoles que reciclen els
materials? Per que els alumnes no ajuden a reutilitzar els recursos?
Tot i que hi ha força escoles que reciclen al centre amb els diferents contenidors (plàstic, paper i
alguns vidre) no acaben de completar la idea de l’aprofitament dels recursos, degut a la compra de
nous materials per fer noves activitats a l’aula o al centre en comptes d’utilitzar els materials que ja
no fem servir. És per això que, la idea principal del nostre projecte d’investigació consisteix en
observar quins són els usos que podem treure dels materials reciclats dins del context escolar. Estem
interessades en investigar sobre aquest tema perquè, com hem dit abans, és una assignatura
pendent. Tenim noció d’aquesta idea de reciclar però ens agradaria poder veure com s’utilitza, com
es fomenta i com es reconstrueix el material reciclat.
El reciclatge és un aspecte fonamental a la nostra societat, ja que no només reconverteix aquells
objectes o productes que no necessitem en altres d’utilitat, sinó que també redueix la contaminació,
el consum de matèria prima i disminueix les emissions de gasos altament perjudicials, entre d’altres
aspectes. Per aquest motiu, creiem que és necessari que els alumnes coneguin tot allò positiu que
aporta el reciclatge a les nostres vides.
Com a futures mestres, hem d’informar als nostres alumnes sobre els diferents avantatges
relacionats amb el reciclatge i sobre les conseqüències que provoca no fer-ho. D’aquesta manera
estarem fomentant que els alumnes prenguin consciència de la gran importància de l’aprofitament
dels diferents recursos materials tant a la l’aula com a la seva vida quotidiana.
Creiem que aquesta metodologia a l’aula amb material reciclat serà molt favorable amb el medi
ambient ja que ajudem a:
● Estalviar matèries primeres, reutilitzant el paper, el cartró, el vidre, els envasos de plàstic i el
metall.
● Estalviar aigua i energia, perquè consumim menys si fabriquem productes nous a partir de
materials recuperats i reciclats a partir de matèries primeres.
● Reduir el volum de residus que produïm, intentant reutilitzar el màxim de productes, per tal
d’evitar el volum en els abocadors.
Així doncs, la finalitat d’aquest treball és oferir diferents propostes a les nostres escoles, ja siguin o
no verdes, per tal d’aconseguir un canvi o millora en relació amb l’aprofitament del material reciclat.
4
Els objectius que volem aconseguir a partir d’aquest projecte d’investigació són els següents:
● Conèixer el funcionament del projecte ReCrea.
● Observar altres escoles o espais on s’utilitza material reciclat.
● Observar i comparar quin és el grau d’aprofitament dels materials reciclats que hi ha a les
nostres escoles de pràctiques.
Pel que fa a l’estructura del nostre treball cal dir que està organitzat en diferents apartats; en primer
lloc tenim la introducció en la que es tracta, a trets generals, la temàtica a desenvolupar durant el
projecte d’innovació didàctica, la finalitat i els corresponents objectius. Seguidament, trobem el marc
teòric, on partim de projectes previs sobre l’aprofitament del material reciclat, com és el cas de
ReCrea. El tercer punt engloba diferents aspectes de les escoles verdes, com ara: la definició pròpia i
els recursos i materials del que disposa. A continuació, el quart punt recull un seguit d’idees
relacionades amb la fundació Recrea, ja que promou el reciclatge creatiu a les escoles. El cinquè punt
fa referència a les nostres escoles del Practicum IV, a la contextualització corresponent, la
comparació entre els centres respecte l’aprofitament del material reciclat i els aspectes que
compleixen en relació a les normes i els materials utilitzats a les escoles verdes. El sisè punt tracta
diferents moviments artístics que promouen la utilització de materials reciclats i extrets de la natura,
aquests són el Land Art i l’Art Povera. Al setè apartat es fa un recull de diferents propostes per ser
realitzades a les escoles de pràctiques amb la finalitat que siguin escoles verdes o més verdes. I, ja
per acabar, a l’últim punt es troben les conclusions finals de la investigació, on es fa un recull de tot el
que hem après fent una valoració i reflexió individual sobre el procés.
5
2. Marc Teòric
La idea del projecte ReCrea, parteix del coneixement del centre REMIDA a la ciutat de Reggio Emilia,
a Itàlia, que està en funcionament des de l'any 1996. És a partir de la seva filosofia i de l'adaptació al
context que han donat pas a una nova idea: ReCrea. Es tracta d’un centre que distribueix material
tant a escoles d’infantil com de primària com: paper, cartró, ceràmica, cordes, plàstic i fusta, entre
d’altres. També ho fa amb associacions culturals, centres socials i molts altres, com els de tercera
edat. ReMida promou i organitza tallers, cursos de formació, conferències i altres activitats dirigides
a diferents públics.
Com bé s’afirma, des de l’any 2003 s’ha dut a terme a Rosa Sensat un treball continuat per
aconseguir aquest projecte. En aquesta primera recerca hi va participar un grup de persones
vinculades a l'Associació i també a altres àmbits de treball com ara l'educació fora escola, artistes i
artesans i també del món empresarial. A l'actualitat, l'equip està format per diferents professionals:
pedagogs, mestres i altres. També hi participen persones voluntàries, ja que el projecte està obert a
la participació de tot tipus de persones.
Així doncs, la creativitat s’entén com aquella nova mirada que es fa a l’entorn que ens envolta,
aquella forma de crear deixant espai a la imaginació, sortint dels estereotips per poder obtenir
resultats diferents.
A finals del segle XIX i principis del segle XX sorgeix un moviment, el qual busca la necessitat de
contextualitzar l’educació en plena natura. Aquest moviment es va anomenar Escola Nova i va
contribuir a la formació integral i afectiva de l’individu. Alguns dels representants d’aquest moviment
són Dewey, Montessori, Decroly i Freinet, entre d’altres, els quals van desenvolupar la Pedagogia
Ambiental.
Per l’Escola Nova, el contacte amb la natura és el principal instrument que porta a l’alumne a
aconseguir una formació íntegra. Una altra característica és que té en compte el desenvolupament
d’una pedagogia activa, on la formació intel·lectual i afectiva és a partir de l’interès. Tot i així, alguns
dels autors que hem comentat anteriorment, van tractar la Pedagogia Ambiental de maneres
diferents, com per exemple: Dewey va fundar l’Escola experimental (1891), que està centrada en el
contacte amb el medi físic, social i amb el treball manual, amb la finalitat d’aconseguir alumnes
desenvolupats intel·lectualment i moralment. Va donar importància a la interacció entre l’alumne i el
seu medi ambient.
Montessori va fundar “La casa dei bambini” (1907), per a nens i nenes en situació marginal. El seu
mètode està basat en una estructuració de l’ambient i en l’activitat exploratòria de l’alumne.
6
Decroly, per la seva part, diu que han de conèixer el medi per tal de desenvolupar-se personalment.
Va fundar l’Ermitage (1907) i recomana allunyar als nens i nenes de les ciutats per situar-los al medi
natural, ja que és aquí on troben els estímuls educatius.
7
3. Escoles verdes
3.1. Què és una escola verda?
Les Escoles Verdes són un projecte dels Departaments de Medi Ambient i Educació en les que
s'integren aquelles escoles que han elaborat un Pla i unes accions per tal d' afavorir una bona actitud
davant el medi ambient.
El propòsit del Programa Escoles Verdes és millorar l’escola d’acord amb els nous reptes de
l’educació, i de fer-ho sensibilitzant, dinamitzant i donant suport a la comunitat educativa perquè
incorpori els principis i valors de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida escolar.
Les característiques principals d’una escola verda són les següents:
● Cal partir de la base que la institució està constituïda per persones que dirigeixen, ensenyen i
aprenen. Són aquestes persones les que creen la comunitat d’aprenentatge i processos amb
interessos comuns.
● L’escola ha d’organitzar-se i arribar a diferents acords sobre quin tipus d’estudiants volen
formar, quina qualitat dels mestres es busca i, en definitiva, com s’ha de gestionar aquest
projecte que queda registrat al PEI (Projecte Educatiu Institucional).
● Una escola verda ha de tenir un PEI on es vegin els projectes transversals amb les línies
d’acció que condueixen a aconseguir els objectius marcats, amb duracions a curt i llarg
termini.
● Ha de tenir un PRAE (document que sorgeix del PEI) que doni lloc al diagnòstic on quedin
reflectides les variables ambientals que incideixen en els processos formatius de
l’establiment educatiu.
En quant a les normes que ha de seguir una escola verda cal destacar les següents:
● Tancar les llums al sortir de l’aula.
● Obrir les persianes i tancar-les quan sortim.
● Tancar les finestres i les portes quan la calefacció estigui engegada.
● Utilitzar els contenidors de reciclatge, separant els recursos al contenidor adequat.
● Utilitzar paper reciclat i les dues cares dels fulls.
● Aprofitar paper, diaris bruts per fer altres activitats.
● Utilitzar recursos audiovisuals pel traspàs d’informació a les famílies.
● Seguir l’ordre de reparar, reutilitzar i llençar aparells electrònics.
● Coordinar-se amb diferents institucions per realitzar treballs d’anàlisi i incidència a l’entorn.
● Utilitzar productes recarregables.
● Promoure la utilització de carmanyoles i bosses de tela per portar l’esmorzar i el dinar a les
excursions.
● Evitar els sorolls innecessaris i forts.
8
● No malgastar l’aigua.
● Consolidar la figura de l’encarregat verd a cada classe.
Els objectius que ha de complir una escola verda són els següents:
1. Utilitzar material reciclat en Educació Física i Visual i Plàstica.
2. Utilitzar el paper de manera racional.
3. Promoure l’ús de llibres en comú i material fungible.
4. Fomentar l’estalvi energètic realitzant recollides selectives de matèria orgànica, papers,
plàstics, i d’altres materials.
5. Realitzar la difusió continua d’activitats relacionades amb el medi ambient.
6. Realitzar activitats d’educació mediambiental.
7. Col·laborar i treballar amb diferents institucions relacionades amb el reciclatge.
8. Tenir un hort i una estació meteorològica.
9. Fer un seguiment constant per construir una escola nova.
3.2. Presència de recursos i materials d’una escola verda
Tal i com hem pogut veure, a partir de les diferents webs d’escoles diverses, els materials que s’han
de trobar en una escola verda són molt variats. Les escoles que hem triat per veure el material, tot i
que totes no sabem amb certesa si són verdes, són: El Martinet (Ripollet), l’escola Els Encants
(Barcelona), l’escola Decroly i l’escola Congrés-Indians (Barcelona). Hem triat aquestes escoles per la
metodologia emprada al centre, una vida a l’escola totalment diferent a les nostres escoles de
pràctiques. En aquest sentit, tenint en compte que fan activitats molt diferents a les que acostumem
a veure nosaltres, hem pensat que també utilitzen materials molt profitosos que no hi són en la
majoria d’escoles verdes.
Els recursos que es troben solen ser naturals, encara que també hi ha d’artificials. Són materials que
estan a l’abast de tothom i no tenen un pes econòmic molt alt. Alguns dels recursos que es poden
trobar són:
● Envasos de plàstic, com ampolles, iogurts, vasos...
● Fustes.
● Pedres naturals de diferents tamanys.
● Revistes, diaris o similars.
● Cartrons.
● Tisores.
● Teles i robes en general.
● Utensilis de cuina com culleres, ganivets, tasses...
● Varietat de paper: cartolina, cartró, paper pinotxo, paper de seda…
● Diaris.
9
● Revistes.
● Rotllos de WC.
● Pintura acrílica o similar.
● Pinzells.
● Cola blanca, de barra o similar.
● Elements naturals com sorra, petxines, fulles, pedres,…
A continuació mostrem una sèrie d’imatges de les escoles seleccionades; Martinet (Ripollet), l’escola
Els Encants (Barcelona), l’escola Decroly i l’escola Congrés-Indians (Barcelona), en les que veiem als
alumnes fent ús dels diferents recursos materials reciclats tant a les aules ordinàries com al pati.
Escola Congrés-Indians
Escola Congrés-Indians
10
Escola Congrés-Indians
Escola Congrés-Indians
11
Escola dels Encants
12
4. ReCrea, reciclatge creatiu. Font d’investigació
ReCrea és un projecte cultural que promou la idea de recollir materials rebutjats en empreses i
institucions per classificar-los, exposar-los i oferir recursos alternatius per la creació educativa.
La seva finalitat és fomentar un reciclatge creatiu a partir de materials rebutjats facilitant-los a les
escoles, tallers i d’altres entitats, per aconseguir reutilitzar-los i, així, evitar el malbaratament
d’objectes. No només volen aconseguir això sinó que, a més, tenen una finalitat ecològica i
econòmica, perquè fan ús de tot tipus de materials que no tenen sortida dins del món empresarials i
sí a les escoles, ja que es reutilitzen.
L'objectiu principal de RECREA és de caire formatiu. Pretén fer una contribució en la formació crítica
dels mestres i educadors a l'hora de treballar amb materials creatius que s'ofereixen als infants i
joves a les escoles, instituts, tallers, esplais...
El que pretenen és canviar la cultura de l'ús, de la despesa, potenciant el reaprofitament de qualsevol
material. Valoren qualsevol context perquè tots són rics en recursos i el que cal és reconèixer aquest
espai com un lloc necessari on es creeïn nous recursos i propostes per dur a terme.
En resum, el que pretén ReCrea és:
● Integrar i potenciar actuacions mediambientals.
● Reflexionar sobre el consum responsable i desenvolupar hàbits de classificació i reciclatge.
● Reutilitzar els objectes abans de rebutjar-los definitivament.
● Revisar i millorar les condicions del centre per fer-lo més eficaç des del punt de vista
mediambiental.
● Afavorir la relació i la cooperació entre diferents nivells educatius, més enllà dels límits del
centre.
13
5. Les nostres escoles de Pràctiques
5.1 Contextualització i aspectes comuns
En primer lloc, cal situar les nostres escoles del Pràcticum IV que són les següents: Escola Els Arenys a
Castellbisbal, Escola Turó de Guiera a Cerdanyola del Vallès i Escola Sant Vicenç a Mollet del Vallès.
Totes 3 són escoles públiques i només l’escola Turó de Guiera és escola verda.
Durant la nostra estada, estem observant diversos aspectes comuns a totes 3 escoles, relacionats
amb l’aprofitament o no del diferents materials. Cal dir que els 3 centres disposen d’una gran
quantitat de recursos materials nous, com ara; cartolines de colors, diferents tipus de paper,
pintures, plastilina de diferents colors, varietat de retoladors i colors de fusta i ceres de colors, entre
d’altres. En canvi, no tenen gaire material reciclat, tret d’alguns cartrons vells, algunes càpsules de
nespresso i poc més. De fet, hem pogut observar que durant les sessions de Visual i Plàstica,
generalment, no aprofiten material reutilitzat sinó que agafen de nou. A banda d’això, dues de les
tres escoles (Els Arenys i Turó de Guiera) fomenten aspectes relacionats amb el reciclatge i la cura del
medi ambient com ara; utilitzant carmanyoles per portar l’esmorzar en comptes d’utilitzar paper
d’alumini, recordant la importància de llençar els papers i les restes orgàniques a les escombraries,
etc.
Així doncs, veiem que es tracten de tres escoles públiques (una d’elles Escola verda) on s’emfatitza la
idea d’aprofitar el material i tenir cura del medi ambient però no disposen de materials reciclats en
cap aula per aprofitar-lo en altres activitats, tot i que en algunes es porta a terme alguna proposta
com l’ús de la carmanyola i separar els materials als contenidors de reciclatge.
5.2. Comparació entre els centres sobre l’ús del material reciclat
És ben cert que, ara per ara, a la majoria d’escoles es fomenta el reciclatge, però no amb el mateix
grau d’exigència. Fins ara, hem estat alumnes de pràctiques de diverses escoles i hem vist diferents
metodologies de treballar a l’aula i al centre. Com és lògic cada centre té les seves normes i cada
mestre el seu tarannà, però el que ens sobta és la poca involucració que hi ha en algunes escoles
sobre l’aprofitament dels recursos. Se sol demanar estalviar energia aprofitant la llum del sol, no
obrir les finestres quan hi és la calefacció posada, no invertir diners en coses innecessàries, entre
d’altres. Però, si es vol estalviar per què no aprofiten materials de l’escola o materials dels alumnes
que ja no es fan servir? Per què els mestres prefereixen comprar materials nous en comptes
d’utilitzar-ne vells i donar-li un nou ús?
Per tal de comparar les nostres escoles de pràctiques tindrem en compte els materials que hi són
presents en altres escoles verdes com hem indicat prèviament i veurem en quins dels nostres centres
es troben.
14
Materials presents
en una Escola Verda
Sant Vicenç
(Mollet del Vallès)
Els Arenys
(Castellbisbal)
Turó de Guiera
(Cerdanyola
del Vallès)
Envasos de plàstic,
com ampolles,
iogurts, vasos...
No Només taps, càpsules
Nespresso i ampolles
No acostumen a
guardar, només per
dates concretes
Fustes No No Molt poques
Revistes, diaris o
similars.
No Només diaris Només diaris
Cartrons (rotllos de
WC…)
No No Molt poc
Elements de la natura
(sorra, petxines,
fulles…)
No
No
No
Teles i robes en
general
No No No
Utensilis de cuina com
culleres, ganivets,
tasses...
No
No
No
Varietat de paper:
cartolina, cartró,
paper pinotxo, paper
de seda…
No
Si
Si
Pintura acrílica o
similar
Si Si Si
Pinzells Si Si Si
Cola blanca, de barra o
similar.
Si Si Si
15
Reutilització de llibres Si Si Si
Reutilització d’oli No No Si
Tal i com s’observa, les nostres escoles coincideixen en molts punts, tot i que no en tots. Per
exemple, cap dels tres centres disposa d’elements naturals ni robes ni utensilis de cuina, com solem
trobar en altres aules de plàstica o en algunes escoles verdes.
Fins i tot, no disposen de revistes, que sol ser un material molt utilitzat a primària per fer diverses
activitats plàstiques i d’altres relacionades amb medi social, natural i cultural. Sembla estrany com el
Turó de Guiera, sent aquest una escola verda, no tingui al seu abast envasos i altres materials
pròpiament reciclats a l’aula i al centre en general. Tot el que reciclen ho llencen directament al
contenidor que li correspon, però no li donen un segon ús per fer nous recursos, tot i que reciclen
l’oli usat i els cartutxos d’impressora. Si més no, a l’escola Els Arenys, guarden ampolles de plàstic i
càpsules de nespresso, a banda de reciclar-los i classificar altres envasos al contenidor que li
correspon. Per contra, l’escola Sant Vicenç, treballa molt poc l’ús dels materials reciclats al centre i/o
aula, ja que com es pot veure a la taula, disposa de materials nous.
Amb tot, sembla ser que les escoles que no són reconegudes com a verdes també disposen de
materials i recursos propis d’una verda i, que l’escola verda, encara té pendent apropiar-se d’altres
per donar-li un segon ús.
5.3. Quins aspectes es porten a terme d’una escola verda?
Per tal de comparar el compliment de les diferents normes que haurien de portar-se a terme en una
escola verda, hem realitzat una taula en la que queden reflectides totes aquestes en relació amb
cadascuna de les escoles. Aquesta és la següent:
Normes d’una Escola
Verda
Sant Vicenç
(Mollet del Vallès)
Els Arenys
(Castellbisbal)
Turó de Guiera
(Cerdanyola
del Vallès)
Apagar les llums al
sortir de l’aula.
Si Si Si
Pujar les persianes i
baixar-les quan
sortim.
Si
Si
Si
16
Tancar les finestres i
les portes quan la
calefacció estigui
engegada
Si
Si
Si
Utilitzar els
contenidors de
reciclatge, separant
els recursos al
contenidor adequat
No, perquè no
disposen
No, només es separa el
paper i cartró
Si, excepte el de
matèria orgànica.
Utilitzar paper reciclat
i les dues cares dels
full
A vegades
A vegades
A vegades
Aprofitar paper, diaris
bruts per fer altres
activitats
No
A vegades
Si
Utilitzar recursos
audiovisuals pel
traspàs d’informació a
les famílies
No
Si
Majoritàriament
Seguir l’ordre de
reparar, reutilitzar i
llençar aparells
electrònics
No
No
No
Coordinar-se amb
diferents institucions
per realitzar treballs
d’anàlisi i incidència a
l’entorn
No
No
No
Utilitzar productes
recarregables
No No No
17
Promoure la utilització
de carmanyoles i
bosses de tela per
portar l’esmorzar i el
dinar a les excursions
No
Si
Si
Evitar els sorolls
innecessaris
No A vegades Si
No malgastar l’aigua Si Si Si
Consolidar la figura de
l’encarregat verd a
cada classe
No
No
No
A l’escola Turó de Guiera, tot i tenir un hort al pati del centre per a tots els cursos, gaudeixen d’ell
molt poc. Està situat al pati de cicle inicial, de manera que els més petits (educació infantil) i els de
cicle mitjà i superior no el poden veure a diari. Tot i que el centre es planteja diverses activitats
relacionades amb la cura del medi ambient i els productes ecològics es duen a terme molt poc a
l’aula.
No fan cap projecte relacionat amb aquest tema i alguns dels productes que agafen de l’hort se’ls
emporten a casa. Si més no, fan alguna activitat en dates senyalades com al Nadal, amb material
reciclat. Aquesta, concretament, es desenvolupa fora de l’aula. Es tracta del famós “Amic invisible”
on cada alumne ha de regalar alguna cosa a un altre, sense saber qui és qui (cada alumne agafa un
paperet per saber a qui ha de regalar). El regal, cada alumne, el prepararà a casa seva amb l’ajuda de
la família, amb material reciclat. Es tracta que cadascú imagini i desenvolupi la seva capacitat de
creació amb tot allò que té per casa. Alguns regals que s’han fet són: capses decorades amb goma
Eva o altres materials, fofuxes, marcs de fotos decorats, braçalets, collarets, arracades, personatges,
portallapisos… i molts més! Realment, tenen molta imaginació i molta capacitat de creació, encara
que molts mestres no ho pensin. Semblen joguines noves! I, en realitat, no ho són.
A més a més, a l’escola Turó de Guiera, també aprofiten aquestes dates, com el Nadal, per decorar
l’escola amb diferents materials que estan a l’abast de tothom, com rotllos de paper de WC, per
pintar-los amb tonalitats fredes, simulant l’hivern. També han fet mòbils amb càpsules de nespresso
xafades i altres amb materials similars, però desgraciadament només es fan aquestes activitats
aprofitant els recursos per decorar l’escola temporalment o per fer les tapes dels àlbums, per
exemple.
L’escola Sant Vicenç de Mollet del Vallès és una d’aquestes escoles que té com a normes apagar les
llums de les classes i lavabos quan es surt, de tancar les aixetes i portes de tot el centre si la
18
calefacció està encesa o de llençar el paper d’alumini a les escombraries, però, per contra no
fomenten el reciclatge. Tot el material que s’utilitza per fer activitats és comprat i mai reutilitzen res.
Fins i tot, hi ha mestres que no prediquen amb l’exemple, és a dir, no fan el que els hi demanen als
alumnes (complir les normes anteriorment esmentades).
No proposen a l’alumnat cap activitat relacionada amb la cura del medi ambient i tot el que fan, per
exemple a tallers artístics, és amb material comprat. En algunes ocasions, he pogut observar com els
alumnes fan manualitats on la majoria dels materials són reutilitzats, però això és perquè ho fan a
casa i l’han de portar com a deures. En aquesta escola també es fa ”l’Amic invisible”, com al Turó de
Guiera. El regal que han de fer el alumnes no pot ser comprat sinó que ho han de crear ells mateixos
amb el material que vulguin.
En relació amb l’escola Els arenys cal destacar que no promou gaire la idea del reciclatge a l’aula ja
que, majoritàriament, utilitzen material nou sense tenir en consideració l’aprofitament que poden
realitzar amb tot aquell material que llencen a les escombraries. De fet, només utilitzen material
reciclat en algun moment puntual durant tot l’any, alguns d’aquests materials poden ser: càpsules de
Nespresso, taps d’ampolles, etc, que reutilitzen per decorar els passadissos de l’escola, la tapa de
l’àlbum i algunes feines de l’àrea de Visual i Plàstica, entre d’altres coses. Cal dir que tampoc
disposen, a les aules, dels diferents contenidors de reciclatge per separar els diversos materials,
només tenen el contenidor pel paper i el cartró i la paperera per llençar tota la resta, en canvi, de
manera contradictòria, a la sala de mestres, disposen d’uns petits contenidors per tal de reciclar la
diferent brossa que llencen. Sembla ser que d’aquesta manera no estan promovent en cap moment,
a l’aula, la idea del reciclatge, encara que els mestres si la portin a terme.
Respecte a l’ús de papers bruts o reciclats i diaris a l’aula, cal esmentar que només ho porten a terme
en moments molt evidents, com per exemple durant les hores de menjador que aprofiten per fer
avions de paper i d’altres, o bé per no tacar les taules quan estant fent pintura, etc, però en canvi,
generalment, durant les classes per realitzar qualsevol activitat escrita fan servir fulls nous, no
reciclats.
Sobre els aparells electrònics cal destacar que quan es troben amb un d’ells espatllat, com per
exemple: un ordinador, una PDI, etc, normalment miren de reparar-ho però en el cas que no es
pogués reparar, no tenen en consideració la idea de reutilitzar el material del que es composa, sinó
que més aviat el llencen sense pensar en l’ús i profit que es podria treure.
19
6. Moviments artístics
Dins de l’art, podem trobar diferents moviments artístics que reflexen diverses temàtiques. Respecte
al nostre tema, ens em interessat per dos moviments que tenen en compte els elements de la natura
per tal de crear, com són Land Art i l’Art Povera.
6.1. Land Art
Land Art és un moviment artístic que va aparèixer als anys 70. La seva finalitat és treballar els espais
naturals de manera creativa i artística, fent ús del paisatge com a escenari. Algunes de les
característiques d’aquest moviment són:
❖ S’ubiquen a espais de difícil accés, de manera que l’espectador no pugui arribar.
❖ No és durader, ja que amb el pas del temps les obres acaben desapareixent a causa de la
meteorologia.
❖ L’obra és coneguda a través de la fotografia que es troben a museus i galeries.
❖ Aquestes obres estan inspirades en una arquitectura molt antiga i, fins i tot, prehistòrica, com
per exemple les tombes egípcies.
❖ Els materials que s’utilitzen són la fusta, la terra, pedres, sorra, roques i el paisatge.
Els artistes de Land Art volen exposar, a través de les seves obres misterioses, reflexions sobre la
relació que existeix entre els humans i la natura. A continuació es poden observar algunes obres
relacionades amb aquest moviment:
20
Imatge 1. Spiral Jetty, Robert Smithson
21
Imatge 2. Vito Acconci
Imatge 3. Les pieds de Iain Blake, Iain Blake
22
Imatge 4. Nils-Udo. Richard Silling
23
Imatge 5. Richard Silling
24
Imatge 6. Walter Mason
Imatge 7. Walter Mason
25
6.2. Art Povera
L’Art Povera va aparèixer a Turín a l’any 1967 i el seu nom significa “art pobre”. Aquest moviment es
tracta de fer ús d’objectes que no serveixen o sense valor artístic i que no són bonics, per tal de
donar-lis valor i dotar-los d’un valor poètic.
Algunes de les característiques que defineixen aquest moviment són:
❖ Els artistes utilitzen, generalment, materials d’origen natural o materials industrials.
❖ Els objectes estan molt poc transformats i, en molts casos, sense cap tipus de modificacions.
Simplement són escollits, col·locats i combinats,
❖ Els materials són importants per les seves qualitats, com per exemple la duresa, rigidesa,
propietats químiques, mal·leabilitat, etc.
A continuació es poden visualitzar obres sobre l’Art Povera:
Imatge 8. “Venus of the rag”, del artista italiano -Póvera- Michelangelo Pistoletto (1933)
26
Imatge 9. Fifteen Pairs of Hands (1996)Bruce Nauman
27
7. Propostes per ser una escola verda/ més verda
Després d’haver investigat el projecte ReCrea, de conèixer més les característiques i importància de
les escoles verdes i d’aprendre sobre diferents moviments artístics, com són Land Art i l’Art Povera,
volem donar algunes propostes per tal d’aconseguir la nostra finalitat que vam comentar a priori:
oferir diferents propostes a les nostres escoles, ja siguin o no verdes, per tal d’aconseguir un canvi
o millora en relació amb l’aprofitament del material reciclat.
Una de les propostes que realitzaríem a les nostres escoles del Pràcticum IV és la construcció d’un
compostador. Aquest, té la funció de fer adob natural per les plantes de l’hort de l’escola, formant
una descomposició anomenada humus a partir de les restes orgàniques dels aliments que llencem a
la brossa barrejades amb sorra, argila, pols, aigua i microorganismes. L’adob subministra l’aliment i
els nutrients necessaris a les diferents plantes. Les restes orgàniques es poden recollir de la brossa
del menjador, de les restes d’aliments que llencem a l’hora d’esmorzar i, fins i tot, es poden arribar a
portar de casa. A banda d’això, també podem afegir-hi restes de plantes, branques, fruits caiguts o
fulles seques, de manera que el compost sempre es trobi humit.
Aprofitant que les 3 escoles disposen d’hort seria ideal que construïssin un compostador. Aquest,
hauria de localitzar-se apartat de l’espai en el que es porta a terme el desenvolupament habitual de
les activitats del centre. Gràcies al compostador, el centre no només estaria estalviant en el consum
d’adobs químics, sinó que també fomentaria als alumnes la idea de reutilitzar les restes orgàniques
tant dels aliments com de les plantes. D’aquesta manera, estarien entenent que el fet de reutilitzar
és un aspecte molt positiu, ja que en aquest cas els residus orgànics estarien ajudant al creixement
de les plantes de l’hort.
A continuació, una altra proposta molt positiva que els centres haurien de portar a terme seria la
realització d’un projecte anual a nivell escolar relacionat amb el reciclatge, en el que estiguessin
implicats tots els grups classe, l’equip docent, les famílies i, fins i tot, altres institucions, ja que
d’aquesta manera l’escola estaria recolzant la idea de l’aprofitament dels materials reciclats any rere
any. A més a més, també estarien fomentant la implicació de tota la comunitat educativa en un
procés de millora de la nostra societat, ja que el no reciclatge i el consum excessiu que produïm a
més de perjudicar-nos a nosaltres com a ciutadans, també està perjudicant greument el medi
ambient.
Seguidament, cal dir que hem pogut observar que a les nostres escoles de pràctiques no utilitzen
diferents contenidors per separar els materials que llencen, ja que només disposen de la paperera i
una capsa per llençar el paper i cartró. D’aquesta manera, no s’adonen del possible ús que tenen els
materials que llencen, perquè tots ells van a parar al mateix lloc; a les escombraries.
Per aquest motiu, hem pensat que una tercera proposta molt encertada seria que les escoles
dotessin a cada aula amb 4 contenidors de material reciclat: un pel paper i cartró, un altre pel residu
orgànic, un altre pels envasos i, finalment, un pel vidre. Així els alumnes posarien en pràctica la idea
28
de reciclar per separat els diferents materials, considerant quins d’ells podrien ser reutilitzats i útils
per portar a terme alguna activitat d’aula i quins no.
Un quart aspecte a millorar, per a les escoles que encara no ho duen a terme és l’ús de carmanyola.
Per fer cura del medi ambient caldria implicar als alumnes a portar l’esmorzar en una carmanyola en
comptes d’utilitzar el paper d’alumini. Seria important explicar el motiu d’aquest canvi, juntament
amb les altres propostes prèviament donades. Per emfatitzar aquesta idea, es podrien fer sortides
(almenys una a l’any) on s’expliqués la importància de reciclar. Sortides on els alumnes poguessin
veure la quantitat de brossa que s’arriba a emmagatzemar amb tots nosaltres. Així doncs, si cadascú
de nosaltres s’implica en aquest bé per a tots, estarem protegint el nostre planeta de forma
respectuosa i agradable.
Una cinquena idea que creiem molt òbvia però que, tot i així, no s’acaba de complir a totes les
escoles, és l’estalvi d’energia sempre que sigui possible. Per què s’utilitza llum artificial a diari si es
pot aprofitar la natural? Per què queden enceses les llums dels lavabos quan tothom està a l’aula fent
classe? Per què s’encén la calefacció durant tantes hores i es posa tant alta, si després s’obren les
finestres perquè passem calor? És una mesura que encara està pendent de complir. Creiem que el
compliment d’aquesta proposta seria per ser una escola encara més verda, ja que moltes escoles, tot
i no ser verdes, també ho tenen en compte però no es compleix.
Com a sisena proposta, considerem molt important la idea de promoure l’Art Povera i Land Art
durant les sessions de Visual i Plàstica, ja que totes tres escoles no donen gaire importància a la idea
de la experimentació dels alumnes amb diferents materials i creiem que es tracta de dues tècniques
que no només són riques perquè promouen l’experimentació lliure i la relació entre els alumnes, sinó
que també es porten a terme amb materials que tenim a l’abast com ara: objectes extrets de la
natura, reciclats..., entre d’altres, fet que implica que l’escola no hagi d’invertir més diners en
comprar material nou sinó que poden ser els propis alumnes els encarregats de subministrar-los.
Per últim, per ser una escola verda, és essencial l’aprofitament de materials reciclats. Com els
podem aconseguir? Doncs, simplement, guardant tot aquell material que ja no fem servir. Portar a
l’escola tot allò que tenim a casa i que creiem que no li donarem cap ús. Serveix tot tipus de material:
roba, fustes, material de la natura (fulles, petxines, sorra…) revistes, diaris, gomes, utensilis de cuina,
cartró… tot allò que vulguem donar-li un segon ús. Per això, creiem que s’hauria d’implicar tota la
comunitat educativa en portar materials a l’escola i aprofitar tots aquestes materials per fer activitats
diverses.
Considerem que les diferents propostes no només són beneficioses per fomentar l’ús i
l’aprofitament del diferents materials a l’escola sinó que també impliquen a l’alumnat juntament amb
les seves famílies en un procés de canvi en la nostra societat, ja que si els alumnes porten a terme
diferents pràctiques relacionades amb el reciclatge i la reutilització dels mateixos, estaran convertint-
se en uns futurs ciutadans més sostenibles, ecològics i implicats amb la cura del medi ambient.
29
8. Conclusions individuals
En primer lloc, m’agradaria destacar que durant el procés del projecte d’innovació he pogut aprendre
diferents aspectes que desconeixia, com per exemple: quins són els objectius, les normes i les
característiques que ha de complir una escola verda, els recursos dels que disposa, en que consisteix
el projecte ReCrea, algunes corrents artístiques com el Land Art i l’Art Poveda, entre d’altres.
A partir del procés d’investigació realitzat, m’he adonat que no totes les escoles que tenen la
plaqueta de escola verda es comporten com a tal, ja que fins i tot, en alguns casos, fomenten molt
menys el reciclatge que altres escoles que no es consideren escoles verdes. De fet, considero que
aquesta sèrie de normes i objectius que caracteritzen a una escola verda haurien de ser propis de
totes les escoles, independentment que es considerin verdes o no, ja que es tracta d’aspectes que es
centren en la cura del medi ambient, el no consum excessiu, el reciclatge, etc, trets rellevants i de
gran importància en la nostra societat, ja que ens perjudiquen a tots.
Seguidament m’agradaria deixar constància de la poca predisposició que tenen les escoles que hem
observat en la implicació amb l’aprofitament del material reciclat a l’aula, ja que, en la gran majoria
de casos, hem pogut comprovar que sempre fan ús de materials nous, sense tenir en consideració
aspectes com ara la reutilització o el reciclatge, perquè encara que, en alguns moments, reutilitzin
paper bruts, diaris, cartrons o algun altre material, no ho fan constantment.
Considero que gran part de culpa d’aquest no aprofitament del material a l’aula és per la
desconeixença dels mestres, ja que en molts casos es tracta de docents poc creatius i amb poca
imaginació per treballar amb materials reciclats, per aquest motiu recorren a la utilització del
material nou. Per combatre aquesta idea, considero que seria oportú que aquests mestres
realitzessin formacions del professorat en relació amb aquest àmbit, potser així disposarien de més
idees i metodologies amb diferents recursos per poder portar a terme a l’aula.
Altre aspecte del projecte d’innovació que m’agradaria destacar ha estat la comparació entre els
diferents centres de pràctiques, ja que m’ha sobtat comprovar que, pràcticament, tots tres tenen la
mateixa visió respecte al reciclatge, és a dir, que encara que fomentin alguns valors relacionats amb
la temàtica, no estan conscienciats com ho haurien d’estar-ho amb el medi ambient, i considero que
els alumnes a més a més d’aprendre d’allò que veuen al carrer, a la televisió o a casa seva, també
aprenen d’allò que veuen o no veuen a la escola, és a dir, que si l’escola no desenvolupa aspectes
propis del reciclatge, ells no ho assimilaran i, evidentment, tampoc ho podran transmetre i portar a
terme a la seva vida quotidiana, per això, considero que l’escola hauria de ser una font
d’aprenentatge molt més implicada amb la reutilització, l’aprofitament i el reciclatge de materials,
del que actualment és. Laia Barriga
30
Gràcies a la investigació realitzada amb aquest treball, he pogut adonar-me que moltes de les escoles
que hi ha avui dia, no arriben a fomentar al 100% el reciclatge. Com és el cas de la meva escola de
pràctiques, estan a favor de l’estalvi d’aigua, de calefacció, de llum..., ja que tenen cartells per tot el
centre, però, en canvi, no nomenen en cap moment l’estalvi de materials i no reutilitzen ni reciclen.
Dins de la seva pràctica no hi ha cabuda, per ara, l’ús de materials reciclats o d’elements naturals, tot
el que fan és amb material comprat i nou. Llavors, la meva pregunta ha quedat a l’aire... per què
fomenten l’estalvi d’energia però, en canvi, no donen força al tema del reciclatge?
A més d’això, em sobta el comportament d’altres escoles que diuen ser “escoles verdes”. Ho poso
entre cometes perquè, encara que tinguin una placa on les cataloguin d’aquesta manera, el seu
comportament no és el correcte. Com he pogut aprendre a través d’aquesta investigació, per tal que
una escola sigui verda ha de cumplir unes normes, com són per exemple: utilitzar contenidors de
reciclatge, seguir l’ordre de reparar, reutilitzar i llençar aparells electrònics, consolidar la figura de
l’encarregat verda a cada classe, etc. Moltes de les poques anomenades anteriorment, no les
compleixen i tot i així volen ser reconegudes com a escoles verdes.
Tot i així, no puc dir que totes tenen un comportament incorrecte, ja que hi ha escoles que sí
compleixen aquestes normes o al menys, les que no són escoles verdes, fomenten l’ús de materials
reciclats i d’altres, en comptes de només tenir com a opció factible la dels materials que són
comprats.
D’un principi, el nostre treball d’investigació anava enfocat cap al projecte ReCrea, però per
problemes de salut de la responsable no le vam poder conèixer d’aprop ni tan sols una escola. Tot i
així, gràcies a la informació que hem pogut trobar a internet m’he adonat que hi ha persones que
volen ajudar a les escoles a fomentar aquest tema, que és molt rellevant per a tots, ja que no només
aconseguim reaprofitar materials que estan defectuoso sinó que, també, ajudem al nostre
mediambient.
Un altre punt que m’ha semblat interessant és poder conèixer moviments artístics que treballen amb
els que nosaltres volíem investigar, com és el cas del Land Art i l’Art Povera. És interessant donar a
conèixer que es poden treballar de moltes maneres amb els elements menys esperats i amb els que
trobem dia a dia al nostre voltant i el que pot arribar a sorgir. És d’aquesta manera com, finalment,
amb tot el procés d’investigació, vam poder donar diverses propostes de millores per les escoles que
són”verdes”, per les que ho volen intentar i per les que encara no s’ho replantegen.
Finalment dir, amb la recerca d’informació feta, les observacions i comparacions de les nostres
escoles de pràctiques i coneixent altres institucions, tant verdes com les que no ho són, però que sí
aprofiten material reciclat i/o elements naturals hem pogut aconseguir els objectius que ens vam
marcar amb aquest treball, els quals eren: conèixer el funcionament del projecte ReCrea, observar
altres escoles o espais on s’utilitza material reciclat i observar i compara quin és el grau
d’aprofitament dels materials reciclats que hi ha a les nostres escoles de pràctiques. Irene Riguillo
31
Per començar, he de dir que al llarg de tot el treball he après moltes coses i m’ha estat molt profitós
per al meu futur com a mestra. Tot i tenir poc temps per fer la cerca d’informació i fer el projecte,
hem resulta molt favorable tenir aquest suport de consulta per tenir-lo en compte el dia que tingui la
oportunitat de treballar en una escola de primària.
Durant el procés de construcció del treball sobre l’aprofitament dels recursos materials a l’aula o a
l’escola, s’han presentat algunes dificultats i no hem pogut enfocar el treball com desitjàvem. Volíem
visitar una escola que tingués contacte amb el projecte ReCrea (projecte del qual partim) per tal de
veure quins materials s’aprofiten, com s’aprofiten i per a què. Realment, no va estar possible i, per
tant, vam haver de reconduir el nostre treball cercant escoles que fessin ús de materials diversos al
centre i tinguessin metodologies diferents a les nostres escoles de pràctiques, com són l’Escola
Congrés- Indians, el Martinet i Els Encants.
Vull destacar que, tot i no haver pogut veure l’escola en directe, a partir de les webs d’altres escoles i,
també del projecte ReCrea, hem obert la nostra visió de l’aprofitament del material reciclat a l’aula i
hem vist la quantitat d’activitats que es poden fer amb envasos, cartrons, robes i tots aquells
materials que ja no li fem cap ús.
A l’hora de comparar les nostres escoles de pràctiques, ens ha sobtat que, tot i l’escola Turó de
Guiera, està reconeguda com una escola verda, no acaba de complir tots els requisits que es proposa
i, en canvi, una de les dues escoles restants (Els Arenys) té en compte la disposició d’alguns recursos
a l’aula com són els contenidors, l’aprofitament de materials i alguna altra activitat com s’indica al
treball. Si més no, l’escola verda, disposa d’un hort, recicla materials i té en compte aquest
aprofitament, però no s’acaba d’extreure tot el profit a diari. És per això que com a grup, hem volgut
donar unes propostes per tal que les escoles que no són verdes ho siguin (o facin ús d’aquestes
propostes per apropar-se a l’escola verda) i, les escoles verdes (com és el cas d’un dels nostres
centres) sigui encara més verda.
Un altre aspecte a destacar és el coneixement de Land Art i l’Art póvera, que no tenia noció
d’aquests moviments artístics tan impactants. Realment, m’ha agradat molt poder veure algunes
obres sobre el Land Art, utilitzant materials naturals tal i com es mostra en algunes imatges al llarg
del treball. Crec que aquesta tècnica s’hauria de treballar a l’aula, per tal de fomentar la creativitat als
alumnes sense suposar cap cost econòmic, ja que els elements es troben a la natura, el centre no ha
de comprar res. Es tracta realment, d’aprofitar tot allò que tenim al nostre entorn i evitar el consum
excessiu. Però, tal i com hem vist, la majoria d’escoles no fomenten aquest aprofitament ni al centre
ni a l’aula. Molts mestres pensen que no té cap importància fer activitats plàstiques i artístiques
perquè es perd temps. Però, per què no es pensa en l’aprofitament d’aquestes activitats per treballar
continguts?
A més, tot i no disposar del temps suficient per veure tots els treballs dels companys/es, ha estat
molt profitós poder compartir les experiències amb la resta de la classe. És una forma de fer-nos
32
reflexionar sobre diversos aspectes que avui dia ens enfrontem per a un millor futur en el món de
l’educació. Per exemple, l’educació a Finlàndia ens deixa sense paraules i, tot i haver molts estudis
sobre els avantatges que comporta oferir aquestes metodologies emprades, aquí encara no
s’utilitzen ni es tenen en compte.
A tall de conclusió, aquest treball m’ha obert els ulls i m’ha permès veure el grau d’aprofitament de
materials que es poden utilitzar a l’aula i els avantatges que comporta per als alumnes. I, no només
amb el treball sinó també a partir de les diferents activitats que he realitzat en grup a la universitat, a
partir de recursos reciclats com teles, sabates, utensilis de cuina, elements naturals... Per tant, es
tracta de canviar la visió que tenim d’una metodologia tradicional a una metodologia més
experimental, manipulativa, que permeti tenir un contacte amb la natura, amb materials reciclats i
amb tots aquells recursos que ja no fem servir. Es tracta de fomentar la creativitat als alumnes a
partir de diferents activitats on se’ls parli de la importància del reciclatge i de l’aprofitament de tots
aquests materials per salvar el nostre planeta. Miriam Romero
33
9. Bibliografia
❏ Antioquia la más educada. Premio a la calidad de la educación. Mención escuela verde.
Secretaría del medio ambiente.
http://seduca.gov.co/__media__/seduca/seduca.gov.co/premios/descargas/mencion_escuela
_verde%20_julio_1_2014.pdf [20/11/2014]
❏ Balaguer,I. , García, M. , Majem, T. , Massó, E. i Ramos, M. (2004) Temps lliure, centre de
reciclatge, taller de creació. http://www2.rosasensat.org/files/recreadefinitiu.pdf
❏ Blake, I. Wikilinks. (2013) Les pieds de Iain Blake. http://www.wikilinks.fr/land-art-les-pieds-de-
iain-blake/ [8/12/2014]
❏ Blog de l'Escola
Martinet. http://blocescolamartinet.blogspot.com.es/search/label/festes [8/12/2014]
❏ Educación alternatativa. http://educacionalternativa.edublogs.org/articulos/metodologia-
reggio-emilia/ [01/12/2014]
❏ Escola dels
Encants. http://www.escoladelsencants.cat/ceip/index.php?option=com_content&view=cate
gory&layout=blog&id=116&Itemid=91 [8/12/2014]
❏ Escola la Bòbila Cambrils. http://www.escolalabobila.cat/projectes/reciclatge.html [15/11/2014]
❏ Escola Congrés-Indians. http://escolacongresindians.com/els-principis-de-l%E2%80%99escola-
congres-indians/ [1/12/2014]
❏ Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. (2009). Agència de
residus de Catalunya. Disseny per al reciclatge: Producte reciclat/reciclable.
http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/sensibilitzacio/reconeixemen
ts_i_premis/premis_medi_ambient/premi_2009_disseny_per_al_reciclatge_producte_recicla
t_reciclable/publicacio.pdf
❏ Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. Associació de mestres Rosa Sensat.
http://www2.rosasensat.org/pagina/recrea [10/11/2014]
❏ Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Ideas para hacer juguetes con material reciclado.
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0
c0e1a0/?vgnextoid=33673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=33673
af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [17/11/2014]
❏ Generalitat de Catalunya. Programa d’escoles verdes.
http://gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/Escoles_verdes_doc_marc.pdf
❏ Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Dossier pràctic per fer compost a l’escola. Ajuntament
de Reus.
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilit
at/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Resi
dus/Fer/Fer%20compost%20a%20l'escola%20(Aj.%20Reus).pdf [01/12/2014]
❏ Marta. Reciclando en la escuela. Jugando en la ciudad.
http://www.reciclandoenlaescuela.blogspot.com.es/ [10/11/2014]
34
❏ Paperblog. Art povera. Bruce Nauman. http://es.paperblog.com/arte-povera-680578/
❏ RECREA, Reciclaje creativo. http://recrea-reciclajecreativo.blogspot.com.es/ [10/11/2014]
❏ Roberto J. (2010). El arte póvera. Hablemos del arte y los artistas.
http://artcayuso.blogspot.com.es/2010/07/el-arte-povera.html
❏ Slideshare, Land Art. http://es.slideshare.net/aadriiaanaa/land-art-1467906 [25/11/2014]
❏ TARINGA. (2012) Land Art. Richard Silling.
http://www.taringa.net/posts/imagenes/14896372/20-obras-maravillosas-en-el-genero-de-
Land-Art.html
❏ TodaCultura.com http://www.todacultura.com/movimientosartisticos/artepovera.htm
[25/11/2014]
❏ VidaLúcida.http://www.lavidalucida.com/2012/12/ideas-para-hacer-juguetes-con-material.html
[10/11/2014]
❏ XTEC. Escola Verda, objectius.
http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/objectius/objectius.htm [24/11/2014]
❏ XTEC. Blocs. El Nostre hort. Escola Rocabruna, Picamoixons
http://blocs.xtec.cat/hortrocabruna/el-compostador/ [01/12/2014]
❏ XTEC. Escoles verdes. http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/escola%20verda.htm
[24/11/2014]
❏ Xtec.cat, L’Art Povera. http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/terra/doc3.pdf, [25/11/2014]